dimarts, 14 d’abril del 2020

La sort del pocavergonya (8)


8

Berrille Ada té una oficina per speeders creuant la carretera enfront de l'establiment de Mama.
Berrille Ada descansa en la cantonada de l'oficina, penjant d'una gruixuda teranyina de seda. Un aràcnid de la grandària d'un home, Berrille és de color negre amb una textura esmunyedissa i una lluentor humida. Parla espetegant ràpidament les mandíbules; en Han comprèn que la clau del llenguatge resideix en la longitud de les pauses entre els espetecs. Per sort, Berrille habitualment tracta amb contrabandistes que no comprenen el seu llenguatge. Una bella traductora humana està asseguda en un escriptori en la meitat de l'habitació.
―Berrille Ada diu que els proveïdors que discuteixen els assumptes dels seus clients aviat es troben amb una teranyina buida ―interpreta la traductora.
―Les teranyines dels proveïdors que ajuden a segrestar als meus amics no solen durar molt temps ―respon Han―. Digues-li això a Berrille Ada.
El rostre de la traductora empal·lideix.
―Digues-li-ho! ―insisteix Han, tocant la culata de la seva pistola blàster.
La traductora emet uns sons d'espetecs. Berrille Ada creua ràpidament el sostre i es deté directament damunt d’en Han. Espetega incessantment les mandíbules mentre mira al Han. Han creu detectar fúria i por en almenys dos dels vuit ulls de l'aràcnid.
―Berrille Ada insisteix que se’n vagi immediatament ―diu la traductora―. Faci-ho, si us plau ―agrega ella―. És a punt de ser atacat. Berrille Ada no té res a veure amb la seva amiga desapareguda.
―Gràcies ―diu Han. Marxa, sense desenganxar mai la mirada dels ulls sortits de Berrille Ada.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada