Visió de Futur (XXVIII)

Anterior

CAPÍTOL 28

Sense advertència, just a la meitat d'un pas, la Mara es va esvair. Mara? Va pensar en Luke desesperadament cap a ella, estirant-se a la Força. Mara!

Però no hi va haver cap resposta. D'alguna manera, havien travessat el seu sentit del perill i habilitats de combat i havien llançat un atac sobtat i aclaparador.

I ella estava inconscient. O morta.

-No, -va murmurar en veu alta, el seu pols li colpejava a les orelles. Un cop més, una persona per la qual s'havia preocupat...

-No!-va dir entre dents atapeïdes, l'agonia en el seu cor es va arremolinar cap a alguna cosa fosca i mortífera quan el dolor es va convertir en una fúria creixent. Li van donar mort casualment, no? Si mort era el que volien, els hi mostraria com es veia la mort. A l'ull de la seva ment es va veure a si mateix baixant pel tobogan en espiral, llançant als alienígenes fora del seu camí com a ninots de sorra, els seus cossos colpejant contra la implacable pedra negra i caient encongits a terra. El seu sabre de llum centellejaria a través de les seves línies, tallant a través d'armes i cossos i deixant més mort en el seu deixant.

El seu sabre de llum.

Va baixar la vista al sabre de llum a la mà. No era l'arma que ell mateix havia fet a l'opressiu calor del desert de Tatooine, sinó la que havia fet el seu pare tants anys abans. L'arma que li havia donat a la Mara...

Va respirar profund, deixant anar la ràbia i l'odi, un calfred gelat el va travessar quan va comprendre la magnitud del que gairebé havia fet. Un cop més, havia arribat a la mateixa vora de cedir davant el costat fosc. Gairebé s'havia rendit a l'odi i la set de venjança, i el desig aclaparador d'usar el seu poder per als seus propis fins egoistes.

Si allò pel que lluiten respectes... Les paraules del Mestre Yoda van fer ressò persistentment a través de la seva ment.

-Està bé, -va murmurar en veu alta. No, no venjaria qualsevol cosa que li hagués passat a la Mara, almenys no per la venjança en si mateixa. Però buscaria la veritat del que li havia passat.

Amb un esforç, va esborrar l'última emoció que quedava en els seus pensaments, la imatge de la Mara de les aus cantores cantant dins d'un establiment de mòlta de minerals va fluctuar una vegada a través de la seva ment mentre ho feia. Estirant-se amb la Força, va enfocar la seva sonda mental cap al punt on la presència de la Mara s'havia esvaït. A menys que ja se l'haguessin portat, almenys hauria de ser capaç de sentir el seu cos...

Però no hi havia res. Ni la Mara, ni els humans o extraterrestres cap als que ella suposadament s'havia estat acostant quan va desaparèixer.

De fet, dins d'una certa àrea, no podia detectar res en absolut. Gairebé com si alguna cosa estigués bloquejant el seu accés a la Força...

Abruptament, el seu alè va sortir d'ell en una exhalació, l'alleujament i la desil·lusió el van inundar en quantitats iguals. Per descomptat, els alienígenes havien posat els ysalamiri a l'espai entre ell i la Mara. Fins i tot donada la distància de quatre pisos entre ells, va haver d'haver reconegut el que estava passant immediatament. Un cop més, semblava, que havia de tornar a aprendre l'advertiment d’en Yoda sobre no actuar mentre estava sota la influència d'una emoció forta.

Però no hi havia temps per l'auto-recriminació. Dins de l'efecte dels ysalamiri, els poders de neòfita Jedi de la Mara eren inútils, i depenia d'ell el fet de treure-la.

Va treure el seu comunicador i el va encendre amb el polze.

-R2? - va dir suaument. -Et necessito aquí a baix, pren el tobogan en espiral que no es mou darrere de la paret a la dreta de la porta de sortida oculta i baixa quatre pisos. Fenedor De Pedres, deixin enrere a algú a l'escala per segellar la porta, i la resta de vostès vinguin amb l’R2. Entesos?

Hi va haver un refilo del droide i un refilet els Qom Jha. En Luke va tornar el comunicador al seu cinturó i va creuar lentament cap a una de les cantonades posteriors del nivell, estirant cap avall amb la Força mentre es movia. Podia sentir als éssers en el següent nivell cap avall, però cap semblava estar en aquesta àrea en particular.

Però això podia ser desencaminant, atès que encara no tenia una lectura clara d'aquesta espècie. Però hauria d'arriscar-se. Encenent el sabre de llum de la Mara, la percepció de l'arma li va portar un diluvi de vells records, el va agafar amb les dues mans i va clavar la fulla blanc-i-blava a terra.

La seva gran por havia estat que com el mineral cortosis a la cova de sota, l'estranya pedra negra d'alguna manera es resistís al sabre de llum. Però encara que se sentia més aviat com arrossegant una branca d'arbre contra el corrent a través d'un riu ràpid, la fulla va tallar a través de la pedra sense problemes. Caminant en un estret cercle, i bisellant la vora cap a dins perquè el tap no caigués de llarg al pis de sota, va excavar un forat rodó una mica més ample que l’R2.

Acabant el seu tall, va confirmar una última vegada que ningú semblava estar sota d'ell. Llavors, estirant-se a la Força, va aixecar el tap de pedra.

Era pesat, molt més pesat que el que una cosa tan petita tenia dret a ser. Maniobrant-lo cap al costat, el va recolzar amb la vora tot just encavalcant el forat, llavors es va tirar al terra i va treure el cap amb cura cap avall.

L'àrea semblava estar de fet deserta. Agafant-se de la vora, va lliscar de cos sencer fins a penjar a través del forat. Preparant-se, utilitzant la Força per vigoritzar els seus músculs, es va deixar anar.

El terra estava aproximadament quatre metres més avall, una caiguda trivial per a un Jedi. Va deixar que les seves cames es doblessin, absorbint l'impacte i esperançadament fent-lo caure en una postura discreta mentre va estirar els seus sentits a la recerca de qualsevol senyal que hagués estat vist o sentit. Però no hi havia res. Posant-se acuradament dret, va fer una altra ullada al seu voltant.

Mestre Caminant Del Cel?

En Luke va alçar la vista. Custodi De les Promeses era a la sala sobre d'ell, mirant avall a través del forat a terra.

-No facis soroll, -va advertir al Qom Jha. -On és la resta de la teva gent?

Vénen flanquejant la corba, va dir Custodi De les Promeses. Alguns tenen cura de la teva màquina, és el més lent.

-Avisa’m quan arribin aquí, -li va dir en Luke, estirant-se amb la Força. Hi havia, podia sentir, més dels alienígenes en el proper nivell de sota, però de nou no semblaven estar massa a prop d'ell. Encenent de nou el sabre de llum, va començar a tallar un nou forat directament sota del primer.

Havia acabat el forat i s'havia deixat caure a baix al proper pis quan un xiulet baix de dalt assenyalava l'arribada de l’R2.

-Genial-, va dir suaument en Luke, mirant amunt al dom blau-i-plata que treia el cap cautelosament sobre de la vora dos pisos més amunt quan va treure el seu comunicador i el va encendre.

El droide retrocedí fora de vista, i hi va haver un altre xiulet de reconeixement del comunicador.

-Està bé, -va dir en Luke, mirant al voltant. Aquesta vegada havia baixat a una sala deserta, però a través de la porta oberta podia veure indicis d'ombres en moviment. -Veus el tauler de control d'allà? Vull que trobis un connector d'ordinador a què puguis accedir i t’endollis. Intenta aconseguir un plànol del pis de la fortalesa si pots, si no pots, només fes una ullada i fixa't què més pots trobar. Quan et mani un altre senyal, desendolla’t i torna al forat tan ràpid com puguis. Ho has entès tot?

Hi va haver un refilo que va sonar lleugerament nerviós, i el comunicador es va apagar. Subjectant el sabre de llum de la Mara, intentant captar una percepció de totes les ments al voltant i sota d'ell, en Luke va esperar.

Quan va passar, va passar tot al mateix temps. Sobtadament, virtualment a l'uníson, totes les ments alienígenes van canviar, els seus diversos tons i preocupacions i textures totes van canviar per enfocar-se en la mateixa direcció. No amb por, preocupació, o fins i tot sorpresa, però amb la determinació calma i mortal de soldats professionals.

L’R2 havia fet saltar les marques sobre les quals havia advertit la Mara, i la fortalesa s'estava mobilitzant per a l'acció.

En Luke es va ajupir una mica més a prop de terra, agudament conscient que tot depenia d’en què exactament consistiria aquesta acció. Si tots els alienígenes merament es quedaven on estaven i es preparaven per al possible atac, no tindria cap opció més que obrir-se camí lluitant a través d'ells fins arribar a la Mara. No obstant això, si es concentraven en canvi a les rampes del tobogan i el pis on estava passant l'intent d'accés...

I ho van fer. Tot mentre en Luke contenia la respiració, podia sentir als alienígenes de baix apropant-se determinadament al tobogan que la Mara havia pres abans. Si era acurat, i ràpid, el seu camí a ella podria estar simplement net.

Especialment si era ràpid. Encenent el sabre de llum, es va posar a treballar a tallar un altre forat més a la pedra negra.

Havia acabat l'obertura i s'havia deixat caure a través d'ella al proper nivell baix quan els seus sentits que sondejaven van recollir el senyal que havia estat esperant: el canvi subtil en les ments alienígenes quan els equips d'assalt congregats es preparaven.

-Ara, R2, -va cridar suaument pel comunicador. –Envia els Qom Jha a baix pel forat, i acosta't tu també.

El droide va respondre, i en Luke es va posar sota del forat per esperar. Els Qom Jha no van perdre el temps; ja estaven baixant a través com fulles caigudes d'un arbre, amb les ales plegades estretament mentre travessaven cada forat endavant, obrint-se entre els pisos per aconseguir el control del seu vol. A través de l'agitació dels Qom Jha en caiguda va veure el dom de l’R2 apuntant cautelosament sobre de la vora, i va captar un ressò del refilo sorprès i nerviós quan el droide va veure quant més baix que l'última vegada que havia mirat estava ara en Luke.

Un refilo que va esdevenir crit electrònic sufocat quan en Luke es va estendre amb la Força per recollir-lo i fer-lo baixar amb les rodes cap avall a través del forat.

En Luke va fer una ganyota de dolor pel soroll, però afortunadament l’R2 va comprendre el que estava passant i va callar abans que el so d'un crit electrònic descendint ràpidament pogués delatar-los a tots. En Luke va baixar al droide fora de perill a terra al seu costat, llavors es va estirar de nou a la vora del tap de pedra que havia deixat apuntant pel costat del primer forat. En aquesta distància se sentia encara més pesat, però amb guerrers alienígenes presumiblement convergint ara mateix cap al centre de comandament, tenia una gran motivació per a la velocitat. Tres segons més tard, el tap estava de nou fermament al seu lloc.

Quinze segons després d'això, continuant el seu treball cap avall, tenia tota la resta dels forats també tapats.

-La Mara està un nivell més a baix, -va explicar a l’R2 i a l’atapeït grup de Qom Jha, estirant-se amb la Força. Tots els alienígenes de baix se n'havien anat, i no hi havia hagut cap canvi en l'estat mental global que indiqués que havien ensopegat amb el seu truc.

Encara estranyament, ja no podia sentir als equips d'assalt mateixos. Equipats amb ysalamiri, potser?

Probablement. Però de moment, aquests grups estaven massa lluny per preocupar-se.

-Mantinguin-se a prop meu, -va dir, encenent el sabre de llum i començant el seu tall final. -Intentarem mantenir tot tan silenciós com puguem, per tot el temps que puguem.

Però si ens descobreixen? Va preguntar ansiosament Nen Dels Vents.

En Luke va arrufar les celles en lleugera sorpresa. No s'havia adonat que el jove Qom Qae havia vingut amb els Qom Jha. De fet, havia pensat a donar instruccions de què el nen es quedés enrere amb qualsevol que hagués segellat la porta oculta. Clarament, se li havia passat; igual de clarament, ara era massa tard per fer alguna cosa.

-Si sona l'alarma, han de separar-se i crear confusió, -li va dir en Luke als alienígenes. –Allunyin-los de mi tant com puguin, llavors trobin les seves pròpies sortides de la fortalesa i tornin a casa.

Obeirem, va dir Fenedor De Pedres, agitant les ales.

-I intentin no sortir ferits-, va afegir en Luke, acabant el tall i alçant el disc de pedra fora del forat. -Nen Dels Vents, queda't amb mi i amb l’R2.

Es va inclinar cap avall per donar un ràpid examen visual a la cambra buida de sota.

-Està bé, -va dir, lliscant els seus peus per l'obertura i preparant-se per una altra caiguda. -Anem-hi.

Per l'aspecte nebulós que havia tingut d'aquest pis abans que el seu contacte amb la Mara fos tallat, havia semblat bastant ben estructurat, amb cambres i corredors amples en lloc dels segments de paret a l'atzar que havia trobat a dalt. No era exactament una disposició ideal per a moure’s en silenci.

Però durant els primers pocs minuts va semblar funcionar. En Luke va portar la davantera cautelosament cap al punt en blanc que marcava el raïm d’ysalamiri, dividint la seva atenció entre l'àrea al seu voltant i els diversos grups de guerrers congregats prop dels tobogans. Només mitja dotzena dels alienígenes estaven prou a prop per ser problemes potencials, i va poder fer passar inadvertida a la seva partida usant sorolls i altres distraccions creades amb la Força. Els guerrers al nivell del centre de comandament eren clarament del tipus metòdic, i quan en Luke es va acostar als ysalamiri va començar a pensar que realment podria arribar fins a la Mara i els seus raptors sense ser detectat.

En Han podria haver estat tan afortunat. En Luke, malauradament, no ho era. Gairebé havien assolit la seva meta quan la il·lusió abruptament es va esmicolar.

-Ens estan buscant, -va murmurar.

Saben on som? Va preguntar Volador Entre Les Pues.

-No ho sé, -va dir en Luke, estirant-se a la Força i intentant desxifrar el sobtat tumult en les emocions dels alienígenes al seu voltant. No hi havia cap manera de saber si l'equip d'assalt havia descobert el forat que havia tallat o simplement havia trobat el nivell desert i havien arribat a la conclusió lògica.

El que sí que podia dir era que el que fos que havien descobert, la seva consternació s'havia estès ràpidament a la resta del grup. Clarament, aquí tenien un extraordinari sistema de comunicacions.

El que significava que els raptors de la Mara gairebé segur que també sabien que ell estava perdut a la fortalesa.

El que significava que se li estava acabant el temps.

-Vaig a entrar, -els va dir estretament els Qom Jha, fent una ullada al voltant del final del corredor. Just a la dreta, del costat llunyà d'un corredor creuat, podia veure una porta sense marques. A l'extrem llunyà d'aquesta sala, fins on podia saber, estaven els ysalamiri. -R2, Nen Dels Vents, vinguin amb mi. La resta de vosaltres, disperseu-vos.

Obeïm, Caminant Del Cel, va dir Constructor Amb Pedres, i amb un múltiple batre d'ales, van partir.

-Quedeu-vos darrere meu, -va advertir en Luke al droide i al Qom Qae, i amb una ràpida mirada pel corredor es va llançar a la porta, encenent el sabre de llum de la Mara mentre corria. Va agafar la palanca d'obertura, la va girar i va obrir la porta en un sol moviment, i va saltar endins.

Només per trobar que havia calculat malament. La sala a la que estava era llarga, i tènuement il·luminada, amb gairebé tota la meitat esquerra plena de cistelles apilades, i cap senyal de la Mara.

Però una segona mirada va mostrar que no hi havia calculat tan malament com va pensar. Disposats costat a costat, un grup d’ysalamiri amb carcasses nutrients havien estat recolzats contra la paret del fons.

L’R2 trinà interrogativament.

-Ella està a la pròxima habitació, -va dir en Luke per sobre de la seva espatlla mentre corria cap a la fila de carcasses, un pla d'acció començava a prendre forma en la seva ment. Llevat que els mateixos interrogadors fossin sensibles a la Força, no tindrien cap manera de saber si la seva barrera protectora encara era al seu lloc o no. Si podia apartar suficients dels ysalamiri del camí per donar-li de nou a la Mara accés a la Força, els dos d'ells junts haurien de poder donar-li la volta a la situació i treure-la d'allà. Detenint-se davant d'una de les carcasses al mig de la paret, sentint el sobtat silenci desconcertant en la seva ment quan va entrar al mig metre de rang de l'efecte de les criatures, va recolzar el sabre de llum a terra i va alçar la carcassa.

Afortunadament, atès que no hi havia manera de vigoritzar la seva força muscular tan a prop d'un ysalamir, la carcassa no era molt pesada. La va allunyar a distància amb peu de la paret i la va assentar contra la cistella més propera. Tornant a la pròxima en la línia, la va recollir i va creuar cap a la primera.

Amb els seus sentits de Jedi encegats per l'efecte dels ysalamiri, el sobtat grall de l’R2 va ser la seva única advertència. Va alçar la vista, deixant caure la carcassa i saltant cap enrere, la seva mà es va estirar instintivament cap al sabre de llum a terra. Un dels alienígenes de pell blava estava ajupit a l'espai obert de la porta, en posició de tirador, amb una altra de les carcasses nutrients lligada a la seva esquena, la seva arma alçada i buscant. En Luke va donar un altre pas cap a enrere, la Força de sobte li va inundar de nou tot al seu voltant quan va sortir del rang de l’ysalamir. Va sentir el poder pessigollejant-li a la mà quan va cridar de nou al sabre de llum, preguntant-se per què encara no estava a la seva mà.

I un esclat de comprensió el va colpejar tardanament. Ell mateix estava fora de l'efecte dels ysalamiri, però el sabre de llum no.

L'arma de l'alienígena estava ara alineada a ell.

-No et moguis, -va ordenar amb bàsic amb accent, el seu to deixava clar que anava de debò. L’R2 va començar a rodar cautelosament cap a ell, els ulls vermells resplendents es van tornar amenaçadorament un moment cap al droide.

I amb un xiscle que era meitat desafiament i meitat pur terror, Nen Dels Vents es va deixar caure del sostre per aterrar aferrant amb les seves dues urpes el braç de l'arma de l'alienígena.

L'arma va disparar, una flamarada blava brillant que va sortir desviada, colpejant una de les carcasses nutrients més enllà d’en Luke al llarg de la paret. En Luke es va capbussar cap enrere en direcció oposada cap a la cobertura de les cistelles apilades, agafant el seu propi sabre de llum que encara penjava del seu cinturó i desenganxant-lo d'una estirada. El seu impuls el va estavellar contra una de las altres carcasses, enderrocant-la a terra.

I per un breu segon, quan va fer carambola a la paret i de tornada cap a les cistelles, va poder sentir de nou la presència de la Mara.

El toc no va durar molt, potser mig segon abans que ell rebotés de nou dins del rang dels dos ysalamiri que havia posat al costat de les cistelles. Però va ser prou. Va poder sentir que ella estava bé, va sentir la seva pròpia flamarada d'alleujament perquè ell estava igualment il·lès, va captar una sensació d'humans i alienígenes alineats al llarg de la paret davant d'ella. Només va tenir temps per a una única instrucció emocional-Aguanta un moment! - Abans que el contacte es tallés de nou. Clavant els peus a terra, va encendre el seu sabre de llum i va carregar més enllà de les carcasses, preguntant-se si arribaria a l'altra banda de la bombolla abans que l'alienígena pogués apuntar de nou.

Va estar a prop, i per un dolorós batec del cor va pensar que l'acte de valentia de Nen Dels Vents anava a costar-li la vida al Qom Qae. En lloc d'intentar treure’s al seu atacant alat del seu braç dret, l'alienígena merament havia colpejat la mà esquerra contra la gola de Nen Dels Vents en un esforç per atordir-lo, llavors es va passar l'arma a l’altra mà. Per un instant la seva primera inclinació va semblar ser usar l'arma per matar la molèstia de grapes esmolades que s'aferrava a ell, però quan va veure al Luke carregant cap a ell esgrimint el seu sabre de llum, va canviar la seva punteria cap al blanc més amenaçant i va disparar.

Però va ser massa tard. En Luke ja havia passat més enllà de l'últim dels ysalamiri, i de nou amb accés a la Força no hi havia cap possibilitat que un sol pistoler pogués penetrar les seves defenses. Va córrer endavant a tota velocitat, anticipant-se i escombrant el seu sabre de llum al davant de cada un dels tirs de l'alienígena amb practicada facilitat. Encara disparant, l'alienígena va esquivar-lo cap a la dreta, creuant per darrere de l’R2. En Luke va canviar de direcció per correspondre el seu moviment, preguntant-se si l'alienígena estava planejant ajupir-se i usar al droide com a escut.

En aquest cas, mai va tenir l'oportunitat. De la meitat del cos de l’R2 va venir la flamarada d'un arc elèctric.

I amb una abrupta sacsejada de músculs tremolosos a la cama, l'alienígena va ensopegar perdent l'equilibri i va caure molt dur a terra de costat, emportant-se a Nen Dels Vents amb ell. En Luke va saltar per sobre de l’R2, aterrant amb un peu en l'arma i sentint de nou la sobtada ceguesa quan va entrar al rang de l’ysalamir de la seva motxilla. Els ulls vermells brillants de l'alienígena miraven fixament cap amunt amb una expressió il·legible quan en Luke va aixecar enlaire el seu sabre de llum i el va escombrar cap avall. Veient la seva pròpia mort arquejant cap a ell.

I llavors, a la meitat del camí de la seva ganivetada, en Luke va apagar la fulla, i en lloc de decapitar l'alienígena merament va colpejar la pesada nansa de metall darrere del seu cap. Sense fer cap so, es va ensorrar flàccid a terra, inconscient.

-Estàs bé? -en Luke li va preguntar a Nen Dels Vents, ajudant-li a treure els peus premuts de l'altre fora del braç del pistoler. Els punts on havien estat les urpes del Qom Qae, va notar, estaven traspuant amb taques lentament creixents de vermell.

Estic il·lès, va dir tremolosament Nen Dels Vents. Per què vas protegir la seva vida?

-Perquè no hi havia cap necessitat de matar-lo, -va contestar en Luke, mirant a l’R2. El droide també semblava una mica insegur, però tan dedicat com sempre quan va retractar el seu soldador d'arc de tornada al seu compartiment. -Gràcies per l'ajuda, als dos. Anem, la Mara ens necessita.

Corrent de tornada a la paret, va començar a agafar les carcasses nutrients i llançar-les darrere d'ell, tots els pensaments de subtilesa reemplaçats ara per una necessitat desesperada de velocitat. Aquest ràpid besllum calidoscòpic que havia tingut de la ment de la Mara havia inclòs l'amenaça d'armes esgrimides. Va llançar tres de les carcasses nutrients al costat, es va arriscar a trobar el temps per lliurar-se de la que estava al costat del sabre de llum de la Mara encara jaient a terra, llavors es va acostar a la paret.

I amb una onada de temor va comprendre que se li acabava el temps. Filtrats a través de la boira emocional i el ràpid pensament tàctic que es barrejaven en la ment de la Mara, podia sentir una imatge indistinta, vacil·lant dels quatre alienígenes amb les seves armes apuntades cap a ella. Tocant la paret amb el front, ell va usar els seus increments sensorials...

 -L’Skywalker em va posar en el tràngol, -distingí dèbilment la veu d'ella a través de la gruixuda pedra. -I ell no és aquí. Podria morir-me del xoc, o dessagnar-me fins a la mort...

-No faràs cap d'aquestes coses, -va dir una altra veu. -Conec ambdues coses, el poder i les limitacions de l'armament txiss. Pensa-ho com un incentiu addicional perquè l’Skywalker es rendeixi a nosaltres.

En Luke no va esperar més. Redreçant-se, va retirar el seu sabre de llum cap enrere, estirant-se a la Força quan va apuntar la punta de la resplendent fulla verda cap a la paret, agònicament conscient que tindria només una oportunitat de fer això. Però si la Força podia guiar-lo amb l'exacta precisió necessària per bloquejar raigs de blàster...

I llavors, amb una claredat que va ser alarmant per l'inesperada, una imatge va saltar a la seva ment: un alienígena dempeus amb l'esquena cap en Luke, gairebé al davant d'ell, aixecant una arma cap a la Mara. Prement les dents, en Luke va empènyer el seu sabre de llum a través de la paret apunyalant amb la fulla verda la part superior de l'arma de l'alienígena.

I al costat d'aquesta paret, va sentir que la petita escena acuradament arreglada es va dissoldre en el caos.

En Luke va tirar del sabre de llum cap avall, tallant una obertura tan ràpidament com la tossuda pedra negra va permetre, el tumult emocional del sobtat combat va inundar mentre la Mara explotava a l'acció. Va sentir un gir que marejava quan ella va rotar i es va ajupir darrere de la seva cadira, estirant-se amb la Força a la recerca d'armes dels seus enemics. Arrencant una directament de la mà del seu amo, va retorçar una altra al costat desviant el tret inofensivament cap al sostre, es va ajupir de nou quan un altre tret va donar a la cantonada del respatller de la cadira, enviant unes agòniques gotes diminutes de metall líquid fregant-li la galta.

I llavors la secció d’en Luke de la paret es va ensorrar amb un cop sec en el caos. Ell va atreure l'atenció de la Mara que seguia ajupida darrere de la cadira i li va llançar el seu sabre de llum, es va estirar amb la Força per agafar el d'ella a terra darrere d'ell.

I amb la vella arma que li va portar records de Tatooine i Hoth i Bespin a la ment, va tornar al mig de la lluita, la fulla blanc-i-blava desviant raigs de foc enemic i destrossant les armes mateixes. Un dels alienígenes va saltar cap a ell, amb un ganivet llampant a la mà; en Luke va agafar el seu cos amb la Força i el va estavellar contra altres dos que es preparaven per a la mateixa maniobra.

-Alto!-va ordenar una veu autoritària.

Els alienígenes es van congelar en els seus llocs, els seus ulls enfocats sense parpellejar en Luke. En Luke els va mirar cautelosament en resposta, amb el seu sabre de llum llest. Pel cua d'ull va entreveure qui va parlar: un home de cabell gris que portava l'uniforme d'un almirall Imperial. -No té cap sentit que ningú rebutgi les seves vides aquí, -va dir severament l'almirall. -Deixeu-los anar.

En Luke es va estirar cap a ell amb la Força, intentant avaluar la seva sinceritat. Però tots dos ell i l'altre Imperial a la sala encara estaven escudats pels ysalamiri restants darrere de la paret lateral.

-Mara? -va preguntar en Luke, arriscant-se a una mirada ràpida cap a ella.

-Què creus? -va dir amb un esbufec ​​quan va venir al seu costat, la fulla verda del seu sabre de llum sostinguda en diagonal llesta entre ella i els alienígenes. -Està intentant salvar el seu propi coll.

-Per descomptat que ho estic, -va concedir sense torbació l'almirall. -Com també estic intentant protegir els colls de les meves tropes. Si hi va haver una cosa que en Thrawn es va assegurar que els seus oficials entenguessin clarament, era mai malgastar a la gent sense cap raó.- Va somriure. -I és ben sabut que el Mestre Jedi Luke Skywalker no mata sense necessitat o a sang freda.

-També està fent temps-, va afegir la Mara. -Probablement estan preparant algun tipus de trampa ara mateix.

-Llavors millor que ens posem en moviment.- En Luke va assenyalar al grup amb el cap. -Creus que hauríem d’emportar-nos a un d'ells com a ostatge?

La Mara va xiuxiuejar entre dents.

-No, -va dir. –En Parck és massa vell, ens reduiria la velocitat, i no confio que cap d'aquests txiss no sigui més problemàtic que el que val. Això val doble pel General Fel.

En Luke parpellejà, enfocant la seva atenció per primera vegada a la cara de l'Imperial més jove. El Baró Fel?

-Sí, sóc jo, Luke, -va confirmar en Fel. -Ha estat un llarg temps.

-Sí, ho ha estat, -va murmurar en Luke. El Baró Fel, treballant de nou per a l'Imperi?

La Mara el va tocar al costat.

-Deixem la reunió de veterans dels Murris per a una altra ocasió, està bé? Hem de posar-nos en moviment.

-Correcte, -va dir en Luke, retrocedint cap a la paret i l'obertura que havia tallat.

-Pensa en la nostra oferta, Mara, -va cridar l'almirall darrere d'ells. -Jo penso que trobaràs que el nostre forcejament aquí fora és el desafiament veritablement més important que mai podries enfrontar.

-I vostès pensin en el meu advertiment, -va contraposar la Mara. –Mantinguin-se lluny de Bastió.

L'almirall va agitar lleument el cap.

-Farem el que hàgim de fer.

-Llavors jo faré el mateix, -va amenaçar la Mara. -No diguin que no els ho vaig advertir.

En Fel li va somriure.

-Dóna'ns el teu millor cop.

-Potser la teva por al que l'Imperi podria fer amb la nostra informació serà una motivació addicional perquè t'uneixis a nosaltres-, va afegir en Parck. -De totes maneres, estic segur que et veurem de nou.

-Correcte, -va dir la Mara. -Ho estaré esperant.

 Següent