Conquesta (XXXI)

Anterior

CAPÍTOL 31

En Huí Rapuung va empunyar el seu amfibastó i el va col·locar en posició d'atac.

-Jeedai, has demostrat ser un gran guerrer. Matar-te serà per a mi un gran honor.

-No -va dir una veu darrere de l'Ànakin.

Increïblement, en Vua Rapuung s'havia posat dret i tenia a les mans l'amfibastó d'un dels guàrdies morts.

-No. Mentre visqui, cap de vosaltres lluitarà amb el Jeedai.

-Tots hem sentit el que va dir la Mezhan Kwaad -va apuntar el seu germà-. Ja no ets un deshonrat.

-Mai ho vaig ser. Però, ara, tots sabeu que us enfronteu a un guerrer.

-Vua Rapuung, no -va suplicar l'Ànakin-. Això ha acabat per a tu.

-Aviat moriré -va assegurar en Rapuung mirant-lo als ulls-. Només puc donar-te una petita oportunitat, aprofita-la. Ara -li va donar l'esquena als yuuzhan vong.

-Un salutació als Jeedai! -va cridar-. Una salutació de sang!

I va saltar cap als guerrers fent girar el seu amfibastó. El primer cop el va rebre el seu germà, caient a terra inconscient però viu. Els seus següents atacs van ser d'una precisió molt més letal.

-Ànakin? -va cridar la Tahiri.

-Entra a la nau -va cridar ell. Si aconseguia posar-la fora de perill, potser podria ajudar a Rapuung.

No. El seu deure principal era la Tahiri. Si intentava ajudar a Rapuung, tots moririen.

-Saps pilotar aquest trasto? -va preguntar la Tahiri.

-Ja ho descobrirem quan hàgim aixecat la rampa d'abordatge.

Van creuar l'escotilla i van començar a buscar frenèticament alguna mena de control.

-Què estem buscant? -va voler saber la Tahiri.

-Un botó... un bony, un nòdul neuronal, no sé.

-No veig res semblant! És desesperant!

L'Ànakin va passar les mans per sobre de tots els punts esponjosos de la nau. La Tahiri tenia raó. Si ni tan sols sabien com aconseguir pujar la rampa, quines oportunitats tenien de fer volar aquella cosa?

Almenys, havien d'intentar-ho. No hi havia arribat tan lluny per donar-se per vençut tan fàcilment.

Va veure morir a Vua Rapuung. Estava envoltat per un munt de cadàvers, de manera que no podia moure els peus i es veia obligat a lluitar estàticament. Un amfibastó va penetrar en el seu coll i li va sortir gairebé pel clatell. Va descarregar un cop més, aixafant el crani de l'enemic que l'havia ferit, i llavors es va ensorrar. Els altres guerrers van caure sobre ell, acoltellant-lo amb els seus amfibastons i passant per sobre d'ell en direcció a la rampa.

-Monstre de Sith! -va grunyir l'Ànakin, plantant-se a la porta amb el seu sabre làser encès, disposat a vendre cara la seva vida tal com havia fet en Rapuung.

-Oh! -va exclamar la Tahiri-. Tsii dau poonsi.

El tizowyrm que portava implantat el va traduir com: tanca la boca.

La rampa es va retirar sota els peus dels furiosos guerrers i la comporta es va tancar.

-Has de saber com parlar-li, suposo -va explicar la Tahiri. Va intentar semblar animosa, però tant sols va aconseguir semblar una paròdia del seu antic jo. Ella també es va donar compte i les llàgrimes van desbordar els seus ulls-. Em van ficar moltes coses al cap, Ànakin. Ja no distingeixo entre el que és real i el que no.

-Jo sóc real -va assegurar el Jedi donant-li un copet a l'espatlla-. I penso treure't d'aquí. Creu-me.

La noia se li va acostar i, de sobte, els seus braços el van envoltar sense dir una sola paraula més. Premuda contra ell, la va sentir càlida, i petita, i confortable.

Llavors, la cama ferida es va negar a seguir suportant el seu pes.

* * *

Van tallar part del vestit de la Tahiri per fer un torniquet. El teixit viu va funcionar millor del que esperaven perquè, després del xoc sentint-se estripat, es va contreure potser moribund. L'Ànakin va desitjar tenir a mà algun dels pegats curatius d'en Rapuung, potser hi havia alguns a la nau.

Van trobar els controls mentre la nau tremolava sota els efectes d'una potent explosió.

-Vaja, no hem trigat gaire -va dir l'Ànakin-. De tota manera, han tingut temps d'obrir l'escotilla, per què no ho han fet?

-La vaig segellar -va explicar la Tahiri-. La nau no obeirà cap ordre que provingui de l'exterior.

-Com ho saps?

-Ja ho sé. Vull dir, estic segura que poden trobar a algú amb autoritat suficient per obrir-la, però no abans que ens enlairem.

-Suposant que puguem enlairar-nos -va matisar l'Ànakin, estudiant els controls i lluitant contra una sensació d'impotència. Va reconèixer un víllip i una butaca d'acceleració, però això era tot. De la «consola de comandaments» emergia una sèrie de formes poc geomètriques, al costat d'una varietat de pegats de diversos colors i textures. Res que li donés cap pista de la seva funció, ni números ni lletres, ni mesures ni lectures. Els murs de la sala eren opacs, no podia veure el que feien els yuuzhan vong fora, encara que era obvi que estaven utilitzant explosius o alguna espècie de canó.

La nau va tornar a tremolar, i alguns dels pegats van emetre una opaca fosforescència que probablement indicava danys d'alguna espècie.

-D'acord -va admetre l'Ànakin-, potser no sigui capaç de pilotar-ho tot.

La Tahiri va alçar de la butaca d'acceleració una cosa semblant a una bossa buida. Un prim tentacle l'unia a la consola.

-Posa't això al cap -li va suggerir.

-Això és, l'oncle Luke va provar una d'aquestes coses! -va exclamar l'Ànakin recordant-. És una espècie d'interfície directa al cervell. -Va mirar la cosa dubitatiu, però va acabar per provar-la. Immediatament va sentir una veu distant, xiuxiuejant alguna cosa que no va poder comprendre.

-El Tizowyrm no està traduint -va comentar-. Suposo que la caputxa l'anul·la.

Va provar unes quantes ordres mentals, sense obtenir cap resultat.

-Això no funciona -xiuxiuejà-. Deu passar com amb el lambent. Si no ens sintonitzem, les nostres ments no poden connectar-se directament amb la tecnologia vong.

-Yuuzhan Vong -va corregir-lo la Tahiri absent.

-Exacte. Potser es tracta simplement de la barrera idiomàtica... Intenta-ho tu, Tahiri.

-Jo? No sóc pilot.

-Ja ho sé, però intenta-ho de totes maneres.

La Tahiri va arronsar les espatlles i es va col·locar la bossa sobre el cap. Aquesta es va retorçar i es va encongir per encaixar en el seu crani.

-Oh! -va exclamar-. Espera.

Les parets es van tornar transparents mentre un altre impacte sacsejava la nau. L'Ànakin va poder veure el que provocava les sacsejades: una altra nau, també en terra, els disparava amb un dels seus canons de plasma. Els yuuzhan vong havien aconseguit una línia de tir directa. L'Ànakin va deduir que probablement esperaven fracturar el casc sense danyar seriosament la nau.

-D'acord -va xiuxiuejar la Tahiri, acariciant suaument diversos nòduls nerviosos amb els dits-. Vegem si... uauh!

La nau va saltar com una anguila d'una paella cremant. L'Ànakin boquejà incrèdul abans de picar de mans entusiasmat l'esquena de la Tahiri.

-Encara podem aconseguir-ho! -udolà-. Fotem el camp d'aquí!

-En quina direcció?

-La que sigui! Simplement marxem!

-Tu ets el capità, tu manes -va acceptar ella. Tot d'una, el damutek va semblar una taca llunyana sota ells.

-No està malament -va reconèixer l'Ànakin-. Ara, si poguessis deduir com funcionen les armes...

La Tahiri va llançar un crit, esgarrapant-se el cap.

-Què passa? -va preguntar l'Ànakin.

-Estan dins del meu cap! M'ordenen que torni! Un segon més i m'haguessin controlat!

-Dolent -va reconèixer l'Ànakin, veient com el terreny semblava elevar-se cap a ells. Tenia la sensació que allò li resultava terriblement familiar. La gravetat estava molt sobrevalorada.

* * *

Quan van trobar l'escotilla i es van arrossegar fins a l'exterior, l'Ànakin va poder sentir el brunzit d'una altra nau yuuzhan vong apropant-se.

-Tahiri, fuig -li va ordenar a la seva amiga-. Jo no arribaré molt lluny amb aquesta cama ferida.

-No -va respondre simplement la Tahiri.

-Si us plau. No saps tot el que vaig haver de fer per salvar-te, no deixis que hagi estat en va.

La Tahiri li va acariciar la galta amb la mà.

-No ha estat en va.

-Ja saps el que vull dir.

-Sé que abans ho fèiem tot junts. Sé que si aquest és el final, no hi ha ningú més amb qui m'agradaria compartir-lo. Sé que encara podem fer que lamentin haver-se ficat amb nosaltres dos -li va estrènyer suaument la mà.

-D'acord -va concedir ell, tornant l'encaixada-. Junts.

La nau no va trigar a trobar-los, tot just havien avançat un quilòmetre al llarg del riu. No era un anàleg del lliscant, sinó una cosa de la mida d'una corbeta.

La Tahiri va buscar a l'Ànakin en la Força i, per primera vegada, ell va sentir realment tot el que li havien fet a la seva amiga: el dolor i la confusió, el malaltís sentit d'irrealitat. Va emanar simpatia i Força, i els seus llaços es van enfortir. Mentre ella s'aferrava als seus dits més fermament, mentre ell baixava l'última de les barreres que havia erigit davant seu, entre ells, la Força va recórrer les seves venes com un huracà.

La Tahiri va riure. I no era un riure infantil.

Junts sou més forts que la suma de les vostres parts, havia dit l'Ikrit.

Junts.

Van arrencar del terra un arbre Massassi de mil anys i el van llançar contra la nau yuuzhan vong. Quan va xocar contra ella, volava tan ràpid com un lliscant. Es va incrustar al dovin basal i el va fer miques, provocant que la nau girés descontroladament sobre si mateixa. Van arrencar un segon arbre, i un tercer. La nau va sembrar els arbres amb trossos de plasma fos sense entendre exactament el que estava passant. Un dels arbres va desencaixar l'estructura del canó, i les flames van flamejar per tot un costat de la nau.

En teoria, un Jedi podia utilitzar la Força fàcilment, sense esforç i sense cansar-se. A la pràctica, rarament passava així.

L'Ànakin i la Tahiri havien sobrepassat els seus límits, i ara la seva força estava minvant.

La nau trontollava i trossos fosos regalimaven del seu canó, però seguia allà. I hi havia moltes més d'on procedia aquesta.

Tot i això, l'Ànakin va seguir aferrat a la mà de la Tahiri.

-Junts -va exclamar amb fermesa.

L'aire sobre ells udolà i va parpellejar, i fines línies de llum vermella van travessar la nau yuuzhan vong com si fos un vegetal podrit. Una bola flamejant, massa brillant per mirar-la, va colpejar a la ferida ja sagnant de l'aparell, i un batec després la nau yuuzhan vong no era més que un cadàver que queia cap a terra. L'Ànakin va rebuscar en el cel amb la boca oberta.

Una altra nau descendia. Una feta de metall i ceràmica, no de corall vivent.

Era el baquetejat transport d'en Remis Vehn, el més bonic que l'Ànakin hagués vist mai.

Va descendir manejant els repulsors, i la comporta es va obrir.

-A què esteu esperant? -va cridar en Qorl, traient el cap per la obertura-. Pugeu a bord.

 Següent