Visió de Futur (IX)

Anterior

CAPÍTOL 9

A fora de la corba campana de transpariacer va venir un últim esclat de bombolles de la formació de roques amb venes blaves que s'elevava del sòl oceànic. Com si aquest hagués estat un senyal, els reflectors que il·luminaven l'àrea van començar a enfosquir-se. El baix brunzit de la conversa a la galeria d'observació es va aturar en anticipació.

Dempeus contra la paret del fons, en Lando Calrissian va somriure amb una mica de la seva pròpia anticipació privada. Quan ell i la Tendra Risant havien proposat per primera vegada aquesta operació de mineria submarina, la família d'ella havia estat menys que entusiàstica, però havien estat obertament crítics a la seva idea d'afegir una galeria d'observació perquè els clients que paguessin poguessin mirar. Ridícul, havien dit, ningú paga uns bon diners per mirar miners minant, ni tan sols miners aquàtics al lloc reconegudament inusual del sòl oceànic de Varn. Però en Lando havia insistit, i la Tendra li havia donat suport, i els financers de la família havien de mala gana enviat els diners addicionals.

El que feia tant més plaent veure les galeries estretes com aquesta esperant àvidament per l'espectacle.

Els reflectors van acabar el seu esvaniment, deixant la formació de roca només tot just visible com una forma fosca contra l'aigua de mar lleugerament més il·luminada al seu voltant. Algú a la galeria va murmurar a un amic...

I de sobte va aparèixer un únic punt de foc blau-verd en una vora de la roca. El punt va créixer ràpidament, tornant-se una línia i llavors un parell de branques, i finalment una teranyina de llum quan les venes blaves de fraca es van encendre i van cremar.

I llavors les làmines de bombolles grogues van aparèixer quan la calor del fraca ardent van encendre el tertian sota d'ell, i durant potser els pròxims trenta segons tota la formació va estar envoltada per una fúria revolta de foc i llum. Com una criatura vivent retorçant-se en l'agonia silenciosa del seu llit de mort.

I amb una pluja d'espurnes multicolors i una agitació final de bombolles, la formació es va esfondrar en un munt de roques.

Algú boquejà, i mentre les espurnes i bombolles s'esvaïen i els reflectors van començar a pujar de nou va haver una onada d'aplaudiments espontanis. Els llums de la mateixa galeria van tornar, i amb un brunzit de conversa excitada el públic va començar la seva sortida de tornada cap a les àrees del casino. En Lando va esperar al costat de la porta mentre sortien en fila, somrient, acceptant compliments, responent algunes preguntes escampades que cobrien el rang usual des d’intel·ligents a trivials, i quan els últims dos duros van sortir va tornar a posar la porta en mode d'admissió general. Els miners tenien programat esfondrar una formació de mineral més avui, però fins a aquell moment la galeria estaria oberta, gratis, per a qualsevol que volgués entrar i mirar.

Estava encaminant pel corredor cap a la Sala de Tralus quan el seu comunicador va xiular. Traient-se’l, el va encendre.

-Calrissian.

-Transmissió entrant de l'enllaç a superfície, -va anunciar la veu de l'Oficial de Comandament Principal Donnerwin. -Està encriptada i marcada com privada.

-L’agafaré a la meva oficina, -li va dir en Lando, apagant el comunicador i canviant de direcció. La Tendra, potser, trucant-lo per dir-li que havia cancel·lat el seu viatge a Corèllia i estava tornant per unir-se amb ell. O potser era el Senador Miatamia o un altre oficial diamala amb notícies sobre els arranjaments de seguretat que esperava fer amb ells per als seus embarcaments de minerals.

Qualsevol de les dues seria benvinguda. Arribant a la seva oficina, va segellar la porta, es va deixar caure a la cadira d'escriptori, i amb el doble d'anticipació que aquests jugadors havien mostrat a la galeria va teclejar al comunicador.

No era la Tendra. Ni tan sols era en Miatamia.

-Hola, Lando, -va dir en Han, amb un mig somriure massa familiar a la cara. -Com van les coses?

-Molt millor fa dos minuts que ara, -li va explicar en Lando, amb l'anticipació esclatant com una bombolla i caient al fons de l'estómac com un mal pressentiment. -Conec aquesta mirada. Què vols?

-Necessito que vinguis en un petit viatge amb mi, -va dir en Han. -Pots escapar-te per uns dies?

El pressentiment a l'estómac d’en Lando es va tornar una mica més fred. Cap qui-jo, cap què-et-fa-pensar-que-vull-alguna cosa, cap burla de cap classe. Qualsevol cosa que estigués passant, en Han parlava mortalment seriosament.

-Això depèn, -es va evitar comprometre. –Com de perillós és probable que sigui aquest viatge?

De nou, hauria d'haver-hi hagut alguna burla. No n'hi va haver.

-Podria ser bastant arriscat, -va admetre en Han. -Podria ser pitjor que això.

En Lando va fer una ganyota.

-Han, mira, has d'entendre...

-Et necessito, Lando, -el va interrompre en Han. -Estem curts de temps, i necessito algú en qui pugui confiar. Tu tens el coneixement que necessito, coneixes la gent que necessito, i no hi ha ningú més a qui pugui recórrer.

-Han, jo tinc responsabilitats aquí, -va dir en Lando. -Tinc un negoci que atendre...

-Karrde també tenia un negoci que atendre, -en Han el va interrompre de nou. -No li agradarà que tu diguis que no.

En Lando va agitar el cap amb resignació. No, Karrde certament no estaria content si ell s'abstenia en això. No després que en Lando per si sol l'hagués convençut de dirigir-se al sector Kathol per intentar obtenir una còpia intacta del Document de Caamas del misteriós Jorj Car'das.

Els llaços d’en Karrde amb aquest, en Lando encara no els entenia. Però aquest no era el punt. El punt era que en Karrde no havia volgut confrontar en Car'das, però hi havia anat de totes maneres. Ara en Han estava usant la mà del pou, i al Lando li faltaven uns vint punts per a un vint.

-Està bé, -va dir. -Però només per Karrde. On i quan?

-Ara mateix, -va dir en Han. -Tens la Dama Afortunada allà?

-A la superfície, sí, -li va explicar en Lando. -Puc pujar en la pròxima llançadora i puc ser-hi mitja hora més tard. Quines són aquestes altres persones que vas dir que necessitàvem?

-El teu vell company administrador Lobot, per començar, -va dir en Han. -I aquest verpine amb el qual va estar treballant durant algun temps, com era el seu nom?

-Moegid, -va dir en Lando, estrenyent els ulls. -Han, això no és el que crec que és, no?

-Probablement és pitjor, -va concedir en Han. -Lobot i en Moegid encara fan aquest petit truc d'ordinador del que una vegada em vas explicar?

-No sé si encara ho fan, -va dir en Lando amb un sospir. -Però estic segur que encara poden. No has per alguna casualitat localitzat...?

Va titubejar. Fins i tot en la transmissió encriptada no volia dir el nom en veu alta.

Òbviament, tampoc en Han.

-Vols dir el lloc del que vàrem parlar al BoscOr? - va dir obliquament l'altre. -Això crec, sí. Aconsegueix que vinguin en Lobot i en Moegid i troba'm dos sistemes cap al nucli d’on no vas poder fer una altra cosa.

En Lando va esbossar un prim somriure. Ho sento, amic, les paraules van fer ressò acusadorament a través de la seva memòria tan clarament com si hagués passat ahir. No podia fer una altra cosa. Van arribar poc abans que tu.

Jo també ho sento, -havia contestat en Han quan ell i la Leia, amb una esquadra de stormtroopers darrere d'ells, havien entrat en aquell menjador privat a Ciutat Núvol per enfrontar-se a Darth Vader.

-Serà dos sistemes cap al nucli, -va confirmar.

-T’estaré esperant, -va dir en Han.

La transmissió va acabar. En Lando es va deixar caure en el seu seient, mirant sense veure la pantalla en blanc. El lloc del qual havien parlat al BoscOr. S'havia parlat sobre diversos llocs diferents en aquesta reunió clandestina. Però només un d'ells podia haver irritat tant al Han.

Bastió. L'últim lloc de la freqüentment moguda capital imperial, la ubicació i el nom del seu planeta amfitrió eren estrictes secrets. Probablement un dels mons millor defensats a la galàxia; certament el focus central del poder imperial; definitivament un lloc on els noms Han Solo i Lando Calrissian serien bastant menys que admirats.

I un dels últims llocs a la galàxia on estaria guardat un joc complet d'arxius imperials. Arxius que podrien tenir els noms i clans dels bothans que havien ajudat a destruir el món de Caamas fa mig segle. Arxius que podrien acabar l'argument cada vegada més violent sobre si tota l'espècie bothana havia de pagar per la culpa d'un grapat d'assassins anònims.

Si poguessin trobar aquest arxiu crucial. I sortir vius amb ell.

Va teclejar el comunicador.

-Donnerwin, envia una transmissió a Lobot a la Central de Busseig, -va ordenar. -Digues-li que es prepari i la Dama Afortunada, ens anem a un petit viatge.- Per un moment es va debatre sobre ordenar a Lobot que li avisés a Moegid, va decidir en contra. La Dama Afortunada tenia una millor encriptació que el comunicador fons-superfície, i com menys informació allà fora hi hagués perquè els curiosos escoltessin, millor. -I aconsegueix-me un seient a la pròxima llançadora a la superfície.

-Entesos, -va dir en Donnerwin, sense desconcertar-se com mai ho feia per aquest canvi sobtat en els plans del seu cap. -La llançadora surt en vint minuts. Vol que la faci esperar?

-No, puc arribar a temps, -li va dir en Lando, fent una ràpida llista mental. Tot el que era probable que necessités ja era a bord de la Dama Afortunada, i excepte per qualsevol desastre més gran l'operació de casino / mineria hauria de poder caminar sola durant algun temps. Almenys fins que la Tendra tornés.

Li va atiar una punxada de culpa. Després de tot el que ell i la Tendra havien passat junts, ella tenia dret a saber per què ell estava deixant-ho tot així. Especialment si hi havia alguna possibilitat que no tornés en absolut.

Va empassar saliva, la seva boca estava inesperadament seca. Sí, tornaria. Per descomptat que ho faria. No hi havia volat just al cor de la segona Estrella de la Mort i havia viscut per explicar-ho? És clar que sí. I havia sobreviscut a la destrucció de la Muntanya Tantiss, i aquest desgrat corellià, i tot allò del mig.

Però ara era més vell, i més savi, amb un negoci del que realment gaudia i una dona amb la que possiblement per primera vegada a la vida se sentia de veritat i honestament connectat. No volia perdre res de tot això. Certament que no morint.

Però, eh, no hi havia res de què preocupar-se. Anava amb Han, i en Han era el vell pocavergonya més afortunat que mai hagués conegut. Tornarien bé. És clar que ho farien. Garantit.

-Cap?

En Lando va parpellejar, tornant de la seva xerrada privada per donar-se ànims i enfocant-se de nou amb Donnerwin.

-Què?

-Alguna cosa més? -va preguntar l'altre.

-No, -va dir en Lando, sentint-se lleugerament ridícul. -Només mantingues les coses funcionant bé fins que la Tendra torni.

En Donnerwin va somriure.

-Cosa segura, cap. Que tingui un bon viatge.

-Gràcies.

En Lando va apagar el comunicador, i amb una ganyota va empènyer enrere la seva cadira i es va posar dempeus. No, no hi havia res ximple sobre una mica de cautela saludable. Era molt pitjor que això.

Era l'edat. En Lando s’estava començant a sentir vell, i no li agradava. Ni una mica.

Així que bo. Seguiria endavant i es prendria aquest petit passeig al cor de l'Imperi. Li faria bé, i més bé podria salvar la Nova República.

Cert.

Seria igual que en els vells temps.

     

***

Va sentir al seu audiòfon el so de la porta d’en Calrissian obrint-se i tancant-se, i amb un sospir, la Karoly D'Ulin es va treure el dispositiu de la seva orella.

-Shassa, -va murmurar a l'aire buit.

La paraula va semblar penjar davant d'ella, allà al diminut armari d'utensilis. Una vella maledicció de batalla Mistryl, però que ara no havia estat dita amb enuig o ràbia de combat sinó amb una profunda tristesa.

La seva aposta havia donat fruit... i ara hauria d’anar a matar una vella amiga.

Amb dits experimentats va començar a desmuntar l'aparell d'escolta que havia posat a l'oficina d’en Calrissian quan havia arribat allà feia quaranta hores, amb un rubor d'enuig ficant-se en el seu sever humor. Enuig amb Talon Karrde per ser tan predictible; enuig amb ella mateixa per anticipar tan precisament als seus moviments; enuig amb la Shada D'ukal per posar-la en aquesta posició en primer lloc.

Quines cendres d’Emberlene havien posseït la Shada perquè desafiés a les Onze d'aquesta forma? es va preguntar. Lleialtat, havia dit la Shada en aquell sostre assotat pel vent. Però això era clarament ridícul. En Mazzic era un petit contrabandista mesquí, res més, que no mereixia més lleialtat per part de la Shada que qualsevol de les dotzenes d'altres patrons per als quals havia treballat durant els anys. És cert, aquest treball en particular havia durat molt més temps que la majoria, però sense importar el que en Mazzic pogués haver pensat, la Shada tot aquest temps encara hi havia estat una guàrdia de les ombres Mistryl que finalment responia només a les Onze Ancianes del Poble.

Així que la Shada havia desafiat les seves ordres, i com a resultat un tracte entre les Mistryl i un senyor del crim hutt s'havia espatllat, i les Onze estaven demanant el cap de la Shada. Totes les Mistryl havien estat alertades per buscar signes d'ella, i diversos equips havien estat enviats específicament a caçar-la.

I en tota aquesta agitació d'activitat havia estat la Karoly la que l'havia trobat.

Fins i tot ara, vuit dies després, la ironia d'això encara era un gust amarg a la boca de la Karoly. Ella no havia treballat amb la Shada en vint anys, però encara se les havia arreglat per anticipar que el proper moviment de la Shada seria en direcció a la jerarquia de la Nova República, encara que si per unir-se o vendre la Karoly encara no ho sabia. Havia arribat a Coruscant just a temps per veure la Shada deixar la Ciutat Imperial, i l'havia rastrejat a un departament propietat de l'Alta consellera Leia Organa Solo i el seu marit prop de les Muntanyes Manarai.

Podria haver-se ocupat de la Shada allà, certament la sorpresa hauria estat del seu costat. Però es rumorejava que els Solo tenien una esquadra de guerrers noghri al voltant d'ells en tot moment, i encara que les habilitats de combat d'aquests noghri probablement estaven sobrevalorats, de totes maneres seria arriscat per a una sola Mistryl anar contra ells sola.

Així que havia demanat reforços. Però abans que poguessin arribar la Shada havia deixat l'edifici en companyia d’en Talon Karrde. Aquesta de nou podria haver estat la seva oportunitat, però abans que no pogués fer res més que infiltrar-se a la badia d'aterratge intern, l’Organa Solo i el seu droide de protocol havien arribat amb un parell de noghri seguint-los. Ella i el droide havien entrat, els noghri s'havien apostat a l'escotilla exterior, i quan l’Organa Solo havia sortit uns minuts més tard va ser sense el droide. Ella havia ajuntat als seus guàrdies i deixat la badia d'aterratge.

I llavors, per mortificació de la Karoly, el Salvatge Karrde s'havia segellat i enlairat immediatament, deixant-la massa lluny de la seva pròpia nau per tenir qualsevol esperança de perseguir-lo.

Les Onze havien estat furioses. Igual que l'equip caçador que havia interromput el que estava fent per apressar-se cap a Coruscant a la seva crida. Res li havia estat dit, però clar, no res havia de ser-ho. Les seves expressions havien estat suficients, i les mirades indirectes i comentaris murmurats entre elles quan s'havien dirigit de tornada a les seves naus. Havien sentit la història de la Karoly deixant escapar la Shada al Complex d'Entreteniment Resinem, i no era difícil endevinar que moltes d'elles estaven pensant que ella havia fet la mateixa cosa aquí.

El que feia tant més important per a ella demostrar-los que s'equivocaven. I així havia seguit un esbojarrat pressentiment, relacionat amb una vaga connexió entre en Karrde i Calrissian que en Mazzic havia ensumat feia uns anys.

Un pressentiment que ara havia donat fruit. En Han Solo hi havia anat amb compte amb aquesta transmissió, però aquesta única referència obliqua a Karrde havia estat tot el que ella havia necessitat. La Shada se n'havia anat amb Karrde, i li estaven demanant a Calrissian que se’ls hi unís.

I a on sigui que fos, la Karoly també estaria allà amb ell. En Calrissian havia estat un contrabandista una vegada, i cada contrabandista -retirat o no- tenia un o dos forats d'amagatall a bord de la seva nau personal. Si la Karoly podia arribar a la Dama Afortunada fins i tot un parell de minuts per davant d’en Calrissian, les possibilitats eren que podria estar amagada fora de vista per quan ell comencés a pujar la rampa d'entrada.

I si resultava que estava planejant utilitzar el seu forat d'amagatall per a alguna cosa més... bo, marcaria aquest blanc quan hi arribés.

Mentrestant, havia d’ajuntar el seu paquet i reservar un lloc en la pròxima llançadora a la superfície. Preferentment amb un seient més a prop a la sortida que el d’en Calrissian.

Esperant fins que el corredor de fora estigués en silenci, va lliscar fora de l'armari d'utensilis i es va dirigir caminant ràpid cap a la seva habitació.

***

-Almirall? -Va venir la veu del Capità Dorja per l'altaveu del comunicador en el cercle intern de pantalles repetidores de la cambra de comandament secundari. -La llançadora de l'ambaixador ruurià acaba de deixar la nau i s’està dirigint de tornada a la superfície.

Donant-li la seva beguda a Tierce, en Flim li va mostrar a Disra un somriure envanit i va caminar fins a les pantalles repetidores.

-Gràcies, Capità, -va dir en aquesta serenament moderada veu d’en Thrawn que li sortia tan bé. -Prepareu un curs per a Bastió, i informi’m quan la nau estigui a punt.

-Sí, senyor.

La unitat comunicadora es va apagar amb un clic.

-Ja era temps, -va rondinar en Disra, llançant una mirada intensa a Tierce. -Si m'ho pregunta, ja hem empès massa fort la nostra sort aquí.

-Estem familiaritzats amb les seves opinions en el tema, gràcies, -va dir en Tierce, no del tot insubordinadament, mentre li tornava la beguda a Flim. -Li recordaria que tres nous tractats són un molt bon guany per a una setmana de treball.

-Només si Coruscant no se’n tira a sobre de nosaltres com un rancor ferit, -contraposà agrament en Disra. -Si un els empeny prou dur i el temps suficient, ho faran.

-Això tot just es qualifica com empènyer, Sa Excel·lència, -va dir en Flim. La seva veu, també estava una mica massa a prop de la insubordinació per gust d’en Disra. -No hem obert ni provocat cap hostilitat, i només hem anat on hem estat convidats. Amb quins possibles fonaments podria atacar-nos Coruscant?

-Què tal el fonament que un estat de guerra encara hi ha entre nosaltres? -Va exclamar en Disra. -Cap de vosaltres alguna vegada pensa en això?

-Suïcidi polític, -va esbufegar en Flim. -Nosaltres hem estat convidats per aquests sistemes, recorda? Si Coruscant intenta entremetre el seu nas col·lectiu...

Es va interrompre quan un xiulet cridaner va sonar a les pantalles repetidores.

-Què és això? -va demanar.

-Alarma d'emergència de batalla, -va dir estretament en Tierce, gairebé vessant la resta de la beguda d’en Flim cap al seu primitiu uniforme blanc quan va passar davant de l’estafador i es va deixar caure a la cadira de comandament. -Almirall, vingui aquí-, va afegir, les seves mans es van llançar sobre els controls.

L'esquema tàctic va sorgir, convertint la sala en un desplegament de combat hologràfic gegant, i mentre ho feia, la unitat comunicadora refilà.

-Almirall, crec que estem a punt d'estar sota atac, -va dir serenament la veu d’en Dorja. -Vuit Corbetes classe Rondaire acaben de saltar al sistema, dirigint-se en la nostra direcció.

En Disra conscientment va deixar de serrar les dents quan va mirar al voltant de la sala cap als símbols llambrejants que marcarien als Rondaires entrants. Per descomptat que en Dorja estava tranquil, pensava que tenia l'extraordinari Gran Almirall Thrawn a bord de la seva nau, amb tot indubtablement sota control.

Però ell no ho estava, i no ho estaven. I a menys que en Disra fes alguna cosa ràpidament, tota aquesta tènue bombolla de sabó anava a explotar-los just a la cara.

En Flim estava ara al costat d’en Tierce, i el Major estava agafant l'interruptor del comunicador.

-Diguin-li a Dorja que es faci càrrec, -va xiuxiuejar en Disra cap a ells. -Diguin-li que això és massa petit o massa trivial perquè el molesti a vostè.

-Shh!-va xiuxiuejar en Tierce, interrompent-lo amb una mirada intensa i un moviment contundent de la mà. -Almirall?

-Llest, -va dir en Flim, i en Tierce va estrènyer la tecla. -Gràcies, Capità, -va dir fàcilment l'estafador, i una vegada més, era sobtadament el Gran Almirall Thrawn el que estava parat a la cambra. -Els ha identificat?

-No, senyor, encara no, -va dir en Dorja. -Tenen generadors de soroll aleatori cobrint les seves ID de motor. Altament il·legals, és clar.

-Per descomptat, -va convenir en Thrawn. -Llanci mig esquadró d'Aus de Presa per interceptar-los.

-Sí, senyor.

En Tierce va apagar la unitat comunicadora.

-Està boig? -va grunyir en Disra. -Mig esquadró de caces estel·lars contra...?

-Tranquil·litzi’s, Sa Excel·lència, -va dir en Flim, llançant-li a Disra una mirada fredament interessada. -Aquesta era una de les tècniques estàndard d’en Thrawn per ensumar la identitat d'un oponent desconegut.

-Més al punt immediat, ens dóna temps-, va afegir en Tierce, els seus dits patinaven bojament per la consola de l'ordinador. -Corbetes Rondaires, Corbetes Rondair... aquí vinga. Principalment usades pel Sector Corporatiu en aquests dies, amb unes poques en diverses flotes defensives de sistemes de la Vora Exterior.

-Interessant, -va comentar en Flim, inclinant-se cap endavant per llegir per sobre de la seva espatlla. -Què voldria el Sector Corporatiu amb nosaltres?

-No ho sé, -va dir en Tierce. -Disra? Alguna idea sobre això?

-No, -va dir en Disra, traient el seu datapad. No, no sabia per què ningú al Sector Corporatiu podria voler atacar-nos d'aquesta manera... però per altra banda, la menció dels Rondaires havia activat un vague record en el fons de la seva ment.

-Té una llista dels altres sistemes que els fan servir? -va preguntar en Flim.

-L'estic mirant ara, -va dir en Tierce. -No hi ha res que realment em cridi l'atenció... allà van les Aus de Presa.

En Disra va alçar la mirada per veure les marques que indicaven els caces estel·lars accelerant cap als intrusos distants, llavors va baixar els ulls de nou al seu datapad. Hi havia tingut a veure amb el Capità Zothip i els Pirates Cavrilhu, va recordar. Allà, aquesta era la secció...

-Necessito alguns suggeriments aquí, -va dir urgentment en Flim.

-El patró estàndard d’en Thrawn seria deixar que les Aus de Presa comencessin a combatre, llavors retirar-los, -va dir en Tierce. -La forma en què l'enemic responia al sondeig usualment era suficient per permetre figurar qui eren.

-Això està bé per en Thrawn, -va dir aprehensivament entre dents en Flim. -Desafortunadament, estem una mica escassos del seu tipus de geni de moment.

-Tret que el Major Tierce hagi pres classes de la tècnica amb la Guàrdia Reial, -va agregar en Disra, tancant el datapad amb un espetec amb un gran sentit de triomf.

-Una ajuda com sempre, Sa Excel·lència, -va dir ausentment Tierce, encara buscant en els arxius d'ordinador.

-Em complau que m'apreciï, -va dir en Disra. -Són diamales.

Va tenir la satisfacció de veure als dos d'ells tornar-se per mirar-lo, amb una mirada de sorpresa atordida a la cara d’en Flim, la mateixa sorpresa tenyida amb sospita en la d’en Tierce.

-Què? -va preguntar en Flim.

-Són diamales, -va repetir en Disra, gaudint al màxim del moment. -Fa uns tres mesos el Ministeri de Comerç Diamala va comprar dotze Corbetes Rondaires per utilitzar-les d'escorta de transport. I possiblement per a algunes operacions bastant més ombrívoles.

-Esteu segur? -va preguntar en Flim, apuntant-se a la pantalla. -No apareixen aquí.

-Estic segur que no, -va dir en Disra. -El Capità Zothip estava intentant comprar-les i va ser sobrepujat. Com vaig dir, poden estar reservant-les per a operacions ombrívoles.

-I com arriba des d'allà a l'assumpció que aquestes són aquelles naus? -va demandar en Flim.

-No, té raó, -va aportar en Tierce abans que en Disra pogués contestar. -Aquest Senador diamala que vàrem arrossegar a bord de l’Implacable amb Calrissian, recordes? Mai vaig creure que estigués totalment convençut que eres en Thrawn.

-I si els nostres informes d'Intel·ligència són correctes, ell va ser el que va ajudar a portar la divisió governamental de Coruscant a tot el problema, -els hi va recordar.

-Sí, ell va ser, -va dir en Tierce, tornant al teclat de l'ordinador. -Sembla que ha decidit fer-nos una altra prova.

-La pregunta és què fem al respecte, -va dir en Flim, mirant a través de la sala. -I les Aus de Presa gairebé hi són.

-Ja ho sé, -va dir en Tierce, mirant fixament al desplegament d'ordinador. -Crida'ls de tornada.

-Ja? - En Disra li va arrufar les celles al tàctic. -Vaig pensar que les necessitava per...

-No necessito res, -el va tallar en Tierce. -Crida'ls de tornada, i feu que en Dorja es prepari per a una maniobra Tron Boral.

-Una què? -va preguntar en Disra, arrufant les celles més fortament.

-Una tècnica de batalla una mica esotèrica, -va explicar en Flim, recolzant-se en l'espatlla d’en Tierce i tornant a encendre la unitat comunicadora. -Això estarà bé, Capità, -va dir fàcilment. -Cridi de tornada les Aus de Presa, i prepari l’Implacable per una maniobra Tron Boral.

-Entesos, Almirall, -va dir enèrgicament en Dorja. -S'unirà a mi en el pont?

En Tierce va alçar la vista cap en Flim i va tocar un punt en la pantalla d'ordinador.

-No necessitarà de la meva assistència, -En Thrawn va assegurar al capità, assentint en reconeixement a Tierce i acostant-se per llegir la secció indicada. -Una maniobra Tron Boral, seguida per una passada de tancament complet Marg Sabl per part de les Aus de Presa, i crec que els nostres atacants desconeguts es pensaran de nou els seus plans. Assumint que segueixin vius per fer-ho, és clar.

-Sí, senyor, -va dir el capità, i en Disra gairebé va poder veure l'altre fregant-se les mans en anticipació. -Maniobra Tron Boral llesta.

-Executi-la, Capità.

En Flim va apagar de nou la unitat comunicadora.

-I això ha de ser tot, -va dir, recolzant-se casualment al respatller de la cadira de comandament i mirant amb interès al desplegament tàctic.

-Veus, ja tenim un pla de batalla per utilitzar contra els diamales, -va explicar en Tierce, mirant a Disra. –En Thrawn es va enredar amb ells algunes vegades durant la seva exploració a través de la Rebel·lió fa deu anys.- Va fer senyals cap a l'ordinador. -Tot el que vaig haver de fer va ser mirar el registre d'una d'aquestes batalles.

-Allà van, -el va interrompre en Flim. -Corrent com saltabots.

En Disra va seguir la trajectòria del seu dit. En Flim tenia raó, els Rondaires estaven de fet donant-se la volta i dirigint-se ​​a l'hiperespai.

-Però si encara no hem fet res, -va protestar, sentint-se lleugerament desconcertat.

-És clar que sí, -va dir en Tierce, amb veu severament satisfeta. -No oblidi, que ells també tenen arxius de les victòries d’en Thrawn. L'Implacable va passar a una maniobra Tron Boral... i això va ser tot el que van necessitar saber.

-Sí, -va murmurar en Flim mentre, a l'altra banda de la sala, les marques dels Rondaires s'apagaven amb un parpelleig quan van saltar a l'hiperespai. -Amb naus que ni tan sols estaven registrades a ells, vam respondre amb exactament el moviment correcte.

Va encendre de nou el comunicador.

-Torneu a configuració de batalla, Capità, -va instruir a Dorja. -I informi als governs ruurians que l'atac amenaçat cap al seu món ha estat espantat.

-De seguida, Almirall, -va venir la veu d’en Dorja. -Estic segur que estaran complaguts. Hem de continuar amb la preparació del curs cap a Bastió?

-Sí, -va dir l'estafador. -Pot deixar el sistema quan estigui llest. Estaré meditant si em necessita.

-Sí, senyor. Que descansi bé, Almirall.

Flim va apagar.

-I això-, va afegir per a Disra i Tierce, -és certament tot. Si els diamales no estaven convençuts abans, aposto el pou del sàbacc a què ho estan ara.

-Bé per ells, -va dir agrament en Disra. -Comprèn, per descomptat, que tot el que aquest petit exercici va aconseguir va ser portar-nos un pas més a prop d'espantar Coruscant fins a fotre’ns a sobre.

-Paciència, Sa Excel·lència, -va dir en Tierce, apagant el tàctic i aixecant-se de la cadira de comandament. -Estic segur que també ajudarà a convèncer els ruurians que han escollit el costat guanyador.

-Sí, -va dir en Disra. -I potser ens portarà un pas més a prop de la Mà d’en Thrawn.

En Flim va arrufar les celles.

-La Mà d’en Thrawn? -va preguntar cautelosament. -Què és una Mà d’en Thrawn?

En Tierce va arrufar els llavis, clarament fastiguejat.

-Sa Excel·lència...

-Què és una Mà d’en Thrawn? -va repetir en Flim.

-No, no, prossegueixi, -en Disra li va dir a Tierce, onejant una mà lànguida i preparant-se per també gaudir completament d'aquest moment. En Tierce i en Flim es portaven massa bé per al seu gust. Ja era temps que ells dos sentissin el gust d'alguns dels recels i sospites sobre aquest arranjament que el mateix Disra havia estat sentint des que va començar. -És la seva història. Expliqui-la vostè.

-Estic escoltant-, va dir en Flim, amb veu sobtadament fosca. -Què és això que no s'han molestat a explicar?

En Tierce es va aclarir la gola.

-Tranquil·litzi’s, Almirall, -va dir. -És així...

Era, va reflexionar més tard en Disra, alguna cosa bona que la sala de comandament secundari estigués totalment insonoritzat. Com va ser, amb tota la cridòria, no va percebre la vibració de coberta característica que marcava el retorn del Destructor Estel·lar a l'hiperespai.

 Següent