Phasma (XIII)

Anterior

CAPÍTOL 13

A L’ABSOLUCIÓ

—Oh, per déu —diu la Vi, amb els ulls enganxifosos pestanyejant per obrir-se—. No estic somiant.

—No ho diguis somni fins que hagis provat el menjar —replica Cardinal mentre col·loca el seu casc sobre la taula, però hi ha alguna cosa en la seva forçada loquacitat que li indica a Vi que no és completament genuí—. Els paquets de vitamines són difícils d'empassar.

L'ajuda amb l'aigua, li fica en la boca els estimulants, l'obliga a empassar les vitamines i aixafa encara més pasta de proteïnes grises en la seva boca, formant un veritable farrigo-farrago.

—Gairebé fa gust a pollastre —diu ella, lluitant per empassar-ho—. Si desfessis un pollastre i el forcessis a través d'un happabore. Ara, quan vas a deixar-me anar d'aquesta luxosa cadira perquè pugui menjar amb les meves pròpies mans?

—Quan em diguis el que necessito saber.

—Ja saps el que necessites saber. Phasma representa males notícies.

Ell nega amb el cap, exasperat.

—Oh, per descomptat. Deixa'm anar amb el General Hux i passar-li aquesta informació. «Sí, senyor, resulta que l'espia de la Resistència que estic ocultant en la sentina de la nau va dir que Phasma és una huttnugett pollosa i malvada». —Per un sol moment, sorgeix el que ella pensa que podria ser l'accent original d'ell, ample i aspre. Després torna a la seva millor aproximació als tons retallats de la Primera Ordre—. Em llançaran des d'una resclosa d'aire. Això no és un joc de xafarderies entre nens. Necessito una evidència real, autèntica, de males accions. I no la idea equívoca del que la Nova República considera males accions. Ha de ser una clara violació de la llei de la Primera Ordre.

—Com assassinar a Brendol Hux?

Això atreu la seva atenció. Es dóna volta per quedar enfront d'ella, i la droide s'acosta entusiasmada per col·locar-se al costat d'ell.

—Sí. Exactament com això. Per fi estem arribant a la part important. Tens proves?

Vi tira el cap cap enrere, somrient.

—Puc dir-te on trobar proves, però representa gairebé una carrera suïcida. Encara que hauràs de deixar que arribi allà. Tot és part de la història. —Ella riu—. Tot és part de la llegenda. No t'ha molestat això?

—Què?

—Que és com si l'haguessin triat per sobre teu. Volien convertir-la en un mite. La nineta que va sortir del no-res per convertir-se en el motor més lloat de la més gran màquina de guerra.

Ell es dóna volta. Ella sap que el té enganxat.

—Em molestaria si ella no fos el que sembla.

—Alguna vegada t'has preguntat si tot no era més que una mentida? Si ella no és realment el prototip en crom platejat, brillant, que apareix en tots els cartells de propaganda, aquesta capa inflada que vola darrere d'ella? Que no sigui la soldat ideal? —Fa una pausa—. Que ella en realitat no cregui en la Primera Ordre com tu?

Cardinal es queda molt quiet. No li dóna la cara, però ella pot veure el dolor en cada línia del seu cos. Els seus dits tiren breument de la capa de la seva pròpia armadura, idèntica a la de la Phasma, encara que ell no aparegui en algun dels cartells. Tot el que veuen és el seu crom polit. Aquesta pua llançada per ella li ha colpejat dur a ell.

—Per descomptat que em molesta. Tots els dies.

—Però no has fet res per això.

Ell es dóna la volta per enfrontar-la, mostrant les dents.

—Què puc fer? Ningú sap ni una mica d'ella. Brendol ja no està. Vaig buscar en els registres i no vaig trobar gens sobre Parnassos, fins que et vas aparèixer avui. No puc llevar-li el vestit per buscar pistes. Ella no parla amb ningú, mai ha confiat en una sola persona. Com pots combatre una llegenda, sobretot una que segueix guanyant el favor dels seus superiors i impressionant-los? Com pots combatre un mite que ells van crear del no-res?

—Tal vegada si els teus superiors sabessin la veritat, farien el correcte. S'adonarien que ella és una mynock que està rosegant el cor dels seus ideals. Que és una ficció. Només fum i miralls. Que la llegenda és en realitat una mentida. Que un dia trairà a la Primera Ordre com ha traït a tota la resta al que li ha professat amor.

Cardinal ha quedat de sobte davant d'ella. El fervor crema els seus ulls foscos.

—Llavors dóna'm l'evidència perquè això pugui acabar. Per acabar amb ella.

Vi somriu.

—Està bé, llavors. Deixa'm explicar-te sobre el principi del final de Brendol.

Següent