Visió de Futur (XXIV)

Anterior

CAPÍTOL 24

La primera parada de navegació que havia fet el Salvatge Karrde després de deixar Dayark no va mostrar res endavant. Res més que la llum retorçada de la Fenedura de Kathol i els ardents rastres gelats de dolls de gas ionitzat i nebuloses en miniatura que semblaven com si haguessin estat arrencades d'ella amb violència. La segona parada va ser igual, i la tercera, fins que la Shada havia començat a preguntar-se si el llegendari món perdut d’Exocron no era veritablement res més que un mite.

En la cinquena parada, el van trobar.

-Es veu bastant agradable, -va comentar quelcom dubtosament C3PO des del costat de la Shada quan miraven fora pel finestral del pont del Salvatge Karrde al petit planeta que s'aproximava ràpidament. -Espero que siguin amistosos.

-Jo no comptaria amb això, -li va advertir la Shada, sentint una poc familiar sequedat desagradable a la boca. Allà sota en algun lloc, si la Jade i en Calrissian tenien raó, Jorj Car'das estaria esperant per ells.

Al timó, l’Odonnl mig es va tornar al seu seient.

-No hauríem de tenir els turbolàsers preparats? - li va preguntar a Karrde. -Només en el cas que no estiguin contents que hàgim infringit la seva privacitat?

La Shada va mirar a Karrde. Ell estava amagant bé el seu nerviosisme, però ella no tenia cap problema a veure’l.

-Som aquí per parlar, no per lluitar, -va recordar a l’Odonnl, amb veu ferma. -No vull que ningú allà baix tingui la impressió equivocada.

-Sí, però després de Dayark?

-Som aquí per parlar, -va repetir en Karrde, el seu to no va deixar lloc a discussió. -H'sishi, estem captant algun sondeig? O transmissions, Chin?

[Cap sonda encara, Cap,] va dir la togoriana. El seu pelatge, va notar la Shada, s'havia ablanit gairebé visiblement. Aparentment, ella també havia notat l'humor d’en Karrde.

-Res de transmissions tampoc, Cap'tà-, va afegir en Chin. -Potser no ens veuen entrar.

-Oh, clar que ens veuen-, va dir en Karrde, amb una insinuació de severitat arrossegant en el seu to. -L'única pregunta...

Es va interrompre per un xiulet del comunicador.

-Nau estel·lar entrant, aquest és l'Almirall Trey David, segon al comandament de l'Almirall Suprem Horzao Darr de la Flota Aeroespacial Combinada d’Exocron, -va dir una veu cortesa però ferma. -Si us plau identifiqui’s.

En Chin es va estirar cap al seu tauler.

-No, ho faré jo, -li va dir en Karrde, visiblement prenent força quan va tocar l'interruptor del seu comunicador. –Aquí en Talon Karrde a bord del vaixell de càrrega Salvatge Karrde, almirall David. Les nostres intencions són totalment pacífiques. M'agradaria tenir permís per aterrar.

Hi va haver una llarga pausa. De fet, una pausa molt llarga. La Shada es va fregar suaument els artells, visualitzant un argument acalorat a l'oficina de la Flota de l’Exocron Combinat...

- Salvatge Karrde, aquí l'Almirall David, -va tornar la veu. -Em diuen que ve aquí per veure en Jorj Car'das. Pot confirmar això?

La Shada mirà amb atenció a Karrde. Però a part d'una lleugera estirada a la comissura de la seva boca no hi va haver cap reacció.

-Sí, puc, -va dir, la seva veu una mica buida però sota control. -Hi ha una qüestió vital que necessito discutir urgentment amb ell.

-Ja veig.- Hi va haver una altra pausa, més curta aquesta vegada. -Està esperant-lo?

Una altra estirada del llavi.

-No sé si esperant és la paraula apropiada. Crec que sap que estic venint.

-Ho creu bé, -va dir en David, la seva veu de sobte sonava una mica estranya. -Molt bé, Salvatge Karrde, té permís al Cercle 15 del camp d'aterratge militar a la Ciutat de Rintatta. Li estem enviant les coordenades ara.

-Gràcies, -va dir en Karrde.

-Les tinc, -va murmurar l’Odonnl, estudiant la seva pantalla de navegació. -Sembla bastant fàcil.

-Tenim una escorta de camí, -va continuar en David. -Confio que no he de dir-los que cooperin amb ells.

-Ho entenc completament-, va dir en Karrde. -El veurem a vostè allà?

-Ho dubto, -va dir en David, i aquesta vegada definitivament hi havia una foscor en la seva veu. -Però potser tots tinguem sort. Mai se sap. David fora.

Per un moment el pont va estar en silenci. La Shada va fer una ullada als altres, a les seves cares series, espatlles tenses i expressions greus. Si no haguessin sabut abans en el que s'estaven ficant, va decidir, s’han assabentat ara.

I no obstant això, no va veure cap indicació que cap ni tan sols estigués pensant a intentar fer-se enrere. Una tripulació veritablement lleial, tancadament teixida, completament dedicada al seu cap.

Igual que la pròpia Shada havia estat dedicada una vegada als ideals de les Mistryl. Fins i tot quan les mateixes Mistryl gairebé s'havien oblidat d'aquests ideals.

Fins i tot davant el perill que planava endavant, el record d'aquesta pèrdua encara li feia mal.

-Instruccions, Capità? -va preguntar en veu baixa l’Odonnl.

En Karrde no va titubejar.

-Baixa’ns, -va dir.

***

La Ciutat de Rintatta era un raïm de mida d'edificis d'estil militar intercalats amb unes cinquanta plataformes d'aterratge de variades grandàries, moltes amb naus ja posades en elles. Les àrees militars estaven al seu torn envoltades per un ample anell de cases i negocis i edificis de la comunitat d'estil civil. Tot estava niat contra la base d'una serralada baixa però de costats costeruts, la ciutat s'obria a una plana herbosa en els seus altres costats.

No hi va haver cap sacsejada com hi havia hagut a Pèmbric II. Ni hi va haver cap mena de duana o preguntes a la seva arribada en absolut mentre el Salvatge Karrde es dirigia a la superfície. Les dues velles naus de patrulla de sistema que l'Almirall David havia enviat per a escortar el vaixell de càrrega al seu cercle d'aterratge assignat, els van veure baixar, llavors es van dirigir de nou al cel sense comentaris. Al voltant de les altres naus, centenars d'homes i dones i dotzenes de vehicles petits treballaven en les seves pròpies diverses tasques, ignorant completament la nau extraplanetària que s'havia posat enmig d'ells. A totes les aparences, va pensar en Karrde quan ell i els altres baixaven la rampa, tot Exocron podria estar intentant fer veure que els visitants no existien.

Amb una notable excepció.

-Bon dia, Capità Karrde, -va dir Enadós Nee des del peu de la rampa d'aterratge del Salvatge Karrde. -Benvingut a Exocron. Veig que fins i tot sense la meva ajuda va poder trobar-lo. Hola, Shada; hola, C3PO.

-Hola, Amo Enadós Nee, -va contestar C3PO, sonant notablement alleujat de veure una cara familiar. -Confesso que no havia esperat trobar-lo aquí.

-També hi havia alguna pregunta sobre vostès, -va dir alegrement l’Enadós Nee. -Quan els vaig veure per última vegada a Dayark, semblaven estar tenint problemes de pirates.- Va fer un pas més cap a la rampa i va treure el cap a la nau. -Vindrà la seva encantadora togoriana amb nosaltres?

-No, l’H'sishi es quedarà a la nau, -li va explicar en Karrde, mirant a l’homenet amb una mica de preocupació. L’H'sishi era una membre cada vegada més valorada de la seva tripulació, però encantadora no era un terme descriptiu que li hauria vingut al cap automàticament.

-Una llàstima-, va dir l’Enadós Nee, mirant de nou la Shada i a C3PO. -Llavors ja estan tots? No vols portar a ningú més?

En Karrde va sentir que els seus músculs es tibaven de nou, malgrat tots els seus esforços per relaxar-los. Certament volia portar a més gent amb ell. A tota la tripulació del Salvatge Karrde, per començar, més les tripulacions del Gel Estrellat i l’Etherway, la força de tasca de la Nova República del General Bel Iblis completa, l'Esquadró Murri, i uns quatre clans de guerrers noghri.

Però fins i tot si hagués tingut aquests recursos, seria un gest fútil. En Car'das estava esperant per ell, i portar a més gent només significaria posar més gent en risc. Aquesta no era la raó per la qual ell hi era aquí.

-Sí, -va dir a l’Enadós Nee. -Ja hi són tots. Assumeixo que ets aquí per portar-nos fins a Jorj Car'das?

-Si desitges veure’l, -va dir l'homenet, amb els ulls pensatius a la cara d’en Karrde. Un cop més, com a Dayark, indicis del veritable Enadós Nee van treure el cap a través de la façana acuradament llaurada d’inofensivitat. -Bé. Anem-hi?

Els va guiar a un landspeeder descapotable a la vora del cercle d'aterratge, un landspeeder, va notar en Karrde, que malgrat l'aparent sorpresa de l’Enadós Nee per la petita grandària de la partida era de només quatre seients. Entreteixint amb experiència el seu camí entrant i sortint entre la resta del trànsit, l'homenet va partir cap a les muntanyes.

-Què està passant aquí? -va preguntar la Shada, fent senyals cap als seus voltants mentre l’Enadós Nee esquivava un camió de combustible de moviment particularment lent.

-S'estan preparant per alguna mena de maniobres, espero, -va dir l'altre. -La gent militar sempre està maniobrant per un o altre costat.

-Quant falta per trobar-nos amb Car'das? -va preguntar en Karrde, no particularment interessat en el que la Flota Aeroespacial Combinada d’Exocron tenia a la seva agenda per al dia.

-No gaire, -li va assegurar l’Enadós Nee. -Veus aquell edifici celeste directament endavant, el que està tot just pujant pel camí de la muntanya? Aquí és on està.

En Karrde es va protegir els ulls de la llum del sol. En aquesta distància, almenys, no era un lloc molt impressionant. No era una fortalesa, ni tan sols una mansió.

De fet, quan l’Enadós Nee va passar l'àrea militar i va començar a anar per la secció de trànsit civil més escàs de la ciutat, l'edifici celeste d'endavant va començar a semblar-se cada vegada més a una casa simple i modesta.

La Shada aparentment estava pensant al llarg de les mateixes línies.

-És aquí on viu Car'das, o només on ens trobarem amb ell? -va preguntar.

L’Enadós Nee li va llançar un ràpid somriure.

-Sempre són preguntes amb tu, no? Una ment tan bona i pensativa.

-Fer preguntes és part del meu treball, -va contraposar la Shada. -I no m'has contestat.

-Respondre preguntes no és part de la meva feina, -va dir l’Enadós Nee. -Oh apa, no hi ha necessitat d’impacientar-se és només una mica més. Només relaxa't i gaudeix del viatge.

La casa celeste va continuar veient-se més petita i menys impressionant com més s'acostaven. Més petita, menys impressionant, més vella, i considerablement més desmanegada.

-Com poden veure, va ser construïda just contra la cara del cingle, -va comentar l’Enadós Nee mentre conduïa passant l'últim raïm d'altres cases i entrava a un camp herbat travessat a la meitat per un ràpid rierol. -Crec que l'amo original va pensar que això li donaria estabilitat addicional durant els vents d'hivern.

-Què li va passar a la banda esquerra? -va preguntar la Shada, assenyalant. -Es va esfondrar?

-No, mai va ser construïda, -li va explicar l’Enadós Nee. –En Car'das va començar una vegada a ampliar la casa, però bé, ja ho veuran.

Un pessigolleig desagradable li va baixar a Karrde per l'esquena.

-Què vols dir amb, ja veurem? Què el va aturar?

L’Enadós Nee no va contestar. En Karrde va mirar la Shada, la va trobar mirant-lo amb una rara expressió a la cara.

Un minut més tard hi eren. L’Enadós Nee va aturar suaument el landspeeder davant d'una porta que una vegada havia estat blanca, la pintura s'havia esclofollat i descolorit per l'edat i l'abandonament.

-Tu vas primer, -va dir la Shada a l’Enadós Nee, posant-se destrament entre en Karrde i la casa. -Jo aniré darrere teu; en Karrde estarà darrere meu.

-Oh, no, no serà així en absolut, -va dir l’Enadós Nee. Va agitar el cap, en un ràpid moviment d'aspecte nerviós. -Només el Capità Karrde i jo podrem entrar.

Els ulls de la Shada es van estrènyer.

-Deixa’m posar-ho d'una altra manera...

-No, està bé, Shada, -va dir en Karrde, donant la volta al voltant d'ella i donant un pas cap a la porta. Allunyant-se del centre del grup, amb res entre ell i les finestres fosques i buides, se sentia dolorosament exposat. -Si en Car'das només vol veure’m a mi, llavors així és com ha de ser.

-Oblida-ho, -va dir rotundament la Shada, agafant el braç d’en Karrde i detenint el seu cos. -Enadós Nee, o jo vaig amb ell o ell no hi va en absolut.

-Shada, això no ajuda, -va rondinar en Karrde, mirant-la intensament. Volia ella que els disparessin sumàriament a tots abans que tan sols tingués l'oportunitat de suplicar el cas de la Nova República? -Si em volgués mort, podria haver-ho fet en qualsevol dels cent punts pel camí. Certament podria fer-ho just aquí.

-Ja ho sé, -va respondre el foc la Shada. -I no importa. Vaig venir aquí com la teva guardaespatlles. I això és el que faré.

En Karrde la va mirar fixament, un sobtada sensació estranya el va travessar. Allà en aquesta reunió a la Torre BoscOr amb Solo, Organa Solo, i Calrissian, la Shada merament havia estat d'acord a venir en aquest viatge per ajudar. Quan durant les dues setmanes i mitja des de llavors s'havia transmutat aquest acord ressentit en el molt més profund compromís de guardaespatlles?

-Shada, agraeixo la teva preocupació, -va dir, en veu baixa però ferma, agafant a on ella encara li agafava el braç i posant suaument la mà sobre la seva. -Però cal recordar el quadre complet. La meva vida, i el que li passi, no és el més important en joc aquí.

-Jo sóc el teu guardaespatlles, -va dir la Shada, en la mateixa veu baixa i igual de fermament. -És el més important per a mi.

-Si us plau, -va dir l’Enadós Nee. –Si us plau. Crec que m’interpreten malament. El Capità Karrde i jo hem d'entrar primer, però tu certament pots venir just darrere de nosaltres. És així de senzill, bo, ja ho veuran.

La Shada encara no semblava feliç, però va assentir reticentment.

-Està bé, -va dir. -Només recorda que si passa alguna cosa, tu estaràs personalment directament en la meva línia de tir. Vostès dos primer, llavors jo, llavors C3PO.

-En realitat, Mestressa Shada, estic segur que no cal que jo hi vagi amb vosaltres, -es va afanyar a assegurar el droide, retrocedint a pas lent cap al landspeeder. -Potser hagi de romandre aquí i tenir cura del landspeeder...

-En realitat, pots ser útil, -va dir l’Enadós Nee, somrient tranquil·litzadorament. -Vine, C3PO, tot estarà bé.

-Sí, Amo Enadós Nee, -va dir C3PO en un to resignat. Gemegant gairebé inaudiblement per a si mateix, va anar lentament a un punt mig metre darrere la Shada. -Però he de dir, que tinc un mal pressentiment...

-Bé, -va dir alegrement l’Enadós Nee. El moment solemne va passar, estava radiant la seva usual inofensivitat de nou. –Anem-hi?

La porta no estava tancada amb clau. En Karrde va seguir dins amb l'homenet, sentint-se més vulnerable que mai quan van sortir de la llum del sol cap a un cambra humida i fosca.

Una sala que, a la seva sorpresa, aparentment no havia estat usada per algun temps. Les poques peces de mobiliari escampades per la sala eren velles i polsoses, amb les mateixes senyals de llarg abandó que havia vist a l'exterior de la casa. Les tres finestres que des de l'exterior havien semblat tan fosques i amenaçadores, podia veure ara que d'aquest costat estaven merament increïblement brutes, amb l'efecte lleugerament gebrat que venia d'anys de ser colpejades per la pols o la sorra aixecada pel vent. En els raigs de la tènue llum del sol que se les arreglaven per penetrar la brutícia, podien veure llargs brins de teranyines que s'estiraven des d'algunes de les cadires fins al sostre.

-Per aquí, -va dir en veu baixa l’Enadós Nee, la seva veu una intrusió en l'atmosfera misteriosa mentre els guiava a través de la sala a una porta tancada. -És aquí, Capità Karrde. Si us plau prepareu-vos.

En Karrde respirà profundament. Darrere d'ell, va sentir el feble frec del blàster de la Shada sortint de la seva arma.

-Estic a punt, -va dir. -Acabem amb això.

-Certament.- Estirant-se davant d'ell, l’Enadós Nee va tocar el control de la porta. Grinyolant suaument, es va obrir.

L'olor va ser el primer que va colpejar a Karrde. Una olor de vellesa, i records distants, i esperances perdudes. Una olor de malaltia i cansament.

Una olor de mort.

L’habitació mateixa era petita, molt més petita que el que en Karrde hauria esperat. A banda i banda uns prestatges encastats cobrien cadascuna de les parets laterals en els que hi havia apilats un estrany assortiment de petits objectes d'art, llaminadures d'aspecte inútil, i flascons i equip mèdic. Un llit gran ocupava la majoria de l'espai restant, el peu estava a menys d'un metre de la porta i deixava amb prou feines suficient espai a la cambra perquè dues persones estiguessin dempeus.

I jaient al llit sota d'una pila de mantes, xiuxiuejant suaument per a si mateix mentre mirava fixament al sostre, hi havia un ancià.

-Jorj? -va dir suaument l’Enadós Nee quan va entrar a través de la porta. El murmuri es va aturar, però la mirada de l'home va romandre al sostre. -Jorj? Algú va venir aquí a veure’t.

En Karrde entrà al seu costat, estrenyent-se en l'espai restant, la seva ment donava voltes. No, segur que aquest no podia ser en Jorj Car'das. No l'home vigorós, de fort temperament, ambiciós que gairebé per si sol va crear una de les més grans organitzacions contrabandistes mai conegudes.

-Jorj? -va dir acuradament.

La cara arrugada va arrufar les celles, i el cap es va aixecar.

-Mertan? -va preguntar una veu insegura. -Mertan? Ets tu?

En Karrde va exhalar en un sospir cansat. La veu, i els ulls. Sí, l’era.

-No, Jorj, -va dir suaument. -No sóc en Mertan. Sóc en Karrde. Talon Karrde. Recordes?

Els ulls de l'ancià van parpellejar un parell de vegades.

-Karrde? - va dir en la mateixa veu incerta. -Ets tu?

-Sí, Jorj, aquest sóc jo, -li va assegurar en Karrde. -Em recordes?

Un somriure temptatiu va començar a la cara de l'ancià, esvaint-se com si els músculs fossin massa vells o massa cansats per sostenir-lo.

-Sí, -va dir. –No. Qui ets de nou?

-Talon Karrde, -va repetir en Karrde, amb el sabor amarg de la derrota i la desil·lusió i la fatiga absoluta a la boca. Tot aquest camí. Havia vingut tot aquest camí per veure en Car'das i suplicar ajuda. Totes les pors que en Karrde havia tingut sobre aquesta reunió, pors, penes, la seva culpa, tot per res. El Jorj Car'das del que havia viscut en terror silenciós durant tants anys se n'havia anat fa molt temps.

En el seu lloc hi havia una closca buida.

Obscurament, a través de la foscor que s'arremolinava en la seva ment, va sentir una mà a la seva espatlla.

-Anem, Karrde, -va dir en veu baixa la Shada. -Aquí ja no hi ha res.

-Era en Karrde, no? -va preguntar l'ancià. Un braç prim va sortir de sota de les mantes, rebolcant-se una mica abans que la mà pogués acomodar millor els coixins darrere del seu coll. -Tarron Karrde?

-És Talon Karrde, Jorj, -va corregir l’Enadós Nee, amb la veu d'un pare pacient a un nen molt petit. -Puc portar-te alguna cosa?

En Car'das arrufà les celles, el seu cap es va tornar a posar al coixí, els seus ulls es van desviar de nou al que sigui que veien al sostre.

-Shem-mebal ostorran se'mmitas Mertan anial? -va murmurar, en veu gairebé inaudible. -Karmida David shumidas krree?

-Tarmidià antic, -va murmurar l’Enadós Nee. -L'idioma de la seva infantesa. Ha estat caient a ella cada vegada més últimament.

-C3PO? -va preguntar la Shada.

-Està preguntant si en Mertan ha estat per aquí avui, -va traduir el droide. Per una vegada no hi va haver cap menció a quants tipus de comunicació parlava amb fluïdesa. -O aquesta bona persona de l'Almirall David.

-No, cap d'ells, -L’Enadós Nee va dir a la figura del llit, fent-li senyals a Karrde perquè surti de la cambra. -Tornaré més tard, Jorj. Intenta dormir una mica, està bé?

Va seguir a Karrde fora de la cambra i es va estirar cap al control de la porta.

-Dormir? - Va esbufegar feblement l'ancià, deixant anar un riure cloquejant. -No puc dormir ara, Mertan. Hi ha massa a fer. Massa com per...

La porta es va tancar, tallant misericordiosament la resta.

-Veus, ara, com és, -va dir en veu baixa l’Enadós Nee.

En Karrde va assentir, amb el sabor de cendres a la boca. Tots aquests anys...

-Quant de temps ha estat així?

-I per què tan sols t’has molestat a portar-nos aquí en primer lloc? -va demanar la Shada.

-Què puc dir? -va dir l’Enadós Nee. -Està vell, molt vell, amb les moltes i variades afliccions que tan sovint vénen amb l'edat.- Els seus ulls brillants es van tornar cap a la Shada. -I quant a portar-los aquí, vostès van ser els que volien venir.

 -Volíem veure en Jorj Car'das, -va dir entre dents la Shada. -El que està allà no és qui teníem en ment.

-Està bé, Shada, -va dir en Karrde. Tots aquests anys... -És culpa meva, no de l'Enadós Nee. Hauria d'haver vingut aquí fa anys.

Va parpellejar per treure’s dels ulls unes sobtades llàgrimes.

-Suposo que només queda una pregunta més a fer. Enadós Nee, en Car'das un cop tenia una gran biblioteca de datacards. Tens alguna idea d'on podria estar?

L’Enadós Nee va arronsar les espatlles.

-Qualsevol cosa que hagi fet amb ella, ho va fer molt abans que jo arribés a estar al seu servei.

En Karrde va assentir. Fins aquí va arribar fins i tot la seva última esperança de trobar aquí una còpia del Document de Caamas. Pors malbaratades, i ara un viatge desaprofitat. De sobte, s'estava sentint molt vell.

-Gràcies, -va dir, traient el seu comunicador i prement la tecla d'encesa. -Dankin?

-Just aquí, Cap, -va venir ràpidament la veu d'en Dankin, amb una vora de tensió. -Com estan les coses?

-Sense problemes, gràcies, -va dir en Karrde, donant la resposta a codi de tot aclarit. -La missió ha acabat. Prepara la nau, ens n’anirem quant tornem.

-Sí, bé, això podria ser una mica complicat, -va dir en Dankin, la seva veu es va tornar greu. -Aquí està per passar alguna cosa, Cap, alguna cosa gran. Cada nau al camp està sent preparada per al combat.

En Karrde va arrufar les celles.

-Estàs segur?

-Positivament, -va dir en Dankin. -Hi ha penjadors de míssils sent pujats a bord, vestits de buit cuirassats tipus artiller, el més usual. I també semblen estar armant moltes naus civils.

-Són en Rei'Kas i els seus pirates, -va murmurar en veu baixa l’Enadós Nee al costat d’en Karrde. -Semblaria que un d'ells els va seguir quan van arribar.

En Karrde va fer una ganyota, una altra peça més del seu quadre mental acuradament construït es va esmicolar en pols. Havia estat tan segur que en Rei'Kas havia estat contractat i portat aquí per en Car'das.

-Ningú hauria d'haver pogut seguir-nos, -va explicar a l’Enadós Nee. -Nosaltres sempre vigilem molt bé el nostre rastre.

L’Enadós Nee va arronsar les espatlles de nou.

-No sé com ho van fer. Només sé que ho van fer. D'acord a l'Almirall David, tota la seva flota ara ha deixat la seva base oculta i està de camí a Exocron.

-Sabies sobre això abans que tan sols aterréssim? –li va dir la Shada. -Per què no ens vas dir res?

-Què havia de dir? -va contraposar l’Enadós Nee. -El mal ja estava fet. Ells havien trobat Exocron.- Va fer senyals cap amunt. -De fet, aquesta va ser la raó per la qual volia portar-los aquí des de Dayark, Capità Karrde. No haurien pogut rastrejar la meva nau.

En Karrde va fer una ganyota. Com si la seva càrrega de culpa no hagués estat prou pesada, ara això.

-Quant de temps abans que arribin al planeta?

-Disculpin, -va dir C3PO abans que l’Enadós Nee pogués contestar. -Però si hi ha pirates de camí, no hauríem d'estar planejant la nostra partida?

-Ell té raó, -va convenir l’Enadós Nee. -No obstant això, encara no hi ha cap pressa particular per vosaltres. No seran aquí almenys en vuit hores. Possiblement més.

-Què hi ha de tu? -va preguntar la Shada.

La boca de l'Enadós Nee es va arronsar.

-Estic segur que estarem bé. M'han dit que la Flota Aeroespacial Combinada d’Exocron és bastant bona.

-Potser contra el contrabandista o eludeix-roques ocasional, -va dir obscurament la Shada. -Però estem parlant d’en Rei'Kas.

-És el nostre problema, no el seu, -va dir fermament l’Enadós Nee. -Vostès millor facin els preparatius per partir.

El comunicador, es va adonar de sobte en Karrde, encara estava encès.

-Dankin? - va cridar. -Has sentit tot això?

-Ho tenim, Cap, -va confirmar en Dankin. -Encara vols que prepari la nau?

En Karrde va mirar més enllà de l’Enadós Nee a les finestres enfosquides de la cambra. Més enllà d'aquestes finestres hi havia gent que les seves accions, encara que sense intenció, havien posat en perill mortal.

El que realment significava que no hi havia cap decisió que prendre aquí.

-Sí, prepara-la, -li va dir a Dankin. -Però prepara-la bé per al combat.

Va tornar a mirar l’Enadós Nee.

-Anem a quedar-nos i lluitar.

Següent