Visió de Futur (XXVII)

Anterior

CAPÍTOL 27

La Mara va avaluar l’habitació d'una mirada quan va entrar a través de la porta. Era llarga i estreta, estirant-se potser uns cinquanta metres cap enrere de la porta però de no més de cinc metres d'amplada. Prop de la paret llunyana hi havia una cadira d'aspecte sòlid, donant-li l'esquena. Cinc metres més enllà d'això, just contra la paret del fons de la cambra hi havia sis més dels alienígenes de pell blava, tots portant el mateix vestit ajustat borgonya de disseny irregular que el que l'havia escortat aquí des del tobogan. I com el seu escorta, cadascun dels alienígenes estava portant barres de rang imperial al pit sota el coll alt de color negre.

Però tot mentre la seva mirada captava aquests detalls, la seva atenció principal va ser atrapada per l'home al centre del grup, assegut en un duplicat de la cadira buida que l'enfrontava a uns metres. El seu cabell era gris, la seva pell solcada per l'edat, però els seus ulls eren alertes i astuts, i la seva esquena recta i orgullosa.

I estava vestint l'uniforme i la insígnia d'un almirall imperial.

-Així que per fi ets aquí, Mara Jade, -va dir, fent-li senyals d'avançar amb una mà nuosa. -He de dir, que et vas prendre el teu temps.

-Lamento haver-te fet esperar, -va contraposar la Mara amb un deix de sarcasme mentre caminava cap a ell. Podia sentir la preocupació i nerviosisme d’en Luke en el fons de la seva ment, i va intentar enviar-li una confiança que no sentia completament. Aquesta gent sabia qui i probablement què era ella, i no obstant això aquí estaven, deixant-la moure’s lliurement cap a ells. Tot semblava massa casual, i no li va agradar ni una mica. -Si la teva gent no m'hagués disparat de manera tan descurada, hauria estat aquí molt temps abans.

L'almirall va inclinar breument el cap.

-Les meves disculpes. Si serveix d'alguna cosa, va ser un accident. Si us plau, hi ha lloc.

La Mara va continuar endavant, intentant mirar-los a tots al mateix temps, els seus sentits alerta a la recerca de problemes. Si tenien preparada una trampa, saltaria en algun lloc abans que s'acostés massa a ells...

I sense advertència, just a la meitat d'un pas, la presència d’en Luke de sobte es va esvair de la seva ment.

El seu cervell es va congelar per la impressió, només l'impuls va mantenir els peus en moviment. Luke? Luke! Vinga, on ets?

Però no hi va haver cap resposta. Cap emoció, cap sensació de preocupació o pensament, cap sensació de presència en absolut. Increïblement, impossiblement, se n'havia anat.

Se n'havia anat.

-Vine seu, -va dir de nou l'almirall. -M'imagino que has d'estar realment cansada després de tot el que has passat.

-Ets molt amable, -va dir la Mara, les paraules sonaven distants i mecàniques a través dels cops de la sang a les orelles quan va forçar els seus peus a seguir movent-se cap endavant. Quins mons possiblement li podria haver passat?

Només podia haver-hi una resposta. D'alguna manera, havien travessat els seus sentits Jedi, havien penetrat els seus poders Jedi, i havien llançat un atac sobtat, no detectat, i directe.

I en Luke Skywalker, Mestre Jedi, estava inconscient.

O mort.

La idea li va apunyalar la ment, tallant-li el cor com una fulla serrada.

No, no podia ser. No podia. No ara.

L'home de cabell gris encara l'estava mirant fixament, amb una mirada pensativa a la cara, i amb un esforç agònic la Mara va empènyer la por i el dolor al fons de la seva ment. Si en Luke estava merament inconscient, encara podrien sortir d'això. Si era mort, probablement ella se li uniria aviat. De qualsevol manera, no hi havia temps per deixar que les emocions enterbolissin els seus pensaments.

Va aconseguir fer la resta del camí fins a la cadira i es va deixar caure acuradament.

-No necessites veure't tan preocupada, -va dir tendrament l'almirall. -No tenim cap intenció de fer-te mal.

-Per descomptat que no, -va dir la Mara, sentint l'amargor en la seva veu. -Igual que com no tenien cap intenció de fer-me mal l'última vegada que vaig venir?

El llavi de l'almirall va fer una estirada.

-Com he dit abans, aquest va ser un lamentable accident, -va dir. -Estaven disparant a les feristeles voladores al voltant teu, hem tingut alguns problemes amb el seu ingrés en el passat. Quan tu vas començar a respondre el foc, em temo que van arribar a la conclusió equivocada. Les meves més profundes disculpes.

-Això em fa sentir molt millor, -va grunyir la Mara. -I ara què?

L'almirall va semblar lleugerament sorprès.

-Parlem, -va dir. -Per què més creus que et vam donar la nostra ubicació en primer lloc? Volíem que vinguessis a veure'ns.

-Ah, -va dir la Mara. Així que la seva suposició d’abans havia estat correcta, aquestes dues naus havien volat deliberadament en vectors que la portarien fins aquí.

A menys que, per descomptat, ell estigués mentint després del fet per cobrir les equivocacions dels seus pilots.

-Podries simplement haver-me enviat una invitació, -li va dir, sentint que el seu front es plegava lleugerament quan es va estirar cap a ell amb la Força. Estrany, per alguna raó, semblava no poder tocar-lo. Ni a ell, ni als alienígenes que el flanquejaven. -O això hauria estat massa directe i fàcil?

L'almirall li va fer un somriure de coneixement.

-Amb una invitació oberta dubto que haguessis vingut sola. Quelcom una mica més vague semblava un arranjament millor. A propòsit em disculpo per no tenir una escorta esperant-te el teu aterratge ens va agafar una mica per sorpresa.

-Com va fer la teva arribada anterior dins de la fortalesa-, va afegir l'alienígena parat a la dreta de l'almirall, la seva veu suau i refinada, els seus resplendents ulls vermells fixos a la Mara. -Si haguéssim sabut que venies, la nostra gent hauria estat molt més acurada amb els seus xàrrics. Puc preguntar com t'ho vas arreglar per penetrar a la fortalesa sense ser vista?

-Ens convertim en feristeles i volem, per descomptat, -li va explicar la Mara. -Era més ràpid que caminar.

-Per descomptat, -va dir l'almirall amb un somriure. -O potser vas escalar pel costat de la fortalesa i vas entrar a través d'una de les esquerdes?

La Mara va agitar el cap.

-Ho sento. Secret de l'ofici.

-Ah, -va dir l'almirall, encara somrient. -No és important; merament tenia curiositat. La qüestió és que ets aquí, Mara, com ho desitjàvem. A propòsit, puc anomenar-te Mara? O preferiries Capitana Jade o algun altre títol?

-Diguem com vulguis, -li va dir la Mara. -I com t’he dir? O ningú en aquest lloc té un nom?

-Tots els éssers pensants tenen noms, Mara, -va dir l'home. -El meu és Almirall Voss Parck. És un plaer conèixer-te per fi.

-Igualment, -va dir la Mara, mirant fixament mentre una onada d'impressió passava per ella. Voss Parck: el capità del Destructor Estel·lar Victòria que havia trobat al Thrawn en un món desert i l'havia portat a la cort imperial. I que com a conseqüència se li havia unit en la seva vergonya i suposat desterrament de l'Imperi.

Però l'home davant d'ella...

-M'imagino que em veig una mica més vell del que esperaves, -va dir en Parck d'improvís. -Assumint que tinguessis alguna expectativa en absolut, és clar. Em puc haver adulat massa a mi mateix assumint que la Mà de l'Emperador tan sols recordaria el meu nom, molt menys la cara.

-Recordo totes dues, -va dir la Mara. -Eres una de les persones que totes les faccions a la cort van usar com un exemple de què no fer en el mig d'una lluita política.- Va mirar als alienígenes. -Però clar, aquells eren la mateixa gent que també pensava que en Palpatine va enviar al Thrawn aquí fora com a càstig. Així que, què sabien?

-I tu creus que la missió d’en Mitth'raw'nuruodo era una altra? -va preguntar l'alienígena a la dreta d’en Parck.

-Sé que va ser una altra, -li va assegurar la Mara, mirant-lo de dalt a baix. -Digues-me, Almirall, tota la raça parla com en Thrawn? O és aquest algun entrenament cultural especial que li dónes a les teves tropes en cas que tots siguin convidats a prendre una copa al Dia Alt?

Els ulls de l'alienígena es van estrènyer.

-Calma't, Stent, -va dir secament en Parck, alçant una mà. -Has d’entendre que una de les armes més subtils de la Mara Jade sempre ha estat el seu talent per irritar a la gent. La gent irritada no pensa amb claredat, veus.

-O potser és només que cap de vostès em cau bé, -va dir la Mara, sentint un toc de molèstia per la visió ràpida i casual d’en Parck. Usualment els seus enemics no s'adonaven això ni a prop de tan ràpidament. Els més lents mai se n'adonaven en absolut. -Però és suficient de parlar sobre mi. Escoltem parlar d'aquest gran avanç teu cap a les Regions Desconegudes. Al capdavall, vas deixar molt enrere: Coruscant, l'estatus i la companyonia de la Flota Imperial.

Deliberadament, va mirar a l’Stent.

-La civilització.

Els ulls de l’Stent es van estrènyer de nou, però en Parck merament va somriure.

-Has conegut al Thrawn, -va dir, la seva veu es va estovar gairebé amb reverència. -Qualsevol veritable guerrer hauria donat qualsevol cosa que fos necessària per l'oportunitat de servir sota el seu comandament.

-Excepte aquells de la seva pròpia gent, he sentit, -va contraposar la Mara. -O vaig sentir la història equivocada de com va acabar a Coruscant?

-No, estic segur que vas sentir correctament, -va dir en Parck amb un encongiment d'espatlles. -Però com tota la resta que la gent pensa que sap sobre en Thrawn, aquesta història en particular està una mica incompleta.

-Oh, sí, -va dir la Mara, reclinant-se en la seva cadira i creuant les cames, una postura dissenyada per la seva aparent indefensió per tranquil·litzar la gent sospitosa. Amb el mateix moviment va bressolar la cadira inadvertidament una mica cap enrere, intentant estimar el seu pes. Molt pesada, malauradament, el que la eliminava com una arma d'agafar i llençar. -Sembla que tinc una mica de temps a les mans. Per què no comences des del principi?

L’Stent va posar la mà a l'espatlla d’en Parck.

-Almirall, no estic segur...

-Està bé, Stent, -el va calmar en Parck, amb els ulls fixos en la Mara. -Difícilment podem esperar la seva ajuda a menys que tingui tots els fets, no?

La Mara va arrufar les celles.

-La meva ajuda en què?

-Va començar fa més de mig segle, -va dir en Parck, ignorant la seva pregunta. -A l'època quan el projecte Vol d'Expansió estava preparant-se per volar, just abans que les guerres clòniques es deslliguessin. Molt abans del teu temps, és clar, no sé com has sentit parlar d'ell.

-He llegit sobre el Vol d'Expansió, -va dir la Mara. -Un grup de mestres Jedi i altres decidir dirigir-se cap a altra galàxia i veure el que hi havia.

-El seu destí final era de fet una altra galàxia.-Va assentir en Parck. -Però abans que aquesta expedició en particular comencés, es va decidir enviar-los a ells i a la seva nau en una, diguem, missió de prova: un gran cercle a través de part de les vastes Regions Desconegudes de la nostra pròpia galàxia.

Onejà una mà de tornada cap a l’Stent i els guàrdies.

-Una ruta, que va resultar, que la portaria a la vora del territori controlat pels Txiss.

Txiss. Llavors així era com es deien. La Mara va buscar el nom a través de la seva memòria, buscant alguna referència a ells que l'Emperador pogués haver fet. Res.

-I els Txiss no estaven d'humor per ser bons amfitrions aquell dia?

-En realitat, les famílies Txiss governants mai van tenir l'oportunitat de decidir d'una manera o altra, -va dir en Parck. –En Palpatine ja havia decidit que els Jedi representaven una greu amenaça per a l'Antiga República, i havia enviat una força d'assalt per encarregar-se silenciosament del Vol d'Expansió quan es presentessin.

-I allà estaven, preparant diligentment la seva emboscada, quan en Thrawn els va trobar.

Va agitar el cap.

-Has d’entendre la situació, Mara, per apreciar-la de veritat. D'una banda estaven les unitats triades a mà del propi exèrcit privat d’en Palpatine, equipades amb quinze naus de combat d'última línia. L'altre costat el Comandant Mitth'raw'nuruodo de la Defensa expansionista Txiss i potser dotze petites i insignificants naus de patrulla fronterera.

-L’aprecio molt bé, -va dir la Mara, suprimint una tremolor. –Com de malament els va massacrar en Thrawn?

-Completament, -va dir en Parck, el fantasma d'un somriure va plegar la seva cara. -Crec que només una de les naus d’en Palpatine va quedar capaç de volar, i això només va ser perquè en Thrawn volia que quedés algun dels invasors viu per interrogar-lo.

-Afortunadament per en aquest romanent, i potser un dia per a la galàxia en el seu conjunt, entre els supervivents hi havia el líder de la força expedicionària, un dels consellers d’en Palpatine. Un home anomenat Kinman Doriana.

La Mara va empassar saliva. Aquest nom certament el recordava. Havia estat la mà dreta d’en Palpatine, suposadament un dels grans arquitectes de la seva ascensió al poder.

-Això he sentit, sí, -va dir.

-Això vaig pensar, -va dir en Parck, assentint. -Era bastant d'un conseller de les ombres, molt poca gent fins i tot ha sentit el seu nom alguna vegada, molts menys coneixien la seva veritable posició i poder. Però entre aquells que ho feien a vegades es va especular que la seva mort prematura va deixar un buit que en Palpatine finalment va intentar omplir amb tres persones: Darth Vader, el Gran Almirall Thrawn, -Va somriure de nou. -I tu.

-Ets molt amable, -va dir la Mara insensiblement, ni tan sols un deix d'orgull per semblant declaració. Així que ella havia tingut de fet posició i autoritat als ulls d’en Palpatine, potser fins i tot més del que s'havia adonat.

Però no importava. Aquesta part de la seva vida havia mort, sense ser plorada, fa molt de temps.

-També estàs molt ben informat.

-Aquesta era la base personal d’en Thrawn, -va dir en Parck, onejant una mà al seu voltant. -I la informació, com pots haver notat, era una de les poques obsessions. Les bases de dades en la fortalesa del nucli de sota són possiblement les més extenses de la galàxia.

-Magnífiques, estic segura, -va dir la Mara. -Una llàstima que tot el seu coneixement no va poder evitar que el matessin.

Hi havia esperat encendre algun tipus de reacció en ells. Per a la seva sorpresa, però, cap d'ells ni tan sols va parpellejar. En Parck, de fet, en realitat va somriure.

-Mai assumeixis res, Mara, -va advertir. -Però això és avançar-se a la història. On estàvem?

-Doriana i el Vol d'Expansió, -va dir la Mara.

-Gràcies, -va dir en Parck. -De totes maneres, en Doriana li va explicar tota la situació al Thrawn i el va convèncer que aquest Vol d'Expansió havia de ser destruït. Dues setmanes més tard, quan la nau va arribar a l'espai Txiss, en Thrawn estava esperant-la.

-Adéu, Vol d'Expansió, -va murmurar la Mara.

-Sí, -va convenir en Parck. -Però encara que aquest va ser el seu final, va ser el principi dels problemes per al mateix Thrawn. La filosofia militar Txiss, veus, no reconeixia la moralitat dels cops preventius. El que va fer en Thrawn, va ser a les seves ments, equivalent a l’assassinat.

La Mara va esbufegar suaument.

-No vull ofendre’l, Almirall, però em sona que són les teves percepcions les que necessiten un repàs. Com pot ser que la matança d'un grapat de Mestres Jedi que s'ocupaven dels seus propis assumptes sigui altra cosa que un assassinat?

En Parck la va mirar greument.

-Ho entendràs, Mara, -va dir, la seva veu gairebé tremolava. -Amb el temps, ho entendràs.

La Mara va arrufar les celles. L'home o era un actor terrífic o hi havia alguna cosa enterrada en tot això que el tenia bé, i veritablement aterrit. De nou, es va estirar amb la Força, de nou, va semblar que no podia tocar-lo en absolut.

Amb un obvi esforç, en Parck es va asserenar.

-Però de nou, m'estic avançant a mi mateix. Com vaig dir, l'acció d’en Thrawn no li va caure bé a les famílies Txiss governants. Va poder aclarir el seu camí i retenir la seva posició, però d'aquest punt en endavant el van vigilar molt acuradament.

-I eventualment, quan va tractar amb alguns dels enemics dels Txiss, va empènyer les coses una miqueta massa lluny. Li van aixecar càrrecs, el van degradar de tot el seu rang, i el van enviar al desterrament en un món inhabitat a la vora de l'espai imperial.

-On què més podria presentar-se que un Destructor Estel·lar Victòria, -va dir la Mara. -Capitanejat per un home disposat a córrer el risc de portar-ho de tornada a Coruscant.- Va aixecar les celles. -Només que no era un risc tan gran com tots pensaven, no?

En Parck va somriure.

-Certament que no, -va dir. -De fet, vaig saber més tard que en Palpatine havia fet almenys dos intents infructuosos al llarg dels anys de posar-se en contacte amb els Txiss i oferir al Thrawn una posició en el seu futur Imperi. No, va estar molt complagut amb el meu regal, encara que a causa de les realitats polítiques de la cort va haver de mantenir aquesta satisfacció amagada.

-Així que en Thrawn va entrar a l'entrenament militar privat i eventualment es va elevar al rang més alt que en Palpatine podia oferir, -va dir la Mara. -I llavors, què, va arreglar ser enviat de tornada aquí per poder fer pagar a les famílies Txiss governants pel que li havien fet?

En Parck va semblar impactat.

-Certament no. Els Txiss són seu poble, Mara, no té cap interès a fer-los-hi mal. Realment al contrari, de fet. Va tornar aquí per protegir-los.

-De què?

L’Stent va fer un esbufec ​​despectiu.

-De què?, -va dir severament entre dents. -Dona tova i complaent. Creus que perquè et passeges pels teus mons tranquils darrere d'un anell de naus de guerra la resta de la galàxia és un lloc segur per viure? Hi ha cent amenaces diferents allà fora que et gelarien la sang si sabessis d’elles. Les famílies governants no poden aturar-les; tampoc pot cap altre poder a la regió. Si els nostres pobles han de ser protegits, depèn de nosaltres.

-I vostès són...? Vull dir, vostès específicament.

L’Stent es va posar més dret.

-Nosaltres som la Falange de la Casa del Síndic Mitth'raw'nuruodo, -va dir, i no hi havia manera de confondre l'orgull en el seu to. -Només vivim per servir-lo. I a través d'ell per servir als Txiss.

-Ho vulguin o no la seva ajuda, suposo, -va dir la Mara, notant l'ús de l'alienígena del temps present. Allà estava de nou: l'assumpció o creença que en Thrawn no estava mort. Podrien estar tan fora de contacte? -Saben ells almenys que vostès són aquí fora?

-Saben que les forces de l'Imperi són aquí fora, -va dir en Parck. -I mentre que les famílies governants simulen que no saben que l’Stent i la seva unitat estan treballant per a nosaltres, el Txiss mitjà de fet ho sap. Tenim un ferm flux de joves Txiss que arriben a les nostres diverses bases i guarnicions per allistar-se a la nostra lluita.

La Mara va suprimir una ganyota. Així que de fet tenien bases aquí fora.

-En Palpatine no hauria estat molt complagut de veure alienígenes barrejant-se amb les forces imperials, -va assenyalar. -Dubto que tampoc el règim actual a Bastió ho estigui.

L'expressió d’en Parck es va asserenar.

-És cert, -va dir. -El que ens porta al problema i a la situació que enfrontem ara. Fa molts anys en Thrawn ens va dir que si alguna vegada era informada la seva mort havíem de persistir en les nostres tasques aquí i a les Regions Desconegudes, i esperar el seu retorn deu anys després.

La Mara parpellejà en incredulitat. Ells realment estaven fora de contacte.

-Serà una llarga espera, -va dir, intentant no sonar massa sarcàstica. -Va ser apunyalat al pit, just a través del respatller de la cadira de comandament. A la majoria de la gent li resulta molt difícil recuperar-se d'aquest tipus de tractament.

-En Thrawn no és la majoria de la gent, -li va recordar l’Stent.

-Era, -va dir la Mara. -No és; era. Va morir a Bilbringi.

-Ho va fer? -va preguntar en Parck. -Alguna vegada vas veure un cos? O vas sentir parlar una mica de la seva suposada mort que no vingués de les fonts de notícies dels mateixos Imperials?

La Mara va obrir la boca... i va fer una pausa. En Parck estava inclinant-se lleugerament cap a ella, amb una lluentor d'anticipació als ulls.

-Aquesta va ser una pregunta retòrica? -va preguntar. -O estàs esperant que tingui una resposta real?

En Parck va somriure, reclinant-se de nou enrere a la seva cadira.

-Et vaig dir que era ràpida, -va dir, alçant la vista cap a l’Stent. -De fet, sí, pensem que podries. Al capdavall, tens accés complet a la xarxa d'informació d’en Talon Karrde. Si algú sap la veritat, series tu.

Una sobtada sacsejada de comprensió va passar a través de la Mara.

-No estaven buscant connexions Imperials quan van passar per la base Cavrilhu i el Destructor Estel·lar d’en Térrik, no? M’estaven buscant a mi.

-Bé, és clar, -En Parck va dir amb aprovació. -De fet, quan en Dreel et va veure a prop d'aquest Destructor Estel·lar va pensar que tu i en Thrawn ja podrien haver arribat a un acord. D'aquí, la seva transmissió demanant-li al Thrawn que fes contacte.

La Mara va agitar el cap.

-Mira, ja sé que han estat aquí fora molt de temps, i comprenc que ha d'haver estat dur per a vostès. Però és hora d'enfrontar la dura i freda realitat. Els hi agradi o no, en Thrawn és mort.

-De veritat, -va dir en Parck. -Llavors per què està l'HoloRed brunzint amb notícies que ha tornat i ha estat fent aliances?

-I que ha estat vist per molts líders planetaris i de sectors-, va afegir l’Stent. –Incloent-hi al Senador diamala a Coruscant i l'ex-General Lando Calrissian.

La Mara el va mirar fixament. En Lando?

-No, -va dir. -Estàs equivocat. O intentes enganyar-me.

-T'asseguro...-En Parck es va interrompre, els seus ulls es van tornar a un punt darrere de la Mara mentre una alenada d'aire al clatell li va anunciar que la porta darrere d'ella s'havia obert.

Es va donar la volta, tibant-se. Però era només un home de mitjana edat, caminant amb una lleugera coixesa al costat de la paret esquerra de la cambra cap a ella. Malgrat la seva edat portava l'uniforme d'un pilot de caça TIE Imperial, entre la seva barba de perilla encanudida i la seva igualment encanudida mata de cabell fosc portava una raresa gairebé mai vista: un pegat negre sobre del seu ull dret.

-Sí, General? - el va cridar en Parck.

-Transmissió de mig-curs de Sorn, Almirall, -va dir l'home, el seu únic ull apuntà sense parpellejar a la Mara quan va passar davant d'ella. -El seu passatge a través del sistema de Bastió no va ser concloent. Molts rumors i especulacions, però cap evidència real.- Va fer una pausa. -Però els rumors diuen que en Thrawn hi està actualment.

-Espera un minut, -va interposar la Mara, arrufant les celles. -Saben on està Bastió?

-Oh, sí, -li va assegurar en Parck. –En Thrawn es va anticipar a què la seu de govern podria canviar periòdicament, i volia que sabéssim on era en qualsevol moment donat. Així que va fer instal·lar un dispositiu de rastreig especial en un arxiu fals a la Biblioteca central d'Arxius Imperials, raonant que on fos el govern la biblioteca la seguiria aviat.

-És un dispositiu de disseny txiss-, va afegir l’Stent amb clar orgull. -Totalment inactiu excepte quan està a l'hiperespai, un moment quan virtualment ningú pensa fer exàmens a la recerca d'aquestes coses. Hem seguit el moviment de Bastió de sistema en sistema amb molt interès.

-És clar.- En Parck mirà de nou al pilot. -Està tornant Sorn?

-Estarà aquí a aproximadament en tres hores.- El pilot va inclinar el cap cap a la Mara. -T'ha donat alguna cosa útil?

-No realment, -va dir en Parck, mirant a la Mara mentre feia un gest cap al nouvingut. -Però m'estic oblidant de les meves maneres. Mara Jade, aquest és el General Baró, -va fer una pausa dramàtica, -Soontir Fel.

La Mara va mantenir la cara inexpressiva. El Baró Soontir Fel. Una vegada un llegendari pilot de caces TIE, més tard va tornar l'esquena a l'Imperi per fer-se Membre de l'Esquadró Murri, s'havia esvaït fa anys per un parany posat per la directora d'Intel·ligència Imperial Isard i mai s’havia sentit res de nou d'ell. La presumpció general havia estat que l’Isard l’havia fet executar sumàriament per traïció.

No obstant això aquí estava, aparentment un cop més volant per les forces Imperials. I un general, a més.

-General Fel, -va inclinar el cap en reconeixement. -Suposo pel to de l'Almirall que se suposa que he d'estar impressionada?

El jove Fel, va sospitar ella, s'hauria ofès a l'instant per això. Però aquesta versió més vella merament li va oferir un lleuger somriure.

-No hi ha temps per l'orgull aquí fora, Jade, -va dir greument. -Un cop t'hagis unit a nosaltres, ho entendràs.

-Estic segura-, va dir la Mara, creuant els braços sobre el seu pit i tancant les mans en punys atapeïts amb l'esforç quan es va estirar amb tota la seva energia. La Força hi era, podia sentir-la fluir a través d'ella. No obstant això per alguna raó encara no podia tocar a cap d'ells, humà o txiss. Gairebé era com l'efecte supressor de la Força d'aquestes criatures sèssils de Myrkr anomenades ysalamiri. Però això no podia ser, perquè encara podia sentir la Força perfectament bé. A més no hi havia cap de les criatures a la sala amb ells.

Va empassar saliva amb una ganyota sobtada, sentint-se com una ximple quan es va enfocar en Parck i el txiss aturats amb l'esquena cap a la paret. Per descomptat que no hi havia cap ysalamiri a la sala, estaven a un quart de distància, premuts contra l'altre costat de la paret on poguessin protegir els seus interrogadors de les seves sondes mentals. Probablement també havien posat a les criatures al llarg dels costats; probablement aquesta va ser la raó per la qual en Fel havia tingut tanta cura d'anar contra la paret quan va travessar la sala. Potser fins i tot havien escampat algun pel sostre.

Va respirar profund, una gran part de la tensió en el seu pit abruptament es va alleujar. Per descomptat hi havia ysalamiri al sostre. Això era com i per què el seu enllaç amb en Luke s'havia tallat així d’abruptament.

El que significava que ell encara era viu.

Va respirar profund altra vegada, sobtadament conscient que ambdós en Parck i en Fel estaven mirant-la fixament.

-Una invitació tan generosa, -va dir, intentant reprendre el fil de la conversa abans que el seu silenci es tornés massa flagrant. -Lamento defraudar-lo, però ja tinc una feina.

Però era massa tard.

-Veig que s'ha adonat, -va dir conversadorament en Fel.

-Sí, -va dir en Parck. -En realitat, estic bastant sorprès que li hagi pres tant de temps. Particularment atès que va notar l'efecte dels ysalamiri així que va entrar dins de l'efecte de la seva mortalla. Vaig poder notar la interrupció en el seu pas.

-Almenys això demostra que té habilitats de Jedi, -va dir en Fel. -Que bo que estàvem preparats.

-Els felicito a tots per la seva sagacitat, -va dir la Mara, posant una mica de desdeny en la seva veu. -Són de fet els veritables hereus del geni i poder militar d’en Thrawn. Deixem de ballar en cercles, volen? Què és exactament el que volen de mi?

-Com ja ha dit el General Fel, -va dir en Parck. -Volem que t'uneixis a nosaltres.

La Mara va sentir que els seus ulls s'estrenyien.

-Estàs fent broma.

-De cap manera-, va dir en Parck. -De fet...

-Almirall? –el va interrompre l’Stent, el seu cap estava inclinat lleugerament a un costat com si estigués escoltant alguna cosa. -Algú acaba d'intentar accedir a l'ordinador de la Sala de Comando Superior.

-L’Skywalker, -va dir en Fel amb una inclinació de cap. -Molt amable de la seva part el fet d’estalviar-nos l'esforç d’haver de rastrejar-lo. Que la Falange el porti aquí, Stent. Recorda'ls que només han d’aproximar-s’hi els que porten ysalamiri.

-Sí, senyor.- L’Stent va passar pel costat d’en Fel i es va allunyar al costat de la paret a pas ràpid, parlant ràpidament en la seva llengua mentre es dirigia cap a la porta. Quan va passar pel costat de la Mara, va poder albirar un petit dispositiu a l'orella, sens dubte, la versió txiss d'un comunicador.

-S'unirà a nosaltres en uns minuts, -va dir en Fel, tornant a mirar la Mara. -Has d'estar realment molt alt als ulls de Coruscant perquè enviïn al mateix Luke Skywalker a rescatar-te. Espero que no es resisteixi al punt que els txiss hagin de fer-li mal.

-Espero pel bé dels txiss que no hagin mossegat més del que es poden empassar, -va contraposar la Mara, intentant sonar més confiada del que sentia. En Luke havia hagut de funcionar sota l'impediment dels ysalamiri abans, però això havia estat fa molt de temps. -Parlant de sortir danyat, General, què et va passar a la cara? O és aquest pegat només una cosa que portes per impressionar als nadius?

-Vaig perdre el meu ull en la nostra batalla final contra un dels molts supòsits senyors de la guerra aquí fora, -va dir en Fel, la seva veu calmada però esmolada. -Els nostres mitjans de reemplaçament metges són limitats, i vaig optar per renunciar a un nou ull en favor d'altres dels meus pilots que podrien necessitar l'operació.- Va esbossar un prim somriure, una besllum del Fel més jove i temerari es va mostrar a través de l'edat i maduresa. -A més, fins i tot amb un sol ull encara sóc el millor pilot que tenim.

-Estic segura, -va convenir la Mara. -Però imagina com series de nou amb els dos. I de la manera en què la guerra amb la Nova República ha minvat fins bàsicament a res, m'imagino que l'Imperi té bastants sobrants protèsics de recanvi. Tot el que caldria és que et presentis i en demanis un.

Va tornar a mirar en Parck.

-Però per descomptat, això significaria deixar que Bastió conegui el gran secret, que aparentment és una cosa que vostès no volen fer. Per què no?

En Parck va sospirar.

-Perquè tot el que hem fet aquí, tot el que tenim aquí, realment pertany a Thrawn. I a hores d'ara, francament no sabem de quin costat del seu conflicte va a alinear-se.

La Mara parpellejà.

-Disculpa? Un Gran Almirall Imperial, i no saps quin costat prendrà?

-L'Imperi ha estat retallat a vuit sectors, -li va recordar en Fel. -Militarment, ja no són un poder que si més no valgui la pena considerar.

-I com ja has assenyalat, encara tenen un problema continuat amb prejudicis anti-alienígenes-, va afegir en Parck. -D'altra banda, Coruscant té els seus propis problemes seriosos, notablement la seva incapacitat per impedir que els seus membres lluitin entre si.

-Que és on entres tu, -va dir en Fel. -Com la Mà de l'Emperador, vas conèixer molt sobre l'Imperi i aquells en el poder allà. D'altra banda, com una amiga de l’Skywalker i els seus associats, també estàs ben familiaritzada amb el règim de la Nova República a Coruscant.

Va esbossar un prim somriure.

-I per descomptat, com a segona-al-comandament d’en Talon Karrde, saps molt sobre tota la resta. Series inestimable ajudant-nos a acabar el conflicte, unificar aquesta regió, i començar els preparatius per als desafiaments del futur.

-La teva experiència i coneixement són molt importants per a nosaltres, -va dir en Parck. -La nostra atenció s'ha tornat necessàriament cap a l'exterior, amb el resultat que estem una mica fora de contacte amb els assumptes en aquesta part de l'espai. Necessitem algú que pugui omplir aquest buit.

-I així que naturalment van pensar en mi, -va dir la Mara sardònicament.

-No siguis tan impertinent, -la va amonestar en Fel.

-No estic sent impertinent; Estic sent incrèdula, -va contraposar. -Crec que seria improbable que en Thrawn hagués aprovat que em contractessin com la seva consellera d'assumptes locals.

-Al contrari, -va dir en Parck. –En Thrawn realment et tenia amb molta estima. Sé per segur que pensava oferir-te una posició amb nosaltres un cop l'Imperi hagués recobrat el seu territori.

Un dels Txiss al costat d’en Parck es va regirar, inclinant el cap com abans ho havia fet l’Stent.

-Almirall? -va dir suaument, posant-se a la gatzoneta al costat de la cadira i xiuxiuejant alguna cosa a l'orella d’en Parck. En Parck contestà, i durant un minut va sostenir una conversa inaudible. La Mara va passar la seva mirada per en Fel i els cinc txiss, mentalment planejant com podria poder enderrocar-los si s'arribava a una lluita.

Però l'intent va ser poc més que un exercici mental, i ella ho sabia. Amb els ulls fixos en ella, i les mans descansant a les seves armes enfundades, no hi havia cap possibilitat que pogués ocupar-se de tots ells abans que l’atrapessin. No sense la Força.

La conversa va acabar, i el txiss es va tornar a posar dret i es va allunyar ràpidament al llarg de la paret.

-Si us plau perdona la interrupció, -es va disculpar en Parck mentre l'alienígena deixava la sala.

-No hi ha problema, -va dir la Mara. Ara s'havien reduït a quatre txiss, més en Fel i en Parck. Encara eren unes possibilitats podrides. -Tenen problemes a atrapar l’Skywalker?

-No realment, -li va assegurar en Parck.

-M'alegra sentir-ho, -va dir la Mara, desitjant més que mai poder captar alguna cosa dels seus pensaments. Aquesta sortida no havia semblat la partida d'algú que realment no estava tenint cap problema. Si només tingués alguna idea de què estava fent en Luke... -Així que en Thrawn va pensar a oferir-me una comissió, no?

-De fet ho va fer, -va dir en Parck. -Ell sabia qui era tota la millor gent, en ambdues habilitats generals i el tipus de fermesa mental que necessitava.- Va fer senyals cap en Fel. -El General Fel és un bon exemple. La seva rebel·lió contra l’Isard no va ser de cap conseqüència per en Thrawn. El que importava eren els seus sentiments cap a la gent i mons d'aquesta regió. Així que després que en Thrawn va fer que l’Isard el capturés...

-Espera un minut, -el va interrompre la Mara. –En Thrawn va estar involucrat en això?

-Va ser completament el seu pla, -va dir en Fel. -No creus que l’Isard va poder haver ideat una cosa tan intel·ligent, no? - La seva boca es va estrènyer, l'ull que li quedava mirava pensativament a la distància. -Ell em va portar aquí, -va dir en veu baixa. -Em va mostrar què era allò a què ens enfrontàvem, i el que havíem de fer per aturar-ho. Em va mostrar que, fins i tot amb tots els recursos de l'Imperi i la Nova República combinats, i amb ell mateix al capdavant, no hi havia cap garantia de victòria.

-Al contrari, ja havia fet plans de contingència per a la derrota-, va afegir sòbriament en Parck. -Fa deu anys tenia grups dorments dels seus millors guerrers clons escampats al voltant de l'Imperi i la Nova República, llestos per formar els nuclis de les forces de resistència locals si Bastió i Coruscant queien. Homes que estimaven les seves cases i la seva terra i els seus mons, i que donarien les seves vides en defensa seva.

-Sí, -va dir en Fel. -Un cop ho vaig entendre, una vegada que realment ho vaig entendre, no vaig tenir cap elecció més que unir-me a ell.

-Com tu també ho faràs, -va dir en Parck.

La Mara va agitar el cap.

-Ho sento. Tinc altres plans.

-Ja veurem-, va dir serenament en Parck. -Potser en Thrawn et pugui convèncer en persona quan torni.

-I què si no torna? -va preguntar la Mara. -Que tal si els rumors són només això: rumors?

-Oh, tornarà, -va dir en Parck. -Ell va dir que ho faria, i sempre ha complert les seves promeses. L'única pregunta és si aquest rumor en particular o no és realment ell.

Va alçar la vista a Fel.

-I sota les circumstàncies, suposo que l'única forma en què anem a esbrinar-ho amb seguretat serà que jo finalment faci un viatge a Bastió. Si en Thrawn de fet ha posat allà una caserna principal, això hauria de contestar la pregunta de des de quin costat estarà treballant.

La Mara va sentir que les seves mans s'estrenyien en punys.

-No saps el que estàs dient, -va dir. -No pots simplement lliurar tot això a l'Imperi. Tots aquests recursos, bases, aliances...

-Ells no els faran servir malament, -va dir en Parck, amb veu greu. -Nosaltres ens assegurarem això. La tasca per davant és massa seriosa perquè qualsevol perdi el temps en una cosa tan insignificant com la política o els guanys personals.

-Si penses això, estàs fora de contacte, -va exclamar la Mara. -Intenta recordar la cort d’en Palpatine, i el que el gust del poder li va fer en aquesta gent. Els guanys personals és en l'únic que alguns d'ells pensen.

-És un risc que haurem de córrer, -va dir fermament en Parck. -Certament anirem amb compte, parlarem amb Sorn quan torni i busqui a través de les dades que va recol·lectar del seu pas a través del sistema Bastió. Però a menys que hi hagi alguna cosa que positivament suprimeixi els rumors del retorn d’en Thrawn, és hora de fer aquest contacte.

La Mara va respirar profundament.

-No et puc deixar fer això, -va dir.

-No pots deixar-nos fer-ho? -va preguntar significativament en Fel.

-No, -va dir la Mara. -No puc. Si li donen això a Bastió, la primera cosa que faran és posar-ho directament contra Coruscant.

-No et preocupis, -va dir en Parck. -No oferirem res fins que estiguem segurs que en Thrawn està amb ells.

-D'altra banda, faríem bé en preocupar-nos per ella, Almirall, -va assenyalar en Fel, mirant-la pensativament. -Algú tan vehementment oposat com ella a què contactem amb Bastió podria portar problemes.

-Suposo que tens raó, -va dir reticentment en Parck. Es va començar a aixecar de la cadira, un dels txiss va caminar al seu costat i li va oferir un braç de suport mentre es posava dret. -Em temo, Mara, que tu i l’Skywalker hauran de ser els nostres hostes per algun temps.

-I si en Thrawn ha tornat, i encara no vull unir-me a vostès? -va demandar la Mara. -Llavors què?

Els llavis d’en Parck es van comprimir breument.

-Estic segur que no arribarem a això, -li va assegurar. Però els seus ulls es van trobar realment amb els seus mentre parlava. -Ho haurem aclarit tot dins d'uns dies. Certament no més d'un mes com a màxim.

La Mara va esbufegar.

-No parles seriosament. Creus realment que un parell de dotzenes d’ysalamiri van a aturar-nos al Luke Skywalker i a mi tant de temps?

-Té raó, Almirall, -va convenir en Fel. –Farà falta més per mantenir quiets als dos.

En Parck estudià la cara de la Mara.

-Què suggereixes?

En Fel va fer senyals cap a un dels txiss.

-Brosh, el teu xàrric. Posa’l en nivell dos.

-Espera un segon, -va dir precipitadament la Mara, posant-se dempeus d'un salt mentre el txiss desenfundava la seva arma de mà. Un breu diluvi d'emoció va córrer a través d'ella. -Alto, el pensament urgent va saltar en la seva ment. -Espera només un segon gebrat de Hoth. Sóc una presonera desarmada.

Ara també els altres txiss estaven desenfundant les seves armes.

-Ja ho sé, -va dir en Fel. Sonava genuïnament pesarós, si servia d'alguna cosa. -I sento profundament haver de fer això. Però he tingut alguna experiència amb Jedi’s, i l'única manera que puc pensar de mantenir-te com una presonera que es comporti durant uns dies és forçar-te a entrar en un tràngol curatiu.- Va alçar la vista a Brosh.

-Espera un minut, -va dir la Mara. Alto, alto, alto. -Vas dir que volien fer un tracte amb mi, correcte? Bé, puc dir-te planerament que disparar-me definitivament no farà que cap d'aquestes negociacions comenci amb el peu dret. De fet, aniria tan lluny com per dir que podria dissuadir-me completament de treballar per a vosaltres.

-No ho farà, -li va assegurar obscurament en Fel. -No quan sàpigues tota la magnitud de les amenaces que tenim.

-Potser ho faci, i potser no, -va contraposar la Mara. -I tampoc t'oblidis d’en Karrde. Si realment vols informació, és amb ell amb el qual hauràs de tractar. I en Karrde no es pren amablement a ningú que juga al tir al blanc amb la seva gent. L’he vist fer miques organitzacions senceres per aquesta classe de crim. De fet, hi va haver un grup hutt en particular...

-Sí, estic segur, -la va interrompre en Parck, arrufant les celles. -En realitat, Mara, estàs exagerant això molt més del que necessites. Les cremades de xàrric són certament serioses, però això fins i tot és escassament una consideració per a algú amb habilitats Jedi de supressió del dolor i curació. I el general Fel té raó: necessitem mantenir-te tranquil·la per algun temps.

-Sí, entenc això, -va dir la Mara. -I és una idea brillant, realment ho és. Només hi ha un petit problema: Jo no sé fer ni els trucs de supressió de dolor ni de curació.

-Au vinga, -va dir en Parck en to de retret, assenyalant cap al forat de vora negre en el seu vestit de salt. -La teva espatlla indica altra cosa.

-L’Skywalker em va posar en el tràngol, -va dir la Mara, relaxant conscientment els músculs en anticipació. -I ell no és aquí. Podria morir-me del xoc, o dessagnar-me fins a la mort...

-No faràs cap d'aquestes coses, -li va assegurar en Fel. -Conec ambdues coses, el poder i les limitacions de l'armament txiss. Pensa-ho com un incentiu addicional perquè l’Skywalker es rendeixi a nosaltres.

Va captar la mirada d’en Brosh i va assentir. El txiss va respondre a l'assentiment i va alçar la seva arma.

I d'ella va venir una flamarada de llum verda.

Següent