Visió de Futur (XXXVII)

Anterior

CAPÍTOL 37

Va ser un viatge de potser només quinze minuts, segons el vol dels Qom Qae, fins al costat llunyà de la Mà d’en Thrawn i el llac que en Nen Dels Vents havia esmentat. Al principi en Luke havia estat escèptic de tota la idea, preocupat per la capacitat dels joves alienígenes per carregar el pes dels seus passatgers, per no esmentar si podrien o no mantenir-se fora de vista i de rang de punteria del que segurament ja era un grup tremendament hostil d'enemics en la fortalesa.

Però els Qom Qae l’havien sorprès en ambdós aspectes, i mentre teixien hàbilment un camí entrant i sortint de la cobertura d'arbres, roques i barrancs muntanyosos, gairebé va començar a relaxar-se sobre aquesta fase de l'operació. La Mara també, podia sentir, ja havia tornat els seus pensaments al que trobarien al final del curt vol.

Desafortunadament no podia dir el mateix de l’R2. Suspès en el centre de la carcassa que havien aparellat amb els seus últims trossos de sintesoga, va gemegar i barbotejar tot el camí.

El tall a la roca no estava a més de deu metres de la vora del llac, descendint en un angle força dret des de sota d'una projecció parcial de terra coberta de mala herba.

-Almenys la roca no és massa aspra, -va comentar la Mara, passant la mà experimentalment al llarg de la superfície inferior. -Probablement ha estat desgastada per anys de petites potes de grimpadors de foc corrent sobre ella.

L’R2 va semblar estremir-se, refilant incòmode.

-Dubto que ens trobem amb més d'ells aquest cop, -el va tranquil·litzar en Luke mentre desenredava la sintesoga i la tornava a posar en el compartiment d'emmagatzematge del droide. -Els eixams d'aquesta mida no poden viatjar massa a prop entre si, no hi hauria prou menjar per a tots.

-Només esperem que siguin prou intel·ligents per saber això-, va afegir la Mara.

Tenen sort d'haver vingut quan ho van fer, va dir Nen Dels Vents. Hi ha hagut molta pluja a les estacions passades, i el Llac dels peixets ha crescut molt més.

-I els peixets també han crescut més? -va preguntar la Mara.

Nen Dels Vents va agitar les ales.

No ho sé. És important?

La Mara va agitar el cap.

-Era un acudit. Oblida-ho.

Oh. Nen Dels Vents va mirar de nou al Luke. Jo simplement vaig voler dir que aviat aquesta entrada podria quedar coberta per l'aigua.

-Ho entenc, -va dir en Luke. -Però de moment no ho està, i ens van portar aquí fora de perill.

Va ser un gran honor per a nosaltres, va dir Nen Dels Vents. Què vols que fem ara?

-Ja heu fet més que prou, -li va assegurar en Luke. -Gràcies. Gràcies a tots.

Hem d’esperar-los? va persistir el Qom Qae. Estaríem honrats d'esperar i portar de tornada a la seva màquina voladora.

En Luke va titubejar. Un viatge de tornada a la nau podria ser de fet molt útil. Desafortunadament.

-El problema és que no tinc ni idea de per on sortirem, -va dir.

Llavors vigilarem, va dir fermament Nen Dels Vents. I altres també vigilaran.

-Sí, està bé, -va acordar en Luke, ansiós per tallar la discussió i seguir el seu camí. -Gràcies.

-Llavors quin és el nostre ordre de marxa? -va preguntar la Mara.

-Jo aniré primer, -va dir en Luke, asseient-se en la vora del declivi i posant les cames a l'obertura. -R2 el següent, tu al final. Estaré atent per si hi ha colls d'ampolla i intentaré eixamplar-los mentre paso. Si em salto algun, tu hauràs d'ocupar-te’n.

-Correcte, -va dir la Mara, traient el seu sabre de llum del cinturó. -Feliços aterratges, i intenta no tallar-te els teus propis peus pel camí.

-Gràcies.- Encenent el seu sabre de llum, sostenint la fulla llesta sobre de les seves cames esteses, en Luke va relliscar cap al declivi i va començar a baixar.

No era ni a prop de tan dolent com havia temut. Anys de petites potes de grimpadors de foc podrien de fet haver aplanat la roca, més important, també havien desgastat fins a fer desaparèixer la majoria de qualsevol obstrucció que pogués haver-hi existit alguna vegada. Només dues vegades va haver de tallar trossos de roca mentre lliscava rebotant cap avall, i en una d'aquestes ocasions probablement no havia estat realment necessari. Darrere d'ell, podia sentir el molt més sorollós ressonar metàl·lic mentre l’R2 lliscava costa avall, gairebé però sense arribar realment a cobrir els seus incessants refilets infeliços.

El pendent acabava en un túnel de la mateixa classe d'en els que havien passat massa temps en l'últim parell de setmanes. En Luke va agafar l’R2 quan va caure, traient-lo del camí a temps per donar-li a la Mara un punt d'aterratge net.

-Bé, aquí estem de nou, -va dir, movent la seva vara de llum al voltant. -No sembla particularment familiar. Alguna idea d'en quina direcció anar-hi?

-Per la posició de la fortalesa, jo diria que per aquí, -va dir en Luke, apuntant a l'esquerra.

-Està bé, -va dir la Mara. -Anem-hi.

Els Qom Qae, per disseny o simplement per sort, havien escollit bé la seva entrada. No havien avançat més de cent metres al llarg del túnel quan en Luke va girar un revolt per veure un arc natural de pedra massa familiar a poca distància.

-Aquí estem, -va murmurar enrere cap la Mara. -Prepara't, si saben sobre l'escala, probablement tindran guàrdies esperant endins.

No hi havia cap guàrdia. Quinze minuts més tard, havent passat amb esforç a través de l’estret forat a la roca saturada de cortosis, estaven una vegada més a la sala subterrània.

-Suposo que després de tot no saben sobre l'escala, -va comentar la Mara, passant la seva vara de llum pel tall que havien fet abans a la paret interior groga.

-O si no, no tenen cap forma d'accedir-hi, -li va recordar en Luke. -Fins i tot el mecanisme de pany d'aquestes portes semblava estar fet de pedra d’Hijarna.

-No m’interpretis malament. Estic contenta que no els veiem aquesta vegada, -es va apressar a dir la Mara. -Em pregunto quants d'aquells conductes d'energia estan funcionant en aquest moment?

-Probablement més que l'última vegada que vam passar, -va dir en Luke, girant la seva vara de llum per apuntar a l'altre costat. Com abans, l'extrem llunyà de la cambra estava perdut en les ombres més enllà de la llum. -Em pregunto com de llarg és aquesta sala?

-No pot ser massa llarga, -va assenyalar la Mara. -Hi ha un llac en algun lloc en aquesta direcció, recordes.

-Correcte, -va convenir en Luke. -Tens algun consell intel·ligent abans que comencem?

-Només que anem amb compte, -va dir la Mara, unint-se a ell. -Costat a costat tant com puguem amb el droide darrere de nosaltres, sabre de llum i sentits llestos.

-Succint i pràctic, -va dir en Luke, estirant-se cap endavant amb la Força. Encara no hi havia cap perill que pogués sentir. -Anem, R2.

El punt de la Mara sobre la grandària de la cambra va resultar ser correcte. Només havien avançat uns passos quan la paret del fons va entrar dins del rang de les seves vares de llum. Al centre hi havia un arc d'entrada que portava més endins en la roca.

Encara que no l'aspra roca natural de les cavernes. Les parets i sòl d'aquest passadís eren llises i acabades.

-Interessant, -va dir la Mara, passant la seva vara de llum al seu voltant quan es van parar just fora de l'arc d'entrada. -Notes alguna cosa peculiar sobre el sostre?

-No ha estat desgastat com les parets, -va dir en Luke, mirant la roca que penjava del sostre arquejat.

-Em pregunto, -va murmurar la Mara. -R2, els teus sensors capten alguna cosa?

L’R2 trinà una negativa que va sonar bastant trista, i en Luke es va ajupir per veure la traducció del datapad.

-Diu que la interferència del generador d'energia està emmascarant gairebé tota la resta, -va explicar a la Mara. -També d'aquí és d'on probablement ve aquest brunzit. Creus que hi ha alguna cosa més per allà?

-Custodi De les Promeses va dir que aquesta àrea era letal per als Qom Jha, -li va recordar la Mara. -I tots sabem quant els hi agrada als Qom Jha penjar-se dels sostres.

-I vam tenir aquesta cova de depredadors que mengen coses voladores com els Qom Jha.- va assentir en Luke, veient on anava amb això. -I un munt de txiss amunt a la fortalesa que pensa en ells com en feristeles.

-Per no esmentar aquesta capa de mineral cortosis allà enrere, -va dir la Mara. -Que encara no crec que hagi arribat allà naturalment. Aquest lloc té anells de defensa sis vegades superiors al voltant de Coruscant.

-Com un podria esperar amb en Thrawn a càrrec d'ell, -va dir en Luke. -La pregunta és, intentem fer alguna cosa sobre aquest sostre, o assumim que no és una cosa que ens vagi a molestar?

-Mai és una bona idea deixar un perill a la teva esquena-, va declarar la Mara, donant un pas entrant per l'arc d'entrada. -Aquí va.- Encenent el seu sabre de llum, el va llançar hàbilment a tallar el sostre rocós.

Hi va haver una flamarada brillant, el cruixit i pudor de corrent d'alta-energia.

I de sobte tot el sostre va semblar ensorrar-se.

La Mara havia tornat a sortir de la cambra en un instant, tot mentre en Luke encenia el seu sabre de llum i el projectava protectorament sobre d'on el seu cap havia estat. El sostre va caure sobre ell, parant-se damunt de la fulla verd-i-blanca per un segon abans de ser tallat i caure la resta del camí fins a terra.

-Molt astut, -va dir la Mara, mirant sobre la seva espatlla. -És com una xarxa de Conner esculpida. Un Qom Jha aterra, i una descàrrega d'alta-energia el fregeix, i la resta cau per acabar amb qualsevol dels seus amics que estigui amb ell.

-Sí, és astut, -va murmurar en Luke, atiant la xarxa amb la punta del seu sabre de llum. -La pregunta és, és segura ara perquè caminem sobre ella?

-Probablement, -va dir la Mara. -Les xarxes de Conner usualment són artefactes d'una sola càrrega, i no serveix de gaire deixar-la activa una vegada que està a terra.

-Té sentit, -va dir en Luke, estirant a la Força mentre lliscava un peu damunt de la xarxa. Cap sensació de perill... i clar, el seu peu va baixar a la xarxa sense ni tan sols una espurna de càrrega residual. -Està clar, -va dir.

-Espera!- va xiuxiuejar la Mara, donant un llarg pas endavant i posant-li l’empunyadura del seu sabre de llum davant del pit per detenir-lo, el seu blàster de màniga estava ara agafat a la mà lliure. -Alguna cosa ve.

En Luke es va aturar, escoltant el suau clic de potes a la roca. També més d'una “alguna cosa”, a jutjar pel so. Va apuntar la vara de llum al túnel intentant veure el que hi venia...

I abruptament, per un grup d’estretes obertures laterals que no havia notat va venir un eixam de criatures insectils de la mida d'un puny barrinant ràpidament per les parets cap a ells.

-Compte!-va exclamar la Mara, apuntant amb el blàster.

-No, espera, -va dir en Luke, apartant el braç del blanc. Hi havia captat una lluentor de metall... -Només segueix movent-te. R2, vinga, afanya't.

Podia sentir la forta desaprovació de la Mara, però ella va fer el que li instruïa sense discutir. Les criatures saltarines els van passar sense demorar-se, aparentment sense si més no donar-los una segona mirada. En Luke va arribar al final de la xarxa de Conner caiguda i va baixar a terra de pedra, i mentre la Mara i l’R2 feien el mateix, es va donar la volta per mirar.

Les criatures s'havien agrupat al voltant de la vora davantera de la xarxa caiguda. Tot mentre en Luke mirava, van començar a pujar acuradament per les parets, portant la vora de la xarxa amb ells.

Al seu costat, la Mara va esbufegar suaument.

-Per descomptat, -va dir, sonant lleugerament disgustada amb ella mateixa. -Droides de manteniment, allà per reconstruir la trampa. Ho sento. Suposo que vaig sobrerreaccionar una mica.

-Considerant que estem tractant amb en Thrawn, no és probable que la sobrerreacció sigui un problema molt freqüent, -va dir en Luke.

-Gràcies, però no has d'intentar alleujar els meus sentiments, -li va explicar la Mara, ocultant l'arma de màniga i passant-se el sabre de llum de nou a la mà dreta. -Lliçó apresa. Podem continuar?

***

-De què Imperis està parlant? -demandà el Capità Nalgol, parpellejant per treure’s la son dels ulls mentre agafava el seu uniforme i començava a posar-se'l. -Com es poden estar disparant entre si? ​​El punt d'ignició no és fins d'aquí a tres dies.

-No ho sé, senyor, -va dir intensament l'oficial de servei del Tirànic. -Tot el que sé és que les naus sonda informen que la batalla ha començat, i que la secció de l'escut planetari sobre la capital bothana ha caigut. És difícil de veure en aquesta distància, però diuen que la capital sembla estar incendiada en diversos llocs.

En Nalgol va jurar viciosament a sota veu. Algú s'havia equivocat, i s'havia equivocat moltíssim. O Intel·ligència o l'equip d'assalt?

O el mateix Thrawn.

Era un pensament xocant. Fins i tot un pensament espedaçador. Si la sincronització d’en Thrawn podia estar tan equivocada...

Va agitar el cap per espantar els seus pressentiments. El que estava fet estava fet, i qualsevol que fora l'equivocació o error de càlculs, estava determinat que ell i el Tirànic no s'afegirien també.

–L’Obliterador i el Mà de Ferro han estat informats? -va preguntar, grunyint l'última paraula mentre s'ajupia per posar-se les botes.

-Sí, senyor. Les naus sonda informen que ara s'estan posant en estacions de batalla completes.

-Assegureu-vos que arribem en aquest estat per davant d'ells, -li va dir asprament en Nalgol.

-Sí, senyor, -va dir de nou l'oficial. -Crec que estarem preparats per a la batalla en cinc minuts. Les naus sonda continuen donant-nos informes.

-Bé, -va murmurar en Nalgol. Ara que la impressió de les notícies s'estava esvaint, va comprendre que no era realment tan dolent com li havia semblat al principi. Sí, la batalla havia començat abans del previst. Els tres Destructors Estel·lars estaven preparats, o ho estarien abans que la seva presència sigui necessària per eliminar els supervivents de la batalla que rugia allà fora.

I encegats per l'escut invisible com estaven, definitivament necessitaven informes d'últim minut de les naus sonda. El perill era que, amb les naus entrant i sortint de l'escut amb aquest tipus de regularitat, algú podria notar que alguna cosa estranya estava succeint al voltant del cap del cometa i venir a investigar.

Però hi havia una forma de minimitzar aquest risc.

-Poseu a tots els operadors de raig tractor en alarma completa, -va ordenar. -Si qualsevol nau que no sigui les nostres pròpies naus sonda, i vull dir qualsevol nau, fica el nas dins de l'escut invisible, la vull agafada i retinguda dins sense possibilitat de comunicació. Assegureu-vos que aquest missatge arribi també a les altres naus. Ningú ha d’ensopegar amb nosaltres i viure per explicar-ho. Entesos?

-Entesos, senyor, -va dir l'oficial.

-Estaré al pont en dos minuts, -va dir en Nalgol, agafant la seva túnica i cinturó. -Vull la nau en preparació de batalla completa per quan hi arribi.

-Ho estarem, senyor.

En Nalgol va apagar d'un cop l'intercomunicador i va sortir per la porta de la seva cabina. Està bé, així que els alienígenes i amants d'alienígenes no havien pogut contenir els seus odis autodestructius tant de temps com en Thrawn havia esperat. Bé. Només volia dir que l'enuig i frustració acumulades per la seva tripulació es descarregaria una mica abans.

Somrient cruelment, es va encaminar pel corredor cap al turboascensor en un pas acuradament moderat. Això seria un plaer.

       

***

Un turbolàser va disparar, el seu letal raig vermell grinyolant perillosament prop del costat d'estribord del Falcó en el seu camí cap a una Fragata d'Escorta amb marques prosslee. En Han girà la nau fora de la trajectòria d'un segon tir, i es va apartar en l'altra direcció just a temps per evitar un parell de naus de duana bagmim que passaven amb canons làser disparant cap a la prosslee.

Tot l'univers s'havia tornat boig. I ell estava al bell mig.

-Què va passar allà? -va cridar cap al comunicador, enfilant el seu camí entre un parell de canoneres opquis.

-Segons els ishori, tres humans van pujar a bord fa mitja hora, -va contestar la veu de la Leia, amb el so d'un to d'alerta brunzint al fons. -Tenien IDs de tècnics de la Nova República i una carta de l'Alt Conflux Ishori que els autoritzava a què examinessin els acoblaments d'energia del Predominança a la recerca de danys per oxidació.

-Tot fals, per descomptat, -va grunyir en Han, maniobrant el Falcó cap a un espai relativament clar i fent una mirada al voltant. Era com Endor de nou allà fora.

Excepte que aquesta vegada l'Imperi no era enlloc que es pogués veure. Eren rebels que lluitaven contra altres Rebels.

-Sabem això ara, -va convenir la Leia. -Una vegada a bord, van matar la seva escorta i van prendre el control d'un dels raïms turbolàser. Quan l'escut de Drev'starn va caure... Han, van llançar vuit tirs cap a la superfície abans que poguéssim tallar l'energia al seu raïm . Els ishori encara no han pogut forçar l'entrada a la cambra i arribar-hi, fins i tot amb en Barkhimkh i Sakhisakh ajudant-los.

Al costat d'en Han, l’Èlegos va murmurar alguna cosa en l'idioma caamasi.

-Quin mal van fer a Drev'starn? -va preguntar en Han. -No importa, això no és important ara mateix. Què està passant amb tu i la nau?

-Estem sota atac, -va dir la Leia, amb veu tensa. -Tres naus diamalanes s'han unit contra nosaltres, una d'elles es va posar entre nosaltres i el planeta en cas que intentem disparar de nou a Drev'starn. Cap dany seriós encara, crec, a cap dels dos costats. Però això no pot durar molt.

-No els vas explicar el que va passar? -va preguntar en Han.

-Els hi vaig explicar, el capità del Predominança els hi va explicar, en Gàvrisom els hi va explicar, -va dir la Leia. -No estan escoltant.

-O si no, no els hi importa-, va dir en Han, serrant les dents prou fort perquè li fes mal. La Leia, atrapada a bord d'una nau sota un atac gegantí... -Mira, intentaré arribar-hi, -li va dir. -Potser almenys us pugui treure, a tu i a Gàvrisom.

-No, aparta't, -li va dir secament la Leia. –Si us plau. Mai ho aconseguiràs.

En Han va mirar amb amargor la batalla revolta. Ella tenia raó, és clar, des del seu nou punt de vista ara podia veure el Predominança i la tempesta de foc turbolàser que li queia a sobre, i sabia molt bé que els escuts del Falcó no tindrien cap oportunitat allà. Però no podia simplement seure aquí fora i no fer res.

-Mira, he vençut en combat a Destructors Estel·lars abans, -va dir.

-Els has superat en maniobres, -el va corregir la Leia. -Hi ha una gran diferència. Si us plau, Han, no ho intentis...

Hi va haver un grall, i de sobte es va tallar la transmissió.

-Leia!- va cridar en Han, el seu pit es va estrènyer quan va mirar de nou al creuer de guerra ishori. Encara semblava intacte, però tot el que caldria seria un sol tret afortunat a l'àrea del pont.

-Ella està bé, -va dir l’Èlegos, apuntant a la pantalla del comunicador. -Simplement els estan bloquejant de nou.

En Han va deixar anar una respiració que no havia notat que havia estat contenint.

-Hem de fer alguna cosa, -va dir, buscant en el cel a la recerca d'inspiració. -Hem de treure-la d'aquesta nau.

El comunicador va cruixir de tornada a la vida.

-Leia? - va cridar en Han, inclinant esperançat cap a l’altaveu.

-Solo? - va cridar una veu masculina. -Sóc en Carib Devist.

En Han va fer una ganyota.

-Què vols? Estem una mica ocupats aquí fora.

-No és broma, -va exclamar en Carib. -I de qui creus que és la culpa?

-Ja ho sabem, -va grunyir en Han. -Alguns esvalotadors van aconseguir pujar a bord del Predominança i van començar a disparar. Probablement imperials.

-Definitivament imperials, -va replicar en Carib. -I van ser altres imperials què van esperonar la resta de la multitud a fer el mateix. O no els van sentir transmetent ordres d'atac gravades en mitja-dotzena d'idiomes diferents?

En Han va llançar una mirada furiosa a l’Èlegos, sentint una punyalada de mortificació per no haver notat en absolut això. Així que això era el que aquestes petites naus imperials que en Carib havia identificat havien estat esperant al voltant de Bothawui. Obvi.

O almenys hauria estat obvi si algú allà fora s'hagués molestat a prendre’s un minut per a pensar-ho. Però ningú ho havia fet.

-Però això pot esperar, -va continuar en Carib. -Et vaig trucar per advertir-te que crec que alguna cosa està passant allà al costat del cap d'aquell estel.

-Sí? Quina classe d'alguna cosa? –Va preguntar en Han, la seva atenció ja havia tornat al Predominança i a com espais trauria la Leia d'ell.

-No ho sé, -va dir en Carib. -Però hi ha una dotzena de naus mineres voletejant al voltant de l'àrea. Totes volades per pilots imperials.

En Han li va arrufar les celles a l'altaveu del comunicador.

-De què estàs parlant? Què farien els imperials amb cubs de minerals?

-Et dic que són pilots Imperials, -va insistir en Carib. -Tot el seu estil de vol ho està dient.

-Bé, està bé, -va dir en Han, no molt interessat a discutir el punt. -Així que què vols que faci al respecte?

Es va sentir el xiuxiueig d'un sospir sobre l'altaveu.

-Anirem a investigar-ho, -va dir, sonant disgustat. -Sota les circumstàncies, vaig pensar que podries estar interessat en fer una mirada per tu mateix. Sento haver-te molestat.

El comunicador es va apagar.

-Jo també ho sento, -va murmurar en Han. Mirà a l’Èlegos.

Va fer una pausa per la mirada de l'altre.

-Què? -va grunyir.

El caamasi va alçar les mans, amb els palmells cap amunt.

-No vaig dir res.

-Què, creus que simplement he de marxar i dirigir-me allà fora amb ell? –demandà el Han. -Només deixar a la Leia i sortir corrent en una cacera de Tresher salvatge?

-Pots ajudar-la en aquest moment? -va contraposar suaument l’Èlegos. -Pots alliberar-la, o derrotar les naus atacants, o aturar la batalla mateixa?

-Aquest no és el punt, -va dir entre dents en Han. -Deu a un que només són alguns miners que solien volar per a l'imperi. Hi ha milers d'ells per tota la Nova República, no vol dir res.

-Potser, -va dir l’Èlegos. -Has d’equilibrar això amb tota la resta.

-Tota la resta de què?

-La resta de tot, -va dir l’Èlegos. -El teu coneixement d’en Carib Devist i les seves habilitats observacionals. La teva creença, o manca d'ella, que de fet, no et va trair l'Imperi mentre estaves a Bastió. La teva pròpia experiència amb els procediments i estils imperials, i si creus que algú amb les habilitats d’en Carib podria reconèixer-los. La teva confiança en la teva dona i la seva lectura d'aquest home.

Va alçar lleugerament les celles. -I sobretot, el teu sentit innat del que és correcte i bo. Si de fet hi ha alguna mena de perill allà fora, si has de deixar que ell s'enfronti tot sol.

-No està precisament sol, -va rondinar en Han. -Té tot un grapat dels seus altres clons amb ell.

L’Èlegos no va contestar. En Han va sospirar i va fer una ràpida recerca pel cel. Sí, allà hi havia el vaixell de càrrega Acció II colpejat d’en Carib, passant els límits de la batalla cap al cometa flamejant a la distància. Completament sol.

-Saps, vostès els caamasi podrien ser una veritable molèstia si hi practiquessin una mica, -li va dir en Han a l’Èlegos, girant el Falcó per seguir-lo i teclejant la freqüència al comunicador d’en Lando. -Lando? Ei, Lando, respon.

-Sí, Han, què passa? -va tornar la tensa veu d’en Lando.

-Ja has arribat a la Dama Afortunada?

-Desitjaria que sí, -va dir ferventment l'altre. -Estic encallat al Pensaments Industriosos amb el Senador Miatamia.

En Han va fer una ganyota.

-Aquesta és una de les naus que ataca la Leia?

-Si la Leia està en el Predominança, sí, -en Lando va dir, la seva veu sonava disgustada i més que una mica nerviosa. -Han, hem d'aturar això, i ràpid.

-No discutiré això, amic, -va dir en Han, virant per deixar passar un parell de naus patrulleres froffli que seguien de prop una barca estel·lar d'fariana. –En Gàvrisom està amb la Leia. Si pots aconseguir que en Miatamia aturi el seu bloqueig de comunicacions, potser ell pugui convèncer que aturin això.

-Ja ho he intentat, -va sospirar en Lando. -Sóc l'última persona a bord que ningú vol escoltar.

-Conec la sensació, -va dir en Han. -Mira, necessito un favor ràpid. Me'n vaig en aquest estel allà fora amb Carib Devist. Vigila’m amb els macrobinoculars, vols, només en cas que trobem problemes.

Hi va haver una breu pausa.

-Segur, cap problema. Exactament quina mena de problemes estàs esperant?

-Probablement no és res, -va dir en Han. –En Carib sembla pensar que hi ha imperials allà fora volant en bots de minerals per aquí. Només mantingues un ull en nosaltres, huh?

-Ho faré, -va prometre en Lando. -Bona sort.

En Han va apagar el comunicador i es va desviar al voltant de l'últim grapat de naus entre ell i el cometa.

-Agafa't, -li va dir a l’Èlegos quan va llançar tota l'energia al motor sublumínic. –Allà hi anem.

        

***

-Ara, tranquil, -va advertir en Bel Iblis des del costat d’en Booster. -Pren-t’ho amb calma i tranquil·litat. Tots som amics aquí, amb la protecció del perímetre de defensa exterior entre nosaltres i la bruta força d'atac rebel. Estem fora de perill ara, i no hi ha cap necessitat que sembli que ens estem donant pressa.

-No, no voldríem que sembli això, -va rondinar en Booster, mirant inquiet a la gran massa de la base de l’Ubiqtorat que planava directament davant d'ells. De sobte, el seu estimat Ventura Errant ja no semblava tan gran i poderós i segur com solia ser-ho.

-Tranquil, Térrik, -va dir en Bel Iblis. La seva veu, per a la completa molèstia d’en Booster, era controlada i glacialment calmada. -El gran espectacle passa darrere de nosaltres, recordes? L'última cosa que volem fer és atreure els seus ulls en la nostra direcció.

En Booster va assentir, alçant la vista a la pantalla de popa. Sí, hi havia un espectacle en progrés allà, amb les naus de la Nova República patint una veritable pallissa per part del perímetre de defensa de Yaga Minor.

O almenys, així era com se suposava que s'havia de veure. Si estaven seguint les ordres, només estaven realment mantenint-se a la distància suficient per evitar patir qualsevol dany molt seriós pel massiu foc turbolàser. Amb sort, en tota la confusió, els imperials no notarien això.

-No ho sé, -va dir. -No m'agrada, Bel Iblis. Entrem massa fàcilment.

-General, tenim moviment, -va cridar l'oficial a l'estació de sensors. -Destructor Estel·lar imperial, movent-se a estribord.

En Booster va fer unes passes endavant al llarg de la passarel·la de comandament, mirant fora pel finestral, un mal pressentiment li retorçava les entranyes. El Destructor Estel·lar havia aparegut al voltant del costat d'estribord de la base i s'havia posat creuant el vector del Ventura Errant.

I tot mentre mirava, es va aturar allà, entre ells i la base. Surant a l'espai davant d'ells, com si els desafiés a passar...

-L'ID de la nau indica que és l’Implacable, -va cridar algú més. -El Capità Dorja està llistat com a comandant.

El mal pressentiment d’en Booster sobtadament va empitjorar. L’Implacable, no era aquesta la nau que sempre apareixia en els rumors sobre el Gran Almirall Thrawn?

En Bel Iblis s'havia posat de nou al costat d’en Booster.

-General...? -va murmurar en Booster.

-Ho sé, -va dir en Bel Iblis, la calma gairebé es va doblar. -Però córrer ara només ens faria semblar culpables. Tot el que podem fer és seguir el joc.

-Transmissió de l’Implacable, General, -va cridar l'oficial de comunicacions. -Demanen parlar amb el Capità Nalgol.

En Booster va mirar en Bel Iblis.

-Tot el que podem fer és seguir el joc, -va repetir en Bel Iblis. -Endavant, fem l'intent.

-Segur.- Respirant profundament, en Booster va captar l'atenció de l'oficial de comunicacions i va assentir. L'home va accionar un interruptor i va assentir en resposta. -Aquest és el Comandant Raymeuz, temporalment a càrrec del Destructor Estel·lar Imperial Tirànic, -va dir en la seva millor imitació de la parla massa tesa d'un típic imperial. -El Capità Nalgol ha estat seriosament ferit en l'últim atac i està sent sotmès a un tractament d'emergència.

Hi va haver una baixa rialleta dels altaveus del pont.

-De debò, -va dir una veu tranquil·la. Una veu ferma, una veu refinada, una veu que va espantar a Booster fins a les botes. -Aquí el Gran Almirall Thrawn. Em decep, general Bel Iblis.

En Booster mirà en Bel Iblis. El general encara estava mirant fixament fora pel finestral, la seva cara no traïa emoció.

-Realment no té cap sentit intentar mantenir aquesta xarada, -va dir en Thrawn. -Però potser necessiti una demostració més convincent.

Era com si algú darrere d’en Booster de sobte li hagués llevat una catifa de sota els peus. De sobte estava caient cap endavant, amb els braços movent-se bojament mentre lluitava per recobrar l'equilibri. Al seu voltant venien els sons de consternació de la resta de la tripulació del pont, d'alguna part més enllà d'això va venir el so ominós del metall cruixint.

-Una petita demostració, com vaig dir, -va continuar en Thrawn, el seu to gairebé de broma. –El seu Destructor Estel·lar està ara totalment indefens, atrapat en el lloc per aproximadament cinquanta dels nostres raigs tractors de càrrega pesada.

En Booster va reprimir una maledicció que volia sortir desesperadament. De qualsevol manera, què tenia aquesta nau amb els raigs tractors?

Va començar quan en Bel Iblis li va tocar el braç. El general l’estava mirant fixament, fent senyals amb impaciència cap a l'estació de comunicacions. En Booster li va tornar la mirada, va respirar profund.

-Almirall Thrawn, senyor, què està fent? - va cridar, intentant barrejar respecte i por esgarriada en el seu to. L'última part no li va fer falta teatralitzar-la en absolut. -Senyor, tenim oficials i tripulants ferits a bord...

-És suficient, -el va tallar fredament en Thrawn. L'intent de semblar casual aparentment havia estat massa per al mestís d'ulls vermells, havia tornat a ser dominador. -Respecto el seu coratge per aquest esforç, però el joc ha acabat. He ordenat que les bateries turbolàser comencin a esbocinar la nau?

En Bel Iblis exhalà suaument.

-No cal fer això, Almirall, -va cridar. -Aquí el General Bel Iblis.

-Ah, General, -va dir en Thrawn. Una vegada més havia canviat de to, va notar en Booster, aquesta vegada de la freda amenaça a la gairebé cordial camaraderia tàcita entre col·legues professionals. L'home sí que era versàtil. -El felicito, senyor, pel seu intent, encara que hagi resultat fútil.

-Gràcies, Almirall, -va dir en Bel Iblis. -No obstant això, suggereixo que l'èxit o el fracàs de l'operació encara han de ser determinats.

-De debò-, va dir en Thrawn. -Bé, llavors, fem que sigui oficial. Per aquest acte li demano que suspengui la seva distracció i rendeixi la seva nau.

En Bel Iblis va mirar en Booster.

-I si m’hi nego?

-Com li vaig suggerir abans, general, està jaient indefens davant meu, -va dir en Thrawn, la seva veu amb una forta amenaça. –A la meva ordre, la seva nau serà destruïda sistemàticament.

Per un llarg moment el pont es va quedar en silenci. En Booster mirà en Bel Iblis, en Bel Iblis, al seu torn, estava mirant fixament al Destructor Estel·lar que s'interposava en el seu camí.

-Necessito discutir això amb els meus oficials, -va dir per fi.

-Per descomptat, -va dir fàcilment en Thrawn. -Preneu-vos el temps. Només li suggereixo que no es prengui massa temps. La seva força de distracció, encara que ineficaç, està lluitant valentament però la meva paciència cap a ells no durarà per sempre. Els Creuers Interdictors ja s'estan posant en posició per atrapar-los allà, i diversos comandants de caces estan pregant que els sigui permès llançar els seus TIEs i Aus de Presa.

-Entesos, -va dir en Bel Iblis. -Li lliuraré la meva resposta tan ràpidament com sigui possible.

Li va fer senyals a l'oficial de comunicacions perquè tallés la transmissió.

-Què farà ara? –demandà en Booster. La idea que el Ventura Errant acabés de nou en mans Imperials...

-Com li vaig prometre, vaig a lliurar la meva resposta, -va dir fredament en Bel Iblis. -Tanneris, Bodwae, d'on s'estan originant aqueixos raigs tractors? De la base o del perímetre de defensa?

-Estic captant trenta-vuit dels emplaçaments en el perímetre, -informà l'oficial de sensors d’en Bel Iblis.

-Quijnze méjs vénen de la base majteixa-, va afegir en Bodwae. –Tijnc els seus lojcalitzajcions majrcades.

-Gràcies, -va dir en Bel Iblis. -Simons, tenim alguna llibertat de moviment en absolut?

-No realment, senyor, -va dir el timoner. -Estem fixats bastant sòlidament en el lloc.

-Què hi ha de rotacional? Podem girar al voltant d'un eix vertical?

-Ah... sí, senyor, en realitat crec que podem, -va dir l'altre, arrufant-li les celles a les seves pantalles. -Encara que probablement no més d'un quart de volta.

-Ni prop de suficient per donar-nos la volta i anar-nos flamejant d'aquí, -va murmurar en Booster.

-Sortir no és la meta, -li va recordar en Bel Iblis. -Simons, fes-nos girar noranta graus a babord, o tan a prop d'això com pugui. Turbolàsers i tubs de torpedes de protons de babord, preparin-se per disparar al perímetre de defensa a la meva ordre, apuntin als emplaçaments de raig tractor que ens sostenen aquí. Armes d'estribord, el mateix, només que apuntant als emplaçaments de la base.

Hi va haver un cor d’assentiments. En Booster va tornar a fixar la base i al Destructor Estel·lar llest davant d'ella, i mentre mirava, van començar a moure’s a la dreta. Lentament i ponderadament, però estaven movent-se.

Va fer un pas més prop d’en Bel Iblis.

-Comprens, per descomptat, que no vas a enganyar a ningú amb això, -li va advertir. -Molt menys algú com en Thrawn. Ell ens veurà apuntant als raigs tractor i començarà a tallar la nau en trossos per sota de nosaltres.

En Bel Iblis va agitar el cap.

-No ho crec. No encara, almenys. Tota l'evidència indica que està intentant reconstruir l'Imperi, i un munt de ferralla no l'ajudarà a fer això. El que realment vol de nosaltres és uns quants presoners de la Nova República d’alt-rang que pugui fer desfilar davant dels potencials conversos a la seva causa.

-Per no esmentar recollir un Destructor Estel·lar addicional que utilitzar contra qualsevol que no sigui tan fàcilment convertit...

-Això també, -va concedir en Bel Iblis. -Conclusió: no començarà a disparar fins que gairebé estiguem lliures. Potser ni tan sols llavors.

En Booster va fer una ganyota. No, en Thrawn no tindria pressa. No amb el Ventura Errant en el costat dolent de tot aquest poder de foc que esperava al perímetre.

-Llavors com estàs planejant fer-nos sortir?

En Bel Iblis va agitar el cap.

-No estic intentant fer-nos sortir. Ja et vaig dir això. Tenim una feina a fer, i aquest treball ens està esperant allà.- Va assenyalar amb el cap cap a la base Ubiqtorat al finestral.

-Amb en Thrawn i un Destructor Estel·lar interposant-se entre nosaltres i ella? -va esbufegar en Booster. -No t'ho prenguis personalment, General, i estic segur que ets una excel·lent ment militar i tot això. Però si intentes bastonejar en Thrawn tots serem dewback rostit.

-Ho sé, -va dir en Bel Iblis, la seva veu de sobte molt mortal. -És per això que no anem a enfrontar-nos-hi. Almenys, no de la manera que ell espera que ho fem.

En Booster el va mirar cautelosament. Hi havia alguna cosa sobre la cara i la veu de l'altre que estaven començant a enviar calfreds a través d'ell.

-De què estàs parlant?

-Hem de passar més enllà de l’Implacable, Térrik, -va dir en veu baixa en Bel Iblis, mirant fixament pel finestral. -I en el procés hem de desactivar-lo prou perquè no pugui caure del cel cap als nostres experts en computadores abans que puguin arribar a l'extensió d'ordinador i obrir-se camí.

-Què hi ha de les pròpies armes de la base?

-I ho hem de fer prou ràpid perquè el propi armament de la base no tingui temps per tornar-se contra nosaltres, -va acordar en Bel Iblis. –Suma-ho tot, i només hi ha una manera possible de fer-ho.

Encara mirant fixament pel finestral, va semblar prendre força.

-Pel que fa que puguem alliberar-nos dels raigs tractors, anem a girar i avançar tan fort com puguem directament cap a l’Implacable.

-I anem a envestir-lo.

En Booster va sentir que se li anava l'aire.

-No parles seriosament, -va panteixar.

En Bel Iblis es va tornar, mirant-lo directe als ulls.

-Ho sento, Booster. Ho sento sobre la teva nau; sento per sobre de tot que tu i la teva tripulació vinguessin a bord en primer lloc.

-General? - va cridar el timoner. -Ja tenim un desplaçament de setanta-nou graus. És el màxim que anem a aconseguir.

Per un altre segon, en Bel Iblis va sostenir la mirada d'en Booster. Llavors, apartant els ulls, va passar per davant d'ell.

-Serà suficient, -va dir. -Totes les armes: comencin a disparar als emplaçaments de raig tractor.

Abruptament, fora del finestral, va fer erupció una tempesta de foc turbolàser, llancejant cap a fora del casc angulós en les dues direccions.

-I timó i motors sublumínics, -va agregar serenament el general, -preparin tota l'energia d'emergència.

      

***

-Allà està, -va dir l’Èlegos, assenyalant. -Per allà, una mica a estribord.

-Ja ho veig, -va dir en Han. Per un minut havia perdut el vaixell de càrrega d’en Carib en la boirina revolta de la cua del cometa. -Veus algun dels miners sobre els quals estava parlant?

-No encara, -va dir l’Èlegos. -Potser estava equivocat.

-No és probable, -va rondinar en Han, els borrissols del seu clatell li començaven a picar. Ell podia no estar d'acord amb què en Carib pogués identificar els Imperials només pel seu estil de vol, però no dubtava que el tipus podia notar la diferència entre els bots de minerals i l'espai buit. -Em pregunto on van poder ficar-se?

-Potser estan emmascarats per la cua, -va suggerir l’Èlegos. -Poden estar treballant en la part del darrere de la superfície del cometa.

-Els miners mai hi treballen enrere, -va dir en Han, agitant el cap. -La pols i el gel interfereixen horriblement amb els amortidors al·luvials.

-Llavors on són?

-No ho sé, -va dir greument en Han. -Però estic començant a tenir un molt mal pressentiment sobre això. Posa-me'n una transmissió al vaixell de càrrega d’en Carib, vols?

L’Èlegos va teclejar el comunicador.

-Fet.

-Carib? - va cridar en Han. -Veus alguna cosa?

-Res, -va tornar la veu de l'altre. -Però eren aquí, Solo.

-Et crec, -va dir en Han, llançant una ràpida mirada al tauler d'armes del Falcó. Els quads estaven llestos, enllaçats remotament aquí sota el seu control. -Crec que potser és temps per a una mirada des realment a prop de la superfície. Per veure el que podria haver amagat allà fora de la vista.

-D'acord, -va dir en Carib. -Vols que baixem primer?

-Aquest vaixell de càrrega teu està armat?

Hi va haver només la més breu de les vacil·lacions.

-No, no realment.

-Llavors serà millor que jo prengui la punta, -va dir en Han, llançant més energia als motors sublumínics. -Queda't enrere i deixa’m a mi passar-te.

-Com diguis.

-Vols que jo vagi a una de les badies d'armes? -va preguntar en veu baixa l’Èlegos.

En Han li va fer una ràpida mirada.

-Vaig pensar que els caamasi odiaven matar.

-Ho odiem, -va dir seriosament l’Èlegos. -Però també acceptem que hi ha vegades que matar alguns és necessari per a un bé més gran. Aquesta bé pot ser una d'aquestes vegades.

-Potser, -va grunyir en Han, baixant de nou la velocitat quan el Falcó va passar disparat més enllà de l’Acció II. Ara estaven començant a acostar-se al cometa, i no volia xocar amb algun tros solt de roca que pogués decidir desprendre’s de sobte en el seu camí. -No et preocupis, qualsevol cosa que estiguin amagant allà baix, he de poder manejar-la bé sol. No es pot ficar molt poder de foc en un d'aquests bots de minerals...

I al bell mig de la seva frase, just davant dels seus ulls, el cometa i les estrelles més enllà d'ell abruptament es van esvair.

I en el seu lloc, amb les seves llums brillant maliciosament en la negror total al seu voltant, hi havia la forma fosca d'un Destructor Estel·lar Imperial.

-Han!-va panteixar l’Èlegos. -Què?

-Destructor Estel·lar encobert!- va exclamar en resposta en Han, girant violentament el volant del timó, tot el pla de cop i volta es va tornar clar. Aquesta batalla allà enrere sobre de Bothawui, totes aquestes naus tornant-se ferralla entre si, amb un Destructor Estel·lar esperant amagat aquí, preparat per acabar amb tots i potser incinerar Bothawui en el camí. Cap supervivent, cap testimoni, només una batalla de la qual tots a la Nova República culparien a tots els altres.

I la guerra civil que aquesta única batalla deslligaria podria no acabar mai.

-Prepara't en el comunicador, -li va dir a l’Èlegos mentre el Falcó virava abruptament cap a la vora imperceptible de l'escut invisible. -En el mateix segon que hàgim sortit...

L'ordre va quedar ofegada quan va ser llançat violentament i abruptament contra les seves corretges. Per sota d'ell, el Falcó es va agitar de costat com un animal ferit, el rugit dels motors sublumínics es barrejava amb el cruixit d'unions i estructures forçades.

-Què passa? -va panteixar l’Èlegos.

En Han va empassar saliva, les seves mans estrenyien inútilment el volant.

-És un raig tractor, -li va dir al caamasi, llançant una mirada desesperada a la pantalla de sensors. Si l’havien agafat de la vora, de manera marginal o tènue, hauria de poder arrencar-se.

Però no. El tenien. El tenien sòlidament.

Va alçar de nou la vista quan un moviment va captar la seva mirada: El vaixell de càrrega d’en Carib, ara dins de l'escut invisible amb ell, retorçant-se inútilment en el mateix agafador invisible.

-Ens tenen, Èlegos, -va sospirar, amb el sabor amarg de la derrota a la boca.

-Ens tenen a tots dos.

Següent