Visió de Futur (XV)

Anterior

CAPÍTOL 15

Fenedor De Pedres digué alguna cosa en aquesta irritant quasi-veu de Qom Jha i va aletejar a la seva usual perxa a l'inrevés en una estalactita escarransida.

-Genial, -va anunciar en Luke. -Sembla que estem aquí.

La Mara va aixecar el raig de la seva vara de llum del sòl cap endavant d'ella i va examinar les parets del passadís, tot just atrevint-se a creure que el viatge esgotador de quatre dies hi havia finalment acabat. Ciutats o naus estel·lars o fins i tot un campament tranquil sota el cel obert, aquests eren els seus entorns d'elecció. Aquest assumpte d'arrossegar-se en la foscor, túnels polsegosos amb brutícia i aigua rajant i aire humit per totes bandes no era emfàticament la seva copa d’Elba.

Però ho havia sobreviscut, i no havia volgut matar cap dels Qom Jha més de dues vegades al dia, i el droide astromecànic no havia causat massa problemes, i l’Skywalker havia estat una companyia inesperadament tractable. I ara, finalment eren aquí.

Per descomptat, d'ara endavant estarien enfrontant-se a la Torre Alta, amb tots els perills desconeguts. Però tot estaria bé. El perill també era un dels seus entorns d'elecció.

També un dels d’en Luke, ara que ho pensava.

-Allà està, -va dir en Luke, el raig de la seva pròpia vara de llum que buscava es va quedar en un pegat de roca al llarg de la paret a uns metres pel passadís. -Just d'aquest costat d'aquest arc d'entrada.

-Arc d'entrada? -va repetir la Mara, arrufant les celles quan va girar la seva vara de llum en aquesta direcció. Segurament ningú havia realment construït un arc d'entrada enlloc en el mig d'aquí baix, no?

No. S'assemblava bastant a un arc d'entrada, certament, amb els seus pilars laterals més o menys verticals creant un coll d'ampolla de dos metres d'ample en el passadís de la caverna i el seu arc superior majorment rodó tocant contra el sostre de tres metres per sobre. Però més que una mirada superficial li va mostrar a l'instant que era una formació natural, creada per algun truc de l'erosió o intrusió de roca o el flux d'aigua que s'havia anat fa molt.

-Era una manera de parlar, -va dir en Luke, també il·luminant la formació. -Em recorda d'alguna manera a l'arc d'entrada a Hyllyard City a Myrkr, no?

-Vols dir la gran cosa en forma de fong on vas fer el teu millor esforç per tirar sobre els nostres caps? -va contraposar ella. -A la qual vam obrir-nos camí a través del bosc durant tres dies per assolir? La que tenia a la meitat dels stormtroopers l'Imperi esperant que ens presentéssim?

-Aquest és el lloc, -va dir ell, i ella va poder sentir la diversió en la seva recitació. –Has omès la part on no volies res més que matar-me en tota la galàxia.

-Era jove aleshores, -va dir breument la Mara, allunyant la seva llum. -Així que on és aquesta obertura?

-Just aquí, -va dir en Luke, retornant el raig de la seva vara de llum a una secció d'aspecte arrugat de paret just a sota del sostre. Al centre de la llum hi havia una petita àrea oberta que semblava esvair-se en la foscor de més enllà.

-Ja ho veig, -va dir la Mara. No semblava haver-hi res d'aire venint d'ella; havia d'haver algun altre obstacle més lluny per la línia. -Sembla acollidor.

-No per molt, -va dir en Luke, donant-li la seva vara de llum i encenent el seu sabre de llum. -Tots quedin-se enrere, això probablement llançarà estelles de roca.- Va girar la fulla cap a la paret, tallant la pedra.

I amb una rosada de llum verda, la fulla es va esvair.

L’R2 va xisclar, i la Mara va captar la flamarada de sorpresa d’en Luke quan va trontollar breument abans de recuperar l'equilibri.

-Què ha passat? – demanà.

-No ho sé, -va dir ell, sostenint l'arma de prop i mirant obliquament l'extrem. -Vaig pensar que tenia l'encès assegurat... deixa’m intentar-ho de nou.

Va tocar l'interruptor, i amb el seu usual espetec-xiuxiueig la fulla va cremar de nou a l'existència. En Luke la va mirar per un moment, llavors es va posar en una posició de combat estable i de nou va girar la punta de la fulla cap a la paret de roca.

I un cop més, la fulla va penetrar només una mica a la roca abans d'apagar-se amb un espurneig.

Un dels Qom Jha va aletejar les ales i va dir alguna cosa.

-Sí, -va dir en Luke, i la Mara va poder sentir la lletja sobtada sospita en la seva ment mentre els records distants sorgien.

-Sí què? -va demanar.

-Hi ha d'haver mineral cortosis en aquesta roca, -li va explicar ell. Va sostenir la seva vara de llum pujant la cara de roca, la llum ballava d'espurnes diminutes.

La Mara va agitar el cap.

-Mai vaig sentir parlar d'ell.

-Aparentment és bastant rar, -va dir en Luke. -Tot el que sé realment sobre ell és que apaga els sabres de llum. En Corran i jo ens vàrem trobar una vegada amb alguns usuaris de la Força que s'havien fet jocs d'armadura corporal de fibres de cortosis teixides. Va ser realment una sorpresa.

-Aposto a què sí, -va dir la Mara, amb un record propi sorgint. -Així que això és el que hi havia en aquesta planxa de roca que en Palpatine tenia entre les parets dobles de la seva residència privada.

En Luke va alçar una cella.

-Tenia mineral cortosis al voltant de la seva residència?

-I també al voltant d'algunes de les seves altres oficines i sales de trons, crec, -va dir la Mara. -Mai vaig saber el nom apropiat del material. Pel que em va explicar, entenc que si el teu sabre de llum té circuits dimetris en qualsevol part del cicle d'activació, copejant la roca es genera un cicle de realimentació que travessa el sistema prenent-li només una fracció de segon apagar-ho tot. Una coseta addicional per reduir la velocitat de qualsevol Jedi perdut que pogués venir a per ell.

-Les coses que s'aprenen com la Mà de l'Emperador, -va murmurar en Luke. -Saps si hi ha alguna manera de tallar-lo?

-Oh, segur, cents d'elles, -li va assegurar la Mara, lliscant el seu paquet a terra. -A part d'això amb els sabres de llum, és una cosa bàsicament inútil. És massa feble i engrunadís per construir amb ell, un bon raig de carabina blàster el farà miques. Deixa’m veure, ah.

Va treure una de les granades que en Karrde havia enviat i il·luminà amb la seva vara de llum el nombre de rendiment.

-Sí, això hauria de funcionar si vols provar-ho.

Un dels Qom Jha va aportar un altre comentari.

-Custodi De les Promeses pensa que les magranes serien una mala idea, -va traduir en Luke. -Diu que no estem lluny de la mateixa Torre Alta, i que el so viatja bastant lluny pel subsòl.

-Probablement té raó, -va concedir la Mara, guardant la magrana i estudiant la roca on en Luke havia estat tallant. -D'altra banda, només estàs traient uns centímetres cada vegada. Soroll addicional o retard addicional. Tu tries.

En Luke va passar pensativament una mà per la roca, i la Mara va poder sentir la seva concentració mentre ell s'estirava a la Força.

-Intentem-ho durant algun temps amb els sabres de llum, -va suggerir lentament. -Almenys un parell d'hores. Això ens hauria de donar una millor estimació de quant temps ens prendria realment.

-Està bé, -va dir la Mara. -Sempre podem canviar a granades si decidim que va massa lent.- Va passar la seva vara de llum per la roca. -Així que juntament amb cavernes plenes de depredadors, ara tenim una paret que bloqueja els sabres de llum. Què convenient per a algú.

-Podria ser només una coincidència, -va dir en Luke. Però no semblava que ho cregués. -Bé, no hi ha res a fer més que començar.- De sobte va arrufar les celles. -Tret que pensis que això podria danyar els sabres de llum.

La Mara va arronsar les espatlles.

-No puc veure com ho faria, però realment no ho sé. És d'esperar que puguem notar qualsevol problema abans que es torni massa dolent.

-És cert, -va convenir en Luke, mirant avall cap al seu droide astromecànic.

-R2: sensors complets, i mantingues un ull en els sabres de llum. Deixa'ns saber si semblen estar reescalfant-se o alguna cosa semblant.

El droide va xiular en reconeixement i va estendre la seva petita unitat sensora.

-Probablement haguem de començar això com un triangle, -va suggerir la Mara, creuant el passadís i encunyant la seva vara de llum en una esquerda des d’on il·luminaria l'àrea sota del forat per on s'escapolien els Qom Jha. -Perforant en angle des de costats oposats. Això hauria de deixar les nostres fulles fora del camí de l'altre, i els talls en angle són normalment millors per debilitar la roca subjacent.

-Sona bé.- En Luke va alçar la mirada als tres Qom Jha, agrupats molt junts al sostre. -Fenedor De Pedres, per què no tornes fins on està Menjador De Grimpadors de Foc. Explica-li que estem gairebé llestos per als exploradors addicionals que ell va prometre enviar a la Torre Alta amb nosaltres.

El Qom Jha va dir alguna cosa.

-No, però ho estarem aviat, -va dir en Luke. -I serà millor que t’emportis a un dels altres amb tu.

Assegut en un embalum de pedra sota l'arc d'entrada, Nen Dels Vents va batre les ales i va dir una cosa que va sonar ansiosa.

-No, tu no, -en Luke li va dir fermament al jove Qom Qae. -Custodi De les Promeses, vés amb ell.

Hi va haver un breu comentari del Qom Jha que va sonar vagament condescendent, i llavors Fenedor De Pedres i Custodi De les Promeses es van deixar caure de les seves perxes i es van allunyar aletejant en la foscor cap a l'entrada de la cova. Nen Dels Vents va disparar alguna cosa que va sonar sarcàstica mentre sortien, llavors es va posar enutjadament de tornada en la seva roca.

-Aposto a què m'estic perdent algunes rèpliques punxants molt enginyoses aquí, -va dir agrament la Mara, traient el sabre de llum del seu cinturó i posant-se en posició a l'esquerra del tall que en Luke havia començat.

-No realment, -va dir en Luke, encenent el seu sabre de llum i movent-se al costat oposat. -Llesta?

La Mara va encendre el seu sabre de llum.

-Fem-ho.

       

***

Havien estat en això per gairebé una hora, i havien completat el contorn per a la seva obertura, quan l’R2 va xisclar de cop i volta.

-Atura't, Mara, -va ordenar en Luke, apagant el seu sabre de llum i preguntant-se breument què aniria malament. Havia estat concentrant molt en l'arma i no havia sentit ni tan sols una insinuació d'algun problema en ella. Va mirar l’R2.

I va fer una pausa per mirar amb més atenció. La unitat sensora del droide estava estesa, però no estava apuntada als sabres de llum. Estava, en canvi, apuntada endavant pel passadís.

-Mara? -va cridar, canviant l'arma a la mà esquerra i traient la seva vara de llum. La va passar pel túnel mentre, darrere seu, la Mara va apagar el seu sabre de llum.

I en el sobtat silenci, va sentir un soroll. Un so xiuxiuejant, com milers de veus distants, veus guturals xiuxiuejant entre si sense paraules. Un retruny irracional que es va repetir com un eco en la seva ment quan es va estirar cap a ell amb la Força.

I estava acostant-se.

-No m'agrada com sona això, -va murmurar la Mara, caminant al seu costat.

-Ni a mi, -va dir en Luke, posant la seva vara de llum en la seva graduació més brillant i escombrant la zona de nou. No hi havia res visible, però per la forma en què el túnel es retorçava i girava en ambdues direccions això no significava molt. Va usar les seves tècniques Jedi d'amplificació sensorial...

Grimpadors de foc! -va dir Constructor Amb Enfiladisses excitat des del sostre darrere d'ell. Vénen cap aquí!

-Què? -va demanar la Mara.

-Ha dit que vénen grimpadors de foc, -va repetir en Luke.

-Uh-oh, -va dir la Mara. -El nom del seu regatejador -'Menjador De Grimpadors de Foc'.

-Sí, -va dir en Luke, alçant la vista al Qom Jha. Les seves ales estaven aletejant amb algun tipus d'anticipació. -Jo havia assumit que els grimpadors de foc eren alguna mena de planta. Constructor Amb Enfiladisses, què són aquestes coses?

Són criatures petites però perilloses, va dir el Qom Jha. Menjaran i destruiran tot en el seu camí, i poden matar qualsevol cosa que trobin.

-Diu petits però perillosos, -en Luke li va explicar a la Mara, escombrant de nou el túnel amb la vara de llum.

-En aquest cas, tot aquest soroll implica que ha d'haver un flamejant munt d'ells, -va concloure greument la Mara, fent una mirada al seu voltant. -Tinc el molt mal pressentiment que estem a punt de conèixer una nova espècie de roverins *.

En Luke es va estremir. Havia vist holovídeos d'aquests infames insectes depredadors en la seva marxa anual per les selves de Davirien. Els roverins viatjaven en eixams de centenars de milers, de vegades fins i tot milions, literalment despullant el paisatge de cada trosset de vida vegetal quan passaven sobre ell.

Vida vegetal, i qualsevol animal que fos massa lent o estigués massa malalt per sortir del seu camí, menjant en aquells extraviats fins a deixar els ossos polits.

-Constructor Amb Enfiladisses, com de ràpid viatgen? - preguntà.

-Massa ràpid, -va exclamar la Mara abans que el Qom Jha pogués contestar. –Mira, aquí vénen.

En Luke va contenir la respiració. Endavant, just en el punt més llunyà que el raig de la vara de llum podia arribar, la vora davanter d'una làmina de negre polsant havia aparegut, omplint tot el sòl i pujant també potser un metre per les parets. Davant els seus ulls, la vora es va vessar com algun viscós líquid en una lleugera depressió a terra, reapareixent quan va fluir de nou sobre la vora.

I la Mara tenia raó. Estaven venint massa ràpid.

-Diria que tenim potser un minut abans que arribin aquí, -va dir la Mara. -Si tens algun truc intel·ligent a la màniga, aquest és el moment per treure'l.

En Luke es va mossegar el llavi, pensant ràpidament. Hi havia una manera, sabia, d'usar la Força per crear un escut personal de baix-nivell. Però mantenir l'escut el temps suficient, especialment contra tants adversaris individuals, seria pràcticament impossible. A més, era dubtós que també pogués escudar d'aquesta forma la Mara, i ella gairebé certament no coneixia la tècnica per si mateixa. Utilitzar la Força per treure a cada escalador de foc individual del camí mentre passaven seria una tasca igualment impossible, fins i tot amb la Mara treballant al seu costat.

I si aquests insectes eren semblants als roverins de Davirien, només caldria que un d'ells passés i s'enfonsés un agulló enverinat per fer trontollar el seu control i alertar a la resta de l'eixam de la presència de menjar. No, la seva única esperança era quedar-se completament fora del camí dels trepadors de foc. O en algun lloc més lluny pel túnel, o si no?

-L'arc d'entrada, -va dir de sobte la Mara. -Necessitarem recolza-peus aproximadament a dos metres d'altura.

-Correcte, -va dir en Luke, encenent el seu sabre de llum i caminant cap a l'obertura mentre mesurava la distància amb els ulls. -Sí, podria funcionar.

Assumint que tinguessin el temps suficient per fer els preparatius necessaris.

-R2, tanca totes les teves obertures, -va avisar mentre enfonsava la punta de la brillant fulla verda horitzontalment a la vora interna del pilar lateral de l'arc d'entrada mig metre per sobre del seu cap. Si el mineral cortosis s'estenia fins aquí tan lluny de la paret del passadís...

Afortunadament, no ho feia. El full del seu sabre de llum va penetrar netament uns centímetres a l'interior de la roca, sense cap insinuació de problemes.

-Nen Dels Vents, entra en aquesta obertura d'allà, -va ordenar mentre agafava el sabre de llum amb la Força i l'aixecava a la roca per sobre del tall que acabava de fer. -Troba un lloc on agafar-te i queda-t'hi.

Què hi ha de tu, Jedi Caminant Del Cel? Va preguntar ansiosament el jove Qom Qae, l'aleteig de les seves ales gairebé no se sentia pel brunzit dels dos sabres de llum. Com et protegiràs?

-Ja ho veuràs, -li va assegurar en Luke. Va baixar la fulla del sabre de llum en un angle no del tot vertical, tallant una tosca falca de pedra i deixant enrere un nínxol horitzontal poc profund en la vora interna de l'arc d'entrada. El murmuri dels trepadors de foc aproximant-se estava contínuament tornant-se més sorollós.

-Mara?

-Ja acabo, -va avisar la Mara per sobre del soroll, la llum blanc-blavosa reflectida per darrere d'ell es va esvair quan ella va apagar el seu sabre de llum. -Tenim potser vint segons.

En Luke va mirar pel túnel mentre tornava a atrapar el sabre de llum amb la mà. L'avantguarda de l'eixam estava tot just a cinc metres de distància, tot el passadís darrere d'ells absolutament negre amb els insectes.

-Estic a punt, -li va explicar, apagant l'arma i retornant-la al seu cinturó. -Al compte de tres?

-A la de tres, -va dir la Mara.

En Luke va donar mig pas cap enrere, i per un moment la seva esquena es va estrènyer contra la de la Mara quan cada un d'ells calibrava les distàncies i s'estirava a la seva pròpia forma a la Força.

-A la de tres, -va repetir en Luke, intentant ignorar el so que semblava omplir tot el passadís. A l'altra banda, al costat d'una paret, l’R2 va gemegar de por. -Un, dos, tres.

Va saltar cap amunt cap al seu recolza-peus, girant el seu cos a mig camí mentre ho feia i esperant tardanament que l'arc del seu salt no fos prou alt per aixafar-se el cap contra la roca encorbada per sobre d'ell. Quan es va donar la volta per enfrontar el centre de l'arc d'entrada va captar un cop d'ull de la Mara, també enmig de l'aire amb la seva esquena a la roca, començant a baixar cap al seu recentment tallat recolza-peus. Els seus braços estaven estirats cap a ell, els palmells cap a fora, com si s'estigués estirant per empènyer. En Luke va aixecar els seus propis braços, amb els palmells igualment cap a fora, mentre els talons dels dos colpejaven sòlidament sobre els seus recolza-peus. Els seus palmells es van trobar, els seus dits es van entrellaçar.

La Mara va inspirar profund, exhalant en un torrent a penes audible per sobre el soroll dels trepadors de foc que ara formiguejaven pel passadís sota els seus peus.

-Seré kesselada, -va dir ella. -Ha funcionat.

En Luke va assentir, també respirant profundament. Amb els seus peus descansant en les retallades que havia fet, amb els braços dels dos estirats rígidament endavant i les mans agafades per sostenir-se i recolzar-se entre si, s'havien en efecte tornat un arc vivent dins del de pedra. I per tal que es quedessin d'aquesta forma, romandrien fora de perill sobre el flux d'insectes.

Però si qualsevol d'ells queia...

-Còmode, no? -Va comentar la Mara, fent una mirada al voltant. -També molt simbòlic. El gran i poderós Mestre Jedi forçat a dependre d'algú més per a la seva supervivència.

-Desitjaria que deixessis de dir això, -va grunyir ell. -Ja he admès que no puc fer-ho tot.

-El que no és realment el mateix que confiar en altres persones, -va dir la Mara. -Però està bé; dóna-ho per acabat. Sembla que estem tot just a la suficient alçada.

En Luke va mirar cap avall. El riu de trepadors de foc, com ja havia vist, pujava xipollejant a una distància per les parets del passadís quan massa insectes intentaven viatjar a través d'un espai massa petit. Aquí a l'arc d'entrada, on el túnel era encara més estret, s'amuntegaven encara més alt, amb alguns dels insectes passant a tot just centímetres per sota dels seus recolza-peus.

-Creus que poden obrir-se pas a través de les nostres botes? -Va preguntar.

-Si suficients d'ells s'enfilen i comencen a mastegar, probablement puguin obrir-se pas a través de qualsevol cosa, -va dir la Mara. -I tot el que caldria seria que un d'ells ens notés perquè dispari qualsevol tipus de senyals químics que facin servir per cridar la resta de l'eixam.

En Luke va assentir greument.

-Així que en altres paraules, si sembla que qualsevol d'ells s'està acostant, l’agafem amb la Força i ens desfem d'ell ràpidament.

-Millor encara, el llancem a l'altre costat de la cova contra una paret, -va dir la Mara. -El que m'agradaria saber és què estan fent aquí baix. No pot haver prou menjar en tot aquest complex de cavernes per un eixam d'aquesta mida.

-Potser és una drecera d'alguna part de la superfície a una altra, -va suggerir en Luke. -Està aquest riu subterrani que vàrem passar abans, potser ells vénen aquí a per l'aigua.

-Podria ser, -va dir la Mara, apuntant al costat. -Desitjaria que haguéssim tingut temps per pujar els nostres paquets. Per tots els espais...?

En Luke va seguir la seva mirada, just a temps per veure Constructor Amb Enfiladisses llançar-se en una curta picada sobre els grimpadors de foc que corrien i girant de nou cap amunt amb el que semblaven ser alguns dels insectes a la boca.

-Està menjant-, -va dir, sense realment creure-s’ho.

-Per descomptat que ho està, -va dir la Mara. -'Menjador De Grimpadors de Foc', recordes?

-Però llavors...? - va dir barroerament en Luke, ara completament confós. -No són realment tan perillosos?

-Per descomptat que són perillosos, -va esbufegar la Mara. -Alguna vegada vas sentir parlar que el líder d'algun clan hagués escollit un nom que el fes sonar calmat i raonable? Aquesta ha de ser la versió Qom Jha Fúmer-una-coça-al-rancor.

-Fúmer-una-coça-al-rancor?

-Un terme d'argot en la cort d’en Palpatine, -va dir la Mara. -Qualsevol acte estúpid on els riscos estiguessin molt fora de proporció amb els guanys.

En Luke es va humitejar una boca sobtadament seca quan va mirar que Constructor Amb Enfiladisses acabava el seu entrepà i es llançava en picat per una altra passada. Per què en el nom de la Força estaria corrent un risc tan terrible?

I era un risc terrible. En Luke podia sentir el perill que involucrava, els seus sentits Jedi formiguejaven gairebé tan fort com si l'amenaça estigués dirigida directament cap a ell. Segurament Constructor Amb Enfiladisses no podria estar tan famolenc. No?

-A primera vista, diria que està presumint, -va murmurar la Mara, contestant la seva pregunta silenciosa.

-Per a qui? Per a nosaltres?

-No ho crec.- La Mara va assenyalar amb el cap cap a la paret darrere d’en Luke. -Per al Nen.

En Luke va estirar el coll per mirar. Balancejant-se precàriament en una pedra prop de l'obertura dels Qom Jha, Nen Dels Vents estava mirant amb fascinació absoluta com Constructor Amb Enfiladisses baixava en picat sobre de la massa d'insectes, amb les seves ales estremint-se d'excitació o nerviosisme o enveja.

-Uh-oh, -va dir en Luke. -No creus que...?

-Espero que no sigui tan estúpid, -va dir la Mara. -Però els Qom Jha l’han estat molestant des que vam sortir en aquest petit viatge. Podria fer-ho.

En Luke va fer una ganyota.

-Nen Dels Vents, queda't on estàs, -va ordenar, posant fermesa de Jedi en la seva veu. -No has d'intentar el que Constructor Amb Enfiladisses està fent.

I de sobte, un xiscle aterrit va cridar a través de la seva ment.

-Què...? - boquejà, el seu cos es va agitar violentament pel xoc del so.

-És Constructor Amb Enfiladisses, -va dir entre dents la Mara, els seus dits es van estrènyer al voltant dels d’en Luke per ajudar-lo a mantenir el seu balanç. En Luke va mirar cap avall.

A un espectacle horroritzant. Constructor Amb Enfiladisses, amb les seves ales batent frenèticament però inútilment, s'estava debatent mig submergit al riu vivent que fluïa a través del passadís. Dotzenes de grimpadores de foc ja s’estaven arrossegant pel seu cap i ales, mossegant i picant. Tot mentre el lament aterrit de Nen Dels Vents s'unia al crit de Constructor Amb Enfiladisses en la ment d’en Luke, cent més dels insectes es va arrossegar cap al Qom Jha, el seu pes el va enfonsar més profundament sota del flux.

No hi havia temps a perdre. Estirant-se amb la Força, en Luke va aixecar a ròssec Constructor Amb Enfiladisses fora del flux, i el va sostenir suspès enmig de l'aire. Es va enfocar en els insectes, agafant-los amb la Força i arrancant-los-hi.

-No et molestis, -va dir en veu baixa la Mara. -Ja no hi ha res que puguis fer.

En Luke va reprimir l'impuls per reflex de negar-ho. Era un Jedi, havia d'haver alguna cosa que ell pogués fer.

Però no. Ella tenia raó... i quan el crit mental de Constructor Amb Enfiladisses acabà en el silenci de la mort va deixar que el cos s'enfonsés suaument de tornada en el flux irracional.

-Compte amb els meus dits, -va dir suaument la Mara.

Amb un esforç, en Luke va tornar la seva mirada cap a ella, enfocant-se en les seves mans unides. Els seus dits s'havien posat blancs prement fortament de frustració amb els d'ella.

-Ho sento, -va murmurar, forçant-se a relaxar la seva agafada.

-Està bé, -va dir ella. -Saps, estrenys força fort. Pensava que vostès els Jedi usualment es concentraven més en els aspectes mentals de la Força en lloc de mantenir-se en forma.

Ella estava intentant desviar la seva atenció, ho sabia, intentant desviar els seus pensaments de l'horror que acabava de testificar. La simpatia de la Mara era tota una nova experiència per si mateixa, però ni les paraules ni la simpatia tenien ni un bassal d'oportunitat de suavitzar la culpa i la ràbia que pujaven per la seva gola com un tornado de sorra.

-No està bé, -li va exclamar en resposta. -Jo sabia que era perillós. Podria haver-lo detingut. Hauria d'haver-lo detingut.

-Com? -Va contraposar la Mara. -Vull dir, segur, podries haver fet servir la Força per capturar-lo contra el sostre. Però quin dret hauries tingut per fer una cosa així?

-Què vols dir, quin dret? -va dir entre dents en Luke. -Jo era el que estava a càrrec aquí. La seva seguretat era la meva responsabilitat.

-Au, apa, -va dir la Mara, la simpatia encara hi era però ara amb un tint de desdeny al voltant de les vores. -Constructor Amb Enfiladisses era un ésser adult intel·ligent i responsable. Ell sabia el que estava fent. Va fer la seva elecció, i va patir les conseqüències. Si vols començar a sentir-te culpable pels errors, comença per aquells que realment van ser culpa teva.

-Com ara quins? -va grunyir en Luke.

Per un llarg moment la Mara el va mirar fredament, i en Luke va sentir una sobtada onada de recel onejant a través del seu enuig.

-Com ara quins? -va repetir la Mara. -Bé, vegem. Com no mudar la teva acadèmia Jedi fora de Yavin quan vas esbrinar per primera vegada que un poder del costat fosc realment perillós estava infestant el lloc. Com no corregir emfàticament a un turbolàser esgarriat com Kyp Durron en el mateix minut que va començar a mostrar les seves pròpies tendències cap al costat fosc. Com no proveir una protecció adequada contra els segrestos per als fills de la teva germana malgrat el fet que ja n’havia estat intentat un parell de vegades. Com unilateralment declarar-te un Mestre Jedi després de menys de deu anys a la feina. Com de llarga vols que sigui la llista?

En Luke va intentar mirar-la intensament. Però no hi havia força darrere d'aquesta mirada, i amb una ganyota de torbació va deixar caure els seus ulls.

-Tens raó, -va sospirar. -Tens tota la raó. No ho sé, Mara. Ha estat... no ho sé.

-Deixa’m endevinar, -va dir ella, el sarcasme se n'havia anat de nou de la seva veu. -La vida com un Jedi ha estat molt més boirosa del que alguna vegada havies esperat que fos. Has tingut problemes per entendre el que se suposava que havies de fer, o com se suposava que havies de comportar-te. Has estat guanyant un gran poder a la Força, però la majoria de les vegades t'has paralitzat pel temor d’estar a punt d'utilitzar-lo de forma equivocada. Estic acostant-me?

En Luke la va mirar fixament.

-Sí, -va dir, sense realment creure-s’ho. Com s'havia assabentat? -És això exactament.

-I no obstant això, -va continuar ella, -en algun moment en l'últim parell de mesos, les coses s'han tornat de sobte més clares. No és que hagis tingut cap gran visió de rajos de llampecs, però molta de la vacil·lació ha desaparegut i t'ha estat més fàcil quedar-te en el que en retrospectiva sembla haver estat el camí correcte.

-Tens raó de nou, -va dir en Luke. -Encara que també hi ha hagut una o dues revelacions bastant impressionants-, va afegir, tornant-lo a pensar. -La visió a Tierfon que em va posar en contacte amb Karrde just a temps per sentir que tu estaves atrapada aquí, n’és un.- La va mirar amb cura. -Saps el que ha estat passant?

-Sí, només ha estat lleugerament més visible que enlluernadorament obvi, -va dir secament ella. -Certament per a mi. Probablement per a la Leia i en Corran i també per alguns dels teus altres estudiants Jedi. Possiblement per a tots els altres a la Nova República.

-Oh, gràcies, -va dir en Luke, intentant igualar el seu to i sense tenir un èxit complet. -Això em fa sentir molt millor.

-Bé. Se suposava que...- la Mara respirà profund, i en Luke va poder sentir la seva reticència. -Mira, tu ets el que està al mig d'això. Tu ets el que ha de dir al final què està passant. Però si vols la meva opinió, tot va començar amb aquesta petita excursió que vas fer fa nou anys a Byss. On et vas enfrontar a... qualsevol cosa que fos el vas enfrontar allà.

En Luke es va estremir.

-L'Emperador renascut.

-O el que sigui, -va dir la Mara amb un rar toc d'impaciència. -Personalment, no estic convençuda que fos realment ell. Però aquest no era el punt. El punt era que vas decidir, de forma bastant estúpida i arrogant, al meu entendre, que la millor manera de detenir-lo era fingir unir-te a ell i deixar-lo que t’ensenyés algunes de les seves tècniques del costat fosc.

-Però no vaig anar realment al costat fosc, -va protestar en Luke, intentant recordar aquests dies foscos. -Vull dir, no crec que ho hagi fet.

La Mara va agitar el cap.

-Discutible, però gairebé no importa. D'una manera o altra, de totes maneres et vas salpicar estant amb ell. I des d'aquest punt en endavant, va tenyir tot el que vas fer.

Un dels pronunciaments del Mestre Yoda va surar a la superfície de la seva memòria. Una vegada que el descens pel sender fosc iniciïs, li havia advertit el seu vell mestre, sempre el teu destí dominarà.

-També ho ha fet, no? -va murmurar, a mitges per a si mateix, mentre tots els errors i equivocacions i, sí, l'arrogància dels últims nou anys tornava acusadorament davant els seus ulls. -En què estava pensant?

-No estaves pensant, -va dir la Mara, amb una rara barreja d'impaciència i compassió barrejant-se en la seva veu i emocions. -Estaves reaccionant, intentant salvar a tots i fer-ho tot. I en el procés et vas acostar a un frec de raig de blàster de destruir-te a tu mateix.

-Així que, què va canviar? -va preguntar. -Què va passar?

Els ulls de la Mara es van estrènyer fraccionàriament.

-Estàs dient-me que no ho saps?

En Luke va fer una ganyota, preguntant-se què era el que no havia vist abans. Aquest moment crític fora d’Iphigin, quan ell i en Han s'havien preparat per al combat contra la banda pirata que en Han havia deduït estava de camí. El moment quan havia vist la visió de l'Emperador Palpatine i l’Exar Kun rient-se d'ell...

-No, ho sé, -va concedir. -Vaig prendre la decisió de deixar d'usar tant el poder de la Força.

I de sobte, a través d'aquesta barreja de compassió i impaciència passà una onada de quelcom completament inesperat. Un diluvi de fortíssim alleujament.

-Ho tens, -va dir en veu baixa la Mara. -Finalment.

En Luke va agitar el cap.

-Però per què? –Li va demanar. -El poder evidentment està allà, disponible perquè un Jedi el faci servir. És només perquè vaig tocar el costat fosc que fer-lo servir és tan dolent per a mi?

-Aquesta és probablement una part d'això, -va dir la Mara. -Però fins i tot si mai haguessis fet això encara t'hauries trobat amb el problema. Has estat alguna vegada en una planta d'estampat de plaques de blindatge?

-Ah.., no, -va dir en Luke, parpellejant pel sobtat canvi de tema.

-I en un establiment de mòlta de minerals? -va suggerir ella. –En Lando ha tingut un parell d'ells una o altra vegada, almenys n’has d'haver visitat algun d'ells.

-He vist el de Varn, si, -va dir en Luke, l'esment del nom d’en Lando va frenar sobtadament el sentiment cautelosament creixent d'excitació per aquestes noves revelacions. La relació de la Mara amb Lando...

-Està bé, -va dir la Mara, sense notar el canvi en les emocions d’en Luke o si no ignorant-les. -A vegades petites aus cantores fan els seus nius en les estructures superiors d'aquests edificis. Has sentit el cant d'alguna d'elles quan vas estar allà?

En Luke va esbossar un prim somriure. De nou, era una cosa tan òbvia.

-Per descomptat que no, -va dir. -Hi havia massa soroll allà per sentir alguna cosa tan baix.

La Mara li va tornar el somriure.

-Bastant obvi, no, un cop que ho veus. La Força no és només sobre el poder, com pensen la majoria dels no-Jedi. També és sobre la guia: tot des d'aquestes impressionants visions del futur fins a les més subtils advertències en temps real que de vegades penso com un sentit del perill. El problema és, que com més fas servir el poder pur, almenys pots sentir la seva guia per sobre del soroll de la teva pròpia activitat.

-Sí, -va murmurar en Luke, tants enigmes de sobte es van tornar clars. S'havia preguntat sovint com va ser que ell va poder reconstruir la fortalesa personal d’en Darth Vader mentre que el Mestre Yoda s'havia quedat sense alè fent una cosa tan relativament simple com treure una ala-X del pantà de Dagobah. Clarament, en Yoda havia entès molt millor les opcions que el seu estrany alumne.

I fins i tot en el curt temps des que en Luke havia decidit intentar aquesta mateixa opció ja havia vist indicis de per què en Yoda havia escollit aquest camí. Les subtils partícules de guia, que de vegades apareixien com a poc més que vagues sensacions gairebé subconscients, s’havien estat presentant cada vegada més: protegint-lo d'una captura ràpida a la base asteroide dels Pirates Cavrilhu, o incitant-lo silenciosament a acceptar l'ajuda d'en Nen Dels Vents, que l'havia portat directament fins en aquesta caverna i l'ajuda motivada per l'orgull dels Qom Jha.

-Estava a Iphigin fa un parell de mesos ajudant al Han amb unes negociacions, -va dir. -Els diamales a les xerrades li van dir al Han que els Jedi que usaven tant de poder com jo ho feia sempre acabaven relliscant cap al costat fosc.

-Podrien tenir raó, -va convenir la Mara. -No tots els Jedi Foscos vénen d'un entrenament pertorbat, saps. Alguns d'ells rellisquen només per si mateixos.

-No és un pensament molt agradable, -va dir sòbriament en Luke, pensant sobre la seva acadèmia a Yavin. Dels seus èxits en la instrucció Jedi allà, i els seus fracassos. -Especialment donat que vaig començar a ensenyar-los sota la influència del costat fosc.

-Sí, també vaig notar això, -va convenir la Mara. -Possiblement una de les raons principals per la qual no et va anar molt bé amb aquesta primera ventrada d'estudiants.

En Luke va fer una carota.

-És per això que no et vas quedar?

-Això, i els canvis que vaig veure en tu, -va dir ella. -No semblaves interessat a escoltar cap advertència sobre el que estaves fent, i vaig decidir que quan s'ensorrés al teu voltant no ens faria gens bé a cap si jo també quedava atrapada a la runa.- Va arronsar les espatlles. -No obstant això, en Corran hi era, i ell semblava tenir el cap ben encaminat.

-Encara que no es va quedar molt de temps, -va murmurar en Luke.

-Sí, vaig esbrinar això després. Llàstima.

Per un moment cap d'ells va dir res. En Luke va aixecar el coll per mirar cap al costat, preguntant-se si el final de l'eixam de grimpadors de foc ja era visible. Aquesta introspecció era ambdues coses, vergonyosa i dolorosa, i més, tenien feina urgent a fer.

Però la catifa negra encara s'estirava fins on les corbes i irregularitats del passadís li permetien veure.

-Què hi ha de tu? -Va preguntar, tornant-se de nou cap a la Mara. -Eres la Mà de l'Emperador. Per què no ha estat la teva vida dominada pel costat fosc?

Ella va arronsar les espatlles incòmoda.

-Potser ho ha estat. Ho va estar certament des del moment en què en Palpatine em va agafar de casa fins que em vaig lliurar d'aquest últim comando que havia bloquejat la meva ment.

La seva mirada es va ennuvolar estranyament, com si estigués mirant algun lloc privat dins de si mateixa.

-Encara que és còmic, d'alguna manera. En Palpatine mai va intentar realment tornar-me cap al costat fosc, almenys no de la manera en què va tornar a Vader i va intentar tornar-te a tu. En realitat, no crec que jo mai hagi estat realment al costat fosc.

-Però tot el que estaves fent era la feina de l'Emperador, -va dir en Luke. -Si ell era al costat fosc, no hauries d'haver estat tu també?

La Mara va agitar el cap.

-No ho sé, -va admetre. -Però no ho estava.- La seva mirada va tornar, i en Luke va poder sentir la barrera protectora pujant de nou, com si ella comprengués de sobte que els seus sentiments privats havien estat una mica massa visibles. -Tu ets el Mestre Jedi. Esbrina-ho.

-Treballaré en això, -va prometre en Luke. Sí, les barreres havien pujat de nou.

Però no tan altes com ho havien estat alguna vegada. Ni a prop de tan altes.

-Mentrestant, -va dir ella, -aquelles tècniques de control sostingut que em vas ensenyar funcionen en els músculs del braç igual que amb els sabres de llum?

En Luke es va enfocar en els braços d'ella, notant per primera vegada que estaven tremolant lleugerament per la fatiga muscular.

-Poden funcionar, -va dir ell. -Però per als músculs hi ha una tècnica millor. Deixa-m’ho mostrar...

        

***

Va passar una altra hora abans que l'eixam de grimpadors de foc finalment acabés la seva migració sota d'ells i desaparegués pel passadís de la caverna. En la seva estela van deixar a l’R2 i tots els objectes de metall, d'una altra manera indigeribles, dels seus paquets, encara que els paquets mateixos s'havien esvaït.

I, per descomptat, les restes de Constructor Amb Enfiladisses.

La Mara va mirar una vegada els ossos escampats, llavors fermament va apartar la mirada. Sí, havia estat culpa del propi Qom Jha que hagués acabat mort, i sí, en un nivell era merament el balanç de la naturalesa en funcionament, i sí, ella havia fet el seu millor esforç per impedir que en Luke prengués qualsevol part de la culpa per si mateix. Però res d'això significava que havia d’agradar-li el que havia passat, o voldria mirar els resultats.

-El millor és que les barres de menjar estaven en caixes de metall, -va comentar, fent-se un massatge als dits mentre movia el que quedava del seu equip amb la punta de la seva bota. -Encara que les cantimplores no van resistir tan bé.

-Hi ha prou aigua aquí baix, -li va recordar en Luke. Ell estava parat prop de la seva cort, mirant a dalt a Nen Dels Vents. -No podrem portar els subministraments addicionals amb nosaltres. Tot està segur ara, Nen Dels Vents. Pots baixar.

El jove Qom Qae no es va moure, protestant en aquesta quasi-veu de nou.

-Ho entenc, -va dir suaument en Luke. -Però has de baixar. Estàs en el nostre camí allà dalt, i no volem copejar-te amb els nostres sabres de llum.

Per un moment la Mara va pensar que Nen Dels Vents decidiria que preferia quedar-se a la part alta sobre el sòl i arriscar-se als sabres de llum. Llavors, amb clara reticència, va estendre les ales i va aletejar fins emperxar-se amb lleugera malaptesa per sobre de la cúpula del droide.

-I ara què? -Va preguntar la Mara, creuant-se al costat d’en Luke. -De nou a tallar i acoltellar?

En Luke va arronsar les espatlles.

-La paret no caurà en trossos per si sola, -va dir. -Tret que pensis que hem d’arriscar-nos a fer servir les magranes.

La Mara va treure el cap pel passadís. No hi havia res visible, però després d'aquest eixam de grimpadors de foc s'estava sentint una mica espantada.

-Seguim amb els sabres de llum per ara, -va suggerir. -Si Fenedor De Pedres torna amb els reforços abans que haguem acabat ho considerarem.

-Sona bé, -va convenir en Luke, traient del seu cinturó seu sabre de llum i encenent-lo. -R2, fes un ull per més problemes.

El droide trinà un reconeixement lleugerament nerviós i va estendre la seva unitat sensora de nou, gairebé fent caure a Nen Dels Vents de la seva perxa quan ho va fer.

-Està bé, -va dir en Luke, posant-se de nou en posició al costat de la seva cort. -Comencem.

-Correcte, -va dir la Mara, encenent el seu propi sabre de llum. El sabre de llum d’en Luke va apunyalar i es va apagar; el de la Mara va fer el mateix.

I això, va comprendre ella, va ser tot. Havia tingut la conversa que havia sabut que vendria, i havia estat tement, des que ell va arribar aquí en primer lloc. I mentre que òbviament no havia estat exactament estremit per la comprensió de tot el que havia fet malament durant els últims anys, s’havia pres les notícies millor del que ella havia esperat.

La pregunta ara era què faria amb aquest nou coneixement. Si s'ho prendria sòlidament de cor i es comprometria a fer el que ara sabia que era correcte, o si la temptació de poder i solucions ràpides l’arrossegaria eventualment de tornada pel camí fàcil. El camí fosc.

Només hauria d'esperar i veure.

* N. del T. el nom d'aquests insectes és una espècie de diminutiu de la paraula anglesa 'rover' que significa vagabund o pirata.

Següent