VIII
Postdata de la
Tercera Edició
Hi ha tipus d'Obres,
com li agrada dir al meu germà Xim, Roldan Nokx, que encapsulen la totalitat de
la saviesa existent d'un ésser. Sovint aquestes empreses trepitgen les zones
d'influència de la bogeria, i en no poques ocasions, condueixen a un perill
mortal. No obstant això, quan un està posseït per un Entusiasme desenfrenat per
aquests esforços, poques vegades el perill, la mort, o l'amenaça de la foscor
total dissuadeix algú a qui li ha agafat el cuquet. Encara que els rivals
puguin passar per davant com un coet en els honors que s'han guanyat i els seus
propis interludis romàntics puguin pansir-se com capolls prematurs, ell en els
seus determinats esforços no pot -i no hauria de- permetre que aquests
assumptes mundans li enceguin de l'Obra que l'ocupa. El viatge de la vida de la
seva espècie, li ofereix només un moment fugaç amb la capacitat de sentir, i ha
de gastar-la sàviament, o mai acabarà el que va ser Crida’t a Fer.
Perquè al final, en
el vast pla de les estrelles, l'Obra serà el que importa... això que acariciava
en somnis del niu, que va arrossegar a través de tots els seus canvis podals,
fins i tot es va mossegar les incipients glàndules de seda per portar-la a la
seva fi. Quan passejava per les piles d’Obroa-Skai, es va resistir a la
temptació del coneixement divagant i es va dirigir directament a les cintes de
dades marcades amb una X. Quan ell descodificà un fragment d'un antic registre,
el va guardar en secret, de manera despòtica, fins que tingués el seu lloc a
l'Obra. Quan semblava que ja no hi havia res més per trobar, va buscar-ne més,
en la bogeria i la meravella del que els humans anomenen Aventura. I durant els
temps foscos, quan tot semblava perdut, l'Obra el va mantenir brunzint. Era el
seu remei per a la malenconia, la seva diversió contra el tedi dels
hiper-viatges, el veritable amor de la seva vida larval. El seu Destí.
Però per què vaig
ser jo d'entre tots els éssers l'escollit per a aquesta missió, aquesta Obra
que ara llegeixes? Per què la meva ment estava aclaparada per aquesta alegria
indescriptible quan, en una mala cita per a un sopar de teatre sullustà, vaig
escoltar per primera vegada el cor de “El Príncep Pirata” que em va portar fins
aquí? No puc dir-ho. Qui de nosaltres pot realment explicar el seu destí? Tot
el que sé és que he fet tot el possible, reunint totes les peces de la Despòtica
que els meus setze apèndixs van poder agafar i les meves tres escorces van
poder processar per al plaer de tots. Sens dubte, hi ha més toms per aquí
esperant per ser descoberts, i hi ha més per escriure. Però la convocatòria de la
crisàlide és massa dolça per a mi per continuar la recerca. El meu capoll està
teixit, i quan emergeixi, l'Obra no serà més que una idea d'últim moment, les
fantasies de l'etapa larval.
Endavant valent i
jove estudiant, pren la meva torxa, i aventura't en la foscor de Xim. Sàpigues
que jo estic amb tu en esperit, si no en cos. Quan tu desenterris nous
descobriments, jo estaré volant en el cel clar per sobre dels bancs càlids i
roses de Z'gag, batent les meves ales cromades, cantant a un nou amor, sigui el
que sigui.
-S.
V. Skynx
Catedràtic
emèrit del Departament d'Història
Subdepartament
d'Història Humana, subdivisió pre-República
Universitat
de Ruuria
i
ximòleg extraordinari
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada