Visió de Futur (XVIII)

Anterior

CAPÍTOL 18

Li va prendre alguns minuts de recerca, però en Wedge finalment va trobar als altres en un petit cafè a l'aire lliure, a mitja quadra de l'oficina de registre de trànsit espacial.

-Allà estan, -va dir una mica acusadorament quan es va deixar caure a la tercera cadira a la taula.

-Quin és el problema? - preguntà la Moranda, xuclant el pàl·lid licor verd-blau que havia estat el seu company constant al cafè des que l'havien conegut. -Et vaig dir que seríem aquí carrer avall.

-Tens raó, jo hauria d'haver endevinat exactament en quina direcció significava carrer avall, -va contraposar en Wedge, llançant-li una mirada agra a la seva beguda. -No estàs començant una mica d'hora en el dia?

-Què, això? -Va preguntar la Moranda, alçant el got i girant d'un costat i de l'altre a la llum del sol del matí. -Això no és res. De totes maneres, no tindries tan poc cor per negar-li a una dona un dels últims plaers que li queden en els seus anys decadents, no?

-Aquesta excusa de la 'dona vella' s’està començant a gastar una mica.- En Wedge va canviar la seva atenció a Corran i al gerro aromàtic que estava bressolant. -I quin és la teva excusa?

En Corran va arronsar les espatlles.

-Jo només li estic fent companyia. Suposo que la recerca de naus entrants no va resultar molt bé?

-No va ser de cap manera, -va grunyir en Wedge, mirant el gerro d'en Corran. Ara que ho pensava, un glop realment sonava força bé. Però després d'aquesta llauna de virtuositat difícilment podria cridar a un droide i demanar-li’n un.

Hi va haver un moviment al seu costat, i una mà mecànica va posar un gerro a la taula davant d'ell, vessant unes gotes primer a la molesta antiga costum bothana.

-Què és això? -Va preguntar.

-El vam demanar quan et vam veure venir carrer avall, -va dir la Moranda. -Em vaig figurar que després de tractar amb la burocràcia bothana voldries una cosa una mica més forta que xocolata calenta.

En Wedge va fer una ganyota. Fins aquí va arribar la gran mística del comando.

-Gràcies, -va dir, prenent un glop.

-Així que què va passar? -preguntà la Moranda. -No et van deixar mirar els arxius de les naus entrants?

-No sense quinze formes d'autorització, -li va explicar en Wedge. -És una bogeria. Doblement bogeria, donat que tot en aquestes llistes és tècnicament un assumpte de registre públic. Si volgués seure a l’espaiport i anotar els noms de cada nau quan arriba, podria fer-ho.

-S'estan posant nerviosos, -va murmurar en Corran, arremolinant la seva gerra. -Els preocupa que Venjança podria començar a disparar sense preocupar-se pels seus millors clients.

-Com sigui, no té cap sentit donar cops de peu contra una burocràcia, -va dir la Moranda. -Pensem en això lògicament.

En Wedge va agitar una mà a invitació.

-Us estem escoltant.

-Està bé.- La Moranda va prendre un glop de la seva beguda. -Crec que tots podem estar d'acord que si algú hi pensa en el generador d'escuts de Drev'starn, un assalt frontal està descartat. Llevat que hagin portat un llançador de torpedes de protó portàtil amb ells, aquest edifici està massa ben protegit.

-El que vol dir que hauran de confiar en el subterfugi, -va convenir en Corran. -Bastant obvi fins ara.

-No m’apressis, -el va amonestar la Moranda. -Ara, també podem assumir que no podran subornar cap dels tècnics o altra gent que treballi dins. Però alguna cosa hauran de plantar en algun d'ells?

-Vols dir com una bomba? -Va preguntar dubtosament en Wedge. -Ho dubto. Hi ha una àrea molt gran allà baix. Qualsevol bomba prou forta per fer algun dany seriós seria fàcilment descoberta.

-A més, si tenen algun cervell en absolut, faran que els treballadors es canviïn de roba abans d'entrar a les àrees on realment està el generador-, va afegir en Corran. -Això també protegeix contra monitors d'espies que els hi puguin encolomar a algú.

-Així que els treballadors estan fora, -va dir la Moranda. -Què hi ha dels diversos conductes subterranis que porten energia i aigua?

-No hi ha cap conducte d'aigua, -va dir pensativament en Wedge. -L'aigua i el menjar suposadament són portats de fora i escanejats tres vegades a la recerca de contaminants.- Va mirar a Corran. -L'energia, però, és completament una altra qüestió.

-Podries estar arribant a alguna cosa, -va convenir en Corran, arrufant les celles mentre tamborinava suaument els dits a la taula. -Se suposa que cada generador d'escuts té el seu propi subministrament d'energia autònom. Però en diuen un subministrament de suport el que implica que la font d'energia primària ve de l'exterior.

-A propòsit, d'on estan traient tot això? -Va preguntar la Moranda. -No de la propaganda bothana, espero.

-No, ho vam treure dels arxius militars de la Nova República, -li va explicar en Wedge. -Desafortunadament, el que teníem era una mica escàs en detalls.

-Típiques boques tancades paranoiques bothanes, -va grunyir la Moranda. -Suposo que no tindràs cap idea d’on exactament es localitzen els conductes.

-Ni tan sols una suposició, -li va explicar en Wedge.

-Bé, aquest és el nostre segon treball, llavors, -va dir la Moranda. -Aconseguir els esquemàtics complets d'aquest edifici.

En Corran va alçar una cella.

-Espero que no estiguis esperant que els bothans simplement ens els donin.

La Moranda esbufegà.

-Per descomptat que no, -va dir. -És per això que és el nostre segon treball. No podem fer una visita a l'edifici de registres de construcció durant el dia.

En Wedge intercanvià mirades amb en Corran.

-L'edifici només obre durant el dia, -va assenyalar acuradament.

-Això és correcte, -va dir la Moranda, somrient alentadorament. -Entens ràpid.

En Wedge va mirar de nou a Corran.

-Corran?

L'altre va fer una cara, però llavors va arronsar les espatlles.

-Tenim les nostres ordres, -va recordar-li. -I això no és només per protegir els bothans, recordes.

-Això suposo, -va dir reticentment en Wedge. Fins aquí va arribar la mística del comando; fins aquí va arribar el comando en absolut. No obstant això, el que deia la Moranda tenia sentit. Desafortunadament. -Així que si aquest és el segon treball, quin és el primer?

-Vaig pensar que podríem obtenir els arxius de transmissions sortints dels últims dies, -va dir la Moranda. -Si Venjança està planejant alguna cosa, el seu grup aquí probablement ha d’informar-se de tant en tant.

En Wedge va sentir que la seva boca queia oberta.

-Vols anar a revisar el tràfic de missatges? Tens alguna idea de quant d'això hi ha en aquest planeta?

-Això és exactament la raó per la qual no es preocuparan per això, -va dir alegrement la Moranda. -Es figuraran que ningú estaria prou boig per molestar-se a buscar a través de tot això.

-Companyia present exceptuada, òbviament.

-Bé, naturalment.- La Moranda va alçar una mà. -Ara, espera un minut, no és tan dolent com sona. Podem treure totes les transmissions de corporacions majors o establertes, fins i tot si alguna d'elles estigués involucrada, no enviarien res sota el seu propi nom. També podem treure qualsevol missatge no encriptat, i podem treure qualsevol missatge per sobre de, diguem, cinquanta paraules. Això ens hauria de deixar la feina una mica més manejable.

En Wedge va arrufar les celles.

-Per què tot el més gran de cinquanta paraules?

-Com més curt sigui el missatge, més difícil és desencriptar-lo, -va explicar en Corran, sonant tan dubtós com en Wedge se sentia. -Una de les coses que vaig aprendre a CorSec. La meva pregunta és, si no anem a poder llegir-lo, per què molestar-nos en buscar-lo en primer lloc?

-Per esbrinar on s’està dirigit, per descomptat, -va dir la Moranda, acabant l'últim del seu licor. -Els tipus en aquest extrem poden ser tan murris com vulguin, però si tenen un contacte fluix en la línia, encara podem situar-los. Tot el que necessitem és un sistema probable i jo puc avisar la gent d’en Karrde perquè s'encarregui d'aquest extrem.

-Encara sona com una bogeria, -va declarar en Wedge, mirant a Corran. -Què en penses?

-No és res més boig que irrompre a l'edifici de registres de construcció fora d'hores-, va assenyalar en Corran.

-Gràcies pel recordatori, -va sospirar en Wedge. -Segur, fem l'intent. Només espero que l'ordinador en la nostra llançadora estigui a l'alçada d'un treball així.

-Si no, la de la meva nau pot manejar-ho, -li va assegurar la Moranda, posant-se dempeus. -Anem, posem-nos en moviment.

          ***

-Capità?

En Nalgol es va girar de la negror incessant que penjava davant del Destructor Estel·lar Imperial Tirànic.

-Sí?

-Espurna de retransmissió de l’equip d'assalt, senyor, -va dir el Cap d'Intel·ligència Oissan, detenint-se en maniobra de desfilada i lliurant-li un datapad al capità. -Em temo que no li agradarà.

-De debò, -va dir en Nalgol, fent-li una llarga mirada dura a l’Oissan quan va agafar el datapad. Donada la ceguesa del Tirànic aquí fora, era indiscutiblement bo rebre aquests breus informes dels equips d'assalt d'Intel·ligència Imperial a la superfície de Bothawui. Però d'altra banda, qualsevol transmissió secreta, fins i tot una innòcua enviada a una discreta boia retransmissora, simplement li donava a l'enemic una nansa més de la qual aferrar-se.

I que aquesta transmissió potencialment perillosa contingués males notícies...

El missatge era, com sempre, concís.

Ara deu dies per a la realització de punt de flamarada. Mantindrem al dia l'itinerari.

-Deu dies? -En Nalgol va transferir la seva mirada intensa del datapad a l’Oissan. -Quin és aquest sense sentit de deu dies? L’informe de fa dos dies deia que només serien sis dies.

-No ho sé, senyor, -va dir l’Oissan. -Tots els missatges que ens han enviat han estat mantinguts breus.

-Sí, ja ho sé, -el va tallar en Nalgol, mirant sorrut de nou al datapad. Deu dies més en aquesta clytardada ceguesa. Exactament el que la tripulació d'aquesta nau nerviosa necessitava. -Serà flamejantment millor que estiguin mantenint a Bastió millor informat que a nosaltres.

-Estic segur que ho estan fent, Capità, -va dir l’Oissan. -Paradoxalment, potser, és molt més segur enviar una transmissió llarga en una freqüència comercial via l'HoloRed a la d'enviar una espurna de curt-rang aquí fora.

-Estic bastant ben versat en la teoria de comunicacions, gràcies, -va dir fredament en Nalgol. Un home prudent, va reflexionar obscurament, hauria trobat una forma de fer una retirada precipitada després de lliurar notícies així. O l’Oissan no era tan prudent com Nalgol sempre havia assumit, o estava prou nerviós per estar buscant una baralla amb el seu capità.

O sinó això era part d'una avaluació privada de l'estat mental del seu capità.

I per molt que li agradaria negar-ho, en Nalgol havia d'admetre que aquesta ociositat i aïllament també li estava afectant els nervis.

-Estava simplement preocupat perquè el retard no pertorbés el pla mestre de Bastió, -li va explicar a l'altre, forçant calma en la seva veu. -Jo també desitjaria saber com flames van poder perdre sis dies complets d'un itinerari de dos mesos.

L’Oissan va arronsar les espatlles.

-Sense saber exactament en què consisteix la seva feina allà baix, no puc ni tan sols arriscar una suposició, -va dir raonablement. -Com estan les coses, només haurem de confiar en el seu judici.- Va alçar lleugerament les celles. -I en el geni del propi Gran Almirall Thrawn, és clar.

-Per descomptat, -va murmurar en Nalgol. -La pregunta és si tota aquesta gent armada i impetuosa al voltant de Bothawui podrà aguantar deu dies abans de començar el tiroteig. A propòsit a quant arriba el compte de naus de guerra?

-L’informe de l'última nau sonda està en aquest arxiu, senyor, -va dir l’Oissan, assenyalant el datapad amb el cap. -Però crec que el nombre actual és cent dotze.

-Cent dotze? -Va repetir en Nalgol, arrufant les celles mentre buscava l’informe. Allà estava: cent dotze. -Això no pot ser correcte, -va insistir.

-Ho és, senyor, -li va assegurar l’Oissan. -Trenta-una noves naus de guerra han arribat, aparentment totes en les últimes deu hores.

En Nalgol va examinar la llista. També un joc molt parell: catorze naus pro-bothanes diamalanes i de farianes i disset naus anti-bothanes ishori.

-Això és increïble, -va dir, agitant el cap. -No tenen aquests alienígenes res millor a fer?

L’Oissan esbufegà a sota veu.

-Pels informes de notícies que les naus sonda han estat portant, és només perquè la majoria de la Nova República té millors coses a fer que no hem estat enterrats per tres vegades tantes naus, -va dir. -Però no es preocupi. Tinc fe en el cos diplomàtic de la Nova República. Estic segur que mantindran les coses en calma fins que estiguem preparats per moure'ns.

-Això espero, -va dir suaument en Nalgol, tornant-se per mirar de nou fora a la negror. Perquè després de tota aquesta espera, si no aconseguia un tret clar en aquesta escòria Rebel amant d'alienígenes, anava a estar molt enfadat.

Realment, molt enfadat.

        

***

L'empipadorament alegre campaneta de la porta de l’Empori de Mascotes Exoticàlia va sonar, i en Navett va entrar a través de la porta de la rebotiga per veure en Klif tancant la porta darrere d'ell.

-Veig que el negoci s’està desenvolupant, -va comentar, mirant al voltant de la botiga lliure de clients quan caminava entre les files d'animals engabiats fins al taulell de servei.

-Just com m'agrada, -va dir en Navett, recolzant un colze al taulell i fent-li senyals a l'altre cap a una cadira. -Vas poder enviar aquests missatges?

-Sí. -En Klif va passar per darrere d'ell i es va deixar caure en un dels seients. -Però no crec que a cap d'ells els vagi a agradar.

En Navett va arronsar les espatlles.

-Poden unir-se al club. També serà un inconvenient per a nosaltres, saps, haurem de demorar la data de part per aquestes tres mawkrens. Però no hi ha molt que cap de nosaltres pugui fer al respecte. Va ser idea dels bothans començar a mantenir els seus tècnics tancats a l'edifici de l'escut durant sis dies cada vegada, no la nostra.

-Sí, -va dir pesadament en Klif. -Suposo que no pot esperar-se que introduïm les nostres petites bombes de temps amb el pròxim torn abans que el proper torn entri en servei.

-No et preocupis per això, -el va alleugerir en Navett. -La nostra coberta és molt segura, i no li farà mal a Horvic i Pensin rentar plats per als Ho'Din per una mica més. Podem surar uns sis dies extra sense cap problema.

-Potser no, -va dir obscurament en Klif. -Endevina a qui vaig veure al centre de comunicacions mentre estava verificant si hi havia missatges.

En Navett va sentir que els seus ulls s'estrenyien.

-No als nostres dos militars de la Nova Rep?

-En carn i ossos i dues vegades més pomposos.- Va assentir en Klif. -I tenien companyia: una vella en una capa encapotada que semblava conèixer el camí millor que ells. Un personatge del baix món, sens cap dubte.

En Navett es va gratar la galta.

-Creus que ella va ser la que va recuperar les seves carteres dels carteristes bothans?

-Bé, tenien les seves carteres amb ells, -va dir en Klif. -Així que jo diria que sí, segurament, fou ella.

-Um.- Militars de la Nova Rep amb una carterista del baix món. Interessant. -Estaven rebent o enviant?

-Res, -li va explicar en Klif. -Estaven traient una llista de totes les transmissions sortints durant els últims cinc dies.

-Interessant, -va dir en Navett, tamborinant suaument els dits al taulell. -Anàlisi?

-Estan darrere nostre, -va grunyir en Klif. -O almenys, saben que algú és aquí.- Va alçar una cella. -I sospiten que té a veure amb el generador d'escut de Drev'starn, o no s'haurien passat tant temps pels voltants.

-Recomanació?

-Els vaporitzem, -va dir bruscament en Klif. -Aquesta nit.

En Navett va tornar els seus ulls més enllà d'ell a la vidriera a l'altre costat de la botiga, mirant fixament als centenars de vianants i dotzenes de vehicles que passaven apurats. Drev'starn era una ciutat immensament atrafegada, que s'havia tornat més frenètica per la presència d'aquestes naus de guerra sobre el seu cap. Els humans i alienígenes corrien per tot el lloc...

-No, -va dir lentament. -No, no estan darrere nostre. No encara. Sospiten que s'està maquinant alguna cosa, però no ho saben amb seguretat. No, el nostre millor pla per ara és mantenir un perfil baix i no deixar que ens descobreixin.

Els llavis d’en Klif es van arronsar, però va assentir reticentment.

-Encara no m'agrada, però tu ets el cap. Potser tot el que estan intentant obtenir és una pista de Venjança, i no van a buscar un grup tan gran en una petita botiga de mascotes.

-Bon punt, -va convenir en Navett. -Fins i tot podríem considerar organitzar un altre enrenou per a ells si semblen estar arribant massa a prop. Si estàs disposat per a una altra actuació, és clar.

En Klif va arronsar les espatlles.

-Dos aldarulls Bothawui podria ser forçar la nostra sort, -va dir. -Però puc provocar-ne un si ho hem de fer.

A l'altre costat de la cambra, un dels animals va grallar dues vegades i llavors es va quedar callat de nou. Probablement una de les mawkrens prenyades, va decidir en Navett, murmurant en el seu somni. Seria millor que comencés amb aquestes injeccions si no volia un enrenou de diminuts llangardaixos corrent per tot arreu sota els seus peus sis dies abans que els necessités.

-Només desitjaria saber qui eren els nostres oponents, -va comentar.

-Potser puguem esbrinar-ho, -va dir en Klif, traient un datapad. -Els vaig seguir de tornada a l’espaiport i a la seva nau. Va resultar ser un Pacificador Sydon MRX-BR sobrant militar.

En Navett va fer una ganyota. El Pacificador havia estat el vehicle explorador d'elecció de l'Imperi, capaç de cercar nous mons i de donar un cop devastador si resultava ser necessari. Considerat per la Nova República com massa provocatiu per a les delicades sensibilitats de primitius espantats, el seu ús havia estat sumàriament discontinuat. Només un altre recordatori, com si ho necessités, de com de malament que les coses havien estat caient a trossos des d’Endor.

-Tens un nom?

-I un codi de registre, -va dir en Klif, donant-li el datapad. -Desafortunadament és la nau de la dona, ella va ser la que la va obrir, però de totes maneres podríem ser capaços de cercar-los a través d'ella.

-Excel·lent, -va dir en Navett quan va prendre el datapad. –El Tou del Dit Express, eh? Està bé, sembla la nau d'una carterista. Un nom presumit per a una carterista presumida.

Li va tornar el datapad.

-Hi ha d'haver una Oficina de Naus i Serveis en algun lloc a Drev'starn. Troba-la i fixa't què pots obtenir.

        

***

-Ja, -va dir la Moranda des del diminut nínxol d'ordinador de la seva nau. -Bé, bé, bé.

Assegut a la sala just fora del nínxol, en Wedge va apartar els ulls de la costosa escultura de contorn a la paret davant d'ell, i els seus pensaments de la contemplació de com la Moranda podria haver arribat a la possessió de semblant tresor.

-Has trobat alguna cosa? -Va preguntar.

-Pot ser-, va dir en Corran. Amb els braços creuats i recolzant-se contra la paret, havia estat mirant per sobre l'espatlla de la Moranda durant les últimes dues hores. -Tres missatges, tots curts i encriptats, han estat enviats en els últims cinc dies.- Va tornar la vista cap en Wedge. -L'últim només aquest matí.

-A quina hora d'aquest matí? -va preguntar en Wedge, posant-se dempeus i creuant fins als altres.

-Aproximadament deu minuts abans que nosaltres hi arribéssim allà, -va dir la Moranda, mirant la pantalla. -Suposo que no ens hauríem d’haver demorat tant amb aquesta beguda. Una llàstima.

En Wedge va fer una ganyota, amb un mal regust de boca. Una llàstima no era ni la meitat d'això. Comptant amb en Corran i les seves habilitats Jedi, realment podrien haver pogut identificar i etiquetar al qui els enviava si haguessin estat allà a temps.

Si.

-On estaven dirigides les transmissions?

-Cap al sector d’Eislomi, -va dir la Moranda. -Específicament, en direcció de l'estació de l'HoloRed a Eislomi III.

En Wedge va suprimir un sospir.

-En altres paraules, un carreró sense sortida.

-Així sembla.

-No obstant això, si ja han enviat tres missatges, podrien enviar-ne més, -va assenyalar en Corran. La seva veu era tranquil·la i controlada, sense cap rastre de la frustració i desil·lusió que en Wedge sabia que també havia d'estar sentint pel que s'havien perdut. -Si passa el pitjor, sempre podríem emboscar el lloc.

-Una pèrdua de temps, -va esbufegar la Moranda. -Si tenen una mica de cervell en absolut, descobriran a un rondaire amb vent en contra a seixanta passos amb els ulls tancats.

-Això depèn de com es faci l'emboscada, -va contraposar rígidament en Corran. -I en qui l’estigui fent.

-Què, tu? - es va mofar la Moranda, mirant-lo de dalt a baix. -És clar. Com si tu no destaquessis tant com un stormtrooper en un rostit d’ewoks.

-Jo pensava que era com un wookiee en una reunió familiar noghri.

-No, no, ets prou versàtil per fer tots dos.

-Oh, gràcies, -va grunyir en Corran. -Moltíssimes gràcies.

-Tranquil·litzeu-vos els dos, -els va interrompre severament en Wedge. –En Corran té raó, Moranda, ell és excepcionalment bo en emboscades. Tanmateix, la Moranda també té raó, Corran, no tenim el temps o les tropes per cobrir totes les transmissions sortints, tot i que estiguéssim segurs que faran servir el mateix centre de nou.

-Almenys ara sabem amb seguretat que algú està operant aquí, -va oferir la Moranda. -Això és una cosa.

-Encara que no molt, -va murmurar en Corran.

-Se m'acut, però, -va dir en Wedge, aixecant la veu, -que encara hi ha una ruta que no hem intentat. Assumint que Venjança no és espontani, i considerant el seu sentiment anti-bothan, crec que podem assumir això, hauran d’haver trobat algun lloc on fer una seu local. Pregunta: on?

La Moranda va fer petar els dits.

-Un negoci. Ha de ser algun tipus de negoci.

-Té raó, -va convenir en Corran, la seva frustració i orgull professional ofesos de sobte oblidats. -Un departament no funcionaria, massa arriscat tenir a molta gent anant i venint en diferents horaris. Amb un negoci, sempre pots cobrir-lo com lliuraments o serveis de neteja.

-I treballar per a algú més no et dóna prou privadesa quan la necessites-, va afegir la Moranda. -I haurà de ser alguna cosa establerta bastant recentment, i probablement tan a prop del generador d'escuts com poguessin aconseguir.

-Exactament el que estava pensant, -va dir en Wedge. -I com que no podem anar a l'edifici de registres de construcció fins a més tard de qualsevol forma...?

-A què estem esperant? – va dir en Corran, separant-se de la paret i dirigint-se cap l'escotilla. -Algú a Drev'starn ha de tenir una llista de tots els nous negocis. Anem a trobar-la.

Següent