Visió de Futur (XXXI)

Anterior

CAPÍTOL 31

Els preparatius havien pres sis hores: sis hores de treball frenètic mentre cada nau espacial capaç de volar a Exocron era condicionada precipitadament per a la batalla. Va prendre una altra hora portar tot el conjunt a l'espai, i una més formar-les en una cosa que s'assemblés a un perímetre de combat. I amb això, el seu període de gràcia estimat de vuit hores havia acabat.

I ara, amb tota la banda pirata de Rei'Kas de camí, la flota de defensa més llastimosa que la Shada hagués vist alguna vegada estava tremolosament disposada a defensar el seu món o morir en l'intent.

Probablement, a morir en l'intent.

-Informe del sòl, Alm'rant David, -informà en Chin des de l'estació de comunicacions del pont del Salvatge Karrde, alçant la vista al timó. –L’Alm'rant Suprem Darr diu que tots estan en bona posició. També diu que les naus de la Flota Aèria estan llestes per si els pirates aconsegueixen travessar-la.

Alçant-se amenaçadorament sobre d’en Dankin, amb les mans agafades rígidament darrere de la seva esquena, l'Almirall Trey David va assentir.

-Bé, -va dir, el seu to formal, però denotava molta energia sota de la superfície. -Aviseu a la resta de la flota que estigui a punt. Podrien ser aquí en qualsevol moment.

-Ai mare, -va dir miserablement C3PO des del costat de la Shada a l'estació de situació. -Odio tant els combats espacials.

-No puc discutir-te això, -va convenir la Shada, examinant el seu tauler d'estat. Ella s'havia preguntat al principi, en realitat s'havia preguntat amb moltes sospites, per què l'Almirall David havia demanat dirigir la batalla des del Salvatge Karrde en lloc d'una de les pròpies naus de combat d’Exocron. Però la seva subseqüent valoració d'aquestes naus i les seves capacitats malauradament li havia proporcionat la resposta.

Feia vuit hores, ella li havia suggerit insubstancialment a l’Enadós Nee que la força espacial d’Exocron podria trobar que un contrabandista ocasional seria quelcom més formidable fins i tot més enllà que la seva força. Mai abans en la seva vida un dels seus comentaris de passada havia donat en el clau amb tanta precisió.

Hi va haver un moviment d'aire al seu costat.

-Ara es torna un joc d'espera, -va dir en Karrde, agenollant al costat del seu seient. -Què en penses?

-No tenim ni una oportunitat, -li va dir bruscament la Shada. -No a menys que en Rei'Kas no es molesti a enviar res més gran que els Corsaris amb què ens va assaltar a Dayark.

Va pensar que havia parlat en veu prou baixa perquè només en Karrde pogués sentir-la. En David aparentment tenia molt bona oïda.

-No, portarà tot el que té, -li va assegurar l'almirall. -Tota la seva armada, amb ell mateix al capdavant. Ha volgut posar les seves mans en la riquesa d’Exocron per molt temps.

Va esbossar un prim somriure.

-A més de tot això, entenc per l’Enadós Nee que vostès li van fúmer una mena d’ull blau a Dayark. Només per la part de venjança és segur que estarà aquí.

La Shada va sentir el silenciós sospir d'en Karrde com una bufada d'aire tebi a la galta.

-El que pot en últim lloc donar-nos la nostra única oportunitat real, -va dir. -Si podem fer veure que comencem a córrer, potser puguem atraure suficients d'ells perquè la seva força pugui ocupar-se de la resta.

-Possiblement, -va convenir en David. -No és que això no ens faria personalment molt bé, és clar.

-És culpa meva que ell estigui aquí, -li va recordar en Karrde. -No és massa tard perquè vostè es transfereixi a una de les altres naus.

A l'estació de sensors, l’H'sishi de sobte va grunyir.

[Aquí vénen,] va anunciar. [Tres Corbetes Sienar classe Rondaire, quatre Creuers d'Atac Duapherm classe Discril, quatre Vaixells de càrrega lleugers CSA Etti modificats per al combat, i divuit naus d'atac classe Corsari.]

-Confirmat, -va dir la Shada, amb els ulls en les seves pantalles de situació, i amb una sensació d'angoixa a la boca de l'estómac. El Salvatge Karrde podria ocupar-se de qualsevol d'aquestes naus o podria donar-li una baralla decent a dos qualsevol. Però totes juntes...

-Preparin turbolàsers, -va dir en Karrde, posant-se dempeus al seu costat.

-Turbolàsers llestos, -va confirmar la Shada, enviant informació de blancs a les tres estacions d'armes. Només perquè no hi havia esperances no significava que no havien de fer el seu millor esforç. -Sembla que els Corsaris estan formant una pantalla al voltant de les naus més grans.

-Cap'tà? - va cridar en Chin des del comunicador. -Estem rebent una trucada d'un dels Rondaires. Vols donar-li una resposta?

La Shada va poder sentir que en Karrde es tensava.

-Sí, endavant, -va dir.

En Chin va encendre el comunicador.

-Ei, Karrde, -una familiar veu jactanciosa retrunyí des de l'altaveu del pont. -Et vaig dir que em veuries de nou abans de morir, no?

-Sí, Xern, ho vas fer, -va convenir en Karrde, la seva veu no traïa res de la tensió que la Shada sabia que estava sentint. -Estic sorprès que encara segueixis viu després d'aquest fiasco a Dayark. En Rei'Kas ha d'estar estovant-se amb l'edat.

Des del fons va venir un distant bullici d’invectiva rodiana.

-En Rei'Kas diu que potser et deixarà per a l'últim lloc per això, -va dir en Xern. -Això t'agrada, huh?

A l'altra banda del pont, en David es va aclarir la gola.

-Rei'Kas, aquí l'Almirall Trey David de la Flota Aeroespacial Combinada d’Exocron, -va dir.

-Oh, un almirall, huh? - va dir sarcàsticament en Xern. -Vols dir que aquesta col·lecció de ferralla mereix tot un almirall?

-Estan en violació de l'espai d’Exocron, -va dir serenament en David, ignorant l'insult. -Aquesta és la seva última oportunitat de retirar-se pacíficament.

En Xern va riure.

-Oh, això és ric. És molt ric. Definitivament l’hem de guardar per al final. Aleshores podrem esbudellar-los a tots i donar de menjar als carronyers.

Hi va haver un altre bullici en rodià.

-Ei, hem de marxar, Karrde, hora de convertir les ferralles grans en molts trossos de ferralla petits. Ens veurem més tard, Almirall.

El comunicador es va apagar.

-Segur que estan ben proveïts en la secció de confiança, no? -va murmurar la Shada.

-Sí, -va dir en Karrde. La seva mà va fregar passant la seva espatlla, va titubejar, llavors va tornar gairebé reticentment per recolzar-la allà. -Ho sento, Shada, -va dir, la seva veu només tot just prou fort perquè ella el sentís. -Mai t’hauria d’haver portat amb mi.

-Està bé, -va dir la Shada. Així que això era: el final del llarg viatge. Allà a la Torre BoscOr, enfrontant-se als noghri i els seus blàsters, ella havia estat llesta per a morir. De fet, gairebé havia esperat que sobrerreaccionessin i la matessin. La fugida fàcil, havia pensat llavors.

Ara, enfrontant-se als pirates que s'acostaven, va comprendre que no hi havia cap fugida fàcil. Cap forma de morir que no involucrés abandonar una responsabilitat, o deixar treball necessari sense fer.

Va mirar en Karrde, que mirava fora pel finestral, la seva cara mostrava línies dures. O, de fet, de deixar amics enrere.

Es va preguntar distant quan enmig de tot això havia començat a pensar en Karrde com en un amic.

No ho sabia. Però no importava. El que importava era fer el seu millor esforç per resoldre aquest embolic que havien creat aquí. Canviant la seva atenció de tornada a les seves pantalles, va començar a marcar els blancs primaris i secundaris. Les naus del front gairebé estaven en rang...

-Transmeteu a totes les naus, -va anunciar l'Almirall David. -Endarrere. Repeteixo: retrocedeixin.

La Shada li va fer una ràpida alçada de celles.

-Què?

-Vaig dir retrocedeixin, -va repetir en David, donant-li una mirada gairebé curiosa en resposta. -Quina part no va entendre?

La Shada va començar a dir alguna cosa candent; la va reprimir quan en Karrde li va estrènyer l'espatlla en advertència.

-Ella estava pensant sobre el fet que el Salvatge Karrde no és tan maniobrable prop d'un camp gravitatori com ho és a l'espai obert, -va explicar a David. -Tampoc la majoria de les naus de la flota.

-Entesos, -va dir en David. -L'ordre es manté. Endarrere.

-Cap? -va preguntar en Dankin.

La Shada va alçar la mirada de nou. En Karrde estava mirant al David, mesurant l'home amb els ulls.

-Transmet l'ordre, Chin, -va dir, el seu to sobtadament pensatiu. -Dankin, obeeix i retrocedeix, però mantingues-nos en formació amb les altres naus. Shada, fes que els artillers s'estenguin foc de cobertura.

-Correcte.- La Shada va teclejar al seu intercomunicador, els seus ulls buscaven a les pantalles mentre ella intentava deduir el que estava passant. La raó tàctica usual per retrocedir cap a una superfície planetària era atreure l'enemic dins del rang d'armes basades a terra o a una emboscada llançada des de la superfície. Però cada nau que tenia Exocron ja hi era aquí, i les sondes de sensors de l’H'sishi certament haurien captat qualsevol armament de sòl prou poderós per assolir tan lluny a l'espai.

La flota estava començant a moure’s ara, retrocedint cap a Exocron com havia estat ordenat. Algunes de les naus civils armades ja estaven disparant inútilment cap als Corsaris que avançaven com fletxes silencioses cap a elles, desaprofitant energia en blancs fora-de-rang. La Shada mirà en David, però o no ho havia notat o no li importava especialment el que feien. Eren els civils alguna cosa més que esquers de sacrifici per a ell?

-Segueixin retirant-se, -va dir en canvi. -Totes les naus.

Els Corsaris gairebé estaven en rang, les naus de guerra més grans es van formar darrere d'ells ara en una senzilla línia d'assalt. No era cap sorpresa: considerant l'oposició, no hi havia necessitat d'intentar res més elaborat. Tallar en línia recta a través de les naus formades en contra, llavors probablement una volta de bombardeig metrallat sobre els majors centres de població d’Exocron, que s'encarregaria de la llastimosa Flota Aèria de l'Almirall Suprem Darr en el camí...

-Segueixin retirant-se, -va dir de nou en David. -Pantalla tàctica, si us plau.

L’H'sishi xiuxiuejà en reconeixement i va aparèixer el diagrama tàctic. Tots els defensors estaven ara ben endins del camp gravitacional d’Exocron, massa tard perquè qualsevol d'ells canviés d'idea i intentés escapar a l'hiperespai. Era això el que en David intentava fer? Es va preguntar la Shada. Posar-los en una posició on no tinguessin cap opció més que lluitar fins a la mort?

Tot mentre se li ocorria aquest pensament pertorbador, també l'últim dels pirates va passar dins d'aquest límit invisible. Ara tots estaven totalment compromesos en aquesta batalla. Ni els atacants ni els defensors sortirien d’Exocron fins que un costat o l'altre haguessin estat destruïts.

-Aquí vénen, -va murmurar en David.

La Shada el va mirar, una amarga rèplica mordaç bombollejava en la seva gola. Per descomptat que estaven venint.

I abruptament, l’H'sishi va grunyir d'incredulitat.

La Shada va tornar la seva atenció al finestral. Els pirates encara hi eren, encara venint.

Però en David no havia estat referint-se a ells. Darrere de la línia dels pirates, havia aparegut alguna cosa més.

Era una nau espacial, és clar. Però era una nau com res que la Shada hagués vist mai. Aproximadament ovalada, d'una vegada i mitja la mida dels Rondaires, estava coberta de gruixudes plaques al casc que li donaven l'aparença d'alguna mena de criatura marina cuirassada. Unes projeccions còniques, possiblement portelles de fuites o beines de propulsors, es projectaven del casc sense una simetria o patró que la Shada pogués distingir. Una imatge magnificada va aparèixer en una de les pantalles, mostrant una intricada sèrie de símbols i glifs alienígenes que cobrien el casc. De prop, el mateix nucli s'assemblava pertorbadorament a alguna cosa viva...

Algú al pont jurà, en veu molt baixa. La Shada mirà de nou al finestral, just a temps per veure a tres més de les naus aparèixer a l'existència. No saltant, amb el característic pseudomoviment d'un salt normal per l'hiperespai, sinó simplement apareixent.

I llavors, gairebé casualment, la primera nau alienígena es va posar darrere d'un dels Rondaires d’en Rei'Kas, i amb la lluent fulla filigranada d'una descàrrega d'energia blava i verda la va tallar per la meitat.

L’H'sishi va grunyir.

[Qui són aquests?] Demandà.

-Es diuen els monjos Aing-Tii, -va dir en David, el seu to era una estranya barreja de satisfacció i sorpresa. -Éssers extraterrestres que passen la majoria de les seves vides a prop de la Fenedura de Kathol. No hi ha molt que sapiguem d'ells.

-No obstant això vénen a ajudar, -va assenyalar en Karrde. -Més significativament, vostè sabia que ho farien.

-Odien als esclavistes, -va dir en David. –En Rei'Kas és un esclavista. És així de simple.

Un segon Rondaire centellejà amb foc i aire escapant quan una de les altres naus Aing-Tii va enviar un altre dels estranys capolls de flor d'energia a través del seu costat. Endavant de les naus destruïdes, la confiada línia de batalla es va col·lapsar quan els atacants restants van donar la volta per enfrontar en aquesta nova amenaça que havia aparegut tan inesperadament darrere d'ells. Però no va servir de res. Les naus Aing-Tii no van sentir l'efecte del frenètic foc turbolàser mentre avançaven sistemàticament a través de les línies dels atacants, tallant en trossos les naus més grans i aixafant les més petites contra els seus propis cascos.

-Em temo que no és tan simple, Almirall, -En Karrde li va dir a David. -Segons Bombaasa, Rei'Kas s'ha estat preparant en aquesta àrea per tot un any. Per què els seus Aing-Tii van esperar tant de temps per moure’s en contra seva?

-Com li vaig dir, prefereixen quedar-se prop de la Fenedura, -va dir en David. -Va fer falta alguna cosa especial per fer-los sortir fins i tot fins a Exocron.

-En altres paraules, -va dir en veu baixa en Karrde, -vostè necessitava algú per atraure a Rei'Kas al seu territori. I aquest algú vam ser nosaltres.

En David no va moure, però la Shada va poder veure ara una nova tensió subtil a la seva cara i postura. Potser preguntant-se què li passaria si un pont ple de contrabandistes endurits decidia sentir-se ofès per haver estat usat com a carnada.

-Van ser les seves accions les que vàrem fer servir, Capità Karrde, -va dir. -La seva decisió de venir a Exocron, i la seva incapacitat per impedir que la gent d’en Rei'Kas el rastregés. No va ser a vostè personalment a qui vàrem fer servir.

Els seus ulls van donar una volta al voltant del pont.

-Ni a cap de vostès.

Per un llarg moment el pont va quedar en silenci. La Shada mirà de nou al finestral, per trobar que la destrucció dels pirates estava gairebé completa. Només tres de les Aing-Tii eren visibles ara, i quan va mirar una altra d'elles va desaparèixer, partint tan misteriosament com havia arribat. Les últimes dues naus alienígenes es van quedar només el temps suficient per acabar el seu treball abans que també s'esvaïssin en la foscor.

-Dius nosaltres, -va dir en Karrde. -És això només vostè i la resta dels militars d’Exocron?

-Aquesta és una pregunta estranya, -va dir obliquament en David. -Qui més podria estar involucrat?

-És clar, qui? -va murmurar en Karrde. -Chin, obre una freqüència de transmissió a la superfície. C3PO, vull que em tradueixis un missatge al tarmidià antic.

La Shada va alçar la vista per mirar-lo. La cara d’en Karrde estava tallada en pedra, la seva expressió il·legible.

-Tarmidià antic? -va preguntar, arrufant les celles. -La llengua d’en Car'das?

Ell va assentir.

-Aquí està el missatge, C3PO: “Aquí en Karrde. M'agradaria demanar permís per baixar i veure't de nou.”

-Per descomptat, Capità Karrde, -va dir C3PO, apropant-se incertament a l'estació de comunicacions. En Chin va assentir, i el droide es va inclinar sobre la seva espatlla.

-Merirao Karrde tuliak, -va dir. -Mu parril'an se'tuffriad moa sug po'porai.

Va tornar a mirar en Karrde.

-Entén, per descomptat, que pot no haver-hi una resposta per algun temps.

-Se'po brusca tai, -retrunyí una veu des de l'altaveu, fent saltar al droide.

Una veu forta i vibrant, sense cap indici de debilitat o malaltia. La Shada va mirar de nou a Karrde, per trobar que la seva expressió pètria s'havia endurit fins i tot més.

-Traducció? -va preguntar.

C3PO va semblar prendre força.

-Va dir, senyor... “vingui’m a veure’m.”

***

L’Enadós Nee estava esperant per ells quan el Salvatge Karrde va aterrar de nou al Cercle 15 del camp d'aterratge de la Ciutat de Rintatta. Els seus modals casuals, la seva xerrada alegre, i el viatge en landspeeder al costat de la Shada i C3PO cap a la casa celeste contra la muntanya van ser com una repetició fantasmal de l'últim viatge d’en Karrde a través de l'àrea de feia unes hores.

Però hi havia una gran diferència. Llavors, les emocions principals darrere del seu humor havien estat la por i el temor i la mòrbida contemplació de la seva pròpia mort aguaitant. Ara...

Ara, no estava segur de quin era el seu humor. Perplexitat i incertesa, potser, tenyit amb una mica de ressentiment per haver estat manejat com un titella.

I recobrint-ho tot amb una renovada boirina de por. A Car'das, no podia evitar recordar, sempre li havia agradat parlar d'un depredador que jugava amb les seves preses abans de finalment matar-les.

La casa celeste mateixa no havia canviat, igual de vella, derruïda i polsegosa com havia estat abans. Però quan l’Enadós Nee li mostrava el camí cap a la porta del dormitori, en Karrde va notar que l'olor d’edat i malaltia s'havia esvaït.

I aquest cop la porta es va obrir per si mateixa quan es van aproximar. Apropant-se, només vagament conscient que la Shada havia amb destresa inserit una espatlla davant d'ell, tots dos van entrar junts a través de la porta.

Els prestatges encastats, amb tots els trastos inútils i aparells mèdics exòtics, se n'havien anat. El llit de malalt i les seves piles de mantes se n'havia anat.

I dret on havia estat el llit, encara igual de vell però ara tan enèrgicament vital com llavors havia estat feble, estava en Jorj Car'das.

-Hola, Karrde, -va dir en Car'das, la vasta xarxa d'arrugues facials es va moure quan va somriure. -És bo veure't de nou.

-No és que hagi passat tant de temps, -va dir rígidament en Karrde. -Et felicito per la teva sorprenent recuperació.

El somriure ni tan sols va vacil·lar.

-Estàs enfadat amb mi, per descomptat, -va dir serenament en Car'das. -Ho entenc. Però aviat tot estarà aclarit. Mentrestant...

Mig es va tornar i va agitar una mà cap a la paret del fons, i abruptament la paret ja no hi era. En el seu lloc hi havia un llarg túnel equipat amb quatre rails guia que s'esvaïen en la distància. Tot just més enllà d'on la paret havia estat, estava esperant una cabina tancada de quatririel.

-Deixin-me portar-los a la meva veritable casa, -va continuar en Car'das. -És molt més còmoda que aquest lloc.

Va agitar una mà cap a la cabina, i una porta lateral es va obrir invitadorament en resposta.

–Si us plau, després de vosaltres.

En Karrde va mirar la porta oberta, una estranya estretor li estrenyia el cor. Depredadors jugant amb les seves preses...

-Per què no anem només tu i jo? -va oferir a canvi. –La Shada i C3PO poden tornar al Salvatge Karrde.

-No, -el va interrompre fermament la Shada. -Si vols mostrar-li el lloc a algú, Car'das, duu-me a mi. Llavors si, només si, decideixo que és segur, consideraré deixar que en Karrde se'ns uneixi.

-De debò, -va dir en Car'das, mirant-la òbviament tan divertit que en Karrde es va trobar encongint-se. Prendre’s en broma a algú com la Shada no era una cosa especialment saludable a fer. -Quina lleialtat tan animada i irritable que inspires en la teva gent, Karrde.

-Ella no és de la meva gent, -li va explicar ràpidament en Karrde. -L'Alta consellera la Leia Organa Solo de la Nova República li va demanar que vingués. No té absolutament res a veure amb mi, o amb qualsevol cosa que jo podria haver fet en el passat.

-Si us plau, -el va interrompre en Car'das, alçant una mà. -Admeto que això és molt entretingut de veure. Però amb tota serietat, els dos s'estan preocupant per res.

Va mirar en Karrde directament als ulls.

-No sóc l'home que vas conèixer una vegada, Talon, -va dir en veu baixa. -Si us plau dóna'm l'oportunitat de demostrar-t'ho.

En Karrde va deixar que els seus ulls s'allunyessin d'aquesta mirada que no parpellejava. Depredadors jugant amb les seves preses...

Però si en Car'das veritablement els volia morts, realment no importava si li seguien el joc o no.

-Està bé, -va dir. -Anem, Shada.

-Disculpi, senyor? - va dir vacil·lantment C3PO. -Presumeixo que ja no necessitarà dels meus serveis?

-No, no, si us plau, -va dir en Car'das, fent-li senyals cap endavant al droide. -M'encantaria seure i tenir una xerrada amb tu més tard, ha passat tant de temps des que he tingut algú amb el qual pogués parlar en tarmidià antic.- Li va somriure a l’Enadós Nee. –L’Enadós Nee ho intenta, però no és el mateix.

-No realment, no, -va concedir pesarós l’Enadós Nee.

-Així que si us plau uneix-te’ns-, va afegir en Car'das cap a C3PO. -A propòsit, per casualitat no coneixes també la dialèctica cincher, no?

C3PO va semblar animar-se.

-Per descomptat que sí, senyor, -va dir, l'orgull reemplaçant temporalment al nerviosisme. -Parlo amb fluïdesa més de sis milions...

-Excel·lent, -va dir en Car'das. -Anem, llavors.

Un minut més tard tots estaven a la cabina del quatririel, accelerant suaument túnel a baix.

-Em mantinc apartat en aquests dies, -va comentar en Car'das, -però ocasionalment encara necessito tractar amb les autoritats d’Exocron. Utilitzo aquella casa d'allà enrere per a aquestes reunions. És convenient i impedeix que siguin intimidats per la meva veritable casa.

-Saben qui ets? -va preguntar la Shada, el seu to gairebé menys que una petició. -Vull dir, qui ets realment?

En Car'das va arronsar les espatlles.

-Tenen esquinçalls i trossos del meu passat, -va dir. -Però com veuràs aviat, molta d'aquesta història és ara irrellevant.

-Bé, abans que ens fiquem en la història, intentem alguns dels esdeveniments actuals, -va dir la Shada. -Començant amb aquests monjos Aing-Tii teus. En David pot parlar de la seva inclinació anti-esclavista tot el que vulgui, però tots sabem que hi ha més que això. Tu els vas trucar, no?

-Els Aing-Tii i jo hem tingut alguns tractes junts, -va convenir sòbriament en Car'das, amb la seva cara arrugada en un gest pensatiu. Abruptament va somriure. -Però això de nou és història, no? Tot al seu temps.

-Bé, -va dir la Shada. –Intentem-ho de nou. En David diu que no ens vas fer servir per atraure en Rei'Kas. Jo dic que si.

En Car'das mirà en Karrde.

-Ella m'agrada, Talon, -va declarar. -Té un bon esperit.- Va tornar els ulls a la Shada. -Suposo que no estaries interessada en un nou treball, no?

-Ja vaig malgastar una dotzena d'anys amb una banda contrabandista, Car'das, -va grunyir la Shada. -No estic interessada a unir-me a una altra.

-Ah, -va dir amb una inclinació de cap. -Perdona. Aquí estem.

El túnel havia arribat a la seva fi en una cambra petita i ben il·luminada. En Car'das va obrir la porta i va sortir fora quan el quatririel es va aturar suaument.

-Veniu, vinguin, -va instar als altres. –T’encantarà aquest lloc, Talon, realment ho farà. Tot a punt? Anem.

Gairebé saltant amb anticipació infantil, els va guiar a una porta amb un arc per sobre. Va agitar la mà mentre s'aproximava, i com havia fet la paret a la casa celeste, la porta simplement es va esvair.

I estirant més enllà de la porta hi havia un món de somni.

En Karrde la va travessar, la seva primera impressió va ser que havien sortit a l'aire lliure en un jardí meticulosament cuidat. Directament endavant d'ells hi havia una ampla extensió de flors, plantes petites i arbustos, tot disposat acuradament i artísticament, estirant-se potser uns cent metres davant d'ells. Un sinuós camí travessava el jardí, amb bancs de pedra disposats en diversos punts al llarg d'ell. En les seves vores laterals el jardí donava pas a un bosc d'arbres alts de dotzenes d'espècies diferents, amb fulles en les quals els colors variaven del blau fosc al vermell brillant. D'alguna part dins del bosc venien bombolles so d'aigua corrent per un rierol amb llit de roques, però des de la seva posició no podia veure on era.

No va ser fins que van seguir els arbres més alts fins a la punta de les seves copes que va descobrir el dom celeste sobre ells. Un dom que es continuava de manera fluïda en parets discretes darrere d'on estaven els arbres...

-Sí, tot és interior, -va confirmar en Car'das. -Molt interior, de fet, estem sota una de les muntanyes a l'est de la Ciutat de Rintatta. Bell, no?

-El cuides tu mateix? -va preguntar en Karrde.

-Jo faig la majoria del treball, -va dir en Car'das, començant a avançar pel sender. -Però també hi ha alguns altres. Per aquí.

Els va portar a través del jardí fins a una porta dissimulada entre dos arbres de tronc vermell al costat llunyà.

-Hi ha d'haver estat molta feina haver fet tot això, -va comentar la Shada quan la porta de nou es va esvair davant un moviment de la mà d’en Car'das. -Els teus amics Aing-Tii et van ajudar?

-D'una manera indirecta, sí, -va dir en Car'das. -Aquest és la meva sala de conversa. Tan bonic com el jardí, a la seva pròpia manera.

-Sí, -va convenir en Karrde, fent una mirada al voltant. La cambra de conversa estava més o menys disposada en el clàssic estil alderaanià alt, compost en fusta fosca i plantes entrellaçades, amb la mateixa sensació d’espaiositat que el jardí de fora. -Què vas voler dir amb ajuda indirecta?

-És bastant irònic, en realitat, -va dir en Car'das, travessant en angle la cambra de conversa cap a una porta a la dreta. -Quan vaig arribar a Exocron vaig començar a construir la meva casa sota aquestes muntanyes purament per raons defensives. Ara que la defensa ja no és un problema, trobo que gaudeixo el lloc per la seva solitud.

En Karrde va mirar la Shada. La defensa ja no és un problema?

-Era Rei'Kas tanta amenaça?

En Car'das arrufà les celles.

-Rei'Kas? Oh, no, Talon, m’interpretes malament. En Rei'Kas era una amenaça, certament, però només per a la resta d’Exocron. Els vaig ajudar a desfer-se'n per protegir els meus veïns, però jo mateix no estava en cap perill en absolut. Vine; voldràs veure això particularment.

Va obrir la porta agitant la mà, i els va fer senyals de què passessin. En Karrde va entrar.

I es va aturar sorprès. Estava parat a la vora d'una sala rodona que semblava ser encara més gran en diàmetre que el jardí del que acabaven de sortir. El sòl de la cambra estava inclinat, a l'estil d'un amfiteatre, cap al centre, on podia veure la vora del que semblava ser una estació de treball o escriptori d'ordinador. Formant cercles concèntrics al voltant de l'escriptori, amb només estretes passarel·les separant-les, hi havia un cercle rere cercle de gabinets de dades de dos metres d'altura.

I omplint cada un dels prestatges de cadascun dels gabinets de dades hi havia datacards. Milers i milers de datacards.

-Coneixement, Talon, -va dir en veu baixa en Car'das al seu costat. -Informació. La meva passió, una vegada; la meva arma i la meva defensa i el meu consol.- Va agitar el cap. -Sorprenent, no, del que a vegades ens persuadim que són les coses més importants a la vida.

-Sí, -va murmurar en Karrde. La biblioteca d’en Car'das... i el Document de Caamas.

-Així que l’Enadós Nee ens va mentir, -va dir la Shada, el tall en la seva veu va tallar la sensació de meravella d’en Karrde. -Va dir que no sabia què li havia passat a la teva biblioteca.

-Enadós Nee? -va cridar en Car'das. –Els hi vas mentir?

-De cap manera, Jorj, -va protestar la distant veu de l’Enadós Nee des del darrere d'ells. En Karrde es va tornar, per veure l’homenet encara al costat llunyà de la cambra de conversa, ocupant-se de les begudes. -Merament vaig dir que el que sigui que havies fet amb ella havia estat fet abans que jo arribés a estar al teu servei.

-El que és perfectament cert, -va convenir en Car'das, fent-los senyals per sortir de la biblioteca. -Però vinguin, seguin. Sé que tenen tantes preguntes.

-Deixa’m començar amb la més important, -va dir en Karrde, sense moure’s. -La raó per la qual vam venir aquí va ser per buscar un document històric summament important. Involucra...

-Sí, ja sé, -va dir amb un sospir Car'das. -El Document de Caamas.

-Saps res al respecte? -va preguntar la Shada.

-No sóc el vell fràgil i postrat que es van trobar fa unes hores, -li va recordar lleugerament en Car'das. -Encara tinc algunes fonts d'informació, i intento mantenir-me en contacte amb el que està passant allà a casa.- Va agitar el cap. -Desafortunadament, no puc ajudar-los. Tan aviat com va sorgir per primera vegada l'assumpte de Caamas, vaig buscar a través de tots els meus arxius per veure si tenia una còpia. Però em temo que no.

En Karrde va sentir que el seu cor sotsobrava.

-Estàs absolutament segur?

En Car'das va assentir.

-Sí Ho sento.

En Karrde assentí en resposta. Després de tota la feina i perills per arribar aquí, allà estava. El final del camí, i al final, una mà buida.

La Shada no estava realment llesta per deixar-lo anar tan fàcilment.

-I què si haguessis trobat una còpia? –va dir. -Pots parlar tot el que vulguis sobre mantenir-te en contacte, però el fet és que durant els últims vint anys has estat tranquil aquí fora i deixant que tots els altres facin tota la feina.

En Car'das va alçar les celles.

-Les dues coses, sospitosa i rancorosa, -va comentar. -Això és bastant trist. No hi ha ningú o res en el que hi confiïs?

-Sóc una guardaespatlles professional, -va dir entre dents la Shada. -La confiança no és part de la feina. I no intentis canviar de tema. Et vas mantenir apartat durant tota la Rebel·lió, per no esmentar el primer intent de prendre el poder d’en Thrawn. Per què?

Una cosa il·legible va passar per la cara d’en Car'das.

-Thrawn, -va murmurar, els seus ulls van escombrar lentament al voltant de la seva biblioteca. -Una persona d'allò més interessant, de fet. Tinc la major part de la seva història amb l'Imperi arxivada aquí, la vaig buscar tota recentment, per fullejar-la. Hi ha més en la seva història que el que veu l'ull, estic convençut d'això. Molt més.

-Encara no has contestat la meva pregunta, -va dir la Shada.

En Car'das va alçar les celles.

-No era conscient que n’havies fet una, -va dir. -Tot el que vaig sentir van ser acusacions que havia estat deixant a altres fer tota la feina. Però si això estava pensat com una pregunta...- Va somriure. -Suposo que en certa manera és veritat. Però només en certa manera. Merament he deixat a altres fer la seva feina, mentre jo he estat fent la meva. Però vinga, el rusc'te de l’Enadós Nee va a refredar-se.

Els va portar a través de la cambra de conversa al cercle enfonsat. L’Enadós Nee estava esperant pacientment allà, la safata carregada ara recolzada en una taula de pilar.

-Què li has explicat a la dama sobre mi, Talon? -va preguntar en Car'das mentre els feia senyals als dos cap als seients a un costat del cercle. -Només per evitar repetir les coses.

-Li he explicat el bàsic, -va dir en Karrde, asseient-se cautelosament. Malgrat tota la cordialitat i amigabilitat superficial, no podia treure’s la sensació que hi havia alguna cosa passant per sota de la superfície. -Com vas començar l'organització, llavors abruptament et vas anar fa vint anys.

-I li vas explicar sobre el meu segrest pel Jedi Fosc Bpfasshi? -va preguntar en Car'das, el seu to sobtadament estrany. -Aquí és on tot realment va començar.

En Karrde li va llançar una mirada a la Shada.

-Ho vaig esmentar, si.

En Car'das va sospirar, sense aixecar la mirada de l’Enadós Nee quan aquest últim va posar una tassa fumejant a les seves mans.

-Va ser una experiència terrible, -va dir en veu baixa, mirant fixament la tassa. -Possiblement va ser la primera vegada a la vida que em vaig sentir veritablement i autènticament aterrit. Ell estava mig boig de ràbia, potser més que mig boig, amb tot el poder d’en Darth Vader i res del seu autodomini. A un home de la meva tripulació el va partir físicament a trossos, literalment arrencant trossos del seu cos. Als altres tres els va dominar mentalment, retorçant i inflamant les seves ments i convertint-los en poc més que extensions vivents de si mateix. A mi...

Va prendre un acurat glop de la seva beguda.

-A mi, em va deixar principalment il·lès, -va continuar. -Encara no estic segur de per què, llevat que pensés que podria necessitar del meu coneixement de ports i rutes espacials per fer la seva fugida. O potser simplement volia que quedés una ment intacta a bord que pogués reconèixer el seu poder i grandesa i estar apropiadament espantada d'ells.

Xarrupà de nou.

-Ens vam dirigir per les rutes espacials, esquivant o evitant les forces que s'agrupaven en contra. Jo vaig pensar en un pla rere pla per derrotar-lo mentre viatjàvem, cap dels quals no va arribar més enllà de la fase de planificació per la simple raó que ell s'assabentava de cada un d'ells gairebé abans que jo. Vaig tenir la sensació que els meus llastimosos esforços el divertien molt.

-Finalment, per raons que encara no entenc completament, ens vam encaminar a un petit sistema apartat ni tan sols prou important per figurar en la majoria dels mapes. Un planeta amb res més que pantans i boscos humits i neu fangosa.

-Un planeta anomenat Dagobah.

Hi va haver una alenada d'alguna espècia exòtica al costat d’en Karrde, i va alçar la vista per veure l’Enadós Nee donant-li la seva tassa. L'expressió alegre habitual de l’homenet s'havia esvaït, reemplaçada per una serietat profunda que en Karrde mai abans havia vist en ell.

-No sé si el Jedi Fosc esperava estar sol allà baix, -va continuar en Car'das. -Però si ho feia, va ser ràpidament defraudat. A penes havíem sortit de la nau quan vam descobrir a una petita criatura d'aspecte còmic amb grans orelles punxegudes parada a la vora de la clariana on havíem aterrat.

-Era un Mestre Jedi anomenat Yoda. No sé si aquesta era la seva casa, o si acabava d'arribar especialment per a l'ocasió. El que sé és que definitivament estava esperant-nos.

Un estrany calfred va travessar el prim cos d’en Car'das.

-No intentaré descriure la seva batalla, -va dir en una veu baixa. -Fins i tot després de quaranta-cinc anys de pensar al respecte, no estic segur que pugui. Per gairebé un dia i mig el pantà va cremar amb focs i llamps i coses que encara no entenc. Al final el Jedi Fosc era mort, desintegrant-se en una gegantesca flamarada final de foc blau.

Va respirar estremint-se.

-Cap de la meva tripulació va sobreviure aquesta batalla. No hauria quedat molt del que havien estat de qualsevol manera. Jo tampoc esperava sobreviure. Però per la meva sorpresa, en Yoda es va ocupar de tornar-me a la vida.

En Karrde va assentir.

-He vist una mica del que en Luke Skywalker pot fer amb els tràngols curatius, -va dir. -Millor que el bacta en alguns casos.

En Car'das va esbufegar.

-En el meu cas el bacta hauria estat completament inútil, -va declarar rotundament. -Com va ser, li va prendre a Yoda realment un bon temps retornar-me la salut. Encara no sé quant de temps. Després vaig poder posar uns pegats la nau, prou com per fer-la capaç de volar a l'espai i anar-me’n coixejant a casa.

-No va ser fins que vaig tornar amb l'organització que vaig començar a comprendre que, en algun lloc de tot aquest procediment, alguna part de mi havia estat canviada.

Va mirar en Karrde.

-Estic segur que ho recordes, Talon. Semblava que havia adquirit l'habilitat de conèixer els pensaments dels meus oponents, d'endevinar les seves estratègies i plans, de saber quan un d'ells estava planejant un moviment en contra meva. Habilitats que vaig assumir havia d'alguna manera absorbit d’en Yoda durant el procés curatiu.

Va alçar la vista al sostre, amb un nou foc als ulls i la veu.

-I de sobte, no hi havia cap límit al que podia fer. Cap. Vaig començar a estendre l'organització, tragant-me a qualsevol grup que semblava potencialment útil i eliminant a tots els que no. Victòria rere victòria rere victòria, a tot arreu on anava conquistava. Vaig veure els cartells delictius dels Hutts i vaig planejar com els derrocaria; vaig preveure l'acumulació de poder al voltant del Senador Palpatine i vaig considerar on i com podria inserir millor en el forcejament que s'acostava per al meu propi benefici. Literalment no hi havia res que pogués detenir-me, i jo i l'univers ho sabíem.

Abruptament, el foc es va esvair.

-I llavors, -va dir en veu baixa, -sense advertència, tot de sobte es va ensorrar.- Va prendre un llarg glop de la seva tassa.

-Què va passar? -va preguntar en el silenci la Shada.

En Karrde robà una mirada a ella, lleugerament sorprès per la intensa concentració de la seva expressió. Malgrat tota la seva desconfiança professada al propi Car'das, ella clarament trobava la seva història atrapant.

-La meva salut va caure a trossos, -va dir en Car'das. -En un període de només unes setmanes, tot el jovent i el vigor que la curació d’en Yoda havia infós en el meu cos va semblar evaporar-se.- Va mirar la Shada. -Molt simplement, estava morint-me.

En Karrde va assentir, l'últim misteri d'aquest comandament a distància jaient abandonat al pantà de Dagobah de sobte va encaixar al seu lloc.

-I així que vas tornar a veure en Yoda i li vas demanar ajuda.

-Demanar-li? -En Car'das va deixar anar un riure curt d'auto-desaprovació. -No demanar, Talon. Demandant-li.

Li va agitar el cap al record.

-S’ha d’haver vist bastant absurd, realment. Allà hi era jo, alçant-me sobre ell amb un blàster en una mà i el meu comandament a distància en l'altra, amenaçant-lo amb portar-li la meva nau i tot el seu imponent armament contra aquesta criatura baixeta i marcida que es recolzava en un bastó davant meu. És clar, jo havia creat per mi mateix la més gran organització contrabandista de tots els temps, mentre que ell no era res més que un petit simple Mestre Jedi. - Va agitar el cap de nou.

-Em sorprèn que no t'hagi matat a l'acte, -va dir la Shada.

-En el moment, gairebé vaig desitjar que ho hagués fet, -va dir tristament en Car'das. -Hauria estat molt menys humiliant. En canvi, simplement em va treure el comandament a distància i el blàster i els va enviar donant voltes cap al pantà, llavors em va sostenir suspès a uns centímetres sobre el terra i em va deixar cridar i sacsejar tot el que va voler el meu cor.

-I quan finalment em vaig quedar sense forces i alè em va dir que anava a morir-me.

L’Enadós Nee va caminar al seu costat, silenciosament tirant més de la beguda especiada en la seva tassa.

-Vaig pensar que la primera part havia estat humiliant, -va continuar en Car'das. -La part següent va ser pitjor. Mentre jo m'asseia allà esbufegant sobre una roca, amb l'aigua del pantà traspuant en les meves botes, em va explicar exquisidament amb dolorosos detalls com de malament que havia malbaratat el regal de vida que ell m'havia donat un quart de segle abans. Com la meva recerca absolutament egoista de poder i engrandiment personal m'havia deixat buit d'esperit i mancat de propòsit.

Va mirar a Karrde.

-Per quan va acabar, vaig saber que mai podria tornar. Que mai, mai, podria enfrontar a cap de vostès de nou.

En Karrde mirà a baix a la seva tassa, sobtadament conscient que estava agafant-la fort.

-Llavors no... vull dir, no estaves...

-Enfadat amb tu? –En Car'das li va somriure. -Al contrari, vell amic: tu vas ser l'únic punt brillant en tot aquell dolorós embolic. Per primera vegada des que havia deixat Dagobah, em vaig trobar pensant sobre tota la gent a la meva organització. Gent que ara havia abandonat a la disbauxa de la guerra d'aniquilació mútua quan els meus tinents, la majoria d'ells tan egoistes com jo ho havia estat, lluitaven per les seves porcions individuals del bruallki gros que jo havia creat.

Va agitar el cap, els seus vells ulls gairebé boirosos.

-No et vaig odiar per prendre el control, Talon. Al contrari. Vas mantenir unida l'organització, tractant a la meva gent amb la dignitat i el respecte que es mereixien. La dignitat i el respecte que jo mai em vaig molestar a donar-los-hi. Vas transformar la meva ambició egoista en alguna cosa del que estar orgullós... i durant vint anys he volgut agrair-te per això.

I per a sorpresa d’en Karrde, es va posar dret i va creuar el cercle.

-Gràcies, -va dir simplement, oferint-li la mà.

En Karrde es va posar dempeus, amb un pes terrible aixecant-se de les seves espatlles.

-De res, -va murmurar, agafant la mà estesa. -Només desitjaria haver-ho sabut abans.

-Ho sé, -va dir en Car'das, deixant-lo anar i tornant al seu seient. -Però com et vaig dir, en els primers anys estava massa avergonyit per fins i tot enfrontar-ho. I llavors més tard, quan la teva Mara Jade i en Lando Calrissian van venir a tafanejar per aquí, vaig assumir que aviat estaries presentant-te tu mateix.

-Ho hauria d’haver fet, -va concedir en Karrde. -Però no estava precisament ansiós de fer-ho.

-Ho entenc, -va dir en Car'das. -Va ser tant culpa meva com teva.- Va agitar una mà. -No obstant això, va resultar que, la teva arribada va ser just el que necessitàvem per eliminar l'amenaça d'en Rei'Kas i els seus pirates.- Va assenyalar cap al sostre. -De fet, aquesta és una de les moltes coses que he après dels Aing-Tii. Encara que no tot està predeterminat, tot està guiat d'alguna manera. Encara no ho entenc completament, però estic treballant en això.

-Sona com una cosa que diria un Jedi, -va suggerir en Karrde.

-Similar, però no és el mateix, -va convenir en Car'das. -Els Aing-Tii tenen una interpretació de la Força, però és una interpretació diferent a la dels Jedi. O potser merament es relacionen a un aspecte diferent de la Força. No estic molt segur de quin.

-En Yoda no podia guarir-me, veus. O més aviat, no tenia el temps que la tasca requeriria. Em va explicar que necessitava preparar-se per al que va dir que possiblement era la instrucció més important que havia tingut en els últims centenars d'anys.

En Karrde va assentir, un altre tros de l'enigma encaixava en el seu lloc.

-Luke Skywalker.

-Va ser ell? -va preguntar en Car'das. -Sempre ho havia sospitat, però mai vaig poder confirmar que realment es va entrenar a Dagobah. De totes maneres, en Yoda va dir que la meva única oportunitat per posposar la meva mort era buscar als monjos Aing-Tii de la Fenedura de Kathol, que podrien, podrien, estar disposats a ajudar-me.

En Karrde va fer senyals cap a ell.

-Òbviament, ho van estar.

-Oh, sí, ho van estar, -va dir en Car'das, la seva boca es va retorçar irònicament. -Però a quin preu.

En Karrde arrufà les celles, un calfred el va travessar.

-Quin tipus de preu?

En Car'das va somriure.

-Ni més ni menys que la meva vida, Talon, -va dir. -La meva vida, per passar-la aprenent les seves rutes de la Força.

Va alçar una mà.

-No m’interpretis malament, si us plau. No va ser la seva petició, sinó la meva elecció. Tota la meva vida, veus, he assaborit els desafiaments, com més grans millor. Una vegada que havia provat el gust del que havien descobert aquí fora... - Va agitar la seva mà al voltant de la cambra. -Era el desafiament més gran que enfrontaria alguna vegada. Com podia deixar-ho passar?

-Vaig creure que necessitaves una certa quantitat d'aptitud innata per ser un Jedi, -va assenyalar la Shada.

-Un Jedi, potser.- Va assentir en Car'das. -Però com ja vaig dir, els Aing-Tii tenen un punt de vista diferent de la Força. No en termes de Jedi i Jedi Fosc, així, de blanc i negre, però en una certa manera m'agrada pensar en alguna cosa com un arc de Sant Martí ple de colors. Oh, deixeu-me mostrar-vos-ho. Vols treure la safata, si us plau, Enadós Nee?

L'homenet va recollir la safata, deixant la taula de pilar buida, mentre en Car'das deixava la seva tassa a terra davant d'ell.

-Ara mirin, -va dir, fregant-se les mans. -Vegem si puc fer això.- Va quadrar les espatlles i va mirar fixament a la taula de pilar...

I abruptament, amb un nítid esclat d'aire desplaçat, va aparèixer una petita ampolla cristal·lina.

En Karrde es va sacsejar violentament, la seva beguda es va inclinar pel costat de la seva tassa i per sobre de la vora cap als seus dits. Mai en cap dels seus treballs amb l’Skywalker o la Mara havia vist una cosa així.

-Està bé, -va dir precipitadament en Car'das. -Ho sento. No volia sobresaltar-te.

-Vas crear això? -va preguntar la Shada, la seva veu sonava atordida.

-No, no, és clar que no, -li va assegurar en Car'das. -Merament la vaig portar aquí des de l'àrea de cuina. Un dels petits trucs que em van ensenyar els Aing-Tii. La idea és veure la cambra, i llavors visualitzar-lo amb l'ampolla ja aquí...

Es va interrompre, recollint la seva tassa i posant-se dret.

-Ho sento. Podria continuar tot el dia parlant sobre els Aing-Tii i de la Força, però tots dos de vostès estan cansats, i jo estic descuidant els meus deures com a amfitrió. Deixeu-me mostrar les vostres cambres i deixar-los perquè es relaxin per algun temps mentre jo me n'ocupo del menjar.

-Això és molt amable de la teva part, -va dir en Karrde, posant-se dempeus i sacsejant-se les gotes de beguda especiada dels dits. -Però em temo que hem de marxar. Si no pots proporcionar-nos el Document de Caamas, necessitem tornar a l'espai de la Nova República de seguida.

-Entenc els seus compromisos i obligacions, Talon, -va dir en Car'das. -Però certament es poden permetre una nit només per relaxar-se.

-Desitjaria que poguéssim, -va dir en Karrde, intentant no sonar massa impacient. -Realment ho faig. Però...

-A més, si et vas ara, en realitat et prendrà més temps arribar a casa, -va agregar en Car'das. -He parlat amb els Aing-Tii, i han estat d'acord a enviar una nau demà matí per portar al Salvatge Karrde a qualsevol part a la que tu vulguis.

-I això en què ens ajuda? -va preguntar la Shada.

-Els ajuda perquè els seus motors estel·lars són considerablement diferents als nostres, -li va explicar en Car'das. -Com pots haver notat en la batalla. En lloc d'usar els viatges usuals per l'hiperespai, les seves naus poden fer un salt instantani a qualsevol punt que desitgin anar.

En Karrde va mirar la Shada.

-Tu estaves en els monitors de situació, -va dir. -Va ser això el que estaven fent?

Ella va arronsar les espatlles.

-És una explicació tan bona com qualsevol, -va concedir. -Sé que l’H'sishi va revisar les dades i tampoc va poder esbrinar el que havia passat.- Mirà sospitosament en Car'das. -Llavors per què no poden fer això per a nosaltres ara?

-Perquè els vaig dir que no necessitarien la nau fins demà, -va dir en Car'das amb un somriure. -Vinga, complaguin el desig de companyia d'un ancià, no? Estic segur que la tripulació també podria aprofitar una bona nit de descans, després de tot el que han passat en aquest viatge.

En Karrde va agitar el cap derrotat.

-Encara ets un mestre manipulador, no, Jorj?

El somriure es va eixamplar.

-Un home només pot canviar una mica, -va dir congenialment. -I mentre ells es refresquen-, va afegir, passant els seus ulls a C3PO, -pots venir a ajudar-me a cuinar mentre tenim la nostra xerrada.

-Certament, senyor, -va dir brillantment C3PO. -Vostè sap, realment m'he tornat un bon xef durant el meu servei amb la Princesa Leia i la seva família.

-Meravellós, -va dir en Car'das. -Potser puguis ensenyar-me alguna cosa de la teva especialitat culinària. Per què no truques a la teva nau, Talon, i els hi dius que aterrin fins al matí. I llavors jo us mostraré les vostres cambres.

Següent