Conquesta (XXX)

Anterior

CAPÍTOL 30

En Vua Rapuung udolava. L'Ànakin lluitava en silenci.

La seva càrrega inicial els havia portat fins al centre de la multitud enemiga, però, a diferència del grup que derrotessin minuts abans, aquests no estaven desprevinguts ni disseminats per tota la sala. L'Ànakin i el seu company no van trigar a veure's forçats a retrocedir cap al primer viver, assetjats pels sis guerrers als quals s'enfrontaven. Els sis -un dels quals tenia moltes més cicatrius que la resta, el que probablement el delatava com un líder-, van conduir la Tahiri i a les que semblaven ser dues femelles cuidadores cap a la porta per la qual havien entrat l'Ànakin i en Rapuung.

-No! -explotà l'Ànakin.

Va intentar saltar per sobre dels guerrers que bloquejaven el seu camí, però un el va subjectar pel turmell amb el seu amfibastó quan ja es trobava en l'aire i va aprofitar la velocitat del salt per llançar-lo violentament contra el terra. L'Ànakin va aconseguir encoixinar el cop gràcies a la Força, però el seu enemic seguia entre la porta i ell, i el seu peu estava immobilitzat. Almenys, fins que en Rapuung colpejà al yuuzhan vong al clatell amb tanta potència que li va fer expulsar diverses dents per la boca. En Rapuung es va plantar davant de l'Ànakin protegint-lo amb el seu cos de qualsevol atac i, per un instant, van gaudir d'una tensa treva. Els guerrers es van limitar a observar amb cautela al deshonrat i al Jedi.

-Vua Rapuung, què fas aquí amb aquest infidel? -va grunyir per fi un d'ells-. Hauries d'estar en el poblat dels deshonrats, intentant redimir-te.

-No tinc res de què redimir-me -va respondre en Rapuung-. Vaig ser enganyat, tots ho sabeu.

-Només sabem de les teves queixes.

-Tu, Tolok Naap. Tu vas lluitar al meu costat fa únicament unes quantes desenes de cicles. Em creus maleït pels Déus?

El guerrer al qual s'havia dirigit parpellejà desconcertat, però no va contestar. No obstant això, sí que ho va fer el que havia parlat primer.

-Fossis el que fossis, estiguis maleït o no, queda clar que t'has tornat boig. Lluites colze a colze amb un infidel contra la teva pròpia gent.

-Persegueixo la meva venjança -va aclarir en Rapuung-. Mezhan Kwaad. On la porteu?

-La Mestra cuidadora serà portada a judici. L'acusació és heretgia.

-Us l'emporteu fora del sistema?

-No ho sé.

-No puc permetre que us l'emporteu fins que admeti públicament el que em va fer. Tot el que s'interposi en el meu camí, deixarà aquesta vida en les ales de la sang.

-Nosaltres ens interposem -va assegurar en Tolok Naap-. Però lluitarem amb tu com el guerrer que una vegada vas ser. -Li va tirar el seu amfibastó a Rapuung-. Empunya una arma. No ens facis matar un home desarmat.

-He arribat fins aquí sense una arma -va replicar en Rapuung-. Ho hauria aconseguit si els Déus em detestessin?

-Has utilitzat a aquest Jeedai com amfibastó -va protestar un dels guerrers, somrient amb menyspreu. Aparta'l de tu i nosaltres deixarem anar les nostres armes. Llavors, veurem si els Déus t'estimen.

En Rapuung va clavar els seus brillants ulls en l'Ànakin.

-Aparta't, Jeedai.

-Rapuung, no tinc temps per a jocs. La Tahiri...

-Està amb l'objecte de la meva venjança. Si perdem a una, perdem a l'altra. Seré ràpid.

L'Ànakin el va mirar fixament i va assentir lacònicament amb el cap. Va donar un pas enrere i va desconnectar el sabre làser.

Vuitanta segons després, mentre caminaven entre cadàvers, l'Ànakin no va poder evitar mirar-lo de reüll.

-Per què em necessitaves? -preguntà-. Se m'ha oblidat.

Van trotar pel passadís principal sense deixar de mirar a dreta i esquerra, alertes a qualsevol possible emboscada als passadissos laterals.

-Quan arribem fins a la Mezhan Kwaad -va dir en Rapuung-, hauràs de mantenir allunyada la mort de mi fins que li hagi obligat a parlar. Per això et necessito.

-Puc fer-ho.

-Jura-ho. Jura-ho per aquesta Força a la qual adores. Mantingues allunyada la mort de mi fins que confessi... Ni un batec més, ni un batec menys.

-Ho Juro -va replicar l'Ànakin-. Si és que aconseguim assolir-la, és clar. Quant trigaran a arribar els reforços?

-No molt.

-Fantàstic. Llavors no ho aconseguirem. Ens toparem de cara amb qualsevol parany que hagin planejat.

-I el travessarem.

-Cap dels dos estem fets de neutroni -va apuntar l'Ànakin.

-No seguiré amagant-me.

-Amagar-nos no és precisament el que tenia en ment. Només un petit canvi de tàctica.

-Explica't.

Com a resposta, l'Ànakin va aixecar el seu sabre làser i va obrir un forat al sostre baix.

-Necessites ajuda per pujar? -va preguntar.

* * *

Moments després, des del sostre de l'edifici en forma d'estrella, l'Ànakin i en Vua Rapuung vigilaven com guerrers yuuzhan vong se situaven davant les sortides i les entrades. Yavin encara estava semiocult per l'horitzó, i l'ambient era més fosc a fora que quan van desembarcar a l'estany de successió, però el Jedi sabia que el sol no trigaria a assolir tot el seu apogeu.

-No trigaran a descobrir la nostra ruta de sortida -va dir en Rapuung.

-Ja ho sé. No necessito molt de temps. -Busco la Tahiri una vegada més mitjançant la Força. Hi era, però la seva presència seguia nebulosa, difícil de situar.

Tahiri. Escolta. He de trobar-te.

La resposta va ser el rebuig.

Tahiri. Tu em coneixes. Ets la meva millor amiga. Si us plau.

Aquesta vegada va captar una dèbil vacil·lació, seguida d'una espècie de pas en la seva direcció. Va tenir una breu visió de coralites i naus yuuzhan vong més grans per a les quals no tenia encara nom.

-Monstre de Sith! -va exclamar-. Van a abordar una nau.

-No, no ho aconseguiran! -va grunyir en Rapuung-. Per aquí.

Van saltar a l'exterior del complex, en l'espai entre braços, lluny de qualsevol entrada, i van passar sense ser descoberts per la sortida menys vigilada. Cent metres més enllà es trobava l'edifici on guardaven les naus.

Com el seu cosí germà, aquest damutek també tenia forma d'estrella amb portes d'accés a les puntes dels braços. La seva piscina de successió estava coberta amb una superfície estranya perquè servís d'aparcament. La Tahiri i el grup de guerrers que la custodiava caminaven per una rampa, o llengua, o el que fos, d'una de les naus més grans. Al voltant d'altres cinquanta yuuzhan vong que es disseminaven pels terrenys del complex. La majoria semblaven deshonrats, encara que també es veien uns quants intendents. Ofegant un crit, l'Ànakin es va llançar a la carrera. En Rapuung era una ombra silenciosa al seu costat.

Quan encara es trobaven a vint metres de la nau, un crit va ressonar en l'aire. Tres guerrers que guardaven la rampa es van deixar caure de genolls i els hi van disparar insectes atordidors. El temps va semblar alentir-se per l'Ànakin mentre connectava el sabre làser per intentar-los desviar.

La fulla lluminosa va impactar contra els tres insectes, fonent i escampant brases en totes direccions. Cap va colpejar a l'Ànakin, però en Rapuung va grunyir.

No obstant això, no va frenar la seva carrera. Va envestir als tres guàrdies com una tempesta i van saltar a la rampa de desembarcament enmig d'una altra pedregada d'insectes-bala.

Aquesta vegada, l'Ànakin no va tenir tanta sort. Una d'aquelles coses li va travessar la cuixa i li va fer clavar el genoll, però va aconseguir bloquejar dos més que li haguessin obert uns forats força desagradables al pit. En Rapuung va udolar, es va retorçar i es va ensorrar sobre la rampa amb un so humit, carnós.

L'Ànakin va lluitar per alçar-se de nou.

-No ho facis, Jeedai -tronà una veu freda.

Era el comandant yuuzhan vong. Estava dret al costat de la Tahiri, amb un amfibastó enrotllat al voltant del seu coll. Els seus tres guàrdies personals formaven una muralla enfront d'ell.

-Tahiri! -udolà l'Ànakin.

-Aquest no és el meu nom -va objectar la Tahiri-. Em dic Riina Kwaad.

-Tu ets la Tahiri, la meva millor amiga -va replicar l'Ànakin-. No importa el que t'hagin fet, sé que te'n recordes de mi.

-Ets part de les mentides infidels que li van implantar, res més -va dir una de les cuidadores, la més anciana.

-Prou -va tallar el comandant-. Aquesta discussió no ens portarà enlloc. Tu, Jeedai, si has vingut a rescatar-la, has fallat. Si t'obstines a seguir combatent, la mataré aquí mateix.

-Aquest és el preuat valor dels yuuzhan vong? -va preguntar l'Ànakin desafiador-. Amagar-se rere d'un ostatge?

-M'està interpretant malament. Sé qui ets. Ets l'Ànakin Solo, el germà d'en Jacen Solo, el Jeedai que busca el nostre Mestre Bèl·lic Tsavong Lah. Per això vull que et rendeixis, per això vull agafar-te viu. Si no m'obeeixes, si dones un altre pas per atacar, la femella morirà. I després t'inutilitzaré, si puc. Atès que aquesta segona opció podria causar-te la mort per accident, prefereixo la primera.

-Llavors, duu-me a mi en el seu lloc -es va oferir l'Ànakin-. T'acompanyaré voluntàriament... però només si l'alliberes a ella.

-Ridícul -es Va burlar el comandant-. No faré res semblant. La teva decisió només decidirà si viu o mor, res més. Ella és nostra.

-Jeedai... -grallà en Vua Rapuung, posant-se tremolosament dret-. Recorda el jurament que em vas fer.

L'Ànakin va veure amb desànim que en Rapuung intentava tapar-se amb una de les seves mans un lleig forat en el seu estómac.

Què podia fer? El comandant mataria la Tahiri, d'això n'estava segur, i en el seu actual estat no aconseguiria impedir-ho. Però si es rendia, trairia a Vua Rapuung.

En Rapuung s'estava morint. De què li serviria a ningú que ara recuperés el seu honor?

-Recordo el meu jurament -va dir l'Ànakin, recolzant la mà a l'espatlla d'en Rapuung-. Quina d'elles és?

-La femella amb la mà de vuit dits.

L'Ànakin va estudiar les dones que es trobaven darrere del comandant.

-Està bé. Si em vols viu, vegem què et sembla aquesta nova proposta. No et costarà res.

-Ho dubto, però parla.

-Obliga a la cuidadora anomenada Mezhan Kwaad a què digui la veritat.

-Sobre què?

-Sobre les preguntes que li farà en Vua Rapuung.

-No veig cap «Vua Rapuung» -va dir el comandant molt tens-. Només a un deshonrat que no sap quin és el seu lloc.

-No sóc un deshonrat -va protestar en Rapuung-. Fes el que diu l'infidel i descobreix la veritat.

-No té sentit escoltar les mentides d'un dement -va dir la Mezhan Kwaad-. Està lluitant al costat d'un Jeedai infidel. Quines més proves necessitem de la seva bogeria?

Darrere d'ells, el terreny s'havia anat omplint a poc a poc de guerrers i espectadors. Un d'ells va cridar:

-Que potser tems la veritat, Mezhan Kwaad? Si està boig, no et farà cap mal respondre a les seves preguntes.

L'Ànakin va mirar de dalt a baix i va veure el guerrer que els havia detingut el primer dia. Huí Rapuung, el germà d'en Vua.

Es va sentir un murmuri general d'aprovació.

-Quants de vosaltres heu lluitat al seu costat? -va seguir en Huí-. Qui se sent capaç de qüestionar el valor d'en Vua Rapuung? Qui pot dubtar que els Déus l'estimaven?

-La Mezhan Kwaad té raó, la seva conducta demostra clarament que està boig -va objectar el comandant amb sequedat-. No obstant això, en haver descobert una traïció de la Mezhan Kwaad, la traïció de l'heretgia, no veig raó per dubtar que sigui capaç de cometre altres. -Es va girar cap a la cuidadora-. Mestra Mezhan Kwaad, t'ordeno que responguis amb la veritat a les preguntes que et faci el deshonrat que va pertànyer al Domini Rapuung.

-No em sotmetré a aquest indignitat -negà la Mezhan Kwaad.

-No tens dret a negar-te. I si ho intentes, el teu Domini pagarà el preu. Contesta les seves preguntes i acabem amb això.

Els ulls de la Mezhan Kwaad van llampeguejar de fúria, mentre alçava la barbeta desafiant. Va somriure desdenyosa a Vua Rapuung ensenyant-li les dents.

-Fes les teves preguntes, deshonrat.

-Només tinc una -va dir en Vua Rapuung-. Em vas robar intencionalment els meus implants, vas destrossar les meves cicatrius i em vas donar l'aspecte d'un deshonrat? Em vas fer tot això o m'ho van fer els Déus?

La Mezhan Kwaad el va mirar fixament amb una expressió indesxifrable. Llavors, va aixecar encara més la barbeta.

-Els Déus no existeixen -va respondre-. Jo et vaig convertir en la cosa miserable que ets ara.

La multitud es va tornar frenètica.

La Mezhan Kwaad va estendre els seus vuit dits i, abans que ningú pogués reaccionar, els dits es van allargar prenent forma d'arpons. El comandant yuuzhan vong ni tan sols va tenir temps de parpellejar, abans que un se li clavés a l'ull i li travessés el crani. Els guerrers que l'envoltaven van caure sense emetre un sol so, assassinats de la mateixa manera. L'Ànakin es va llançar cap a ella, però un simple moviment del canell de la cuidadora va fer que un dels dits es projectés cap endavant i li foradarà l'avantbraç, enroscant-se en ell. El turment li va contreure tots i cadascun dels músculs del cos de l'Ànakin, i el seu sabre làser va caure rodant per la rampa. En Vua Rapuung, una taca de moviment, també va caure amb una ferida semblant a la cama. El seu rostre va surar al costat de l'Ànakin amb expressió de desconcert i els tremolosos ulls obrint-se i tancant-se. Tenia els llavis tacats de sang.

-Jeedai... -va xiuxiuejar, però les seves paraules es van ofegar en un atac de tos.

El dolor de l'Ànakin va disminuir, i va descobrir que amb prou feines podia moure altra cosa que no fossin els ulls. Va veure que la Mezhan Kwaad sostenia en la seva altra mà una cosa que semblava una mena de nou.

-Això és un Huun -va cridar la Mezhan Kwaad a la multitud-. I és capaç d'alliberar prou toxina nerviosa per matar a tots i cada un de vosaltres. Naturalment, jo sóc immune als seus efectes. Les vostres morts seran inútils, no serviran a la causa dels yuuzhan vong. Els veritables traïdors eren el comandant Vootuh i els seus homes. Sóc la Mezhan Kwaad i només responc davant el Senyor Suprem Shimrra. Quan s'assabenti d'aquests incidents, restabliré l'ordre. Mentrestant, prendré possessió d'aquesta nau per poder-me defensar. No desitjo causar dany als meus companys yuuzhan vong, i tan sols ho faré si em veig obligada.

La multitud, liderats per Huí Rapuung, havia començat a pujar per la rampa. Però tots es van aturar en sentir les paraules de la cuidadora.

La Mezhan Kwaad es va girar cap a la seva ajudant.

-Nen Yim, puja a aquests dos a bord -va ordenar, assenyalant a l'Ànakin i al desmaiat Vua Rapuung-. Arrossega'ls, si cal.

L'adepta va dubtar un batec, però va acabar dirigint-se cap l'Ànakin. Es va aturar en veure el sabre làser de l'Ànakin surant darrere seu.

La Mezhan Kwaad també ho va veure i va provocar un espasme de dolor a tot el cos de l'Ànakin, que va convertir els seus pensaments conscients en impulsos aleatoris.

Però el sabre làser va seguir surant. La Mezhan Kwaad va redoblar la tortura de l'Ànakin.

La Tahiri va atrapar l'empunyadura en l'aire i va connectar el sabre amb un xiuxiueig. L'expressió de la Mezhan Kwaad es va congelar a mig camí entre la perplexitat i la sorpresa, la sobtada comprensió que no era l'Ànakin qui feia levitar l'arma.

Llavors, la Tahiri la va decapitar.

La noia es va mantenir un moment immòbil contemplant el que havia fet, i va somriure. L'Ànakin va sentir que una visió de la Tahiri li colpejava com un llamp, la visió d'una Tahiri més vella, amb la Força Fosca envoltant-la i un riure despietat, glacial.

-Tahiri! -va aconseguir cridar.

Ella va mirar cap a ell, i va fer un pas vacil·lant en la seva direcció; després, un altre. Va deixar que la punta de la fulla gairebé li fregués la galta.

-El meu amic. El meu millor amic. El que em va abandonar -va dir, amb veu baixa i estranya. Alguna cosa anava malament en els seus ulls. Semblaven del mateix color de sempre, però abans eren càlids, plens de riure. Ara, semblaven clor gelat.

-He estat intentant trobar-te -va replicar l'Ànakin-. Tot aquest temps...

-No ets real -va tallar-lo la Tahiri-. Cap ni un sou reals. Sou una mentida.

Ell va sostenir la seva mirada i va veure debilitat, confusió. Va poder sentir el seu turment interior.

-No sóc una mentida, Tahiri, sóc el teu millor amic. T'estimo...

La fulla va acariciar un floc dels seus cabells, però ell no es va moure.

-T'estimo -va repetir, mentre les llavors de la seva visió començaven a arrelar.

La Tahiri va tancar els ulls, i quan els va obrir tornaven a ser els ulls verds que el coneixia... o gairebé.

-Ànakin? De debò ets tu? -Va mirar al seu voltant, com si fos conscient per primera vegada de la multitud que els rodejava-. Bé, això no té bona pinta, oi?

L'Ànakin va comprendre el que volia dir. Sense la Mezhan Kwaad, els guerrers tornaven a ser l'amenaça més important. Armats fins a les dents, contemplaven l'estrany espectacle a pocs metres de distància.

Però no ho farien per molt temps.

-Hem de sortir d'aquí -va murmurar l'Ànakin.

-I aquest és el teu pla? -va preguntar la Tahiri, en el seu antic to burleta.

-Ei, faig el que puc. Jo els retindré, mentre tu et marxes amb la nau.

-No. No m'importa morir, Ànakin. I menys després del que m'han fet. Què et sembla si ens emportem amb nosaltres a tants com puguem?

I va alçar el sabre làser. Els seus ulls tornaven a brillar d'alegria.

-Pots tornar-me això? -va suggerir l'Ànakin.

Va donar la impressió que la noia anava a negar-se, però va acabar per encongir-se d'espatlles i li va oferir l'arma.

-És clar, és la teva espasa. Jo vaig perdre la meva.

L'Ànakin va agafar el sabre, es va posar dret tremolosament i es va enfrontar als guerrers.

 Següent