Visió de Futur (I)

visió de futur

Duologia de la Mà d’en Thrawn 



 

Timothy Zahn

A LES DAMES ESTEL·LARS, ALS SALVATGES KARRDES, ALS CLUB JADERS, I ALS MEUS ESPIES BOTHANS. I ESPECIALMENT A TISH PAHL, MINISTRE DE FORMACIÓ: AMBDÓS EL DE DINS “I EL DE FORA”.

CAPÍTOL 1

El Destructor Estel·lar Imperial Quimera lliscava a través de la negror de l'espai, el seu únic company el silenciós món gegant gasós de Pesitiin lluny, per sota seu.

L'Almirall Pellaeon estava dret davant del finestral davanter, mirant fixament el planeta mort, quan el Capità Ardiff va arribar al pont.

–L’informe del Major Harch, Almirall, -va dir enèrgicament. -Tots els danys d'aquest atac pirata han estat reparats. La seva nau està de nou completament disposada per a la lluita.

-Gràcies, Capità, -va dir en Pellaeon, amagant acuradament un somriure. En les trenta hores des del fallit atac al Quimera, l’Ardiff havia passat de creure que era una incursió del General Garm Bel Iblis de la Nova República, a sospitar que havia estat maquinat per elements dissidents Imperials, a sospitar similarment que estaven involucrats dissidents Rebels similars, i ara estava aparentment convençut que una banda pirata era la responsable.

Per descomptat, per a ser completament just, l’Ardiff havia tingut les últimes trenta hores per pensar en les seves teories. L’informe preliminar dels tècnics en les restes del creuer de batalla Kaloth destruït també havia certament influït en el seu pensament. -Alguna cosa nova de les patrulles? -va preguntar en Pellaeon.

-Només més negatives, senyor -va dir l’Ardiff. -Encara cap indicació d'activitat enlloc del sistema. Ah, i la llançadora d'assalt amb encobriment de sensors que va enviar en el vector d'escapament dels atacants també acaba de registrar-se. Encara no hi ha cap rastre.

En Pellaeon va assentir. Com esperava, en realitat, qualsevol que pogués donar-se el luxe de comprar i fer volar un creuer de batalla normalment sabia alguns trucs per amagar-ho.

-Valia la pena intentar-ho, -va explicar a l’Ardiff. -Feu que intentin un sistema més; podem transmetre tan lluny sense retransmisors. Si no han trobat el rastre per llavors, ordeni’ls que tornin.

-Sí, senyor, -va murmurar l’Ardiff.

Fins i tot sense mirar-lo, en Pellaeon va poder adonar-se de la vacil·lació de l’Ardiff.

-Té alguna pregunta, Capità? -va preguntar.

-És aquest silenci de comunicacions, senyor, -va dir l’Ardiff. -No m'agrada estar així tan completament fora de contacte. És com estar cec i sord, i francament, em posa nerviós.

-Tampoc m'agrada molt a mi, -va concedir en Pellaeon. -Però les úniques formes de fer contacte amb l'univers exterior són transmetre a una estació retransmisora ​​Imperial o connectar-nos a l'HoloRed, i en el mateix minut en què fem qualsevol, tots des de Coruscant fins a Bastió sabran que som aquí. Si això passa, tindrem més que a la banda pirata ocasional fent fila per jugar al tir al blanc amb nosaltres.

I, va afegir silenciosament, seria la fi de qualsevol oportunitat d'una reunió silenciosa entre ell i en Bel Iblis. Assumint que el general estigués de fet disposat a parlar.

-Entenc tot això, Almirall, -va dir l’Ardiff. -Però se li ha ocorregut que l'atac d'ahir podria no haver estat un incident aïllat contra una nau Imperial aïllada?

En Pellaeon va alçar una cella.

-Està suggerint que podria haver estat part d'un atac coordinat contra l'Imperi?

-Per què no? - va dir l’Ardiff. -A hores d'ara estic disposat a acceptar que probablement no va ser la Nova República la que els va contractar. Però per què no van poder els pirates haver-se organitzat per si mateixos? L'Imperi sempre ha atacat severament les bandes pirata. Potser un grup d'ells es va aliar i va decidir que era el moment apropiat per a la venjança.

En Pellaeon es va acariciar el llavi pensativament. A la superfície, era un suggeriment ridícul, fins i tot en el seu llit de mort, l'Imperi era massa fort perquè qualsevol possible suma de bandes pirata pogués esperar derrotar-lo. Però això no significava que no serien prou ximples com per intentar-ho.

-Això encara ens deixa la pregunta de com van saber que érem aquí, -va assenyalar.

-Encara no sabem el que va passar amb el Coronel Vermel, -li va recordar l’Ardiff. -Potser va ser aquesta unió de pirates els qui el va atrapar. Ell podria haver explicat sobre Pesitiin.

-No de bona gana, -va dir obscurament en Pellaeon. -Si li van fer el que caldria per fer-ho parlar, decoraré la lluna de Bastió amb les seves pells.

-Sí, senyor, -va dir l’Ardiff. -Però això ens torna a la pregunta de quant temps anem a quedar-nos aquí.

En Pellaeon va mirar pel finestral a les estrelles. Sí, aquesta era de fet la pregunta. Quant de temps havien d'esperar aquí al mig d'enlloc amb l'esperança que aquest lent desgast de l'Imperi pogués ser detingut? Que puguin acabar aquesta guerra amb la Nova República amb una franja de territori i de dignitat encara intacta. Que finalment puguin tenir pau.

-Dues setmanes, -va dir. -Li donarem a Bel Iblis dues setmanes per respondre a la nostra oferta.

-Encara que el missatge pugui no haver arribat?

-El missatge li va arribar, -va dir fermament en Pellaeon. –En Vermel és un oficial amb molts recursos i molt competent. Qualsevol cosa que li hagi passat, jo no tinc cap dubte que primer va completar la seva missió.

-Sí, senyor, -va dir l’Ardiff, amb un to que deixava clar que ell no compartia la confiança d’en Pellaeon. -I si en Bel Iblis no ve dins d'aquest espai de temps?

En Pellaeon va arrufar els llavis.

-Ho decidirem llavors.

L’Ardiff va titubejar, llavors va donar mig pas més a prop al seu superior.

-Realment creu que aquesta és la nostra millor esperança, senyor, veritat? - va dir en veu baixa.

En Pellaeon va agitar el cap.

-No, Capità, -va murmurar. -Crec que és la nostra única esperança.

***

La falca de naus patrulla Sienar IPV / 4 aproximant-se en perfecta formació a banda i banda, i el Destructor Estel·lar Imperial Implacable planejant fàcilment entre els raïms reformant-se cap a la seva posició orbital designada.

-Molt impressionant, -va grunyir el Moff Disra, a l'home prim del seu costat, sentint el seu cor colpejant-li a les orelles quan va mirar fixament a través del pont al món verd-blau enquadrat en el finestral davanter. -Espero que no m'hagi arrossegat tot el camí fins aquí fora només per mirar les maniobres de la força de defensa natal kroctariana.

-Paciència, Sa Excel·lència, -va dir en veu baixa el Major Grodin Tierce al seu costat. -Li vaig dir que teníem una sorpresa per a vostè.

En Disra va sentir el seu llavi retorçar-se. Sí, això és el que en Tierce havia dit. I això va ser tot el que en Tierce havia dit. I quant a Flim...

En Disra va desviar la mirada a la cadira de l'Almirall, sentint el seu llavi retorçar-se una mica més. El seu estafador domat estava assegut allà, ressaltant com bricbrass en el seu maquillatge de pell blava i empelts oculars de superfície vermells brillants i el seu uniforme blanc de Gran Almirall. La imatge d'absoluta precisió làser del Gran Almirall Thrawn, una mascarada sòlidament creguda per cada Imperial a bord de l’Implacable des del Capità Dorja cap avall.

El problema era, que no hi havia cap imperial al planeta sota d'ells. Pel contrari. Kroctar, centre mercantil i capital del sector Shataum, estava molt profund en el territori de la Nova República, amb tant poder de foc militar com un podria esperar que semblant món tingués. No hi havia cap garantia que cap d'ells estaria impressionat pels ulls i uniforme i habilitat d’actor d’en Flim.

I si no ho eren, aquest petit còmode triumvirat que en Disra havia format estava a punt d’explotar-los-hi a les cares. En Flim podria assemblar-se a Thrawn, però tenia tot el geni tàctic d'un paràsit de compactador d'escombraries. En Tierce, un ex-stormtrooper i ex-Guàrdia Reial sota el govern de l'Emperador Palpatine, era el cervell militar del seu petit grup, i si el capità Dorja veia un objectant baix Major apressar-se cap a l’indiscutible brillant Gran Almirall per donar-li un consell, tota aquesta il·lusió explotaria com escuma de sabó. Qualsevol fanfarronada que en Tierce estigués fent aquí, seria millor que funcionés.

-Transmissió de la superfície, Almirall, -va cridar l'oficial de comunicacions des de la trinxera de tripulació de babord. -És el Lord Superior Bosmihi, cap de les Faccions Unificades.

-A l’altaveu, Tinent, -va dir en Thrawn. -Lord Superior Bosmihi, sóc el Gran Almirall Thrawn. Vaig rebre el seu missatge. Què puc fer per vostè?

En Disra li va arrufar les celles a Tierce.

-Ells ens van cridar? -va murmurar.

En Tierce va assentir, amb un petit però satisfet somriure jugant en els seus llavis.

-Shh, -va dir. -Escolti.

-Li oferim una salutació, Gran Almirall Thrawn, -una veu nasalment alienígena va retrunyir pel comunicador, -i el felicitem sincerament pel seu retorn triomfal.

-Gràcies, -va dir fàcilment en Thrawn. -Segons recordo, no estaven tan entusiàstics en la nostra última trobada.

En Disra li va llançar a Tierce una mirada esmolada.

-Durant la seva escombrada a través d'aquest sector fa deu anys, -va murmurar en Tierce. -No es preocupi, ell ho sap tot sobre això.

L'alienígena va deixar anar un riure sanglotant.

-Ah, sí, ho recordo molt clarament, -va admetre alegrement. -En aquell moment la por al poder Imperial i la temptació de llibertats que encara influïa en nosaltres.

-Tals mentides han influenciat a molts, -va convenir en Thrawn. -Implica la seva elecció de paraules que els kroctari han arribat a una nova comprensió?

Hi va haver un desagradable soroll que va sonar panteixant al comunicador.

-Hem vist la promesa enfonsar-se, -el Lord Superior va dir apesaradament. -Ja no hi ha cap ordre emanant de Coruscant; cap meta enfocada, cap estructura clara, cap disciplina. Mil espècies alienígenes diferents arrosseguen la galàxia en mil direccions diferents.

-Inevitablement, -va dir en Thrawn. -Va ser per això que l'Emperador Palpatine va inaugurar el Nou Ordre en primer lloc. Va ser un esforç per invertir l'esfondrament que ara veu apropant-se.

-No obstant això també vam ser advertits de no confiar en promeses Imperials, -va evitar comprometre’s en Bosmihi. -La història de l'Imperi és una de brutal subjugació d'espècies no-humanes.

-Vostè parla del règim d’en Palpatine, -va dir en Thrawn. -L'Imperi s'ha alliberat del seu autodestructiu prejudici anti-extraterrestre.

-La seva presència en un lloc de comandament és una evidència d'això, -va dir cautelosament en Bosmihi. -No obstant això, altres encara diuen que el prejudici existeix.

-Altres encara menteixen sobre l'Imperi de moltes formes, -va contraposar en Thrawn. -Però no hi ha necessitat de què només confiï en la meva paraula en això. Parli amb qualsevol de les quinze espècies alienígenes que actualment viuen sota el règim Imperial, éssers que aprecien la protecció i estabilitat que nosaltres oferim.

-Sí, protecció.- El Lord Superior va semblar escopir la paraula. -Es diu que l'Imperi és feble, però percebo que encara tenen gran força. Quina garantia de seguretat ofereixen als seus sistemes membres?

-La millor garantia de la galàxia, -va dir en Thrawn; i fins i tot en Disra va sentir que una esgarrifança el travessava pel poder i amenaça vetllada que de sobte eren a la veu de l’estafador. -La meva promesa personal de venjança si qualsevol s'atreveix a atacar-los.

Hi va haver un soroll que va sonar a mig camí entre un glop i un rot.

-Ja veig, -va dir sòbriament Bosmihi. -Entenc que això és bastant sobtat, i per això em disculpo, però en nom de les Faccions Unificades del poble Kroctari, m'agradaria sol·licitar la readmissió a l'Imperi.

En Disra va mirar en Tierce, sentint la seva mandíbula caure uns mil·límetres.

-Readmissió? -a xiuxiuejar.

En Tierce li va tornar el somriure.

-Sorpresa!, Sa Excel·lència.

-En el nom de l'Imperi, accepto la seva petició, -va dir en Thrawn. -Sens dubte té una delegació lleista per discutir els detalls?

-Entén bé a la meva gent, Gran Almirall Thrawn, -va dir irònicament el Lord Superior. -Sí, la meva delegació de fet espera la seva conveniència.

-Llavors pot dir que s'aproximin, -li va dir en Thrawn. -Passa que, el Moff Imperial Disra està actualment a bord de l’Implacable. Com és un especialista en assumptes polítics, ell se n'ocuparà de les negociacions.

-Estarem honrats de reunir-nos amb ell, -va dir Bosmihi. -Encara que dubto que la seva presència allà sigui de cap manera la coincidència que implica. Gràcies, Gran Almirall Thrawn, i fins a la reunió.

-Fins a la reunió, Lord Superior Bosmihi, -va dir en Thrawn.

Va fer senyals a la trinxera de tripulació.

-Transmissió acabada, Almirall, -va confirmar l'oficial de comunicacions.

-Gràcies, -va dir en Thrawn, alçant-se gairebé assossegadament de la cadira de comandament. -Aviseu als interceptors TIE que es preparin per a tasques d'escorta. Han de trobar-se amb la llançadora del Lord Superior quant surti de l'atmosfera, volant en completa formació d'honor. Capità Dorja, m'agradaria que vostè es trobi personalment amb la llançadora i escorti la delegació a la Sala de Conferències 68. El Moff Disra l’esperarà allà.

-Entès, Almirall, -va dir en Dorja. Va sortir caminant del pont, llançant-li un somriure fermament satisfet a Disra quan va passar, i es va ficar en un turboascensor que esperava al pont de popa. -Podria haver-me dit alguna cosa, -en Disra li va murmurar a Tierce quan la porta del turboascensor es va tancar darrere del capità.

El Guàrdia va arronsar microscòpicament les espatlles.

-No estava absolutament segur que això era el que ells volien quan van trucar, -va dir, fent senyals a Disra senyalant cap a les portes a popa, cap a un altre turboascensor. -Però em va semblar com una bona suposició. Kroctar té diversos veïns potencialment perillosos, i Intel·ligència informa que les Faccions Unificades han estat summament desil·lusionades per la incapacitat de Coruscant de decidir com de tan ajustat volen que estigui el cargol de contenció en les lluites intersistemes.

Van arribar fins al turboascensor i van entrar en una cabina que esperava.

-Kroctar és el primer, -va continuar en Tierce quan les portes es van tancar i van començar a moure’s. -Però no serà l'últim. Ja tenim transmissions d'altres vint sistemes on als governs els hi agradaria que el Gran Almirall Thrawn es deixés caure per fer una xerrada.

En Disra va esbufegar.

-Tot el que estan intentant fer és treure’s de sobre els seus enemics.

-Probablement, -va convenir en Tierce. -Però què ens importa a nosaltres per què volen reunir-se? El punt és que ho fan, i això enviarà ones de xoc des d'aquí fins a Coruscant.

-Fins que Coruscant decideixi passar a l'acció.

-Com poden passar a l'acció? -va contraposar en Tierce -La seva pròpia carta constitucional específicament permet als sistemes membres retirar-se en qualsevol moment que vulguin.

Hi va haver un xiulet al comunicador del turboascensor.

-Moff Disra?

-Sí?

-Hi ha una transmissió entrant per a vostè, Excel·lència, sota una encriptació privada designada Usk-51.

En Disra va sentir que el seu estómac intentava donar-li rampes. De tots els estúpids sensecervell...

-Gràcies, -va dir tan serenament com va poder. -Feu que sigui transferida a la Sala de Conferències 68, i assegureu-vos que no sigui monitorada.

-Sí, Excel·lència.

En Tierce li estava arrufant les celles.

-Aquest no és?

-Certament sí, -va dir entre dents en Disra. Les portes del turboascensor es van obrir -Anem. I quedeu-vos fora de la vista.

Dos minuts més tard eren a la sala de conferències amb la porta segellada amb privacitat darrere d'ells. Activant la pantalla del comunicador que era al centre de la taula, en Disra va treure la datacard d'encriptació apropiada de la seva col·lecció i la va ficar a la ranura. Va teclejar per a la seva recepció.

-Ja era hora! -li va renyar el Capità Zothip, amb ulls llampants, la seva espessa barba rossa eriçada d'enuig. -No creus que tinc millors coses a fer que...?

-Què!-va bordar en Disra. El cap d’en Zothip es va agitar cap enrere, la seva pròpia llauna interrompuda a meitat de camí en sobtada confusió. -Creu... que... està... fent? -va continuar en Disra en el seu silenci, escopint entre dents cada paraula com el cop d'una vara podrida. -Com s'atreveix a prendre semblant risc dement?

-No importa la teva preciosa imatge, -va grunyir en Zothip, amb una mica de la seva insolència començant a tornar. -Si ajuntar-se amb pirates és de sobte una vergonya per a tu...

-La vergonya no és el problema aquí, -va dir fredament en Disra. -Estic pensant en els nostres dos colls, i el si podrem conservar-los. O no havia notat quants retransmisors hi ha en aquesta transmissió?

-No és cap broma, -en Zothip va dir amb un esbufec. -I jo aquí vaig pensar que era només el teu meravellós equip comunicador Imperial vomitant ions de nou. Així que, on ets, fora, a la teva casa de vacances comptant calers?

-Ni a prop, -va dir en Disra. -Estic a bord d'un Destructor Estel·lar Imperial.

La cara d’en Zothip va semblar enfosquir-se.

-Si se suposa que això ha d’impressionar-me, millor torni-ho a provar. Ja he tingut prou amb els seus preciosos Destructors Estel·lars.

-Realment.-va somriure fredament en Disra. -Deixeu-me endevinar. Es va refiar, va carregar a tota marxa, i l'Almirall Pellaeon li va arrencar les plomes de la cua.

-No et burlis de mi, Disra, -li va advertir en Zothip. -Mai et burlis de mi. Vaig perdre un creuer de batalla Kaloth i vuit-cents bons homes contra aquest katchni arrencat d’en Vader. I el pagament vindrà de la pell d'algú. La d'en Pellaeon, o el teu.

-No sigui absurd, -va dir en Disra amb desdeny. -I no intenti culpar-me a mi. Li vaig advertir que no s'enfrontés realment al Quimera. Tot el que se suposava que vostè havia de fer era fer-li pensar que en Bel Iblis l’estava atacant.

-I com esperaves que se suposava que jo fes això? -va respondre el foc en Zothip. -Insultant la seva família? Transmetent llistes d'antigues malediccions corellianes? -

-Va empènyer a un Imperial massa fort i ell el va empènyer de tornada, -va dir en Disra. –Pensi-s’ho com una útil lliçó dolorosament apresa. I esperi que no sigui necessari aprendre-la de nou.

En Zothip el va mirar amb feresa.

-És aquesta una amenaça? -va demandar.

-És una advertència, -va exclamar en Disra. -La nostra societat ha estat summament profitosa per als dos de nosaltres. Jo he tingut l'oportunitat de causar estralls en els embarcaments de la Nova República; vostè ha tingut l'oportunitat de recol·lectar la mercaderia d'aquestes naus.

-I he corregut tots els riscos -va afegir en Zothip.

En Disra va arronsar les espatlles.

-Tot i això, odiaria veure una relació tan valuosa dissoldre’s per alguna cosa tan trivial.

-Creu-me, Disra -va dir suaument en Zothip. -Quan la nostra relació es dissolgui trobaràs molt més que això per odiar.

-Començaré a fer una llista, -va dir en Disra. -Ara aneu a cosir-vos les ferides, i la propera vegada que vulgui parlar amb mi passi pels canals apropiats. Aquesta encriptació és una de les millors creades alguna vegada, però res és totalment a prova d'interferències.

-L'encriptació és bona, huh? - va dir sorneguer en Zothip. -Hauré de recordar això. Ha de tenir un bon preu en el mercat obert si mai necessito diners ràpids. Estaré en contacte.

Onejà una mà fora de la pantalla, i aquesta es va apagar.

-Idiota, -va grunyir en Disra cap a la pantalla buida. -Idiota bavós, cervell podrit.

De l'altre costat de la taula, en Tierce es va regirar.

-Confio que penseu ser una mica més polític que això amb els Kroctari, -va dir.

En Disra va canviar la seva mirada de la pantalla al guàrdia.

-Què, creu que hauria d’haver-lo deixar plorar a la meva espatlla? O dir-li “Ja ha passat” i prometre de comprar-li un nou creuer de batalla?

-Els Pirates Cavrilhu serien un enemic perillós, -li va advertir en Tierce. -No militarment, per descomptat, però a causa del que saben sobre tu.

-Zothip és l'únic que realment sap alguna cosa, -va murmurar en Disra. Tierce tenia raó, ell probablement hauria d'haver jugat una mica més serenament. Però en Zothip de totes maneres no l’hauria d'haver contactat directament així, especialment no quan estava lluny de la seguretat de la seva oficina.

De totes maneres, no anava a admetre un error de judici en presència d'en Tierce.

-No es preocupi, està traient massa d'aquest arranjament per a tirar-ho tot per un sol creuer de batalla.

-Em pregunto, -va dir pensativament en Tierce. -Mai hauria de subestimar el que la gent farà per orgull.

-No, -va dir significativament en Disra. -O tampoc per arrogància.

Els ulls d’en Tierce es van estrènyer parcialment.

-Què se suposa que significa això?

-Vol dir que vostè ha empès les coses massa lluny, -va dir rotundament en Disra. -Perillosament lluny. En cas que s'hagi oblidat, el treball d’en Flim era d'inspirar els militars de l'Imperi i posar-los sòlidament en línia darrere de nosaltres. Mai va ser part del pla el fet de provocar així obertament la Nova República.

-Ja li he explicat que Coruscant no té cap base legal per actuar-hi.

-I creu que això els detindrà? -va respondre el foc en Disra. -Realment pensa que els punts fins de la llei representaran alguna diferència per alienígenes aterrits que creuen que el Gran Almirall Thrawn està respirant-los-hi al clatell? És bastant dolent que em convencés de permetre que en Flim es mostrés al Senador diamala. Però ara això? - Onejà una mà en direcció al planeta.

-L'incident diamalà va aconseguir exactament el que preteníem, -va dir fredament en Tierce. -Va crear dubte i consternació, va avivar una mica més velles animositats, i va silenciar algunes de les últimes veus tranquil·litzadores que li queden a la Rebel·lió.

-Meravellós, llevat que ara aquest petit truc ha negat completament a aquell, -va contraposar en Disra. -Com pot algú preguntar-se si els diamales estan mentint quan tot un planeta sencer ha vist a Thrawn?

En Tierce va somriure.

-Ah, però aquest és el punt: no l’ha vist tot el planeta. Només la delegació escollida a mà pel Lord Superior l’haurà vist, la resta només té la seva paraula que en Thrawn ha tornat. I ja que part del seu missatge als sistemes veïns serà que Kroctar està sota la protecció d’en Thrawn, el seu albirament serà tan sospitós com el del diamala.

-Sempre ho fa sonar tan raonable, -va dir entre dents en Disra. -Però hi ha més aquí del que està deixant veure. Vull saber què.

En Tierce va alçar les celles.

-Això va sonar com una amenaça.

-Era mig amenaça, -el va corregir fredament en Disra. -Aquí està l'altra meitat.- Ficant la mà en la seva túnica, va treure el diminut blàster ocult allà.

Mai va tenir ni tan sols una oportunitat per apuntar-li. Abans que l'arma estigués tan sols lliure, en Tierce s'havia llançat cap a la taula de conferències, l'impuls del seu salt el va portar relliscant de cap sobre el seu colze i maluc cap en Disra pel polit laminat. Per reflex, en Disra botà cap a la dreta, intentant sortir de l'abast de les mans aproximant-se, però fins i tot quan va aixecar el blàster, en Tierce va rodar en part i va agafar la pantalla central del comunicador, usant-la com un punt de pivot per a tots dos, va canviar de direcció i també rodà sobre la seva esquena, fent girar els peus per davant, i llavors es va empènyer d'ella per incrementar la seva velocitat.

La maniobra va atrapar en Disra amb els peus plans. Abans que es pogués moure de nou per corregir la seva punteria, un dels peus d’en Tierce li va donar de ple al blàster al costat del canó, enviant-lo girant a través de l’habitació.

En Disra va fer un oscil·lant pas enrere, amb l'amarg gust de la derrota escanyant el seu coll, les mans alçades en un fútil gest de defensa mentre en Tierce baixava d'un salt de la taula. Havia tingut una oportunitat per prendre-li el control d'aquesta gran conspiració al guàrdia, i l'havia espatllat.

I ara en Tierce el mataria.

Però una vegada més, en Tierce el va sorprendre.

-Això va ser extremadament ximple, Excel·lència, -va dir serenament l'altre, creuant l’habitació i recuperant el blàster. -El so d'un tret hauria fet venir una esquadra d’stormtroopers sobre vostè en molt poc temps.

En Disra respirà un cop acuradament, baixant les mans.

-Això funciona en les dues direccions, -se les va arreglar per a dir, sabent fins i tot mentre ho deia que el guàrdia no necessitaria molestar-se amb una cosa tan crua i sorollosa com un blàster si volgués matar-lo.

Però en Tierce merament va agitar el cap.

-Vostè insisteix a interpretar-me malament, -va dir.

-I vostè insisteix a treballar darrere de la meva esquena, -va contraposar en Disra. -Guanyar un o dos sistemes no val la pena el risc d'espantar Coruscant tant com per a passar a l'acció. Què està passant que no m'està explicant?

En Tierce va semblar mesurar-lo amb els ulls.

-Està bé, -va dir. -Alguna vegada ha sentit la frase “la Mà d’en Thrawn”? -

En Disra va agitar el cap.

-No.

-Ha contestat bastant ràpidament.

-Vaig estar treballant en aquest pla molt abans que vostè vingués a escena, -li va recordar asprament en Disra. -Vaig trobar i vaig llegir tot en els arxius Imperials que es referissin encara que fos remotament d’en Thrawn.

-Incloent tot en els arxius secrets de l'Emperador?

-Una vegada que vaig poder obrir-me camí fins a ells, sí.- En Disra arrufà les celles quan una sobtada idea el va colpejar. -És això del que realment es tractava el seu petit viatge a Yaga Minor el mes passat?

En Tierce va arronsar les espatlles.

-La finalitat primera va ser exactament el que vam discutir: alterar la seva còpia del Document de Caamas per correspondre amb els canvis que ja vaig fer a la còpia de Bastió. Però ja que havia irromput de qualsevol forma en el sistema, vaig passar algun temps buscant referències.

-Per descomptat, -va dir en Disra. Res tan cru com una mentida directa, simplement un convenientment negat detall de la veritat. -I?

En Tierce va agitar el cap.

-Res. Pel que fa a qualsevol registre Imperial existent, el terme podria ni tan sols haver existit.

-Què li fa pensar que alguna vegada ho va fer?

En Tierce el va mirar directament als ulls.

-Perquè vaig sentir que en Thrawn ho va esmentar una vegada a bord del Quimera. En el context de la completa i total victòria de l'Imperi.

De sobte l’habitació es va sentir molt freda.

-Vol dir com una superarma? -va preguntar acuradament en Disra. -Una altra Estrella de la Mort o Triturador de Sols?

-No ho sé, -va dir en Tierce. -No ho crec. Les superarmes eren més l'estil de l'Emperador o de l’Almirall Daala, no d’en Thrawn.

-I ho va fer molt bé sense elles, -va concedir en Disra. -Quan un pensa en això, ell sempre semblava més interessat en la conquesta que en la matança a l'engròs. A més, si hi hagués una altra superarma per aquí, els Rebels gairebé segurament ja l'haurien trobat.

-Probablement, -va dir en Tierce. -Desafortunadament, no podem realment estar tan segurs. Va trobar la seva extensa investigació en la història d’en Thrawn els noms d’en Parck i Niriz?

-Parck ser el capità Imperial que va trobar en Thrawn a un planeta abandonat a la vora de l'Espai Desconegut i se'l va emportar a l'Emperador, -va dir en Disra. -Niriz era el capità del Destructor Estel·lar Imperial Admonitor que en Thrawn va portar més tard a les Regions Desconegudes en la seva suposada expedició de cartografia uns anys més tard.

-“Suposada”?

En Disra esbufegà.

-No cal llegir molt entre línies per veure que en Thrawn va intentar ficar la mà en la política de la Cort Imperial i es va cremar els dits. No importa com ho van anomenar, la seva assignació a les Regions Desconegudes va ser una forma de desterrament. Purament i simple.

-Sí, aquesta també era l'opinió general entre la Guàrdia Reial al moment, -va dir pensativament en Tierce. -Ara em pregunto si podria haver-hi hagut més que això. De totes maneres, el punt és que ni Parck ni Niriz, ni l’Admonitor dit sigui de passada, mai van tornar a les seves tasques oficials amb l'Imperi. Ni tan sols quan el mateix Thrawn va tornar.

En Disra va arronsar les espatlles.

-Morts en acció?

-O si no van tornar, però estan amagats en algun lloc, -va dir en Tierce. -Potser protegint a aquesta Mà d’en Thrawn.

-Fent què? - demandà en Disra. -Vostè diu que no és una superarma. Llavors què és?

-No vaig dir que no fos una superarma, -va contraposar en Tierce. -Jo només vaig dir que les superarmes no eren l'estil d’en Thrawn. Personalment, veig només dues possibilitats probables. Va sentir parlar alguna vegada d'una dona anomenada Mara Jade?

En Disra va rebuscar en la seva memòria.

-No ho crec.

-Actualment treballa per al cap contrabandista Talon Karrde, -va dir en Tierce. -Però a l'apogeu de l'Imperi, ella va ser una de les millors agents secrets d’en Palpatine, amb el títol de la Mà de l'Emperador.

La Mà de l'emperador. La Mà d’en Thrawn.

-Una possibilitat interessant, -va dir pensativament en Disra. -Però si la Mà és una persona, on ha estat tots aquests anys?

-També s'ha soterrat, potser, -va dir en Tierce. -La segona possibilitat és encara més intrigant. Recordi que per sobre de la resta, en Thrawn era un mestre estrateg. Què podria ser més del seu estil que deixar enrere un pla mestre per a la victòria?

En Disra va esbufegar.

-Que després de deu anys de revessos Imperials seria totalment inútil.

-Jo no ho desestimaria tan ràpidament, -li va advertir en Tierce. -Un estrateg com en Thrawn no veia els plans de batalla només en termes de nombres de naus de guerra i la localització de línies de guàrdia. Ell també considerava els balanços geopolítics, els punts cecs culturals i psicològics, les animositats i rivalitats històriques, qualsevol nombre de factors. Factors que és molt probable encara puguin ser explotats.

Absentment, en Disra es va fregar la mà on la puntada d’en Tierce li havia clavat dolorosament el blàster contra la pell. A primera vista, era absurd.

I no obstant això, havia llegit la història dels èxits d’en Thrawn. Havia vist el registre del geni de l'home. Podria ell realment haver creat un pla de batalla que encara podria usar-se deu anys i mil derrotes més tard?

-Què hi ha sobre aquella campanya de cinc anys que vaig trobar en els seus arxius? -va preguntar. -Hi havia alguna cosa allà que no vaig veure?

-No, –En Tierce va agitar el cap. -Ja l’he revisat. Tot el que hi era és un esborrany del que ell estava planejant fer després de la confrontació de Bilbringi. Si la Mà d’en Thrawn és una estratègia mestra, la va amagar en alguna altra part.

-Amb el Capità Niriz i l’Admonitor, creu vostè? -va suggerir en Disra.

-Potser, -va dir en Tierce. -O si no la victòria final rau en una persona anomenada la Mà. De qualsevol manera, hi ha algú allà fora que té alguna cosa que nosaltres volem.

En Disra va esbossar un prim somriure. De sobte, estava clar com el transpariacer polit.

-I llavors, per atraure aquest algú a la llum, ha decidit exhibir una mica el nostre esquer.

En Tierce va inclinar el cap lleugerament.

-Sota aquestes circumstàncies, crec que els riscos valen la pena.

-Potser, -va murmurar en Disra. -Assumeix, per descomptat, que no tot va ser solament un munt de xerrada grandiloqüent.

El cantó del llavi d’en Tierce es va agitar bruscament.

-Jo vaig estar diversos mesos a bord del Quimera amb el Gran Almirall, Disra. Abans que això, el vaig mirar des del costat de l'Emperador durant gairebé dos anys. Mai en tot aquest temps el vaig sentir fer una promesa que no pogués dur a terme. Si ell va dir que la Mà d’en Thrawn era la clau per a la victòria total, llavors ho era. Pot comptar amb això.

-Només esperem que qualsevol que tingui la clau surti del seu amagatall abans que Coruscant es posi prou nerviós per passar a l'acció -, va dir en Disra. -Què fem primer?

-El que vostè farà primer és preparar-se per donar la benvinguda de tornada a l'Imperi als kroctari, -va dir en Tierce. Posant el blàster d’en Disra sobre la taula, va treure una datacard de la seva túnica i la va posar al costat de l'arma. -Aquí hi ha un breu informe de l'espècie en general i del Lord Superior Bosmihi en particular, -va continuar, encaminant cap a la porta. -Són totes les dades que teníem a bord, em temo.

-Serà suficient -, va dir en Disra, caminant fins a la taula i recollint la targeta. -Cap a on va?

-Vaig pensar que jo podria unir-me al Capità Dorja per escortar la delegació des de la badia hangar, -va dir en Tierce. -Espero ansiosament veure les seves habilitats de negociació en acció.

Sense esperar una resposta, va caminar a través de la porta i va marxar.

-I per veure si el Guàrdia Real i l'estafador encara necessiten el Moff o no? -va murmurar en Disra en veu alta darrera d'ell.

Probablement. Però estaria bé. El deixaria mirar, deixaria mirar també en Flim, si volia. Els ho demostraria. Per quan la delegació kroctariana marxés a casa, tots dos estarien absolutament convençuts que en Disra no era només algun vell polític cansat a qui la brillant conspiració d'alguna manera se li havia escapat. Ell era una part vital d'aquest triumvirat, una part que no anava simplement a esvair-se en el fons. Especialment no amb una garantia de la victòria total gairebé a l'abast de la mà.

Ell havia començat això, i per la sang de l'Emperador, ell estaria amb això fins al final.

Lliscant la datacard en el seu datapad, va enfundar el seu blàster en la seva pistolera oculta i va començar a llegir.

        

***

No hi havia cap planeta visible des del pont del Destructor Estel·lar Imperial Tirànic. Cap planeta, cap asteroide, cap nau, cap estrella. Res més que la negror completa i uniforme.

Excepte en un punt. A estribord, escassament visible des de la perspectiva del Capità Nalgol, hi havia un petit disc de blanc brut. Una diminuta estella del cap del cometa al costat del qual el Tirànic estava remuntant, apuntant a través de l'escut d'invisibilitat de la nau.

Ja havien estat volant així durant un mes, completament cecs i sords a la resta de l'univers exterior en la seva existència insular.

Per a Nalgol, no era realment un problema. Hi havia complert el seu servei en un dels llocs d'escolta més distants de l'Imperi quan era un cadet, i el simple fet que no hi havia res fora a mirar no li molestava. Però no tota la tripulació era tan dura com ell. Les sales de vids i de pràctica de combat funcionaven el triple aquests dies, i havia sentit rumors que alguns dels pilots de naus sondes estaven rebent grans ofertes de suborns per portar a un o dos passatgers en els seus viatges fora de la foscor.

A l'apogeu del poder de l'Imperi, les tripulacions dels Destructors Estel·lars havien estat l'elit de la galàxia. Però aquesta glòria estava llunyana últimament, i si alguna cosa no passava aviat, en Nalgol tindria un seriós problema de personal a les mans.

A fora, hi va haver una brillant flamarada des del quadrant de babord superior. Relativament brillant, almenys: la brillantor del motor d'una de les seves naus sonda, curosament camuflada per assemblar-se a un vell remolcador de mineria colpejat. En Nalgol el mirà quan va donar la volta per esvair-se per sota del casc en forma de punta de fletxa cap a la badia hangar.

No, la negror incessant no el molestava. No obstant això, va haver d'admetre que fixant els ulls allà per un moment s'havia sentit bé.

Hi va haver un pas en la passarel·la de comandament al seu costat.

-Informe preliminar de la Sonda Dos, senyor, -va dir el Cap d'Intel·ligència Oissan en aquest to de veu que sempre li sonava a Nalgol com algú fent petar els llavis. -El compte de naus de guerra al voltant de Bothawui ha pujat a cinquanta-sis.

-Cinquanta-sis? -va repetir en Nalgol, prenent el datapad de l'altre i donant una ràpida mirada als números. Si recordava la llista de la correguda de sonda d'ahir, -quatre noves naus diamalanes?

-Tres diamalanes, un Mon Calamari, -va dir l’Oissan. -Probablement allà per contrarestar les sis naus opquis que van arribar fa dos dies.

En Nalgol va agitar estupefacte el cap amb sorpresa. Des del principi hi havia tingut silencioses però seriosos dubtes sobre aquesta missió -la idea que el planeta natal bothan es tornés un punt focal per a qualsevol activitat militar, molt menys una confrontació d'aquesta magnitud, li havia semblat absurda a primera vista. Però el mateix Gran Almirall Thrawn havia aparentment proposat aquesta maquinació, i quan el vell ulls-vermells no havia tingut raó.

-Bé, -va explicar a Oissan. -Vull l’informe complet de Sonda Dos dins de les properes dues hores.

-Entès, Capità.- L’Oissan va semblar titubejar. -No vull entremetre’m en assumptes d'alt nivell, senyor, però en algun punt necessitaré saber què està passant allà fora si vol que faci el meu treball de forma apropiada.

-Desitjaria poder ajudar-lo, Coronel, -va dir càndidament Nalgol. -Però jo mateix realment en sé molt poc.

-Però va rebre una sessió d'informació especial del Gran Almirall Thrawn al palau del Moff Disra, no? -va persistir l'altre.

-Difícilment puc qualificar-ho com una sessió d'informació, -va dir en Nalgol. -Ell bàsicament es va limitar a donar-nos les nostres assignacions i ens va dir que confiéssim en ell.- Va assenyalar amb el cap en direcció al cometa i els altres dos Destructors Estel·lars remuntant invisibles al seu costat. -La nostra part és simple: esperem fins que totes aquestes naus allà fora s'hagin destrossat entre si i al planeta en tanta ferralla com vagin a fer-ho, llavors sortim de l'escut i les rematem.

-Rematar a Bothawui serà un bon truc, -va comentar secament l’Oissan. -Dubto que els bothans hagin escatimat en el seu sistema d'escut planetari. Li ha donat en Thrawn alguna idea de com va a manejar això?

-No a mi, -va dir en Nalgol. -Sota les circumstàncies, però, estic inclinat a assumir que sap el que està fent.

-Això crec, -va murmurar l’Oissan. -Em pregunto com aconseguirà que totes aquestes naus s'enfrontin així?

-La millor suposició és aquest rumor que vostè va captar dels seus contactes en el baix món just abans que ens tornéssim invisibles, -va dir en Nalgol. -Allò sobre que un grup de bothans havia estat involucrat en la destrucció de Caamas.

-Difícilment sembla una cosa per la que es faci tant d'enrenou, -va esbufegar l’Oissan. -Especialment no després de tot aquest temps.

-Els alienígenes s'esvaloten per les coses més estranyes, -li va recordar en Nalgol, sentint el seu llavi retorçant-se de menyspreu. -I per l'evidència d’allà fora, jo diria que en Thrawn va trobar el punt exacte on colpejar.

-Així sembla, -va concedir l’Oissan. -Com se suposa que sabrem quan tornar-nos visibles i atacar?

-Crec que una batalla total allà fora serà bastant òbvia, -va dir secament en Nalgol. -No obstant això, l'últim missatge d’en Thrawn abans que ens tornéssim invisibles va ser que aviat hi hauria un equip d'assalt Imperial a Bothawui, i que estaria enviant dades periòdiques via transmissions d'espurnes.

-Això serà útil, -va dir pensativament l’Oissan. -Per descomptat, coneixent en Thrawn, probablement tindrà la batalla sincronitzada per a l'acostament més proper del cometa a Bothawui, per donar-nos el màxim benefici de la sorpresa. Això serà en aproximadament un mes.

-Això té sentit, -va convenir en Nalgol. -Encara que com va a aconseguir que ells segueixin aquest itinerari tan ajustat no tinc ni un indici.

-Jo tampoc.- L’Oissan va esbossar un prim somriure. -Això és probablement per què ell és un Gran Almirall i nosaltres no.

En Nalgol li va tornar el somriure.

-És cert, -va dir, i amb aquesta admissió, una capa més dels seus dubtes privats semblen fondre’s.

Sí, en Thrawn havia complert en el passat. Moltes, moltes vegades. Sigui quina sigui la manera en què aquesta màgia d'ell funcionava, aparentment encara estava funcionant.

I sota l'encís del geni d’en Thrawn, l'Imperi estava a punt d'aconseguir alguna cosa més que la seva tornada. I això era realment tot el que a Nalgol li importava.

-Gràcies, Coronel, -va dir, retornant-li el datapad. -Pot tornar als seus deures. Abans que ho faci, però, vull que esbrini amb Control de Sondes si podem incrementar els nostres vols de sonda a dues vegades al dia sense atreure atenció no desitjada.

-Sí, senyor, -va dir l’Oissan amb un altre prim somriure. -Després de tot, no voldríem perdre'ns la nostra gran entrada.

En Nalgol es va tornar per mirar de nou a la negror de fora.

-No ens la perdrem, -va prometre suaument. -Ni una oportunitat.

Següent