Visió de Futur (VIII)

Anterior

CAPÍTOL 8

-Són què? -Es va sentir el repic metàl·lic de les eines aterrant a la coberta. -Espera, estic de camí.

La Leia va alçar la vista a les naus que els seguien el pas. Sí, interceptors TIE. També en excel·lent condició pel que podia veure, i es va preguntar d'on podien haver vingut. Segurament els imperials no estaven llançant un atac sense quarter contra el sistema Pakrik, amb la conferència del sector acabada i els delegats de camí de tornada als seus sistemes natals no quedava res aquí que possiblement puguin voler.

A menys que, per descomptat, fossin el suport dels primers tres caces. En aquest cas, estaven aquí per assegurar-se que el treball fos acabat.

Amb un xiscle de botes en les plaques del casc en Han es va frenar al seu costat.

-Què estan fent? -va panteixar, traient el cap per veure'ls.

La Leia va arrufar les celles.

-Res, -va dir, adonant-se tardanament de com de rara que era la seva falta d'activitat. Només quedar-s'hi allà fora i veure'ls estavellar semblava massa sàdic, fins i tot per als imperials. Almenys per als soldats de línia; havia conegut alguns Moffs i Grans Moffs que s'haurien alegrat per alguna cosa així.

-Estan maniobrant, -va dir de sobte en Han, assenyalant. -Aquest de l'esquerra, ho veus? S'està separant una mica.

-Això veig, -va dir la Leia. -Però per què està maniobrant?

Un instant més tard va tenir la seva resposta. A l'uníson perfecte, un disc groc brillant connectat per un cable groc va ser disparat de la part inferior de cada un dels quatre TIEs, colpejant sòlidament en posicions al casc superior del Falcó. Els cables es van tensar, i amb una tirada que gairebé va fer caure al Han, el descens de la nau va baixar abruptament de velocitat.

La Leia va alçar la vista cap al Han, va veure el seu propi desconcert reflectit a la cara.

-Se m'ha asseurà a sobre un hutt, -va murmurar. -Amarres magnètiques.- Es va desplomar a la cadira del pilot, va alçar la vista cap a ella. -Em rendeixo. Què està passant?

La Leia va agitar el cap.

-No ho sé, -va dir a poc a poc, estirant-se amb la Força. -Però hi ha alguna cosa sobre aquests pilots, Han.

-Com què?

-Encara no sé, -va dir de nou la Leia. -Però una cosa molt estranya.

-M'ho dius a mi.- Va assenyalar amb el cap cap al finestral. -Bé, sigui el que sigui, anem a esbrinar-ho bastant aviat. Sembla que ja estem baixant.

Tenia raó. Havien passat per sobre d'una línia de pujols baixos i els TIEs havien baixat ara a tot just l'altura de les copes dels arbres. Rodant sota d'ells hi havia vasts camps de gransalts, les prolixes files ondaven amb el vent del seu pas. Van passar un camí d'accés, més camps, un altre camí, fins i tot més camps. Al costat llunyà d'aquest conjunt hi havia una altra col·lecció de turons, més alta que el grup que havien passat uns quilòmetres enrere.

I a la base del més alt dels turons, a penes més que un punt fosc a la llum del boirós sol de la tarda, hi havia una cova.

-Sí, aquí és on anem, està bé, -va dir en Han. -Maco i privat, llevat que qualsevol que tingui aquests camps estigui fora treballant en ells. Veig que també tenim un comitè de recepció esperant.

La Leia va assentir, ajustant els ulls contra el llum del sol a les figures dretes fora de la cova.

-Compto uns... semblen ser uns deu.

-Més els quatre pilots de TIE, més qualssevol qui estigui esperant a dins, -va convenir en Han, ajupint-se sota el seu tauler de control i traient el seu blàster i pistolera del nínxol d'emmagatzematge d'allà.

-Tens un pla? -va preguntar la Leia, mirant el blàster.

-No realment, -va dir en Han cordant-se la pistolera. -No sortiré a la càrrega disparant, si això és el que et preocupa. Si ens volguessin morts, simplement ens haurien deixat estavellar.

-Potser creuen que els nens estan amb nosaltres, -va dir la Leia, amb una esgarrifança de records desagradables travessant-la. Després de totes les vegades que els seus fills havien estat segrestats o amenaçats...

-Si ho fan, estaran realment defraudats, -va dir en Han, amb to mortal. Deliberadament, va verificar el seu blàster i el va tornar a ficar a la pistolera. -I també en un munt de problemes.

Va gesticular cap a la cintura.

-Gairebé és hora de la festa, estimada. No t’hauries de vestir també?

-Correcte, -va dir la Leia, traient el seu sabre de llum del compartiment d'emmagatzematge del seu tauler i enganxant-lo al seu cinturó. Calmant els seus pensaments, es va estendre a la Força a la recerca de força i saviesa. -Estic llesta.

Un minut més tard van arribar als turons, i directament endavant de la cova, com en Han havia predit, els TIEs van passar completament a la manera de repulsors i van baixar suaument a terra el Falcó. Van deixar anar les amarres magnètiques i les van enrotllar de nou, i amb practicada facilitat es van alinear i van començar a maniobrar per entrar d’un a un a la cova.

-Almenys això explica com van aparèixer de cap part, -va comentar en Han mentre apagava el que quedava dels sistemes del Falcó. –T’aposto la mà del mall que aquesta és una de les cèl·lules dorments del Gran Almirall Thrawn.

-Sempre vaig creure que aquestes eren només un mite, -va dir la Leia, mirant fixament a la foscor de la cova. -Desinformació que l'Imperi es va inventar després que en Thrawn... bé, després que penséssim que era mort.

-Encara no estic convençut que no ho estigui, -va grunyir en Han, posant-se dempeus i retrocedint cap a la porta. -No té sentit ajornar això. Anem a veure el que volen.

Un del comitè de recepció estava esperant al final de la rampa quan en Han va obrir l'escotilla. Era un home alt, de més o menys l'alçada d’en Han i de contextura forta, amb ulls foscos i espès pèl de llarg cabell negre.

-Hola, -va dir ell, inclinant el cap quan van començar a baixar la rampa. La seva veu era bastant amistosa, però hi havia una tensió definida en la cara i la postura. -Està algun de vostès ferit? La Consellera, està sagnant.

-És només una rascada, -li va assegurar la Leia, fregant-se la sang seca. Aquesta estranya sensació que havia sentit amb els pilots de TIE va tornar de nou, més forta que mai. -Ja està gairebé guarida.

L'home va assentir, una mica del seu cabell negre va caure sobre els seus ulls amb el moviment.

-Sí, és clar. Tècniques de curació Jedi.

-On és la resta del teu grup? -va preguntar en Han, mirant al voltant quan van arribar al fons de la rampa.

-Revisant la seva nau, -va contestar l'home, assenyalant cap enrere d'ells.

La Leia es va tornar. Els altres que havien vist esperant, estaven donant voltes sota el Falcó, mirant i tocant mentre avaluaven el mal.

-Aquest segon Korlier els hi va fer un bon número, no? -va continuar el primer home. -Tenen sort, si els hagués envestit una mica més alt, s'hauria emportat el seu nucli d'energia i probablement també els hauria obert una bretxa en el casc.

-Així que aquestes naus eren Naus-flash Korlier, huh? -va dir en Han, amb el to d'un professional intercanviant comentaris de compres amb un altre. -He sentit a parlar, però mai n’havia vist una abans.

-No són molt comunes, -va convenir l'home. -Però ja que el Combinat Korlier no posa números de sèrie en cap dels seus models, són un favorit de la gent que no vol que la seva identitat sigui rastrejada.

-Una cosa així com l'oposat als interceptors TIE, -va dir significativament en Han, assenyalant cap a l'obertura de la cova amb el cap.

L'home li va donar un somriure agredolç.

-Una cosa així, -va dir. -A propòsit, el meu nom és Sabmin Devist. Benvinguts a la Cèl·lula Dorment Imperial Jenth-44.

-Ens alegra ser aquí, -va dir en Han amb només una insinuació de sarcasme. -Llavors, què passarà ara?

-Parlem, -una veu va venir des de la seva dreta.

La Leia es va tornar. Venint al voltant del costat del Falcó hi havia un home vestit en un vestit de vol de pilot de TIE. De la mateixa altura i constitució que en Sabmin, va notar ella, amb una versió més curta del seu mateix cabell negre i una barba ben arreglada. -El meu nom és Carib Devist, Consellera Organa Solo, -va dir quan va creuar cap en Sabmin. -Sóc una mena de portaveu d'aquest grup.

-Ets el germà d’en Sabmin? -va preguntar la Leia. La semblança familiar era òbvia.

En Carib va somriure lleugerament.

-Això és el que li diem a la gent, -va dir. -En realitat...

Va caminar fins al costat d’en Sabmin.

-Veient que ets una Jedi, suposo que no et prendrà molt de temps.

La Leia va arrufar les celles, preguntant-se on anava. Els dos només es van quedar aturats allà, mirant-la, el cabell d’en Sabmin s'agitava a la brisa...

I llavors, abruptament, la va colpejar. Sabmin, Carib.

Va girar el cap. Darrere d'ells, els homes que havien estat examinant el Falcó havien sortit de sota de la nau i estaven silenciosament dempeus en fila, també mirant-la. Diferent roba, diferents pentinats, alguns amb barbes o bigotis, aquí i allà una cicatriu.

Però d'altra banda idèntics. Completament idèntics.

-Han...?

-Sí, -va dir ell, i quan ella es va enfocar en els seus pensaments, sabia que ell també se n'havia adonat. -Germans, huh?

En Carib va ​​arronsar les espatlles incòmodament.

-Sona millor, -va dir en veu baixa, -que clons.

Per un llarg minut l'únic so va ser el suau murmuri de la brisa a través de les tiges de gransalts.

-Ah, -va dir per fi en Han, amb veu estudiadament casual. -Això és bo. Així que com és ser un clon?

En Carib va somriure amargament, el mateix somriure exacte, va notar la Leia amb una tremolor privada, que en Sabmin li havia mostrat un minut abans.

-Com hauries d'esperar, -va dir. -És el tipus de secret que es torna més pesat amb el temps i l'edat.

-Sí, -va dir en Han. -M'ho imagino.

La cara d’en Carib es va endurir.

-Disculpa’m, Solo, però no pots possiblement imaginar-t’ho. Cada vegada que un de nosaltres deixa aquesta vall és amb el coneixement que cada contacte extern posa en risc les nostres vides i les de les nostres famílies. El coneixement que l'únic que caldria seria que una persona de sobte ens mirés amb nous ulls, i tota la cura creada bombolla de sabó de la tan unida família Devist s'esfondraria en el foc d'odi i fúria i assassinat.

-Crec que estàs exagerant una mica, -va suggerir la Leia. -Ja va passar un llarg camí des de la devastació de les Guerres Clòniques. Els vells prejudicis ja no són tan forts.

-Creus que no, Consellera? -va contraposar en Carib. -Tu ets una dona sofisticada, una política i diplomàtica, totalment acostumada a tractar amb tot l'espectre dels éssers conscients. I ets bona en això. Però tu també, t'estàs sentint incòmoda en la nostra presència. Admet-ho.

La Leia va sospirar.

-Potser una mica, -va concedir ella. -Però no et conec tan bé com els teus amics i veïns.

En Carib va ​​agitar el cap.

-No tenim cap amic, -va dir. -I si ha passat un llarg camí des de les Guerres Clòniques, no ha passat tant des que el Gran Almirall Thrawn va usar soldats com nosaltres a la seva licitació pel poder.

-Estan treballant per a ell ara? -va preguntar la Leia, estudiant la cara d’en Carib. Hi havia alguna cosa horriblement familiar sobre ell...

-Les ordres han vingut amb el nom d’en Thrawn, -va dir cautelosament en Carib. -Però per descomptat, es pot posar qualsevol nom en una ordre.

Al seu costat, la Leia va sentir que els pensaments d'en Han van canviar de sobte.

-Ho tinc-, va dir ell fent petar suaument els dits. -El Baró Fel. Correcte?

-El Baró Soontir Fel? -va preguntar la Leia, amb el seu estómac atapeït per la sobtada comprensió. Sí, aquest era a qui en Carib li recordava: a un jove Soontir Fel. Un cop el millor pilot de TIE de l'Imperi, en Fel s'havia casat amb la germana d’en Wedge Antilles i llavors s'havia vist forçat a fer un tracte reticent amb l'Esquadró Murri per salvar la seva dona després que la directora d'Intel·ligència Imperial, l’Ysanne Isard es disposés a matar-la. El rescat havia tingut èxit, però un parany impecablement preparat havia portat posteriorment al propi Fel a les mans de l’Isard. En aquell punt hi havia desaparegut, probablement cap a un breu judici i una ràpida execució.

Només que tot això havia passat només uns mesos després d'Endor, anys abans que en Thrawn hagués tornat de les Regions Desconegudes i comencés la seva operació de clonació. El que deixava la pregunta.

En Han hi va arribar primer.

-Llavors com va ser que en Fel va viure prou perquè en Thrawn posés en marxa els tancs de clonació? -va preguntar.

En Carib va ​​agitar el cap, un breu parpelleig de dolor li va creuar per la cara.

-No ho sabem, -va dir en una veu baixa. -El nostre aprenentatge-flash no incloïa res de la història personal d’en Fel. Assumim...- titubejà. -Només podem assumir que qualsevol simpatia que ell pogués haver tingut cap a la Nova República va ser esborrada per l’Isard.

-O per en Thrawn? -va preguntar Han.

-O per en Thrawn, -va convenir pesadament Carib. -D'altra banda, dubto que s'hagués pensat que en Fel era prou fiable per prendre clons d'ell. Sense importar com de tan bon pilot hagués estat.

Hi va haver un altre moment de silenci. La Leia es va estirar amb la Força, però si en Carib estava pertorbat per la discussió sobre ments esgarriades, quedava emmascarat per la rara sensació de clon que els envoltava a tots ells.

-No obstant això acaben de salvar les nostres vides, -li va recordar ella.

-No els hi donis massa crèdit per això, -va rondinar en Han. -Si ens haguessin deixat sols, hauríem caigut just al centre d'aquesta vall seva. Creus que el seu secret hagués pogut suportar a tots els investigadors que haurien formiguejat pel lloc?

-No obstant això el nostre secret està ara fora de qualsevol forma, -li va recordar serenament en Carib. -Depenent del que vostès decideixin fer.

-Potser, -va dir en Han, va deixar caure casualment la mà per sostenir-la al costat del seu blàster. -O potser depenent del que vostès planegin fer.

En Carib va ​​agitar el cap.

-M’interpretes malament. No tenim intenció de fer-los cap mal. Ni volem lluitar pel Gran Almirall Thrawn i l'Imperi.

En Han va arrugar el front.

-Llavors, què, s'estan rendint?

-No exactament.- En Carib va semblar preparar-se. -El que volem, tot el que nosaltres volem, és la seva paraula de què serem deixats tranquils aquí.

En Han i la Leia van intercanviar mirades.

-Volen què? -va preguntar la Leia.

-Què, és aquest un preu massa alt a pagar per salvar les seves vides? -va demanar en Sabmin. -Atès el que ens deuen?

-Espera un minut, -va dir en Han, alçant una mà. –Deixa’m assegurar-me d’això. Vostès van ser creats per en Thrawn?

Un múscul a la galta d’en Carib es va agitar, però va assentir.

-Correcte.

-És del Gran Almirall Thrawn de qui estem parlant, correcte? -va persistir en Han. -El tipus que vol refer l'Imperi? El tipus que va escollir els millors i més lleials pilots de TIE, conductors d'AT-AT, i el que sigui per usar en els seus tancs de clonació?

En Carib va ​​agitar de nou el cap.

-Encara no ho entens. Certament el Baró Fel era lleial a l'Imperi, o almenys al que l'Imperi era abans que carnissers dements com l’Isard es fessin càrrec. A la seva era, l'Imperi simbolitzava estabilitat i ordre.

-Una cosa del que la Nova República podria necessitar una mica més en aquest moment, -va afegir significativament en Sabmin.

-Deixem la política fora d'això, -va dir ràpidament la Leia abans que en Han pogués pensar en una bona rèplica mordaç. -Encara estic confosa. Si el Baró Fel era lleial a l'Imperi, i si vostès veuen la necessitat de restablir aquest tipus d'ordre?

-I si en Thrawn realment està de tornada, -va murmurar en Han.

-I si en Thrawn realment està de tornada, -va convenir la Leia, -llavors per què voldrien quedar-se fora d'això?

En Carib va somriure tristament.

-Perquè per una vegada, el Gran Almirall Thrawn va calcular malament, -va dir. -Hi havia una cosa que en Fel apreciava més que la glòria personal o fins i tot l'estabilitat galàctica.

Va onejar una mà al seu voltant, en un gest que abastava els camps que els envoltaven.

-Ell estimava la terra, -va dir en veu baixa. -Igual que nosaltres.

I finalment la Leia ho va entendre.

Va mirar al Han.

-Està fent broma, no? -va preguntar el seu marit, per la seva expressió i pensaments clarament no se’l creia gens. -Vull dir, mira, en Luke no podia esperar per anar-se’n d'aquella granja a Tatooine.

-En Luke estava en una granja d'humitat en el mig d'un desert, -li va recordar la Leia, deixant que la seva mirada recorregués lentament les prolixes files de gransalts, amb els seus propis records de la rica vegetació d'Alderaan tornant a ella. -Era molt diferent a això.

-Ho sents també, no? - va dir suaument en Carib. -Llavors ho entens.

Va fer una mirada al voltant dels camps.

-Aquesta és la nostra vida ara, Consellera. La nostra terra i les nostres famílies són el que ens importa. La política, la guerra, i fins i tot volar, tot això està en el passat.- Va portar de tornada la seva mirada cap a ella. -Ens creus?

-M'agradaria fer-ho, -va dir la Leia. –Com de lluny estan disposats a anar per demostrar-ho?

En Carib es va preparar.

-Fins on sigui necessari.

La Leia va assentir i va caminar fins a ell, sentint el parpelleig de la inquietud d'en Han quan ella va deixar el seu costat, i va fixar la mirada en el jove clon. Calmant la seva ment, es va estirar a la ment d'ell amb la Força. Ell es va quedar impassible, permetent el sondeig sense retrocedir... i quan ella va retrocedir de nou, ja no tenia cap dubte.

-Parla seriosament, Han, -va confirmar ella. -Tots ells ho fan.

-Llavors és això, huh? -va dir en Han. -Anem a simplement anar-nos-en i deixar-los aquí?

-Repararem la seva nau primer, per descomptat, -va dir en Carib. -Els droides MX que s'encarreguen del manteniment dels nostres caces probablement puguin tenir-la funcionant en un o dos dies.

Per a sorpresa de la Leia, en Han va agitar el cap.

-No n'hi ha prou, -va dir fermament ell. -Estan demanant-nos que protegim un grup de sabotatge Imperial. Aquest és un risc bastant gran per a nosaltres, saps.

El grup apartat es va agitar.

-Què estàs intentant dir? -va començar algú.

En Carib va ​​imposar silenci amb un gest, un lleuger somriure arrossegava les cantonades de la boca.

-Sempre vas ser un operador, Solo, -va dir secament. -Què vols?

-Ja no volen lluitar, -va dir en Han. -Això està bé, nosaltres tampoc. Però si no resolem ràpidament aquest afer de Caamas, cap de nosaltres tindrà cap opció al respecte.

-I? -va preguntar en Carib.

-Necessitem esbrinar quins bothans van estar involucrats en el cop de Caamas, -va dir en Han. -I només hi ha un lloc en el qual sabem que podem aconseguir aquests noms.

Els llavis d’en Carib es van comprimir breument.

-A l'Imperi.

-Específicament, la biblioteca central d'arxius Imperial a Bastió, -va dir la Leia, veient ara on anava en Han amb això. -El problema és que no sabem on està Bastió.

-Nosaltres tampoc, -va dir en Sabmin. -Les nostres ordres vénen a través de l’Ubiqtorat per un canal especial. Mai hem estat directament en contacte amb Bastió o l'actual lideratge Imperial.

-Segur, però ha d'haver alguna manera en la que vostès puguin fer-los arribar un missatge d'emergència, -va dir en Han. -Els procediments d'operacions imperials no poden haver-se desbaratat tant.

Carib i Sabmin van intercanviar mirades.

-Hi ha un lloc a la vora de l'espai Imperial on podem anar, -va dir dubtosament Carib. -Però se suposa que no ha de ser utilitzat excepte que hi hagi informació vital que no pugui esperar pels canals apropiats.

-Crec que se'ns pot ocórrer una cosa que ho qualifiqui, -va dir en Han. -Si podem, em portaran allà fora?

-Espera un minut, -el va interrompre la Leia. -No vols dir portar-nos allà fora?

-Ho sento, amor, -va dir en Han, agitant el cap. -Però si hi ha alguna persona a la qual tot l'Imperi coneix de vista, ets tu.

-Oh, seriosament? -va contraposar la Leia. -Creus que tu estàs millor?

-Jo mai vaig ser president de la Nova República, -va assenyalar en Han. -A més de tot això, un de nosaltres ha d'anar.

-Per què? -va demandar la Leia, amb un dolor al voltant del seu cor. En Han havia fet un munt de coses boges en la seva vida, però ficar-se al cor de l'Imperi anava fins i tot més enllà de la seva vella inconsciència de contrabandista. –A la Nova República hi ha altra gent que podria enviar.

-Sí, però en quins podem confiar? -va preguntar en Han. -A més, no tenim temps per tornar i reunir un equip. Ara mateix tota la Nova República està balancejant sobre el tall d'un ganivet.

-Però no pots anar sol, -va insistir la Leia. -I no t'oblidis de què jo sóc una Jedi. Qualsevol problema que tinguis...

-Tenim companyia, -va anunciar de sobte un dels clons, assenyalant.

La Leia va mirar. Tot just passant turons distants, una nau que volava baix estava cremant l'aire cap a ells.

-Carib, millor fica als altres a la cova, -li va dir ella, usant les seves tècniques Jedi d'increment sensorial i aclucant els ulls cap al vehicle aproximant-se. -Millor encara, millor que hi vagin tots. Aquesta sembla la llançadora Khra dels nostres guàrdies noghri.

-Massa tard, -va dir en Carib, amb els ulls en el vehicle aproximant mentre feia senyals als altres perquè es quedessin on eren. -Si hi ha noghri allà, ja ens tenen sota vigilància. Intentar sortir fora de vista ara només empitjorarà les coses.

La llançadora gairebé estava sobre ells, surant baix per sobre dels gransalts i sense mostrar cap senyal d'aturar-se. En Han va fer un soroll inintel·ligible amb el fons de la seva gola, i fins i tot la Leia va sentir una fiblada d'incertesa. Semblava una llançadora Khra, però a la velocitat que anava, era impossible confirmar-ho. Si era en canvi una continuació de l'atac...

I llavors, gairebé a l'últim segon, la nau va frenar abruptament, parant en sec enmig de l'aire. Una figura grisa de baixa estatura es va deixar caure per la porta lateral de passatgers, i la llançadora es va disparar de nou, girant alt per sobre de la cova i els turons abans de donar la volta de nou cap al grup reunit al voltant del Falcó.

-Consellera, -va dir greument en Barkhimkh, recuperant ràpidament l'equilibri després de la seva caiguda de tres metres i marxant cap a ells. No tenia cap arma visible, però amb un noghri això no volia dir molt. -El monitor de la Defensa Pakrik va dir que una nau havia estat sota atac, i vam conjecturar que era la seva. Estem feliços de trobar-los il·lesos.

-Gràcies, Barkhimkh, -va dir la Leia, mantenint la seva veu tan greument impassible com la seva. El que ell realment volia fer, sabia ella, era expressar la seva profunda vergonya i auto-avorriment per què ell i en Sakhisakh no havien estat allà per ajudar a protegir-los de l'atac. Però mai revelaria ni una insinuació de tals sentiments davant d'estranys. -Apreciem la teva preocupació, -va afegir ella. -Com pots veure, vam poder aterrar sans i estalvis entre amics.

-Sí, -va dir el noghri, els seus ulls mesurant el grup amb una única ben entrenada mirada. -Presumeixo que ara van a...-la seva veu amb prou feines va vacil·lar lleugerament -tornar amb nosaltres?

Una vacil·lació gairebé imperceptible, però per a la Leia va ser suficient.

-No, està bé, -va dir ella ràpidament, donant un pas cap en Carib. -Ells no van a fer-nos mal.

-No ho entens, -va grunyir en Barkhimkh. De sobte hi havia menyspreu en la seva veu, i igual de sobtadament un blàster a la mà. -Són clons Imperials.

-Són clons, sí, -va dir la Leia. -Però ara estan del nostre costat.

En Barkhimkh grunyí.

-Són Imperials.

-També ho van ser alguna vegada els noghri, -va dir en veu baixa en Carib.

El blàster d’en Barkhimkh es va girar bruscament cap a ell, amb els seus grans ulls negres llampant. Qualsevol menció de la seva llarga servitud a l'Imperi per part de forasters era considerada un insult mortal.

-No, -va dir fermament la Leia, estenent-se amb la Força per apartar el canó del blàster. -Ells van salvar les nostres vides, i ens han demanat santuari.

-Pot escollir confiar en ells tant com vulgui, Consellera, -va dir obscurament Barkhimkh. -Però jo no ho faig.

Però no obstant el blàster va desaparèixer.

-Hi va haver una transmissió urgent per a vostè des Coruscant breument després que va partir de Pakrik Major, -va dir el noghri, fent un senyal d'aterrar cap al seu company que donava voltes a la llançadora. -La va rebre?

-No, -va dir la Leia, arrufant les celles. No se n'havia adonat que els noghri podien utilitzar les seves comunicacions privades. -Probablement va venir mentre ens estaven bloquejant. Tens una còpia?

-Sakhisakh la portarà, -va dir en Barkhimkh, assenyalant amb el cap fraccionàriament cap a la llançadora que ara aterrava apartada al costat. -Nosaltres per descomptat no intentem desencriptar-la.

El que no necessàriament vol dir que no puguin fer-ho si haguessin volgut.

-Digues-li que la porti al Falcó, si us plau, -va instruir-li ella. -Aniré a preparar la desencriptació. Tu espera aquí amb Han i ajudin a Carib i als altres a organitzar les reparacions.

Deu minuts més tard, asseguda a taula de jocs del Falcó mentre en Sakhisakh feia guàrdia vigilant entre ella i l'escotilla, va lliscar la Datacard en el seu datapad.

El missatge era curt, i directe al gra:

Leia, aquí el General Bel Iblis. Acabo de rebre una informació vital i necessito parlar urgentment amb tu. Si us plau queda't a Pakrik Minor; Arribaré allà en tres dies i em trobaré amb tu a l’espaiport Barris Nord. Si us plau tracta aquesta comunicació amb la màxima seguretat.

La Leia va arrufar les celles, amb la pell del clatell formiguejant-li. Quins mons podria haver trobat en Bel Iblis pels quals necessitaria venir tot el camí fins aquí? I per què ella, de tota la gent?

Va sentir el so de botes en el metall, i va alçar la vista per veure al Han passant a Sakhisakh.

-Sembla bastant simple, suposo, -va informar, relliscant al seient al costat d'ella. -El droide líder pensa que poden tenir-lo llest en un parell de dies. Així que, què és aquest gran missatge important?

Sense paraules, la Leia li va lliurar el datapad. En Han el va llegir, el seu front es va arrugar quan ho va fer.

-Això és interessant, -va declarar, baixant el datapad. -Com sabia en Bel Iblis que estàvem aquí?

-En Gàvrisom ha d’haver-li explicat, -va dir la Leia. -Ell és l'únic que sabia que estàvem venint a Pakrik Minor després que la conferència hagués acabat.

-Sí, bé, aquests tres Korliers també ho sabien, -va dir significativament en Han, girant el datapad per mirar de nou el missatge. –Com de segura estàs que això ve realment d’en Bel Iblis?

-Tan segura com és possible estar-ho, -va dir la Leia. -Té el seu codi de firma, més la confirmació de ruptura de pont.

-És a dir, què, aquest truc de codi cripto-integrat que en Ghent va inventar fa un parell de mesos?

-Sí aquest, -va dir la Leia. -No crec que els Imperials ni tan sols sàpiguen que els codis són allà, molt menys que tinguin una forma d’accedir-hi o reproduir-los.

-Tret que en Ghent estigués usant el mateix truc quan encara estava treballant per Karrde, -va meditar en Han, fregant-se la barbeta. -Podria ser que els Imperials se n'adonessin llavors.

-No, en Bel Iblis li va preguntar això quan ell va proposar la tècnica per primer cop, -va dir la Leia. –En Ghent va dir que era una cosa que acabava de desenvolupar.

-Mm.-En Han va llegir el missatge de nou. -Alguna idea sobre què es tracta?

-Cap, -va dir la Leia. -Suposo que ho esbrinarem en un parell de dies.

-Bé, tu ho esbrinaràs, almenys, -va dir en Han. –En Carib i jo ja ens haurem anat per llavors.

La Leia va respirar fondo, el dolor va tornar abruptament al seu pit.

-Han?

-No discuteixis, amor, -va dir en Han en veu baixa, estenent la mà per prendre la seva. -A mi tampoc m'agrada. Però si no aconseguim aturar això, tot s’esfumarà. Ho saps millor que jo.

-No sabem això, -es va defensar la Leia. -Tenim el govern de la Nova República i els estudiants Jedi d’en Luke per ajudar a sostenir les coses juntes. Si s'arriba a la guerra civil, podem forçar els bothans a pagar qualsevol indemnització que sigui necessària, encara que acabi arruïnant la seva economia.

-Realment creus que els diamales deixaran que en Gàvrisom els forci en aquest tipus d'autodestrucció? -va contraposar en Han. -Per no mencionar els mon cals, els sif'kries, i qualsevol altre que s'hagi alineat del costat dels bothans des d'ahir? Vinga, no guanyem la guerra amb pensaments desitjosos.

-Bé, llavors, què hi ha d’en Karrde? -va preguntar la Leia, intentant-ho una última vegada.

-Què hi ha d'ell? -va preguntar en Han. -Només perquè va anar a buscar una còpia del Document de Caamas no vol dir que vagi a trobar-la. De fet, ell mateix no semblava massa confiat d'això. Si ho hagués estat, hauria demanat la meitat del pagament.

La Leia el va mirar amb feresa.

-Estic parlant seriosament.

-També jo, -va dir en Han, estrenyent-li la mà. -Creus que vull anar a ficar-me al mig de l'Imperi? Mira, pots parlar tot el que vulguis sobre mantenir les coses unides, però si la Nova República esclata, ni tu ni en Gàvrisom ni tots els Jedi de l'escola d’en Luke van a poder tornar a unir-la. I si això passa, quin tipus de vida tindran en Jacen i la Jaina i l’Ànakin? O els cadells d’en Chewie, o els néts d’en Cracken, o qualsevol altre? No m'agrada gens més que a tu, però s'ha de fer.

La Leia va respirar profund, estirant-se a la Força. No, no li agradava gens en absolut. Però al mateix temps, paradoxalment, d'alguna manera sentia que era el més correcte. No plaent, certament no segur, però correcte.

-No aniràs sol, no? -va sospirar. -Vull dir amb algú més d’en Carib?

-Sí, tinc algú en ment, -va dir en Han, la seva veu mostrava una rara barreja d'alleujament i pesar. Alleugeriment, va sospitar ella, perquè la seva dona Jedi no anava a insistir que no hi anés; pesar per exactament la mateixa raó.

La Leia se les va arreglar per somriure.

-Lando?

-Com ho has endevinat? -va dir en Han, arreglant-s’ho per contestar el somriure. –Sí. Ell i un parell d'altres.- Mig es va tornar per mirar en Sakhisakh. -Tu no, en cas que anessis a preguntar.

-L’aconsellaria que ho reconsideri, -va dir en Sakhisakh. -Una guàrdia noghri disfressada com els seus esclaus podria no cridar l'atenció ni tan sols en un món imperial.- Els seus ulls es van tornar cap a la Leia. -Ja li hem fallat dues vegades, Lady Vader, primer a Bothawui i ara aquí. No podríem suportar la vergonya i desgràcia d'un tercer fracàs.

-La desgràcia no importarà molt si fan que ens atrapin deu passos fora de la rampa, -va assenyalar en Han. -Ho sento, però en Lando i jo podem fer-ho sols. Vostès només mantinguin un ull en la Leia, està bé?

-No temis, -va dir en Sakhisakh, amb una fosca amenaça en la seva veu. -Ho farem.

Per sota de la taula, la Leia va agafar la mà d'en Han.

-Fins aquí van arribar les nostres petites vacances, -va dir ella, forçant un somriure que probablement es veia tan poc convincent com se sentia.

La mirada que va passar per la cara d'en Han la va fer desitjar no haver dit això.

-Ho sento, Leia, -va dir ell en veu baixa. -Sembla que mai tenim un descans de tot això, no?

-No gaire sovint, -va convenir ella amb un sospir. -Si m'hagués adonat des del principi de quant costaria tot això... no sé.

-Jo sí, -va dir en Han. -Hauries mort a Alderaan, Palpatine encara estaria portant l'Imperi, i jo encara estaria transportant espècia per cues-viscoses com en Jabba. Tot per si mateix en fa valer la pena.

-Tens raó, -va dir la Leia, sentint-se lleugerament avergonyida pel seu moment d'auto-compassió. -Quan planegeu partir tu i en Carib?

-Bé, a veure, -va dir en Han considerant-lo, amb una espurna inesperada de picardia tocant el to fosc de les seves emocions. -He de fer-li arribar una transmissió a Lando, i en Carib ha de treure el seu vaixell de càrrega fora i fer-li una revisió. I ell també és un home de família, així que necessitarà temps per dir-li adéu a la seva esposa i fills. Així que diguem... demà al matí?

Traducció: li havia dit a Carib que no anaven a sortir fins demà, amb qualsevol excusa que necessités perquè tingués sentit.

-Gràcies, -va dir ella en veu baixa, estrenyent-li la mà i intentant el somriure de nou. Se sentia molt millor aquesta vegada.

-No és el que estava buscant, -va dir en Han. -Però suposo que és millor que res.

-Molt millor, -li va assegurar ella. -Però creus que totes aquestes crisis poden esperar una nit addicional?

-No ho sé, -va dir en Han, sortint del seu seient i oferint-li el seu braç en un d'aquests vells gestos Reials Alderaanians que ell usava força rarament. -Però suposo que ho hauran de fer.

Següent