Visió de Futur (XXIII)

Anterior

CAPÍTOL 23

La mà que temptejava en Disra va trobar l'interruptor del comunicador.

-Tierce, vingui aquí, -se les va arreglar per dir, la seva veu sonava estranya a través dels cops del seu cor a les orelles. -Ara.

Va canviar el comunicador als guàrdies de fora.

-Quan se’n va anar en Pellaeon? -va demanar.

-Fa cinc o sis minuts, Sa Excel·lència, -tornà la veu.

El que significava que ja estaria fora del palau i dirigint-se cap a l’espaiport, amb les forces de seguretat Capital que podrien haver interceptat disperses inútilment al voltant de la ciutat en la seva caça d’en Solo i Calrissian. En Disra serrà les dents, una visió del gran esquema que havia treballat tant per crear, esfondrant-se davant dels seus ulls. Tot estava en aquestes datacards, tot. Encriptades, per descomptat, però si en Pellaeon pogués desencriptar-les...

I llavors un altre pensament, fins i tot més horrible li va travessar el cor. El Coronel Vermel, amagat en una petita cel·la de detenció silenciosa a l'Estació Rimcee...

Li va prendre gairebé un minut establir la comunicació de llarg abast a través dels diversos retransmissors fins al sistema Rimcee. I quan ho va fer...

De l'altre costat de la cambra, la porta secreta es va obrir i en Tierce va entrar a l'oficina.

-Els tenim, -va anunciar amb greu satisfacció. -La seva nau està a la Badia d’Atracada 155?

-En Pellaeon té les datacards, -el va tallar viciosament en Disra.

-Què? – digué en Tierce, accelerant el pas.

-Les datacards, neci, -va grunyir en Disra. -L'esquema de Venjança, el nostre acord amb els pirates d’en Zothip, noms i detalls del teixit industrial / financer que he estat usant, tot.

En Tierce xiuxiuejà entre dents, llançant una mirada al calaix buit.

-Increïble, -va dir, gairebé com si parlés amb si mateix. -Realment es va obrir pas als seus arxius privats. Mai hauria pensat que seria capaç de fer això. Ha d'haver estat idea d’en Dreyf.

-Podrem esbrinar els detalls en el judici, -va exclamar en Disra. -Oblideu-vos de qui va ser la idea. Què farem?

-Què hem de fer? -va dir en Tierce amb un encongiment d'espatlles. -Estan encriptades, no? Per quan en Pellaeon les desencripti...

-Ja ho ha fet, -el va tallar en Disra. -Almenys prou. Sap que en Vermel està a l'Estació de Rimcee.

La cara d’en Tierce es va endurir.

-Com ho sap?

-Perquè acabo d'intentar contactar, -carrisquejà en Disra. –En Pellaeon ha fet bloquejar totes les transmissions a tot el sistema.

En Tierce va llançar una mirada fosca a la pantalla del comunicador en blanc.

-Un treball ràpid, -va murmurar. -Molt bé, Almirall.

-Això no importa, -va exclamar en Disra, gairebé agitant-se de por, ràbia i frustració. No entenia en Tierce que tot el pla estava a punt d'esfondrar-se a sobre d'ells? -Hem de detenir-lo. Hem de treure a Vermel abans que en Pellaeon hi arribi!

-No, -va dir en Tierce, la seva veu sobtadament decisiva. -El que hem de fer és aconseguir a Solo i Calrissian abans que arribin a la nau i fer que el nostre Gran Almirall faci una presentació per a ells.

-Està boig? -va grunyir en Disra. -A Kèssel amb Solo, estem parlant del meu coll aquí!-

-Tranquil·litzi’s, Disra, -va dir en Tierce, la seva veu va ser com un copet d'aigua freda a la cara del Moff. -Qualsevol cosa que tingui en Pellaeon no importa. Entén? Tant se val. Nosaltres tenim la màxima targeta d'autorització: el Gran Almirall Thrawn. Tot el que ha de fer és prendre el comandament i declarar que tot el que hem fet ha estat sota la seva direcció, ara deixi de pensar en això.

En Disra va respirar fondo estremint-se, mirant a Tierce en fúria silenciosa i impotent. Fúria silenciosa perquè el Guàrdia estava desestimant tan casualment tots els anys que en Disra havia posat en aquest projecte. Fúria impotent perquè tenia raó.

-Està bé, -va dir amb veu ofegada. -Llavors ens oblidem d’en Pellaeon. Què fem a canvi?

-No estava escoltant, -va dir en Tierce, els seus ulls encara estrets mentre mirava la cara d'en Disra. -Tenim el nombre de la seva badia d'aterratge, aquesta dona Mistryl, D'Ulin va amb ells com a polissó. L'almirall i jo hi hem d'arribar abans que hi tornin. Entén?

-Sí, entenc, -va rondinar en Disra, el seu cervell només ara es començava a descongelar de la impressió i el pànic. -No sóc un nen, sap.

-M'alegra sentir-ho, -va dir fredament en Tierce. -Perquè mentre nosaltres estem allà fora, vostè anirà a xerrar amb la D'Ulin. Sàpiga el que vol i què caldrà per portar a les Mistryl al nostre costat.

En Disra va sentir que la seva boca queia oberta un centímetre. Els informes que havia sentit sobre les Mistryl.

-Voleu intentar fer-les aliades? Heu perdut el cap? Elles odien l'Imperi!

-Necessitem un nou grup del baix món per reemplaçar als Pirates Cavrilhu, -va dir en Tierce, amb veu de paciència exagerada. -I no tenim temps per discutir al respecte. En Thrawn i la D'Ulin estan a la biblioteca davant de la seva habitació. Aneu i feu-vos càrrec perquè ell i jo puguem anar a l’espaiport. Entén? Ara moveu-vos.

La petició exclamada va fer que en Disra donés un salt.

-Mai em torni a parlar d'aquesta forma, Major, -li va advertir, en veu mortalment baixa. -Mai.

-Llavors no torni a caure fet miques davant meu, Sa Excel·lència, -va contraposar en Tierce. Si estava impressionat o intimidat per l'advertiment d’en Disra, no ho va demostrar. -Ara moveu-vos.

***

La legió de tropes Imperials que en Han havia temut que estigués al voltant de l’espaiport no hi era. Tampoc els guàrdies de mirada dura que havia esperat a l'entrada, els droides monitors al llarg del carrer d'accés, o els stormtroopers a la porta de la seva badia d'atracada. De fet, a totes les aparences semblava que s'havien sortit amb la seva.

I tot això per si mateix era suficient per preocupar-lo. Molt.

En Lando també ho sentia.

-Això no m'agrada gens, Han, -va murmurar, mirant al voltant del carrer darrere d'ells mentre en Han obria la porta de la badia. -És massa fàcil.

-Sí, ja ho sé, -va convenir en Han, fent una última ullada al voltant mentre prenia el braç d’en Lobot i el guiava a través de la porta. Els canvis al vol d’en Lando en la programació de la seva implantació durant l'última hora podien haver fet als Imperials perdre el rastre, però també havien deixat a Lobot bastant atordit. Si hi havia una baralla a la rampa de la Dama Afortunada, no anava a ser una ajuda en absolut.

El passadís fosc a través de l'àrea de servei i de subministrament de la badia d'atracament també estava desert.

-Encén els motors tan aviat com estiguem a bord, -en Han li va dir al Lando quan van sortir cap al permacret sota el cel obert. La Dama Afortunada encara hi era, veient-se igual que com l’havien deixat. -Jo m'encarregaré de les armes. Potser en Moegid pugui entrar a l'ordinador de l'espaiport i pugui aconseguir-nos un permís de sortida ràpida?

-Això no serà necessari, -una veu va sorgir tranquil·la des de darrere d'ells.

En Han es va girar, traient-se d'una tirada el blàster que s'havia apropiat. Darrere d'ells en el permacret havia aparegut el fluctuant holo de mida natural d'un home. Un home de pell blava, portant un uniforme Imperial blanc...

En Lando va fer un estrany so en el fons de la seva gola.

-És ell, -va murmurar.

En Han assentí, sentint-se atordit. De fet ho era.

El Gran Almirall Thrawn.

-Si us plau deixin les seves armes a terra, -va exigir en Thrawn. -Preferiria parlar amb vostès cara-a-cara, però comprendran que no tinc cap desig que em disparin.

-Ho comprenem, -va convenir en Han, mantenint el seu blàster fermament agafat, els seus ulls es van llançar al voltant de la badia d'aterratge. Devia d'haver algunes tropes de veritat en algun lloc per aquí...

El holo va somriure.

-Vinga, Capità Solo, -va dir tendrament. -Segurament no pensa que simplement podrà obrir-se camí a tirs fora de Bastió com ho ha fet en tants altres sistemes durant la seva provada carrera. No vol veure la seva dona i fills de nou?

En Han va estrènyer l’agafador en el seu blàster, sentint que la suor s'acumulava en el seu front.

-Sí, aquest és més o menys el punt, no? - va dir.

L’ holo va agitar el cap.

-M’interpreta malament, Capità, -va dir en Thrawn. -No té res a témer de mi. Tot el que vull és una paraula amb vostè, i llavors vostè i els seus companys seran lliures de seguir el seu camí.- Va assenyalar cap en Lando amb el cap. -Pregunti-li al Capità Calrissian. Li vaig permetre deixar el meu Destructor Estel·lar.

-Això no és exactament el mateix, -va dir estretament en Lando. -Aquesta és la seva capital oculta. No voldran que ningú sàpiga on és.

-Vinga, Capità, -va dir en Thrawn, mig amb desdeny. -Realment creu que esperaria que el coneixement de la ubicació actual de Bastió mori amb vostè? La seu de l'autoritat Imperial s'ha mudat abans, moltes vegades. Certament pot mudar-se de nou. Obstant això, vostè aparentment necessita més persuasió.

Un moviment de cua d'ull va captar l'atenció d'en Han. Va alçar la vista.

Per veure que una fila d’stormtroopers s'alineava al llarg de la vora del sostre de l'àrea d'emmagatzematge de la badia d'aterratge, amb rifles blàster apuntats cap a ells.

Va sospirar. Haurien d'haver carregat cap a la Dama Afortunada quan l’holo va aparèixer per primera vegada en lloc de deixar que en Thrawn els demorés així. Ara era massa tard.

-Com ens va trobar? -va preguntar, posant el fiador del blàster i recolzant l'arma a terra davant d'ell.

-No va ser difícil, -va dir l’holo mentre en Lando reticentment seguia el seu exemple amb el seu llença-bales. -Sabia que cap de vostès tenia l'especialització en ordinadors necessària per irrompre en els Arxius especials. Vaig sospitar que estaven usant un verpine per això, així que els vaig dir als meus homes que fessin un escaneig en aquestes freqüències de comunicador.

-Buscant un eco, -va dir en Han, assentint. -Hauria jurat que vam interrompre això abans que poguessin ubicar-nos.

-M’interpreta malament, Capità.- No estava buscant un ressò. Abruptament, l’holo es va esvair.

I donant la volta al voltant d'una pila de contenidors d'emmagatzematge a la seva dreta va aparèixer el mateix Thrawn, el seu uniforme blanc enlluernadorament brillant a la llum del sol de la tarda.

Però no més enlluernadora que l'armadura brillant dels sis stormtroopers que el flanquejaven en posició de guàrdia. Pensant-ho millor, va decidir en Han, una escomesa boja cap a la Dama Afortunada no hauria estat un pla tan intel·ligent després de tot.

-Merament estava buscant confirmació que el seu expert en ordinadors era un verpine, -va continuar en Thrawn mentre caminava cap a ells. -Una vegada que van proporcionar aquesta confirmació cobrint aquestes freqüències de biocomunicador, tot el que vaig haver de fer va ser buscar en els registres de l’espaiport una nau que hagués aterrat aquí suposadament vuit, dotze, o disset dies abans que la sonda dron que van seguir des de l'estació de contacte de l’Ubiqtorat a Parshoone.

-Esperi un minut, m'he perdut-, va dir en Han, arrufant les celles. -Vuit, dotze, o disset dies?

En Thrawn va somriure.

-Aquests són nombres importants per als verpines, -va dir. -No conscientment, potser, però no obstant fixats profundament dins d'ells. Era obvi que el seu verpine era l'expert en ordinadors del seu grup, per tant, hauria estat el que faria qualsevol alteració en els arxius de l’espaiport per amagar la ubicació de la seva nau. Necessito continuar?

-No, -va dir en Han, un calfred gelat el va travessar. Allà en el retir d'ell i la Leia a la Torre BoscOr en Lando havia dit haver vist en Thrawn; ho havia dit, ho havia defensat, ho havia mantingut malgrat tota l'evidència i arguments al contrari. En Han s'havia preguntat llavors com el seu amic podia haver-se espantat tan fàcilment.

Ara, finalment, ho va comprendre.

-Bé, -va dir en Thrawn, mirant-lo amb una profunditat de comprensió que al Han no li va caure gens bé. -Llavors anem al gra.- Va aixecar lleugerament la veu. -Major?

Des del darrere d'una altra pila de caixes a l'esquerra va aparèixer un jovenet portant la insígnia d'un Major, els seus ulls prudents en els presoners. A la mà dreta sostenia un blàster, en la seva esquerra, una Datacard.

-Com pot recordar de la nostra última conversa, Capità Calrissian, -va continuar en Thrawn mentre el Major caminava cap a ells, -vostè va suggerir que si volgués salvar la Nova República de la seva actual crisi simplement hauria de fer una còpia completa del Document de Caamas.

-Sí, ho recordo, -va dir en Lando mentre el Major s'aturava a un metre davant seu. -Vostè va dir que això portaria massa temps.

-Va resultar ser menys temps del que vaig pensar, -va convenir en Thrawn. -Aquí està.

El Major va oferir la Datacard.

-Què vol dir, està aquí? -va preguntar en Lando, mirant la Datacard com si esperés que li explotés a la cara.

-El Document de Caamas, -va dir simplement en Thrawn. -És seu. Prengui'l.

Lenta, vacil·lantment, en Lando va agafar la targeta.

-Què és el que volen a canvi? -va preguntar quan el Major va retrocedir un pas.

-No demano res a canvi, -li va assegurar en Thrawn. -Com li he dit abans, merament desitjo ajudar.

-És clar que sí, -va interposar en Han, les seves paraules sonaven aspres a les orelles després dels tons més urbans del Gran Almirall. -Com ajudar a destrossar l'Edifici dels Clans Combinats a Bothawui?

Els ulls vermells resplendents es van enfocar en ell.

-Expliqui-m’ho.

-Hi va haver un equip Imperial darrere d'aquest enrenou, -va dir rígidament en Han. Al seu costat, en Lando estava indicant-li que callés, i haver d'admetre que acusar en Thrawn així a la cara probablement no era la cosa més política que podria haver fet. Però havia estat el seu coll allà a la línia de foc, el seu i el de la Leia, i no anava a simplement quedar-se parat aquí i deixar que en Thrawn se sortís amb la seva fent sorolls conciliatoris. No després de tota la mort i destrucció que l'enrenou havia causat. –Vàrem trobar el vidre de redirecció que van usar amb el seu blàster de franctirador Xèrrol Nightstinger.

Hi havia esperat un parpelleig de culpa, o almenys una punxada de reconeixement. Però en canvi en Thrawn merament li va fer un fràgil somriure.

-Sí, un Xèrrol Nightstinger, -va dir, amb veu tenyida d'amargor. -Aparentment encara una eina favorita entre assassins i sabotejadors. Però en aquest cas, està mirant en la direcció equivocada. Els últims cinc Xèrrols de l'Imperi van ser robats fa sis mesos d'un dipòsit de l’Ubiqtorat a Marquarra.

Els seus ulls van centellejar.

-Si vol trobar-los, suggereixo que investigui la finca privada de l'Alt Conseller Borsk Fey'lya.

En Han va intercanviar mirades sobresaltades amb Lando.

-Fey'lya?

-Sí, -va dir en Thrawn. -Va ser el seu exèrcit privat el qui els van robar.

-No, -va dir en Han, la paraula li va sortir automàticament. -Això és ridícul.

I no obstant això...

En Fey'lya havia sabut que ell i la Leia anaven a l'Edifici dels Clans Combinats per comprovar el veritable estat de les finances bothanes, un treball que d'alguna manera mai van aconseguir acabar després del xivarri. I era just la classe de punyalada per l'esquena per la qual els bothans eren famosos.

En Thrawn va arronsar les espatlles.

-No li intentaré convèncer. La veritat està aquí perquè la trobi si li interessa. Mentrestant -va inclinar el cap cap a la Datacard a la mà d’en Lando. -Bon dia, cavallers. Que tinguin un bon viatge.

Sense esperar una resposta es va girar i es va dirigir cap a la sortida, la meitat de la seva guàrdia stormtrooper es va formar al voltant d'ell. Els tres stormtroopers restants i el Major van esperar fins que estigués fora de vista abans de tornar-se i seguir-los. Quan ells també es van esvair a través de la porta, la fila d’stormtroopers de dalt es va tornar i es va allunyar per la teulada.

I un moment més tard en Han, en Lando, i en Lobot estaven sols.

En Han es va tornar cap en Lando, va trobar l'altre mirant-lo fixament sota parpelles entretancades.

-Bé, Lando, -va dir, intentant mantenir la calma en la veu. No va ser un dels seus millors esforços. -Suposo que et dec una disculpa.

-No et preocupis per les disculpes, -va dir en Lando, inclinant-se per recuperar les seves armes mentre donava una ullada ràpida al terrat buit. -Simplement sortim d'aquí, està bé?

-Sí, -va dir en Han, prenent el braç d’en Lobot i dirigint-se cap a la rampa de la Dama Afortunada. -Anem-nos-en.

***

-Hauria d'haver vist les seves cares, -va dir en Flim, remenant la seva beguda al voltant del seu got, la seva veu malhumorada en estrany contrast amb el que van haver d'haver estat paraules de delectació. -Estaven tan petrificats, i esforçant-se tant per amagar-ho. Va ser bastant còmic.

-Estic segur que amb prou feines podia contenir les rialles, -va dir agrament en Disra. -La pregunta és, s'ho van creure?

-S'ho van creure, -li va assegurar en Tierce, traient una Datacard del seu datapad i recollint la següent de la seva pila. Només ell entre els tres, semblava no tenir cap dubte sobre l'actuació d’en Flim. -El nostre Gran Almirall va estar tan llis com el transpariacer polit. Ni tan sols va parpellejar quan en Solo li va llançar l'equip comando de Bothawui a la cara.

-L'equip de Bothawui? -va demandar agudament en Disra. -El nostre equip de Bothawui? El grup d’en Navett?

-Relaxi’s estava parlant d'ell en conjunt amb l'enrenou de l'Edifici dels Clans Combinats, -va dir en Tierce. -No hi va haver cap indicació que sabessin que en Navett està de nou allà ara.

-Espero que no, -va grunyir en Disra. D'altra banda, tot aquest esquema estava llistat a les datacards que en Pellaeon li havia robat. No obstant això, era improbable que en Pellaeon corregués directament a Coruscant per advertir-los, tot i que deixés de regirar les dades financeres prou per fins i tot notar que hi era. -Com van descobrir que vam preparar l'enrenou?

En Tierce va arronsar les espatlles.

-Qui sap? Encara no importa, l'Almirall els va desviar molt bé.- Va mirar en Flim. -Què va ser tot això sobre un dipòsit d'armes robat a Marquarra? No recordo haver sentit res sobre això.

En Flim va xarrupar la seva beguda.

-No ho recordes, -va dir, -perquè m’ho vaig inventar tot. Em vaig figurar que els faria...

-S’ho va inventar? - el va tallar en Disra. -Quin tipus de maniobra ximple va ser aquesta?

-Una que em va treure a Solo de sobre, -va dir rígidament en Flim. -Per què? Ho desaprova?

-Sí, ho desaprovo, -va dir entre dents en Disra. -És fora de personatge. En Thrawn no anava per aquí inventant coses, si no sabia alguna cosa, ho deia.

-Calma, Sa Excel·lència, -va dir en Tierce. Però tampoc es veia tan feliç, quan va mirar en Flim. -Havia de dir alguna cosa, no podem estar oferint a Coruscant el Document de Caamas amb una mà i ajudant a fomentar aldarulls amb l'altra. Almenys ens va comprar el temps que els prendrà verificar-ho.

En Disra esbufegà.

-El poc que serà.

-Per poc que sigui serà suficient-, va dir fermament en Tierce. -En set dies la guerra civil de la Nova República està programada per començar. En aquest punt, ningú va a preocupar-se per uns aldarulls i un manat de Xèrrol Nightstingers.

Va assenyalar amb el cap cap a la porta secreta.

-I parlant de comprar coses, com va ser la seva xerrada amb la nostra convidada? Podrem comprar els seus serveis?

-No ho sé, -va dir en Disra, la seva boca es va estrènyer breument. -Les Mistryl no treballen per als Imperials, em deu haver dit això quinze vegades. D'altra banda, va estar d'acord a cridar a una de les seves líders a què vingués a xerrar amb nosaltres. I hi ha alguna cosa que volen moltíssim, però no vaig poder arribar a fer-la explicar-me què és.

-Què tal si el que volen és venjança, -va dir sòbriament en Flim. -Com tots els altres en aquests dies.

-Venjança contra qui? -va preguntar en Disra.

En Flim va arronsar les espatlles.

-La història que corre pel baix món és que el seu planeta va ser devastat en una guerra contra una persona o persones desconegudes fa algun número de dècades. Els diners que les Mistryl guanyen fent contractar els seus serveis suposadament encara s'usa per donar suport als supervivents.

-Quin és el nom del planeta? -va preguntar en Disra.

-No ho sé, -va dir en Flim. -El mantenen molt en secret. Probablement espantades que qualsevol que ho va fer torni i acabi la feina.

-Ella va dir alguna cosa sobre venjança per Lorardian, -va meditar en Tierce. -Podria ser aquest el sistema?

-No tinc ni idea.- Va dir en Flim, arronsant les espatlles. -Ni tan sols sé qui o què és Lorardian.

-Què vol dir, que no ho sap? -va dir en Disra, arrufant les celles. -Vostè va sonar com si ho sabés tot sobre això allà darrere.

-També vaig dir com si sabés tot el temps que ella estava amagada darrera la porta, -va contraposar pacientment en Flim. -Tot el truc darrere de ser un bon estafador està a convèncer al blanc que saps més que el que realment saps.

En Disra va fer una ganyota. Estafadors.

-Per descomptat. Ho vaig oblidar.

-No es faci l'alt i noble indignat amb mi, Disra, -li va advertir en Flim, la seva cara enfosquint-se. –Les seves correries dels Pirates Cavrilhu a les naus de la Nova República van ser tan estafa com això. Igual que ho és el seu petit preciós moviment de Venjança, dit sigui de passada, -va agregar, canviant la seva mirada a Tierce. -Uns agitadors Imperials que es fan passar per un gran grup de civils descontents. Per no esmentar tota aquesta xarada d’en Thrawn. No els hi agraden les estafes? Bé, quina llàstima. Estan fins al coll en elles, els dos. No tenen cap opció. No amb la forma en què està l'Imperi.

Va deixar caure els peus de tornada a terra amb un cop ofegat i es va posar dempeus.

-I els hi diré una cosa més-, va afegir. –Si, i quan arribin al punt on tinguin tota la força militar que vulguin, encara em necessitaran.

Es va palmejar el pit.

-Jo sóc l'únic d'aquest grup que coneix el baix món. Qui són els pirates i mercenaris, on trobar un bon caçador de recompenses en poc temps, si volen contractar més agents independents, hauran de venir a mi. Jo sóc el que vaig poder assenyalar la D'Ulin com una Mistryl només per la forma en què va lluitar.

-No ho estem discutint, -va dir en Disra, pres una mica desprevingudament pel foc de la xerrada de l’estafador. -Llavors què està intentant dir-nos?

-Estic dient que si i quan aquesta Mà d’en Thrawn seva es presenti, podrien no necessitar la meva mascarada d’en Thrawn, -va respondre el foc en Flim. -Però encara em necessitaran.

Per un llarg moment la sala es va quedar en silenci. En Flim va mirar d'un costat a un altre entre els dos d'ells, respirant una mica feixuc.

En Tierce va ser el primer que va trencar el silenci.

-Has acabat? -va preguntar lleugerament.

En Flim estudià la seva cara, i una mica de la rigidesa va semblar deixar la seva esquena.

-Sí, -va murmurar. -Jo només... això regirarà l'olla, Tierce, des de Coruscant a la Vora Exterior. Llevat que la Mà d’en Thrawn estigui vivint sota una roca, no hi ha forma en què es perdi això.

-Ja et vaig dir abans que podríem protegir-te d'ella, -va dir en Tierce. -I ho farem. No et preocupis per això.

-Sí, -en Flim va fer un llarg glop del seu got. –Sí, segur.

***

En Lando va tirar de la palanca de l’hiperimpulsor, i davant d'ells les estrelles del cel de Bastió es van estirar en línies estel·lars.

-Bé, -va dir. Hi havia intentat que la paraula sonés casual, però tot el que va sonar va ser ronca. -Suposo que realment parlava seriosament. Sobre deixar-nos anar.

Al seu costat, en Han no va contestar. Sigui dit de passada, probablement no havia dit ni deu paraules des que en Thrawn se n'havia anat de la badia d'atracada. En Lando va mirar de costat al seu amic, preguntant-se si era hora de començar a preocupar-se per ell.

En Han va d'haver sentit la mirada de l'altre.

-Era realment ell, no? - va dir en veu baixa, la seva pròpia mirada encara en els patrons remenats l'hiperespai.

En Lando va assentir, la seva gola se sentia escanyada.

-Perfectament en calma, perfectament en control, tres passos endavant tot el camí, -va dir. -Ningú més que en Thrawn.

-No ho hauria cregut. -En Han el va mirar, la seva boca tremolava. -Suposo que no ho vaig creure, -es va esmenar. -Qualsevol cosa que t'hagi dit allà a la Torre BoscOr...

-Oblida-ho, -va dir en Lando, desestimant la disculpa. -Vaig estar just allà la primera vegada, i ni tan sols jo m’ho vaig creure. Almenys, no vaig voler fer-ho.

En Han agità el cap.

-Estem en problemes, Lando, -va dir. -D'ara endavant, no podem confiar en res que veiem. En res que vegem, en res que sentim, en res que pensem que hem de fer. No amb en Thrawn de tornada a l'escena.

-No ho sé, -va dir dubtosament en Lando. -Amb en Thrawn o sense en Thrawn, l'Imperi encara està reduït a vuit sectors. Potser això és realment tot el que busca, espera confondre tant a Coruscant que simplement es congeli.

-Qui sap? -va grunyir en Han, una mica de calor començava a traspuar en la seva veu. Almenys ja no sonava atordit i desmoralitzat. Ja era hora, va pensar en Lando. -Això és el que et torna tan boig d'ell. Intentes fer alguna cosa, i les possibilitats són que això és exactament el que ell volia que fessis. Et detens i no fas res, i et posa una soga al coll.

-Llavors què suposes que espera que fem amb això? -va preguntar en Lando, sostenint la Datacard.

-No sé el que ell espera, -va dir en Han, estenent la mà i prenent-la. -Però et diré el que farem. Primer, anem a llegir-la i a veure si dóna aquests noms que tots estan tan ansiosos per aconseguir. Segon, anem a trucar a la Leia quant estiguem en rang de l'HoloRed i deixar saber que el tenim. I tercer...

Va agitar un polze per sobre de la seva espatlla.

-Anem a deixar anar a Moegid a la cosa i fer-li-ho verificar de setze formes des del centre. A veure si pot trobar qualsevol sorpresa que en Thrawn ens ha envoltat.

En Lando va mirar cautelosament la Datacard.

-Creus que hi ha sorpreses?

-És en Thrawn, -va dir simplement en Han.

En Lando assentí.

-Correcte.

Aixecant-se del seu seient, en Han va donar una ullada final als instruments.

-Anem. No confio a usar aquesta cosa en cap part prop de l'ordinador de la nau, -va dir, dirigint-se cap a la porta de la cabina del pilot. -Busquem un datapad i esbrinem què hi diu.

 Següent