Visió de Futur (XIX)

Anterior

CAPÍTOL 19

-No, -va dir el Capità Ardiff, movent la seva forquilla per emfatitzar-ho. -No ho crec. Ni per un minut.

-Què hi ha dels informes de notícies? -Va contraposar el Coronel Bas. -Fins i tot encallats aquí fora hem obtingut, quants, cinc d'elles? Si això és una farsa, és una kriffinantment bona. Si em permet l'expressió, senyor-, va agregar tardanament, mirant amb alguna torbació a Pellaeon.

-Llenguatge perdonat, Coronel, -va dir en Pellaeon, suprimint un somriure. En Bas havia grimpat el seu camí a través dels rangs des pilot de TIE per tornar-se el comandant de caces del Quimera, i encara s'esforçava per encaixar entre els homes generalment més cultes que constituïen el cos d'oficials, l'idioma més saborós de la seva joventut incursionava periòdicament.

Personalment, a Pellaeon li agradava. No els expletius per si mateixos, sinó el fet que l'idioma de l'home era un senyal exterior d'opinions o emocions honestes i sinceres. Al contrari d'alguns amb els quals en Pellaeon havia tractat, en Bas rarament intentava amagar els seus pensaments o sentiments darrere de la xerrada cortesa si ho feia alguna vegada.

-Són rumors, Coronel, això és tot, -va dir l’Ardiff, agitant el cap. -Davant els fets: en Thrawn va morir. L'Almirall Pellaeon hi va ser per veure-ho. Ara, si això va ser algun truc...

En Pellaeon va baixar els ulls al seu plat i va prendre un altre mos del bruallki ofegat amb la forquilla, mentalment desconnectant-se la discussió. Era el mateix argument interminable, amb les mateixes opinions i especulacions que havien estat circulant per tota la nau la setmana des que el Tinent Mavron havia tornat amb la història de la suposada aparició d’en Thrawn en el sistema Kroctar. Tots des l’Ardiff a baix tenien la seva pròpia opinió de si era veritat o no, cap d'ells podia provar la seva opinió a ningú més, i tota la nau estava tan tensa com un arc de tir massa enrotllat.

Però l'espera, almenys, estava a punt d'acabar. Li havia donat al General Bel Iblis tot un mes i mig per fer els seus plans, i el mateix Quimera havia estat aquí a Pesitiin durant dues setmanes. Clarament, per qualsevol raó, en Bel Iblis no anava a venir.

I era temps d'anar a casa. De tornar a l'Imperi, i a Bastió. I, en diversos nivells, d'esbrinar què estava planejant exactament el Moff Disra. Donaria l'ordre de preparar-se per la partida quant acabés amb el seu menjar. Si en Bel Iblis no arribava a l'hora després d'això.

-Almirall Pellaeon, Capità Ardiff, aquí el pont, -va venir la veu del Major Tschel per l'altaveu a la taula del menjador. -Informes, si us plau.

L’Ardiff va arribar primer l'interruptor.

- Aquí el capità, -va dir.- L'Almirall està amb mi. Què passa?

-Una nau acaba d'entrar en el sistema, senyor, -va dir en Tschel, amb veu tensa.

L’Ardiff li va fer una breu mirada esmolada a Pellaeon.

-Una repetició de l'actuació dels nostres pirates?

-No ho crec, senyor, -va dir en Tschel. -Fins ara, almenys, és només una nau: vaixell de càrrega lleuger YT-1300, mínimament armat. Està transmetent una petició per pujar a bord i parlar amb l'Almirall.

En Pellaeon respirà profundament.

-Hi ha un nom signant amb aquesta transmissió? -Va preguntar.

-Sí, senyor, -va dir en Tschel. -Diu ser l'Alta consellera de la Nova República la Leia Organa Solo.

***

Amb els quatre caces TIE volant en posició d'escorta als dos flancs, el Falcó va pujar fora de vista del distant sol, a l'ombra de la badia hangar del Destructor Estel·lar.

-Ara no hi ha marxa enrere-, va dir suaument l’Èlegos des del seient al costat de la Leia.

-No, -va convenir la Leia, les seves mans descansaven en els controls, mirant com el raig tractor del Quimera els recollia contínuament cap a ell. -Realment no n'hi ha.

-Això et pertorba? -va preguntar el caamasi. -En què estàs pensant?

La Leia va arronsar les espatlles, un moviment ràpid de les seves tenses espatlles.

-En un nivell, per descomptat que em pertorba, -li va explicar. -Els riscos són sempre una cosa que un ésser racional prefereix evitar. Però no tots els riscos són dolents. Malgrat tot, aquest és un risc bo.

Mig es va tornar i va intentar un somriure.

-Respecte a l'altra part de la teva pregunta, estava pensant simplement que si C3PO fos aquí, probablement ara estaria dient 'Estem perduts'.

L’Èlegos va riure entre dents, un singular so caamasi.

-Bé, -va dir. -No he sabut molt sobre tu, Consellera, llevat del que he llegit i sentit d'altres. Aquest viatge, curt com ha estat, ha estat granment instructiu. Sense importar el que passi després, sempre em consideraré honrat per haver tingut aquests pocs dies amb tu.

La Leia va respirar profund. Les paraules, per si mateixes, és podrien prendre com una cosa ominosa. Però parlades amb la tranquil·la calidesa del caamasi, tota amenaça o por potencial es va esvair. El que va quedar en canvi va ser valor i esperança i resolució; una inspiració i una força que no venien tant de l’Èlegos com ho feien de les seves pròpies reserves ocultes. Reserves que les seves paraules i presència podien d'alguna manera treure d'ella.

No era sorprenent, va pensar amb dolor distant, que el Senador Palpatine insaciable de poder hagués volgut que un poble tan perillós fora destruït.

Hi havia una figura solitària esperant al peu de la rampa del Falcó quan la Leia i els altres tres van començar a baixar: un home de cabell blanc i de mitjana estatura, la seva cara solcada per l'edat però amb l'esquena recta d'un oficial militar professional. L'uniforme Imperial li esqueia, va pensar la Leia, la insígnia d’Almirall de Flota en el seu pit encara millor.

-Consellera Organa Solo, -va dir, inclinant greument el cap quan ella es va aproximar. -Sóc l'Almirall Pellaeon. Benvinguda a bord del Quimera.

-Gràcies, Almirall, -va dir la Leia, tornant la inclinació. -Ha estat un llarg temps.

El seu front es va arrufar.

-Em temo que em té en desavantatge, -va dir. -No recordo que ens hàgim conegut.

-No va ser una presentació formal, -li va explicar la Leia. -Però recordo que el meu pare me’l va assenyalar com un dels oficials més prometedors de la Flota durant la Gran Reunió Alderaaniana anual al Pavelló Reial quan jo en tenia deu.

El llavi d’en Pellaeon va tremolar.

-Recordo bé aquests dies, -va dir en veu baixa. -D'algunes maneres, preferiria no fer-ho.

Els seus ulls es van tornar cap a l’Èlegos, parat a l'esquerra de la Leia.

-Potser vulgui presentar-me a la resta de la seva delegació?

-Certament, -va dir la Leia, passant per alt pel moment l'estatus distintivament extraoficial del grup. -Aquest és l’Èlegos A'kla, fiable del Romanent Caamasi.

En Pellaeon va somriure dèbilment mentre inclinava el cap.

-Fiable A'kla.

-Almirall Pellaeon, -va dir l’Èlegos, baixant el cap en una reverència caamasi.

-A la meva dreta està en Sakhisakh del clan Tlakh'sar, -va continuar la Leia, fent senyals cap al noghri al seu costat.

El somriure d’en Pellaeon va romandre, però la Leia va poder sentir una nova fragilitat darrere d'ella.

-Per descomptat, -va dir l'Almirall. -Alderaaniana, caamasi, i noghri. Tres éssers amb la major de les raons per odiar a l'Imperi.

En Sakhisakh es va regirar.

-No mantenim cap ràbia cap a vostè personalment, Almirall, -va dir serenament l’Èlegos abans que el noghri pogués parlar. -Ni tenim cap animositat cap a la gent de l'Imperi. Cadascun dels nostres mons va ser destruït per la mà de l'Emperador Palpatine, i ell també està mort ara. Continuar nodrint els focs de l'odi no ens farà guanyar res.

-Gràcies, fiable, -va dir en Pellaeon. -Agraeixo la seva generositat i la seva saviesa.- Els seus ulls van passar breument a Sakhisakh, llavors es van tornar cap a Ghent, aturat a l'altre costat de l’Èlegos. -I quin greuge particular representa vostè, senyor?

-Jo? -va preguntar en Ghent, començant. -Oh, no, jo no sóc part d'aquest grup. Vull dir-Jo només sóc l'expert en ordinadors que va reconstruir el missatge d’en Vermel per al General Bel Iblis.

L'última insinuació d'un somriure es va esvair de la cara d’en Pellaeon.

-Què vol dir amb reconstruir -va demandar. -El coronel no va presentar personalment el seu missatge?

-Em temo que no va arribar tan lluny, -va dir la Leia. -Segons el General Bel Iblis, la seva Corbeta va ser interceptada per un Destructor Estel·lar mentre s'estava acostant a Morishim.

Els ulls d’en Pellaeon s'havien tornat mortals.

-Interceptat i destruït?

-No, o almenys no en aquell moment, -va dir la Leia. -El Destructor Estel·lar va ficar la nau a la seva badia hangar i llavors va escapar.

-Ja veig.- Per un llarg moment en Pellaeon es va quedar parat allà, els seus ulls no miraven enlloc, la seva cara dura i gairebé cruel, les seves emocions esmolades de fúria a punt d'esclatar. La Leia es va estirar a la Força, intentant llegir més enllà de l'emoció i preguntant-se si hi havia de trencar el silenci o havia d'esperar perquè ell ho fes.

L’Èlegos li va treure la decisió de les seves mans.

-Presumeixo que el Coronel Vermel era un amic proper, -va comentar en veu baixa.

Els ulls i l'atenció d’en Pellaeon van tornar.

-Espero que encara ho sigui, -va dir. -Si no, algú pagarà pesadament per la seva mort.

Va exhalar.

-Però vostès van venir a parlar de pau, no de venjança. Si m'acompanyen, tinc una sala preparada per a nosaltres prop de la badia hangar.

-Preferiria mantenir la nostra discussió a bord de la meva nau, si no li molesta, -va dir la Leia. -Em temo que els meus guardaespatlles insisteixen en això.

Per una fracció de segon va haver un parpelleig d'incertesa, fins i tot por, a les emocions d’en Pellaeon. Però llavors la por es va esvair, i va somriure de nou.

-Té més noghri a bord, per descomptat, -va dir, alçant la vista cap al Falcó que planava damunt d'ell. -Sens dubte vigilant tot ara amb armes preparades.

-No hi haurà perill per a vostè, Almirall, -va parlar l’Èlegos. -No a menys que vostè el porti a bord.

En Pellaeon va agitar una mà cap a la rampa.

-En aquest cas, Consellera, accepto. Si us plau, mostreu-me el camí.

Un minut més tard la Leia, en Pellaeon, i l’Èlegos estaven asseguts al voltant de la taula de jocs del Falcó, un lloc penosament informal per semblant ocasió important, va pensar la Leia amb una mica de vergonya, però l'únic lloc a la nau on tots podien seure còmodament junts. En Sakhisakh, sense comentaris, havia assumit una posició de guàrdia on podia mirar dues coses, la seva discussió i la rampa d'entrada. En Ghent, també sense comentaris, havia anat a l'estació tècnica i s'estava ocupant amb l'ordinador del Falcó.

-Aniré directament a la qüestió, Consellera, -va dir en Pellaeon, els seus ulls van passar breument per en Ghent i el noghri. -La guerra que va començar fa vint anys efectivament ha acabat... i l'Imperi ha perdut.

-Estic d'acord, -va dir la Leia. -És aquesta opinió compartida per la resta de l'Imperi?

Un múscul a la galta d'en Pellaeon es va agitar.

-Estic segur que el ciutadà Imperial mitjà ha reconegut aquesta veritat per un bon temps, -va dir. -És merament el lideratge el que s'ha aferrat a l'esperança que l'inevitable podria d'alguna manera prevenir-se.

-I ara aquest lideratge està d'acord amb els dos de nosaltres i el ciutadà Imperial mitjà?

-Sí, -va dir en Pellaeon. -Reticentment, però sí. He estat autoritzat pels vuit Moffs restants per obrir negociacions de pau amb la Nova República.

La Leia va sentir que la seva gola s'estrenyia. Havia sentit el missatge d’en Vermel; havia vingut a bord i havia vist en Pellaeon esperant, sol... però només ara semblava de sobte veritablement real.

Pau. Amb l'Imperi.

-No obstant això com ja ha estat dit, l'Imperi ha perdut -, va dir l’Èlegos en el silenci. -Llavors què queda per ser negociat?

La Leia va afirmar seves espatlles, enviant una paraula de gràcies silencioses en direcció a l’Èlegos pel seu subtil recordatori del seu deure aquí. Ella estava representant a la Nova República, i no podia permetre que l'al·licient emocional de la pau l’encegués de les dures realitats intel·lectuals de la situació.

-El Fiable A'kla té un bon punt, -va dir ella. -El que vostès guanyarien d'un tractat de pau és obvi. Què guanyaríem nosaltres?

-Potser el que nosaltres guanyaríem no és tan obvi com vostè pensa, -va dir en Pellaeon. -La Nova República està després de tot debatent-se amb tumults interiors, amb cada indicació que les coses estan posant-se cada vegada pitjor.

Mirà significativament a l’Èlegos.

-Alguns dels Moffs, de fet, creuen que estan a punt d’enfonsar-se a la guerra civil total per aquest problema caamasi. Enmig de tal anarquia, els romanents de l'Imperi podrien fàcilment ser passats per alt. Per què llavors hem de molestar-nos en absolut amb la humiliació d'un tractat?

La boca de la Leia es va sentir seca. Era una pregunta massa raonable.

-Si realment cregués que estem a punt de destruir-nos a nosaltres mateixos, no seria aquí-, va assenyalar.

-Potser, -va dir en Pellaeon. -Potser merament no crec que els que odien amb més virulència a l'Imperi s'oblidarien de nosaltres.- Va fer una pausa. -O potser jo pugui ser capaç d'impedir que aquesta guerra civil passi.

La Leia va arrufar les celles.

-Com?

-Deixeu-me manifestar primer el que l'Imperi voldria incloure en qualsevol tractat entre nosaltres, -va dir en Pellaeon. -Voldríem que les nostres fronteres actuals siguin confirmades i acceptades per Coruscant, amb garanties de viatge lliure i comerç entre els nostres mons i aquells de la Nova República. Cap fustigació; cap escaramussa fronterera; cap pressió de propaganda contra nosaltres.

-Què hi ha dels no humans vivint sota el règim imperial? -va demandar en Sakhisakh. -Hem merament d’acceptar la seva esclavitud?

En Pellaeon va agitar el cap.

-L'Imperi que un cop va esclavitzar i es va aprofitar dels éssers pensants està mort, -li va explicar al noghri. -La dominació humana d’en Palpatine fa temps es va tornar una cooperació completa entre tots els éssers dins de les nostres fronteres.

-Estan tots els seus subjectes d'acord que ara són tots iguals? -va preguntar la Leia.

-Probablement no, -va concedir en Pellaeon. -Però una vegada que tinguem la seguretat d'un tractat de pau, a qualsevol sistema Imperial que desitgi unir-se a la Nova República se li oferirà l'oportunitat de fer-ho.

Va alçar les celles.

-De la mateixa manera, esperaríem que als sistemes dins de les seves fronteres que vulguin reunir-se amb l'Imperi també se'ls permeti fer aquesta elecció, amb les mateixes garanties de seguretat i lliure comerç esteses a ells.

En Sakhisakh exclamà entre dents una maledicció noghri.

-Quin poble seria tan ximple com per lliurar la seva llibertat? - demandà desdenyosament.

-Podria sorprendre’t, -va dir en Pellaeon. -La llibertat, després de tot, és altament relativa i subjectiva. I com ja vaig dir, ja no som l'Imperi que vostès van conèixer.

El noghri va remugar a sota veu de nou però va romandre callat.

-Per descomptat, totes les garanties de seguretat funcionarien també en l'altra direcció, -va dir en Pellaeon, tornant-se cap a la Leia. -Cap atac de forces Imperials; cap provocació; cap mercenari contractat.- La seva cara es va crispar en un quasi-somriure. -I, per descomptat, si arribem a ensopegar amb una altra superarma que en Palpatine hagi amagat en alguna banda, treballaríem amb vostès per desmantellar-la.

La Leia va prendre força.

-I què hi ha de la superarma que ja estan utilitzant?

En Pellaeon va arrufar les celles.

-Quina superarma?

-La que gairebé ens va derrotar una vegada, -va dir la Leia. -El Gran Almirall Thrawn.

Els llavis d’en Pellaeon es van comprimir breument, i la Leia va poder sentir l'onada d'incertesa i por silenciosa que va passar a través d'ell.

-No ho sé, Consellera. No tinc cap idea en absolut de què està passant allà.

La Leia li va llançar una mirada a l’Èlegos.

-Què vol dir?

-Exactament el que he dit, -li va explicar en Pellaeon. -He estat aquí a Pesitiin esperant pel General Bel Iblis durant les últimes dues setmanes, i estava executant un silenci de comunicacions durant diversos dies abans d'això. Ni tan sols sabia que s'havia informat que en Thrawn era viu fins fa una setmana.

La Leia va arrufar les celles, estirant-se cap a Pellaeon amb la Força. Però no hi havia duplicitat que ella pogués descobrir en els seus pensaments o emocions.

-Diu “informat que era viu”, Almirall, -va dir l’Èlegos. -Implica la tria de paraules que no creu que realment hagi tornat?

-No sé què creure, fiable, -va dir en Pellaeon. -Certament tenia totes les raons per pensar que era mort. Jo hi era al pont del Quimera, dempeus al seu costat, quan va semblar morir.

-De nou, diu “semblar” morir, -va persistir l’Èlegos. -Va morir realment o no?

-Realment no ho sé, -va dir en Pellaeon amb un sospir. –En Thrawn era un extraterrestre, amb una fisiologia alienígena, i...- Va agitar el cap. -Ha estat realment vist per algú de la Nova República? Algú en qui confiï en la seva paraula i judici?

-El meu amic Lando Calrissian va ser interceptat i portat a bord de l’Implacable, juntament amb el Senador Diamala, -va dir la Leia. -Els dos diuen que era de fet en Thrawn.

-L’Implacable, -va murmurar en Pellaeon, arrufant les celles. -La nau d’en Dorja, i ell era un d'aquells que coneixia personalment en Thrawn. Difícil creure que seria entabanat fàcilment per un truc. O, dit sigui de passada, que arriscaria la seva nau sense una raó excepcionalment bona.

La Leia va vacil·lar, però no hi havia cap manera fàcil de dir això.

-Se m'acut, Almirall, que aquestes xerrades poden ser una mica prematures, -va dir. -Si en Thrawn està viu, llavors presumiblement vostè ja no és el cap de l'exèrcit Imperial.

-Si ell està viu, certament em rellevarà de l'ordre suprem, -va dir igualment en Pellaeon. -No obstant això, en aquest moment aquesta consideració és irrellevant. L'exèrcit està subordinat als Moffs, i els Moffs m'han autoritzat perquè negociï aquest tractat.

-No obstant això, no rescindiria aquesta autoritat, davant el retorn d’en Thrawn? –va contraposar la Leia.

-Podria, -va reconèixer en Pellaeon. -Però fins que jo sigui informat d'aquesta decisió, la meva autoritat roman.

-Ja veig, -va murmurar la Leia, mirant fixament al vell Almirall amb una sobtada nova comprensió. Ell s'havia assabentat sobre el retorn d’en Thrawn fa tota una setmana, però, en lloc d'afanyar-se a tornar per esbrinar més, havia estat aquí deliberadament sota el silenci de comunicacions. No només per esperar per en Bel Iblis, però per assegurar-se que encara tindria l'autoritat per negociar si i quan en Bel Iblis arribés. Per començar a fer rodar la bola, potser més fort que el que l'habilitat dels Moffs o fins i tot en Thrawn pogués aturar fàcilment.

Això no era un truc, o almenys no un truc que ell estigués ajudant a executar. L'Almirall Pellaeon, el Comandant Suprem de les Forces Imperials, autènticament volia la pau.

-Thrawn els va dir alguna cosa a Calrissian i al Senador? -va preguntar en Pellaeon interrompent els pensaments de la Leia. -Presumeixo que se'ls va permetre partir, molt poca gent simplement s'escapa d'un Destructor Estel·lar Imperial.

-En realitat, en alguns aspectes el seu missatge va ser similar al seu, -va dir la Leia. -Va advertir que la Nova República estava encaminada cap a l'autodestrucció i es va oferir a ajudar-nos a evitar això.

-Estan considerant la seva oferta?

-Desafortunadament, el mètode que ell va proposar va ser jutjat inacceptable pel Senat, -va dir la Leia. -Volia parlar privadament amb els líders bothans, i d'aquestes converses determinar qui havia sabotejat els escuts caamasi.

-Interessant, -va dir en Pellaeon, fregant-se pensativament la barbeta. -Em pregunto com aconseguiria això merament parlant amb ells. Llevat que els líders dels clans sàpiguen de fet la veritat.

-Ells diuen que no, -va dir la Leia. -I considerant l'amenaça creixent a tota l'espècie bothana, crec que ens donarien aquesta informació si la tinguessin.

-Vostè va suggerir que també podria tenir una forma per prevenir la guerra civil, -l’Èlegos va recordar a l'almirall. -Li faria res explicar-ho?

La Leia va poder sentir que en Pellaeon arrossegava la seva atenció de tornada dels seus propis pensaments.

-Estic segur que se li ha ocorregut que la crisi podria ser resolta trobant una versió completa del Document de Caamas, -va dir. -A canvi de termes de pau favorables, l'Imperi estaria disposat a oferir-los-hi una còpia d'aquest registre.

La Leia li va disparar una mirada a Sakhisakh, va veure la pròpia reacció subtil del noghri. Si anaven segons l’horari, en Han i en Lando haurien d'estar dirigint-se a la seva pròpia recerca per aquest registre ara mateix a Bastió.

-Simplement així? - li va preguntar a Pellaeon. -Simplement ens la donaran?

-Un cop la tinguem en mà, si.- Va fer una pausa. -Hi ha, però, un problema. Si existeix de fet, estaria localitzada en la secció d'Arxius Especials dels arxius, que està severament restringida i molt encriptada. Jo no tinc cap camí per accedir en aquests arxius; tampoc ningú a qui jo conegui. Si volem arribar al document a temps, la Nova República necessitarà prestar un expert en decriptació d'alt nivell.

Hi va haver una espècie de borboll ennuegat des de la direcció de l'estació tècnica. En Ghent encara estava enfrontant el tauler de control, però la seva esquena de sobte s'havia posat rígida.

-On necessitaria anar? - Ella li va preguntar a Pellaeon, amb els ulls encara posats en Ghent. -A Bastió?

-No, a la base de l’Ubiqtorat a Yaga Minor, -va dir en Pellaeon. -El comandant allà és un amic personal, i hi ha una estació d'accés d'ordinador una mica aïllada que podria utilitzar. El mateix Bastió seria massa perillós.

La Leia s’hi va tornar a mirar-lo, el seu cor estava de sobte atrapat en la seva gola.

-Què vol dir, perillós?

-Bastió és la base natal i fortalesa d'un dels oficials amb més vehemència anti-pau de tot l'Imperi, -va dir greument en Pellaeon. -El Moff Disra. També sembla estar fins al coll en una petita guerra privada utilitzant bandes pirata mercenàries i fons il·legalment obtinguts.

-Sí, hem notat tota l'activitat pirata, -va dir la Leia, lluitant per mantenir la fermesa de la seva veu. En Han i en Lando a Bastió... -No creu que el Moff Disra apreciaria tenir un representant de la Nova República en el seu món?

En Pellaeon esbufegà.

-Excavant en arxius privats Imperials? Difícilment. El seu expert no estaria allà sis hores abans que en Disra ho esbrinés. No passarien sis hores més abans que patís algun accident convenient. Però estaria prou segur a Yaga Minor.

-M'alegra sentir això, -va dir la Leia, mirant de nou a Sakhisakh. La cara del noghri estava rígida amb el mateix dolor i por que ella mateixa estava sentint. En Han a Bastió, al mig de la fortalesa d'un Moff venjatiu...

-Seria possible que vostès proporcionessin en aquest expert? -va preguntar en Pellaeon.

Amb un esforç suprem, la Leia va apartar les seves pors.

-No ho sé, -va dir. -No ho crec.

En Pellaeon va semblar haver estat pres desprevingut.

-No ho creu?

-No, -va dir la Leia, mirant de nou a l'estació tècnica. En Ghent encara estava enfrontant el tauler de control, però el seu cap estava invertit gairebé prou per permetre-li mirar de reüll la conversa al voltant de la taula de jocs. -Potser més tard, després que tinguem un acord oficial. Però encara no.

-Per quan hi hagi un acord podria ser massa tard, -li va advertir en Pellaeon. -Les nostres naus d'observació només estan captant informes de notícies ocasionals, però fins i tot pel que sé la situació a la Nova República està clarament empitjorant. Fins i tot amb un molt bon especialista en ordinadors treballant, el projecte trigarà algun temps.

Va fer una ganyota.

-I també hi ha un altre factor. Sospitem que un dels agents del Moff Disra ja pot haver-se obert camí una vegada en aquests arxius especials. No sabem el que estava buscant, però el Document de Caamas és definitivament un blanc possible. Si ens demorem massa i pot entrar de nou per esborrar l'arxiu, és possible que mai puguem esbrinar la veritat. Només si actuem immediatament...

-Està bé, -el va interrompre en Ghent, girant abruptament la seva cadira per enfrontar-los. -Està bé. Hi aniré.

La Leia va parpellejar. Un cop més, ell l'havia pres completament per sorpresa.

-No vols dir això, -va dir. -Això podria ser perillós.

-El perill seria extremadament petit, -va insistir en Pellaeon.

-No importa-, va dir en Ghent. La seva veu tremolava, però la seva mandíbula estava ferma. -En el camí des de Coruscant l’Èlegos em va explicar tot el que li va passar al seu món. Va ser terrible, tots morts, tots els animals, també. Vaig odiar a la gent que ho va fer, realment els vaig odiar. I vaig odiar als bothans per deixar que tot allò passés en primer lloc.

Va mirar a l’Èlegos. -Però ell em va explicar que l'odi estava equivocat, que era una d'aquelles coses que ferien més a qui odiava que a les persones a les que odiava. Em va explicar que pot haver justícia sense odi, i càstig sense venjança. Dir que tots érem responsables pel que fem i el que no fem, i que ningú ha d’haver de pagar pels crims d'algú altre.

Va clavar els ulls en la Leia.

-Jo sóc un expert en ordinadors, Consellera Organa Solo. Sóc un molt bon expert en ordinadors. I sóc responsable pel que faig i el que no faig, igual que vostè o l’Èlegos. Si puc ajudar i no ho faig, sóc tan culpable com qualsevol altre. - Va agitar una mà abandonadament. -No sóc molt bo en aquest tipus de coses. Entens el que estic intentant dir?

-Ho entenc perfectament, -li va assegurar la Leia. -I agraeixo moltíssim la teva oferta. La pregunta és si em puc permetre posar-te en risc d'aquesta manera.

-Semblaria que aquesta seria una pregunta directa perquè contestis, Consellera, -va dir l’Èlegos. -Com una Jedi, sembla el camí correcte que el Cap de Criptografia Ghent vagi a Yaga Minor?

La Leia va amagar una ganyota. Un cop més, la percepció del caamasi havia arribat, recordant-li la veritable font de la seva visió i el seu guia.

Excepte que per una vegada aquesta font li havia fallat. O potser més correctament, ella li havia fallat. No importava com de forta s'estirés a la Força, tot el que podia veure era el tumult de les seves pròpies pors per la seguretat d’en Han. Pors que s'havia arreglat per suprimir fins ara; culpa per haver-li permès, fins i tot animat, a encaminar-se cap un món hostil en primer lloc; ressentiment i còlera per què després de tots els seus anys de sacrifici ella i en Han encara eren els que sempre semblaven ser cridats a arriscar-ho tot per uns altres.

Parpellejant per frenar les llàgrimes, va intentar reprimir la sobtada onada d'emoció. Però seguia sent un toll inquiet que s'agitava banyant la seva ment i el seu esperit.

I mentre la calma Jedi l'eludia, també ho va fer qualsevol esperança de llegir el camí d’en Ghent.

-No ho sé, -va admetre per fi. -Sembla que no puc aconseguir cap tipus de lectura.

-Significa això que no pots garantir la seva seguretat? -va preguntar en Pellaeon, arrufant les celles.

-La seguretat de ningú mai està garantida, Almirall, -va dir l’Èlegos. -Ni tan sols per un Jedi.- Va somriure dèbilment, una expressió estranyament malenconiosa. -Encara que, per descomptat, la majoria de nosaltres viatja a través de tota la seva vida sense cap seguretat en absolut que el camí en què estem és el correcte. Cap seguretat excepte la dels nostres propis esperits interiors.

-L’Èlegos ha estat dient aquesta mena de coses des que vam sortir de Coruscant, -va dir en Ghent amb un feble intent de ganyota. -Suposo que quelcom d'aquesta cosa de noblesa se m'ha d'haver enganxat.

Insegura, es va posar dempeus.

-Aquest és el camí correcte. I jo estic a punt. Quan partim?

-Immediatament, -va dir en Pellaeon, lliscant al voltant del final de la taula i posant-se dret. -Faré una carta de presentació per al General Hestiv i destacaré a un dels meus pilots més fiables per portar-lo a Yaga Minor.- Els seus ulls van passar per la vestimenta d’en Ghent. -Crec que també li donarem un uniforme Imperial. En Disra pot tenir informants a Yaga Minor, i no té cap sentit atreure atenció innecessària portant a un obvi civil a una base militar.

-No el portarà allà vostè en el Quimera? -va preguntar la Leia.

En Pellaeon va agitar el cap.

-Una vegada que vostè i jo haguem acabat les nostres discussions, aniré directament a Bastió. Hi ha algunes preguntes força punxegudes per les quals el Moff Disra em deu respostes.

La Leia va empassar saliva.

-Ja veig.

-Llavors, amb el seu permís, aniré a organitzar el transport per al cap de Criptografia Ghent.- En Pellaeon li va somriure dèbilment a Ghent. -Vull dir el transport per al Tinent Imperial Ghent. Vingui amb mi, Tinent.

Passant pel costat d’en Sakhisakh, es va dirigir cap a la sortida del Falcó.

-Segur, -va dir en Ghent, començant a seguir-lo. -Fins després, Èlegos. A vostè també, Consellera.

-Vés amb saviesa i coratge-, va dir greument l’Èlegos.

-Que la Força t'acompanyi, -va afegir la Leia. -I gràcies.

      

***

El Capità Ardiff estava esperant al pont de popa quan en Pellaeon va emergir del turboascensor.

-El Falcó Mil·lenari ha passat el perímetre de vigilància i ha saltat a la velocitat de la llum, -va informar.

-Bé, -va dir en Pellaeon, mirant més enllà del finestral. A la distància, podia veure les febles espurnes de la llum solar reflectida en els panells solars de l'escorta de caces TIE mentre tornaven al Quimera. -I el Tinent Mavron?

-Ell i el seu passatger van partir fa mitja hora.- L’Ardiff va alçar lleugerament les celles. -Puc preguntar...?

-Com van ser les xerrades? - En Pellaeon va arronsar les espatlles. -Tan bé com les xerrades preliminars alguna vegada poden sortir, suposo. L’Organa Solo no està disposada a comprometre a la Nova República en un curs d'acció basat només en la meva paraula, i jo li vaig deixar similarment clar que no puc acceptar la seva paraula com a garantia de les accions futures de Coruscant. Així que encara queda molta acurada dansa verbal a fer.

-Però està disposada a parlar.

-Està molt disposada a parlar.- va titubejar en Pellaeon. -Almenys, sobre la majoria de les coses.

L’Ardiff va arrufar les celles.

-Què vol dir?

En Pellaeon mirà de nou fora a les estrelles.

-Hi havia alguna cosa que no m'estava explicant, -va dir. -Alguna cosa important, d'això estic segur. Però què era exactament...- Va agitar el cap. -No ho sé.

-Informació privada relacionada amb els bothans, potser? -va suggerir l’Ardiff. -O alguna cosa més personal? Ella ha estat en problemes polítics a Coruscant abans, podria ser que està a punt de perdre completament la seva influència allà?

-Espero que no, -va dir en Pellaeon. -Problemes polítics entre ella i Coruscant farien aquest procés més difícil del que ja és. Podrien rebutjar qualsevol proposta simplement perquè ella està involucrada.

-O podrien recolzar-la perquè ella està involucrada, -va assenyalar l’Ardiff. -La polarització que ja estem veient sobre el problema de Caamas es podria fàcilment estendre a una cosa així.

-Aquesta és una de les meves majors preocupacions, -va convenir greument en Pellaeon. -Que la pau serà rebutjada per alguns sense cap raó millor que els seus enemics polítics estan a favor...

Va passar a l’Ardiff cap a la passarel·la de comandament.

-Però tots nosaltres només tenim les cartes que l'univers ens ha repartit, -va dir. -Si l’Organa Solo es nega a mostrar algunes de les seves cartes, només haurem de jugar el joc d'aquesta manera.

-I mentrestant, -va afegir, -tenim altres assumptes que atendre. Prepareu un curs per anar a Bastió, Capità. És temps que el Moff Disra i jo tinguem una llarga i seriosa xerrada.

       

***

Davant del Falcó, les estrelles van resplendir en línies estel·lars, i la Leia es va recolzar una mica en el seu seient.

-Creus que realment parlava seriosament? - Va preguntar, tornant-se per mirar l’Èlegos.

L’Èlegos li va fer un dels seus encongiments d'espatlles caamasi de cos complet.

-Crec que el mateix Almirall Pellaeon és sincer, -va dir. -Com presumeixo que tu saps amb més certesa que jo. Sospito que la pregunta que realment vols fer és si es pot confiar en la seva sinceritat.

-No ho sé, -va dir ella. -Tens raó, no sento cap duplicitat en el mateix Pellaeon. Però amb en Thrawn de nou en l'escena...- Va agitar el cap. -Res era mai com semblava amb ell, Èlegos. Podia manejar-s’ho per fer exactament el que ell volia que fessis, malgrat el fet que tu sabies que estava intentant fer-ho. En Thrawn pot estar utilitzant aquesta iniciativa de pau d’en Pellaeon per a algun fi completament diferent.

-És per això que no li vas explicar que el Capità Solo estava a Bastió? -va preguntar l’Èlegos.

La Leia va començar.

-Com et vas assabentar d'això? - Demandà. -No et vaig explicar que em Han hi havia anat.

L’Èlegos va arronsar les espatlles de nou.

-Has deixat caure insinuacions, -va dir. -Com ho han fet els noghri. No ha estat difícil encaixar les peces.- Els seus ulls de blau sobre verd es van mantenir a la cara d'ella. -Per què no li vas explicar això a l'Almirall Pellaeon?

La Leia es va apartar d'aquesta mirada, simulant estudiar el monitor de motors del Falcó.

-Sabem que els Imperials estan animant almenys alguna de la violència que està passant a la Nova República, -va dir, lluitant contra la sobtada sequedat en la seva gola. -Aquest enrenou a Bothawui, per exemple, els meus homes noghri van trobar evidència que els trets que el van començar van venir d'una rara arma de franctirador Imperial.

-Interessant, -va murmurar l’Èlegos. -Tampoc li vas explicar a Pellaeon res al respecte.

-El problema és que no tenim cap prova real de res d'això, -va dir la Leia, agitant cansadament el cap. -I fins i tot si ho féssim... Lluitar amb en Thrawn és com lluitar amb una ombra, Èlegos. Mai està on creus que està, fent el que esperes que faci. Tot el que fa són cercles dins de cercles dins de cercles.

-No obstant això no pots permetre que la incertesa et paralitzi, -va assenyalar l’Èlegos. -Aquest camí li permet guanyar per abandonament. En algun punt, bé o malament, has de passar a l'acció.- Els seus ulls van semblar penetrar en els d'ella. -Has de decidir en qui pots confiar.

La Leia va parpellejar per frenar les llàgrimes.

-No puc confiar en Pellaeon, -va dir bruscament. -No encara. Si en Thrawn està orquestrant tota aquesta operació, en Han seria un ostatge o una peça d'intercanvi terriblement útil per a ell. No podria arriscar-me a què esbrini d’en Pellaeon que en Han hi era.

-No obstant això has confiat en ell prou per permetre-li endur-se en Ghent en una situació de potencialment igual perill, -va assenyalar l’Èlegos.

-En Ghent volia anar, -va dir, sabent tot mentre ho deia que aquest argument entrava en terreny perillosament relliscós. -A més, ell no seria de cap utilitat per en Thrawn.

-Saps que no és així, Consellera, -va dir l’Èlegos, el suau retret en la seva veu va ser una dolorosa punxada al cor de la Leia. –En Ghent és altament coneixedor sobre les tècniques d'encriptació i decriptació de la Nova República. En una situació de guerra, tal coneixement seria d'immens valor per a l'Imperi.

-Ja hem discutit això, -li va recordar la Leia, les primeres sacsejades de ràbia acolorint la culpa que retrunyia dins d'ella. Qui era aquest caamasi per dir-li el que era correcte o incorrecte que fes? -No hi havia cap manera d'evitar córrer riscos aquí.

-Estic d'acord, -va dir l’Èlegos. -I no suggereixo que les teves decisions hagin estat necessàriament equivocades.

La Leia va arrufar les celles, l'enuig creixent es va tornar una incertesa sospitosa.

-Què estàs suggerint llavors? - demanà.

-Que estàs preocupada per haver fet servir el teu poder i autoritat per protegir al teu marit més que el que ho vas fer per un relatiu estrany, -va dir l’Èlegos. -Que estàs preocupada d'haver traït la confiança que és teva com a Alta Consellera, diplomàtica, i Jedi.

-Ella no ha de respondre a tu, fiable A'kla, -va venir una aspra veu noghri des de darrere d'ells.

La Leia va tornar el cap per veure en Sakhisakh parat a l'obertura de la porta de la cabina.

-Problemes? - li va preguntar.

-Cap problema, -li va assegurar el noghri, caminant i prenent una posició just darrere d'ella. -Vaig venir a informar que no hi ha ningú en la nostre persecució, i que en Barkhimkh està apagant els sistemes d'armes.- Va tornar els seus ulls foscos cap a l’Èlegos. -Si ella escull protegir al seu clan del perill, això no és assumpte teu.

-Estic d'acord, -va dir serenament l’Èlegos. -Com ja he dit, no sóc aquí per jutjar.

-Llavors per què la pressiones al respecte? – demandà en Sakhisakh.

-Perquè com també vaig dir, ella mateixa no està convençuda d'haver fet el correcte, -va dir l’Èlegos, tornant la seva mirada una altra vegada a la Leia. -És important que pensi fins al final d'aquest assumpte i arribi a una conclusió, d'una manera o altra. O acceptar que les seves decisions van ser correctes i seguir endavant, o reconèixer-les com equivocades i també seguir endavant.

-Per què ha de fer això? -va preguntar en Sakhisakh.

El caamasi va somriure tristament.

-Perquè és alta Consellera, diplomàtica, i Jedi. Només quan estigui en pau amb ella mateixa tindrà la visió i saviesa amb què tots necessitem comptar en els dies per venir.

Per un llarg moment cap d'ells va parlar. La Leia va mirar fora al cel jaspiat de l'hiperespai que passava ràpidament, l'acre coïssor de la vergonya es va sumar a la resta de les emocions que s'arremolinaven dins d'ella. Un cop més, l’Èlegos tenia raó.

-Hauries d’haver estat un Jedi, Èlegos, -va dir amb un sospir mentre es descordava del seu seient i es posava dempeus.

-No tinc l'habilitat d'un Jedi per tocar la Força, -va dir l’Èlegos, amb una rara nota de pesar en la seva veu. -I no obstant això, parles amb més veritat que el que potser coneixes. És una llegenda entre la meva gent que, en la mateixa alba de la seva edat, els primers dels Cavallers Jedi van venir a Caamas per aprendre de nosaltres l'ús moral del seu poder.

-No dubto que la llegenda sigui veritat, -va dir la Leia, fent senyals cap al seient que acabava de deixar vacant. -Sakhisakh, si vols prendre el control aquí, jo estaré al celler. Tinc una mica de pensament seriós i meditació a fer.

 Següent