Visió de Futur (XII)

Anterior

CAPÍTOL 12

D'alguna part lluny a la distància va venir la crida trinant del codi de combat noghri.

-La nau està aproximant-se, -va traduir en Barkhimkh. -Sakhisakh pot veure-la.

-Li prendré la paraula, -va dir la Leia. Tancada entre els arbres estretament espaiats que s'arraïmaven en aquesta petit turó amb vista a l’espaiport Barris Nord de Pakrik Minor, podia veure molt poc més que la verdor al seu voltant, un minúscul pegat de cel blau directament a sobre d'ella, i el landspeeder que en Sabmin els havia prestat sota d'ella.

Una situació lleugerament estranya, en la seva opinió, i més probablement innecessària. Atès que aquesta transmissió havia portat el codi de signatura personal i la confirmació de ruptura de pont d’en Bel Iblis, no podia haver-hi ningú més que el general en aquesta nau que s'acostava. Però els seus guàrdies noghri no havien volgut que ella es mostrés fins que l'ocupant de la nau fos identificat positivament, i degut a les seves preocupacions havia estat d'acord a fer-ho d'aquesta manera.

Podia sentir la nau aproximant ara.

-Sona bastant petita, -va dir ella, fent els seus exercicis d'amplificació sensorial Jedi per incrementar el gemec distant a una mica més clar.

-De fet ho és, -la confirmació en veu baixa d’en Barkhimkh va ressonar incòmodament forta a l'orella sensibilitzada. -Observaré.

Es va sentir el cruixit d'un cos movent-se a través del fullatge, el soroll eixordador es va tornar un murmuri quan la Leia va reduir el seu sentit de tornada al seu nivell normal. En la distància ella va sentir al gemec pujar lleugerament, llavors va caure abruptament quan la nau es va posar en la seva plataforma i es va apagar.

El so es va esvair completament, i per un llarg minut no hi va haver res més que el murmuri de les fulles al seu voltant. La Leia va esperar, preguntant-se què estava passant allà fora. El grandiosament anomenat espaiport era realment poc més que un gran camp obert amb un grapat de plataformes d'aterratge de permacret escampades en ell: no hauria de prendre tant de temps a Sakhisakh arribar fins a la nau i revisar-la.

A menys que hi hagués algun tipus de problema. Es va estirar a la Força, buscant guia...

I llavors, flotant a la brisa, va venir una segona trucada de batalla noghri.

-No hi ha perill, i podem apropar-nos, -va dir en Barkhimkh al seu costat, la seva veu lleugerament confosa. -Però ens adverteix que no tot és com s'esperava.

La Leia va arrufar les celles. No és com s'esperava?

-Què vol dir això? En Garm no hi és?

-No ho sé, -va dir en Barkhimkh, pujant al landspeeder i encenent els repulsors. -Jo només vaig poder veure que la nau era de fet petita, com ja havies determinat, i que no portava cap marca.

-Cap marca? -va preguntar acuradament la Leia. -Cap?

-Cap que jo pogués veure, -va dir de nou en Barkhimkh, lliscant el landspeeder a través dels arbres. -Potser a una distància més propera siguin visibles.

A part d'un vaixell de càrrega de grans dilapidat al costat llunyà del camp, la nouvinguda era l'única nau a la vista. Era de fet una nau petita, probablement biplaça, amb les línies d'una llançadora diplomàtica però d'un disseny que la Leia no podia recordar haver vist abans alguna vegada. A la proa, on una nau diplomàtica hauria portat les marques governamentals, no hi havia res. A mig camí al llarg del costat, l'escotilla estava oberta, amb una rampa curta que baixava des d'ella al permacret. -Està Sakhisakh dins? -va preguntar.

-Sí, -va contestar en Barkhimkh. -Està esperant amb el pilot i el passatger.

Pilot i passatger? la Leia va assentir mecànicament, els seus ulls a la proa de la nau. Ara, quan s'acostaven a la nau, va poder veure per primera vegada que de fet hi havia unes febles marques al nucli on alguna mena d'insígnia havia estat alguna vegada.

I fins i tot amb només el contorn visible, hi havia alguna cosa vagament familiar en el disseny. Una cosa que estava clicant un igualment vague però no obstant pertorbador record...

El landspeeder es va aturar a la rampa.

-Consellera Organa Solo, -va dir greument en Sakhisakh per l’escotilló obert. -El seu visitant requereix humilment l'honor de la seva presència.

-Per descomptat, -va dir la Leia, igualant el to formal del noghri. En Sakhisakh coneixia prou bé a Bel Iblis; qui podria ser-hi que li faria posar-se així tan formal? -Voldria el meu visitant presentar el seu requeriment personalment?

-Ho farà, -va dir en Sakhisakh, inclinant-se lleugerament i retrocedint per l'escotilla.

I quan va fer així, una nova figura va sortir a la vista. Un humanoide alt, cobert amb una delicada bata daurada, amb subtils marques porpra al voltant dels seus ulls i espatlles.

-Pau per a tu, Alta Consellera Leia Organa Solo, -va dir, amb veu calma i rica, però amb un deix de profunda i antiga tristesa en ella. -Sóc Èlegos A'kla, fiable del Romanent Caamasi. Vols unir-te’m a bord de la meva nau?

La Leia va empassar saliva quan els records la van inundar. La seva visita com una nena als camps secrets de refugiats caamasi a Alderaan, i els centenars de banderes acolorides en què onejaven escuts de famílies caamasi que havia vist allà.

Escuts com el que havia estat tret de la proa de la nau d’Èlegos.

-Sí, fiable A'kla, -va dir ella. -Em sentiria honrada.

-Si us plau perdona la meva intrusió en la teva privadesa, -va dir el caamasi, retrocedint mentre ella pujava per la rampa. -M'han explicat que tu i la teva parellaunida van venir aquí per descansar, i jo normalment no hauria violat la teva solitud. Però desitjava granment parlar amb tu, i qui vaig portar amb mi va dir que el seu encàrrec era important al punt de la urgència terrible.

-I aquesta persona és? -va preguntar la Leia mentre entrava a la nau, estirant-se amb la Força. Definitivament hi havia algú més aquí. Algú familiar...

-Crec que el coneixes, -va dir l’Èlegos, apartant-se del camí a un costat.

I allà en una cadira al fons de la cambra, retorçant-se nerviosament sota l'ull vigilant d’en Sakhisakh.

-Ghent!-va exclamar la Leia. -Què estàs fent aquí al nom de la Força?

-Necessitava parlar immediatament amb vostè, -va dir en Ghent, la seva veu sonava encara més nerviosa que el seu aspecte mentre es quedava a la cadira. -Volia veure al General Bel Iblis, però ell no està i no puc contactar-hi. I vostè és la presidenta de la Nova República i tot això, així que...

-Jo no sóc en realitat Presidenta en aquest moment, Ghent, -el va interrompre suaument la Leia. -Estic de llicència. Ponc Gàvrisom està a càrrec del govern.

En Ghent parpellejà de sorpresa, i malgrat la gravetat del seu comportament la Leia va haver d'esforçar-se per no somriure. En Ghent havia estat alguna vegada el millor geni d'ordinadors d'en Talon Karrde, amb un talent tan imponent per infiltrar-se i més per manipular sistemes d'ordinadors que en Bel Iblis havia fet de la seva meta personal temptar el noi per què marxés de l'organització d’en Karrde. En els anys després que el general havia tingut èxit en això, en Ghent s'havia superat una vegada i una altra, pujant fermament a través dels rangs fins que ara tenia el lloc de Cap de Criptografia.

Però lluny dels seus estimats ordinadors, el jove era tan ingenu i innocent i estava tan perdut com era humanament possible estar-ho. El fet que, vivint al cor de Coruscant, se les havia arreglat per no assabentar-se per res de la llicència de la Leia era gairebé normal en ell.

-Potser ella encara pugui ser d'ajuda, -va suggerir l’Èlegos, ficant-se en la consternació avergonyida d’en Ghent amb el típic aplom caamasi. -Per què no li expliques per què ets aquí?

-Sí, segur, -va dir en Ghent, recuperant la veu i traient un datapad d'una vella i gastada funda en el seu cinturó. -Vegi, el General Bel Iblis em va donar una Datacard...

-Un moment, -va interrompre l'aspra veu d’en Sakhisakh. -Vas ser tu el que li va enviar un missatge a la Consellera Organa Solo amb el nom d’en Bel Iblis?

-Bé, uh... sí, -va admetre en Ghent, mirant cautelosament al noghri. -Volia al general, veu vostè, però no vaig poder comunicar-me amb ell. I vaig esbrinar que la Leia era aquí...

-Què vols dir amb què no vas poder comunicar-te? –el va interrompre la Leia. -On està? Ha passat alguna cosa?

-No, no, va anar a sistema Kothlis, -li va assegurar ràpidament en Ghent, els seus ulls reticentment es van tornar del noghri a ella. -Algun tipus d'aglomeració de naus. No sé per què. Però no vaig poder fer-li arribar un missatge, ni tan sols amb els codis d'autorització més alts. Així que quan vaig esbrinar que vostè era aquí...

-Com vas esbrinar que ella era aquí? -va demanar en Sakhisakh.

En Ghent es va retorçar de nou.

-Bé... era als arxius d’en Gàvrisom. Vull dir, usualment no em ficaria en els assumptes de l'Alt Consell, però era molt important. I llavors el vaig trobar a ell. -Va agitar la mà desvalgudament cap a l’Èlegos.

-Jo estava esperant a la teva oficina, -va dir el caamasi, la seva veu va enviar una onada de benvinguda calma a través de la nau. -Com els meus dos col·legues van deixar clar quan vas parlar amb ells, estem profundament preocupats per la direcció que aquest assumpte ha pres. Ara, amb les amenaces manifestes cap al poble bothan aquesta preocupació s'ha magnificat molt.

Va arronsar les espatlles, un gest que onejà a través de tota l'esquena fins a les espatlles.

-Jo per descomptat havia planejat esperar fins que tornessis per continuar parlant amb tu. Però el cap de Criptografia Ghent va insistir tant en què havia de veure't immediatament que li vaig oferir transport, per tal que pogués trobar-te.

-I per tal que ell pogués usar el codi de signatura privat d’en Garm per assegurar-se que jo vindria a l’espaiport? -va preguntar la Leia, alçant les celles a Ghent.

El jove geni de les computadores va fer una ganyota de dolor.

-No vaig creure que vindries si fos jo sol, -va murmurar.

La Leia va suprimir un sospir. Sí, això era de fet clàssic d’en Ghent. La realitat dels fets, era que el seu nom i habilitat tenien un enorme pes en els nivells superiors del govern de la Nova República. Un altre fet que ell indubtablement no havia notat en absolut.

I pel que fa a portar a l’Èlegos amb ell, en Ghent probablement no tenia la menor idea de com volar en una nau estel·lar per si mateix. Frustrant i molest, però tot encaixava.

-Està bé, relaxa't, -va dir ella. -L'interrogatori ha acabat, i tot està perdonat almenys temporalment. Ara. Quin és aquest encàrrec pel qual val la pena trencar mitja dotzena de lleis?

Fent una altra ganyota de dolor, en Ghent li va apropar el datapad a la mà.

-En realitat és un missatge per en Bel Iblis, -va dir. –Però mira, només llegeix, està bé?

La Leia va agafar el datapad i el va encendre. D'altra banda, no podria evitar preguntar-se, si hagués sabut que era només en Ghent i no en Bel Iblis qui la volia veure, hauria pressionat més fort al Han perquè la portés en el seu viatge al cor de l'Imperi? Fins i tot sense el missatge d’en Ghent les raons havien semblat correctes i apropiades en el moment. Però altrament...

I llavors les paraules van aparèixer a la pantalla del datapad... i un fred gelat la va travessar.

-On vas aconseguir això? -va preguntar, la seva veu sonava irreal a través dels sobtats cops a les orelles.

-El General Bel Iblis el va portar de Morishim, -va dir en Ghent, la seva veu també tremolava ara. -Hi havia una corbeta Corelliana que va arribar al sistema, només que una Destructor Estel·lar la va agafar i se la va emportar.

-Recordo haver llegit l'informe privat d’en Garm sobre això, -va dir la Leia. -Ell volia que l'incident es mantingués en secret mentre intentava esbrinar de què es tractava.

-Bé, aquesta era una transmissió de la Corbeta, -va dir en Ghent. -Estava tota desfigurada, però vaig poder filtrar el bloqueig i desxifrar-la.- Va respirar sorollosament. -Veus per què havia de fer-li-ho arribar de seguida a algú?

La Leia va assentir silenciosament, mirant fixament al missatge.

Parla el Coronel Meizh Vermel, enviat especial de l'Almirall Pellaeon, enviat aquí per avisar al General Bel Iblis sobre la negociació d'un tractat de pau entre l'Imperi i la Nova República. La meva nau està sota l'atac d'elements traïdors a l'Imperi, i no espero sobreviure. Si la Nova República està d'acord a sostenir aquestes discussions, l'Almirall Pellaeon estarà al centre miner de gas abandonat a Pesitiin en un mes per trobar-se amb vostè. Repeteixo: Parla el Coronel Meizh Vermel...

-Consellera? -va murmurar en veu baixa Sakhisakh des de l'altre costat de la cambra. -Hi ha algun problema?

La Leia va alçar la vista cap al noghri, gairebé sobresaltada de trobar-lo mentre els pensaments s'arremolinaven a través de la seva ment. Un tractat de pau. No una treva temporal, sinó una veritable i genuïna pau. Una cosa que havia estat buscant i havia anhelat des dels dies de l'Emperador Palpatine i la seva pròpia decisió juvenil d'oposar-se a ell i a tot el que representava.

I aquest era, sent-li ofert a ells pel Comandant Suprem de tota la Flota Imperial.

O no? En Pellaeon només estava oferint-se a negociar, després de tot. Hi havia condicions prèvies que serien plantejades en tal reunió, condicions que convertirien a tot l'exercici en poc més que una pèrdua de temps o, pitjor, un cop de propaganda per a l'Imperi?

O era fins i tot pitjor que això? Era alguna mena de trampa?

-Consellera? -va repetir en Sakhisakh, caminant al seu costat, els seus grans ulls negres mirant-la fixament amb preocupació. -Què la pertorba?

Sense paraules, ella li va donar el datapad. Perquè en Pellaeon probablement ja no estava a càrrec de l'Imperi. Si es podia creure en Lando, i si això mateix no era alguna mena de truc, el Gran Almirall Thrawn havia tornat.

I amb en Thrawn, res era mai el que semblava. Mai.

En Sakhisakh exclamà quelcom que va sonar viciós en l'idioma noghri.

-No pot creure en això, -va grunyir, retornant el datapad a Ghent com si fos una cosa bruta que li desagradés fins i tot tocar. -L'Imperi és l'encarnació de les mentides i la traïció. Mai serà d'una altra manera.

-És sovint d'aquesta forma, si, -va convenir sòbriament la Leia. -Però d'altra banda.

-No hi ha cap altre costat!-va grunyir en Sakhisakh. -Trair i assassinar el meu poble. Trair i assassinar el seu poble.

-Ja ho sé, -va murmurar la Leia, el vell dolor va pujar de nou com àcid per la seva gola.

-I si en Thrawn ha de fet enganyat a la mort, -va continuar el noghri, amb una veu que es va tornar una mica mortal, -llavors hi ha encara més raons per rebutjar qualsevol cosa que pugui dir l'Imperi.

-Probablement, -va dir la Leia. I no obstant això...

-Puc veure-ho? -va preguntar l’Èlegos.

La Leia va titubejar. Tècnicament, aquest era un assumpte altament confidencial de la Nova República...

-Sí, és clar, -va dir, donant-li el datapad, seguint els seus instints sensibilitzats per la Força sobrepassant les estrictes legalitats de la situació. Abans de la destrucció del seu món, els caamasi havien estat entre els més grans mediadors i negociadors que l'Antiga República hagués conegut alguna vegada, les seves habilitats en tals assumptes rivalitzaven fins i tot amb aquelles dels Jedi. L’Èlegos bé podria tenir algun pensament que ajudaria a arreglar-ho tot.

Durant un llarg minut, el caamasi va estudiar el datapad en silenci. Llavors, els seus ulls blau sobre verd van relluir d'emoció, va alçar de nou la mirada a ella.

-Jo no veig cap alternativa-, va dir. -Sí, pot ser un parany, però això no és segur. I si hi ha tan sols una petita oportunitat que l'Almirall Pellaeon sigui sincer, aquesta oportunitat ha de ser explorada.

En Sakhisakh va examinar sospitosament a l'altre.

-He admirat per molt temps als caamasi, fiable A'kla, -va dir, amb veu a la vora del desafiament. -Però en això, parles amb les paraules d'un nen sense desmamar. Realment li suggereixes a Bel Iblis que es fiqui obertament en les mans de l'Imperi?

-M’interpretes malament, amic meu, -va dir serenament l’Èlegos. -No li ofereixo tal curs al General Bel Iblis. De fet, com ja ha estat assenyalat, seria impossible fins i tot suggerir-li-ho.

-Per què? -va preguntar la Leia.

-Perquè com Ghent ha descobert, no tenim cap mitjà de comunicar ràpidament amb ell, -va dir l’Èlegos. -I la velocitat és vital, perquè aquesta oportunitat encara ara es pot estar tancant.- Va tocar el datapad. -No sé quan va tenir lloc l'incident de Morishim, però està clar que les forces que s'oposen a l'Almirall Pellaeon ja han començat a reunir-se contra ell. Tot i que tots els atacs manifestos hagin fallat, no pot esperar per sempre la resposta de Coruscant.

En Sakhisakh li va llançar una mirada cautelosa a la Leia.

-A qui suggereixes llavors que se li demani que es fiqui en les mans de l'Imperi?

L’Èlegos va agitar el cap.

-No hi ha necessitat de demanar-li a ningú, -li va dir al noghri. -L'elecció és aparent i òbvia. Hi aniré jo.

En Sakhisakh semblà ser pres desprevingut.

-Tu?

-Per descomptat, -va dir l’Èlegos. -Consellera Organa Solo, tinc una obligació cap a Ghent per portar-lo de tornada a Coruscant. Si acceptessis prendre aquesta obligació, jo podria partir immediatament cap a Pesitiin.

La Leia va sospirar. Ara, per fi, va comprendre per què li havia semblat correcte deixar anar al Han ell sol a Bastió mentre ella esperava aquí.

-No cal, Èlegos, -va dir ella. -Pots portar-lo de tornada tu mateix. Jo seré la que vagi a Pesitiin.

En Sakhisakh va fer un soroll amb la seva gola.

-No puc permetre-li fer això, Consellera Organa Solo, -retrunyí. -Ficar-se en semblant perill.

-Ho sento, Sakhisakh, -va dir suaument la Leia. -Però com va dir l’Èlegos, només hi ha una opció possible. Jo sóc l'única aquí que té l'autoritat per negociar en nom de la Nova República.

-Llavors porti a algú més des de Coruscant, -demandà el noghri.

-Com també ha dit l’Èlegos, no tenim temps, -va dir la Leia. -Si en Pellaeon ha complert amb el seu programa, ja ha estat en Pesitiin per onze dies. He d'anar jo, i he d'anar ara.- Va respirar profundament. -Si no pots tractar amb Imperials, ho entendré. Puc agafar el Falcó i anar-hi sola.

-Si us plau no m’insulti, -va dir obscurament en Sakhisakh. -Per descomptat que en Barkhimkh i jo l’acompanyarem. Fins i tot fins a la mort, si això és el que ens espera.

-Gràcies, -va dir la Leia. -Gràcies a tu també, Ghent, per portar-me això. Vas fer el correcte, amb les il·legalitats flagrants i tot. Fiable A'kla, també t'agraeixo la teva ajuda aquí.

-Espera un minut, -va dir en Ghent, amb ulls que semblaven confosos de nou. -Vas a anar-hi? Sola?

-No sola, -va grunyir en Sakhisakh. -Nosaltres estarem amb ella.

-Sí, segur, -va dir en Ghent, mirant d'un costat a un altre entre la Leia i l’Èlegos. -Vaig voler dir... Èlegos? No pots, tu saps?

-Viatjar amb ella? - va dir el caamasi. -Certament, estaria més que disposat per fer-ho així. Encara que no tinc cap autoritat oficial a la Nova República, la meva gent té algunes petites habilitats de negociació.- Mirà pensativament a Ghent. -Però com ja he explicat, tinc l'obligació prèvia de portar-te de tornada a Coruscant.

-Tret que estiguis disposat a agafar una llançadora a Pakrik Major i trobar una nau de línia que et porti de tornada, -va suggerir la Leia.

-Però jo no vaig voler demanar-te que...- la cara d’en Ghent es va retorçar en una cosa que semblava gairebé dolor. -Vull dir, només et vaig portar el missatge perquè...

Va sospirar, una gran exhalació d'aire que va semblar encongir-lo com un globus que es desinfla.

-Està bé, -va dir amb resignació. -Sí, està bé. És clar, també aniré amb vosaltres. Per què no?

La Leia va parpellejar. No era la decisió que havia esperat d'ell.

-Agraeixo l'oferta, Ghent, -va dir. -Però realment no és necessari.

-No, no, no intentis convèncer-me que no hi vagi, -va dir en Ghent. -Jo els vaig ficar en això, també hauria de quedar-me fins al final. De qualsevol manera, tots em diuen que necessito sortir més.

La Leia va mirar l’Èlegos, va captar l'assentiment microscòpic de l'altre. Aparentment, tres dies sol en una nau de dues places amb un caamasi li havien fet un món de bé a Ghent.

O si no el jove geni de les computadores estava finalment començant a créixer.

-Està bé, -va dir ella. -Gràcies. Gràcies a tots.- Va fer una ullada al voltant de la sala. -Em temo que haurem d’anar amb el Falcó, aquesta nau és massa petita per a tots nosaltres. Està a un viatge de vint minuts a landspeeder de distància.

-Llavors anem-hi, -va dir l’Èlegos, instigant-la suaument. -Hi ha molt poc temps per perdre.

Cinc minuts més tard estaven corrent pel paisatge de Pakrik Minor, el xiulet del vent era l'únic so mentre els cinc ocupants estaven asseguts embolicats en el silenci dels seus propis pensaments.

La Leia mai es va assabentar del que els altres estaven pensant durant aquest viatge. Però a ella se li havia ocorregut de sobte una nova i pertorbadora idea. Un Jedi, sabia, podia sovint veure o sentir el futur i, com ella havia fet sovint, podia captar una sensació de la rectitud del camí que prenia o la posició del propi Jedi al llarg d'aquest camí. Estava veient aquesta rectitud per a ella mateixa ara.

Però podia algun Jedi, es va preguntar, veure endavant fins a la seva pròpia mort? O estaria el camí que portava fins en aquest moment sempre en la foscor? Sentint-se correcte i apropiat, potser, tot el camí fins al punt del pas?

Ella no ho sabia. Potser aquest seria el camí on ho esbrinaria.

Següent