Conquesta (XXVI)

Anterior

CAPÍTOL 26

-Adepta Nen Yim?

La Nen Yim va buscar l'origen de la veu en la fosca gruta del laboratori i va descobrir a un home jove amb les marques del Domini Qel al front, un dels dominis cuidadors menors. Li faltaven les mans d'un veritable cuidador, fet que el situava per sota del seu propi rang.

-Saps el meu nom, iniciat, i has captat la meva atenció -va respondre, mostrant una lleu irritació. El seu cap palpitava i, de tant en tant, sentia punxades de dolor a causa del tumor-vaa que creixia en ella, però abraçava aquella creixent incomoditat. No permetria que interferís amb el seu treball... o amb aquella conversa.

El tocat de l'home estava lligat mostrant respecte, però alguna cosa en el seu rostre traslluïa un irritant atreviment, gairebé voreja el desafiament.

-El meu nom és Tsun -es va presentar-. He estat assignat per la Mestra Mezhan Kwaad per ajudar-te en el nostre gloriós treball.

-La Mestra no em va parlar de cap ajudant. -La Nen Yim es va trenar els circells en actitud escèptica-. Havia de trobar-se aquí amb mi en persona.

En Tsun va tornar a fregar perillosament la provocació amb l'estudiada facilitat de la seva resposta.

-La Mezhan Kwaad em va enviar per explicar-te que avui dedicarà aquest cicle a la meditació i no a la feina. El seu tumor-vaa li serà extirpat durant el proper cicle, i desitja passar aquest últim període gaudint del seu dolor.

-Ja veig. Llavors, el teu missatge ha estat lliurat. Però, com puc reconèixer la seva autoritat?

Els ulls d'en Tsun van brillar amb certa llum entremaliada.

-He de dir que em sento honrat. Desitjava conèixer-te, adepta Nen Yim.

Les seves paraules van provocar un efecte estrany, van fer que sentís una suau calidesa recorrent el seu clatell. Era un altre efecte secundari del seu tumor-vaa? Va ordenar al seu tocat capil·lar que romangués immòbil.

-Vaig ser company d'un amic teu. Yakun -va afegir l'iniciat.

Aquesta vegada va haver de controlar tenaçment els seus circells per ocultar les seves emocions. Tot d'una va sentir que al seu interior s'obria pas un niu tan perillós com dolorós d'història i paraules.

-Yakun? -va repetir, com si tot just recordés aquell nom-. No era un iniciat del Domini Kwaad a Baanu Kor?

-Sí -va assentir Tsun-. Ell ens va presentar quan cuidàveu junts els vivers de mernip.

-Això va ser abans que el condemnessin per heretgia -va dir la Nen Yim.

-Sí, aans que se l'emportessin.

-Llavors, no parlem més d'ell, d'acord? -va proposar la Nen Yim-. És un heretge i no ha de ser esmentat. Et perdonaré que l'hagis esmentat. Aquesta vegada.

-Durant els dies que van seguir al teu trasllat, adepta Nen Yim, el vaig arribar a conèixer molt bé. Parlava molt sovint de tu. Li hauria agradat rebre notícies teves... Sobretot quan s'aproximava el seu final.

Ella va mantenir la llengua i els circells immòbils com la pedra, però va recordar. Va recordar sentir les notícies de l'acusació a Yakun i del seu sacrifici. Va recordar moments privats, prohibits, i el molt que va pregar a Yun-Txiin i a Yun-Q'aah perquè el protegissin.

I com, després de la seva desaparició, havia intentat no pensar-hi.

Potser en Tsun comprenia la seva postura o el seu tocat la traïa, perquè a través de la sobtada punxada de dolor que gairebé va ennuvolar els seus ulls, es va adonar que ell ho sabia.

-No pretenia entristir-te -va dir ell-. Però la mestra Mezhan Kwaad em va demanar que et digués que vaig conèixer a Yakun, que vam ser confidents.

La flamarada d'agonia va desaparèixer tan sobtadament com havia arribat. La Mezhan Kwaad l'ha enviat, va pensar la Nen Yim, obligant-se a controlar el pànic. És la seva manera de dir-me que puc confiar en ell. En Yakun era un heretge. La meva mestra és una heretge. Així que en Tsun també ho és.

-Iniciat Tsun, no hauríem de parlar d'aquesta persona -va dir amb fermesa-. I ho dic de debò. Ara, permet-me mostrar la nostra feina.

* * *

Els ulls de la Jeedai havien perdut gran part de la seva anterior brillantor, ja no semblaven els d'un depredador. Es passava hores mirant al buit, amb una expressió confosa a la cara.

-Sembla atordida -va comentar en Tsun.

-Pot sentir-nos, i coneix l'idioma dels Déus. -La Nen Yim va fer que el vivari es tornés insonor-. Fins i tot en aquest estat, podria recordar tot el que estem dient. O podria no recordar res.

-Està sent drogada?

-No precisament. Estem alterant els seus records.

-Ah, el protocol de Qah -va exclamar en Tsun reconeixent el procediment.

-No, no exactament -va corregir-lo la Nen Yim-. Aquest protocol no és eficaç en el cervell humà.

-Com és possible?

-Perquè és un protocol biòtic simple, mitjançant el qual s'introdueixen grups de neurones en un cervell yuuzhan vong. El cervell de la Jeedai té massa diferències amb el nostre.

-No obstant això, estàs modificant la seva memòria.

-Només una mica a cada sessió. Aviat serem capaços de fer-ho amb molta més eficàcia.

-Has pregat perquè et sigui revelat un nou protocol? -va preguntar en Tsun amb astúcia.

-No -va reconèixer la Nen Yim-. La nostra investigació ha seguit dos eixos. D'una banda, hem traçat i tornat a traçar un esquema del seu sistema nerviós. De l'altra, hem identificat els seus centres de memòria i estem utilitzant un inductor medul·lar perquè no recorri a ells.

-Vols dir que els seus antics records li provoquen dolor?

-Sí. L'accés a la seva memòria remota s'està connectat al sacrifici del dolor. Com més records intenta recuperar i portar fins el seu pensament conscient, més gran és el seu patiment.

-Per què no buides simplement els seus centres de memòria i comences de nou?

-Perquè la seva ment encara reté el coneixement dels seus poders Jeedai. Arribarà un dia, quan l'hàgim reformat, en què voldrem que recordi com utilitzar-los.

En Tsun va estudiar a la humana.

-Veig que has marcat el seu front amb el signe del Domini Kwaad.

-I en el moment oportú en farem més, molts més. Alterarem la seva cara, sobretot aquest estrany nas... Però això serà merament superficial. Ara escolta...

La Nen Yim es va asseure a la gatzoneta prop del vivari i va fer que la membrana fora de nou permeable al so per parlar amb la Jeedai.

-Com et dius? -va preguntar.

La Jeedai no va reaccionar. Deixant anar un sospir, la Nen Yim li va estimular un centre menor de dolor i el nervi cortical amb l'inductor medul·lar.

El que pocs cicles abans hauria provocat crits d'agonia, ara només la va fer parpellejar i arrufar les celles.

-Sí, Adepta? -va preguntar la Jeedai, com si li costés despertar d'un somni.

-Com et dius? -va tornar a preguntar la Nen Yim.

-Com em dic?

-Sí.

-Em... Em dic... -va arrufar encara més les celles. Llavors, de sobte, els seus ulls es van obrir desmesuradament i es va subjectar el cap amb les dues mans-. Em dic... -va prémer les dents i la cara va perdre tota expressió. Com si se'n recordés sobtadament, la cara es va aclarir-. Em dic Riina Kwaad.

-Molt Bé, Riina -la va animar la Nen Yim-. Ja has après alguna cosa. I avui aprendràs encara més.

-Ara ho entenc -va dir en Tsun-. Dirigeixes els seus pensaments. Les respostes no desitjades comporten dolor. Les esperades, no.

-No, no és així -negà la Nen Yim-. Ha extret aquest nom d'un record implantat.

-Però vas dir que el protocol de Qah era ineficaç.

-Sí. Però podem crear un tipus de cèl·lula Qah usant les seves pròpies cèl·lules cerebrals humanes.

Una expressió de pur delit va creuar la cara de l'iniciat.

-Així que és veritat -xiuxiuejà-. Has perseguit el nostre somni, el superprotocol, un mètode per descobrir nous coneixements sense haver de recórrer als Déus.

La Nen Yim es va sentir infectada per la seva alegria, però va moure els seus circells en una advertència afable.

-Aquí, a les cambres de la mestra, es pot parlar d'aquestes coses amb total seguretat -va advertir-lo -. Però fora d'aquesta sala, vés amb compte.

-Sí, és clar. Sé tan bé com tu el que li passa als heretges. Què puc fer? Transmet-me les teves ordres, adepta Nen Yim, vull formar part d'això!

Era molt semblant a Yakun, va pensar la Nen Yim. Com era possible que no hagués vist immediatament la passió que emanava dels seus ulls? Era gairebé com si el seu amant hagués renascut. Mantingues el control, es va aconsellar a si mateixa.

-Les cèl·lules de memòria modificades són febles -va dir a Tsun-. La majoria són rebutjades en qüestió d'hores i han de ser reimplantades. La meva tasca és descobrir per què i, tal com ho veig, no es tracta d'un problema bioquímic... És difícil d'explicar, i potser estigui connectat als seus poders Jeedai. Tu, iniciat Tsun, prepararàs nous records per a ella. Estem en procés de transferir un joc complet de falses memòries, desenvolupat segons el protocol Qah però per unes cèl·lules humanes equivalents, i l'avantatge és que en podem crear tantes vegades com necessitem. Quan trobi una forma de condicionar-la perquè accepti els records implantats de forma permanent, tindrem un joc complet per transferir. Mentrestant modifiquem les cèl·lules, les provem i veiem quant de temps duren. Podríem ensopegar amb una solució biològica o, almenys, descobrir com funciona la seva memòria.

-Sento i obeeixo -va acceptar en Tsun ansiosament-. Però com que no hi ha protocol a seguir...

-T'ho mostraré. Els assajos van ser rigorosos i van requerir moltes proves.

-Proves... -va murmurar en Tsun-. Una paraula que mai vaig pensar que diria en veu alta dins d'aquest context.

-Vas a escoltar-me, iniciat, o vas a comentar cadascuna de les meves paraules? -va protestar la Nen Yim, intentant mantenir un to dur en la veu.

-les meves disculpes, Adepta. Tens tota la meva atenció.

-Bé. Estava dient, Iniciat, que desenvolupar el procés va ser difícil, però que el protocol resultant és simple i fàcil de seguir per a qualsevol dels escollits pel nostre Déu. Si t'acostes, t'ho descriuré.

va doblegar el genoll i la va seguir amb ansietat, però no va tornar a interrompre-la excepte amb les mínimes preguntes necessàries.

* * *

La Riina va veure confosa com els dos yuuzhan vong feien la seva feina. Qui eren? Per què estava ella aquí?

Discontinuïtat. Es va adonar, tremolant, que els seus pensaments s'arremolinaven en furiosos eixams incapaços d'associar-se entre si. Va recordar que la femella li havia preguntat el seu nom i que ella va contestar «Riina». I que no li va fer mal.

Però, d'alguna manera que no sabia discernir, aquesta resposta estava malament.

Veia coses de reüll que mai podria veure mirant de front. El seu veritable nom era una d'elles i l'aguaitava fora del seu camp de visió. Quan intentava enfrontar-se a ell, la mossegava amb infinits dents esmolades com navalles.

I el mateix li passava amb moltes coses. La cara que seguia apareixent en la foscor de la seva ment, la veu que de vegades ressonava en el seu cap, el record de com havia arribat fins allà i que seguia intentant aflorar a la superfície... tot era un canviant sender a la sorra, tot conduïa a una agonia.

Però no podia rendir-se. Ella no havia de ser-hi.

O sí? Li van assaltar breus flamarades de color i so d'un món capgirat, sense cel, només terra que es corbava per trobar-se ella mateixa. Una mare bressol de front voluminosa i cara gairebé desproveïda de nas. La dolça aroma de l'omipal fumejant durant el ritual de nomenaments. El gust picant del von'u, lleugerament podrit, un rar obsequi ofert pel pare nombrador.

Li havien donat el nom de Riina. Riina Kwaad.

Sentia com si es veiés arrossegada corrent avall per un rierol d'aigua balsàmica, envoltada de veus reconfortants. Es va fregar el front i va notar-hi les marques del seu domini, però l'agut dolor que li provocaven feia que, en certa manera, se sentís bé.

Tahiri!

Una altra vegada la veu. Records del seu passat es van fragmentar com el vidre i es van clavar en el seu cervell. Altres imatges van parpellejar. Noms. Un nom.

Ànakin.

El rierol es va convertir en un riu turbulent, les aigües l'absorbien. I l'Ànakin estava amb ella. Va retenir la imatge, encara que les tremolors agitaven incontrolablement el seu cos.

Allò era real! Allò havia passat! Érem petits, estàvem a l'acadèmia, seguíem els somnis que ens unien...

Va cridar, saltar i va xocar contra la barrera que la separava dels yuuzhan vong. Va recórrer a la Força intentant estrangular-los, però no hi eren. No hi havia res real rere de les seves sorpreses cares.

-Em dic Tahiri! -els hi va cridar-. Tahiri! I sóc una Jedi!

Llavors, una onada d'angoixa va reptar per tots els nervis del seu cos, centpeus amb potes de foc, i va perdre la consciència.

* * *

-Què ha dit? -va preguntar en Tsun.

-Parlava en bàsic, l'idioma dels infidels -va explicar la Nen Yim.

-És normal que pugui accedir a tot això?

-No, però encara es resisteix. Vam descobrir que, d'alguna manera, redirecciona els raïms de nervis que no hem minat. No obstant això, l'inductor medul·lar rastreja la nova direcció i també els estimula. Al seu degut temps, no tindrà manera d'arribar a aquests records com no sigui abraçant el dolor. I per llavors, no importarà. Ja no serà una infidel i li donarà la benvinguda al desafiament.

-Gràcies per explicar-m'ho -va dir ell.

La Nen Yim li va respondre remodelant el seu tocat i va tornar a la feina.

 Següent