Visió de Futur (XXXII)

Anterior

CAPÍTOL 32

Les línies estel·lars van col·lapsar en estrelles, i mirant fora pel finestral del Falcó, la Leia va inhalar fort.

-Consellera? -va preguntar l’Èlegos, arrufant-li les celles des del seient del copilot.

La Leia va assenyalar al planeta Bothawui directament endavant. Al planeta, i a la vasta armada de naus de guerra que pul·lulaven al seu voltant.

-És pitjor del que vaig pensar, -va dir en veu baixa. -Mira'ls a tots.

-Sí, -va dir suaument l’Èlegos. -És irònic, no? Totes aquestes poderoses naus de guerra, preparant-se per lluitar i matar i morir. Una carnisseria estesa aixecant-se del seu profund respecte cap al romanent Caamasi.

La Leia va mirar a l'altre costat de la cabina del pilot. Hi havia una profunda tristesa a la cara mentre ell mirava fixament les naus de fora, una tristesa tenyida amb una acceptació gairebé amarga de l'inevitable.

-Has intentat parlar amb ells, -li va recordar. -Tu i els altres Confiables. Em temo que no escoltaran raons.

-La raó i la calma sempre són les primeres víctimes de tals confrontacions.- L’Èlegos va fer senyals cap a les naus de guerra agrupades. -Tot el que queda és la set de venjança i la correcció dels mals percebuts. No importa si aquests mals existeixen en absolut, o si l'objecte de la venjança és responsable.

Va estirar el seu coll.

-Digues-me, podem veure el cometa des d'aquí?

-L’Estel? -va preguntar la Leia, mirant avall a la pantalla de mig abast. Sí, hi havia un cometa allà, a sota i a babord d'ells, bloquejat pel nucli principal del Falcó. Rodant la nau alguns graus, el va fer aparèixer a la vista.

-Si, allà està, -va dir l’Èlegos. -És magnífic, no?

-Sí, -va convenir la Leia. No era tan gran com alguns estels que havia vist, ni tenia una cua molt major a la mitjana. Però la seva proximitat al planeta més que compensava la seva modesta grandària. Encara en el seu camí cap a l'interior a la seva volta al voltant del sol, aparentment acabava de travessar l'òrbita de Bothawui.

-Rarament vèiem estels des de Caamas, -va dir l’Èlegos, la seva veu sonava distant. -Hi havia molt pocs en el nostre sistema, i cap que vingués tan així de prop al nostre món com aquests llepa-planetes. Hi ha, quants, vint d'ells en aquest grup?

-Una cosa així, -va dir la Leia. -Recordo haver sentit un cop que branques senceres del folklore bothan han crescut al voltant d'ells.

-La majoria identificant-los com presagis d'esdeveniments importants o espantosos, sens dubte, -va dir l’Èlegos.

-Tenir alguna cosa així passant ardent tot just a mig milió de quilòmetres sobre el teu cap tendiria a fer que et preocupis, -va convenir la Leia. -Especialment si passen una o dues vegades a l'any.- Va fer una ganyota. -Per descomptat, que com és la política bothana de punyalades per l'esquena, probablement els hi costava molt als esdeveniments importants i espantosos mantenir-se al ritme dels estels.

-M'ho imagino, -va dir l’Èlegos. -Sento llàstima per ells, Consellera. Realment la sento. Malgrat tota la força i agilitat mental que diuen que les seves tècniques polítiques li proveeixen a la seva espècie, els veig com un poble essencialment infeliç. Tota la seva perspectiva de la vida genera desconfiança; i sense confiança, no hi pot haver cap pau genuïna. Ni a la política, ni en la individualitat tranquil·la del cor i l'esperit.

-Crec que mai ho havia pensat d'aquesta forma abans, -va dir la Leia, rodant el Falcó de tornada a la seva posició original i deixant al cometa de nou fora de vista. -Va intentar la teva gent il·luminar-los en tot això?

-Estic segur que alguns de nosaltres ho van fer, -va dir l’Èlegos. -Però no crec que el ressentiment bothan cap a nosaltres fos la raó per la qual van sabotejar els nostres escuts, si això és el que t’estaves preguntant.

La Leia va sentir que la seva cara es posava vermella.

-Estàs segur que no tens sensibilitat a la Força?

Ell va somriure.

-Cap en absolut, -li va assegurar. -Però el romanent Caamasi ha pensat molt i per molt temps sobre aquest enigma des de la destrucció del nostre món.

Li va fer un encongiment d'espatlles de cos sencer.

-La meva pròpia creença és que mentre que els sabotejadors probablement van ser amenaçats o els hi van fer xantatge per la seva acció per part d’en Palpatine o els seus agents, hi va haver quelcom més personal involucrat. Algun secret fosc que tenien aquests bothans en particular i que temien que els caamasi sabessin i poguessin revelar algun dia.

-Però no saps quin podria ser aquest secret?

L’Èlegos va agitar el cap.

-No ho sé. Altres en el romanent podrien haver esbrinat aquest record, però en aquest cas probablement no són conscients de la seva importància.

La Leia va arrufar les celles.

-Esbrinat el record?

-Hi ha certes qualitats úniques en els records caamasi, -li va explicar. -Algun dia, potser, t'explicaré sobre elles.

-Consellera? - Va tallar esmoladament la veu d’en Sakhisakh per l'intercomunicador. -Problemes al capdavant: a dotze graus per quatre.

La Leia va mirar fora en aquesta direcció. Un creuer de guerra ishori en la vora pròxim de l'eixam de naus semblava estar acostant-se cap a un parell d’esquifs sif'krie molt més petits. -Sembla que està intentant entrar en una òrbita més baixa, -va dir.

-Desafortunadament, aquest espai en particular ja està ocupat-, va assenyalar l’Èlegos.

-Sí, -va convenir la Leia, arrufant les celles. Estrany; malgrat la diferència de grandària i poder de foc que no els hi donava esperances, els esquifs estaven però mantenint la seva posició...

I de sobte va veure per què. Aproximant-se ràpid pel costat llunyà dels esquifs hi havia un parell de portaavions de setge diamalans.

L’Èlegos també els va veure.

-Crec, -va dir, -que algú ha decidit forçar l'assumpte.

La Leia va mirar la resta de les naus reunides. Altres estaven començant a reaccionar a la confrontació imminent, començant-se a sortir dels seus llocs confinats d'òrbita o obrint les portes de badies de caces o girant per apuntar millor al més proper de l'oposició.

Ara els esquifs sif'krie estaven començant a vacil·lar, clarament no estaven ansiosos de quedar-se al centre d'un tiroteig gegantí. Els ishori, reconeixent la seva vacil·lació, van incrementar la seva velocitat cap a ells, en resposta, els dos diamalans també van accelerar el pas, trencant la formació a una posició de flanqueig / foc creuat.

-Atropellaran aquests sif'kries, -va murmurar l’Èlegos. -O sinó els diamales obriran foc contra els ishori per impedir-ho. De qualsevol manera, tots dos costats diran que l'altre els va instigar.

-I de qualsevol manera, començarà el tiroteig, -va dir estretament la Leia, passant els dits pel sensor de dades. Naus de la Nova República, hauria d'haver alguna nau de la Nova República en algun lloc allà fora. Si alguna d'elles estava prou a prop per intervenir, o fins i tot per ficar-se entre els ishori i els diamales...

Però només hi havia tres Corbetes Corellianes portant Ids de la Nova República, totes del costat llunyà del munt de naus. No hi havia cap oportunitat en absolut que poguessin arribar a temps a la confrontació.

El que significava que depenia d'ella.

-Tots agafin-se, -va cridar cap a l’intercomunicador. Sense esperar una resposta dels dos noghri, va dirigir el nas del Falcó cap al creuer ishori i li va donar tota l'energia al motor sublumínic.

Els motors van rugir a la vida, l'acceleració va aixafar momentàniament a la Leia contra seu seient abans que els compensadors poguessin reaccionar.

-Confio que tens un pla, -va dir serenament l’Èlegos per sobre del soroll. -Tingues present que no és probable que la teva autoritat a l'Alt Consell sigui suficient per detenir-los.

-Ni tan sols anava a esmentar això, -va dir la Leia, mirant a la pantalla de nav i lliscant cap enrere la palanca del timó només una mica. El Falcó estava ara en un curs de col·lisió cap a la popa del creuer ishori. -Pren el control-, va afegir, traient les seves corretges i enganxant el seu sabre de llum mentre s'aixecava del seu seient. –Mantingues-nos en aquest curs.

-Entesos, -va tornar la veu de l’Èlegos distant mentre ella corria a tota velocitat pel túnel i lliscava més enllà de l'escotilla de sortida cap a la porta de la mampara de la badia de càrrega de popa. Va estirar amb la Força l'interruptor de control mentre s'aproximava, fent que la porta s'obrís.

-Consellera? - Va cridar l'ansiosa veu d’en Barkhimkh des del làser quad superior.

-Queda't allà, -li va respondre la Leia mentre passava ajupida a la badia de càrrega i creuava al costat d'estribord de la nau. A través d'una porta més, va arribar per fi a la reixeta d'accés que protegia els convertidors d'energia d'estribord i l'estabilitzador de flux iònic.

En Han anava a matar-la, però era la seva única oportunitat. Encenent el seu sabre de llum, serrant les dents, va clavar la fulla resplendent en un dels convertidors d'energia i la va arrossegar fins l'estabilitzador.

I va buscar un agafador quan el Falcó va saltar com un tauntaun agullonat. Es va sacsejar de nou, i de sobte el brunzit dels motors va canviar a un gemec ominós.

Vint segons més tard havia tornat a la cabina del pilot.

-Informe? -va preguntar mentre tornava al seu seient.

-Hem perdut la maniobrabilitat d'estribord, -va dir l’Èlegos. -Els motors semblen estar intentant entrar en una inestabilitat de regeneració.- La va mirar. -Certament espero que això sigui part del teu pla.

-Confia en mi, -li va assegurar la Leia, intentant sentir-se tan segura com sonava quan va encendre el comunicador. -Creuer Ishori, aquest és el vaixell de càrrega Falcó Mil·lenari. Estem en seriosos problemes i necessitem ajuda.

No hi va haver cap resposta.

-Creuer Ishori?

-Aquest és el Creuer de Guerra Ishori Predominança, -va grunyir una veu ishori que sonava enfadada per l'altaveu. –Identifiqueu-vos.

-Aquesta és l'Alta consellera de la Nova República la Leia Organa Solo a bord del vaixell de càrrega Falcó Mil·lenari, -va dir la Leia. -Hem perdut control de maniobres i energia en els nostres motors d'estribord. El nostre curs actual ens ha passant massa a prop del seu casc. Necessito que surtin immediatament del nostre camí mentre intentem recuperar el control.

Hi va haver una altra llarga pausa. La Leia va mirar la nau de guerra alçant-se cada vegada més a prop, incòmodament conscient que si el comandant ishori ho escollia podria fàcilment tornar tot això per al seu propi benefici. Només havia de fer servir la seva petició com una excusa per accelerar el seu motor cap als esquifs sif'krie...

-Els hi demano que s'afanyin, -va dir la Leia. Se li va acudir un pensament, i es va estendre per difuminar una mica l'enfocament precís del seu comunicador. Només prou per deixar que algunes de les altres naus més enllà de l’ishori escoltessin la transmissió... -El meu passatger, el fiable Èlegos A'kla, està intentant efectuar reparacions, però em temo que l'equip a bord no està dins de l'especialització tècnica caamasi normal.

Sense una paraula, l’Èlegos es va descordar les corretges i es va posar dempeus, desapareixent a través de la porta de la cabina del pilot.

-Creuer Ishori Predominança, encara em copia? - Va afegir la Leia. –Repeteixo...

-No hi ha necessitat de repetir, -va grunyir de nou la veu. La Leia va sentir un enuig automàtic sorgint en resposta al to, es va forçar a recordar que tota l'emoció en la veu de l’ishori significava que estava pensant seriosament. Va tornar els seus ulls de nou al creuer i va contenir la respiració...

I abruptament, l'avanç de l’ishori cap als esquifs va reduir la seva velocitat, la seva popa va rodar en canvi fora del camí del Falcó.

-Estem preparats per ajudar-los a vostè i al fiable A'kla, -va dir entre dents l’ishori, la seva veu ja sonava més tranquil·la. El pensament ja havia acabat, i era temps per a l'acció. -Baixi els seus escuts i prepareu-vos per un impacte d'acceleració, -va continuar. -Intentarem fixar un raig tractor a vostès per frenar la seva carrera.

-Gràcies, -va dir la Leia, oprimint el botó dels escuts. No afectaven tant als raigs tractors, però no tenia cap sentit fer una atrapada complicada a alta velocitat ni una mica més difícil del que ja era. -Una vegada que estiguem en el seu raig, intentarem apagar-ho tot i a veure si podem posar això sota control.

-Estarem preparats per proveir qualsevol ajuda que vostè i el fiable A'kla requereixin, -va dir l’ishori. -Prepareu-vos...

El Falcó saltà quan el raig tractor li va donar, el va sacsejar un moment, llavors es va fixar fermament. Estirant els controls del motor, la Leia va baixar els interruptors d'apagada.

El gemec del motor va baixar per l'escala i es va esvair en el silenci. Al tauler de control, els indicadors es van posar vermells; al seu voltant, els llums van parpellejar una vegada fins que l'energia de la bateria es va fer càrrec.

-Vam detectar un apagat reeixit, -informà els ishori. -Si ho desitja, els portarem a bord de la nostra nau per ajudar-los en les seves reparacions.

Per un moment la Leia va estar temptada. Tenir a un caamasi a bord d'una de les naus de l'espècie més xerraire i esvalotadora podria ajudar a continuar la pau aquí fora. Però d'altra banda, també es podria interpretar com l'aprovació tàcita de l’Èlegos a la posició anti-bothana dels ishori.

-Gràcies de nou, -li va dir a l'alienígena. -Però tenim una cita urgent amb el president Gàvrisom que no podem posposar. Apreciaríem moltíssim, si poguessin escortar-nos fins al grup de naus de la Nova República.

-Per descomptat, -va dir l’ishori amb només la més lleugera vacil·lació. Els diamales havien arribat als esquifs sif'krie, els quatre d'ells ara formats junts i preparats en desafiament silenciós contra qualsevol altra acció. L'oportunitat s'havia perdut, i els ishori ho sabien.

Igual que la resta de l'armada. Tot al seu voltant, va veure la Leia, les altres naus estaven començant a tornar a la seva tensa i revelada espera.

El punt d'ignició havia estat passat amb seguretat. O almenys, aquest punt d'ignició.

Va apagar el comunicador.

-Realment estàs rebent una pallissa en aquest viatge, no, -va murmurar, picant de mans afectuosament el tauler de control del Falcó. -Ho sento.

La porta darrere d'ella es va obrir.

-Veig que va funcionar, -va dir l’Èlegos, lliscant de nou al seient del copilot. -Tens un fi i únic do de diplomàcia, Consellera.

-I a vegades només tinc sort, -va dir la Leia.

L’Èlegos va alçar les celles.

-Vaig pensar que els Jedi no creien en la sort.

-Se’m va pegar per estar tant de temps amb en Han i aquesta nau, -va dir secament la Leia. -On vas anar, de qualsevol manera? Enrere a mirar l’estabilitzador?

El caamasi va assentir.

-No esperava poder fer res, certament no després que tu havies acabat amb ell. Però tu havies indicat que jo l’estava intentant reparar, i vaig voler que hi hagués una mica de veritat en el que estaves dient.

-Veritat.- Va sospirar la Leia. -Això és el que necessitem aquí, Èlegos. El que necessitem desesperadament. La veritat.

-El Capità Solo portarà aquesta veritat aquí en menys d'un dia, -li va recordar en veu baixa l’Èlegos. -Tot el que tu i el president Gàvrisom han de fer és mantenir les coses unides per aquest temps.

La Leia es va estirar amb la Força, intentant captar una percepció del futur.

-No, no ho crec, -va dir lentament. -Alguna cosa em diu que no serà tan fàcil. Ni a prop de tan fàcil.

***

En Navett i en Klif havien tallat a través del pis del sots-soterrani d'emmagatzematge del cafè del Ho'Din en la seva primera nit de treball, un treball de deu minuts amb la talladora de fusió que en Pensin havia escamotejat d'alguna part. Però després d'això el treball s'havia tornat una mica més llarg, més dur, i considerablement més tediós.

-Quatre dies més d'això, huh? -va grunyir en Klif, traient amb esforç altra palada de la nociva terra de Bothawui del forat profund fins al seu pit cap a la lona gran estesa per atrapar-la.

-Bé, si realment posem les nostres esquenes en això, potser només en prendran tres, -va assenyalar en Navett, acomodant al seu torn la terra de la lona i tirant-la en el seu recipient de desintegració de fusió Valkrex. Simpatitzava amb la frustració d’en Klif, però no hi havia molt que cap d'ells pogués fer al respecte. Les vibracions de la seva excavació eren prou dubtoses, però si intentaven operar equip pesat dins del rang dels sensors del conducte d'energia, farien que Seguretat Bothana caigués sobre ells en temps rècord.

-Moltes gràcies-, va dir secament en Klif, descarregant una altra palada. -Saps, no em molesta morir per l'Imperi, però al Vader amb aquests preliminars.

-Cuida les teves paraules, -li va advertir en Navett, mirant a dalt a la porta sobre de l'escala. Se suposava que en Pensin estava mantenint un ull en la porta que anava al sots-soterrani, però encara hi havia un grapat d'altre personal i els guàrdies nocturns a dalt al cafè, i una paraula equivocada que s'arribés a sentir per algun d'ells podria espatllar-ho tot. Va tirar la palada següent.

Hi va haver un so raspant la porta. En Navett va baixar silenciosament la pala cap a la tela, deixant-se caure a un genoll i traient el seu blàster en un sol moviment fluid. Va apuntar l'arma cap a la porta, llavors el va aixecar al suau cop dos-un-dos. La porta es va obrir i el cap d’en Horvic va treure el cap girant la cantonada.

-Guarda-ho tot, -va xiuxiuejar. -Els guàrdies nocturns pensen que han descobert a un intrús, i podrien baixar aquí a buscar-lo.

En Klif ja estava fora del forat, manipulant el quadrat del pis de duracret que havien tallat de tornada al seu lloc.

-Van poder veure alguna cosa? -va preguntar en Navett, enfundant el seu blàster i donant-li una mà al Klif.

-No ho sé, -va dir greument en Horvic. -Però personalment, aposto els meus diners que és cosa d’aquesta vella teva. Vaig descobrir a algú amb la teva descripció d'ella asseguda en un reservat de la cantonada quan en Pensin i jo vam entrar de servei.

-Terrífic, -va grunyir a sota veu en Navett, deixant que en Klif emmascarés les vores de la seva porta-trampa mentre apagava el desintegrador i el portava de tornada al seu amagatall darrere d'una pila de caixes de vodokrene. -Bé, no et quedis aquí parat, vés i ajuda'ls a trobar-la.

-Correcte, -va dir en Horvic. -Què hi ha de tu?

-Ens anirem fora, -va dir. -Potser puguem assenyalar a la seva sortida.

-Feliç cacera, -va dir en Horvic, i va desaparèixer.

Els va prendre trenta segons plegar la lona i amagar-la, i un altre minut obrir-se camí silenciosament a través del soterrani principal fins a la porta del darrere oberta amb un artefacte. Els carrers en aquesta part de Drev'starn estaven principalment desertes en aquesta hora, els panells de llum en alts suports reduïts a una resplendor bastant baixa.

-Estaré per aquí, -Navett li va murmurar al Klif. -Tu dóna la volta al voltant del front. No deixis que ningú et vegi.

-No et preocupis.- Movent-se com una ombra, en Klif es va allunyar pel carreró lateral i va desaparèixer a la volta de la cantonada de l'edifici. Mirant en ambdues direccions, en Navett va creuar fins a un recipient d'escombraries a uns metres. Enfonsant-se en la seva ombra, balancejà el seu blàster sobre un genoll i va esperar.

I va esperar. Ocasionalment va veure figures passant ràpidament davant de les finestres il·luminades del cafè, i diverses vegades els ho'din o algun dels seus guàrdies nocturns treien el cap per la porta del darrere, tornaven a verificar el pany, i van tornar a entrar. Però ningú va sortir i es va quedar fora. Ni la dona ni ningú més.

Va passar una hora abans que la commoció semblés finalment calmar-se allà dins. En Navett va esperar altres trenta minuts, irritablement comptant el nombre de palades darrere del cronograma que això els estava costant, abans de finalment treure el seu comunicador.

-Klif?

-Res, -va tornar la veu d’en Klif. Ell també sonava irritat. -Sembla que s'han rendit.

-Hi ha d'haver estat una falsa alarma, -va dir en Navett. -Dóna la volta i tornarem a la feina.

Uns minuts més tard estaven de tornada al sots-soterrani. En Klif recuperà la lona mentre en Navett donava la volta al voltant de les caixes apilades de vodokrene a la recerca del desintegrador.

I es va parar allà. Recolzat sobre del desintegrador hi havia un comunicador.

-Klif? - va cridar suaument. -Vine aquí.

Un moment més tard l'altre era al seu costat.

-No m'ho puc creure, -va dir, sonant atordit. -Com dimonis va fer això?

-Per què no li preguntem, -va dir en Navett, recollint acuradament el comunicador. Era del tipus d'enllaç-binari, va notar, de la classe típicament portat en naus estel·lars petites i només connectat a un altre comunicador específic. Li va donar una ràpida avaluació a la recerca de trampes caça-babaus, llavors el va encendre.

-Ets molt inventiva, -va dir. -Et concedeixo això.

-Oh, gràcies, -tornà ràpidament la veu de la vella. -Això és molt afalagador. Particularment venint d'un equip Imperial de trucs bruts.

En Navett va mirar en Klif.

-Saps, aquesta és la segona vegada que ens has acusat de ser Imperials, -li va recordar. -Només estàs endevinant, és clar.

-Oh, difícilment, -va dir amb desdeny. -Qui més estaria intentant baixar els escuts planetaris dels bothans?

-Encara només estàs endevinant, -va dir en Navett, forçant les orelles a la recerca d'algun senyal de sons delators en el fons i desitjant viciosament tenir l'equip que li permetria rastrejar la transmissió. -Si estiguessis segura, hauries cridat la Seguretat Bothana en lloc de seguir aguaitant així per tu mateixa.

-Qui diu que no els he cridat? - va dir. -O potser m'agrada aguaitar. Podria ser que solia fer aquesta classe de cosa tot el temps contra els Hutts i altres llims. Potser estic buscant un nou desafiament.

-O potser estàs buscant una mort prematura i violenta, -va contraposar en Navett. -De qualsevol manera, com ens vas trobar?

-Oh, apa, -els va reprendre. -No pensen realment que la seva cobertura és tan bona, no? Els meus companys de la Nova Rep i jo els vam detectar la primera vegada. Així que, de qualsevol forma què va ser tot aquell assumpte amb aquests corcs del metall en el generador d'escuts?

En Navett va esbossar un prim somriure.

-Pescant ara, no? Si us plau.

-Mai se sap, -va dir. -A propòsit el qui sigui de vostès que va usar aquest artefacte al pany de la porta del darrere necessita fer un treball millor la propera vegada, era tan obvi que també podrien haver penjat un senyal. Encara que va resultar pràctic.

-M'imagino que sí, -va dir en Navett. -Encara estàs a l'edifici, no?

-Ara qui està pescant? -va contraposar ella. -En realitat, no, vaig sortir fa algun temps, hi ha un espai estret sota del sostre que porta a una claraboia convenient. Aquest va ser un de franc.

-Gràcies, -va dir en Navett entre dents atapeïdes. De qualsevol forma, amb qui pensava aquest petit llim del baix món que estava parlant? -Aquí tens un consell gratuït a canvi. Torna a la teva nau i marxa de Bothawui. Si no ho fas, moriràs en aquesta bola de terra. T'ho garanteixo personalment.

-Amb tot el respecte, Tinent, o era Major? Coronel? Oh, bé, amb la confusió que hi ha a l’Imperi en aquests dies suposo que el rang no importa realment. Amb tot el respecte, Imperial, he estat amenaçada per gent molt més impressionant que tu. En qualsevol moment que vulguis sortir i fer un cara-a-cara, estic a punt.

-Oh, és clar que farem un cara-a-cara, -li va prometre en Navett, reprimint el seu enuig. L'enuig, i el pensament entorpit que l'acompanyava, era exactament el que ella estava buscant. -No et preocupis per això. Però quan ho fem, serà en un temps i lloc de la meva elecció, no teu.

-Com vulguis, -va dir. -Seria millor de nit, així poden aprofitar tots els avantatges d'aquest Xèrrol Nightstinger seu. No el van tirar després d'aquell enrenou de fa unes setmanes, no? On van inculpar a Solo de disparar a la multitud?

En Navett va mirar al comunicador. A part de ser un mal general tot al voltant del seu coll, aquesta dona estava massa ben informada. Per a qui dimonis treballava, de qualsevol forma? -Estàs pescant de nou, -va dir.

-No realment, -va dir grollerament. -Simplement sumant dos més dos.

-A vegades aquest tipus de matemàtica no funciona de la manera en què creus que ho fa, -li va advertir en Navett. -I a vegades si qui fa els comptes es queda on no és benvinguda, no viu per acabar les seves sumes.

Ella cloquejà.

-Estàs començant a repetir-te, Imperial. Si fos tu, intentaria pensar en algunes amenaces fresques. Tanmateix, ja s'ha passat molt la meva hora d'anar a dormir i sé que tenen feina a fer, així que els deixaré anar. Llevat que vulguin anar a buscar el seu Xèrrol i sortir a jugar, si és això. Esperaré.

-Gràcies, -va dir en Navett. -Passo per ara.

-Depèn completament de vostès, -va dir ella. -Quedeu-vos amb el Comlink, tinc prou reemplaçaments. Bona nit, i feliç excavació.

La transmissió es va tallar amb un clic.

-I somnis inquiets i desagradables per a tu també, -va murmurar en Navett, llançant el comunicador al desintegrador.

Mirà de nou al Klif.

-Això, -va dir obscurament, -és exactament el que necessitàvem.

-Oh, exactament, -va esbufegar en Klif. -Llavors què farem sobre ella?

-Per ara, res, -va dir en Navett, recollint el desintegrador i portant-lo fins a la lona. -Malgrat tota la seva pesca i les seves acusacions, realment no sap res.

-Com rajos que no, -va replicar en Klif. -Sap que estem excavant sobre un dels conductes d'energia de l'edifici de l'escut. Què més necessita?

-Exactament el que dic, -va dir en Navett. -Ella ha descobert la nostra excavació, però no ha cridat a seguretat contra nosaltres.- Es va posar de genolls i lliscà la fulla de la pala sota la vora de la seva porta-trampa. -Per què no?

-Com vaig a saber-ho? -va rondinar en Klif, posant la pala en el seu lloc a l'altre costat. -Potser creu que guanyarà una recompensa si pot lliurar-ho tot en un bonic paquet.

-Pot ser-, va dir en Navett, aixecant-lo acuradament. El bloc va pujar, i va posar els dits sota la vora. -Jo crec que és més probable que ella tingui algun problema mateix amb els bothans el que significa que no pot anar a ells amb cap acusació.

-Això no li impediria fer una trucada anònima, -va grunyir en Klif mentre treien la porta-parany del forat. -Amb l'humor en què hi són fora, probablement estan saltant a cada branqueta trencada.

-No, -va dir en Navett, mirant al forat. -No, ella no és del tipus de les trucades anònimes. Crec que per qualsevol raó que sigui, ella ha decidit prendre’s tot això personalment. Orgull professional, potser. No ho sé. La qüestió és que ha convertit això en un duel privat entre ella i nosaltres.

En Klif va grunyir.

-Bastant estúpid.

-Estúpid per a ella, -va convenir en Navett. -Útil per a nosaltres.

-Potser, -va dir en Klif. -Llavors què fem ara?

-Tornem a la feina, -va dir en Navett, saltant al forat. -I quan acabem-, va agregar, clavant la pala a la terra compacta als seus peus, -Aniré a buscar el Xèrrol. Potser demà a la nit li acceptem la seva invitació de sortir a jugar.

***

En Gàvrisom va alçar la vista del datapad de la Leia, les puntes prènsils de la seva ala colpejaven inquietes l'escriptori al seu costat.

-I de veritat creus que és sincer en això? -va dir.

-Molt sincer, -va dir la Leia, sentint que se li arrufava el front. Ella havia esperat una reacció considerablement més positiva a la proposta de pau d’en Pellaeon. -I vaig examinar les credencials que va portar dels Moffs Imperials. Tot estava en ordre.

-O així semblava, -va dir en Gàvrisom, agitant la cabellera.

-Així semblava.

Va tornar a mirar a baix al datapad, va tocar el control per retrocedir. La Leia el va mirar, intentant entendre aquest estrany i inesperat conflicte emocional que podia sentir en ell. Un final a la llarga guerra podia estar finalment a l'abast de la mà. Segurament aquestes eren notícies almenys per un caut entusiasme.

Llavors per què ell no estava cautament entusiasmat?

En Gàvrisom la va mirar de nou.

-Aquí no hi ha cap menció d’en Thrawn enlloc-, va assenyalar. -Li vas preguntar a Pellaeon sobre això?

-Ho vam discutir breument, -va dir la Leia. -Per a aquell moment ell no havia rebut cap comunicació de Bastió que digués que en Thrawn havia assumit el comandament suprem. Ni havia rebut cap indicació que els Moffs haguessin rescindit la seva autorització per començar les xerrades de pau.

-Cap d'aquestes coses significa res en absolut, -va dir en Gàvrisom, el seu to atípic i sobtadament aspre. -Amb en Thrawn en escena, oficialment o no, això no vol dir absolutament res.- Palmetejà el datapad amb la punta de l'ala.

-Entenc les teves preocupacions, -va dir la Leia, escollint acuradament les seves paraules. -Però si no és un truc, aquesta podria ser la nostra oportunitat per finalment acabar amb aquesta llarga guerra.

-És certament un truc, Consellera, -va dir en Gàvrisom. -És l'únic del que podem estar segurs. L'única pregunta és què exactament espera guanyar d'ell en Thrawn.

La Leia es va deixar caure en el seu seient. La flamarada d'emoció just llavors...

-No vols que l'oferta d’en Pellaeon sigui genuïna, no? -va preguntar. -Vols que sigui un truc.

En Gàvrisom apartà els ulls d'ella, esbufegant un suau sospir rellinant.

-Mira al nostre voltant, Leia, -va dir en veu baixa, girant el cap per mirar fora pel finestral de la cabina. -Mira'ls. Gairebé dues-centes naus de guerra, dotzenes de pobles, tots preparats per començar una guerra civil pels seus propis conceptes individuals sobre el que constitueix la justícia per Caamas. La Nova República està a punt de destruir-se a si mateixa... i no hi ha res que jo pugui fer per impedir-ho.

-En Han té una còpia del Document de Caamas, -li va recordar la Leia. -La tindrà aquí demà. Això ha de desactivar molta de la tensió.

-Estic segur que ho farà, -va convenir en Gàvrisom. -Però a hores d'ara no estic disposat a confiar que ni tan sols això vagi a detenir-los. Tu i jo sabem que per a molts dels combatents potencials Caamas s'ha tornat merament una excusa convenient per reiniciar velles guerres amb vells enemics.

-Comprenc això, -va dir la Leia. -Però una vegada que se'ls tregui aquesta excusa, hauran de cedir.

-O crear una excusa diferent, -contraposà amargament en Gàvrisom. -El fet és, Leia, que la Nova República està en perill de fragmentar-se, de ser destrossada per la nostra pròpia vasta diversitat. Necessitem temps per contrarestar aquestes forces; temps per parlar, temps per planejar, temps per intentar construir alguna mena d'unitat amb tots aquests pobles diferents.

Va agitar una ala cap al finestral.

-Però ja no tenim aquest temps, aquesta crisi ens l’ha arrabassat. Necessitem recuperar-lo.

-El Document de Caamas farà això, -va insistir la Leia. -Estic segura que ho farà.

-Potser, -va dir en Gàvrisom. -Però com a President, no puc donar-me el luxe de posar totes les meves esperances en això. He de preparar-me per invocar cada propòsit en comú que pugui trobar per la Nova República. Cada propòsit en comú, cada meta en comú, cada caràcter cultural en comú.

Va tocar el datapad, suaument aquesta vegada.

-I, si cal, cada enemic en comú.

-Però ells ja no són un enemic real, -va dir la Leia, esforçant-se per mantenir la veu calmada. -Són massa petits i dèbils per ser qualsevol tipus d'amenaça.

-Potser, -va dir en Gàvrisom. -Però per tal que estiguin allà fora, tenim a algú contra qui unir-nos.- Titubejà. -O fins i tot contra qui lluitar, si cal.

-No parles seriosament, -va dir la Leia, mirant-lo fixament. -Provocar una acció contra l'Imperi a hores d'ara no seria gens menys que una matança.

-Ja ho sé.- Va agitar el cap. -No m'agrada gens més que a tu, Leia. De fet, admeto estar avergonyit d'usar el poble de l'Imperi d'aquesta manera. Però no és de cap importància si el meu nom i record són denunciats per la història. La meva feina és mantenir unida a la Nova República, i faré qualsevol cosa que sigui necessària per aconseguir-ho.

-Potser jo tinc més fe en el nostre poble que tu, -va dir la Leia en veu baixa.

-Potser la tinguis, -va dir en Gàvrisom amb una inclinació. -Sincerament espero que tinguis raó.

Per un moment es van quedar asseguts junts en silenci.

-Presumeixo que no faràs públiques les notícies de l'oferta d’en Pellaeon, -va dir la Leia per fi. -No obstant això, amb el teu permís, m'agradaria començar a armar una llista de delegats per a una completa conferència de pau. Si que decideixis procedir amb això.

En Gàvrisom titubejà, llavors va assentir.

-Admiro la teva confiança, Consellera, -va dir. -Només desitjaria que pogués compartir-la. Sí, si us plau prepara la teva llista.

-Gràcies.

Ella es va aixecar de la cadira i va recollir el seu datapad.

-Et tindré la llista preparada per demà.- Es va encaminar cap a la porta de la cabina.

-Tens, per descomptat, una altra opció a la teva disposició, -va cridar en Gàvrisom des del darrere d'ella. -Estàs merament de llicència de la Presidència. Assumint que el Senat confirmi la decisió, podries reassumir aquesta oficina ara mateix.

-Ja ho sé, -va dir la Leia. -Però aquest no és el moment per això. La teva veu és la que ha estat parlant per Coruscant des que el Document de Caamas va sortir a la llum per primera vegada. No seria bo que aquesta veu canviés de sobte.

-Potser, -va dir en Gàvrisom. -Però hi ha molts a la Nova República que creuen que els calíbops som hàbils en les paraules i en res més. Potser el temps de les paraules ha acabat, i ha arribat el temps per a l'acció.

La Leia es va estirar breument a la Força.

-El temps per a l'acció pot de fet haver arribat, -va convenir ella. -Però això no vol dir que el temps de les paraules hagi acabat. Sempre seran necessàries totes dues.

En Gàvrisom renillà suaument.

-Llavors jo continuaré amb les paraules, -va dir. -I et confiaré a tu les accions. Que la Força ens acompanyi a tots dos.

-Que la Força ens acompanyi a tots-, va dir la Leia en veu baixa. -Bona nit, President Gàvrisom.

Següent