Visió de Futur (XXXVIII)

Anterior

CAPÍTOL 38

Van trobar dues més de les xarxes de Conner emmascarades pel camí, les dues vegades la Mara va insistir a fer-les saltar i desactivar-les. En Luke no estava convençut que fos necessari, però d'altra banda tampoc veia que pogués ser dolent. Si la primera xarxa no havia activat cap alarma, i no hi havia hagut cap indicació que ho hagués fet, llavors abatre’n dues probablement tampoc faria res. I almenys els hi donava als droides de servei insectoids alguna cosa que fer perquè quedessin fora del seu camí.

El brunzit de fons també s'havia incrementat mentre avançaven pel túnel, aconseguint un volum en el qual en Luke podia notar que definitivament venia de dalt. Indubtablement era l'enorme generador d'energia de la fortalesa, segellat fora de perill dins de la roca massissa més enllà del seu abast.

I eventualment, després de potser cent metres, el túnel va acabar en una habitació gran i ben il·luminada.

-Tenia raó, -va murmurar la Mara al costat d’en Luke quan es van parar junts a l'arc d'entrada. -Sabia que ell tindria amagat un lloc així. Fins i tot en la seva pròpia fortalesa, amagat lluny de la seva pròpia gent. Ho sabia.

En Luke va assentir en silenci, mirant fixament la càmera. Era aproximadament rodona, amb sostre en forma de dom, d'uns seixanta metres a la base, i una bona desena d'altura en el centre, tota tallada a la roca massissa. Un anell de pis enrajolat de tres metres d'ample corria al voltant de la vora exterior a nivell del túnel, caient llavors un metre més baix al pis principal que també estava enrajolat. A cinc metres d'altura als costats, darrere d'una barana protectora, uns balcons profundament excavats a la roca recorrien dues terceres parts del camí al voltant de la cambra, les seves parets internes delineades amb equip electrònic.

Al pis principal lluny a la seva dreta hi havia una versió més modesta del centre de comandament que havien trobat al pis superior de la Mà d’en Thrawn. Aquest era de només un únic anell de consoles, centrat no en un holo galàctic sinó en l'ample i baix cilindre d'una base d'informació llibreria / ordinador de superemmagatzematge. De nou, com en la fortalesa de dalt, un grapat de llums resplendents indicava que l'equip estava esperant pacientment en mode d'espera. La resta del pis principal estava buit excepte per una fila de mobles alineats contra una vora de la passarel·la elevada sota d'una làmina de plàstic.

Però tot això era només el fons, coses a ser notades perifèricament i arxivades en la seva ment per a una avaluació futura. Des del primer moment que ell i la Mara havien entrat a la cambra, tota l'atenció d’en Luke s'havia enfocat en el profund nínxol que es projectava de la cambra principal a la seva esquerra. Segellat darrere d'una sòlida paret de transpariacer hi havia un aparell de clonació complet: un cilindre Spaarti embolicat en tubs nutrients i cables d'aprenentatge flash, envoltats per equip de suport, i tot unit a un brunzent generador de fusió.

I surant tranquil·lament al centre del cilindre, adormit o potser encara ni tan sols veritablement viu, hi havia un humanoide adult de pell blava. Un humanoide amb una cara excepcionalment familiar.

El Gran Almirall Thrawn.

-Deu anys, -va dir en veu baixa en Luke. -Com vas dir. Exactament com ho vas deduir. Els va dir que tornaria en deu anys.

-El vell frau, -va murmurar la Mara, les paraules en esmolat contrast amb la reticent sorpresa que en Luke podria sentir-hi. Ho podia comprendre, el nínxol i el seu ocupant eren intimidants en la seva grandesa subtil, i en la seva amenaça igualment silenciosa. -Probablement tenia el cicle posat en deu anys i simplement el tornava a posar de tornada a zero cada vegada que venia de visita.

-Probablement, -va convenir en Luke, apartant la mirada de la imatge gairebé hipnòtica del clon flotant i examinant l'anell de consoles de l'altre extrem de la cambra. -R2, vés allà i troba un endoll d'ordinador en què puguis connectar-te. Comença a baixar tot el que puguis trobar sobre l'àrea de les Regions Desconegudes que va obrir en Thrawn.

El petit droide trinà en reconeixement i els va depassar rodant cap a una de la mitja dotzena de rampes que portaven l'anell exterior al pis principal de sota. Va baixar per la rampa sense ensopegar i es va dirigir cap a l'anell de consoles, les seves rodes ressonaven rítmicament en les petites unions entre les rajoles mentre avançava. Es va aturar al costat d'una de les consoles, va xiular una confirmació, llavors va estendre el seu endoll d'ordinador i es va connectar.

-Està dins, -va dir en Luke, tornant a girar cap al tanc de clonació. -Anem, vull veure això més d’a prop.

Junts, ell i la Mara van envoltar la cambra fins a la paret de transpariacer.

-No la toquis, -li va advertir la Mara quan ell es va inclinar per acostar-se. -Probablement està connectada a l'alarma.

-No anava a fer-ho, -li va assegurar en Luke, apuntant endins. D'aquest angle podia veure una cosa que no havia estat visible des de l'arc d'entrada. -Veus que més té allà dins amb ell?

-Un parell d’ysalamiri. -Va assentir la Mara. -Només en cas que un parell de Jedi errants passessin per casualitat.

-En Thrawn era del tipus que pensava en tot.

-És clar que sí, -va convenir la Mara. -Excepte potser en aquest llac d'allà fora.

En Luke va arrufar les celles.

-Què vols dir?

-Per allà-, va dir la Mara, mig girant-se i assenyalant a l'altre costat de la cambra.

En Luke es va tornar per mirar. Allà hi havia la paret de roca, i els mobles sota de la làmina de plàstic, i el balcó superior d'equip que corria per sobre al voltant del dom. -A què exactament estic mirant? -Va preguntar.

-El dany per l'aigua, -va dir, assenyalant de nou. -A la paret davant de la boca del túnel. Veus?

-Ara ho veig, -va dir en Luke, assentint. La paret d'allà estava subtilment però definitivament descolorida, una taca marcava amb múltiples línies verticals on l'aigua s'havia traspuat a través de la roca i havia sorrejat. De fet, ara que li prestava atenció, podia veure l'aigua traspuant lentament a través de la roca en una dotzena de llocs. -Nen Dels Vents va dir que el llac s'havia estat estenent, -va dir. -Sembla que va trobar un camí d'entrada a través de les cavernes.

Va tornar a donar-se volta.

-Jo diria que el nostre clon va arribar a la seva marca de deu anys just a temps.

-Com creus que serà? -Va preguntar la Mara, amb veu rara. -Vull dir, què tan a prop estarà del Thrawn original?

En Luke va sacsejar el cap.

-Aquest és un argument que ha estat discutit durant dècades, -va dir. -Amb la mateixa estructura genètica més un patró d'aprenentatge flash pres directament del motlle, un clon hauria de ser teòricament completament idèntic a la persona original. Però malgrat això, mai no són exactament el mateix. Potser algunes de les subtileses mentals es perden en la transició, o potser hi ha alguna cosa única dins de nosaltres que un lector d'aprenentatge flash no pot captar.

Va assenyalar al clon amb el cap.

-Ell probablement tindrà tots els records d’en Thrawn. Però tindrà el seu geni, o el seu lideratge, o determinació? No ho sé.

Va mirar a la Mara.

-El que suposo que ens porta a la pregunta de què fem amb ell.

-És curiós que ho preguntis, -va dir pensativament la Mara. -Fa deu anys, hauria dit sense dubtar-ho que ens obrim camí i ens desfem d'ell. Potser fins i tot fa cinc anys. Però ara... ja no és tan simple.

En Luke va estudiar el seu perfil, intentant ordenar la barreja d'emocions que s'arremolinaven a través d'ell.

-Realment et va espantar tota aquesta xerrada sobre les amenaces distants, no?

Per a la seva lleugera sorpresa, ella no es va ofendre.

-En Fel i en Parck estan preocupats sobre això, -li va recordar. -Estàs disposat a apostar que els dos estan equivocats?

-No realment, -va concedir en Luke, mirant de nou al clon. -Només estic intentant imaginar què faria a la Nova República tenir a Thrawn apareixent de sobte. Un pànic generalitzat seria la meva suposició, amb Coruscant apressant-se a trobar suficients naus per fer un cop preventiu contra el que queda de l'Imperi.

-No creus que escoltarien el que hagi de dir?

-Per la forma en què en Thrawn es va obrir camí a través de la Nova República l'última vegada, -en Luke va agitar el cap. -No confiarien en ell ni durant un minut.

-Tens raó, -va dir la Mara. –En Parck va dir que hi havia rumors que havia tornat, encara que com pot començar un rumor així, no ho sé. Però no va esmentar quina havia estat la reacció.

-I els rumors són molt diferents que si realment entrés per la porta, -va assenyalar en Luke.

Per un minut es van quedar allà en silenci. Llavors en Luke respirà profund.

-Suposo que és realment una discussió acadèmica, quan ho penses, -va dir. -Tot i qualsevol cosa que el Thrawn original pugui haver fet, aquest ésser en particular no ha fet res dolent. Certament res que mereixi una execució sumària.

-És cert, -va acordar la Mara. -Encara que m'imagino que tindries problemes a convèncer alguna gent d'això. Llavors, següent pregunta: el deixem aquí perquè es desperti normalment i s'uneixi als nostres amics de dalt? Tenint present que no estan massa contents amb nosaltres o la Nova República en aquest moment. O veiem si podem accelerar el procés de creixement i portar-lo a Coruscant?

En Luke va xiular suaument a sota veu.

-Tu sí que saps trobar les preguntes difícils, no?

-Mai he hagut de trobar una pregunta difícil en la meva vida, -va contraposar asprament. -Elles sempre m'han trobat primer.

En Luke va somriure.

-Conec la sensació.

-Preferiria que coneguessis la resposta, -va dir ella. -La pregunta principal és: podria Coruscant gestionar això?

De l'altre costat de la cambra va venir una sobtada agitació de refilets. En Luke es va tornar, per veure l’R2 rebotant excitat d'un costat a l'altre sobre les seves potes grosses.

-Què passa? - va cridar. -Vas trobar les dades de les Regions Desconegudes?

El droide refilà amb impaciència.

-Està bé, està bé, ja vaig, -el va tranquil·litzar en Luke, dirigint-se cap a la rampa més propera que baixava al pis principal. Va començar a passar els mobles coberts per la làmina.

I es va aturar, mirant la col·lecció. Allà sota hi havia mitja dotzena de cadires de diversos tipus, més un llit, una taula, i un parell de coses que semblaven taules de llum.

-Per què suposes que és tot això? - va dir darrere cap a la Mara.

-Sembla com el que necessitarà per fer d'aquest lloc un petit i còmode departament una vegada que hagi sortit, -va suggerir la Mara, saltant a baix, al pis principal i arribant-hi. -Voldrà passar algun temps recuperant-se, potser per posar-se al dia amb el que va estar passant allà fora en els últims deu anys. De fet, t’aposto deu a un que aquest anell de consoles està alimentat directament per qualsevol enllaç de dades / notícies que tinguin allà dalt.

-Sí, però per què està tot amuntegat aquí en lloc de còmodament esperant-lo? –va preguntar en Luke. -No és com si en Thrawn no hagués sabut com li agradaria ordenar les coses al seu clon.

-Un punt interessant, -va convenir la Mara, la seva veu sobtadament intranquil·la.

En Luke li va llançar una mirada.

-Què passa?

-No ho sé, -va dir ella lentament, fent una mirada al seu voltant. -Només que hi ha alguna cosa que de sobte se sent malament.

En Luke també va fer una mirada al voltant de la cambra. Res semblava amenaçant... però ell també de sobte ho estava sentint.

-Potser haurem d’agafar l’R2 i anar-nos-en d'aquí, -va suggerir en veu baixa. -Només prenguem qualsevol cosa que hagi aconseguit i marxem.

-Primer vegem quant és el que va aconseguir, -va dir la Mara. Va tornar a girar-se cap el droide i va fer un pas...

-Qui gosa pertorbar el somni del Síndic Mitth'raw'nuruodo? -va tronar una veu profunda des de dalt.

En Luke es va ajupir a mitges, aixecant per reflex el sabre de llum per sobre d'ell. Va aixecar la vista.

A un espectacle extraordinari. Per sobre de la barana i el balcó d'equip del segon nivell, una secció del gran sostre ovoïdal de pedra estava ondulant com alguna espècie de fluid rocós. Tot mentre mirava, lentament va prendre la forma d'una cara gegantina que els mirava cap avall.

-Qui gosa pertorbar el somni del Síndic Mitth'raw'nuruodo? -Va repetir la veu.

-Aquest sí que és un bon truc, -va murmurar la Mara. -Bé, endavant. Respon-li.

En Luke respirà acuradament.

-Som amics, -va dir en Luke. -No volem fer cap mal al Síndic Mitth'raw'nuruodo.

Els ulls fluids van semblar enfocar-se en ell.

-Qui gosa pertorbar el somni del Síndic Mitth'raw'nuruodo?

En Luke va mirar a la Mara.

-Un enregistrament?

-Així sembla, -va convenir estretament. -Però per a què serveix un enregistrament, compte!

Però en Luke ja estava girant-se, amb el sabre de llum apareixent amb una espurna en una posició defensiva davant d'ell, quan els seus propis sentits li van donar l'advertència.

Hi havia dos, aturats allà a la secció superior del sòl: un parell de corpulents i grans droides sentinella, sobre bases amb erugues, cadascun amb un blàster pesat agafat a la mà dreta.

-Posa't darrere meu!-va exclamar en Luke cap a la Mara, fent un curt pas endavant d'ella.

Just a temps. Tot mentre s'estirava a la Força, els dos sentinelles van obrir foc.

-Estúpida, estúpida, estúpida, -va sentir que la Mara grunyia des del darrere d'ell. -Una gran i grossa distracció, el truc més vell en la llista. I jo vaig caure en ella com algun ximple nen granger.

-Cuida el teu llenguatge, -li va advertir en Luke. Els sentinelles eren bons, escampant un patró de punteria sistemàtic que hauria acabat ràpidament amb la majoria dels oponents. No obstant això, fins ara, seguia fàcilment davant d'ells. -Pots fer alguna cosa sobre ells?

La seva resposta va ser una andanada de foc blàster per sobre de la seva espatlla que va caure sobre les articulacions i els ulls resplendents dels sentinelles. Però no va tenir cap efecte.

-No serveix, el blindatge és massa gruixut per al meu blàster, -va dir ella. –Deixa’m intentar...

-Compte, s'està movent, -la va tallar en Luke. El sentinella de l'esquerra havia començat de sobte a rodar sobre les seves erugues al llarg de l'anell de pis aixecat del costat llunyà de la cambra, mentre el seu blàster encara disparava. En Luke va serrar les dents, estirant-se més fort a la Força, sentint que li brollava suor al front. Amb la font dels raigs de blàster venint ara de dues direccions diferents, i amb la separació entre elles creixent cada vegada més, s'estava tornant cada vegada més i més difícil moure físicament la fulla del sabre de llum prou ràpid per bloquejar els tirs. Darrere d'ell, va sentir un espetec-xiuxiueig quan la Mara va encendre el seu propi sabre de llum.

Seguit per un sobtat ganyol i un cop ofegat.

-Què va passar? -va exclamar en Luke, no atrevint-se a desviar la seva atenció dels sentinelles.

-No intentis caminar, -li va advertir la Mara, la seva veu venia inexplicablement del sòl sota d'ell. –En Thrawn va deixar una altra sorpresa per als convidats no desitjats.

En Luke va arrufar les celles.

-Què vols dir?

Pel cua d'ull, va veure com la fulla blava-i -blanca del sabre de llum d'ella interceptava un dels trets del sentinella més distant, ara del costat llunyà de la cambra.

-Està bé, tinc en aquest, -va dir. -Si pots aprofitar un segon, fes una mirada a terra.

Deixant que la Força guiés les seves mans, en Luke es va arriscar a donar una mirada ràpida a sota, als seus peus.

Una mirada va ser tot el que va necessitar. Del sòl havien brollat ​​uns llaços de corda verd-i-negra que havien format en una massa enredada al voltant dels seus peus.

-Sembla que van sortir de les escletxes d'entre les rajoles, -va continuar la Mara. -Al primer pas que vaig donar el meu peu va intentar atrapar un dels llaços.

-Intel·ligent, -va convenir estretament en Luke. -Suposo que això descarta qualsevol oportunitat de sortir corrent.

-Almenys ara sabem per què tots els mobles estaven amuntegats al costat-, va afegir la Mara. -No vols omplir el teu camp de tir amb moltes coses darrere de les quals les víctimes podrien amagar-se. Luke, aquest altre sentinella encara està venint.

En Luke es va arriscar a mirar. El segon sentinella havia passat el final llunyà de la cambra i seguia rodant veloçment al voltant de l'altre costat.

I potser en deu segons aconseguiria un punt directament davant de la Mara.

-Ràpid, abans que s'acosti més, -li va dir, lliscant una mica a l'esquerra per poder-se defensar de nou contra els dos sentinelles. -Usa el teu sabre de llum en ell.

-Correcte, -va dir la Mara, i a través de la seva boirina de concentració, ell va poder sentir la seva punxada emocional pel record del seu maneig menys perfecte de l'arma a la cambra on havien enderrocat junts totes les estalactites i estalagmites.

Però el moment va passar, i quan ell va tornar a concentrar-se en l'esforç de bloquejar la pluja de trets va veure la flamarada del sabre de llum d'ella donant voltes a través de la cambra cap al sentinella. Es va clavar netament en la intersecció entre el cap i el cos.

I llavors, abruptament, la fulla blanc-i-blava es va esvair.

-Què ha passat? -demandà en Luke.

-Rajos! -va grunyir la Mara. Pel cua d'ull en Luke va veure com la fulla reapareixia, girava cap al sentinella, i s'esvaïa de nou. -Els hi va posar una capa de mineral cortosis sota l'armadura.

-Llavors usa el blàster, -va dir en Luke.

-Correcte.

La fulla blanc-i-blava va sortir grinyolant de nou, hi va haver un cruixit de metall i plàstic trencat, i de sobte aquest punt de perill es va esvair de la ment d’en Luke.

-Bona feina, -li va dir a la Mara, canviant tota la seva atenció al sentinella davant d'ell. -Ara vine aquí i fes el mateix amb aquest.

Es va donar la volta de nou, fent girar la fulla del seu sabre de llum just a temps. De sobte el sentinella del costat de la Mara havia començat a disparar de nou.

-Compte, -va exclamar la Mara en un advertiment tardà. -Tenia un altre blàster enfundat per a la seva mà esquerra, oh, Shavit.

-Què? Tan si val, -va grunyir en Luke. En resposta a l'atac de la Mara, ara el sentinella que l'enfrontava havia tret un segon blàster del seu amagatall amb la mà esquerra.

-També té un segon blàster per la dreta.

-El tinc, el tinc, -la va tallar en Luke, concentrant-se encara més fort en la seva defensa. Amb dues vegades més trets venint ara de cada un dels sentinelles, estaven en pitjor forma que abans. Una sageta de blàster perduda va grinyolar dolorosament per la part superior de l'espatlla esquerra.

-Ho sento, -va dir la Mara, ara amb l'esquena ajustada contra la seva, i el brunzit del seu sabre de llum com un insecte enfadat darrere d'ell. -Què fem ara?

En Luke va fer una ganyota. La fila de txiss equipats amb ysalamiri que ell havia enfrontat amunt a la fortalesa havia estat prou dolenta, però almenys hi havien tingut l'opció de disparar als seus oponents si la defensa es posava massa difícil. Aquí, atrapats al mig d'una sala oberta, atrapats en el foc creuat de dos droides incansables que no podien ser morts, amb cordes que s'embullaven al voltant dels seus peus i els hi impedien qualsevol oportunitat d'escapament ràpid...

-Luke? - va cridar de nou la Mara per sobre del so i fúria. -Em vas sentir?

-Et vaig sentir, et vaig sentir, -va exclamar ell en resposta.

-Llavors què fem?

En Luke va empassar saliva.

-No tinc idea.

        

***

Sota la Leia, la gran massa del Predominança es va estremir quan un altre torpede de protons va passar a través de les defenses ishori, la seva violenta explosió va arrencar un altre tros del casc. Vist pel dosser principal del pont, el cel era un embull de raigs turbolàser esquitxant els seus escuts o ocasionalment travessant-lo per vaporitzar capes de metall o transpariacer.

Però en aquest sobtat moment que li va aturar el cor, res d'això importava, ni la batalla, ni la seva pròpia vida, ni tan sols la terrible amenaça de la guerra civil. Amb aquest parpelleig d'emoció distant, aquesta sobtada tremolor en la Força, només una cosa s'havia tornat d'aclaparadora importància per a ella.

En algun lloc allà fora, en Han estava en perill mortal.

-Capità Av'muru!- va cridar per sobre del fragor del pont, creuant ràpidament cap a la consola de comandament. Dos guàrdies van alçar els seus blàsters amenaçadorament; sense pensar, la Leia es va estirar amb la Força per apartar les armes quan va passar. -Capità, he de parlar amb vostè de seguida.

-Estic ocupat, Consellera, -va grunyir el capità ishori, ni tan sols molestant-se a mirar-la.

-Estarà més ocupat del que vol si no m'escolta, -va dir la Leia entre dents, esforçant-se amb tot el seu vigor cap a la sensació tènue i incerta que era en Han. Les emocions d'ell encara estaven bullint amb perill, amenaça i fúria desvalguda, però per més que ho intentava, no podia penetrar a través de l'emoció i la distància fins als seus pensaments subjacents.

Però hi havia una cosa que estava molt clara.

-Hi ha una nova amenaça esperant allà fora, -va explicar a l'Av'muru. -Una de la qual no sap res en absolut.

-Les altres amenaces no tenen importància! -gairebé va cridar l’Av'muru. -No pot haver cap altra preocupació més que els atacants diamalans al voltant de nosaltres.

-Capità...

Es va interrompre per un toc plomós en el seu braç.

-És inútil, Consellera, -va dir en Gàvrisom, amb la seva llarga cara estreta i gairebé amarga. -No pot i no pensarà a tan llarg termini. No amb la seva nau sota atac immediat. Pots dir-me el que és aquesta amenaça?

La Leia va mirar pel finestral, intentant travessar l'enlluernador i letal espectacle de llums de fora.

-En Han està en perill, -va dir.

-On? Com?

-No ho sé, -va dir, el seu estómac es va retorçar amb la seva pròpia sensació d'impotència. -No puc captar els seus pensaments amb la suficient claredat.

-Qui més podria saber-ho? -va preguntar en Gàvrisom.

La Leia va respirar profund, forçant la seva ment a la calma. En Gàvrisom tenia raó: el que en Han necessitava era que ella apartés seves emocions i pensés clarament. –L’Èlegos estava amb ell en el Falcó, -va dir ella, estirant-se de nou amb la Força. Però no hi havia res. -Ni tan sols puc sentir-lo.

-Qui més podria saber-ho? -va persistir en Gàvrisom. -Algú més a prop a la mà?

La Leia va mirar de nou a la batalla, una sobtada i temptativa espurna d'esperança va vacil·lar en ella.

-Lando. En Han li podria haver dit alguna cosa al Lando.

-Llavors hem de parlar amb ell, -va dir fermament en Gàvrisom. -Aniré a parlar amb el capità sobre travessar el bloqueig de comunicacions diamala. Mentrestant, hi ha alguna cosa que les teves habilitats de Jedi puguin fer al respecte?

La Leia va respirar profund.

-No ho sé, -va dir. –Deixi’m provar.

        

***

-Li dic que això no pot esperar, -va insistir en Lando, llançant tota la urgència i intimidació que podia a la seva veu. -He de parlar amb l'Alta consellera Organa Solo de seguida. Tot el destí de la Nova República podria bé estar en perill. Per no esmentar les seves pròpies vides.

-De debò, -va dir el senador Miatamia, la seva veu gelada i calma. Els diamales, sabia en Lando, eren notablement difícils de llegir, però era abundantment clar que el Senador no estava impressionat. -I quina és la naturalesa d'aquesta amenaça?

-El meu amic Han ha sortit a fer una ullada en aquest estel d'allà fora, -va dir en Lando. -Jo estava mirant-lo amb els macrobinoculars... i s’acaba d'esvair.

Les galtes d’en Miatamia es van arronsar.

-Vol dir que va xocar?

-Vull dir que es va esvair, -va insistir en Lando. -Just a l'espai obert.

-No obstant això, com de veritablement oberta és la regió al voltant d'un estel? -va assenyalar el diamala, agitant una orella. -Pot haver virat cap als gasos de la cua, o vostè pot haver perdut de vista breument pel reflex del sol a la superfície.

En Lando va fer una ganyota. No només en Miatamia no estava convençut, ni tan sols anava a escoltar-lo de forma justa.

Però en Lando sabia el que havia vist.

-Està bé, llavors, -va dir entre dents atapeïdes. -En aquest cas, l'hi demano si us plau pel favor que em deu...

Les dues orelles es van agitar aquesta vegada.

-Quin favor és aquest?

-Li vaig portar de viatge de Cilpar a Coruscant, recorda? -li va recordar en Lando. -Vostè mai m'ha pagat per això.

-Vostè va declarar en el moment que no requeriria cap pagament mes que la nostra conversa.

-Vaig mentir, -va dir en Lando en igual to. -I vull el meu favor ara.

En Miatamia el va mirar obscurament.

-Estem en una situació de combat.

-Això no ho farà perillar.- En Lando va fer senyals cap al pont, més enllà de la paret de transpariacer de la coberta d'observació en la qual ell i en Miatamia estaven aturats. -Tot el que vull és que el bloqueig de comunicacions cap al Predominança sigui aixecat, només en la freqüència del comunicador personal de la Consellera Organa Solo. Només aquesta única freqüència, això és tot.

El diamala va agitar el cap.

-Jo no puc apostar que una acció semblant no crearia un perill addicional per a les vides i béns diamalans.

Es va donar la volta, enfrontant-se de nou la batalla. En Lando es va empassar una maledicció, mirant més enllà d'ell i la nau ishori assetjada, al cometa que brillava amb una serenitat tan enganyosa més enllà de la lluita. En Han li havia demanat ajuda. Hi havia confiat en ell.

I ell sabia el que havia vist.

-Està bé, -va dir, posant-se de nou directament endavant d’en Miatamia. Era hora de posar els seus diners on valia la pena. -Una aposta, diu vostè? Està bé, apostem.

Va assenyalar pel finestral a la nau ishori.

-Aquí és l'aposta. Vostè em deixa parlar amb la Leia ara mateix, i si l'amenaça resulta no ser tan seriosa com dic, vostè i els diamales es queden amb la meva operació de mineria i casino a Varn.

Les orelles del Senador es van agitar.

-Parla seriosament?

-Mortalment seriosament, -va dir en Lando. -El meu amic està en perill, i sóc l'únic que pot ajudar-lo.

Per un llarg moment el diamala el va mirar fixament.

-Bé, -va dir per fi. -Només la freqüència de comunicador privada de l'Alta Consellera Organa Solo. I per no més de dos minuts.

-Fet.- En Lando va assentir. –Com de ràpid pot arreglar-ho?

En Miatamia es va tornar ràpidament cap a l’intercomunicador de la coberta d'observació i va parlar ràpidament en l'idioma diamala. Li van contestar de la mateixa manera. Hi va haver un altre ràpid intercanvi més.

-Està fet, -va dir, tornant a girar-se al Lando. -Els seus dos minuts estan corrent.

En Lando ja tenia el seu comunicador fora i sintonitzat.

-Leia?

-Lando! -va tornar a l'instant la veu alleujada d'ella. -Esperava poder parlar amb tu. En Han està en problemes.

-Ho sé, -va dir en Lando. -Va anar amb Carib a revisar el cometa i em va demanar que el mirés amb els macrobinoculars. Es van acostar a la superfície, i llavors simplement van desaparèixer.

-Què vol dir que van desaparèixer? -va preguntar ansiosament la Leia. -Com si haguessin xocat?

-No, -va dir greument en Lando. -Com si s'haguessin capbussat dins d'un escut invisible.

Va sentir l'abrupta inhalació d'aire.

-Lando, hi hem d'arribar de seguida. Si hi ha una nau Imperial amagada allà fora...

-Ei, no ho discuteixo, -va dir en Lando. -Però ja vaig usar tots els meus favors per poder fer aquesta trucada.

-Està bé, -va dir la Leia, la seva veu sobtadament fosca. -Llavors depèn de mi.

-Què vas a fer? -va preguntar en Lando.

-Vaig a ajudar al Han, -va dir ella, la seva veu més freda que el que ell l'havia sentit mai. -No t’hi fiquis, no vols involucrar-te en això.

La transmissió es va apagar amb un clic.

-Massa tard per això, Leia, -va murmurar cap al comunicador apagat. -Anys i anys massa tard.

      

***

Una altra andanada de foc turbolàser llancejà des de la més propera de les dues plataformes d'armes Golan, la dispersió apuntava al grup de caces estel·lars que assetjaven el seu flanc.

En Wedge va girar la seva ala-X segurament per entre els trets i va fer una ràpida revisió de la resta del seu esquadró. Com en l'última i les quatre o cinc salves anteriors com aquesta, cap havia patit cap dany.

Tampoc, fins on sabia, ho havia fet ningú més a la flota d'atac. Fins ara l'estratègia d’en Bel Iblis de simplement quedar-se a la vora de la zona de mort de les Golans havia funcionat.

Però aquesta estratègia estava a punt de canviar.

-A totes les ales de caces, aquí en Perris, -va venir intensament la veu del comandant de caces del Pelegrí pel seu auricular. -El Capità Tre-na ha confirmat que el General Bel Iblis està definitivament en problemes allà dins.

En Wedge va fer una ganyota, preguntant-se quina cosa sobre la situació havia necessitat confirmació en primer lloc. Nas a nas amb un altre Destructor Estel·lar Imperial, atrapat en el lloc per probablement cada raig tractor pesat que la base de l’Ubiqtorat podia utilitzar.

-Mira, estan disparant, -va exclamar Murri Cinc. -Tot el que tenen, sembla.

-Ho veig, -va dir en Wedge, mirant a través de la distància que el separava la flamarada de foc turbolàser que centellejava des del Ventura Errant, la seva última lleu esperança que en Bel Iblis encara pogués intentar sortir-ne d'això parlant evaporant-se com la boirina matinal a la sortida del sol. Si hi havia obert foc contra la base, significava que la fatxenderia havia fallat.

També significava que se li estava acabant el temps. Aquest segon Destructor Estel·lar, per no esmentar al comandant de la base de l’Ubiqtorat, no anava simplement a quedar-se sense fer res mentre en Bel Iblis vaporitzava els seus emplaçaments tractors i escapava.

En Tre-na i la resta del personal de comandament de la flota a bord del Pelegrí clarament havien arribat a la mateixa conclusió.

-Està bé, caces, -va dir en Perris. -La flota va a entrar, i va a entrar amb tot. El seu treball és distreure els trets de les naus principals, ajudin on sigui que puguin per a perforar un forat en el perímetre de defensa, i estiguin preparats per fer una pantalla quan els Imperials finalment llancen els propis caces. Totes les ales, responguin i prepareu-vos.

-Líder Murri, còpia, -va dir en Wedge, llavors va canviar a la freqüència privada de l'esquadró. -Bé, Murris, tots han fet una ullada al perímetre. Alguna idea de quins són els punts febles?

-Potser, -va dir Murri Dotze. -Em sembla que els turbolàsers del costat d'estribord d'aquesta segona Golan tenen una lleugera oscil·lació.

-Estàs segur? -va preguntar Murri Tres. -Jo no vaig notar res.

-És petita, però està allà, -va dir Murri Dotze. -Pot ser prou per deixar un buit petit entre...

-General Antilles? -va tallar una nova veu.

En Wedge va arrufar les celles. Era una veu familiar, però no una del seu esquadró.

-Aquí Antilles, -va confirmar cautelosament.

-Aquí Talon Karrde. Com estan les coses?

Li va prendre a Wedge un segon trobar la seva veu.

-Karrde, què dimonis estàs fent aquí? -demandà.

-Per ser perfectament honest, intentant passar més enllà de les seves forces, -va dir en Karrde. -Està el Comandant Horn allà amb tu?

-Aquí estic, -va dir Murri Nou. -Què vols?

-Vull demanar-te un favor que em deus, -va dir en Karrde. -Del qual van discutim l'última vegada que vam estar junts al Ventura Errant, recordes?

Hi va haver un so que va sonar exasperat en l'auricular d’en Wedge.

-Karrde, estàs boig? Aquí estem al mig d'una batalla.

-Precisament la raó per la que necessito el favor ara, -va dir en Karrde. -Necessito que m’escoltes a través de les línies de la Nova República.

-Fins on? -va replicar Murri Nou. -En cas que no ho hagis notat, de l'altre costat de les nostres línies hi ha una base de l'Ubiqtorat Imperial.

-Que convenientment, dóna la casualitat que és el meu destí, -li va dir en Karrde.

En Wedge va esbufegar suaument.

-El Salvatge Karrde ha d'estar molt millor blindat del que vaig pensar.

-Els Imperials no seran un problema, -va dir en Karrde. -Tinc un codi d'alt nivell per passar les seves línies. El meu problema són les seves.

-Mira, Karrde, no sé el que estàs tramant, -va dir Murri Nou. -I francament, ara mateix realment no m'importa. Però tenim una feina a fer aquí.

-Potser jo pugui fer que aquest treball sigui innecessari, -va dir en Karrde, amb una sobtada advertència en la seva veu. –Deixa’m passar, i jo podria aturar completament aquesta batalla.

-De debò, -va dir Murri Dos, la seva veu sobtadament sospitosa. -Puc preguntar com exactament planeges fer això?

Hi va haver una lleugera pausa, i en Wedge va poder imaginar-se en Karrde somrient en aquesta ganyota misteriosa a la qual era tan aficionat.

-Simplement diguem que tinc la màxima fitxa d'intercanvi, -va dir suaument.

-I això seria...?

-Totes les ales, aquí en Perris, -va venir la veu del comandant de caces. -Poseu-vos en formació; entrarem.

En Wedge respirà profund. Ara estaven sota ordres oficials, sense espai per maniobrar o fer temps o cap altra cosa.

Però la vida del General Bel Iblis estava en joc aquí...

-Karrde, aquí Antilles, -va dir. -On estàs?

-Acostant-me per dalt i darrere del Pelegrí, -li va explicar en Karrde. -Estan vostès començant un atac?

-Una cosa així-, va dir en Wedge, mirant el seu escàner darrere. Sí, el Salvatge Karrde hi era, esperant a una respectuosa distància de la línia sentinella de la Nova República. -Queda't aquí, ja anirem cap allà. Murris, anem-hi.

Girà abruptament l'ala-X i es va dirigir cap a la part de darrere. Hi va haver un clic en el seu auricular quan algú va teclejar la seva freqüència personal.

-Wedge, què estem fent? -demandà Murri Nou. -Estem sota ordres. Mira, si això és sobre aquest supòsit favor que li dec?

-Ara mateix no em preocupen els favors, Corran, -li va assegurar en Wedge. -Però vas sentir el que va dir Karrde. Té un codi Imperial per travessar el perímetre.

-Sí, ho recordo. Però que ell tingui un codi d'accés no ens servirà de res.

-Ordinàriament, no, -va convenir en Wedge, esbossant un prim somriure. -Però també recorda el que va dir Murri Dotze sobre aquesta oscil·lació del turbolàser. Si guiem a Karrde sota aquest banc en particular, i si llavors ens quedem premuts molt a prop darrere d'ell.

Murri Nou xiuxiuejà pensativament.

-Això podria funcionar.

-Almenys val la pena l'intent, -Wedge va dir. Perquè si podien passar darrere del perímetre, tindrien una oportunitat molt millor d'acabar amb els emplaçaments tractors que mantenien captiu al Ventura Errant.

I com més ràpidament acabessin amb aquests emplaçaments, més aviat podria en Bel Iblis donar la volta la seva nau i córrer cap a la seguretat.

-Wedge? - va dir Murri Nou, la seva veu sonava estranya. -No creus realment que en Karrde pugui aturar la batalla, no?

En Wedge va començar a agitar el seu cap; va fer una pausa. Qui feia la pregunta era en Corran Horn, Jedi.

-No realment, -va dir cautelosament. -Els Imperials volen a Bel-Iblis, això és segur. L'única raó per la que puc pensar que el deixarien anar és si aconsegueixen alguna cosa que vulguin encara més.

-Això és el que jo també estava pensant, -va dir Murri Nou, la seva veu encara rara. -Llavors, per què també estic pensant que en Karrde realment té una oportunitat en això?

En Wedge va sentir que un calfred li formiguejava al clatell.

-No ho sé, -va dir greument. -Tot el que sé és que és la nostra millor oportunitat de treure vius a Bel Iblis i en Booster d'allà. Ara mateix això és tot el que m'importa.

Ja havien arribat al Salvatge Karrde, i en Wedge va fer girar al seu caça en un revolt esmolat a una posició d'escorta davantera.

-Està bé, Karrde, allà hi anem, -va dir, verificant per segona vegada que la resta de l'esquadró estava en posició. -Queda't a prop, i segueix-me.

Següent