Visió de Futur (XXXV)

Anterior

CAPÍTOL 35

No hi havia hagut cap atac contra la Dama Afortunada en l'últim tram del seu viatge, com en Han mig havia esperat que hi hagués. Ni cap de les gairebé dues-centes naus de guerra mirant-se sospitosament entre si per sobre de Bothawui van semblar molt interessades en el iot mentre es va obrir camí acuradament travessant-los cap a on les tres Corbetes de la Nova República orbitaven, agrupades entre si com si estiguessin aterrides de l'imponent poder de foc que s'estenia pel cel al voltant d'elles.

El que, va decidir agrament en Han, probablement estaven fent. En Gàvrisom, i els calíbops en general, eren molt més grans per a les paraules que per a l'acció.

L'oficial de servei a la nau d’en Gàvrisom no havia estat inicialment disposat a honrar la seva petició d'atracament, però uns minuts de discussió, i probablement una escena o dues en el fons, havien finalment canviat la seva actitud.

I quan ell i en Lando van baixar a bord ajupint-se a través de l'escotilla d'atracada de la Dama Afortunada, i la Leia que estava esperant es va fondre en els seus braços, tota l’enutjosa molèstia va semblar de sobte haver valgut la pena.

-M'alegra tant que hagis tornat, -va murmurar la Leia, la seva veu ofegada en el seu pit mentre s'aferrava a ell. -Estava tan preocupada per tu.

-Au, amor, ja em coneixes, -va dir en Han, intentant un to casual però agafant-la tan estretament a ella com ella ho feia amb ell. De sobte, ara que tot havia acabat, era com si pogués finalment admetre el que la seva temerària excursió a Bastió podria haver costat. El que podria haver perdut...

-Sí, ja et conec, -va dir la Leia, alçant la vista a ell i intentant un somriure que no el va enganyar ni per un segon. Potser ella també estava veient el que gairebé havien perdut. -I sé que mai no has pogut mantenir-te allunyat dels problemes en la teva vida. Només m'alegro que hagis sortit bé d'aquest.

-Jo també-, va dir en Han honestament, mirant-la més acuradament. -Sembles cansada.

-Només és una mica d'hora per a mi, -va explicar. –En Gàvrisom ens té a l'hora de Drev'starn, i acaba de sortir l’alba allà baix.

-Oh, -va dir en Han. Ni tan sols se li havia ocorregut preguntar a l'oficial de servei quina hora de la nau era. -Ho sento.

-No hi ha problema, -va dir ella. -Creu-me, això bé que mereixia aixecar-se d'hora.- Titubejà, tot just visiblement. -Ho vas portar amb tu?

En Han va mirar al Lando per sobre del seu cap.

-Una cosa així, -va dir. -Hi ha alguna part on puguem anar a parlar?

Va sentir que els músculs d'ella s'estrenyien sota les seves mans.

-Per descomptat, -va dir, la seva veu no traïa res de la seva sobtada preocupació. -Hi ha una cambra de reunions aquí pel corredor.

Uns minuts més tard estaven asseguts en cadires profundament còmodes darrere d'una porta segellada.

-La cambra no està monitorada, -va dir la Leia. -Ja ho he verificat. Quin és el problema?

En Han va prendre forces.

-Vam aconseguir el Document de Caamas, com et vaig dir, -va dir. -El que no sabia en aquell moment era que, bé, mira, deixa’m explicar tota la història.

Amb ocasionals comentaris addicionals d’en Lando, li va donar un resum del seu viatge a Bastió, acabant amb el descobriment d’en Moegid que el document havia estat alterat.

-Suposo que deuria d’haver-me figurat que hi havia algun engany en tot això, -va rondinar, mirant a la Datacard a la taula baixa central. El fet de tornar als esdeveniments havia tornat a portar-li el seu enuig avergonyit per caure en tot l'estúpid truc en primer lloc. -Havia d'haver esperat fins que en Lando i en Moegid l'haguessin revisat completament abans de dir-te res.

La Leia li va estrènyer tranquil·litzadorament la mà.

-Està bé, -va dir, la forma de la seva boca deixava clar que no estava bé en absolut. -Va ser tant culpa meva com teva. Jo també sabia que en Thrawn havia tornat a escena. Hauria d'haver comprès que això havia estat massa fàcil.

-Sí, però no sabies que ell va ser qui ens havia donat la Datacard, -va discutir en Han, obscurament determinat a no deixar-li prendre res de la culpa d'això. -Tot el que sabies era...

A l'altre costat de la taula, en Lando es va aclarir la gola.

-Quan vostès dos hagin acabat de deduir de qui és la culpa, -va dir, només una mica secament, -potser puguem seguir endavant al que anem a fer al respecte.

En Han va mirar la Leia, va veure que la seva boca es relaxava lleugerament amb un somriure tort.

-Prenc el teu punt, -va dir, en el mateix to. -I pot no ser tan dolent com sembla. Encara hi ha una possibilitat que puguem aconseguir una còpia del document d'alguna altra part.

-Vols dir en Karrde? -va preguntar en Han.

-No hi ha una altra possibilitat.- Va titubejar la Leia. -Realment no hauria de dir res més al respecte ara mateix, només que si funciona probablement prendrà alguns dies més.

-El punt segueix sent que hem de detenir-los a tots per algun temps, -va dir enèrgicament en Lando. -Així que, en Han i jo vam tenir un parell de dies per treballar amb tot això sobre la taula, i pensem que podem tenir una forma de comprar almenys una mica de temps.

-Correcte.- Va assentir en Han, feliç per canviar de tema. -Primer, vaig a dir-li a Gàvrisom que encara no pot tenir el Document de Caamas.

Els ulls de la Leia es van eixamplar.

-Per quins mons vas a justificar això?

-En base que la situació sobre Bothawui està massa tensa per al meu gust, -va dir superbament en Han -Vaig a demanar-los que tots s'aturin i vagin a casa abans que jo li lliuri el document a ningú.

La cara de la Leia era un estudi en sorpresa atordit.

-Han, no pots possiblement sortir-te’m amb la teva en això.

-Per què no? -Va contraposar en Han, arronsant les espatlles. -Aquest sóc jo, recordes? Tots esperen que faci coses boges.

-Sí, però? - Amb un clar esforç, la Leia va estrangular les seves objeccions. -Està bé, assumim que en Gàvrisom et deixa sortir-te amb això. Llavors què?

En Han va mirar en Lando.

-En realitat, no havíem arribat molt més enllà d'aquesta part, -va concedir. –En Moegid diu que hi ha una mínima oportunitat que pugui reconstruir les dades, depèn de com de bo hagi estat el tipus que ho va alterar. I ara que realment tenim el document, hauríem de poder entabanar als bothans a explicar el que saben.

-Assumint que realment sàpiguen alguna cosa, -va assenyalar la Leia. -Si no, no estem gens millor que abans. Pitjor, en realitat, perquè algú va a acusar la Nova República d'haver fet un tracte amb ells per retenir els noms.

-Ho sé, -va dir en Han, intentant amagar la seva sobtada onada de frustració. -Però si només sortim i els diem que no hem aconseguit res, diran el mateix, no?

La Leia li va estrènyer la mà de nou.

-Probablement, -va dir, els seus ulls van prendre aquesta mirada llunyana que significava que estava pensant furiosament. -Està bé, -va dir. -Els dos grans instigadors allà fora són els diamales i els ishori. Si podem fer-los cedir, encara que sigui temporalment, molts dels altres haurien de seguir-los el corrent. De fet, aquesta va ser la raó per la qual en Gàvrisom va venir aquí, per intentar parlar amb ells.

En Han va fer una ganyota, recordant el seu propi intent menys reeixit per aconseguir que les dues espècies es posessin d'acord. I això només havia estat sobre detalls d'embarcaments.

-Tan sols mantingues-los fora de la mateixa habitació, -li va advertir.

-Exactament, -va dir la Leia, mirant al Lando. -Lando, tu i el Senador Miatamia encara estan en bons termes?

En Lando la va mirar sospitosament.

-No sé si alguna vegada vam estar exactament en bons termes, -va dir cautelosament. -Especialment no després d'aquest autoestop que li vaig donar que va acabar en una invitació amb un brindis del Dia Alt amb en Thrawn a bord del seu Destructor Estel·lar personal. Què tenies en ment exactament?

-En Miatamia va arribar aquí ahir a la nit per reconèixer la situació, -va dir la Leia. -S'està quedant en una de les naus de guerra diamalanes grans, el Pensaments Industriosos. M'agradaria que fossis allà i parlessis amb ell.

La mandíbula d’en Lando va caure.

-Jo? Leia?

-Has de fer-ho, -va dir fermament la Leia. -Els diamales tenen un fort sentit de l'orgull personal, i en Miatamia encara et deu per aquest viatge. Pots utilitzar això.

-Mira, no sé el que creus que val la meva hospitalitat en el mercat obert, -va protestar en Lando. –Però..., -li va fer una altra mirada a la cara i va sospirar. -Està bé. Ho intentaré.

-Gràcies, -va dir la Leia. –En Gàvrisom i jo ja tenim posat a l’agenda anar a reunir-nos amb els líders ishori al Predominança més tard aquest matí. Potser junts puguem idear alguna cosa.

Hi va haver un xiulet del comunicador de la taula.

-Consellera Organa Solo? -va cridar la veu de l'oficial de servei.

La Leia va estendre la mà i va pressionar l'interruptor.

-Sí?

-Hi ha un enviat diplomàtic aquí per a veure-la, Consellera. Està vostè disponible?

En Han va sentir una flamarada d'irritació. Mai podien deixar-la estar?

-Aquí en Solo, -va cridar cap al comunicador. -La consellera té altres compromisos...

Es va interrompre per la sobtada encaixada de la Leia en el seu braç. Hi havia alguna cosa en la seva cara...

-Sí, el veuré, -va dir. –Envieu-lo aquí.

Ella va apagar el comunicador.

-Leia? -va començar en Han.

-No, està bé, -va dir ella, amb aquesta estranya mirada encara a la cara. -Tinc un estrany pressentiment.

Es va interrompre quan la porta de la cambra es va obrir. En Han es va posar dempeus, automàticament deixant caure la mà al seu blàster.

-Consellera Organa Solo, -va dir greument en Carib Devist, entrant a la cambra. Els seus ulls van anar al Han. -I en Solo també-, va afegir, caminant cap a ell i estenent la mà. -M'alegra veure que van passar per Bastió sense contratemps.

-No ho vam fer, -va dir breument en Han, sense fer cap moviment per prendre la mà de l'altre. -Ens van atrapar.

En Carib es va congelar, amb la mà encara estesa. Els seus ulls van passar al Lando encara assegut, com notant-lo per primera vegada, aleshores lentament, va baixar la mà.

-Què va passar? -va preguntar, amb la cara tensa.

-Com vaig dir, ens van atrapar, -li va explicar en Han. -Ens van perseguir al voltant de la ciutat per algun temps, llavors estaven asseguts allà esperant quan vam anar a la nau.- Va alçar les celles. -Aparentment, estem valorats bastant alt allà. El mateix Thrawn va venir a trobar-se amb nosaltres.

Havia pensat que la cara d’en Carib era tan severa com podia ser. Havia estat equivocat.

-En Thrawn hi era? -va repetir l'altre, la seva veu a penes més que un xiuxiueig. -Era realment ell?

-Segur que no era un holo d'un quart de mida, -va dir en Han entre dents. -Per descomptat que era ell. Vam tenir una bonica petita xerrada, i llavors ens va donar el Document de Caamas.- Va posar un dit a la Datacard a la taula. -Allà està.

En Carib va mirar a baix a la Datacard.

-I? -va preguntar cautelosament.

-Ha estat alterat, -va dir la Leia, amb veu gairebé calmada.

En Han li va llançar una mirada irritada. Què estava fent ella sent bona amb aquest home?

-Suposo que no sabries com es van assabentar sobre nosaltres o alguna cosa? -va grunyir, tornant la seva mirada intensa de tornada a Carib.

L'altre la va prendre sense acovardir-se.

-No, no ho sé, -va dir. -Però com que no van ser atrapats al segon que van sortir de la seva nau, simplement suposaria que van ser descoberts. I també puc assenyalar, -va agregar amb un nou tall a la veu, -que donat el que els hagin descobert a vostès també vol dir que m’han descobert a mi el que significa que les nostres famílies a Pakrik Minor estan ara en perill d'una represàlia Imperial. Pel poc que això signifiqui per a tu.

En Han va fer una ganyota.

-Sí, -va murmurar. -Eh... bé, ho sento.

-Oblida-ho, -va dir en Carib, amb un enuig que continuava. -Sabíem en el que ens estàvem ficant.

Deliberadament, va tornar a girar-se cap a la Leia.

-El que de fet és la raó per la qual som aquí. Hem decidit...

-Espera un minut, -el va interrompre en Lando. -L'oficial de servei va dir que eres un enviat diplomàtic. Com el vas enganyar amb això?

-No hi ha engany involucrat, -va dir en Carib. -El Directori volia algú que vingui a oferir el nostre suport al President Gàvrisom i a la Nova República sobre la situació de Caamas. Nosaltres ens vam oferir. És així de simple.

-I vas arribar tot el camí fins a Gàvrisom en el teu primer intent?

En Carib va ​​arronsar les espatlles.

-Estirem d'alguns fils. Però no va ser necessari massa.- Va somriure tristament. -Tinc la impressió que no hi ha molta gent en aquests dies que s'amuntegui per oferir el seu suport incondicional a Gàvrisom. Nosaltres probablement constituirem un benvingut canvi.

Mirà de nou a la Leia.

-El punt és, que l'hem discutit entre nosaltres, i hem decidit que no podem simplement mirar tot això passar.- Es va redreçar a una posició de ferms probablement inconscient. -Així que hem vingut a oferir la nostra ajuda.

En Han va mirar a l'altre costat, al Lando. Un grapat de clons imperials, oferint-se voluntaris a involucrar-se en la disputa de Caamas. Exactament just el que necessitaven.

-I com proposes fer això? -va preguntar.

-De qualsevol manera que puguem-, va dir en Carib. -I potser de formes que vostès ni tan sols haguessin pensat. Per exemple, són conscients que la seva massa de naus allà fora inclou almenys a tres Imperials?

En Han va sentir que els seus ulls s'estrenyien.

-De què estàs parlant?

-Estic parlant sobre tres naus Imperials, -va repetir en Carib. -Petites, a penes de classe caça estel·lar, probablement sense més que tres o quatre homes a bord de cada un. Però sí que són imperials.

-Estàs segur d'això? -va preguntar la Leia.

En Han la va mirar i li va arrufar les celles. Hi havia una mirada estranya darrere dels seus ulls, una inesperada tensió en la seva gola.

-Absolutament, -va dir en Carib. -Acabem de captar el rastre d'una transmissió durant el nostre camí d'arribada que estava fent servir l'últim en encriptació de Bastió.

El llavi de la Leia va donar un tic.

-Ja veig.

-Presumeixo que van aconseguir els seus IDs, -va dir en Lando.

-De les que vam descobrim, sí, -va dir en Carib, traient una Datacard i oferint-la-hi al Han. -Per descomptat que podria haver-hi més d'elles allà fora mantenint silenci.

-Per descomptat, -va dir en Lando.

En Carib li va disparar una mirada, llavors va tornar a girar-se cap al Han. Per un moment va sostenir la mirada d'en Han, estudiant-li la cara...

-Mira, Solo, -va dir en veu baixa. -Sé que no tens exactament confiança en mi. Suposo que si estigués en el teu lloc, sota les circumstàncies, tampoc confiaria particularment en nosaltres. Però ho creguis o no, estem del teu costat.

-No és una qüestió de desconfiança, Carib, -va dir la Leia. -És tota la pregunta de què és real sobre això i què no ho és. Amb en Thrawn estirant els fils, ja ni tan sols estem segurs si podem confiar en els nostres propis ulls, molt menys al nostre judici.

-El que bé pot ser la seva arma més poderosa, -va contraposar amb impaciència Carib. -El fet és que ningú està disposat a confiar en els seus aliats o en les seves circumstàncies o ni tan sols en si mateixos. No es pot viure d'aquesta manera, Consellera. Certament no es pot lluitar d'aquesta forma.

La Leia va agitar el cap.

-Em entens malament. No estic suggerint que capitulem davant la incertesa, sinó només explicant la nostra vacil·lació. Al contrari, tenim un pla i intentarem portar-lo a terme.

-Que bé, -va dir en Carib, i en Han va pensar que podia notar una feble nota d'alleujament en la seva veu. -Què volen que fem?

-M'agradaria que tornessin a la seva nau i comencessin a vagar lentament per l'àrea, -li va explicar la Leia, lliscant una Datacard en el seu datapad i teclejant alguna cosa. -Intentin trobar i identificar qualsevol nau imperial que hi sigui allà fora.

-I si ja no transmeten més? -va preguntar en Lando.

-No importa, -li va assegurar en Carib. -Hi ha certes formes en què els pilots imperials tendeixen a fer les coses que els fa destacar en una multitud. Si hi ha alguns més allà fora, els trobarem.

-Bé, -va dir la Leia, traient la Datacard del seu datapad i donant-li al Carib. -Assegura't de mantenir-te en contacte amb Han o amb Lando o amb mi, aquí hi ha les freqüències dels nostres comunicadors personals i de les nostres naus. A part d'això, només estiguin preparats.

-Ho farem, -va prometre en Carib, tocant la Datacard. -Gràcies, Consellera. No la decebrem.

-Ho sé, -va dir greument la Leia. -Parlarem més tard.

Amb una curta inclinació de cap, en Carib es va tornar i va sortir de la cambra.

-Espero que sàpigues el que estàs fent, Leia, -va murmurar en Han, mirant obscurament la porta tancada. -Encara no estic segur de si confio en ell.

-Només la història podrà jutjar les seves accions avui, -va dir la Leia cansada. -O aquelles de qualsevol de la resta de nosaltres.- Ella va respirar profund i va semblar sacsejar-se el cansament. -Però només podem fer el que podem. Jo necessito anar a parlar amb Gàvrisom sobre la nostra reunió amb els ishori, i tu, Lando, cal que truquis al Senador Miatamia i intentar anar a veure’l.

-Correcte, -va dir en Lando, aixecant-se amb clara reticència del confort de la seva cadira. -Els veuré més tard.

Va sortir.

-Què hi ha de mi? -va preguntar en Han. -Què faig?

-Dóna'm una altra abraçada, -va dir la Leia, posant-se dempeus i apropant-se a ell. -No, seriosament, serà millor que tu et quedis completament fora d'això-, va afegir sòbriament. -Tu ets qui té el Document de Caamas, el que està en el terreny moral alt. No pots ser vist tractant directament amb cap dels dos costats.

-Sí, -va dir en Han, fent una ganyota. -Sempre m'agrada estar en terreny alt, fas un blanc tan bo allà. Vinga, Leia? No puc simplement seure aquí sense fer res.

Amb ella premuda contra ell, va sentir que el seu cos es posava rígid.

-Bé, en realitat... el Falcó necessita una mica de treball, -va dir acuradament. -Vam perdre els convertidors d'energia i l'estabilitzador de flux iònic d'estribord de camí al sistema.

-Està bé, tinc recanvis per a tots dos, -va dir en Han. -Tens alguna idea del que els va passar? - Gairebé va poder sentir la seva ganyota de dolor.

-Es van trobar amb un sabre de llum.

Girà el seu coll per mirar a baix a la part de dalt del cap d'ella.

-Oh, -va dir. -De debò.

-Va ser per una bona causa, -es va apressar a afegir. -Realment ho va ser.

En Han va somriure, acariciant-li el cabell.

-Et crec, estimada, -li va assegurar. -Està bé, em posaré en això de seguida. Vas atracar a l'altre costat, correcte?

-Sí- la Leia es va apartar en part. -Una cosa més. Hi ha un passatger a bord, que també de moment estem com mantenint-lo apartat per raons de política local. Èlegos A'kla, un fiable del Romanent Caamasi.

En Han va alçar les celles, llavors va agitar el cap.

-No puc deixar-te sola per un minut, no? - va dir. -Me'n vaig a Pakrik Minor en un simple viatget, i el pròxim que sé és que estàs ajuntant-te amb un caamasi d'alt nivell.

La Leia li va somriure. Però el somriure tenia una fragilitat pertorbadora.

-No saps ni la meitat, -va dir, estenent la mà per acariciar-li la galta.

-Llavors explica’m-ho.

Reticentment, la Leia va agitar el cap.

-No tenim temps ara. Potser després que en Gàvrisom i jo tornem del Predominança, pugui explicar-te tota la història.

-Està bé, -va dir en Han. -Segur. Llavors, jo només em posaré a treballar en el Falcó, d'acord?

-D'acord.- La Leia el va abraçar de nou i li va fer un ràpid petó. -Et veuré més tard.

-Sí, -va dir en Han, arrufant les celles. Se li acabava d'ocórrer alguna cosa. -Leia?

Ella es va aturar a la porta.

-Sí?

-Fa un minut vas dir que la història jutjaria les activitats d’en Carib avui, -li va recordar. -Per què avui?

-Vaig dir això, no? -va murmurar la Leia, els seus ulls es van enfocar en el no-res. -No ho sé.

En Han va sentir que alguna cosa freda li pujava per l'esquena.

-Una d'aquestes coses Jedi?

La Leia va respirar acuradament.

-Podria ser, -va dir en veu baixa. -Sí que podria ser-ho.

Per uns batecs del cor es van mirar en silenci.

-Està bé, -va dir en Han, forçant una indiferència casual en la seva veu. -El que sigui. Ens veiem després, correcte?

-Sí, -va murmurar la Leia, que encara es veia confosa. -Fins després.

Ella es va tornar i va sortir de la cambra. Per un moment en Han es va quedar on era, avaluant les implicacions del que acabava de passar a través de la seva ment. Hi havia un enorme munt d'elles, totes tan tèrboles com l'aigua d’un pantà, cap d'elles res que realment li agradés molt.

Però només hi havia una cosa clara aquí, tan clara com el fet que la seva dona era una Jedi. D'una manera o altra, aquest semblava que anava a ser un dia de molta feina.

Recollint la Datacard del Document de Caamas, la va ficar segura en una butxaca. I si aquest anava a ser un dia de molta feina, va afegir severament per a si mateix, no hi havia cap forma de què ell es quedés fora. Cap forma en absolut.

Sortint cap al corredor, es va tornar cap a la badia d'atracament on estava atracat el Falcó. Qualsevol que fos el rècord de velocitat per a substituir un estabilitzador de flux iònic, anava a trencar-lo.

        

***

La cambra de reunions del Ventura Errant estava còmodament atestat quan en Wedge i en Corran van arribar. En Bel Iblis estava fora, darrera la taula de l’holo, els seus ulls passaven per cada capità de nau o comandant d'esquadró quan arribava, mesurant-los amb aquesta única mirada. Per a tots els altres, va suposar en Wedge, probablement semblava perfectament en calma.

No obstant això, amb la història més llarga d'ell i de l'Esquadró Murri amb l'home, en Wedge sabia que no era així.

Predictiblement, en Booster Térrik va ser l'últim a arribar. Ignorant els pocs seients restants, va prendre una posició dempeus directament al costat de la primera fila davant d’en Bel Iblis i va creuar els braços a l'expectativa.

-Aquesta serà la sessió d'informació final abans que arribem al nostre destí, -va començar sense preàmbul en Bel Iblis. -El nostre blanc, per a qualsevol de vostès que encara no ho hagi endevinat, és la base de l’Ubiqtorat Imperial a Yaga Minor.

Per l'onada de sorpresa que va recórrer la sala, va decidir en Wedge, de fet, una gran porció d'ells no havia endevinat correctament.

-Abans que comencin a comptar les nostres naus i comparar-les amb les defenses de Yaga, -va continuar en Bel Iblis, -deixeu-me tranquil·litzar-los només una mica. No intentarem destruir la base, ni tan sols estovar-la particularment. De fet, a banda del mateix Ventura Errant, la resta de vostès es quedarà principalment per fora com una distracció.

Va prémer un botó, i una imatge de la base de l’Ubiqtorat va aparèixer sobre de la taula de l’holo.

-El Ventura Errant sortirà de l’hiperespai, sol, en aquest punt.- Un flaix de llum blava va aparèixer a penes més enllà de l'anell de defenses exteriors. -Estarem transmetent un senyal d'emergència indicant que ens hem trobat amb una gran força d'atac de la Nova República, aquests seran vostès, i necessitem refugi. Amb sort, i assumint que l'ID fals els enganyi, ens permetran penetrar les defenses exteriors en aquest punt.

En Booster va esbufegar prou fort perquè tota la cambra el sentís.

-Has d'estar fent broma, -va retrunyir. -Un Destructor Estel·lar Imperial, fugint d'una col·lecció de ferralla bigarrada com aquesta? Mai creuran això.

-Per què no? -va preguntar lleugerament en Bel Iblis.

-Per què no? -En Booster va traçar un arc que abastava al voltant de tota la sala. -Només mira'ns. Tenim armes i defenses a plena potència, un complement de tripulació pràcticament complet, una lluentor que no ha vist des que en Palpatine era un prip. Qui ens creurà que estem en problemes seriosos?

En Bel Iblis es va aclarir la gola.

-Suposo que no has fet una mirada al casc exterior recentment.

El braç d’en Booster es va congelar a la meitat un altre arc.

-Què? -demandà, la seva veu baixa i mortal.

-Tens tota la raó sobre que necessitem veure'ns en el paper d'una nau en dificultats.- Va assentir en Bel Iblis. -Crec que trobaràs que ho fem.

Per un moment dolorosament llarg els dos homes es van mirar entre si, l'expressió a la cara d’en Booster va recordar a Wedge a una tempesta elèctrica aproximant-se.

-Vas a pagar per això, Bel Iblis, -va dir per fi en Booster en veu baixa. -Tu, personalment, pagaràs per això.

-Ho afegirem al compte, -va prometre en Bel Iblis. -No et preocupis, tornarem a arreglar-ho tot després.

-Més et val, -li va amenaçar en Booster. -Tot arreglat. I també una nova capa de pintura.- Ho va reconsiderar. -Alguna cosa diferent del Blanc Destructor Estel·lar.

En Bel Iblis va somriure dèbilment.

-Veuré el que puc fer.

Va mirar de nou al voltant de la cambra, llavors va prémer una tecla en el seu control. A l’holo, la llum blava va passar l'anell exterior, i quan ho va fer, un grup de llums grogues van aparèixer més lluny fora.

-En aquest mateix moment, la resta de vostès sortirà i formarà una línia d'atac, -va continuar. -No s'enfrontaran seriosament al perímetre defensiu, però merament l’instigaran prou per mantenir la seva atenció en l'exterior. També estaran disparant una barrera de torpedes de protons completa, esperant que alguns penetrin a través de l'anell a la base mateixa.

La llum blava es va aturar al costat d'un prim pal que sobresortia de la base principal.

-El Ventura Errant mentrestant s'aturarà aquí, on llançarem un bot d'assalt contra l'extensió de l'accés d'ordinador i intentarem ficar un equip d'experts en computadores. Si la Força ens acompanya, hauríem de poder localitzar i descarregar una còpia del Document de Caamas.

-I després com en surten de nou? -va preguntar el capità d'una de les altres naus. -Presumeixo que no assumeix que no els notaran en cap punt.

En Bel Iblis va arronsar lleugerament les espatlles.

-Som un Destructor Estel·lar Imperial, -li va recordar. -Crec que podrem obrir-nos camí atropellant com un rancor sense massa problemes.

En Wedge va mirar en Corran i va veure l'expressió en la boca de l'altre. No, en Bel Iblis estava molt equivocat en això. Confiança casual o no, Destructor Estel·lar o no, una vegada que els Imperials comencessin a comprendre què estava passant el vell general anava a tenir la lluita de la seva vida.

O sinó...

En Wedge mirar en Bel Iblis, amb una estranya sensació a la boca de l'estómac. O sinó sabia perfectament bé que no hi havia cap forma de què en sortís mai d’allà. Sabia que tot el que podia esperar era trobar una còpia del Document de Caamas amb temps per transmetre-la a la resta de la flota.

Sabia que Yaga Minor era, de fet, on moriria.

I si ho sabia...

En Wedge es va enfocar en Booster, parat amb els braços plegats de nou. La nau d’en Booster, anava a la seva destrucció.

Amb Booster encara a bord? Probablement. Gairebé segur.

Al seu costat, va sentir el sospir d’en Corran.

-No se'ns ha tornat noble i auto-sacrificat, Wedge, -va murmurar l'altre. -Està pensant en la Mírax i en Valin.

-És clar, -va murmurar en resposta en Wedge. La filla d’en Booster, la dona d’en Corran, i el nét de sis anys d’en Booster. Sí, és clar que tenia sentit. El gran, escandalós i egoista vell pirata Booster Térrik es preocupava profundament per la seva família, ho admetés o no.

I si el fet d’intentar impedir que el seu nét creixés enmig d'una guerra civil li costava la vida...

-Suposo que només haurem d’assegurar-nos que surtir de nou sigui assumpte de l'Esquadró Murri, -va continuar en Corran.

En Wedge va assentir.

-Cert, -va prometre.

-Què hi ha dels caces? -el Comandant d'Ala-A C'taunmar va preguntar des de l'altre costat de la cambra. -Presumeixo que voldran que el meu esquadró faci una pantalla.

En Bel Iblis va agitar el cap.

-No. Si arribem a tenir alguns caces imperials, TIEs o Aus de presa, definitivament els portaria. Però tota aquesta operació depèn de mantenir l'engany tot el que sigui possible, i una pantalla d'ala-A o ala-X arruïnaria aquest engany bastant ràpidament. No, tots els caces es quedaran amb el grup d'atac exterior.

Els seus ulls van trobar amb en Wedge.

-Incloent-hi l'Esquadró Murri.

Va sostenir els ulls d’en Wedge prou per deixar clar que no hi hauria cap discussió, llavors va fer una mirada al voltant de la cambra de nou.

-Les seves assignacions i posicions individuals en la formació de batalla seran repartides a la sortida de la sessió d'informació. Hi ha alguna altra pregunta general?

-Sí, senyor, -va dir algú. -Vostè va dir que tenia un ID fals preparat per al Ventura Errant. És un nom real, o alguna cosa fictícia?

-Oh, ha de ser real, -va dir en Bel Iblis. -Fa vint anys hi havia prou Destructors Estel·lars perquè un imperial individual mai pogués estar al corrent de tots, i podria assumir que a la base de dades li faltava alguna cosa per casualitat. Però ja no.

-Afortunadament, Intel·ligència ha esbrinat que tres naus de les que no s'ha sentit en diverses setmanes. Presumiblement estan de viatge en alguna assignació especial, de qualsevol manera, les oportunitats que qualsevol d'elles torni a Yaga Minor són molt escasses. Consegüentment estarem funcionant sota el nom i l’ID del Destructor Estel·lar Imperial Tirànic, - va fer senyals cap en Booster, -sota el comandament del Capità Nalgol.

Cinc minuts més tard, en Wedge i en Corran s'estaven dirigint de volta a la badia hangar on esperava la resta de l'Esquadró Murri.

-Protegir des de fora del perímetre serà complicat, -va comentar greument en Wedge.

-Ho sé, -va dir en Corran, la seva veu sonava estranyament distant. -Només haurem de ser creatius.

En Wedge li va arrufar les celles.

-Problemes?

En Corran va agitar lentament el cap.

-El Tirànic, -va dir. -Hi ha una cosa que em molesta sobre que en Bel Iblis usi aquest nom. Però no sé què.

Un pressentiment Jedi?

-Bé, millor que ho dedueixis ràpid, -li va advertir en Wedge. -El punt de llançament està a només una hora de distància.

-Ho sé.- En Corran va respirar profund. -Ho intentaré.

 Següent