54
―Serà millor que prenguem la drecera ―diu Han―. Espero que la
Leia apreciï el que estem fent per arreglar els seus problemes.
Ingressa les instruccions en la computadora de navegació.
Pocs minuts després, el Falcó Mil·lenari
activa el seu hiperimpulsor. Mentre acceleren, les estrelles en el finestral
davanter prenen una tonalitat vermellosa, i llavors es difuminen en ratlles
brillants. La nau ha entrat a l’hiperespai.
―Estic esgotat ―diu Han―. És hora d'una migdiada.
Activa el pilot automàtic i surt de la cabina. Chewbacca, també
exhaust, gruny i abandona el seu seient.
Durant els següents quatre dies, Han i Chewbacca fan molt
poc a part de dormir, treballar en el Falcó,
i preguntar-se qui podria ser Alfreda Goot. No obstant això, per més que ho
intentin, cap dels contrabandistes pot arriscar una suposició sobre la
identitat de l’Alfreda. És quelcom totalment desconegut, i, com a qualsevol bon
apostador, a Han ho li agraden les coses desconegudes.
Ja és tard en el quart dia, Han i Chewie estan fent una
llista de totes les dones contrabandistes que coneixen per cinquantena vegada,
quan sona l'alarma d'interrupció de l’hiperimpulsor. Han es fica corrent a la
cabina. S'estan acostant a Mon Torri. Si va cometre un error en el curs,
l'interruptor de seguretat de l’hiperimpulsor s'ha activat perquè va detectar
en el seu camí el pou de gravetat d'un planeta, en aquest cas tindran sort
d'escapar amb vida.
No obstant això, després de revisar la computadora de
navegació, el corellià deixa escapar un sospir d'alleujament. Els sensors han detectat
diversos pous de gravetat petits, i van fer que la nau sortís de l’hiperespai
per la seva proximitat. El pou de gravetat més gran del planeta encara jeu a
uns 10.000 quilòmetres al capdavant.
―No hi ha res del que preocupar-se, Chewie ―anuncia Han―.
Sembla que només són alguns asteroides i una lluna perduda.
El Falcó
desaccelera i entra a l'espai real. Hi ha un momentani parpelleig en tots els
sistemes de la nau quan aquesta automàticament es connecta a una nova cel·la
d'energia per reemplaçar la que acaba d'esgotar. Han torna la seva atenció a la
computadora de vol, preparant-se per prendre el control manual de la nau.
Chewbacca gruny, amb el rostre enganxat al finestral.
―Què succeeix? ―diu Han mentre continua traçant les
ubicacions dels asteroides―. Eh, aquesta lluna està accelerant! ―murmura―. I hi
ha tres asteroides més darrere de nosaltres!
―Uuugggh! ―rugeix Chewbacca.
―Estaré amb tu en un moment ―contesta impacient Han. Els
nombres que passen per la seva pantalla no tenen sentit, així que el corellià
fa un cop d'ull a l’holopantalla de sensors―. Espera un... quan s'ha vist una
lluna triangular?
La resposta del wookiee és instantània i ensordidora. Han
mira fora pel finestral.
Demora un moment a trobar els diminuts punts de llum que han
excitat a Chewbacca. Quan ho fa, Han també panteixa alarmat. Dos puntets donen
voltes al voltant d'una guspira més gran. Cada pocs segons, unes brillants
agulles de llum colpegen a la llum més gran. Un punt de llum encara més gran
entra en el camp visual, també disparant cap a la llum amenaçada.
Han torna a fixar la seva atenció en la computadora de vol.
Ara els nombres tenen sentit.
―Sembla que dos caces TIE i una llançadora de combat estan
atacant a una única corbeta ―informa―. Ha de ser un abordatge imperial.
Mon Torri, amb la seva nevada superfície brillant reflectint
la llum del seu distant sol groc, penja a estribord. Set anells, cadascun d'un
color diferent del arc de Sant Martí, circumden el gran orbe.
―La corbeta ha d'haver estat fugint cap als anells de Mon
Torri ―conclou Han―. Què estan fent aquí els imperials? Se suposa que aquest és
un sector desert!
Un advertiment brolla de la gola del wookiee.
―Tens raó. Aquest no és el moment de fer preguntes ―Han
estudia els seus instruments―. Els tres asteroides darrere de nosaltres també
són caces TIE. I aquesta lluna... és un Destructor Estel·lar! En què ens ha
ficat la Leia?
Chewbacca gemega miserablement.
El receptor de ràdio emet un so.
―Atenció, nau corelliana: prepari's a ser abordat. El
Destructor Estel·lar Erradicador
s'aproxima; resistir-se és fútil!
―Com van poder fixar-nos tan ràpid? ―pregunta Han.
Remugant, Chewie assenyala cap al transmissor subespacial.
L'interruptor d'activació està embussat en la posició “obert”.
―Creia que havies arreglat això! ―exclama Han, colpejant l’activador
defectuós per tancar-ho. També apaga tots els canals de recepció, i llavors
estudia la seva pantalla de sensors posteriors per un moment més.
―No és tan dolent com vaig pensar ―diu eventualment―.
Probablement puguem esborrar aquests TIEs de darrere abans que l’Erradicador hi arribi.
―Aaoogh? ―pregunta Chewbacca.
―Tens raó ―remuga Han, enfocant la seva atenció al
capdavant―. Potser hauríem de rescatar a la corbeta ―torna als seus instruments
i fa un parell de càlculs ràpids―. Els TIEs en la nostra cua no ens atraparan
per uns minuts, i l’Erradicador no
està molt més a prop de la corbeta que de nosaltres.
En Han titubeja. Uns pocs minuts no és temps suficient per
destruir dos caces TIE, una llançadora armada, rescatar la tripulació de la
corbeta, i escapar. Si alguna cosa surt malament amb l'atac frontal, quedarà
atrapat entre l’Erradicador que
s'aproxima i els tres caces TIE. D'altra banda, sense importar el que faci, ha
de lluitar, o contra els tres TIEs en la seva cua, o contra els dos TIEs i la
llançadora imperial al capdavant.
Han i Chewbacca gasten
una cel·la d'energia de les bateries de cel·les i nuclis d'energia del Falcó durant el salt a l’hiperespai. Segueix el
compte del nombre de cel·les d'energia que usen durant l'aventura.
• Si Han ajuda a la
corbeta, passa a la secció 40.
• Si Han enfronta
als tres caces TIE en la seva cua, passaa la secció 45.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada