dijous, 16 d’abril del 2020

La sort del pocavergonya (50)


50  
Han estabilitza el rifle blàster sobre un bloc de gel, llavors llança dos trets. Dues sagetes blaves tracen una línia des del canó de l'arma fins al costat dret de l'oficial. Aquest cau al terra i roda en la neu. Quan es deté, sosté a la mà la seva pistola blàster. Gairebé abans que comprengui el que està ocorrent, l'oficial ha llançat un tret i Han té una cremada en l'espatlla esquerra.
Un moment després, els soldats restants es giren per enfrontar l'atac per darrere. Els seus trets de blàster fonen la neu a només unes polzades del rostre d’en Han. Uns petits núvols de vapor i petits cristalls de gel li assoten els ulls. Han torna a capbussar-se en la seva foradada, sense atrevir-se a exposar el seu cos a la mortífera punteria dels soldats de neu. On està Sodarra?
Els rajos d'energia esclaten sobre el forat en un corrent continu. Han espera que a Chewbacca li hagi anat millor que a ell.
Alguna cosa blanca i borrosa apareix damunt del forat. Han dispara. La forma blanca es desploma sobre ell.
Unes onades d'agonia sorgeixen de la seva espatlla ferida. En Han colpeja al soldat de neu amb el blàster, però l'home no respon. El primer tret va funcionar.
El contrabandista fa rodar el cos per apartar-ho just a temps per veure aparèixer una altra forma blanca. Abans que Han pugui apuntar la seva arma, el segon soldat es desploma inert en el forat i xoca contra ell. Suportant el dolor, el corellià aconsegueix treure el braç de l'arma i el cap de sota del soldat mort. Hi ha un forat de blàster en l'armadura de l'esquena del soldat de neu. Han no pot fer rodar el cos, el forat està massa ple com per maniobrar.
Un minut després, el Capità Sodarra apareix damunt del forat.
―Allà està, Capità Solo. Ja pot sortir.
―Els oficials imperials no són molt brillants, veritat? ―Han respon empenyent feblement al soldat de neu mort amb el braç sa―. Faci que em treguin d'aquest taüt abans que em dessagni.
El rostre de Sodarra no canvia d'expressió. Es gira i dóna una ordre, i llavors diu:
―Ho sento, Capità Solo. Vam esperar massa abans de disparar. Potser es podrien haver evitat les seves ferides.
Han fa una ganyota de dolor.
―Potser. Com ens va anar?
―Van transmetre un missatge a la seva base. La ràdio segueix intacta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada