Conquesta (XVIII)

Anterior

CAPÍTOL 18

La jove Jeedai va caure a terra mentre les convulsions agitaven el seu cos. Un gemec estrangulat va inundar el viver.

-Interessant -va murmurar la Mezhan Kwaad en veure la reacció-. Adepta Yim, veus com...?

-No, no aconsegueixo veure el que t'interessa, mestra Mezhan Kwaad -va dir una veu darrere seu.

La Nen Yim es va girar i immediatament va elevar una súplica al cel. Una altra mestra acabava d'entrar al viver, tan increïblement vella que les marques del seu rang estaven completament enfosquides. Els circells del seu tocat formaven una massa fràgil, gairebé boirosa, i dues mans eren les d'una mestra. Els seus dos ulls havien estat reemplaçats per maa'its grocs. L'acompanyava una adepta ajudant.

-Mestra Yal Phaath -va saludar la Mezhan Kwaad-. M'alegro de veure't, anciana.

-Respon, Mezhan Kwaad. Què té d'interessant l'agonia d'aquesta criatura? És una infidel i no pot abraçar el dolor. No hi ha res sorprenent ni interessant en això.

-És interessant perquè l'inductor medul·lar que causa el seu dolor ha estat dissenyat per provocar-lo selectivament, un sol nervi alhora -va respondre la Mezhan Kwaad-. El que acabem de veure és un reflex desconegut en els yuuzhan vong. Ara podrem traçar un mapa del sistema nerviós humà i buscar aquells elements que no tinguin una contrapartida en el nostre.

-I això de què ens servirà? -va preguntar la Yal Phaath.

-No podem reformar allò que desconeixem -va contestar la Mezhan Kwaad-. Aquesta espècie és nova per a nosaltres.

-Estàs posant a prova el protocol -va dir l'anciana-. Què pot descobrir-se que no estigui ja codificat?

-Però, Mestra -va interrompre la Nen Yim amb to suplicant-, segur que en una nova espècie... -va defallir quan l'anciana va clavar-li la groguenca mirada dels seus maa'its.

-Totes les teves adeptes són tan insolents? -va preguntar amb sequedat.

-Espero que no -va respondre la Mezhan Kwaad amb rigidesa.

La Yal Phaath es va girar de nou cap a la Nen Yim. El seu tocat va vibrar lleugerament adoptant un color blau pàl·lid.

-Adepta, si el coneixement no es troba en els arxius i les sagrades escriptures, què fa llavors un cuidador?

La por va fer-li pessigolles als nervis de la Nen Yim. Què podien veure aquests ulls estranys? Els maa'its sondejaven les regions ocultes de l'espectre, per descomptat, fins i tot el camp del microscòpic, però, anaven més enllà encara? Podien albirar els pecats que niaven sota el seu crani? Va contreure els circells del seu tocat fins que van formar una bola, una actitud de profunda súplica.

-Preguem al Senyor Suprem que li pregunti als Déus.

-Correcte. No hi ha noves espècies, adepta. Tota la vida prové de la carn, la sang i els ossos d'en Yun-Yuuzhan. Ell ho coneix tot. El coneixement no pot ser creat, i insinuar el contrari és pura heretgia. Si els Déus no ens concedeixen un coneixement concret, és pel nostre bé i intentar aconseguir-ho és intentar robar-los-hi.

-Sí, Mestra Yal Phaath.

-Sospito que no és culpa teva, adepta. Sospito que és la teva pròpia mestra la qual desitjava utilitzar l'inductor medul·lar, tu només has estat susceptible a la seva influència.

La Mezhan Kwaad va somriure amablement.

-El Protocol d'en Tsong especifica l'ús de l'inductor en ocasions com aquesta.

-Sóc conscient. I potser no intentes trencar el protocol, però sí forçar-lo al límit. Qui sap el que hagués observat d'haver arribat jo una mica més tard?

-M'estàs acusant d'alguna cosa, Mestra? -va preguntar la Mezhan Kwaad-. Perquè, si no és així, algú podria pensar que sents gelosia que Lord Shimrra atorgués l'honor de fer aquest experiment al Domini Kwaad.

-Ni t'acuso de res, ni estic gelosa. Però en els últims anys han reaparegut algunes heretgies perilloses, sobretot en el Domini Kwaad.

-Ni els meus subordinats ni jo hem estat mai acusades d'heretgia -va aclarir la Mezhan Kwaad-. Si intentes banyar-me amb les immundes secrecions de la calúmnia en un llastimós esforç per aconseguir que el teu domini recuperi el favor de Lord Shimrra, descobriràs que puc arribar a ser una enemiga molt molesta.

L'anciana cuidadora es va aixecar tot el que li va ser possible.

-No calumnio sinó que vigilo, Mezhan Kwaad. Pots estar segura. I ara...

Tot d'una va semblar perdre l'equilibri i ensopegar barroerament, abans que la seva ajudant la sostingués. La Nen Yim encara s'estava preguntant què li havia passat quan va sentir que alguna cosa pressionava tot el seu cos, com si de sobte es trobés sota l'aigua. Els seus pulmons es van esforçar per trobar aire i el pols se li va accelerar.

Mitjançant fogonades blaves i negres, va veure que la Mezhan Kwaad i l'ajudant de la Yal Phaath també els hi costava respirar.

El dolor es va incrementar enormement. Aviat els seus globus oculars no podrien suportar la pressió i esclatarien, igual que el seu cor. Esforçant-se per mantenir la calma, va mirar al seu voltant buscant alguna cosa fora del normal, alguna possible causa per a tot allò.

La jove Jeedai estava dreta al viver, i les seves mans pressionaven la membrana transparent que la separava d'elles. Els seus ulls verds cremaven i tenia la boca entreoberta mostrant les dents en un rictus de fúria. La Nen Yim va veure l'instint assassí en la seva expressió i de sobte ho va comprendre tot.

Va trontollar cap a la seva mestra. La Mezhan Kwaad ja havia caigut a terra, i l'ol-víllip que controlava l'inductor medul·lar se li havia escapat de les mans. La Nen Yim el va empunyar i va estrènyer els teixits que controlaven la intensitat, tots alhora.

La Jeedai cridà i colpejà la membrana amb els seus punys. Per un instant la pressió va augmentar, aixafant tan cruelment la Nen Yim que no va poder respirar en absolut. Llavors, tan sobtadament com havia aparegut, la misteriosa pressió va desaparèixer i els seus pulmons van buscar ansiosament el tan necessitat aire.

La Jeedai es retorçava a terra de la seva càmera. La Nen Yim la va contemplar mentre començava a reaccionar.

Una mà de vuit dits li va tocar l'espatlla.

-Adepta... el víllip, si us plau -li va demanar la seva mestra, reflectint en la seva veu la tensió a la qual havia estat sotmesa-. Abans que l'espècimen mori.

La Nen Yim va assentir en silenci i li va passar l'organisme a la Mezhan Kwaad. Aquesta va provar alguns ajustaments, fins que la Jeedai va deixar de convulsionar-se i va sucumbir a la inconsciència.

-Ha estat una deducció intel·ligent, adepta -lloà la Mezhan Kwaad.

-Què ha passat? Explica't -va exigir la Yal Phaath amb impaciència.

-Va ser la Jeedai -va respondre la Mezhan Kwaad-. Estic segura que has sentit parlar dels seus poders.

-No m'insultis. És clar que estic al corrent de tot el que incumbeix a aquests Jeedai. Sé que poden moure objectes, comunicar-se entre ells com ho farien amb un víllip i fins i tot influir en les ments de criatures febles. Però no tenim proves que els seus poders afectin els yuuzhan vong, més aviat al contrari.

-Prego que la Mestra em concedeixi permís per parlar -va demanar la Nen Yim.

-Parla -va acceptar la Yal Phaath, dirigint-li una mirada reticent.

-La Jeedai no ens va afectar, no directament. Va afectar les molècules de l'atmosfera, les va comprimir.

-Intentà aixafar-nos amb el nostre propi aire?

-I hauria tingut èxit si no fos per la meva adepta -va assenyalar la Mezhan Kwaad.

-Sorprenent. I aquest poder no està generat per cap tipus d'implant?

-Ella no té implants, ni biològics ni... -la veu es va convertir gairebé en un murmuri -... ni mecànics. Segons els primers interrogatoris, ella creu que manipula un tipus d'energia generat per la vida.

-Ridícul -menyspreà la Yal Phaath-. Si tal poder existís, per què els Déus anaven a negar-nos-el als yuuzhan vong?

-Els Déus no ens l'han negat, només se l'han guardat -La Mezhan Kwaad va exhibir un somriure depredador-. I ara ens el lliuraran.

Va caminar cap a la membrana del viver i la va esquinçar amb el seu quart dit. Es va agenollar al costat de la inconscient Jeedai i li va acariciar la cara.

-És jove, el seu cos i la seva ment encara són flexibles. Els guerrers ens han promès més com ella. -Es va incorporar i va contemplar la criatura uns segons, llavors es va allunyar i va restaurar la membrana.

L'anciana mestra va arronsar les espatlles.

-Per la glòria dels cuidadors i dels yuuzhan vong et desitjo èxit. -Però el seu to semblava suggerir el contrari.

-Pots venir a observar sempre que vulguis -va dir la Mezhan Kwaad.

A la Nen Yim li va donar la impressió que la seva mestra es mofava de la Yal Phaath, però l'anciana va emetre una ondulació negativa amb els seus circells.

-Entre altres coses, he vingut a informar-te que he d'absentar-me. M'espera un nou projecte que acabarà per sempre amb l'amenaça d'aquests Jeedai.

La Mezhan Kwaad es va tornar rígida.

-Oh? -barbotejà educadament.

-Sí. Durant el seu interrogatori, els infidels que ens serveixen han admès que van ser enganyats pels que actualment turmenten les nostres naus en l'espai. D'aquesta informació ha sorgit una dada molt interessant sobre certa criatura, certa bèstia que pot detectar i donar caça als Jeedai.

-Els infidels saben on poden trobar aquestes bèsties?

-No -va confessar la Yal Phaath-. L'únic que sabien era que no n'hi ha en aquesta lluna. Però comptem amb certes fonts en el seu Senat, i una d'elles l'ha descobert i ens ha proporcionat la informació. Resulta que les criatures són natives d'un món que està en possessió del nostre Lord Shimrra, un planeta que els infidels diuen Myrkr. I jo m'encarregaré de modelar aquestes bèsties a la nostra conveniència.

-Interessant... Si resulta ser cert -va admetre la Mezhan Kwaad-. Per la glòria dels yuuzhan vong, et desitjo el millor. I també t'ho desitjo en el teu intent d'abandonar aquest sistema. Pel que sembla, els infidels tenen força èxit impedint el trànsit sortint.

-No tinc por -va replicar l'anciana mestra-. Si Yun-Yuuzhan vol la meva vida pot prendre-la, és seva. Però sospito que encara em té reservades moltes tasques.

* * *

-Capità, una de les naus de guerra yuuzhan vong ha abandonat l'òrbita -va dir la H'sishi-. I porta una escorta considerable.

En Karrde es va acariciar el bigoti.

-Porta a Solusar. Mentrestant, acosta't i que la Camí del Buit i la Formació de l'Idiota intentin interceptar-les. Mantinguem-la a l'ombra de la gegant gasosa tot el que puguem.

-Sí, Senyor -va contestar en Dankin, el pilot.

-I porta-me'n a Solusar -va repetir en Karrde-. El necessitarem per això.

-Ja sóc aquí, capità Karrde.

De fet, en Solusar es trobava darrere d'ell.

-Ah, perfecte. Els yuuzhan vong intenten passar una nau a través del nostre bloqueig, probablement per sortir del sistema. La meva pregunta és: he de permetre'ls-hi el pas?

-Se li ha impedit a altres -va comentar en Solusar.

-És cert, però cap portava tanta protecció. Si presentem batalla, perdré algunes naus... Segurament més de les que em puc permetre. Si estigués segur que hi ha ajuda en camí, m'arriscaria. Donades les circumstàncies, necessito saber si hi ha Jedi en aquesta nau.

Per un segon, en Karrde va veure als ulls del Jedi un besllum del que podria ser por.

-No puc estar segur -va reconèixer un tens Solusar.

-Per què?

-No puc sentir res yuuzhan vong en la Força. Pel que fa als meus sentits Jedi, les seves naus bé podrien ser asteroides desproveïts de vida.

-Llavors, suposo que la presència dels nens destacaria d'una forma realment espectacular.

-Haurien, però no ho fan. Si no fos important, diria que a bord d'aquestes naus no hi ha ningú que no sigui yuuzhan vong. Però és important. Si m'equivoco i els permetem anar-se'n... estarem lluitant aquí per res.

-Com pots equivocar-te? No ho entenc.

-Els yuuzhan vong no només no existeixen en la Força, sinó que aconsegueixen que dubti dels meus sentits Jedi. Fan que tota l'àrea em sembli d'alguna manera... borrosa, tenebrosa. No tinc altra forma d'explicar-ho.

En Karrde va tornar a contemplar la pantalla. Els yuuzhan vong ja havien desplegat els seus caces.

-No puc esperar molt més, Solusar, he de prendre una decisió. Oblida't de les naus i intenta captar la lluna. Si segueixen allà, significarà que no viatgen en la nau de guerra.

-Ho intentaré -va dir el Jedi. I va tancar els ulls.

En Karrde va estudiar els caces enemics que s'aproximaven. Fins llavors havia dut a terme tàctiques de guerrilles, de «atac i retirada», perquè el seu personal corregués el menor risc possible, i havia fet un bon ús de mines, asteroides i altres armes clàssiques quan es combatia dins d'un sistema.

Però si havia de detenir aquella nau, es veuria embolicat en una batalla clàssica cara a cara, nau contra nau, una batalla que podia guanyar... però que podria costar-li la guerra.

I potser fos precisament això el que volien. Els seus instints li asseguraven que la nau enemiga era algun tipus d'esquer, que no era allò pel que estaven lluitant. En Solusar semblava estar d'acord, però si no podien estar completament segurs...

-Primera onada de caces en trenta segons -va dir la H'sishi amb un to de veu neutre.

-Prepareu-vos, Gent.

Era una bona tripulació. Si els hi demanava que morissin per ell, ho farien.

-Tahiri... -va mussitar en Solusar. El seu rostre estava amarat de suor.

-Què? Què ha dit?

-La Tahiri. I en Valin, la Sannah, l'Ànakin... Tots segueixen allà baix -la seva veu va baixar diversos tons fins a arribar a un registre anguniós -. La Tahiri està sent torturada.

-Però segueix a la lluna.

-Sí, estic segur.

-Gràcies, Solusar. Dankin, anul·la l'atac. Deixarem que se'n vagin. Deixa una mínima cobertura en rereguarda i ordena a les altres naus que s'allunyin de pressa. Combatrem altre dia... quan realment importi -En Karrde va esbufegar profundament, intentant alliberar la tensió de coll i espatlles.

-Espero que els nois Solo trobin a Térrik abans que hàgim d'entaular la batalla crucial. Després d'això, us asseguro que faré tot el possible per aconseguir el meu propi destructor estel·lar.

Següent