Visió de Futur (XXII)

Anterior

CAPÍTOL 22

La conversa, o almenys la part que la Karoly havia pogut sentir a través de la porta entreoberta, havia estat curta, punxant, i desagradable.

I molt il·luminadora. Els Pirates Cavrilhu, aliats amb l'Imperi.

En un nivell, va suposar, no era una revelació tan gran, particularment no després d'aquesta conversa que va aconseguir sentir entre en Solo i Calrissian. Els imperials havien estat fent negocis sota-la-taula amb els fems del baix món durant anys, després de tot, des de la còmoda relació d'aquest maleït assassí Palpatine amb el Príncep Xizor per avall. Ara que el vast Imperi que s'estenia per les estrelles s'havia reduït a un llastimós grapat de sectors, tindrien tantes més raons per contractar alguns per fer la seva feina bruta.

Però en un altre nivell, això era de fet una cosa nova. En Zothip no havia estat parlant amb el Moff Disra com un assalariat ho faria amb el seu cap, sinó com un complet igual. Un igual molt infeliç, a més a més, si el to i corrents d'invectiva del cap pirata eren una indicació.

Encara més interessant, ateses les amenaces vetllades d’en Zothip de fer-ho públic, també semblaria que aquest acord no era sancionat ni tan sols conegut per la resta del lideratge Imperial.

La Karoly havia seguit originalment en Zothip amb la idea de cobrar venjança contra els pirates per la seva part en la matança lorardiana de fa tres anys. Ara, havia ensopegat amb alguna cosa molt més interessant.

-Creus que vindrà? -la veu d'un dels pirates incursionà en els pensaments de la Karoly.

-Per descomptat que ho farà, -va grunyir en Zothip. -Creus que ens vol anunciant el nostre tracte en la freqüència de transmissió de comunicador de tot Bastió?

-No vindrà sol, -va advertir la veu d’en Control. -Portarà guàrdies amb ell.

-No molts d'ells, -va dir en Zothip. -No hi ha molta gent amb la que aquest llimac confiï.

-De totes maneres un suport ocult podria ser una bona idea-, va dir en Control, i la Karoly va poder sentir la indirecta en el seu to. -Per si de cas.

-Oh, està bé, -va concedir en Zothip amb gràcia perversa. -Crans, Portin, torneu a passadís. Si els xiulo, surtin i matin a tot el qui no siguem nosaltres.

Hi va haver un parell d'afirmacions i el so de passos aproximant-se. Movent-se amb considerablement menys soroll, la Karoly es va retirar al voltant de la lleugera corba en el passadís. La tènue llum es va incrementar quan els pirates van obrir la porta, i va disminuir de nou quan la van tancar parcialment.

I ara tenia una decisió que fer. Aquí enrere, quatre metres darrere dels dos pirates ocults i els seus xiuxiuejos, no podria sentir la conversa que hi hauria entre en Zothip i en Disra com a ella li hagués agradat. És més, el pensament que fins i tot un Moff Imperial fora emboscat per algú com els Pirates Cavrilhu no li queia bé.

Va esbossar un prim somriure en la foscor per la ironia de la situació. Era precisament el mateix que la Shada havia objectat feia cinc setmanes enllà en aquell terrat assotat pel vent a Borcorash, i fins i tot la raó per la qual la Karoly era aquí.

Però les profundes consideracions filosòfiques podrien esperar per un altre dia. Mentrestant, els Pirates Cavrilhu li devien a les Mistryl un deute de mort... i la primera quota seria abonada aquí i ara. Guardant el seu blàster, la Karoly esgrimí un parell de prims ganivets i va avançar.

En Crans i en Portin, ajupits costat a costat darrere de la porta parcialment oberta, xiuxiuejant-se i rient entre si en tensa anticipació a la carnisseria per venir, ni tan sols mai la van sentir venir.

Va ser cosa d'un altre minut arrossegar en silenci els cossos uns metres pel passadís on no estarien sota els seus peus. Llavors, tornant a la porta parcialment oberta, es va ajupir i lliscà la punta d'un dels seus ganivets al llarg de la gruixuda catifa de la cambra.

La imatge reflectida en el metall era petita i una mica distorsionada, però la Karoly havia fet això mil vegades abans i sabia com interpretar-la. Com havia esperat, en Zothip i els seus tres homes restants eren tots enfrontant la porta ornamentada que era a la paret dreta. En Zothip estava assegut bastant arrogantment a l'escriptori de l'ordinador del Moff, els altres descansaven contra parets o sobre els mobles en diversos altres llocs al voltant de l’habitació. Tots estaven tocant les culates dels seus blàsters o fregant-se les mans d'armes en preparació, tots s'havien apartat de la seva línia de foc i de l'emboscada que encara pensaven que estava preparada.

Estava formulant el seu pla d'atac probable, si havia d'arribar a això, quan es va sentir el suau clic d'un pany a l'altre costat de la cambra. A l'instant, la conversa en murmuris dels pirates va cessar. La porta es va obrir, i dos homes van entrar.

El de la dreta era el Moff Disra; això era obvi per la seva edat i la túnica del seu rang i la supèrbia arrogant amb què caminava cap a la cambra. El segon home, a la dreta d’en Disra, vestia un uniforme Imperial.

La Karoly va sentir l'alè atrapat a la seva gola i un formigueig desagradable al clatell. El segon home era un guerrer.

No un soldat: un guerrer. Podia veure-ho en la seva postura, en la seva forma de caminar, en la posició de les mans, en la manera com els seus ulls van avaluar la situació davant seu.

En Control havia advertit que en Disra portaria guàrdies amb ell. Obscurament, la Karoly es va preguntar si algun dels pirates seria capaç de reconèixer al guerrer sota l'uniforme.

El mateix Zothip, aparentment, no va poder.

-Et va prendre el teu bon i dolç temps arribar fins aquí, -va grunyir mentre el guerrer tancava la porta. -Qui és el nerf?

-Fora de la meva cadira, -va grunyir en resposta en Disra, ignorant la pregunta i gesticulant irritadament al cap pirata recolzat.

-Jo sóc el que està parlant aquí, Disra, -va dir en Zothip, sense fer cap moviment per deixar la cadira. -Espera un minut, et conec-, va afegir, estenent un dit cap al guerrer. –Si, ets el mocós que es va endur a tots els meus consellers. Tu podrit sovler menja-rark.

La Karoly va fer una ganyota de dolor, mig esperant que la resposta del guerrer a l'insult fos la mort sobtada. Però no era provocat tan fàcilment.

-Això és correcte, -va dir, amb veu glacialment calmada. -Sóc el Major Tierce. I com li vaig explicar en aquell moment, l'Imperi tenia una necessitat més urgent pels seus serveis.

-Així que només els vas aixecar i els vas treure, huh? -va contraposar en Zothip, la seva veu s'anava enfosquint. -Bé, potser així és com vostès els sedassadors de femta Imperials fan les coses. Però així no és com es fa en el baix món. Fas un tracte, i el compleixes.- Va estendre de nou el dit. -O passaràs el teu últim parell de minuts de vida penedint-te.

-Vaig pensar que en el baix món tampoc s’acovardien-, va afegir desdenyosament en Disra. –En Pellaeon el va espantar tant?

-No estic parlant d’en Pellaeon, -va dir entre dents en Zothip. –M’ocuparé d'ell més tard. Ara mateix tu ets el que està en el cercle calent. Començant amb la compensació completa pel meu creuer de batalla i els vuit-cents homes que van morir amb ell.

-Aparentment, s'ha acovardit, Sa Excel·lència, -va dir en Tierce. -El pou del sàbacc ha crescut massa per al seu gust, i vol sortir.

En Zothip esbufegà.

-Paraules. Això és tot el que fas, Disra. Paraules i promeses, i nosaltres vam acabar fent tota la feina i tenint totes les baixes. Però ja no. Em figuro que vint milions han de cobrir...

-Suposeu que podem mostrar-li que tenim més que paraules, -el va interrompre en Tierce, amb una vora de desafiament a la veu. -Suposeu que podem donar-li la prova de què l'Imperi està una vegada més a l’alça, i que aquesta vegada res no podrà aturar-nos. Encara voldria marxar?

En Zothip va riure, un so completament mancat d'humor.

-La prova, huh? Si creus que alguna cosa que tens pot...

Es va interrompre de nou quan darrere d’en Disra i en Tierce la porta es va obrir. Un dels pirates mig esgrimí el seu blàster.

-Bona tarda, Capità Zothip, -va dir serenament la figura uniformada de blanc quan va entrar a la cambra. -Permeteu-me presentar-me. Sóc el Gran Almirall Thrawn.

***

Li va prendre al Comandant Dreyf menys d'un minut localitzar el calaix secret amagat sota la superfície d'escriptura de l'escriptori d’ivrooy. Li va prendre només dos minuts més, amb l'ajuda d'algunes eines quelcom il·legals, forçar-lo.

Dins hi havia vuit datacards. Tres d'elles tenien etiquetes de sessions d'informació governamentals oficials: una de l’Ubiqtorat, les altres dues d'Intel·ligència de la Flota.

Però les altres cinc...

-Copia d’elles, -va ordenar en Pellaeon mentre en Dreyf ficava una de les datacards sense etiqueta al seu datapad. -De totes elles, incloent-hi les oficials. Veurem què pot fer amb elles la secció de decriptació del Quimera.

-Deixeu-me intentar alguna cosa primer, si m'ho permet, senyor, -va dir en Dreyf, traient una Datacard de la seva butxaca i inserint-la en la ranura auxiliar del seu datapad. -Un dels petits extres que vaig obtenir en la meva investigació de les finances de Lord Graemon va ser l’encriptació que feia servir per comunicar-se amb Bastió. Vegem si en Disra era prou descuidat o sobreconfiat per utilitzar la mateixa aquí... Bé, bé. El nostre petit i intel·ligent Moff sembla haver perdut una aposta.

Va esbossar un prim somriure cap en Pellaeon.

-És aquí, Almirall. Tot està aquí.

En Pellaeon va anar fins al seu costat i va mirar sobre la seva espatlla. Sí, hi era: noms, dates, quantitats, detalls de les diverses transaccions. Tot.

-Podrà relacionar això amb l'extrem d’en Graemon de l'operació? -va preguntar.

-Fàcilment, -li va assegurar en Dreyf, encara fent una ràpida revisió dels arxius. –En Disra fins i tot va ser prou amable per proporcionar dates en tot. Tot el que realment necessito fer...

-Esperi, -el va tallar en Pellaeon, colpejant un dit al braç de l'altre. Alguna cosa havia captat la seva atenció mentre passava. -Retrocedeixi uns arxius. No, intenti-ho un de més. Un de més.

I allà estava: el nom que en Pellaeon havia vist de passada. El nom, ubicació actual i ordre d'empresonament.

-Coronel Meizh Vermel, -va llegir en Dreyf, arrufant les celles. -No és un dels seus ajudants, Almirall?

-És clar que ho és, -va dir en Pellaeon, la seva satisfacció pel descobriment que acabava de fer de sobte es va esvair en la boira de la fúria fosca. -Es va esvair mentre estava en una missió especial per a mi.

-Oh, ho va fer, -va dir en Dreyf, la seva pròpia veu es va enfosquir. -Així que en Disra ara també es dedica als segrestos, no?

-Només en ocasions especials, -va dir en Pellaeon, mirant el calaix ocult. En Dreyf havia fet un treball eficient forçant el pany, però no hi havia cap manera d'ocultar el mal. Al mateix minut que en Disra obrís de nou el calaix sabria que algú havia estat allà dins.

I en Pellaeon va prendre una decisió.

-No es molesti a copiar-les, -va dir, recollint les datacards. -Ens emportarem les originals.

En Dreyf parpellejà.

-Senyor? Però...

-I ens anem-, va afegir en Pellaeon, alçant la vista a un dels soldats de guàrdia a la porta. -Contacteu amb el Quimera, -va ordenar. -El Capità Ardiff s'ha de preparar per a la partida quant jo arribi a bord. Aleshores truqui al Tinent Marshian a la llançadora i digui-li que estem de camí.

-Sí, senyor.- El soldat va treure el seu comunicador.

-Què hi ha d’en Disra? -va preguntar en Dreyf. -Encara no ens hem encarregat d'ell.

-En Disra pot esperar, -va dir greument en Pellaeon. -Ara mateix, la meva major preocupació és alliberar en Vermel abans que en Disra decideixi que és un risc.

-Anirà vostè en persona?

-Sí, -va dir en Pellaeon, tancant el calaix ocult. -Depenent de com hagi preparat en Disra l'ordre d'empresonament, pot fer falta la meva autoritat personal com a Comandant Suprem per treure'l. A més a més, a hores d'ara no confio que ningú fora del Quimera no estigui en la butxaca d’en Disra.

-O al d’en Thrawn? -va murmurar en Dreyf.

En Pellaeon va fer una ganyota.

-Si en Thrawn està de fet viu, -va dir. –Hi aniré de totes maneres.

-Podria ser complicat, -va advertir en Dreyf, posant-se a un pas al costat d’en Pellaeon mentre es dirigien cap a les portes dobles. -L'Estació de Rimcee està un parell de dies de vol de distància. En Disra sens dubte notarà l'absència d'aquestes datacards abans que això.

-No es preocupi, tinc alguns trucs propis disponibles, -va dir en Pellaeon. -Soldat?

-El Tinent Marshian informa que la llançadora estarà a punt per volar quan hi arribem, senyor, -informà el soldat. -El Capità Ardiff informa el mateix sobre el Quimera.

-Que bé, -va dir en Pellaeon, fent-li senyals als soldats perquè obrissin les portes. -Llavors no els fem esperar.

     

***

Per uns segons la sala va estar en absolut silenci. El silenci d'una cova, o un bosc, o una tomba. En Disra va deixar que la quietud s'estengués, gaudint completament la mirada d'incredulitat atordida a la cara d’en Zothip. Era hora que l'arrogant pirata menja-llim xoqués de cara contra alguna cosa que el seu soroll i ventada no pogués manejar.

Li hauria agradat veure que la consternació durava una mica més temps. Però per raons només conegudes per ell, l'estafador va escollir trencar l'encanteri.

-Sembla sorprès per la meva presència aquí, -va dir, la seva suau veu d’en Thrawn era tan absolutament perfecta com havia estat el silenci. -Només puc concloure que no ha estat prestant atenció a les notícies que vénen de Coruscant.

Per un moment la boca d'en Zothip va treballar en silenci, el moviment amplificat grotescament per l'espessa barba, abans que finalment trobés la seva veu.

-No, vaig sentir que havia tornat, -va dir per fi, les paraules li sortien amb alguna dificultat. El so de la seva veu va semblar animar-lo. -Només que no ho vaig creure, això és tot-, va afegir, redreçant les seves espatlles.

-Per què no?

Els ulls d’en Zothip es van llançar a un dels seus homes, com si volgués assegurar-se que ell era el que tenia el control aquí.

-Perquè em vaig figurar que qualsevol que s'hagués allunyat d'aquest forat de llim d'Imperi no seria prou estúpid per tornar, -va dir, amb una veu sobtadament agressiva de nou.

A l'altra banda d’en Thrawn, en Tierce es va regirar. Però en Thrawn merament va somriure.

-No està malament-, va dir. -Una mica lent, però d'altra banda no està malament en absolut.

Les celles d’en Zothip es van estrènyer entre si.

-De què estàs parlant?

-L'Imperi està en posició d'alçar-se de nou, -va dir en Thrawn, creuant per davant d’en Disra mentre donava a cada un dels altres tres pirates una breu mirada avaluadora. -I mentre que certament no necessitem aliats, tampoc som contraris a tenir-los.

Un dels pirates, fora, darrera d’en Zothip i una mica cap a la paret dreta, va esbufegar de manera refinada.

-És així com pensa de nosaltres? - demandà, plegant els braços sobre el seu pit. -Com aliats?

-Control té raó, -va secundar en Zothip, assenyalant amb un polze a l'altre. -Tu dónes les ordres i obtens els guanys mentre que nosaltres fem la feina bruta. Quin tipus d'aliat és aquest?

-El tipus d'aliat que està a punt de guanyar una posició més enllà dels seus somnis més salvatges, -va dir en Thrawn, la seva veu notòriament més fresca. -Posició, poder, i riqueses per comprar i vendre sistemes sencers.

-I quan se suposa que passarà tot això? -interposà Control. S'estava, va notar en Disra amb un toc d'inquietud, separant lentament d’en Zothip cap a la paret. Com si es distanciés del seu cap en preparació per a algun tipus d'acció...

En Tierce també el va veure. Pel cua d'ull en Disra va veure al Guàrdia fer un pas silenciós en la mateixa direcció, mantenint la mateixa distància a Control mentre es movia simultàniament més a prop de l'altre pirata que es recolzava contra la paret a l'esquerra d’en Zothip.

El que deixava només al pirata que estava parat a la dreta d’en Zothip fora del ràpid abast del Guàrdia. En Disra va mirar furtivament en aquesta direcció, esperant que en Tierce no s'hagués oblidat d'ell.

-Bastant aviat, -li va assegurar en Thrawn. -La majoria de les peces ja estan preparades i en posició. Aquelles que no ho estan ho estaran aviat.

 -Aquestes peces són els seus altres aliats? -va suggerir en Control. -És així com ens veuen? Com ​​peces en un joc?

-No m'agrada que em diguin una peça en el joc d'algú, -va grunyir en Zothip abans que en Thrawn pogués contestar. -Som els Pirates Cavrilhu. No juguem més que el nostre propi joc.

Es va interrompre per un refilet a l'escriptori de l'ordinador.

-Esperes una trucada? -va preguntar sarcàsticament.

En Disra va ignorar el comentari, avançant i prement la tecla del comunicador mentre girava la pantalla per enfrontar-la-hi.

-Sí?

Era el tinent a la cambra de situació... i per la mirada a la cara en Disra es va adonar que no eren bones notícies.

-La seva Excel·lència, tenim un problema-, va dir intensament l'altre. -Els espies semblen haver-se escapat de la xarxa.

En Disra va reprimir una maledicció.

-Com?

-Van usar droides d'una botiga per emmascarar les freqüències de biocomunicador verpine, -va dir el tinent, sonant fastiguejat. -Per quan vam localitzar la botiga i vam interrompre les transmissions, havien sortit del rang dels nostres detectors de ressò. Està el Gran Almirall Thrawn allà, amb vostè?

-Sí, -va dir en Thrawn, caminant al costat d’en Disra. -Estaré allà en breu. Mentrestant, dispersi els seus detectors de ressò en un patró de reixeta a banda i banda de la seva última ubicació i vegi si poden captar-la de nou.

-Sí, senyor, -va dir el tinent.

En Disra va posar la pantalla en blanc, llançant una ràpida mirada a Tierce. Ell mai, mai va haver, de deixar-se convèncer amb aquesta confrontació amb en Zothip mentre en Solo i Calrissian encara estaven solts.

-Serà millor que hi tornem, -va dir, mirant a Thrawn.

-Llavors, van a simplement deixar-nos aquí? -va preguntar Control. Hi havia retrocedit un altre pas d’en Zothip, els seus braços encara estaven plegats sobre el seu pit.

-No siguin absurds, -va petar en Disra, de sobte molt cansat d’en Zothip i els seus pirates. -No volen estar al costat guanyador? Està bé, n’hi ha molts que si. Major Tierce, truqui una escorta per mostrar-los la sortida als nostres visitants.

-Espera just allà, -va retrunyir en Zothip, aixecant amb esforç el seu voluminós cos de la cadira i deixant caure la mà al seu blàster. -Ens anirem quan tingui els meus vint milions. Ara lliuri-me’ls o si no.

-O sinó què? - demandà en Disra. -Ingrat, fangós...

-És suficient, -va grunyir en Zothip. Alçant un dit cap a la seva boca, va fer una xiulada penetrant. Els dos pirates a cada costat d'ell van buscar els seus blàsters.

I en Tierce es va moure.

El pirata més proper al Guàrdia ni tan sols va arribar a treure el seu blàster de la pistolera abans que en Tierce estigués sobre ell. Un cop curt, un moviment confós de les seves mans, un espetec ofegat d'os, i el pirata es va ensorrar a la catifa com un sac buit. Hi va haver una maledicció sobresaltada del seu company a la dreta d’en Zothip, però fins i tot mentre en Disra girava el cap per mirar, hi va haver un xiuxiueig de moviment des de la direcció d’en Tierce i l'empunyadura d'un ganivet sobresortia de sobte del pit de l'home.

Un ganivet que es va unir al que ja estava en el seu coll.

En Disra va contenir la respiració, els seus ulls es van llançar del pirata a la dona alta i prima que havia aparegut de sobte a la cambra per la porta oculta. La seva mà es va moure bruscament, hi va haver un parpelleig de llum reflectida.

I en Zothip va obrir la boca de dolor, tombant-se cap endavant directament cap a la puntada devastadora que en Tierce havia llançat al seu estómac. Una altra agonitzant boquejada quan la puntada de peu va connectar, i el cap pirata va caure escampat amb un cop fort sobre l'escriptori de l'ordinador, el seu blàster va volar d'una mà sobtadament flàccida per aterrar a terra.

I en Disra es va trobar mirant l'empunyadura del ganivet que havia aparegut en el centre de l'esquena d'en Zothip. Un regal, òbviament, de la dona.

Va alçar la vista cap a ella quan va caminar silenciosament fins a l'escriptori, ignorant als tres Imperials. Agafant la barba d'en Zothip, va girar els seus ulls vidriosos per enfrontar-la.

-Això va ser per Lorardian, -va dir, la seva veu baixa però amarga.

La boca d'en Zothip es va moure una vegada, però no va sortir cap so. Els ulls vidriosos es van posar més vidriosos, i es van tancar, i quan la dona va deixar anar la seva barba va penjar un cop més i es va quedar quiet.

De nou un silenci va baixar a l’habitació. I un cop més, en Thrawn va ser el que el va trencar.

-Molt ben fet, -va dir. -Gràcies per la seva ajuda.

-No l'hauria necessitat-, va afegir intensament en Tierce. En Disra el va mirar, notant amb alguna sorpresa que el Guàrdia havia tret un petit blàster d'alguna part i el tenia apuntat cap a la dona.

-Qui és vostè?

Ella va alçar la vista del cos d’en Zothip, els seus ulls foscament i lleugerament despectius quan va mirar a Tierce de dalt a baix.

-Aparentment, no tota la seva gent és tan apreciativa com vostè, Almirall Thrawn, -va dir, ignorant la pregunta del Guàrdia.

-Haurà de perdonar al Major Tierce, -va dir tranquil·litzadorament en Thrawn. -La meva seguretat és una de les seves preocupacions primàries, una responsabilitat que es pren molt seriosament. Però no l'entén com jo.- Va agitar una mà cap al blàster d’en Tierce. -Pot baixar l'arma, Major. Les guàrdies de les ombres Mistryl no maten casualment o sense causa.

En Disra de sobte va sentir fred. Una guàrdia de les ombres Mistryl? Aquí en el seu palau?

La dona va parpellejar, òbviament presa desprevinguda per la revelació d’en Thrawn de la seva identitat.

-Com va saber qui sóc? - demandà, estrenyent els ulls.

-Oh apa, -va dir en Thrawn, reprovant-la lleugerament mentre agitava una mà lànguida cap a la carnisseria. -Després d'aquesta demostració de les seves habilitats de combat, qui podria ser més que una Mistryl? I per descomptat, ens va donar aquesta referència a Lorardian-, va afegir suavitzant la veu. -Els meus condols per allò.

-Gràcies, -va dir, gairebé reticentment inclinant el cap en reconeixement. -No vaig pensar que ningú més sabés o li importés el que va passar allà.

-La informació és part de la meva feina, -va dir en Thrawn.

-Suposo que sí.- La dona va assenyalar a la seva esquerra amb el cap. -Què penseu fer amb les sobres?

-Encara no ho sé, -va dir en Thrawn. -Digueu-me, Control: què farem amb vostè?

En Disra va apartar la mirada de la dona, de sobte, i tardanament comprenent que no s'havien ocupat de l'últim pirata.

I amb una bona raó. En Control estava parat perfectament quiet en el punt on havia estat quan la lluita va començar, les seves mans sostingudes obertes i buides davant d'ell, el seu blàster encara a la seva pistolera. No obstant això a la seva cara no hi havia por o còlera, sinó contemplació freda de l'escena.

-Les meves felicitacions per a vostè, Almirall, -va dir, inclinant el cap en Thrawn i llavors cap en Tierce. -I a vostè, Major. Estava esperant stormtroopers en nínxols ocults de la paret. La seva forma va ser molt més subtil i igualment efectiva.

Va girar el cap per mirar a la dona.

-La seva aparició, d'altra banda, va ser completament inesperada. Suposo que ens va seguir furtivament per la nostra entrada. Donaria molt per saber com ho va fer.

-L'únic que les Mistryl tenen per oferir als Pirates Cavrilhu és la mort, -contraposà fredament ella. -Dóna'm una raó per la qual no hauria de començar amb tu.

En Control va arronsar les espatlles, però en Disra va poder adonar-se que no estava realment tan tranquil com estava intentant mostrar-se.

-Perquè ja ha venjat les morts de les Mistryl a Lorardian, -va dir. –En Zothip va ser el que va forçar la situació allà. No hi havia res que cap de la resta de nosaltres pogués fer al respecte.

Va tornar els ulls cap en Disra.

-Igual que ell va ser el qui exigia una venjança contra vostè i l'Almirall Pellaeon per la relliscada a Pesitiin, Sa Excel·lència-, va afegir. -M'agradaria suggerir que tots aquests disgustos poden i han de ser deixats en el passat.

En Tierce esbufegà una mica per sota el nas.

-Certament valerós, no?

-Aquest no és el punt, Major, -va dir en Disra, somrient-li a Control. De sobte, tot tenia sentit. -Control aquí no està donant manotades desesperadament per intentar salvar la pell. Ell havia anticipat tota aquesta confrontació des del començament.

La Mistryl li va arrufar les celles.

-Què vol dir?

-Vull dir que va decidir que estava cansat de ser segon en la línia, -li va explicar en Disra, mirant acuradament a Control. El lleuger somriure de comprensió als llavis de l'altre era la prova que necessitava que havia donat precisament en el clau. -Tot va ser política pura.

 -Va ser més que només política, Sa Excel·lència, -va dir en Control. –En Zothip tenia la boca i la fanfarroneria, però no tenia el cervell per gestionar una organització tan gran com la nostra. Durant anys jo he estat el que l'ha mantingut funcionant. És temps que prengui el lloc així com el treball.

-Que convenient que li haguem aclarit el camí, -va dir en Thrawn. -Hi ha quelcom més que vulgui de qualsevol de nosaltres?

-Per començar, m'agradaria sortir d'aquí viu, -va dir en Control, donant-li a cada un dels Imperials un somriure que se les va arreglar perquè fos envanit i ensabonador alhora. -A més d'això -va titubeig. –En Zothip tenia raó sobre el nostre acord amb el Moff Disra, -va dir, tornant la seva atenció cap en Thrawn. -Era bastant bo, però també nosaltres estàvem prenent massa dels riscos. A part d'això, la Nova República sembla estar ara darrera nosaltres. Jo crec que és hora que hi sortim.

-Llavors abandona la seva oportunitat de compartir la divisió de la galàxia després de la victòria de l'Imperi, -va advertir en Disra, preguntant-se per què fins i tot s’estava molestant a intentar convèncer en Control d’això. Certament no li importava realment si els Pirates Cavrilhu sobrevivien o no.

No necessitava haver-se preocupat.

-Correrem els nostres riscos, -va dir en Control. -Vostè pot ser un geni, Almirall, però francament no crec que ni tan sols vostè pugui fer-ho.

-Com desitgi, -va dir en Thrawn. -Encara, per descomptat, mantindran la línia de producció d'Aus de Presa en operació.

-La mantindrem caminant, -va prometre en Control. -De fet, li donaré a vostè el nostre interès en tota l'operació com un regal de benvinguda pel seu retorn.

Va somriure afectadament, però als ulls d’en Disra l'expressió va semblar només una mica buida.

-I com un símbol de la nostra associació passada amb l'Imperi, i de la nostra separació de camins amistosa.

-Per descomptat, -va dir en Thrawn, donant-li un somriure de comprensió a canvi. -I per si de cas està equivocat sobre la magnitud del meu geni...

El somriure afectat es va agitar i es va esvair.

-Molts grups del baix món van quedar atrapats al mig la darrera vegada que es va enfrontar contra la Nova República, Almirall, -va dir. -Preferiria que els Pirates Cavrilhu no acabessin en aquesta posició.

-Crec que això es pot evitar, -va convenir en Thrawn. -Certament per tal que les Aus de Presa continuïn sent lliurats.

-Té un tracte, -va dir en Control, els seus ulls van passar per la Mistryl quan va baixar cautelosament els braços. -Si això és tot, llavors, tinc una organització a reestructurar. Bona sort per a vostè, Almirall.

-I per a vostè, Capità Control, -va contestar en Thrawn, inclinant lleugerament el cap. -No espero veure'l a vostè o qualsevol dels seus pirates de nou a l’espai Imperial.

En Control empassà saliva visiblement.

-No, senyor, -va dir mentre retrocedia cap a la porta del passadís secret. -No ho farà.

Va esmunyir-se per la porta i es va esvair.

-Espero que deixar-lo anar hagi estat el correcte, -va murmurar en Disra. En Pellaeon estava a l'altre extrem d'aquest passadís, i només tenien la paraula d’en Control que no estava interessat en la venjança.

-No es preocupi, -li va assegurar en Thrawn. -Com vostè ja va assenyalar, va invertir molt de temps i pensament per portar a Zothip aquí d'aquesta manera. No, es dirigirà directament de tornada a la seva nau amb el seu relat de penalitats, i això serà tot.

-Què hi ha d'ella? -va preguntar en Tierce, assenyalant la dona amb el cap. Hi havia baixat el seu blàster com li havien ordenat, però encara el sostenia preparat al seu costat. -Va venir amb ells.

-Vaig venir darrere d'ells, -va corregir la dona. -Vaig arribar a sentir un comentari sobre clons i arranjaments pirates amb l'Imperi i...

-Clons? -la va tallar en Disra. -Qui estava parlant sobre clons?

Ella el va mirar fredament.

-Un parell d'agents de la Nova República anomenats en Han Solo i en Lando Calrissian, -va dir. -Pot ser que hagin sentit parlar d'ells.

-Crec que ho hem fet, sí, -va dir en Thrawn amb un somriure fàcil. -En realitat, en aquest moment estem intentant fer contacte amb ells.

El llavi d'ella es va agitar.

-Aposto a què ho estan.

-Però més interessant per a mi, -va continuar en Thrawn, -seria sentir la seva resposta a l'oferta que li vaig fer fa uns minuts.

Ella va arrufar les celles.

-Quina oferta?

-No ho recorda? -va preguntar en Thrawn. -Vaig assenyalar que la seva recuperació a la meva aparició havia estat una mica lenta, però d'altra banda no estava gens malament. Aleshores vaig parlar del desig de l'Imperi d'adquirir aliats.

El seu front es va arrugar.

-De què està parlant? -va demandar. -Li va fer aquesta oferta a Zothip, no a mi. Ni tan sols sabia que jo hi era.

-Al contrari, -va dir en veu baixa en Thrawn. -Estava completament assabentat de la seva presència. I si recorda la meva oferta, podrà notar que mai vaig esmentar a Zothip o als seus pirates.

Ella el va mirar fixament, la seva cara reflectia el seu obvi intent d'esbrinar si estava dient la veritat o estava donant-li una càrrega de mentides. En Flim estava teixint un altre dels seus encanteris... i fins i tot amb el públic amb prejudicis en contra, semblava estar funcionant.

Però ara mateix en Disra no tenia temps per gaudir de l'espectacle.

-Estic segur que vostè i la dama tenen molt a discutir, Almirall, -va murmurar, retrocedint un pas cap a la porta. -No obstant això, si em disculpa, necessito tornar amb l'Almirall Pellaeon.

-És clar, Sa Excel·lència, -va dir en Thrawn, acomiadant-lo amb un moviment de la mà. -Potser anem a una altra habitació per continuar amb la nostra discussió.- Li va alçar una cella a la dona. -És a dir, assumint que estigui interessada en el que el meu nou Imperi ha d'oferir a les Mistryl.

-Nosaltres mai hem treballat per a l'Imperi abans, -va dir cautelosament la dona mentre en Disra caminava cap a la porta i l'obria.

-Aquest era l'Imperi d’en Palpatine, -li va recordar en Thrawn. -L'Imperi que jo proposo reconstruir...

La resta del discurs de vendes es va perdre quan en Disra va tancar la porta darrere d'ell i es va afanyar pel corredor. El passadís secret hauria estat més ràpid, però en Pellaeon no sabia res al respecte, i en Disra preferia per ara mantenir-lo secret. Canviant de corredors, va girar l'última cantonada, i es va dirigir pel vestíbul principal cap als guàrdies de la porta.

-L'Almirall Pellaeon ha preguntat per mi? -va preguntar als guàrdies mentre el saludaven i s'apartaven.

-No, sa Excel·lència, -va dir un d'ells mentre les portes dobles començaven a obrir-se. -En realitat, ja se’n va anar.

En Disra es va aturar abruptament.

-Què vol dir que se’n va anar? -va repetir, apuntant a través de les portes que s'obrien. L'oficina estava de fet buida. -On se’n va anar?

-No ho va dir, Sa Excel·lència, -va dir el guàrdia.

En Disra va entrar a l'oficina, arrufant-li les celles a tota la cambra mentre les portes es tancaven darrere d'ell. Això no tenia cap sentit. Per què se n'hauria anat simplement en Pellaeon i aquest lacai mesquí d’en Dreyf? Segurament no havien simplement decidit treure'l de la forca.

Els seus ulls van caure en el seu escriptori...

Va donar la volta al costat de l'escriptori en cinc ràpids passos llargs, jurant per tot el camí, sentint una suor viscosa a la cara. No. No van poder haver-ho fet.

Però ho havien fet. El calaix de l'escriptori ocult havia estat forçat.

I les datacards no hi eren.

 Següent