Visió de Futur (XXVI)

Anterior

CAPÍTOL 26

Hi havia una aroma estranya, gairebé d'un altre món, tirant dels seus sentits quan la Mara va surar cap a la consciència. Alguna cosa estranya, encara que vagament agradable...

-Bon dia, -va venir la veu d’en Luke a través de la boira. Amb una sacsejada, la Mara es va despertar del tot.

I en aquest primer moment desorientat va desitjar no haver-ho fet. Tot mentre obria els ulls a la tènue brillantor al seu voltant, va notar sobtadament cent espurnes de dolor punxant els seus músculs des dels seus talons a través de les seves cames i esquena i ben fins al clatell.

-Ow, -va grunyir a sota veu.

La cara d’en Luke va aparèixer sobre el seu cap, mirant-la cap avall amb preocupació.

-Encara et fa mal l'espatlla? –va preguntar ell.

La Mara va arrufar les celles, parpellejant per aclarir una mica més de la boira que ennuvolava la seva ment. Correcte, la seva espatlla greument cremada. Baixant el coll, enfocant els ulls que encara no estaven completament desperts, va mirar avall al seu vestit de salt socarrat.

Al seu vestit de salt socarrat, i a la pell llisa i sense marques que es veia a través del forat d'allà.

-No, -va dir, sense creure-s’ho realment. -L'espatlla simplement se sent bé. És, oh, clar. El teu tràngol curatiu.

-És normal estar una mica desorientada quan acabes de sortir-ne, -li va assegurar en Luke. -No et preocupis.

-No ho feia.- Va moure les espatlles al voltant, intentant ignorar l'onada de formigueig addicional que el moviment va enviar per la seva esquena. La mà d’en Luke hi era allà, la va agafar del braç i ajudant-la a seure. -Vas dir que era de matí?

-Bé, de tarda, en realitat, -va esmenar en Luke. -Però en Han em va dir una vegada que en qualsevol moment en què et despertis és tècnicament de matí.

-Aquest sembla el seu punt de vista casual de les coses, -va dir la Mara. -Quant de temps, en temps real, vaig estar jaient allà?

-Aproximadament cinc dies, -li va explicar en Luke. -Ara, vés amb compte.

-Oh, aposta-ho, -va convenir ella, fent una ganyota de dolor quan els músculs que s'havien quedat quiets durant cinc dies van continuar queixant-se sorollosament pel seu maltractament. -Estic impressionada. No crec que ni tan sols un tanc de bacta hauria fet la feina tan ràpid.

-Tens un do de la Força molt potent, -va dir en Luke, sostenint la mà preparada amb el seu braç. -Això usualment ajuda al procés curatiu.

-Aquest definitivament n’és un que haig d’aprendre, -va decidir ella, fent una mirada al seu voltant. Aquesta aroma que va pensar que havia somiat encara hi era...

-És algun tipus d'au rostida, -va explicar en Luke, assenyalant amb el cap cap al fons del descans. -Un regal de despertada per a tu de part els Qom Jha.

-De debò, -va dir la Mara, posant-se amb cura de peu i coixejant en aquesta direcció sobre cames insegures. Sí, era una au rostida, crepitant sobre una planxa de cocció. -Horriblement amable de part seva. On van aconseguir la cuina?

-Vaig enviar a Custodi De les Promeses de tornada al teu Defensor per la resta de l'equip de supervivència, -va explicar en Luke. -Preferiria haver-lo enviat de tornada a la meva ala-X... L'equip de recanvi que en Karrde va armar era molt més complet. Però després del nostre frec a frec amb els amenaçadors no estan tan ansiosos de vagar per fora.

-Això és de l'espècie que menja grimpadors de foc crus? - Va assenyalar la Mara quan va lliscar de tornada a una posició asseguda al costat de la planxa de cocció. -S'espanten de forma bastant selectiva.

-És una mica més complicat que això, -va dir en Luke, asseient-se amb les cames creuades a terra a l'altre costat de la planxa de cocció i fent senyals cap al menjar. -Per això el regal, en realitat. Van arribar a la conclusió que vas salvar les seves vides allà dins.

-No sé com se'ls haurà ocorregut, -va grunyir la Mara, arrencant un tros del rostit. -Va ser a nosaltres als que els hi disparaven, no a ells.

Els llavis d’en Luke es van arronsar.

-En realitat, hi ha alguns dubtes al respecte. Fenedor De Pedres pensa que era els Qom Jha als quals els amenaçadors estaven disparant, no a nosaltres, almenys fins que vas començar a respondre el foc. I segons la meva revisió dels meus records de la batalla, crec que té raó.

La Mara va fer una acurada mossegada. La carn estava una mica més cuita per al seu gust, però no estava malament malgrat això. De qualsevol forma, com el seu estómac li va recordar grunyint sorollosament, una persona que no havia menjat en cinc dies no podia donar-se el luxe de ser massa selectiva.

-Un pensament interessant, -va dir, -però no estic segura on ens porta. No importa a qui li estaven disparant, el fet és, que encara són recelosos dels estranys.

-Potser, -va dir en Luke, en to estrany. -Però potser no. No t'has preguntat per què els amenaçadors mai van venir a la cova buscant-te després que vas quedar inconscient?

-Estàs segur que no van venir? -va contraposar la Mara amb la boca plena.

-Els Qom Jha diuen que no, -li va explicar en Luke. -Hi va haver un parell de vols amb les seves naus, i això va ser tot. De fet, fins on sap Nen Dels Vents, mai ni tan sols van fer una recerca exterior a terra de l'àrea.

La Mara va mastegar pensativament, resistint l'impuls d'assenyalar que Nen Dels Vents no era exactament la font més fiable d'informació.

-Està bé, -va dir. -Assumim que els amenaçadors van perdre el seu interès en mi. On ens porta això?

-Si simplement van perdre l'interès, no ho sé, -va dir en Luke. -Però què tal si no van perdre l'interès, però només van decidir esperar fins que t’obrissis el teu propi camí fins a la Fortalesa Alta?

La Mara va donar una altra mossegada. Aquest era un pensament pertorbador. De fet, era un pensament extremadament pertorbador. Tant més a causa que aquest exacte de curs d'acció era un que havia considerat realment al principi de la seva captivitat.

-No sé si en Karrde t'ho va esmentar, -va dir lentament, -però la manera que vàrem trobar aquest sistema va ser rastrejant els vectors d'escapament de dues de les seves naus fins a un punt d'intersecció. Sempre havia suposat que simplement no sabien que podíem rastrejar el seu vector per uns microsegons després que saltessin a la velocitat de la llum. Però ara no estic tan segura.

-Creus que volien que vinguessis aquí?

-Encaixaria amb què no s'esforcin tant a buscar-me després que vaig aterrar, -va assenyalar la Mara. -Per descomptat, que si anem en aquesta direcció llavors se'ns ha d'ocórrer una explicació de per què van intentar abatre’t a tu.

-Potser no estan interessats a tenir a més d'un convidat a la vegada, -va suggerir en Luke, mirant fixament a l'espai. -O potser no vulguin parlar amb ningú de la Nova República fins que hagin parlat amb tu primer.

La Mara el va mirar amb cura. Hi havia hagut un parpelleig en les seves emocions just en aquest moment...

-Això va ser el primer que et va venir al cap? -va preguntar. -O estàs captant una mica de la Força al respecte?

Ell va agitar el cap, encara mirant al no-res.

-No estic segur, -va admetre. -Però tinc la sensació que... no, no importa.

-Què és el que no importa? -demandà sospitosament la Mara, estrenyent les cantonades de la seva ment. -Vinga, no tenim temps per a jocs.

Un múscul a la galta donà una estrebada.

-Tinc la sensació que és a tu a qui volen veure, -va dir. -A tu, específicament.

La Mara va alçar les celles.

-Em sento afalagada. La meva fama només continua estenent-se.

-Menjador De Grimpadors de Foc va dir que havia sentit als amenaçadors parlant sobre tu, -li va recordar en Luke. -Desitjaria que sabéssim el context de la conversa.

Hi va haver un batre d'ales des de l'escala, i un els Qom Jha va aparèixer. Va parlar.

-Gràcies, Volador Entre Les Pues, -va dir en Luke. -Vés a veure si Custodi De les Promeses té alguna novetat, si no us molesta.

El Qom Jha va contestar, i amb una agitació d'ales se n'havia anat escala a baix.

-Li vaig demanar a alguns els Qom Jha que patrullessin les àrees superiors de l'escala i escoltessin si hi havia activitat fora de les portes, -va explicar en Luke. -Volador Entre Les Pues em diu que les àrees superiors de la fortalesa van estar actives per algun temps aquest matí, però semblen haver quedat de nou en silenci.

-Ah, -va dir la Mara, arrencant una altra mossegada amb potser una mica més de força que la necessària. Aquests explotants Qom Jha i les seves explotants veus inintel·ligibles.

-Hi ha algun problema? -va preguntar en Luke.

La Mara el va mirar intensament.

-Saps, Skywalker, és molt difícil mantenir algun pensament per a tu mateixa quan estàs a prop.

Ell li va fer una mirada innocent que era massa divertida per al seu gust.

-Rar. Semblo recordar una situació no fa massa temps quan no podies esperar per descarregar-me alguns d'aquests pensaments més selectes.

La Mara va fer una ganyota.

-Et sents una mica més feliç pels nostres errors passats aquest matí, no?

Ell es va asserenar.

-No feliç, no, -va dir. -Simplement estic aprenent com reconèixer-los, aprendre d'ells, i llavors deixar-los enrere i seguir endavant. He tingut molt de temps per pensar en aquests últims cinc dies, saps.

-Vas arribar a alguna conclusió en particular?

Ell la va mirar directament.

-Ja sé per què no et vas tornar cap al costat fosc, -va dir. -I per què segueixes trobant límits en el que pots fer a través de la Força.

Més casualment que com se sentia especialment, la Mara va donar una altra mossegada i va recolzar l'esquena contra la paret de pedra darrere d'ella.

-T'estic escoltant.

-L'essència del costat fosc és l'egoisme, -va dir en Luke. -L'elevació d'un mateix i els seus desitjos sobre tota la resta.

La Mara va assentir.

-Bastant obvi fins ara.

-El punt és que tot el temps que estaves servint a l'Emperador, mai ho feies per motius egoistes, -va dir en Luke. -Estaves servint, tot i que fos a Palpatine als seus propis fins egoistes. I el servei als altres és l'essència de ser un Jedi.

La Mara va pensar al respecte.

-No, -va dir, agitant el cap. -No, això no m'agrada. El servei al mal segueix sent dolent. El que estàs dient és que fer una cosa dolenta no és realment dolent si els teus motius són bons. Això no té sentit.

-Estic d'acord, -va dir en Luke. -Però això no és el que estic dient. Algunes de les coses que vas fer van ser certament equivocades, però perquè no les estaves fent per als teus propis propòsits, els actes en si mateixos no et van obrir al costat fosc.

La Mara va mirar sorruda el seu menjar.

-No veig la diferència, -va dir. -Però de totes maneres no m'agrada.

-En realitat, no és tan diferent de la situació amb els Jensaarai que en Corran i jo ens vàrem trobar a Susevfi, -va dir en Luke. -Ells no sabien ser Jedi, però de totes maneres estaven servint de la millor manera que coneixien.

-I en el procés s'havien pervertit tant que vas trigar anys a desembullar-los, -li va recordar asprament la Mara. -De qualsevol manera, almenys tenien el record d'un model a seguir, no? Aquest Jedi com es diu?

-Nikkos Tyris, -va dir en Luke, assentint. -El que planteja una idea encara més interessant. Potser tu també tenies un model.

La Mara va agitar el cap.

-No hi ha ni una oportunitat. No hi havia ni una sola persona a la cort interna amb un retall del que consideraria virtut o moralitat.

-Llavors potser va ser algú en la teva vida abans que fores duta a Coruscant, -va suggerir en Luke. -Els teus pares, o algun amic proper.

La Mara va arrencar l'última mossegada del seu menjar i va tirar l'esquelet de tornada a una cantonada.

-Aquesta conversa és un carreró sense sortida-, va declarar fermament, netejant-se les mans a les cames del vestit de salt d'on els olis i la brutícia eventualment caurien com escates. -Tornem a la feina que tenim a mà. On vas amagar el meu blàster?

En Luke no es va moure.

-Sé que no te’n recordes gaire del teu passat, -va dir en veu baixa. -Si serveix d'alguna cosa, entenc com et sents.

-Gràcies, -va grunyir la Mara. -Això certament ajuda.

-T'agradaria recuperar aquest passat?

Ella li va arrufar les celles, emocions en conflicte xocaven de sobte entre si.

-Què vols dir? -va preguntar cautelosament.

-Hi ha tècniques Jedi que poden usar-se per recobrar records enterrats, -va dir. -I tu podries ser una Jedi, Mara. Podries ser una Jedi molt poderosa.

-Correcte, -va dir la Mara entre dents. -Tot el que he de fer és declarar que estic a punt per servir a la galàxia, correcte?

El front d’en Luke es va arronsar, i ella va captar el parpelleig de perplexitat en ell.

-Quina part d'això t'espanta tant? -va preguntar. -Has servit i treballat per a una altra gent tota la vida, en Palpatine, en Karrde, la Leia i en Han i jo. I una vegada que has ofert la teva lleialtat, compleixes amb ella. Pots fer això, sé que pots.

La Mara va tancar el puny, mig volent tancar l'assumpte de nou i aquesta vegada assegurar-se d’asseure’s a la tapa. Però en el fons sabia que ell mereixia una resposta en això.

-Simplement no puc oferir aquest tipus d'invitació en blanc, -va dir. -És clar que puc ser lleial, però només amb la gent a la que escullo ser-li lleial. No estic llesta per obrir-me a qualsevol que passi pel carrer.

Va fer una ganyota.

-A més, segueixo recordant històries sobre com l'últim pas per tornar-se un Jedi és usualment fer algun sacrifici personal suprem i bastant lleig. Tampoc estic boja per això.

-No sempre és tan dolent com sembla, -va dir en Luke, i la Mara va poder sentir la incomoditat d'ell quan els seus propis records desagradables van surar de tornada a la superfície. -Just abans de morir, el Mestre Yoda em va dir que abans de ser veritablement un Jedi necessitava enfrontar-me de nou a Vader. Vaig arribar a la conclusió que això significava que havia o bé matar-lo o bé deixar que em mati. Va resultar que, no va ser de cap de les dues formes.

-Però havies d'estar disposat a fer aquest sacrifici si calia, -va assenyalar la Mara. -Gràcies, però no estic interessada.

 -Llavors estàs limitant automàticament les teves capacitats, -va dir en Luke. -Si no estàs disposada a prendre la responsabilitat...

-Responsabilitat? -va esbufegar la Mara. -Tu m'estàs parlant de responsabilitat? Què hi ha de la Callista, o la Gaeriel, o qualsevol de les altres dones amb les que has fregat el teu camí durant els últims deu anys? On ha estat la responsabilitat allà?

La flamarada d'enuig d’en Luke va ser tan sobtada i tan inesperada que la impressió la va empènyer físicament contra la paret de pedra.

-Si vols parlar d'això, -va exclamar. -Què hi ha d’en Lando? Huh?

Per un llarg moment només es van mirar intensament entre si. La Mara va contenir la respiració, preparant-se per una altra arrencada, les històries de la còlera desenfrenada d'un Jedi van passar ominosament per la seva ment.

Però en canvi, va sentir que l'enuig d'ell va desaparèixer, reemplaçat per una profunda vergonya i torbació.

-Ho sento, -va dir, baixant els ulls i apartant-los de la seva cara. -No hauria d'haver fet això.

-No, jo sóc la que ha de disculpar-se, -va dir la Mara, intentant amagar els seus propis sentiments de culpa i sabent que només estava tenint un èxit parcial. Sabia que no era bo lluitar així. -Sé el que senties per aquestes dones, i el que els hi va passar. Ho sento.

 -Està bé, -va murmurar en Luke. -Probablement el que els hi va passar va ser en part culpa meva. Potser fins i tot principalment culpa meva. Jo vaig ser qui va fregar el costat fosc, no elles.

-Reconeix les teves equivocacions, i aprèn d'elles, -li va recordar la Mara. -Llavors recull-les i segueix endavant. És temps de recollir i seguir.

-Això suposo.- Encara sense mirar-la, es va posar dempeus. -Tens raó, ens hem de posar en moviment. Vaig demanar als Qom Jha que fessin alguns mesuraments mentre estaves dormint, i sembla que la porta de sortida més alta d'aquest lloc hauria de deixar-nos en un dels tres pisos superiors de la fortalesa. Intentem aquest acostament.

-Només un segon, -va dir la Mara, alçant la vista cap a ell. S'havia promès a si mateixa, bastant galantment, va comprendre en retrospectiva, que no anava a dir-li això fins que ell li preguntés a boca de canó sobre això. Però el seu silenci era infantil. No obstant això, l'acusació que ell acabava de llançar-li a la cara estava probablement prou a prop. -Volies saber sobre en Lando i jo. Correcte?

Ella va veure l'estirada en el seu coll.

-Està bé, -va dir. -Realment no és assumpte meu.

-Ho estic fent assumpte teu, -va dir la Mara, posant-se dempeus per mirar-li directe als ulls. -El que hi va haver entre en Lando i jo no va ser... absolutament res.

Els ulls d'ell van parpellejar sospitosament.

-Què vols dir?

-Vull dir el que vaig dir: no va ser absolutament res, -va repetir. –En Karrde tenia una missió important perquè jo la portés a terme, i perquè en Lando li havia proporcionat el punt de partida es va convidar a acompanyar-me. La, bo, els aspectes personals de tot no van ser més que una façana per impedir que la gent esbrinés el que estàvem fent.

Ella va poder sentir en Luke sondejant les vores de la seva ment.

-Podries haver-m'ho dit, -va dir, no del tot acusadorament.

-Podries haver-m'ho preguntat, -va contraposar ella. -Mai vas semblar tan interessat.

Va fer una ganyota, i ella va poder sentir una nova onada de torbació passant per ell.

-No ho vaig fer, no? -va admetre.

-Aprèn, i segueix endavant, -li va recordar la Mara. -En realitat, si vols arribar en això, tu vas ser qui ho va començar tot en primer lloc. Recordes aquest comandament a distància que vas trobar a Dagobah i vas portar al Lando a Nkllon?

En Luke la va mirar detingudament.

-Sí. De fet, estava pensant sobre això fa uns dies. Em vaig preguntar per què m'havia vingut de sobte al cap.

-Suggestions de la Força, sens dubte, -va dir la Mara. Era una resposta tan bona com qualsevol altra. -Resulta que aquest comandament a distància en particular solia pertànyer a algú que en Karrde havia conegut alguna vegada que havia desaparegut fora de vista alguns anys abans. Un tipus anomenat Jorj Car'das, alguna vegada vas sentir parlar d'ell?

En Luke va agitar el cap.

-No

-Aparentment, no molta gent ho ha fet, -va dir ella. -Això va fer les coses tant més desafiadores. De qualsevol manera, amb el comandament a distància teníem un punt de partida, i en Karrde em va demanar que intentés rastrejar-lo. I com ja vaig dir, en Lando, sens dubte, olorant guanys, va insistir d’acompanyar-me.

-Va haver de ser una llarga recerca, -va murmurar en Luke. -Les històries de tu i en Lando...

-Va prendre alguns anys, -va dir la Mara. -De treball discontinu, és clar.- Va alçar les celles. -Si serveix d'alguna cosa, la part del romanç de la història de façana em va tornar boja. Però trobar a Car'das era important per en Karrde, així que vaig continuar amb això. Com vas dir, lleialtat.

Ella va xiuxiuejar suaument entre dents amb els records.

-Encara que va ser excepcionalment vergonyós en alguns moments. Hi va haver una setmana en particular a M'haeli on en Lando estava intentant endolcir el Vicebaró Sukarian perquè ens donés una mica d'informació que necessitàvem. Jo havia de tornar-me una frívola peça de res decorativa i sense-cervell, perquè en Sukarian automàticament posava en aquesta classe de dona per sota del seu menyspreu i el paper em donava la llibertat de moviment que necessitava. La pitjor part va ser que en Solo em va agafar a l'acte amb un retransmisor de comunicador quan jo vaig pensar que en Sukarian m'estava trucant. Mai em vaig atrevir a preguntar-li el que va pensar d'això.

-No crec que hi hagi espatllat la seva opinió sobre tu, -va dir en Luke, la seva veu era una estranya barreja de suport, gallardia, i una resta de torbació. -Encara que m'imagino que l'opinió d’en Sukarian probablement ja no pot reparar-se a hores d'ara.

-Oh, no ho crec, -li va assegurar la Mara. -Jo usualment portava una de les camises d’en Lando durant les visites i trucades de comunicador tard a la nit d’en Sukarian, i em vaig assegurar de deixar-ne una penjant de la porta oberta de la caixa forta de la seva oficina privada. Després que la vaig buidar.

En Luke va somriure. Un somriure temptatiu, encara una mica avergonyit, però no obstant això un somriure genuí. A hores d'ara, això era suficient.

-La seva reacció devia d'haver estat interessant.

La Mara va assentir.

-M'agrada pensar això.

-Sí -en Luke va respirar profund, i va poder sentir empenyent vells records i pensaments estranys al fons de la seva ment. -Però com vas dir, tenim una feina a fer-, va dir enèrgicament, -i serà una llarga pujada. Empaquetem l'equip i continuem.

       

***

Va ser, com en Luke havia estimat pels números que els Qom Jha havien reunit, de fet una llarga pujada. De fet, gairebé tan llarga com havia estat des del fons de l'escala oculta fins en aquesta primera porta. I amb els músculs de la Mara encara recuperant-se de cinc dies d'ociositat, i el mateix Luke per tant ocupant-se de l’R2 i tota la resta del seu equip, va haver d'haver estat una mica cansat.

Però per a la seva lleugera sorpresa, no ho va ser. I no li va fer falta cap profunda visió Jedi per entendre per què.

La barrera que havia posat entre ell i la Mara se n'havia anat.

La part estranya era que ni tan sols se n'havia adonat que hi havia hagut una barrera allà. La comunicació que tenien junts, la seva habilitat de sentir els pensaments i emocions entre si, havia estat tan íntima que simplement havia assumit que era tan forta com podia ser.

Havia estat equivocat. Havia estat molt equivocat.

Era una experiència estimulant, i no obstant això, al mateix temps, també una mica intimidatòria. Hi havia experimentat contactes mentals íntims en ocasions amb altres persones, però mai al mateix nivell el que estava experimentant ara. Els pensaments i emocions de la Mara semblaven fluir per ell, aparentment el seu nivell i intensitat ara només limitat per les barreres personals d'ella, mentre els seus propis pensaments i emocions fluïen en l'altra direcció de tornada cap a ella. Hi havia una nova compatibilitat entre ells, un aprofundiment de la seva vella relació que només ara va comprendre quan penosament havia estranyat.

Les confessions, les disculpes, i el perdó, solia recordar la Tia Beru, eren eines que els amics usaven per esfondrar parets i convertir-los en ponts. Molt poques vegades, si havia passat alguna vegada a la vida, havia vist aquesta veritat tan gràficament demostrada.

Amb preocupació per la condició física i l'esgotament de la Mara al front de la seva ment, es va assegurar que la partida fes freqüents parades per descansar mentre pujaven, una política que va tornar a la Mara només lleugerament menys boja que el que va tornar als Qom Jha. Però ell va insistir, i com a resultat els va prendre gairebé una hora arribar a la porta a la qual anaven. Però quan ho van fer, almenys, la Mara estava totalment llesta per continuar.

-Està bé, aquest és el pla, -li va dir en Luke, estirant-se amb la Força. Pel que podia sentir, tota l'àrea fora de la porta oculta estava neta. -Deixarem a l’R2 i els Qom Jha aquí dins i farem una mica de reconeixement per nosaltres mateixos.

-Sona bé.- La Mara va treure el seu blàster i el va revisar, i en Luke va poder sentir esforçant-se per controlar els seus dubtes privats per tornar-hi. Comprensible, per descomptat, ella va ser a la que li havien disparat. En Luke havia tingut una cosa semblant del mateix problema la primera vegada que havia tornat a visitar Ciutat Núvol. -Què tal si deixem un dels nostres comunicadors aquí amb ells?

-Bona idea, -va convenir en Luke, traient el comunicador del seu cinturó i posant-lo al braç prènsil per baix pes de l’R2. -No t'oblidis i l’apaguis, -amonestà al droide.

L’R2 trinà indignat, la traducció va desfilar pel datapad.

-Sí, ja ho sé, -li va assegurar en Luke. -Només estava fent broma.

-Què? -va preguntar la Mara.

-Va dir que apagar el comunicador en moments crítics és el truc de C3PO, -li va explicar en Luke. -Una broma privada. Llesta?

Va poder sentir-la estenent-se a la Força a la recerca de calma.

-Llesta, -va dir. -Fem-ho.

La porta secreta, gratificantment, es va obrir tan silenciosament com ho havia fet l'altra. Amb Luke per davant, van sortir, tancant la porta darrere d'ells.

-Ara això, -va dir la Mara en veu baixa a l'orella, -és com la fortalesa d’Hijarna.

En Luke va assentir en reconeixement, fent una mirada al voltant. Estaven en una vasta càmera, amb curts segments de paret escampats aparentment a l'atzar unint el terra amb el sostre relativament baix. Els brillants revestiments de la paret, el sòl elaborat, i els nínxols de la paret que havien vist a sota estaven absents, deixant res més que pedra negra sense adorns ni interrupcions. Tot i això, però, el lloc semblava estranyament airejat.

-No sembla que els nostres amics de sota estiguin usant aquesta àrea, -va dir. -Em pregunto per què.

La Mara va fer unes passes al costat i va apuntar al voltant del final d'un dels segments de paret.

-Aquí està la teva resposta, -va dir. –Vine, anem a veure-ho.

Ella va desaparèixer al voltant de la paret. En Luke la va seguir, notant per primera vegada un suau flux d'aire que venia d'aquesta direcció.

I la raó va ser ràpidament clara. Més enllà de la paret, del costat llunyà de la cambra, la pedra negra deixava una escletxa oberta al cel.

-Aposto que són danys col·laterals de la batalla que va fer caure aquella torre, -va dir la Mara, ja creuant fins l'esquerda.

-Vés amb compte, -va advertir en Luke, donant-se pressa per arribar-hi.

-Sí, sí, -va dir la Mara. Ella va arribar fins l'esquerda i cautelosament va mirar fora. -Tenia raó, -va dir, apuntant. -Allà està. O el que queda d'ella.

En Luke va arribar al seu costat i va mirar fora. Estaven mirant a un vast sostre rodó inclinat cap avall des de la seva posició en un angle raonablement costerut. La soca de la torre en ruïnes de la Mara estava davant i lleugerament a l'esquerra d'ells, a uns vuitanta metres més o menys. La distància i la tènue llum del sol la feien difícil de veure amb seguretat, però per a l'ull d’en Luke la vora dentada semblava lleugerament fosa.

-I dius que aquesta pedra absorbeix el foc turbolàser, -va dir.

-Com una esponja molt seca, -va convenir greument la Mara. -Qualsevol que fossin els constructors d'aquest lloc, van haver d'haver tingut alguns enemics impressionants.

-Esperem que hagin quedat satisfets amb derruir aquesta única torre i llavors hagin marxat, -va dir en Luke, donant a la resta del sostre un examen ràpid però acurat. Situat simètricament al costat dret del sostre inclinat hi havia una altra torre, aquesta indemne, que s'estirava uns bons noranta metres cap al cel i acabava amb un anell de protrusions d'aspecte ominós. Sens dubte, sistemes d'armes. Del costat llunyà del sostre, a gairebé dos-cents metres d'on eren ell i la Mara, podia veure les protuberàncies bessones que semblaven estendre’s fora des de la teulada i llavors continuaven per sota de la paret d'aquell costat. Torres de guàrdia bessones, possiblement, flanquejant l'entrada principal. Més enllà del sostre, podia veure una superfície llisa que s'estirava a través del cim de la muntanya escarpada de la fortalesa que només podia ser un camí d'accés. Al centre de la fortalesa hi havia una estructura de trenta metres de llarg el sostre pla sobresortia horitzontalment del sostre principal, fent-lo semblar tot més aviat com una falca de cantonada arrodonida que havia estat agregada com un pensament posterior.

-Hi ha una plataforma d'aterratge al cim, -va dir la Mara, apuntant a l'estructura. -A penes es poden veure les marques.

En Luke va assentir. Les marques eren tènues, però prou visibles quan sabies buscar-les.

-Probablement tenen llums que poden encendre quan alguna cosa amistosa està venint.

-Amb turbolàsers preparats al cim d'aquesta torre en cas que no siguin tan amistosos.- Lliscant a través del forat a la paret, la Mara va fer uns passos cap al sostre, mirant cap a la plataforma d'aterratge. -Sembla que l'àrea sota la plataforma està oberta per davant, -informà. -Probablement el seu hangar. Podria ser un lloc convenient on anar si mai quedem atrapats massa lluny de la nostra sortida.- Es va girar cap enrere.

I va contenir la respiració, una onada de sorpresa va passar disparada a través d'ella.

-Whoa, -va dir, els seus ulls miraven cap amunt. -Vine a veure això.

Maniobrant a través de l'esquerda, en Luke va creuar fins al seu costat i es va donar la volta. Elevant-se per sobre de la cambra en què acabaven d'estar hi havia una altra torre més.

I tenia amigues. Espaiades al voltant de la corba del sostre de la fortalesa a l'esquerra n’hi havia tres més, totes del mateix disseny. Fins i tot des de la perspectiva obliqua d’en Luke, podia distingir que aquestes quatre torres del darrere eren més gruixudes i uns bons vint metres més altes que l'única que s'alçava sota d'ells.

I com amb la de sota, cadascuna d'aquestes també estava coronada per un anell d'emplaçaments d'armes.

-Aquest va haver d'haver estat un lloc impressionant en el seu apogeu, -va comentar la Mara. La seva veu era ferma, però en Luke podia distingir que ella estava sentint la mateixa vaga inquietud que ell. -Com la d’Hijarna. Voldria saber per protegir quines flames van ser construïdes.

-O defendre’s de què, -en Luke va afegir, fent una última mirada al voltant del sostre. Cap llum; cap moviment; cap senyal de vida en absolut. -Tornem a dins i trobem el camí avall.

El camí avall era al costat llunyà d'un dels altres segments de paret: una versió més petita del tobogan en espiral que havien usat en la secció de barraques de sota. Al contrari d'aquest, però, el tobogan d'aquí no s'estava movent.

-Danyat o apagat per falta d'ús, -va dir la Mara, passant una mirada cauta per la vora. -El proper nivell de sota tampoc sembla habitat.

-Probablement tota aquesta secció està fora d'ús, -va dir en Luke quan van començar a baixar. -Per la forma que el sostre s'inclina cap a la torre trencada, cada nivell ha de tenir una mica més d'espai de pis com més baixem. Probablement han establert les seves operacions en els nivells més grans.

-Té sentit, -va convenir la Mara. -Seguim anant-hi fins que aconseguim un pis amb un tobogan funcionant en algun lloc d'ell. Aquest ha de ser el seu nivell més alt en funcionament o estar a prop d'ell.

Els pisos de fet s'estenien més lluny cap a fora quan van continuar baixant, amb el patró de segments de paret a l'atzar canviant a cada nivell. No va ser fins al quart nivell que en Luke finalment va captar el feble brunzit de maquinària en funcionament.

-Crec que ja arribem, -va murmurar, canviant la posició en què agafava el seu sabre de llum i estirant-se amb la Força. Encara no semblava haver-hi ningú a prop.

-Així sembla, -va convenir la Mara, bombant una mà al voltant de l'orella. -Això sona com un dels tobogans. Fem una ullada?

En Luke va assentir.

-Jo aniré primer. Queda't darrere meu.

Es va dirigir cap a fora, movent-se tan silenciosament com podia per l'espai buit, intentant ignorar la molèstia de la Mara darrere d'ell. Ella podria anomenar sobreprotecció si volia, i indubtablement l’estava anomenat exactament així, però després de mirar-la passar cinc dies en un tràngol curatiu preferia equivocar-se cap al costat de la precaució. Va aconseguir un dels rars, almenys en aquest nivell, segments de paret i fer una ullada al voltant d'ell. Més enllà, just contra la paret llunyana, hi havia el tobogan en espiral que havien sentit.

-Està bé, -va murmurar en Luke per sobre de la seva espatlla. -Molt fàcil, ara...

Va sentir la crida emocional de la Mara, però no estava venint de directament darrere d'ell. Va mirar al seu voltant, sentint la seva pròpia espurna de molèstia quan la va veure parada a la cantonada d'un dels altres segments de paret vint metres a la seva esquerra. Ella li va fer senyals, un gest ràpid i impacient.

I hi havia una sobtada sensació de por en les seves emocions...

Va arribar al seu costat en menys de deu segons.

-Què passa? -va xiuxiuejar.

Ella va assenyalar amb el cap a la paret, amb silenciosa agitació en els ulls i la ment.

-Per allà-, va dir.

Amb el sabre de llum a punt a la mà, en Luke va lliscar al voltant del final del segment de paret.

Més enllà d'ell hi havia un gran espai obert que havia estat equipat com una mena de centre de comandament, encara que estava actualment tan desocupat com totes les altres parts on havien estat avui. S'havien disposat dos cercles de consoles de comandament, els taulers i pantalles parpellejaven llums d'estat cap a les cadires buides davant d'ells. A un costat, una cadira més gran i més elaborada envoltada pel seu propi anell de taulers d'estat havia estat disposada en una plataforma d'un metre d'alçada des d'on podia supervisar tota l'operació.

I en el centre de tot allò hi havia una imatge que va enviar un calfred de memòria al llarg de la columna d’en Luke: un mapa hologràfic de la galàxia, amb els sectors de la Nova República, l'Imperi, i la resta de les regions conegudes marcats en una sèrie desconcertant d'una dotzena de colors diferents. Tot el mosaic bigarrat s'estirava per potser un quart de la gegantina espiral, esvaint-se en el blanc neutral on les vores dels Territoris de la Vora Exterior donaven pas a la immensitat de les Regions Desconegudes de més enllà.

Era un duplicat de l’holo galàctic que l'Emperador Palpatine havia tingut en el seu saló del tron ​​a la Muntanya Tantiss.

En Luke va empassar saliva, apartant els ulls de l’holo per fer una ullada més acurada a l'equip circumdant. Sí, les consoles eren de fet estàndard imperial: taulers d'estat i d'accés d'ordinador d'un Destructor Estel·lar o d'una altra nau capital més gran. Les cadires, igualment, venien directe de les trinxeres de tripulació del pont d'un Destructor Estel·lar.

I la cadira del supervisor i taulers eren aquells d'un almirall de flota imperial. Com la que el Gran Almirall Thrawn hauria fet servir.

Va sentir el xiuxiueig d'aire quan la Mara es va apropar al seu costat.

-Crec que hem trobat la nostra connexió amb els imperials, -li va dir. -Sembla que fins i tot en Palpatine podria haver tingut una mà en aquest lloc.

El cabell d'ella va raspallar la seva espatlla quan va agitar el cap.

-Aquest no és el punt, Luke, -va murmurar. -Mira aquest holo. Vull dir mira’l realment.

En Luke va arrufar les celles, enfocant-se de nou a l’espiral galàctica. A quins espais s'estava referint?

I llavors, abruptament, va contenir la respiració. No. No, estava veient coses. Segurament estava veient coses.

Però no ho estava. A la vora de la galàxia coneguda, on l’holo d’en Palpatine només havia mostrat les estrelles blanques de les Regions Desconegudes, una àrea completament nova havia estat acolorida.

Una àrea nova enorme.

-És divertit, no, -va dir la Mara, amb la por encara arremolinant a través d'ella. -Va ser exiliat de la cort imperial, saps. Simplement fet fora sumàriament.

-De qui estàs parlant? -va preguntar en Luke.

-Del Gran Almirall Thrawn, -va dir. -Va escollir el costat equivocat en una de les batalles polítiques que sempre ocorrien allà i va perdre. Tots els altres en la confabulació van acabar degradats o empresonats o sinó reassignats com a una cambra de tortura semiprivada a guarnicions a la Vora Exterior. Però en Thrawn no. Oh, no. Fins i tot la Vora Exterior era massa bo per aquest extraterrestre ingrat que havia estat acceptat en la societat imperial i els havia pagat per la seva bondat amb una bufetada a la cara. No, havien d’inventar-se alguna cosa molt especial per a ell.

-I aquesta cosa va ser l'exili a les Regions Desconegudes?

La Mara va assentir.

-Si la Vora Exterior era una cel·la de tortura, les Regions Desconegudes eren un pou de rancor completament poblat, -va dir. -Així que amb una mica d'instigació, i probablement fent molts, van fer que en Palpatine el posés a bord d'un Destructor Estel·lar i l'enviés a un viatge sense retorn més enllà de la Vora Exterior.

Va esbufegar en un riure burleta.

-I només per afegir l’insult al dany, se les van arreglar per fer que fos una expedició de cartografia. Imagina, un dels millors estrategs que l'Imperi havia conegut alguna vegada, reduït a tasques de cartografia. Espatllant la seva vida i la seva reputació d'un sol cop. Aposto a què van estar-se rient entre dents al respecte durant anys.

En Luke va agitar el cap.

-Crec que no he entès l'acudit.

-Ells tampoc, -va dir la Mara, el seu humor fosc es va tornar fins i tot més fosc. -L'acudit és que aparentment no se'ls va ocórrer a cap d'ells que en Palpatine sempre estava un pas endavant de qualsevol cosa que estigués passant a la seva cort. I si ell estava un pas endavant, un estrateg com en Thrawn estava almenys dos passos endavant.

La boca d’en Luke se sentia seca.

-Estàs dient que en Thrawn i en Palpatine ho havien planejat tot des del principi?

-Per descomptat que ho van fer.- La Mara va fer senyals cap a l’holo. -Només mira tot el territori que va obrir. Ell no va poder fer això sol, amb només un Destructor Estel·lar, en Palpatine deuria d'haver estat donant-li homes i naus per tot el camí des del principi.

-Però tot això no pot ser territori imperial, -va dir en Luke. -Vull dir... no pot.

-Per què no? -va contraposar la Mara. -Oh, estic d'acord que probablement no hi ha més que unes poques colònies reals allà fora. Però pots apostar que hi ha guarnicions imperials escampades per tot el lloc, més centres d’intel·ligència i llocs d'escolta i probablement algunes drassanes de naus completes. I si conec en Thrawn, probablement també tota una xarxa d'aliances amb els nadius.

-Però si aquest és territori imperial, per què l'Imperi no ha fet cap ús d'ell? -va discutir en Luke. -He vist les dades, Mara, estan reduïts a pràcticament res per allà.

-És obvi, no? -va dir en veu baixa. -No l’estan fent servir perquè no saben que hi és.

Per un llarg minut cap d'ells va parlar. En Luke va mirar fixament l’holo, escoltant el distant brunzit del tobogan en espiral, les terribles implicacions d'aquelles llums suaument resplendents donant tombarelles i xocant entre si en la seva ment. Havia d'haver l'equivalent de dos-cents cinquanta sectors allà, gairebé trenta vegades la mida actual de l'Imperi.

Amb trenta vegades el nombre de naus de guerra, guarnicions, i drassanes de l'Imperi? Molt possiblement. Si tots aquests recursos es posaven de sobte a disposició de Bastió...

-Necessitem més informació, -va dir, anant cap als anells de consoles. -Vegem si n’hi ha un connector d'ordinador on l’R2 pugui endollar-se.

-Arriscat, -va advertir la Mara. -Aquest és un centre de comandament, i els centres de comandament sempre tenen marques de seguretat per identificar un accés no autoritzat.

Es va aturar, fent una ganyota. Desafortunadament, ella tenia raó.

-Està bé, llavors, -va dir, tornant-se per enfrontar-la de nou. -Quin és el teu pla?

-Anem directament a la font.- La Mara va respirar profund. -Jo baixo i parlo amb ells.

En Luke va sentir que la seva boca s'obria.

-I dius als meus plans arriscats?

-Tens un suggeriment millor?

-Aquest no és el punt, -va grunyir. -De totes maneres, si algú ha de baixar allà, he de ser jo.

-És clar que no, -va dir fermament la Mara. -Punt u: et van disparar al camí d'arribada, però no em van disparar a mi. Punt dos: tu mateix vas dir que tenies la sensació que volien veure’m. Punt tres: si la situació degenera al punt on calgui un rescat, tu i les teves habilitats Jedi són millors contra una multitud que les meves. I punt quatre...

Amb un prim somriure, es va desenganxar el sabre de llum i va caminar fins a ell.

-El punt quatre és que poden no saber la magnitud de les meves habilitats de la Força, -va dir, donant-li l'arma. -Si les coses es comencen a posar mogudes, això pot donar-me l'avantatge que podria necessitar.

En Luke va agafar el seu sabre de llum, sentint el familiar fred a la mà. El seu propi primer sabre de llum, el que l’Obi-Wan li havia donat, que ell li havia donat al seu torn a ella al sostre del palau a Coruscant. Ell havia estat més jove que ella quan havia portat aquest sabre de llum al perill per primer cop. Més jove, menys experimentat, i molt més temerari. Però, però...

-I l'últim que necessito ara mateix és que et comencis a posar sobreprotector-, va afegir la Mara, amb només la insinuació d'una mirada d'advertència als ulls. -He sobreviscut sense problemes tots aquests anys. Puc cuidar-me sola.

En Luke la va mirar directe als ulls. Estrany, va pensar, s'havia oblidat de com de brillant que era el verd d'aquests ulls. Encara que potser era només la il·luminació.

-No hi ha manera que et pugui convèncer de no fer-ho? -va preguntar, intentant-ho una última vegada.

-No a menys que puguis proposar un pla millor-, va dir, traient-se el seu comunicador. –Agafa’l no té cap sentit que em quedi amb aquests. Me'ls trauran de qualsevol forma. Em quedaré amb el meu BlasTech; seria sospitós que vagi completament desarmada.

En Luke va agafar el comunicador i el blàster de màniga, la seva mà es va demorar a la seva abans que ella la retirés, estranyament reticent a deixar-la anar.

-Desitjaria que no li haguéssim deixat l'altre comunicador a l’R2, -va dir. -Podries haver-te quedat amb aquest i jo hauria pogut escoltar què està passant.

-Si alguna cosa surt malament, podries necessitar cridar els Qom Jha amb pressa, -li va recordar. -De totes maneres, no pots seguir-me amb la Força?

-Puc seguir la teva presència, -va dir en Luke. -Puc copsar les teves emocions i probablement algunes imatges d'aquesta forma. Però no puc captar molt en el que són paraules.

-Quina llàstima que no siguis en Palpatine, -va comentar la Mara, mantenint-se ocupada amb llevar-se la pistolera de la seva màniga. -Podia parlar amb ell sense problemes.

En Luke va sentir una punyalada de culpa i vergonya, la seva acusació d’abans que el seu frec amb el costat fosc tornava cap a ell. Ella va captar l'emoció, o si no l'expressió a la cara, i va esbossar un prim somriure.

-Ei, estava fent broma, -li va assegurar, donant-li la pistolera de màniga. -Mira, només segueix-me el que puguis. Et donaré un informe complet dels detalls quan torni.

-Està bé, -va dir en Luke. -Vés amb compte, està bé?

Per a la seva sorpresa, ella va estendre la mà i va prendre la seva.

-Estaré bé, -li va dir, estrenyent-li breument la mà abans de deixar-la anar. -Ens veiem.

I amb això se n'havia anat, lliscant fora del centre de comandament i al voltant de la paret cap al tobogan.

Amb un sospir, en Luke va caminar fins al segment de paret proper i es va ajupir amb l'esquena recolzada contra ell. Tancant els ulls per concentrar-se millor, es va estirar a la Força.

En temps passats, a Dagobah i Tierfon i altres llocs, havia pogut utilitzar la Força per obtenir indicis de llocs i esdeveniments futurs. Ara, quan la Mara baixava pel tobogan, va intentar enfocar aquesta mateixa habilitat cap a l'observació en temps real, esperant poder veure el que li estava passant.

També va funcionar, almenys d'alguna manera. La imatge que va aconseguir de la Mara i el seu entorn era feble i boirosa, molt acolorida per les seves emocions i canviant estat mental, i amb la mateixa tendència desconcertant a onejar o metamorfosar que semblava ser característica de les visions Jedi en general. Però amb la ment de la Mara allà per actuar com a àncora, va poder ràpidament arrossegar les imatges de tornada a alguna cosa almenys vagament comprensible. Estava lluny de ser ideal, però semblava clar que era tot el que anava a aconseguir.

El tobogan d'aquest nivell semblava ser aproximadament de la mateixa grandària que el que havien fet servir per baixar del sostre. La Mara es va moure a la secció interna i es va dirigir cap avall, aparentment sense fer cap intent per amagar-se. L'absència de cap punxada de combat sobtat en les seves emocions quan va arribar al pròxim nivell implicava que no va veure ningú, encara que tenia la impressió que encara estava sentint sons distants.

Ella no va fer cap moviment per baixar en aquest nivell, sinó que va deixar que el tobogan la seguís portant a sota. El següent nivell va ser més del mateix, sense que ningú s'acostés al tobogan. En Luke podia sentir una molèstia començant a traspuar a través de l'atenció en la ment de la Mara, una molèstia apuntada a ambdós, l'aparent desinterès dels alienígenes i a la seva incompetència en la seguretat interior bàsica. Va passar aquest nivell, i el següent, i va començar a baixar cap al següent.

I hi va haver una sacsejada vertiginosa que el va colpejar com una tremolor a través de les seves emocions, acompanyada per una breu flamarada de dolor.

En Luke es va posar rígid, els seus ulls es van obrir de cop mentre es posava ràpidament dempeus. Però tot mentre ho feia va sentir una advertència de seguretat d'ella, juntament amb la comprensió del que acabava de passar. Sense advertència, la secció del tobogan en què havia estat viatjant havia invertit sobtadament la direcció, fent-la ensopegar i caure a la rampa sobre el seu pit.

I quan el moment de vertigen per l'impacte es va esvair, les seves emocions de combat van resplendir en alerta complet.

Ja no estava sola.

En Luke va tancar les mans en punys impotents quan es va remuntar a les emocions d'ella per intentar travessar la boirosa imatge. Hi havia diverses persones parades al voltant d'ella, de la mateixa espècie que aquells amb els que ja s'havien enredat una vegada.

I pel que podia distingir a través de la visió vacil·lant, un d'ells estava cridant a la Mara pel seu nom.

Per un moment va continuar parlant amb ella, i encara que en Luke no podia sentir cap de les paraules va tenir la impressió que estava demanant-li que els acompanyés més endins en la fortalesa. Ella va estar d'acord. Hi va haver un parpelleig d'inevitabilitat quan li van prendre el BlasTech, i llavors tot el grup estava allunyant-se del tobogan per un corredor que la Mara va reconèixer com a decorat semblantment a l'àrea de barracons que havien vist més avall.

Aviat, massa aviat, el grup va arribar a una porta oberta. Un altre intercanvi de paraules no escoltades, una vibració d'inquietud suprimida de la Mara, i va entrar sola a la porta a la cambra de més enllà.

Pels seus pensaments podia saber que hi havia altres esperant per ella endins. Un d'ells, possiblement més d'un, li va parlar mentre s'endinsava més. La Mara va contestar, les onades i parpelleigs d'emocions marcaven trossos d'informació que la vaguetat del seu contacte no li va permetre a Luke captar. Va continuar caminant endinsant més a la sala.

I sense advertència, just a la meitat d'un pas, el toc de la seva ment es va tallar abruptament, deixant al Luke mirant fixament els llums silenciosos del centre de comandament. Amb el cor colpejant-li al pit, es va estirar amb la Força, intentant restablir el contacte.

Mara? Mara!

Però va ser inútil. No hi va haver cap resposta, no va tornar cap contacte, cap sensació de la seva presència. Res en absolut.

Ella se n'havia anat.

Següent