Visió de Futur (VII)

Anterior

CAPÍTOL 7

-Aquí està, -va dir en Han, assenyalant a fora amb el cap pel finestral del Falcó. -Pakrik Minor. No hi ha molt a veure, oi?

-És preciós, -li va assegurar la Leia, mirant al món verd-blau tacat que planava davant d'ells. Unes vacances. Unes vacances de veritat. Res de Coruscant, res de política; res de l'assumpte de Caamas; res d'antigues venjances i guerres latents. Ni tan sols res de fills, droides, o noghri vigilants sota els seus peus. Només ella i en Han i tranquil·litat. -Granges i boscos, vas dir?

-Això és tot el que hi ha, -va prometre ell. -I veurem mica de tots dos. En Sakhisakh va trucar mentre estaves a les cerimònies de tancament i va dir que van trobar una bonica petita posada portada per una família de grangers a la vora d'un dels boscos.

-Sona meravellós, -va dir somniadorament la Leia. -Es va tornar a queixar sobre que ell i en Barkhimkh havien d’esperar-nos a l’espaiport?

-Oh, encara no estan contents amb això de deixar-nos així de sols, -va dir en Han amb un encongiment d'espatlles. -Especialment no després d'aquest enrenou a Bothawui. Però saben obeir ordres.- Va somriure astutament. -I crec que es va sentir millor quan li vaig explicar que estaríem sota una ID falsa.

La Leia va parpellejar.

-Una què?

-Sí, no t'ho vaig explicar? -va preguntar en Han, radiant innocència. –He portat una vella ID de contrabandista amb la qual reservar l’habitació.

Li va enviar una del seu repertori de mirades pacients.

-Han, saps que no podem fer això.

-Segur que podem, -va dir, com de costum ignorant la mirada. -De qualsevol manera, se suposa que m'estaves deixant tot a mi, recordes?

-No recordo que trencar la llei estigués al programa, -va dir la Leia. Però les tensions ja estaven començant a esvair-se, i va descobrir amb tranquil·la sorpresa que el problema dels IDs falsos ni tan sols enviava un onadeta de culpa per la seva consciència. Considerant algunes de les coses que havia fet en la seva vida, incloent la rebel·lió oberta i activa contra un govern legalment establert, això tot just era una cosa de la qual preocupar-se. -No et sortiries amb la teva si C3PO fos aquí.

-No sense haver d'escoltar un sermó, almenys, -va dir en Han, fent una carota.

La Leia va somriure.

-Oh, apa, Han. Admet-ho, també l’estranyes.

-No ho faig, -va protestar en Han. -Jo només... no importa.

-Què no importa?

En Han va fer una ganyota.

-Pensar en C3PO em fa pensar en Karrde, i encara no m'agrada la idea que ell s'hagi anat fora a la Vora Exterior amb aquesta dona, la Shada D'ukal. Ja sé que no vas captar cap traïció quan vàrem parlar amb ella, però encara penso que ella ens portarà problemes.

La Leia va sospirar. Shada D'ukal, ex-guardaespatlles del cap contrabandista Mazzic, que s'havia esmunyit casualment a través de la pantalla noghri en el seu departament de les Muntanyes Manarai i s'havia convidat a la sessió privada d'estratègia amb Karrde i Lando. Una aliada potencialment poderosa? O una enemiga igualment mortal?

-A mi tampoc m'agrada particularment, -va explicar al Han. -Però en Karrde és un noi gran, i va ser la seva idea emportar-se-la. A propòsit, vas aconseguir posar-te en contacte amb Mazzic alguna vegada per preguntar per ella?

En Han va agitar el cap.

-El rumor que jo vull parlar amb ell encara està surant en el baix món, però no va passar res abans que deixéssim Pakrik Major. Per descomptat, ara haurà d'esperar fins que hi tornem.

La Leia va alçar les celles.

-Vols dir que ni tan sols li vas explicar als teus contactes contrabandistes que anàvem a Pakrik Minor? De debò que aquestes són unes vacances.

-Que bonic, -va grunyir ell.

El silenci va baixar a la cabina. La Leia va mirar Pakrik Minor que s'acostava constantment, intentant recuperar l'humor que havia tingut abans que sorgís el tema d’en Karrde i la Shada. Però per alguna raó la pau es va negar a venir. Es va estirar amb la Força, intentant calmar els seus pensaments i emocions...

Al tauler de control, l'advertència de proximitat va començar a xiular.

-Pilots bojos, -va murmurar en Han, arrufant-li les celles a les pantalles. –Que dimonis pensen que estan fent?

I amb el sobresalt d'un copet a la cara, la Leia va entendre de cop.

-Han, compte! -va dir bruscament.

Ell va reaccionar a l'instant, amb reflexos de vell contrabandista combinats amb una fe incondicional en les habilitats Jedi de la seva esposa, per enviar al Falcó en un picat abrupta de costat.

Just quan un parell de brillants raigs làser vermells van llescar l'espai sobre ells.

-Deflectors! -va exclamar en Han, redreçant-se del seu picat i llançant la nau en un altre gir.

La Leia ja havia premut l'interruptor.

-Encesos, -va confirmar ella, encenent el panell d'armes i fent una ràpida mirada a la pantalla de popa. Hi havia tres naus petites, de la mida de caces estel·lars, disparant de nou mentre s'esforçaven per correspondre a les maniobres del Falcó. No hi havia IDs en cap d'elles. -És això part de la funció?

-No en el meu bitllet, -va carrisquejar en Han. -Gràcies per l'advertència.

-Gairebé no tens una, -va confessar la Leia, llançant una salva de tirs per la bateria quad làser superior del Falcó. Els quatre trets van errar. -Vaig pensar que la sensació que m'angoixava era només que m'estava preocupant per Karrde i Shada.

-Bé, pots començar a preocupar-te per nosaltres ara, -va dir en Han, llançant la nau en una volta de moviment en espiral. –Qui vulgui qui siguin aquests tipus, són bons.

-Això no és el que volia sentir, -va dir la Leia, encenent el comunicador. Hora de cridar a la Defensa Pakrik per ajuda.

Però els seus atacants estaven ben endavant d'ella.

-Estan bloquejant les nostres transmissions, -li va dir severament al Han. -Fins i tot les freqüències privades de la Nova República.

-Com ja vaig dir, són bons, -va grunyir en Han, inclinant el Falcó en una altra volta evasiva. -Et vas adonar que també van esperar fins que estiguéssim massa prop del planeta per saltar a la velocitat de la llum.

Més raigs làser van passar amb una espurna, més a prop aquesta vegada. La Leia va disparar una altra andanada en resposta, errant de nou.

-Són massa maniobrables per a l'enllaç de punteria d'aquí baix, -va dir ella.

-Sí, ja ho sé, -va dir en Han. -Me'n vaig al quad superior. Prepara't per prendre el meu lloc.

La Leia va fer una ganyota de dolor. Allà dalt damunt de la nau, amb res entre ell i els làsers dels atacants excepte els escuts del Falcó i uns centímetres de transpariacer...

Però ell tenia raó: un d'ells ho havia de fer. I fins i tot amb les seves habilitats Jedi per ajudar-se, ella no era ni a prop de tan bona artillera com ell.

-Estic llesta, -va dir, agafant la palanca de comandament del timó del copilot. L'única forma de protegir-lo ara era assegurar-se que cap d'aquests làsers donés en el blanc. -Algun suggeriment d'estratègia?

-Només intenta mantenir-te fora de les seves mires, -va dir en Han, recolzant-se una mica més a la palanca. Gairebé reticentment, el Falcó va sortir del seu gir.

-Està bé; aquí va, -va dir ell, teclejant per passar-li el control a la Leia i en el mateix moviment sortint del seu seient. -El tens?

-El tinc, -va reconèixer la Leia. -Vés amb compte.

-Sí, -va dir en Han, i va sortir corrent a tota velocitat de la cabina del pilot.

La Leia li va donar cinc segons per arribar a l'escala, llavors va fer donar voltes a la nau en una maniobra de capbussada-i-gir dissenyada per confondre l'atacant a què depassés el seu blanc. Però els seus perseguidors eren massa intel·ligents per ser entabanats tan fàcilment. Una mirada a la pantalla de popa va mostrar que encara hi eren, enganxats al Falcó com mynocks famolencs. Una altra salva va passar de llarg, aquesta vegada alguns dels raigs van esquitxar l'escut deflector del Falcó.

-Està bé, ja sóc aquí, -va anunciar la veu d’en Han per la unitat de comunicador. -Què tal estàs tu?

-No tan bé com m'agradaria, -li va explicar la Leia. -Crec que han trobat el rang.

-Sí, ho vaig notar, -va dir secament ell. -Està bé, la nau aguantarà. Només mantingues-la allunyada uns segons més.

-Ho intentaré, -va dir la Leia, llançant la nau en un altre retorçat patró evasiu i intentant desesperadament pensar en alguna cosa més concreta que simplement intentar mantenir-se fora del seu camí. Però hi havia tan poc aquí amb el que treballar. Estaven en Han i ella i el Falcó, amb els atacants cercant-los per darrere i el disc que omplia el cel de Pakrik Minor començant a cercar-los per davant.

Pakrik Minor...

-Han, vaig a baixar cap al planeta, -va avisar pel comunicador. -Fins i tot amb ells bloquejant-nos, si podem apropar-nos prou algú ha de notar el que està passant i donar l'alarma.

-Sona bé, -va dir ell. -Però vés amb compte. Aquests tipus no estan construïts per a maniobres atmosfèriques, però nosaltres tampoc. Hah!

-Què?

-Li he donat a un. No l’he fet anar mes lent, però crec que li he tret els seus escuts. Mou-te.

El joc mortal va continuar. La Leia va forçar el motor sublumínic del Falcó a tot el que donava, retorçant la seva tortuosa ruta cap a la creixent mola de Pakrik Minor. La calamarsa de foc làser va continuar, la majoria errant, però suficients dels tirs estaven encertant per tornar-se distintament preocupant. Els indicadors vermells al tauler d'estat ja superaven en nombre els verds, creixent amb cada salva. Sense ser anomenat, se li va aparèixer un record: el seu primer viatge al Falcó quan escapaven bojament de l'Estrella de la Mort, obrint-se camí a través de la línia de caces TIE sentinelles en la seva puja per escapar.

Però llavors en Luke havia estat amb ells, i Chewie i C3PO i l’R2. I el Falcó havia estat més jove, menys temperamental. A més de tot això, en Vader i en Tarkin havien de fet volgut que escapessin...

Abruptament, el record va ser destrossat per una brillant flamarada amunt i darrere d'ella.

-Han?!

-Li he donat! -fanfarronejà la veu d’en Han pel comunicador. -Un fora, queden dos. La nau segueix aguantant?

La Leia va llançar una mirada ràpida als taulers d'estat.

-Sí, però només tot just. Hem perdut els estabilitzadors de flux iònic i estem reduïts a menys de mitja potència sublumínica. Sembla que amb un altre cop directe, també perdrem el deflector posterior.

En Han va grunyir.

-Sona que és temps d'intentar alguna cosa intel·ligent. Has fet alguna vegada un revés contrabandista?

-Una o dues vegades, -va dir cautelosament la Leia. -Però ja vaig provar de capbussar i girar, i no va servir de res. Probablement ho saben tot sobre els revessos contrabandistes.

-Sí, però no ho vas a fer com ells esperen, -va dir en Han. -Faràs girar el Falcó en rodó com si fossis a frenar de cop, però en canvi vas a seguir donant la volta la resta del camí fins que estiguis apuntant al planeta de nou i llavors disparar-la amb tot el que té. Això hauria de deixar-los malparats.

-I si no ho fa?

-Espera, no he acabat, -va dir en Han. -Dóna'ls-hi uns segons per encendre els seus motors per intentar atrapar-nos, i llavors fas un revés contrabandista al dret. Amb una mica de sort, passaran de llarg més enllà de nosaltres.

-O ens envestiran de ple, -va dir la Leia amb una ganyota. -Estàs llest?

-Llest. Fes-ho.

-Aquí va.- Prement les dents, la Leia va apagar el motor i recargolà el Falcó cap amunt. Les estrelles van girar vertiginosament, va veure una besllum dels dos caces esforçant-se a frenar per evitar sobrepassar el seu blanc, la mola il·luminada pel sol de Pakrik Minor va girar de nou a la vista.

I li va donar tota l'energia al motor de nou, l'acceleració la va estrènyer contra el seu seient.

-Han?

-Perfecte, -informà ell amb austera satisfacció. -Pots donar-hi més velocitat?

-Ho sento, això és tot, -li va dir ella, verificant les pantalles.

-Està bé, serà suficient, -li va assegurar. -Prepara't. Revés contrabandista... ara.

Agafant-se fort, la Leia va tallar l'energia i un cop més va llançar el Falcó en un gir. Els caces atacants van girar de nou a la vista endavant d'ella, molt més a prop aquesta vegada i emmarcats per la brillantor dels seus motors sublumínics resplendint a tota potència. Frenant la rotació, li va donar energia al motor.

Els atacants ho van intentar. Realment ho van fer. Però fins i tot amb la seva mida més reduïda tenien una bona quantitat d'inèrcia, i amb tanta energia ja usada no tenien cap forma possible d'aturar-se. Amb les seves ments radiant frustració i ràbia impotent, van passar disparats més enllà del Falcó.

O més aviat, un d'ells ho va fer.

La sacsejada de l'impacte va llançar a la Leia del seu seient, l'horrible cruixit d'alguna part a popa va ressonar a les orelles.

-Leia!- va cridar la veu d’en Han mentre que al ressò del soroll se li unia una dotzena d'alarmes. -Leia!

-Estic bé, -va respondre la Leia per sobre del brogit. -Han, ens van donar.

-Estem perdent aire?

-No, no ho sé, -va quequejar la Leia, parpellejant-li el tauler d'estat apropiat mentre alguna cosa intentava enfosquir la seva visió. Es va passar una mà pels ulls; això va semblar ajudar. –No, el casc encara està intacte. Però el motor i els repulsors.

-Baixaré en un minut, -la va interrompre en Han. -Només fes-lo aguantar.

Una taca de llum i color va atrapar la cua d'ull de la Leia. Va alçar la vista dels controls, sobresaltada de veure Pakrik Minor passar girant de nou davant d'ella. L'últim caça que quedava estava emmarcat en el centre del disc planetari, bellugant-se evasivament mentre intentava frenar la seva velocitat.

Però fins i tot mentre es donava la volta, en Han li va donar de ple amb una salva completa del quad. Amb una flamarada de múltiples espurnes de foc, ja no hi era.

-Està bé, això és, -va avisar en Han. -Estic de camí, amor.

La Leia va assentir, passant-se de nou la mà pels ulls i tornant la seva atenció als taulers d'estat. El motor sublumínic no funcionava, però els indicadors no estaven mostrant el dany real que havia patit. Els repulsors estaven d'una manera bastant semblant, el caça condemnat va haver d'haver colpejat a la part inferior del Falcó i raspat el seu camí cap a enrere fins a la popa.

També els havia colpejat fora del centre, la nau encara estava fent un lent gir. Va encendre els auxiliars per intentar redreçar-se, només va ser llavors notant que la mà que s'havia passat pels ulls tenia una ratlla brillant de sang en ella. Estirant-se a la Força, va sondejar la lesió i va posar en moviment el procés curatiu.

I llavors en Han va arribar, deixant-se caure al seient del pilot al costat d'ella.

-Està bé, vegem, -va murmurar ell, teclejant en el seu propi tauler d'estat. La va mirar, detenint-se sobresaltat una segona vegada quan va notar la taca de sang en el seu front. -Leia?!

-Estic bé, és només un tall, -li va assegurar la Leia. -Què farem amb el motor?

-Arreglar-ho, això és el que farem, -va grunyir en Han, sortint del seient de nou. -I serà millor que ho fem ràpid.

Ell va partir a la cursa. La Leia va acabar d'ajustar la rotació del Falcó i va mirar amunt de nou.

I va contenir la respiració. Pakrik Minor que havia estat incòmodament gran durant la batalla, ara omplia tota aquesta secció del cel.

I estava acostant-se.

El Falcó havia estat amb ells tota la seva vida de casats, i amb Han fins i tot molt més que això, i la Leia sabia que a ell li sabria terriblement deixar anar la nau. Però aferrar-se tant a una possessió fins que et matés era el súmmum de la ximpleria. Fent una ganyota, va prémer l'activació de la càpsula d'escapament.

No va passar res.

-Oh, no, -va panteixar, prement de nou, i de nou. –No.

Però el resultat no va canviar. Les càpsules d'escapament estaven inoperants.

I ella i en Han estaven atrapats en una nau arruïnada, caient cap a terra.

Empassant saliva, va encendre el comunicador. Seria difícil, però ara que el bloqueig se n'havia anat, potser l'ajuda pogués arribar a ells a temps.

Però l'indicador del comunicador brillava vermell, una altra víctima de l'impacte del caça condemnat. Estaven aïllats, i completament sols.

I estaven a punt de morir.

La Leia va respirar fondo, estirant-se a la Força per silenciar la por. Ara no era el moment per paralitzar de pànic.

-Han, les càpsules d'escapament no estan funcionals, -va avisar, mantenint la veu tan ferma com va poder.

-Ja ho sé, -va tornar la seva veu tensa. -Vaig veure això quan vaig estar allà a dalt. Intenta reiniciar el propulsor.

Va trobar la tecla, la va estrènyer.

-Ha passat alguna cosa?

-No encara, -va dir ell. –Deixa’m intentar una altra cosa.

-Vols que vagi a ajudar-te?

-No, et necessito allà en els controls, -va dir en Han. -I mantingues un ull fora, si veus una altra nau, intenta disparar un senyal d'emergència dels quads. I espera que qualsevol nau tan convenient no sigui un suport de l'últim grup.

-Està bé.

Els minuts van passar lentament. Els llums vermells van començar a parpellejar temptativament de tornada al verd mentre en Han treballava, però no els suficients, i ni a prop de prou ràpid. Un so sibilant, suau al principi però fent-se cada vegada més fort, va començar a omplir la cabina del pilot quan el Falcó va començar a obrir-se camí a través de l'atmosfera superior de Pakrik Minor sense el benefici d'escuts per esmorteir el so i la fricció. El negre profund de l'espai sobre ella va començar a difuminar-se lleugerament quan van caure més profund, i la Leia va poder sentir la temperatura pujant lleugerament. A sota d'ella, els trets planetaris estaven començant a prendre forma: un llac aquí, una serralada de muntanyes allà, directament a sota i endavant una ampla i fèrtil vall.

-Intenta reiniciar de nou, -va dir en Han en el silenci dels pensaments de la Leia, la seva veu la va sobresaltar.

-Està bé.- Va prémer la tecla de l'interruptor, i aquesta vegada hi va haver un temptatiu rugit en resposta del motor.

-Està bé, tranquil·la, -li va advertir en Han. -No intentis aturar-nos de cop i volta, aquesta reparació potinera no pot aguantar gaire. Només dóna-li una mica d'energia i fixa't si pots començar a reduir la velocitat. I si tens algun truc Jedi a la màniga, és hora de fer-ne un intent.

-Ja ho estic intentant, -va dir la Leia, amb un dolor en el seu cor dins d'ella. Havia estat intentant-ho, de fet, des que va comprendre tota la magnitud del perill en què estaven. Hi havia intentat contactar amb qualsevol sensible a la Força en el sistema, s'havia apartat les distraccions de la ment d'en Han perquè pogués concentrar-se millor en el seu treball, s'havia estirat a la Força a la recerca de guia o inspiració. Però res d'això semblava haver ajudat, i amb un sentiment gairebé aclaparador d'impotència sabia que no hi havia res més que ella pogués fer. No podia reparar els motors sublumínics amb un moviment de la mà, o aturar la caiguda inexorable cap al planeta del Falcó, o trucar per ajuda on no hi existia cap.

Estem perduts. El lament tantes vegades repetit per C3PO va fer ressò a través de la seva ment. Estava molt bé que ell no fos aquí, va decidir ella. Ni els nens, fora de perill a Kashyyyk a cura d’en Chewbacca. Ni tan sols els seus guàrdies noghri. Si era la seva hora de morir, no hi havia necessitat que ningú més se n'anés amb ells. Adéu, Jacen, Jaina, Ànakin, va pensar cap a les estrelles, sabent que el missatge gairebé segur no arribaria a ells, desitjant amb un profund pesar poder veure'ls una última vegada. Al tauler d'estat, gairebé perdut en el caos d'allà, l'alarma de proximitat va començar a xiular.

I per a sorpresa de la Leia, una petita nau va passar rugint per dalt.

-Han!- va cridar ella. -Una altra nau acaba de...

Es va interrompre, la sobtada onada d'esperança atrapada com un os a la seva gola. La nau havia baixat la velocitat per igualar-se al Falcó, volant just a dalt i endavant d'ell, i donant-li la seva primera vista clara d'ella.

-Una nau? - va cridar excitat en Han. -On?

La Leia va respirar ràpidament. Una segona nau s'havia unit a la primera ara, en paral·lel al Falcó dalt i a la dreta, una tercera havia pres una posició a l'esquerra, i la pantalla de popa mostrava una més volant directament sobre la fuita sublumínica.

-No importa, -li va dir al Han en veu baixa. -Són interceptors TIE Imperials.

 Següent