Visió de Futur (IV)

Anterior

CAPÍTOL 4

[Compte a estribord,] va cridar la togoriana des de l'estació de sensors del Salvatge Karrde, la seva parla miolant normalment fluïda estava ara entretallada i aspra. [En angle de dos o cinc per catorze.]

-Ho tinc, -va venir una altra veu primeta per la unitat comunicadora del pont. Les vores de cent asteroides que rodaven assossegadament més enllà del finestral van resplendir amb la llum reflectida d’un dels turbolàsers del Salvatge Karrde, i llavors van refulgir molt més brillants quan l'asteroide blanc es va fragmentar en pols i foc.

Asseguda al fons del pont fora del camí, la Shada D'ukal va agitar mentalment el cap. Passar per un camp d'asteroides mai era una tasca fàcil, però li semblava a ella que la togoriana i almenys un dels artillers de turbolàser s’estaven entusiasmant massa per tota l'operació. O eren naturalment excitables, o si no joves i inexperts. Cap de les possibilitats l'omplia exactament de confiança, les dues li feien qüestionar la saviesa del seu capità a portar-los els dos d'ells en primer lloc.

Potser el capità s'estava sentint de la mateixa manera.

-Tranquil·la, H'sishi, -li va advertir en Talon Karrde a la togoriana des del seu seient darrere del timó i les estacions de copilots. -Tu també, Xal. Només perquè aquest camp d'asteroides és més gran que altres que s'han trobat no vol dir que hagi de ser tractat de qualsevol altra manera. Un toc lleuger, destrueixin només les roques que són un perill immediat per a nosaltres, i deixin que en Dankin maniobri la nau al voltant dels altres.

Les orelles de la togoriana es van agitar.

[Obeeixo, Cap,] va dir ella.

-Sí, senyor-, va agregar la veu de l'artiller.

No és que l'advertència fes qualsevol diferència apreciable, almenys no que la Shada pogués veure. La H'sishi encara va continuar saltant a marcar blancs, i en Xal encara disparava raigs turbolàser de plena potència tant si el blanc necessitava tanta força per ser destruït o no.

Però llavors, potser no eren només ells. Potser estaven merament sentint i reaccionant al nerviosisme que el mateix Karrde estava sentint.

La Shada va tornar la seva mirada per enfocar-lo de perfil. Estava amagant-se bé, en realitat, amb només els músculs de la galta i mandíbula traint la tensió d'allà. Però l'entrenament Mistryl incloïa la lectura de cares i l’idioma corporal, i als seus ulls la contínuament creixent aprehensió d’en Karrde era tan òbvia com una balisa de navegació.

I la propera escala a Pèmbric II era només la primera part del seu viatge. Com estaria ell, es va preguntar inquietament, quan realment arribessin a Exocron?

Hi va haver una flamarada particularment brillant fora quan un asteroide particularment gran va ser volat a pols.

-Ai mare, -una fosca veu metàl·lica va murmurar a la dreta de la Shada.

Ella es va girar per mirar el droide de protocol C3PO amarrat al seient al costat d'ella. Estava mirant fixament al finestral, fent un gest de dolor amb cada tret de turbolàser.

-Problemes? - preguntà ella.

-Ho sento, Mestressa Shada, -va dir, arreglant-s’ho per sonar llepafils i miserable al mateix temps. -Mai he realment gaudit dels viatges espacials. I aquest en particular em recorda un incident força desagradable en el passat.

-Acabarà aviat, -el va tranquil·litzar ella. -Només intenta relaxar-te.- La guàrdia de les ombres Mistryl mai havia usat molts droides, però un dels oncles de la Shada n’havia tingut un quan ella creixia i sempre havia tingut una certa debilitat cap a ells.

I en el cas de C3PO, sentia una simpatia particularment personal cap a la seva posició. El droide traductor personal de la Leia Organa Solo, havia estat de sobte i sumàriament ofert a Karrde per aquest viatge, sense avís, sense preguntes, sense disculpes. De moltes maneres, feia ecos del llarg i incondicional servei de la mateixa Shada a les Mistryl.

Un servei que havia acabat feia un mes al sostre assotat pel vent del Complex d'Entreteniment Resinem, on la Shada s'havia atrevit a posar el seu honor personal per sobre de les ordres directes de les Onze, les governants del seu món destrossat, Emberlene.

Estaria ara la resta de les Mistryl caçant-la? La seva vella amiga Karoly D'Ulin havia indicat que aquest seria el cas. Però segurament amb la Nova República a punt d'esclatar en l'autodestrucció en una agitació de petites guerres i revifades rancúnies, les Mistryl tenien coses més importants a fer que caçar fins i tot a una que percebien com a traïdora.

D'altra banda, si la Karoly hagués informat de les raons de la Shada per al seu desafiament -si havia repetit les paraules de desdeny cap a les líders que ara s'havien oblidat de l'orgullosa i honorable tradició que les Mistryl havien tingut alguna vegada-llavors les Onze podrien considerar que valia la pena l'esforç de rastrejar-la. De totes les motivacions per a l'acció, havia après feia molt que l'orgull ferit era una de les més poderoses.

I també una de les més destructives. Per a ambdues la víctima i la caçadora.

Un moviment va atrapar la seva mirada: en Karrde mig girant-se en el seu seient per mirar-la.

-Gaudint del passeig? - preguntà ell.

-Oh, és molt divertit, -li va replicar ella. -No hi ha res que m'agradi més que fer maniobres ajustades amb una tripulació freda.

El pelatge de la togoriana es va expandir, només una miqueta. Però no va fer cap comentari, i va mantenir els ulls en les seves pantalles.

-Les noves experiències són el que li dóna entusiasme a la vida, -va dir lleugerament en Karrde.

-En la meva línia de treball, les noves experiències usualment signifiquen problemes, -va contraposar la Shada. -A propòsit, espero que no hagis estat planejant entrar furtivament. Per la forma en què la teva gent està il·luminant el camp, tot Pèmbric II ja sap que estem venint.

Com per subratllar les seves paraules, els asteroides de fora van refulgir amb una múltiple ruixada de foc turbolàser.

-En realitat, segons la Mara, la majoria de les naus han de fer una mica de destrucció en el camí d'entrada, -va dir en Karrde. Els seus dits, va notar la Shada, estaven colpejant suaument però amb inquietud el seu recolza-braços. -Fins i tot els nadius que suposadament coneixen les rutes d'entrada i sortida.

[Hem passat el camp d'asteroides, Cap Karrde,] miolà la togoriana.

La Shada va mirar de nou al finestral. Encara hi havia alguns asteroides que passaven surant, però per la major part el cel estava certament clar.

[Les balises d'aterratge planetàries estan a la vista,] va afegir l’H'sishi, girant el cap i fixant els seus ulls grocs en la Shada. [La gandula júnior de la tripulació pot cessar ara el seu nerviosisme.]

La Shada li va sostenir aquesta mirada per dos batecs de cor. Llavors deliberadament, va apartar la vista. La majoria de la tripulació del Salvatge Karrde l'havia estat provocant verbalment, d'una manera o altra, tot el temps des de la seva partida de Coruscant. La gent d’en Mazzic li havia fet el mateix quan ella es va unir al seu grup contrabandista per primera vegada -la reacció usual, se n'havia adonat feia molt, d'una tripulació estretament unida que acabava de tenir a una estranya ficada en el mig.

Un dels tècnics d’en Mazzic havia creuat imprudentment la línia del verbal a les provocacions físiques, i com a resultat havia passat un mes en un establiment de reconstrucció neural. Aquí fora, a la vora de la civilització, ella esperava que la tripulació del Salvatge Karrde no hagués d’aprendre la lliçó de la mateixa manera.

El pilot mig es va donar la volta.

-I ara què, Cap?

-Porta'ns a l’òrbita, -li va dir en Karrde. -Hi ha un només lloc al planeta que pugui manejar a una nau d'aquesta mida, l’espaiport Erwithat. Ara haurien de trucar amb instruccions d'aterratge en qualsevol moment.

Com si els hagués cridat, el comunicador es va encendre amb un cruixit.

-Bss'dum'shun, -va exclamar una veu esmolada. -Sg'hur furts Erwithat roz'bd bun's'unk. Rs'zud huc'dms'hus o burfu.

La Shada va arrufar les celles.

-Vaig pensar que vas dir que parlaven en bàsic aquí, -va dir.

-Ho fan, -va dir en Karrde. -Han d'estar intentant confondre'ns.- Li va alçar una cella al droide al costat de la Shada. -C3PO? Ho reconeixes?

-Oh, sí, Capità Karrde, -va dir el droide amb el primer senyal d'entusiasme que la Shada havia vist en ell des que el viatge havia començat. -Domino amb fluïdesa més de sis milions de formes de comunicació. Aquest és el dialecte jarellià dominant, una llengua els antecedents es remunten a...

-Què va dir? - el va interrompre suaument la Shada. Els droides de protocol, en la seva limitada experiència, donarien voltes per senders laterals tot el dia si els hi deixaves, i en Karrde no semblava estar d'humor per a una lliçó de lingüística.

C3PO es va girar per enfrontar-la.

-S'ha identificat com el Control Espacial d’Erwithat, mestressa Shada, i ha preguntat per la nostra identitat i càrrega.

-Digues-li que som el vaixell de càrrega Comba Hab, -va dir en Karrde. -I que som aquí per comprar alguns subministraments i energia.

C3PO va tornar a girar-se cap a ell, la seva postura indicava incertesa.

-Però, senyor, aquesta nau es diu Salvatge Karrde, -va objectar. -El seu codi d'identificació del motor...

-Ha estat acuradament alterat, -va interrompre abruptament el pilot. -Vinga, estan esperant.

-Paciència, Dankin, -va dir en Karrde. -No estem particularment apurats, i dubto que al Control d’Erwithat tingui alguna cosa millor que fer ara mateix. Només lliura el missatge com te’l vaig dir, C3PO. No, espera, -es va interrompre, amb un somriure furtiu torçant les cantonades de la boca. -Vas dir que aquest era el dialecte jarellià dominant. Hi ha algun altre?

-Diversos, senyor, -va dir C3PO. -Desafortunadament, jo només estic versat en dos.

-Serà suficient, -va dir en Karrde. –Lliura la nostra resposta en un d'ells.- Es va reclinar a la cadira. -Vegem fins on estan preparats a anar amb aquest joc.

C3PO va lliurar el missatge, i per un llarg moment el comunicador es va quedar callat.

-Atenció, vaixell de càrrega no identificat, -va grunyir reticentment una veu en bàsic. -Aquest és el Control Espacial d’Erwithat. Declari la seva identitat i càrrega.

En Karrde va somriure.

-Aparentment, no molt lluny, -va comentar, oprimint la seva tecla de transmetre. -Control d’Erwithat, aquest és el vaixell de càrrega Comba Hab, -va dir ell. -No tenim cap càrrega; només estem de pas i esperàvem poder comprar alguns subministraments i energia.

-Sí? - va dir el controlador. -Quina classe de subministraments?

-Vostè s'encarrega de tasques de màrqueting a més del control espacial? -va respondre en Karrde.

-No, només del trànsit, -va grunyir l'altre, sonant més molest que mai. -Escoltem la seva oferta per drets d'aterratge.

La Shada va parpellejar.

-Drets d'aterratge? - murmurà.

El controlador tenia oïda aguda.

-Sí, drets d'aterratge, -va exclamar. -I aquest petit cruixit els hi costarà uns tres-cents extra.

La Shada va sentir la boca caure oberta. Cruixit? Quin cruixit? Va omplir els seus pulmons per a la seva rèplica mordaç i bruta.

-Oferirem mil, -va dir en Karrde, llançant-li una mirada d'advertència.

El director va esbufegar audiblement.

-Per a un vaixell de càrrega d'aquesta mida? O està fent broma o és un neci.

La H'sishi xiuxiuejà alguna cosa a sota veu.

-O potser només un comerciant independent pobre, -va suggerir Karrde. -Què tal mil cent?

-Què tal 1500? -va contraposar el director. -Això és també en diners de la Nova República.

-Per descomptat, -va dir Karrde. -Mil cinc-cents; d'acord.

-Plataforma d'Aterratge 28, -va dir el controlador, la seva mala disposició reemplaçada ara per un obert goig. Breument, la Shada es va preguntar quant d'aquests 1500 aniria directament a la seva butxaca. -La balisa els guiarà fins allà. Els diners s'abonen a l'arribada.

-Gràcies, -va dir en Karrde. -Comba Hab fora.- Va apagar el comunicador. -Chin?

-Es va encendre una balisa, Cap'tà, -informà l'home més vell a l'estació de comunicacions, mig aclucant els ulls a les seves pantalles. -Ens estan guiant cap allà.

-Passa el vector al timó, -li va instruir Karrde. -Dankin, porta'ns allà. Compte amb els caces, la Mara va dir que de vegades envien escortes per a les naus poc familiars.

-Correcte, -va reconèixer el pilot.

En Karrde va mirar la Shada.

-Estàs disposada per a un petit passeig per aquí un cop estiguem a baix?

La Shada va arronsar les espatlles.

-Les gandules júnior de la tripulació només estem aquí per servir. On anem?

-A un cafè anomenat CremadaDePropulsor, -li va explicar en Karrde. -Assumint que el meu mapa sigui correcte, és a un parell d’illes de la plataforma d'aterratge a la qual hem estat assignats. L'home amb el qual m’espero trobar hauria d'estar allà.

-No vaig creure que necessitaríem algun subministrament tan aviat, -va dir la Shada. -Amb qui ens estem trobant, i per què?

-Un viciós encara que culte senyor del crim corellià anomenat Crev Bombaasa, -va dir en Karrde. -Maneja la majoria de les operacions il·legals en aquesta part del sector Kathol.

-I necessitem la seva ajuda?

-No particularment, -va dir en Karrde. -Però aconseguir el seu permís per viatjar a través de l'àrea faria les coses més fàcils.

-Ah, -va dir la Shada, arrufant-li les celles al seu perfil. Això no sonava com el casualment intrèpid Talon Karrde del que ella havia sentit tantes històries d'en Mazzic i altres contrabandistes. -Ens preocupa que les coses siguin fàcils, no?

Ell va somriure.

-Sempre, -va dir. El seu to era lleuger, però la Shada va poder sentir un estrany buit darrere d'ell.

-Ah? Capità Karrde? - va dir vacil·lantment C3PO. -Necessitarà dels meus serveis en aquesta visita?

En Karrde va somriure.

-No, C3PO, gràcies, -va assegurar al droide. -Com ja vaig dir, el bàsic és l'idioma oficial allà baix. Pots quedar-te a la nau amb els altres.

El droide va semblar encongir-se d'alleujament.

-Gràcies, senyor.

En Karrde va canviar la seva atenció de tornada a la Shada.

-Anirem armats lleugerament, només blàsters de mà.

-Entès, -va dir la Shada. -Però et deixaré a tu portar el blàster.

-Preocupada que les coses es posin violentes? -va interposar en Dankin.

-Prou -, va dir fredament la Shada, aixecant-se del seu seient i dirigint-se ​​a la porta del pont. -Només prefereixo que els meus oponents no sàpiguen de quina direcció vindrà la violència. Seré a la meva cabina, Karrde. Avisa’m quan estiguis llest.

         

***

Vint minuts més tard, estaven a baix. Quinze minuts després d'això, després del pagament de la seva tarifa d'aterratge i una breu negociació pel que fa als costos de la “protecció” addicional amb un trio de Legionaris de la Seguretat de Pèmbric d'uniforme blanc, en Karrde i la Shada estaven caminant pels carrers de l’espaiport Erwithat.

No era, al cap d’en Karrde, el que un diria un lloc exactament inspirador. Fins i tot al migdia una boira semblava amortallar tota la ciutat, difuminant la llum del sol i afegint una humitat a les brises ocasionals que regiraven l'aire calent sense cap efecte refrescant perceptible. El sòl estava compost de sorra humida, comprimida molecularment on es necessitaven voreres, una lamentable imitació del permacret que era la norma en la construcció moderna. Els edificis que delineaven les voreres estaven fets d'algun tipus de pedra blanca simple però d'aspecte ferm, la seva, alguna vegada, neteja estava ara malmesa per partícules marrons i verdes de brutícia i floridura. Una ruixada de vianants vagava pels carrers, la majoria mostrant el mateix deteriorament general que el mateix espaiport, i aquí i allà una moto speeder o landspeeder podia entreveure’s entre els edificis.

Era, per abreujar, molt semblant a com l'informe de la Mara de feia set anys l'havia pintat. Excepte que probablement una mica més gastat.

-Un lloc terrífic, -va comentar la Shada al costat d'ell. -Sento que estic massa ben vestida.

En Karrde va somriure. Portant un vestit que s'ajustava a la seva silueta que lluïa amb suaus llums blaus, ella de fet destacava dramàticament contra el desenllustrament general.

-No et preocupis per això, -li va assegurar. -Com ja vaig dir abans, Bombaasa és un senyor del crim del tipus culte. Mai pots estar massa ben vestida per a aquest tipus.

La va mirar.

-Encara que personalment, he de dir que prefereixo la vestimenta platejada i vermell fosc que vas portar quan ens vam trobar per primera vegada en el Remolí del Xiulador a Trogan.

-Recordo aquell vestit, -va dir ella, amb una veu estranyament distant. -Va ser el primer que en Mazzic em va comprar després que em vaig fer el seu guardaespatlles.

-Mazzic sempre ha tingut bon gust, -va convenir en Karrde. -Saps, encara no m'has explicat per què vas deixar el seu servei tan de sobte.

-Tu no m'has explicat res sobre aquest personatge Jorj Car'das que estem buscant, -va contraposar la Shada.

-Controla la teva veu, -va dir esmoladament en Karrde, mirant al voltant. No semblava haver ningú allà a l'abast de l'oïda, però això no necessàriament significava res. -Aquest no és un nom que vulguis deixar caure per aquí casualment.

Fins i tot amb la vista fixa al capdavant, podia sentir els ulls de la Shada en ell.

-Ell realment et té espantat, no? - va dir ella en veu baixa. -No estaves exactament entusiasmat sobre tot això quan Calrissian et va convèncer d'anar a buscar-lo, però realment et té espantat.

-Ho entendràs algun dia, -li va explicar en Karrde. -Després que pugui explicar tota la història.

Va arronsar les espatlles, l'espatlla d'ella es va fregar breument contra el braç d'ell amb el moviment.

-Fem un tracte, -va suggerir ella. -Una vegada que sortim de Pèmbric, pots explicar-me la meitat de la història.

-Una proposta interessant, -va dir en Karrde. -D'acord, però només si al seu torn tu m'expliques la meitat de la raó per la qual vas deixar a Mazzic.

-Bé...- Titubejà ella. -Segur.

Van girar una cantonada, i en Karrde va sentir que la seva boca tremolava. A una llarga quadra de distància, enfrontant una plaça oberta, estava l'entrada al cafè CremadaDePropulsor. Estacionades endavant d'ell hi havia potser vint motos speeder amb les seves parts descobertes.

-D'altra banda, -va dir en veu baixa, -sortir de Pèmbric pot no ser tan fàcil com esperàvem.

-Sembla que una colla de motos speeder està tenint una reunió allà dins, -va comentar la Shada. -Allà hi ha els sentinelles, a l'esquerra, sota de la cornisa.

-Ja els veig, -va dir en Karrde. Hi havia quatre d'ells: homes joves grans, d'aspecte dur amb jaquetes d’un marró-vermellós asseguts a cavall sobre les seves motos speeder. Tractaven d'aparentar que parlaven entre ells, però estava clar que tota la seva atenció estava apuntada en direcció als nouvinguts.

-No és massa tard per sortir d'aquí, -va murmurar la Shada. -Podem tornar a la nau, sortir d'aquí, i arriscar-nos a qualsevol cosa que en Bombaasa decideixi llançar contra nosaltres.

En Karrde va agitar amb cura el cap.

-Hem estat objecte de la curiositat oficial des que vam aterrar. Si intentem sortir ara, la gent d’en Bombaasa ens interceptarà.

-En aquest cas, la nostra millor aposta és caminar directe cap al lloc com si fos nostre -, va dir enèrgicament la Shada. -Mantingues la mà prop del teu blàster, desviarà la seva atenció cap a tu. Encara que no tan a prop com perquè intentin desenfundar primer. Si hi ha una baralla, deixa’m a mi llançar el primer cop, i si et sembla que estic perdent per molt i aconsegueixes una obertura, corre cap a ella.

-Entesos, -va dir en Karrde, trobant-la divertit malgrat la gravetat de la situació. La Shada s'havia mantingut principalment aïllada a bord del Salvatge Karrde, sense unir-se a la companyonia normal de bord o mostrar cap interès real a conèixer a la tripulació. Però no obstant això aquí era ella, lliscant de nou al paper de guardaespatlles, preparant-se per defensar la vida d’en Karrde fins i tot a costa de la seva pròpia.

El que més el va impactar va ser la sensació que, ben al fons, ho deia seriosament.

Els quatre sentinelles els van permetre arribar fins a uns metres de les files de motos estacionades abans de dir res.

-El cafè està tancat, -va avisar un d'ells.

-Està bé, -va dir en Karrde, sense interrompre els seus passos llargs mentre els mirava sense curiositat. -No estem assedegats.

Els motociclistes havien semblat estar descansant casualment en els seus vehicles. No ho estaven. Abans que en Karrde i la Shada donessin dos passos més havien travessat la plaça i van córrer per aturar-se entre els nouvinguts i les motos estacionades.

-Vaig dir que el lloc està tancat, -va repetir obscurament el que havia parlat, les llargues pales de maniobres de la seva moto apuntaven directament amb una amenaça gens subtil al pit d’en Karrde. –Vagin-se.

En Karrde va agitar el cap.

-Ho sento. Tenim un assumpte amb Crev Bombaasa que no pot esperar.

Un dels altres va esbufegar.

-Escolta, -va dir burleta. -Creu que simplement pot venir caminant fins en Bombaasa en qualsevol moment que vulgui. Bastant còmic, no, Langre?

-Hilarant, -va convenir el portaveu, la seva cara no mostrava cap evidència d'humor. -Darrera oportunitat, escòria. Surtin en una peça o en un grapat d'elles.

-Lord Bombaasa estarà molt disgustat si no ens deixes entrar, -li va advertir en Karrde.

-Sí? - va somriure amb menyspreu Langre, avançant la seva moto cap endavant. -Com si això m’espantés molt.

-Ho hauria de fer, -va dir en Karrde, donant un pas cap enrere quan les pales de maniobres es van acostar perillosament al seu pit. La Shada, va notar perifèricament, no s'havia mogut cap enrere amb ell sinó que s'havia quedat parada on l'havia deixat, encongint-se amb ulls ben oberts de la moto esbufegant i vibrant al costat d'ella com si estigués aterrida per la seva presència. -A Lord Bombaasa no li agrada que li facin esperar.

-Llavors suposo que hem de donar-nos pressa i posar-los en una caixa per a ell, -va dir en Langre, somrient amb menyspreu una mica més durament. Va avançar la moto un altre metre, forçant en Karrde a fer un altre ràpid pas cap enrere. No realment prou ràpid, les puntes de les pales de maniobres van punxar agudament contra el seu pit abans que pogués sortir del seu camí.

Un dels altres motociclistes va riure amb un esbufec. Somrient maliciosament, en Langre va donar un altre impuls d'accelerador a la moto, amb la clara intenció de fer caure en Karrde aquest cop. El moviment el va portar directament al costat de la Shada.

I en aquell instant, ella el va colpejar.

Va ser dubtós que en Langre tan sols la veiés venir. Un moment la Shada estava aturada allà, congelada com un animal espantat per la vista d'un caçador, al proper moment havia girat la cama esquerra cap enrere, rotant el cos superior cap a la moto, i havia estampat el seu puny dret al costat del seu coll.

Va poder haver-hi hagut un distintiu 'pop' acompanyant al simple soroll del cop; en Karrde no va estar segur. Del que sí va estar segur, quan en Langre va fer un carreteig de costat de la seva moto speeder a terra, va ser que aquest estava definitivament fora de la baralla.

Els altres tres tenien reflexos excel·lents. Abans que en Langre tan sols colpegés la sorra havien donat la volta als seus manubris i s'allunyaven rugint en direccions diferents per la plaça, anticipant-se a qualsevol intent que la Shada pogués haver fet per derrocar-los de la mateixa manera. Passant a prop dels edificis circumdants, van girar i es van aturar en sec, donant la volta a les seves motos per apuntar cap a la Shada.

-Treu-te del camí!- li va exclamar la Shada a Karrde, movent-se al centre de la plaça i caient en una posició de combat baix. Va girar el cap, mirant a cadascun dels motociclistes per primera vegada com si estigués desafiant-los a enfrontar-la.

Per uns segons ells van semblar ignorar el seu desafiament mentre discutien la situació en un codi de senyals de mans que en Karrde no va reconèixer. Aprofitant-se de la calma, va retrocedir fins que va aconseguir la vora de la plaça. Fins ara els pilots no havien mostrat cap inclinació a treure les armes que indubtablement estaven portant, però això podria canviar en qualsevol moment. Mirant acuradament, va deixar caure la seva mà al seva blàster.

-No crec que aquesta sigui una bona idea-, va dir una veu rude en la seva orella.

Curosament, en Karrde va tornar el cap, amb la cautela dictada pel dur canó de sobte premut contra la base de la seva esquena. Tres homes de cares dures amb uniformes de la Legió de Seguretat estaven dempeus allà, l'últim d'ells en el procés de tancar la porta dissimulada que havien obert a l'edifici darrere d'ell.

-Arriba just a temps, Legionari, -li va dir en Karrde al líder. Això era probablement fútil, però havia d’intentar-ho. -La meva amiga està en perill allà fora.

-Sí? - va dir l'altre, traient el blàster d’en Karrde de la seva pistolera. -Em va semblar a mi que ella va ser la que va començar. Però, intentar obrir-te camí fanfarronejant per veure a Bombaasa és tot un crim per si mateix per aquí.

-Fins i tot si en Bombaasa decideix que s'alegra que vinguem de visita? -va contraposar en Karrde. -Estaries en seriosos problemes.

-No, -va dir el Legionari, posant el blàster al lloc apropiat en el seu cinturó i donant la volta pel costat d’en Karrde. -És per això que tenim aquests-, va afegir, sospesant la seva arma mentre caminava a un prudent metre de distància del seu presoner. No era, en Karrde va veure ara, un blàster sinó una vella arma enredadora Merr-Sonn. -Si Bombaasa decideix que vol veure'ls, eh, només els em de deixar anar. Si no -va somriure obertament amb malícia -llavors ja estàs embolicat per a l'enterrament. Realment convenient.

Va fer un gest amb l'arma enredadora.

-Ara calla. Vull veure això.

Amb la gola atapeïda de frustració, en Karrde es va girar de tornada a la plaça. La tripulació del Salvatge Karrde no podria arribar aquí prou ràpid per ajudar-los, tot i que ell pogués usar el seu comunicador per alertar-los. Només podia esperar que la Shada fos tan bona com deia.

I en aquest moment, amb la seva consultació privada acabada, els motociclistes van atacar.

No van carregar tots alhora, com en Karrde mig havia esperat que ho fessin. Sospitant potser que la Shada intentaria maniobrar a què tinguessin col·lisions entre si si feien això, dos d'ells van començar a traçar un ampli anell de tancament al voltant d'ella mentre que el tercer en canvi es va dirigir ràpidament i directament en línia recta.

La Shada aguantà al seu lloc, però just abans que les pales de maniobres aconseguissin el seu pit es va deixar caure enrere al pis de plànol sobre la seva esquena. El bandarra va bramar d'alegria quan la seva moto va passar disparada sobre ella, un crit triomfal que es va convertir en un crit de sorpresa quan la Shada es va portar les cames al pit i va xutar fort cap amunt, agafant a la moto just endavant dels broquets propulsors direccionals i fent saltar el motociclista de la cadira de muntar.

Només li va prendre un segon tornar a seure i recuperar el control. Però en l'àrea limitada de la plaça això va ser mig segon massa temps, i amb un xoc horrorós tots dos, moto i bandarra, es van estavellar a tota velocitat contra un dels edificis.

El Legionari al costat d’en Karrde va xiular suaument.

-Amb aquest són dos, -va comentar. -És bona.

En Karrde no va contestar. La Shada s'havia posat dempeus ara, i les dues motos restants s’havien allunyat del seu cercle una mica com si estiguessin espantades de deixar-la posar-se massa a prop. Si decidien que ella no valia la pena del risc d'un altre xoc i treien els seus blàsters...

I llavors va notar a un dels motociclistes llançant una mirada al trio de Legionaris, i amb aquesta sola mirada va comprendre que l'ús de blàsters estava ara completament vedat. Amb tants testimonis mirant, el sol orgull dictava que s'ocuparien d'ella sense armes.

Les dues motos speeder encara estaven donant voltes.

-Apa, Barksy, -va cridar el líder Legionari. -No tens por, no?

-Frega-ho, verrim, -va exclamar en resposta un dels motociclistes.

-És Tinent Verrim per a tu, escòria, -va murmurar fluixet el Legionari.

Abruptament, en Barksy va girar la seva moto speeder fora del cercle i va carregar cap al centre. La mateixa tècnica bàsica que el seu predecessor havia intentat, i en Karrde es va trobar contenint de nou la respiració mentre la Shada es tirava cap a la sorra endavant del seu avanç. Segurament el motociclista no podria ser tan estúpid per intentar el mateix truc de nou.

No ho era. Encara mentre la Shada es tirava al terra va tirar bruscament dels seus controls de manubri, el nas de la moto speeder es va aixecar mentre el vehicle va relliscar un parell de metres més abans d'aturar-se en sec. Amb un crit triomfal, va girar cent vuitanta graus i va baixar el nas de la moto violentament al punt on la Shada havia aterrat.

Però la Shada ja no hi era. En comptes de colpejar la sorra i quedar-s'hi com havia fet l'última vegada, hi havia a canvi llançat el seu cos en un moviment ondulatori convulsiu mentre donava cops al terra, arquejant l'esquena i les cames va rebotar de la sorra i es va agafar amb peus i mans de manera que semblava impossible a la part inferior de la moto speeder. D'alguna manera les hi va arreglar per agafar-se durant el gir i cop de nas, i quan el motociclista es va ajupir, bocabadat, per fer una mirada més de prop al terra buit on la seva víctima deuria d'haver estat, va desenganxar un dels seus peus de la seva adherència i va enviar una sòlida puntada contra el costat del seu cap.

Al costat d’en Karrde, el tinent va fer petar la llengua.

-No m'ho puc creure, -va murmurar, clarament tan atordit com en Barksy havia estat abans que la puntada de peu de la Shada netegés tota confusió de la seva ment. -Qui és aquesta bahshi, de qualsevol forma?

-Una de les millors en el negoci, -li va assegurar en Karrde, posant la seva veu en el tipus de to baix, confidencial que simplement semblava encaixar naturalment amb el mig pas que va donar cap a l'home. Un altre pas de la mateixa mida, va estimar, i estaria prou a prop. -En realitat, això no va ser res-, va afegir, baixant encara més la veu i simultàniament donant aquest mig pas extra. -Espera fins que vegis el que li fa en aquest.

Va llançar una mirada acurada al costat. Sí, el tinent estava enganxat, mirant fixament amb fascinació d'ulls vidriosos el drama a la plaça, esperant veure quina màgia treia de la seva màniga a continuació la dona misteriosa.

L'últim motociclista va semblar prendre una determinació. Sortint del seu cercle al costat llunyà de la plaça, es va recolzar en els seus controls de maneta i va carregar. La Shada va amenaçar a l'esquerra i llavors es va moure a la dreta, l'extrem sortint dels broquets propulsors li va errar al seu maluc per tot just centímetres. El motociclista va girar abruptament el vehicle, clarament esperant agafar-la de costat amb el llarg nas de la moto speeder. Però hi havia jutjat malament la seva velocitat, i les pales de maniobres van dallar a una bona distància d'ella. Li va prendre uns metres més aturar el seu gir i el seu impuls, parant-se a no més de tres metres d'en Karrde i els Legionaris. Girà de nou per enfrontar la Shada, les espatlles inclinades amb anticipació.

I amb un moviment fàcilment casual, en Karrde va treure l'arma enredadora de la mà del Legionari i va disparar.

El motociclista va cridar una maledicció que va abrasar l'aire quan la xarxa de semi-plàstic el va colpejar a l'esquena, fuetejant al voltant d'ell i immobilitzant-li els braços sòlidament als costats.

-Com vulguin, cavallers, -va dir lleugerament en Karrde, donant un llarg pas allunyant-se dels Legionaris i girant l'arma per cobrir-los.

-Que bonic-, va dir el tinent. El més estrany va ser que no semblava particularment disgustat. -Realment bonic.

-Vaig pensar que els hi agradaria-, va dir en Karrde, amb una inclinació de cap als altres dos Legionaris. -Les seves armes a terra, si us plau.

-Això no serà necessari, -va dir una veu suau des d'alguna part sobre d'ell.

En Karrde es va arriscar a una mirada ràpida, però no va poder veure ningú.

-No, no estic allà, -li va assegurar la veu, amb un toc de diversió en el seu to. -He estat mirant la seva actuació des de dins del meu casino, i he d'admetre estar impressionat pel seu treball. Expliqui’m, què és el que volen aquí?

-Veure't, per descomptat, Lord Bombaasa, -va dir en Karrde a l'altaveu ocult. -Estava esperant que em poguessis saldar un vell deute.

El tinent va fer un soroll que va sonar incòmode en la seva gola. Però en Bombaasa merament va riure.

-No estic al corrent de deure’t res, amic meu. Però si us plau parlem sobre això. Tinent Maxiti?

-Senyor? - va dir el tinent, posant-se automàticament ferms.

-Retorna el seu blàster al cavaller i escorta’l a ell i a la dama al casino. I fes que els teus homes netegin la brutícia de la plaça.

       

***

L'interior del CremadaDePropulsor era un gran contrast amb el clima de fora, un gran contrast, dit sigui de passada, amb gairebé cada cantina i cafè de baixa-renda en què la Shada havia estat alguna vegada. L'aire estava fresc i còmodament sec, i mentre que els cubicles que s'alineaven contra les parets estaven prou foscos per assegurar la privacitat, la resta del cafè era lluminós i gairebé alegre.

No la clientela actual fora de la classe que apreciaria aquests tocs casolans. Hi havia unes vint còpies estampades dels quatre de què havia disposat fora, tots mirant ominosament als nouvinguts des del seu grup de taules en una de les cantonades al costat de la barra corba. Breument, la Shada es va preguntar si en Bombaasa els hauria explicat que els seus sentinelles de fora estaven sent trets descortesament en lliteres de la plaça, però ràpidament va desestimar el pensament. Un home que posseïa aquest tipus de cafè probablement no estaria disposat a arriscar-se deliberadament convidant-los a una baralla dins.

Tanmateix, va mantenir un ull en els motociclistes mentre el Tinent Maxiti els portava per l'àrea principal a una discreta porta al fons de la pista de ball.

La porta es va obrir quan es van aproximar, donant-los una besllum d'una petita cambra posterior, i un gran humà, d'ulls foscos va sortir. Li va llançar una mirada apreciativa a Karrde, una mirada encara més llarga a la Shada, i llavors es va inclinar el cap al Legionari.

-Gràcies, -li va dir a l'últim, acomiadant-lo amb aquesta sola paraula, llavors va mirar de nou a Karrde. -Passeu, -els va convidar, fent-se a un costat per deixar-los passar.

La sala del darrere havia estat condicionada com un casino compacte, amb quatre taules al voltant de les quals hi havia alguna cosa així com una dotzena d'éssers de diverses espècies que estaven diligentment compromesos en una varietat de jocs de cartes i daus. Amb les seves ments i esperances fixes en els seus diners, era dubtós que qualsevol d'ells si més no se n'adonés que algú nou havia entrat.

Tots excepte un. Un humà baix, grassonet amb braços prims com pals, estava assegut sol a la taula més gran, els ulls lleugerament sortits enfocats sense parpellejar en Karrde i la Shada mentre ells entraven a la cambra. Dos homes grans amb el mateix aspecte de guardaespatlles que el que ara estava tancant la porta darrere d'ells estaven drets atents al costat de la cadira de l'home grassonet, també mirant als nouvinguts.

La Shada va fer una ganyota, no li agradava això en absolut. Però en Karrde no va titubejar.

-Bon dia, Lord Bombaasa, -va dir, caminant directe a la vora de la taula. -Gràcies per veure'ns amb tan curt avís.

Els dos guardaespatlles van semblar tibar-se, però en Bombaasa merament va esbossar un prim somriure.

-Com el llegendari Rastus Khal, jo sempre estic disponible per a aquells que m'intriguen, -va dir fàcilment. -I vosaltres de fet m'intrigueu.

Els seus ulls insectils es van tornar cap a la Shada.

-Encara que per un moment allà vaig pensar que t'havies quedat sense trucs -, va afegir. -Si el teu company no hagués agafat l'arma enredadora del tinent, hauries estat en problemes.

-Difícilment, -li va dir fredament la Shada. -Vaig captar un reflex d'ell movent-se cap el Cap dels Legionaris i vaig suposar que estava a punt d'intentar alguna cosa. Si no funcionava, anava a necessitar la meva ajuda de seguida, i el motorista seguiria.

En Bombaasa va agitar admirativament el cap.

-Un desplegament sorprenent, estimada, veritablement sorprenent. Encara que em temo que en el procés has embrutat el teu vestit. Potser jo pugui fer que el netegin abans de la teva partida.

-Això és molt generós, el meu lord, -va dir en Karrde abans que ella pogués contestar. -Però em temo que no podrem quedar-nos a Pèmbric tant de temps.

En Bombaasa va somriure de nou, però aquesta vegada hi havia una brillantor distintiva d'amenaça en l'expressió.

-Això queda per veure, el meu amic, -li va advertir obscurament. -I si ets un altre emissari de la Nova República o del sector Kathol buscant annexar el meu territori, pots trobar la teva partida demorada considerablement.

-No tinc cap lligam amb cap grup governamental, -li va assegurar en Karrde. -Sóc merament un ciutadà privat que està aquí per demanar un favor.

-De veritat, -va dir en Bombaasa, jugant ociosament amb el subtilment lluent pendent de coll al voltant del seu coll. -Tinc la distintiva impressió que no comprens el que els meus favors costen.

-Crec que trobaràs que aquest ja ha estat pagat, -va contraposar en Karrde. -I és només un petit favor, després de tot. Tenim un manat a fer dins el territori de la teva influència, i m'agradaria un salconduit a través de les teves diverses bandes pirata i segrestadors fins que l’haguem completat.

Els ulls d’en Bombaasa es van eixamplar educadament.

-Això és tot?-, va dir. –Au, vinga, vinga, estimat senyor. Un blanc tan gran i temptador com el teu vaixell de càrrega, i només vols un salconduit? - Va agitar tristament el cap. -No, no entens la meva escala tarifària en absolut.

La Shada va sentir els seus músculs tibant-se, conscientment els va relaxar. Els tres guardaespatlles estaven armats i tenien aspecte competent, però si el cop de colze lleuger es tornava un cop de puny, dubtava que cap d'ells alguna vegada s'hagués enfrontat a una Mistryl abans.

Desafortunadament, al contrari del cas dels motoristes, no podria donar-se el luxe de deixar-los danyats però vius. Hauria d'encarregar-se de l’últim d'ells primer...

-Error meu, -va dir en Karrde, el seu to gairebé neutre. -Vaig assumir que quan algú havia salvat la teva vida tu estaries més agraït.

En Bombaasa havia estat en el procés d'aixecar un dit cap als guardaespatlles drets al seu costat. Ara, amb les paraules d’en Karrde, es va gelar, amb el dit balancejat enmig de l'aire.

-De què estàs parlant? -va demandar cautelosament.

-Estic parlant sobre una situació que va passar aquí fa una mica més de sis anys, -va dir en Karrde. -Una en la qual un cavaller prou eixerit i una jove dama amb el cabell vermell-daurat va frustrar un complot per assassinar-te.

Per un parell de batecs del cor en Bombaasa va seguir mirant fixament en Karrde. La Shada li va llançar una mirada subreptícia als dos guardaespatlles, mentalment traçant el seu pla d'atac.

I amb una rapidesa que la va sobresaltar, en Bombaasa esclatà en rialles.

Els altres jugadors al casino van fer una pausa en les seves activitats, tornant-se per contemplar momentàniament el que aparentment era un so inusual en el seu petit i tranquil·lament desesperat món. En Bombaasa, encara rient, va fer un senyal amb la mà, i els guardaespatlles es van relaxar visiblement.

-Ah, el meu amic, -va dir, encara rient entre dents. -El meu amic, de veritat. Així que tu ets el cap misteriós del qual la jove dama va parlar quan es va negar a acceptar cap pagament.

-Aquest sóc jo -, va dir en Karrde, assentint. -Crec que ella també va suggerir que a un home de la teva òbvia nissaga no li molestaria mantenir el deute fins que pogués ser apropiadament saldat.

-De fet ho va fer.- En Bombaasa onejà una mà prima cap a la Shada. -I ara portes aquesta. Mai hauria esperat que si més no existissin dues dames tan boniques encara que mortals, molt menys que siguin lleials al mateix home.

Va alçar una cella cap a la Shada.

-O estàs afiliada, estimada? - va afegir. -Si estiguessis interessada a discutir un canvi de carrera, podria fer que valgués la pena la teva estada.

-No estic afiliada a ningú-, va dir la Shada, les paraules ferien la seva gola quan les va dir. -Però de moment, estic viatjant amb ell.

-Ah.- Bombaasa la va estudiar acuradament, com si intentés avaluar la seva sinceritat, llavors va arronsar les espatlles. -Si canvies d'idea, només has de venir a veure’m, -va dir. -La meva porta sempre estarà oberta per a tu.

Li va tornar la seva atenció a Karrde.

-Tens raó: De fet estic en deute, -va dir. -Abans que te’n vagis, et proporcionaré una coberta d’ID especial per a la teva nau que t'identificarà com algú sota la meva protecció.

Els seus llavis es van estrènyer.

-No obstant això, encara que certament et protegirà dels membres de la meva influència, pot al mateix temps crear-te un perill addicional. Durant l'últim any una nova viciosa banda pirata s'ha relocalitzat en aquesta àrea, una que fins ara hem estat incapaços d'eliminar o dominar sota el nostre control. Sospito que considerarien un vaixell de càrrega sota la meva protecció com un desafiament particularment intrigant.

En Karrde va arronsar les espatlles.

-Com vas assenyalar abans, seríem un blanc temptador tot i això. No som, per descomptat, ni a prop de tan vulnerables com aparentem.

-No tinc cap dubte sobre això, -va dir en Bombaasa. -No obstant això, l'enemic està realment ben equipat, amb una flota considerable de caces estel·lars d'assalt SoroSuub classe Corsari així com diverses naus més grans. Si disposes d'una mica de temps, potser puguis deixar que la meva gent faci algunes millores ràpides al teu armament o escuts.

-Agraeixo la teva oferta, -va dir en Karrde, -i si les circumstàncies fossin diferents estaria molt complagut d'acceptar. Però em temo que el nostre assumpte és urgent, i simplement no podem donar-nos el luxe de prendre’ns el temps.

-Ah, -va dir en Bombaasa. -Bé, llavors. Part quan hagis de fer-ho, la coberta d'ID estarà a punt quan ho estiguis.- Va somriure astutament. -I per suposat per a tu no caldrà cap visat de sortida.

-Ets molt generós, milord, -va dir en Karrde, amb una lleugera reverència. -Gràcies, i el deute ara està saldat.- Prenent del braç de la Shada, es va tornar per partir.

-Una altra cosa, amic meu, -els va tornar a cridar Bombaasa. -Cap dels teus socis em va donar els seus noms quan van estar, ni em van dir el teu. Apreciaria si satisfàs la meva curiositat.

Al seu costat, la Shada va sentir que en Karrde es va tensar.

-Per descomptat, Lord Bombaasa. Meu nom és Talon Karrde.

La figura grassoneta va semblar seure una mica més dreta.

-Talon Karrde, -va panteixar. -De veritat. Alguns dels meus, ah, associats comercials m'han parlat de tu. Sovint amb molts detalls.

-Estic segur que ho han fet, -va dir en Karrde. -Particularment aquestes agències hutt amb les què el teu càrtel té llaços.

Per un moment els ulls d’en Bombaasa es van estrènyer. Llavors la seva expressió es va aclarir i va somriure de nou.

-Els Hutts tenen raó: de fet saps molt més del que és saludable per a tu. Tanmateix, mentre no intentis estendre la teva organització cap al meu territori, què he de témer?

-Res en absolut, milord, -va convenir en Karrde. -Gràcies per la teva hospitalitat. Potser ens trobem de nou algun dia.

-Sí, -va dir suaument en Bombaasa. -Sempre hi ha aquesta possibilitat.

        

***

El tinent Legionari, Maxiti, es va oferir a fer-los autoestop fins a la seva plataforma d'aterratge. Però en Karrde ho va rebutjar. Era només un viatge curt, després de tot, i després d'una assaborida del clima de Pèmbric les condicions una mica austeres a bord del Salvatge Karrde semblarien tant més plaents.

A més, després del to d'aquest últim intercanvi amb Bombaasa, no quedaria bé semblar que estaven apurant-se per allunyar-se'n.

-Qui és Rastus Khal? -va preguntar la Shada.

Amb un esforç, en Karrde va treure la seva ment de les visions fosques de venjatius senyors del crim tenint segons pensaments.

-Qui?

-Rastus Khal, -va repetir la Shada. –En Bombaasa va deixar caure el nom just després que vam aparèixer.

-Era un personatge de ficció d'alguna obra mestra de la literatura corelliana, -va dir en Karrde. -Em vaig oblidar de quin. Bombaasa és bastant il·lustrat, o això he sentit. Aparentment, li agrada considerar-se com un tipus cultivat d'assassí.

La Shada va esbufegar.

-Cultivat. Però fa tractes amb Hutts.

En Karrde va arronsar les espatlles.

-Estic d'acord. Una raó per la qual els Hutts i jo no ens portem bé, suposo.

Durant un minut de caminar en silenci.

-Sabies que ell estava connectat amb els sindicats hutt, -va dir la Shada. -No obstant això li vas explicar qui eres. Per què?

-No estic esperant que en Bombaasa renegui del seu tracte amb nosaltres, si això és el que et preocupa, -va dir en Karrde. -Els éssers cultivats sempre salden els seus deutes, i la Mara i en Lando de fet li van salvar la vida.

-La pregunta no era tant sobre Bombaasa com era sobre tu, -va contraposar la Shada. -Ell no necessitava saber qui eres, i he vist la teva habilitat per esquivar preguntes que no vols contestar. Així que, per què li ho vas explicar?

-Perquè endevino que la notícia d'aquesta trobada li arribarà a Jorj Car'das, -va dir en veu baixa Karrde. -Així, sabrà que sóc jo qui ve a veure’l.

Es va adonar del gest de les celles de la Shada.

-Perdó? Vaig pensar que la idea era que nosaltres ens acostéssim furtivament a ell.

-La idea és veure si ell té una còpia del Document de Caamas, -la va corregir en Karrde. -Si apareixem de sobte, sense cap advertència, és capaç de simplement matar-nos a tots abans que tinguem oportunitat de parlar amb ell.

-I si sap que estem de camí? -va retorçar la Shada. -Em sona que tot el que fa és donar-li més temps de preparació.

-Exactament, -va dir sòbriament en Karrde. -I si se sent llest per a nosaltres, pot estar més inclinat a escoltar-nos abans de disparar.

-Sembles convençut que dispararà.

En Karrde va titubejar. Hauria d’explicar-li, es va preguntar, exactament per què l'havia deixat venir en aquest viatge?

No, va decidir. No encara. En el millor dels casos ella probablement se sentiria insultada o ofesa. En el pitjor dels casos, podria negar-se a seguir amb ell en absolut.

-Crec que hi ha una bona possibilitat que ho faci, si, -va dir en canvi.

-Sabent que ets tu.

En Karrde va assentir.

-Sabent que sóc jo.

-Uh-huh, -va dir la Shada. -Què li vas fer en aquest tipus, de qualsevol forma?

En Karrde va sentir que un múscul es va agitar a la mandíbula.

-Li vaig robar quelcom, -li va explicar. -Una cosa que ell valorava més que cap altra cosa en l'univers. Probablement més del que valorava la seva pròpia vida.

Van caminar en silenci unes altres poques passes.

-Continua, -li va demanar la Shada.

En Karrde va forçar un somriure.

-Només et vaig prometre mitja història avui, -li va recordar, intentant posar una mica de llum en el seu to. -Aquesta va ser. El teu torn.

-Què, per què vaig deixar a Mazzic? -la Shada va arronsar les espatlles. -No hi ha molt per explicar. Me'n vaig anar perquè una guardaespatlles que es torna un blanc ella mateixa no pot fer-li molt bé al seu client.

Així que la Shada s'havia tornat un blanc. Això era de fet molt interessant.

-Puc preguntar qui és prou suïcida per posar-te en la seva mira?

-Segur, endavant pregunta, -va dir la Shada. -Encara que no vas a obtenir una resposta. No fins que jo obtingui la resta de la història d’en Car'das.

-D'alguna manera, esperava que diguessis això, -va murmurar en Karrde.

-Així que quan l’obtindré?

En Karrde va mirar amunt a través de la boira a la feble llum del sol de Pèmbric.

-Aviat, -va prometre. -Molt aviat.

Següent