Conquesta (XIX)

Anterior

CAPÍTOL 19

L'Ànakin va arquejar l'esquena i va intentar no cridar mentre el que fos que el yuuzhan vong li havia col·locat sobre la ferida projectava ràfegues còsmiques de dolor per tot el seu cos.

-Odies el dolor -va exclamar en Vua Rapuung amb evident aversió.

L'Ànakin no estava en condicions de portar-li la contrària, cosa que tampoc volia fer. Va estrènyer les dents i esperar que tot passés. Sabia que els yuuzhan vong veneraven el dolor, en ells i en els altres. Era un dels molts dogmes de la seva religió.

-Què em van disparar? -va preguntar en canvi.

-Un Nang Hul -va grunyir l'estrany guerrer-. Un insecte explosiu.

-Verinós?

-No.

Els dos estaven asseguts en una cova humida oculta rere d'una cascada, i relliscosa a causa dels fongs i la molsa.

Era obvi que el yuuzhan vong portava ocult allà un parell de dies perquè en arribar havia vist diverses de les seves possessions repartides pel lloc, inclosa la cataplasma que havia aplicat a l'espatlla de l'Ànakin. L'havia separat d'una espècie de coixinet rectangular de diversos centímetres de gruix, composta per moltes capes primes d'aquell material, com un conjunt de fulles de plastifí. En Rapuung havia aplicat una d'aquelles pells sobre la ferida de l'Ànakin i va resultar estar viva, com tot el que utilitzaven els yuuzhan vong. L'Ànakin va sentir com es retorçava, buscant penetrar en la ferida. Se li va ocórrer que el guerrer podia estar-lo enverinant o alguna cosa encara pitjor.

Però si en Vua Rapuung el volgués mort, podria haver-lo matat en qualsevol moment. Al cap i a la fi havia acabat amb dos guerrers yuuzhan vong, i l'Ànakin no tenia forces ni per enfrontar a un wokling.

-M'has salvat la vida -va reconèixer l'Ànakin a contracor.

-La vida no és res -va respondre en Vua Rapuung lacònic.

-Ah, no? Llavors, per què et prens tantes molèsties perquè conservi la meva?

-Ets Jeedai -els negres ulls d'en Vua Rapuung van brillar foscament-. Intentes arribar fins als cuidadors. Per què?

-La teva gent té presonera a una amiga meva. Vaig a rescatar-la.

-Ah, la Jeedai. Vols salvar-li la vida. Patètic. Quin objectiu més patètic.

-Ah, sí? Bé, no et vaig demanar ajuda, me la vas oferir tu. Així que explica't o mata'm. No tinc temps per perdre.

-Venjança -va murmurar en Vua Rapuung en veu baixa-. Per venjança i per demostrar que els Déus... -Els seus ulls es van endurir i brillar-. No he d'explicar-te res, humà. No necessito explicar-te res, indigne fill de les màquines. -va escopir l'última paraula com si acabés de descobrir que la seva boca estava plena coses de verinoses.- Només cal saber això -va continuar-. Seguiré al teu costat o darrere teu. Els teus enemics són els meus enemics. Matarem junts, abraçarem el dolor junts, abraçarem la mort junts, si aquest és el desig d'en Yun-Yuuzhan.

-Estàs dient que m'ajudaràs a rescatar la Tahiri? -va preguntar l'Ànakin dubtosament.

-És una fita estúpida. Però trobar a la Jeedai servirà als meus propòsits.

L'Ànakin va estudiar la seva negra mirada intentant comprendre, però allà no hi havia res. Res. El yuuzhan vong semblava més un holograma, una imatge, una aparença, que una persona. Com podia una cosa així tenir sentiments intel·ligibles? Podria arribar a comprendre una criatura tan estranya sense la Força?

-No ho entenc -va dir l'Ànakin-. Què et va fer la teva gent? Per què els odies tant?

En Vua Rapuung li va clavar una forta bufetada i es va aixecar respirant agitadament.

-No et burlis de mi! -bramà-. Tens ulls! Pots veure-ho! No et burlis de mi! Els Déus no em van fer això, no van ser ells!

Mentre el yuuzhan vong avançava cap a ell, l'Ànakin va alçar una pedra mitjançant la Força i la va impulsar contra l'estèrnum del guerrer. Va agafar-lo completament per sorpresa i el va llançar contra la paret de la cova. Va caure a terra atordit i adolorit.

L'Ànakin va tornar a aixecar la pedra i la va situar sobre el cap d'en Rapuung.

El yuuzhan vong va contemplar la pedra uns instants i, de sobte, va començar a agitar-se com si patís un atac de febre dagobiana del pantà i a emetre uns sons roncs.

L'Ànakin va trigar mig minut a reconèixer aquell so com un riure.

Quan es va tranquil·litzar, en Vua Rapuung llançà una mirada curiosa al jove Jedi.

-Vaig veure el que els hi vas fer als caçadors, però... -la seva cara va tornar a adoptar una expressió severa. Digues-me la veritat si pots, d'un guerrer a un altre. Entre la casta guerrera circulen rumors. Es diu que els vostres poders Jeedai provenen d'implants mecànics. És cert? Sou tant malaltissos com per utilitzar una cosa així?

-Els nostres poders no es deuen a cap màquina -L'Ànakin li va tornar la mirada desafiadorament-. És més, ho heu de saber perquè heu tingut àmplies oportunitats de disseccionar a alguns dels nostres. Aquest rumor és mentida.

-Llavors, el teu Mestre Jeedai no té una mà mecànica?

-El Mestre Skywalker? Sí, però... Com ho saps?

-Hem sentit moltes històries de conversos i espies. És veritat, eh? El líder dels Jeedai és en part màquina -el rostre d'en Rapuung no hagués pogut mostrar més repugnància sense alterar-se quirúrgicament.

-Una cosa no té res a veure amb l'altra. El Mestre Luke va perdre la seva mà en una gran batalla i la va substituir per una mecànica. Però el seu poder, igual que el meu, flueix de la Força.

-Tens implants com el teu Mestre?

-No.

-Els rebràs si ascendeixes de rang?

-No -L'Ànakin no va poder evitar una breu rialleta.

En Vua Rapuung va assentir amb el cap.

-Llavors, mantinc la meva paraula. Lluitarem junts.

-No, si segueixes desbarrant com fa un minut -va contestar l'Ànakin-. Puc estar ferit, però ja has vist que no em falten recursos.

-Ho he vist, però no em desafiïs -va grunyir en Rapuung-. Ho detesto.

-Doncs segueix pensant igual. Bé, no deixes de dir-me que lluitarem junts, però no per què. Pots explicar-me almenys com?

-Els cuidadors han plantat cinc damuteks en aquesta lluna. Allà mantenen la teva companya Jeedai.

De moment, l'Ànakin no va demanar la definició exacta de damutek.

-Per què? Què faran amb ella?

La fúria assassina va flamejar de nou en els ulls d'en Rapuung, però aquesta vegada va dominar la seva arrencada.

-Qui pot conèixer la ment d'un cuidador? -va dir suaument-. Però pots estar segur que la transformaran.

-No ho entenc. Què és un cuidador?

-la teva ignorància és... -En Rapuung es va contenir, pestanyejar lentament una, dues, tres vegades i va començar de nou-. Els cuidadors són una casta. La casta més propera al gran Déu Yun-Yuuzhan, que va formar l'univers del seu cos. Ells coneixen el sentit de la vida, ells satisfan les nostres necessitats.

-Bioenginyers? Científics?

En Rapuung el va contemplar fixament durant un segon.

-El tizowyrm que tradueix per mi no coneix el sentit d'aquestes paraules. Sospito que són obscenes.

-No importa. La teva gent va intentar trencar la voluntat d'un Jedi anomenat Miko Reglia mitjançant un yammosk. I també ho van intentar amb un altre Jedi anomenat Wurth Skidder. Què creus que li faran a la Tahiri?

-No m'importa el que li facin a la teva Jeedai, però el que descrius és... -va fer una ganyota-. Un cop vaig conèixer un cuidador que parlava de coses així, de guerrers que es creien capaços de realitzar la tasca dels cuidadors, tal com les descrius. Però trencar no és crear, no és modelar. És simple paròdia. Els cuidadors creen les nostres mónnaus, creen els yammosk. No intentaran trencar la voluntat de la teva Jeedai... La modelaran al seu gust.

Un calfred va recórrer l'esquena de l'Ànakin i va recordar la seva visió d'una Tahiri més vella. I va saber el que li farien. I que, si ell fallava, tindrien èxit.

El que en Rapuung li oferia podia ser un truc cruel, podia formar part d'algun pla maquiavèl·lic, però l'Ànakin havia de córrer el risc. Sense poder recórrer a la Força perquè el guiés, no podia estar segur de si el yuuzhan vong li estava dient la veritat. Però no era moment per vacil·lacions. Qualsevol recurs que l'acostés a la Tahiri valia la pena, encara que allò signifiqués deixar la iniciativa en mans d'algú en qui no confiava.

-D'acord -acceptà-. Però tornem enrere un moment, vas esmentar una cosa anomenada damutek...

-És el recinte sagrat on viuen i treballen els cuidadors.

-Quants damuteks hi ha? I quants cuidadors?

-No ho sé amb seguretat. Uns dotze, si comptes als iniciats.

-Aquests són tots? No hi ha més vong en aquest món?

En Rapuung va grunyir una cosa que l'Ànakin no va entendre. No semblava tan enfadat com genuïnament sorprès.

-No... No parlis de nosaltres en aquests termes -va escopir-. Com pots ser tan ignorant? O és que vols insultar-me?

-Aquesta vegada no -va respondre l'Ànakin.

-Usar únicament la paraula vong és un insult. Implica que la persona a qui et dirigeixes no té el favor dels Déus, ni parentiu amb cap família.

-Ho sento.

En Rapuung no va contestar, només va contemplar fixament la selva exterior.

-Hem de marxar -va dir finalment-. He aconseguit amagar la nostra olor dels rastrejadors, però si ens hi quedem aquí acabaran per trobar-nos.

-D'acord -va acceptar l'Ànakin-. Però, digues-me, quants yuuzhan vong creus que hi ha en total en aquesta lluna?

En Vua Rapuung va pensar breument.

-Mil, potser. I més en l'espai.

-I haurem de combatre contra tots ells per arribar fins a la Tahiri?

-No era aquest el teu pla? -contrarestà en Rapuung-. És que la quantitat significa alguna cosa per a tu?

-Només pel que fa a la tàctica -va respondre l'Ànakin sacsejant el cap-. La Tahiri està allà, així que la trobaré i la rescataré, sense importar quants yuuzhan vong hagi de matar en l'intent.

-Molt bé. Ja pots caminar?

-Puc, i aviat podré córrer. Farà mal, però podré fer-ho.

-La vida és patiment -va sentenciar en Vua Rapuung-. En marxa.

Següent