Visió de Futur (XVI)

Anterior

CAPÍTOL 16

Des del darrere d'ell va venir el so d'una porta obrint-se, i en Han tornà el cap per veure en Lando entrant al pont de la Dama Afortunada.

-Bé, ja està, -va anunciar l'altre, el seu to tens i decididament rondinaire. -Tot està apagat en modalitat d'espera. Motors, sensors, sistema d'ordinador, els elements de treball.

Va creuar el pont i es va deixar caure al seient del pilot al costat d’en Han.

-I m'agradaria deixar registrat ara mateix que odio tot això.

-Jo tampoc estic precisament content sobre això, -va haver d'admetre en Han. -Però així és com ha de ser.

En Lando va esbufegar.

-Segons algú que va admetre ser un pilot de TIE clon Imperial-, va afegir acusadorament. -Saps, Han, he fet algunes coses boges en la meva època, però aquesta s'emporta el premi.

En Han va fer una ganyota, mirant fixament les estrelles. Sí, era una bogeria. En algun lloc allà fora, a un microsalt per l'hiperespai de distància, estava una estació de contacte Ubiqtorat Imperial, amb tota la seguretat i poder de foc i simple fastigositat que això implicava.

I aquí estaven, probablement ben endins del seu perímetre defensiu, esperant com un gornt panxa amunt amb els seus sistemes baixats molt al mínim per impedir ser massa visibles per a qualsevol auto-explorador que l'estació pogués tenir vagant per l'àrea. Esperant que un clon Imperial tornés i els hi expliqués on es localitzava Bastió la capital de l'encongit Imperi.

-La Leia va dir que podíem confiar en ell, -li va explicar al Lando.

-Ella va dir que era sincer i no planejava trair-nos, -va corregir obscurament en Lando. -No va dir que fos un mentider prou competent com per poder fer tot això. Especialment no davant d'alguns agents de l’Ubiqtorat congènitament sospitosos.

En Han el va mirar.

-No t'agraden els clons, no?

En Lando esbufegà de nou.

-No, no m'agraden, -va dir rotundament. –En Palpatine pot haver dit que les espècies alienígenes eren sub-humanes, però els clons realment estan per sota.

Durant un minut el pont es va quedar en silenci. En Han mirà una mica més les estrelles, fregant els dits per l'empunyadura del seu blàster i intentant impedir que el nerviosisme d’en Lando l’afectés. La Leia havia estat d'acord a deixar-lo venir aquí, després de tot, i la Leia era una Jedi. Segurament hauria vist o sentit o suposat si alguna cosa dolenta havia de passar. O no?

-Explica’m sobre aquest Baró Fel, -va dir de sobte en Lando. -Vull dir l'original. Com era?

En Han va arronsar les espatlles.

-Típic corellià, suposo. Bé, no, en realitat no ho era. Era un granger, en primer lloc, que va ser subornat amb una designació a l'acadèmia per impedir que testifiqués en una acció legal contra el fill d'un oficial d'alguna gran agro-associació. Vam estar junts a Càrida durant algun temps, tot i que no vaig passar molt de temps amb ell. Era del tipus honorable, suposo, fins i tot a vegades una mica de coll dur sobre això, i un pilot bastant bo.

-Tan bo com tu? -Va preguntar en Lando.

En Han esbossà un tort somriure.

-Millor-, va dir, una mica sorprès per què realment ho estava admetent en veu alta. -Almenys, amb alguna cosa de la mida d'un caça TIE.

-Així que com va acabar sent clonat? -Va preguntar en Lando. -Segons recordo la història, va deixar l'Imperi, es va unir a l'Esquadró Murri i llavors va ser recapturat. Així que la pregunta és, per què algú clonaria un tipus que ja s'havia donat la volta una vegada? No m'importa com de bon pilot que fora.

-La Leia i jo li vam fer la mateixa pregunta a Carib a Pakrik Minor, -va dir en Han -Ens va dir que no ho sabia, això no era part de l'aprenentatge-flash que els havien donat en els tancs de clonació.

En Lando va grunyir.

-Mira. Haurien hagut de tenir-lo durant tres o quatre anys, mínim, abans que en Thrawn pogués tenir els seus tancs de clonació en marxa. Correcte?

-No el necessitava complet, -va murmurar en Han. –En C'baoth va clonar al Luke de la mà que va perdre a Bespin, recordes?

-Sí, però la mà d’en Luke era un dels trofeus d’en Palpatine, -va assenyalar en Lando. -Per què es molestaria algú a guardar parts d’en Fel? Ningú no sabia que en Palpatine tenia tots aquells tancs de clonació amagats, molt menys que en Thrawn es presentaria i els faria funcionar de nou.

-Punt per a tu, -va concedir en Han. -Així que probablement el van mantenir viu en algun lloc.

-Correcte, -va dir en Lando. -La pregunta és on.

-No ho sé, -va dir en Han. -Ningú mai va trobar arxius sobre ell en cap de les presons o colònies penals Imperials que vam alliberar. Amb les seves connexions amb l'Esquadró Murri, hauríem sentit si ho haguessin fet. - Titubejà. -L'altra cosa que podries no saber és que un o dos mesos després de la seva recaptura, la seva esposa va fer el mateix tipus d'acte d'esvaïment.

En Lando arrufà les celles.

-Recordo que en Wedge em va explicar sobre això una vegada. Però dius 'esvaïment'? Jo vaig pensar que havia estat l'Imperi el que la va atrapar.

-Això és el que tots van pensar en aquell moment, -va convenir Han. -Però un cop va començar a classificar l'evidència, es va tornar molt menys clar què havia passat. De qualsevol manera, tampoc mai es va trobar cap rastre d'ella.

En Lando va agitar el cap.

-Si se suposa que alguna cosa d'això ha de tranquil·litzar-me, no està funcionant. L'única forma en què l’Isard podria haver portat en Fel de tornada al costat de l'Imperi hauria estat alterant-li la ment. Vols explicar-me quin tipus de clon surt d'això?

En Han sospirà.

-No ho sé. Tot el que sé és que la Leia li va donar la seva aprovació.

En Lando va assentir.

-Sí segur.

De nou, el silenci va caure sobre el pont. Aquesta vegada, va ser en Han qui el va trencar. -Què estan fent en Lobot i Moegid allà darrere? -Va preguntar.

-Estaven practicant les seves tècniques d'infiltració abans que em fessis apagar l'ordinador, -va dir en Lando, encara sonant malhumorat. -Probablement ara estan verificant l'equip d’en Moegid.

-Els hi vas explicar on anàvem?

Els llavis d’en Lando es van comprimir breument.

-Els vaig dir que anàvem a l'interior de l'Imperi. No els vaig dir exactament on. O per què.

-Potser serà millor que hi vagis a fer això, -va suggerir en Han. –En Moegid pot necessitar repassar coses sobre sistemes de computadores Imperials o alguna cosa així.

-No crec que els verpine mai hagin de repassar res, -va dir en Lando. Però no obstant això es va aixecar del seu seient. -Segur, per què no? Podríem també preocupar-nos junts. De qualsevol manera, és millor que no fer res esperant que caigui el martell.

-No et preocupis, -li va dir en Han mentre ell sortia del pont. -Funcionarà. Confia en mi.

No hi va haver cap resposta més que el cop metàl·lic de la porta quan es va tancar lliscant darrere d'ell. Sospirant de nou, en Han va tornar la seva atenció a mirar si el vaixell de càrrega d’en Carib tornava.

Esforçant-se per no preocupar-se.

***

L'agent de l’Ubiqtorat assegut a la seva consola va mirar fixament al seu visitant des de sota de les seves espesses celles.

-Està bé, -va dir en una veu que d'alguna manera li va recordar a Carib mil cucs prasher rascant les ales contra els fulls de gransalts. -He comprovat el seu ID.

-M'alegra sentir-ho, -va dir en Carib, intentant posar una mica d'indignació virtuosa en el seu to. A les seves oïdes, però, va sonar merament trist. -Significa això que finalment està a punt per escoltar-me?

L'agent es va deixar caure en el seu seient, contemplant fredament en Carib.

-Segur, -va dir. -Per tal que estigui llest per a sentir una llista de càrrecs en contra seu si aquestes grans notícies seves no són tan críticament urgents com creu pensar que ho són.

Va copejar la seva ploma contra l'escriptori endavant d'ell.

-Dimonis, Devist, sap que se suposa que mai ha de venir aquí. Se suposa que tots vostès saben això. Tot el que hagin d’informar ha de passar pels canals. Tot.

En Carib va ​​seguir en posició de ferms, escoltant la reprimenda amb mitja orella i esperant amb tota la paciència que va poder reunir que l'altre es quedés sense paraules. La llauna auto-generada, sabia, era una de les tàctiques clàssiques de l’Ubiqtorat per sacsejar a algú que volien que estigués vulnerable.

Però no. Això no era una cosa que ell sabés. Era una cosa que el Baró Soontir Fel havia sabut. Una cosa que li havia estat transferit artificialment a Carib i als seus germans juntament amb la seva habilitat de pilot. Records que no eren seus, d'una persona que no era ell.

I no obstant això, en algun nivell, si era ell.

Era un pensament que entorpia la ment, una dolorosa, i depriment boirina d'identitat que li havia costat a Carib moltes nits sense son allà a Pakrik Minor abans que finalment prengués la decisió conscient d'enterrar-lo tan enrere a la vora de la seva ment com va poder.

I havia fet una bona feina a mantenir-l’hi... fins que les ordres per molt temps esperades, per molt temps temudes havien arribat dels romanents de l'Imperi, podia ser realment que només fes dues setmanes? reactivant la seva unitat de combat TIE. Llavors, totes les velles incerteses i preguntes i dubtes de si mateix havien reflotat al capdavant de la seva ment. Ell era un clon. Un clon. Un clon...

Prou, li va grunyir a la paraula. Jo sóc en Carib Devist. Espós de la Lacy, pare d’en Daberin i la Keena, granger de gransalts de la Vall Dorchess a Pakrik Minor. No importa d'on vaig venir i com vaig ser concebut. Jo sóc qui sóc.

Va respirar acuradament... i quan ho va fer, els dubtes van tornar una vegada més al seu somni intranquil en els profunds racons de la seva ment. Ell era en Carib Devist; i a pesar del que qualsevol pogués dir o pogués creure, ell era de fet un individu únic.

L'agent de l’Ubiqtorat estava començant a quedar-se sense corda, i amb una diversió privada, en Carib es va adonar que aquesta vegada la vella tàctica d'intimidació li havia sortit el tret per la culata. Lluny d'enervar la víctima a la qual estava dirigida, la llauna en canvi li havia donat el temps que necessitava per consolidar els seus pensaments i el seu valor i preparar-se pel combat verbal.

-Així que sentim-les, -va grunyir l'agent. -Sentim aquestes notícies seves de vital importància.

-Sí, senyor, -va dir en Carib. -Hi va haver un atemptat Imperial contra l'Alta consellera de la Nova República la Leia Organa Solo a Pakrik Minor fa cinc dies. Van fallar.

-Sí, gràcies, ja sabem això, -va dir sarcàsticament l'agent. -Està dient-me que va trencar la seguretat...?

-La raó per la que va fallar, -va continuar en Carib, -va ser perquè...

-Jo estic parlant aquí, Devist, -va exclamar l'agent. -Va trencar la seguretat per una història que podríem haver obtingut de l'Horari de Coruscant?

-Va ser perquè, -va continuar obstinadament en Carib, -que van ser assistits...

-Callarà? Faré que facin escabetx amb la seva pell.

-Per una nau alienígena desconeguda, -va acabar en Carib.

-Cul viscós de hutt, -es va interrompre. -Què vol dir, amb una nau alienígena desconeguda? -va demanar.

-Vull dir una nau amb un disseny completament desconegut, -va dir en Carib. -Tenia quatre panells externs com els dos en un caça TIE, però la resta era definitivament no-imperial.

Per un llarg moment l'agent va enfrontar en Carib amb els ulls.

-Suposo que no van obtenir cap fitxer de la batalla, -va dir per fi, amb to desafiant.

-No de la batalla mateixa, -va dir en Carib, traient una Datacard de la seva bossa lateral. -Però després vam poder obtenir-ne una mica de la nau.

L'agent li va oferir la mà. En Carib va ​​deixar caure la Datacard en ella, creuant mentalment els dits. Només hi havia armat això durant el viatge cap a aquí amb un parell d'arxius que ell i l’Organa Solo havien tingut amb ells en la seva nau. D'on havien tret els originals en Carib no ho sabia.

I realment tampoc li importava. El combat, la intriga, la seguretat galàctica, cap d'aquells eren assumptes amb els quals ell i els seus germans volguessin seguir tenint res a veure. Tot el que volien era que els deixessin tranquils per criar les seves famílies i tenir cura de les seves granges i viure les seves vides.

I tot el que li importava en aquest moment immediat era que el registre maquinat d’en Solo fos prou bo perquè aquest buròcrata sorrut s'ho cregués. Si fos...

L'agent va xiular a sota veu, mirant el seu lector.

-Per les dents d’en Tarkin, -va murmurar, agitant el cap. -Són aquestes lectures d'energia correctes?

-Això és el que hi havia. -En Carib titubejà, però no va poder resistir-ho. -Així que va valer la pena trencar la seguretat per això?

L'agent va alçar la vista, però estava clar que ja no estava realment veient en Carib.

-Sí, jo diria que sí, -va dir ausentment, teclejant furiosament en el seu tauler. -Segur. Només miri'l quan torni a casa, i segueixi amb la ziga-zaga. Pot retirar-se.

I això va ser tot. Res de gràcies, res de ben fet, res de res. Només un petit agent menor de l'Ubiqtorat en una tasca de carreró sense sortida a la vora de cap part amb visions de promoció ballant-li pel cap.

Però això estava bé, sabia en Carib quan es va allunyar pel corredor. La seva part ja estava feta, o gairebé feta, i en Solo s'encarregaria des d'aquí. Ell podria tornar amb la Lacy i els seus germans i caure de nou al tranquil anonimat que era tot el que qualsevol d'ells desitjava.

Llevat que...

Va fer una ganyota quan un pensament el va colpejar tardanament. Sí, l'agent de l’Ubiqtorat allà enrere s'havia empassat l'esquer d'un sol glop àvid. Però això no era cap garantia que els analistes militars a Bastió que analitzarien el registre part per part farien el mateix.

I no era cap garantia en absolut que el Gran Almirall Thrawn no ho veuria a l'instant a través de la xarada. Si ho feia, i si Solo encara estava a espai Imperial en aquell moment...

Va agitar el cap una vegada per aclarir-lo. No, havia fet el que volien, i havia arriscat el seu propi coll per fer-ho. El que passés ara estava a llurs mans, no en les seves. La seva part estava feta. Punt.

Accelerant el seu pas, es va dirigir cap al túnel d'atracada on estava amarrat el seu vaixell de càrrega. Com més ràpid sortís d'aquí i tornés a la seva granja, millor.

        

***

A una distància al costat, va cruixir de sobte l'altaveu.

-Solo?

Precipitadament, en Han va deixar caure els peus de la vora del tauler de control on els havia recolzat i va teclejar el comunicador.

-Sí, sóc aquí, Carib, -va dir. -Ho has aconseguit?

-Sí, -va dir en Carib. -Enviarà el droide sonda a vector quaranta-tres per quinze.

Darrere d'en Han, la porta del pont es va obrir.

-És aquest Devist? -Va preguntar en Lando.

-Sí, -va dir en Han quan va fer aparèixer un mapa. -Estàs segur que és el vector a Bastió?

-Aquesta és la direcció en què va anar la sonda, -va dir en Carib. -T'estic enviant una còpia de l'enregistrament.

-El que vaig voler dir va ser si estàs segur que l’estava enviant a Bastió, -va dir en Han quan un xiulet del tauler va anunciar el rebut de la transmissió.

-No va dir res d'una manera o altra, -va dir en Carib. -Però per la brillantor de promoció en els seus ulls, no puc pensar on més l’hauria enviat.

-Què tal la base principal de l'Ubiqtorat a Yaga Minor? -Va contraposar en Lando. -No és aquesta la seva cadena de comandament apropiada?

-Usualment, sí, -va dir en Carib. -Però els assumptes d'importància militar immediata van directament a l'alt comandament. La seva nau alienígena desconeguda hauria d'entrar en aquesta categoria.

-Això esperem, -va murmurar en Lando.

-A més de tot això, hi ha política militar involucrada, -va afegir en Carib. -Qualsevol persona encallada així en una estació de contacte com aquesta és perquè els escalafons superiors bàsicament l’han deixat de banda. L'única manera de sortir és impressionant a algú més amunt de l'exèrcit. Novament, això significa enviar-lo directe a Bastió.

En Han li va alçar les celles al Lando.

-Em sona raonable.

-Suposo que sí, -va dir sospitosament en Lando, mirant amb ulls estrets al vaixell de càrrega a l'espai fora del finestral de la Dama Afortunada. -Així que el Baró Fel era bastant bo en política militar, no?

En Han va fer una ganyota de dolor. Qualsevol que fossin els sentiments que en Lando tingués sobre els clons, no hi havia cap raó per sortir del seu camí per oposar-se a Carib. Especialment quan l'home estava intentant ajudar-los.

Encara més especialment quan estaven a la vora de l'espai Imperial a distància d'escopida d'una estació de l’Ubiqtorat.

-Carib?

-Està bé, Solo, -va dir en Carib, amb veu estudiadament neutral. -Potser estiguis d'acord ara que jo tenia raó en el que et vaig dir allà a Pakrik Minor.

En Han va fer una altra ganyota de dolor. El punt d’en Carib que encara hi havia molts prejudicis contra els clons a la Nova República...

-Sí. Ho sento.

-Està bé, -va repetir en Carib. -La meva part està feta; Torno a casa. Bona sort per a vostès.

El vaixell va traçar una corba que el va allunyar per sobre de la Dama Afortunada i fluctuà amb un pseudomoviment quan va fer el salt a la velocitat de la llum.

-Està apurat per escapar-se, -va grunyir en Lando.

-Està tornant a casa, -li va recordar en Han, centrant la seva atenció de tornada al mapa. Un curs de quaranta-tres per quinze de l'estació de l’Ubiqtorat el posaria...

-Sembla el sistema Sartinaynià, -va dir en Lando, mirant sobre la seva espatlla.

-Sí, ho sembla, -va convenir en Han, assentint.

-Un lloc curiós per posar una capital Imperial, -va dir en Lando, amb una vora de sospita encara tenyint el seu to.

-Oh, no ho sé, -va dir en Han, mirant les dades que l'ordinador de la Dama Afortunada tenia sobre el lloc. -Va ser una vegada una capital de sector, així que probablement estan acostumats a tenir una burocràcia en marxa.

-Tot i que encara dista molt de les torres lluents de Coruscant, -va dir en Lando.

-No ho fa tot? -Va contraposar en Han. -Vinga, estem perdent el temps.

Agitant el cap, en Lando es va deixar caure al seient del pilot.

-Segur. Només fiquem-nos al mig de la capital Imperial. Per què no?

-Lando, mira...

-No, està bé, Han, -va dir en Lando amb un sospir cansat. -Vaig dir que ho faria, i ho faré. Només desitjaria no haver de fer-ho.- Va estirar la mà i va teclejar a l'ordinador de nav. -Però els desitjos no et porten les cartes que vols. Crida a Lobot i a Moegid, vols, i digues-los que es cordin les corretges de contenció.

-Segur, -va dir en Han, buscant les seves pròpies corretges amb una mà i estenent l'interruptor del comunicador amb l'altra. -Ei, no et preocupis. Tot sortirà bé.

-Sí, -va dir en Lando. -Segur.

         

***

-No!- grunyí el Senador Ishori, Ghic Dx'ono colpejant un puny de puntes banyudes contra la taula per emfatitzar. -Això està completament fora de discussió. Els ishori no admetran ni més ni menys que la justícia total i completa per al poble caamasi i el de la Nova República.

-La justícia és el que tots nosaltres busquem, -va contraposar el Senador Diamala, Porolo Miatamia, la seva veu era la calma glacial de la seva espècie. –Però...

-Mentides!- gairebé va cridar Dx'ono, amb les orelles aplanades contra el cap. -Els diamales demanen l'impossible, i es neguen a conformar-se amb cap altra cosa!

-Senadors, si us plau, -va interrompre el president Ponc Gàvrisom, les seves ales van escombrar breument entre els altres dos com si intentés separar un parell de jugadors de shockball enfurismats. -No estic demanant una resolució de la situació de Caamas aquí i ara. Tot el que estic demanant...

-Ja sé el que està demanant, -va grunyir Dx'ono. -Però la justícia posposada és massa sovint justícia ignorada.- Va estendre un dit acusadorament cap a Miatamia. -I aquesta és precisament la situació que els diamales estan intentant crear.

-Els diamales tenim tota la intenció de veure que la justícia sigui impartida, -va dir fredament en Miatamia. -Però entenem que els assumptes més urgents han de prendre prioritat.

-En Thrawn està mort!-va grunyir en Dx'ono, posant-se dret d'un salt com si anés a atacar físicament a l'altre. -És mort! Tots els arxius Imperials ho concorden!

En Miatamia va romandre ferm.

-Jo el vaig veure, senador. El vaig veure, i el vaig sentir...

-Mentides!- el va tallar Dx'ono. -Totes mentides, creades per distreure'ns de la recerca de justícia.

Assegut a la petita sala darrere de la paret falsa, en Booster Térrik va agitar el cap.

-Idiotes, -va murmurar. -Tots dos.

-Calma, Pare, -va dir la seva filla Mírax Térrik Horn, estrenyent-li el braç. -Els dos són probablement sincers, des dels seus propis punts de vista diferents.

-I tots sabem quin camí està alineat amb la gent sincera, -va dir agrament Térrik, mirant enrere per sobre de la seva espatlla. -On està aquest barrinador d’en Bel Iblis, de qualsevol forma? Tinc feina a fer.

-No tens res més que treball de reparació i de manteniment al Ventura Errant programat per a les pròximes tres setmanes, -el va amonestar fermament la Mírax. -I no et necessiten durant cap part.

En Booster li va fer una mirada intensa, una mirada que va funcionar tan bé com sempre funcionaven aquestes mirades en ella. El que era dir, no gaire.

-Jo creia que se suposava que les filles havien de ser una font d'orgull i confort per als seus pares en la vellesa, -va rondinar.

Ella va somriure.

-Quan arribis allà, veuré què puc fer, -va prometre.

El somriure es va esvair quan va tornar a girar-se cap a la paret falsa.

-Tot això s’està començant a sortir de control. Has sentit que ja cent sistemes han sol·licitat tornar a unir-se a l'Imperi?

-Les meves fonts diuen que són només vint sistemes, -va dir en Booster. -Tota la resta són només rumors.

-Qualsevol quin sigui el nombre, encara és una cosa de què preocupar-se, -va dir la Mírax, amb una nota de por reprimida en la veu. -Si en Thrawn encara està realment viu, i si tot aquest tumult persuadeix a la gent que volen o necessiten la seva protecció, llavors l'Imperi podria recobrar el seu territori sense disparar ni un sol tret.

-Dubto que vagin a convèncer a tants sistemes a tornar, -discutí en Booster. Però no se sentia ni a prop de tan segur com estava intentant sonar. -De totes maneres, no hi ha molt que puguem fer al respecte.

Darrere d'ell, la porta es va obrir.

-Ah, Capità Térrik, -va dir el General Bel Iblis, entrant i oferint-li la mà. -Gràcies per haver vingut. Confio que has estat entretingut...

-Si ho vols dir per l'espectacle de ball, n’he vist de millors, -va dir en Booster, agitant un polze cap al sorollós drama a la sala del costat mentre reticent, i breument agafava la mà d’en Bel Iblis. Ell i l'autoritat mai s'havien portat molt bé. -Parlant d'espectacles de ball, tinc un os per recollir amb tu sobre aquell sentit en el sistema de Sif'kric fa tres setmanes. Els buròcrates d'allà encara no m'han deixat anar amb l’Entremaliadura del Hoopster.

-No sabia això, -va dir en Bel Iblis, apagant l'altaveu que portava la discussió de l'habitació del costat i apropant la cadira que quedava a la sala. -Donaré ordres que sigui alliberat quant acabem aquí.

En Booster el va mirar cautelosament.

-La paraula 'acabem' implica un començament.

-És clar que sí, -va convenir en Bel Iblis, posicionant la cadira per enfrontar-se als dos i asseient-se. -No et vaig citar aquí només per veure una exhibició privada de les habilitats de mediació d’en Gàvrisom. A propòsit, presumeixo que no he de dir-te que qualsevol cosa que sentis aquí serà considerada confidencial.

-Realment.- En Booster li va arrufar les celles pensativament a la seva filla. -Vegem. Els ishori criden quan debaten i volen treure un metre quadrat de pell a cada bothan per donar al que queda dels caamasi. Els diamales volen el mateix metre quadrat, però només dels bothans que van ajudar a destruir Caamas, exhumant-los si cal, quant algú esbrini qui van ser. A qui creus que hem de vendre aquests grans secrets primer, Mírax?

Ella li va fer una mirada pacient al seu pare i va tornar la seva atenció cap a Bel Iblis.

-Ho entenem, general, -va dir. -Què és el que vols?

-Els vaig deixar veure una mica d'aquesta conversa privada perquè vaig pensar que ajudaria a assenyalar la gravetat de la situació en què estem-, va dir en Bel Iblis, assenyalant amb el cap cap a la discussió que encara continuava ara inaudible darrere d'ell. -L'augment de naus de guerra sobre Bothawui està repetint-se per la Nova República mentre mons i espècies s'alineen darrere dels ishori i diamales en aquest assumpte. L'única forma en què anem a desactivar la situació és trobant qui exactament van ser els bothans que van sabotejar l'escut planetari de Caamas.

-Com a ballarí, General, no ets gens millor que ells, -va dir en Booster. -Ves a la mare dels ous.

En Bel Iblis va fixar els ulls en ell.

-Vull demanar-te prestat el Ventura Errant.

En Booster el va mirar fixament, massa atordit fins i tot per riure’s a la cara del general.

-Has d'estar fent broma, -va aconseguir dir a la fi. -És clar que no.

-Per què el necessites? -va preguntar la Mírax.

En Bel Iblis va tornar la mirada a ella.

-Pensem que pot haver-hi una còpia completa del Document de Caamas a la base de l’Ubiqtorat a Yaga Minor, -li va explicar. –En Gàvrisom ha decidit llançar una incursió per a intentar aconseguir informació.

-Una incursió de dades en una base de l’Ubiqtorat? -va repetir en Booster. -A quin pobre ximple li van donar aquesta assignació?

En Bel Iblis el va observar fredament.

-A mi, -va dir.

Per un moment la sala es va quedar en silenci. En Booster estudià la cara d’en Bel Iblis, desitjant que el general s'hagués quedat mirant a la paret falsa darrere d'ell quan havia apagat el so. La discussió allà enrere, particularment el Senador ishori agitant els seus amples braços, era molt distraient.

Com en Bel Iblis probablement esperava que fos.

-Està bé, -va dir per fi. -Entenc el quadre, necessites un Destructor Estel·lar per ficar-te furtivament a través de les seves defenses exteriors. L'última vegada que ho vaig sentir, la Nova República encara en tenia alguns capturats. Per què no fas servir algun d'aquells?

-Dues raons, -va dir en Bel Iblis. -Primer, tots ells són massa coneguts. Amagar les seves marques i firmes d'ID de motor prendria massa temps.

-I probablement no enganyaria a ningú per molt temps, -va murmurar la Mírax.

En Booster la va mirar amb feresa. Del costat de qui era ella aquí, de qualsevol forma?

-Correcte. -Va assentir en Bel Iblis. -Segon, i més important, no podem treure a cap d'ells dels seus deures de patrulla assignats sense que tot el sector els estranyi a l'instant. Saps com és una incursió d'informació: si el blanc sent una alenada dels teus plans, estàs perdut.

En Booster va creuar els braços sobre el seu pit.

-Ho sento, general. Simpatitzo amb el teu problema i tot, però no hi ha tracte. Vaig passar per massa per aquesta nau per arriscar-la en algun pla boig que de qualsevol forma no és de la meva incumbència.

En Bel Iblis va agitar el cap lleugerament al costat.

-Estàs segur que no sigui de la teva incumbència?

En Booster desencreuà els braços prou per palmejar-se el pit.

-Veus una insígnia militar de la Nova República aquí?

-Veus al Senador diamala allà darrere? -Va contraposar en Bel Iblis. -Són aliats dels mon cals en aquesta situació bothana, i saps quant odien els mon cals als contrabandistes. Si es deslliga una guerra sense quarter, una de les primeres coses que probablement faran és moure’s contra tots els grups contrabandistes que puguin trobar, per disminuir el nombre de mercenaris que l'altre costat pot utilitzar si no té cap altra raó.

Va alçar una cella.

-I amb un Destructor Estel·lar Imperial en la teva possessió, on creus que acabareu en la seva llista de coses per fer?

En Booster va fer una ganyota.

-En alguna part prop del cim?

-Aquí és on jo et posaria, -va convenir en Bel Iblis. -Així que ajudar és en gran part pels teus propis interessos.

Tenia certa raó, en Booster va haver d'admetre-ho. I podia sentir l'acusació darrere dels ulls de la Mírax quan ella el va mirar fixament, recordant el seu comentari loquaç no més de cinc minuts abans sobre que no hi havia res que ells poguessin fer.

I se li va ocórrer, el que podria no haver-li passat encara a la seva filla, que si en Bel Iblis anava a Yaga Minor, el marit de la Mírax, en Corran, i la resta de l'Esquadró Murri probablement estaria anant amb ell.

Però que li demanessin que arrisqués el seu estimat Ventura Errant d'aquesta manera era simplement massa. Sí, estava caient-se a trossos, amb la meitat dels seus sistemes en estat qüestionable o totalment mort, i amb un cost operatiu que faria empal·lidir a un baró Imperial. Però era seu. Tots els seus...

Va fer una pausa. En quins mons estava pensant?

Desencreuà els braços i es va reacomodar en el seu seient, mirant especulativament a Bel Iblis.

-Desafortunadament, fins i tot si digués que sí, mai podries fer-ho, -va assenyalar. -Si tornen una sèrie sensora mig decent cap al Ventura Errant, un Wampa cec podria adonar-se que ja no estem al nivell de les normes Imperials. Necessitaríem actualitzacions de turbolàser i emplaçaments tractors, reconstrucció d'escuts, reemplaçaments de sistemes complets, tu digues, nosaltres ho necessitem.

La mirada d’en Bel Iblis s'havia endurit notablement durant la recitació.

-Ja veig, -va dir secament. –L’Airen Cracken em va advertir sobre tu.

-M'alegra sentir que em recorda.- va dir en Booster amb un encongiment d'espatlles. -Depèn de tu, general. Et deixaré la nau, però a canvi, has d’actualitzar els sistemes. I guanyis o perdis, aquestes millores es queden quan tot hagi acabat.

-Als mon cals els hi encantarà.

-Si es deslliga la guerra, els mon cals seran la menor de les meves preocupacions, -va dir bruscament en Booster. -Cada grup pirata i contrabandista de dos-bits a la galàxia estarà intentant posar les seves mans al Ventura. Aquesta és la meva oferta; pren-la o deixa-la.

-La prendré, -va dir en Bel Iblis, posant-se dempeus. -On està la nau ara?

-Estacionada a l'exterior del sistema de Mrisst, -li va explicar en Booster, també posant-se dempeus i intentant no mostrar la seva sorpresa. La seva experiència reconegudament irregular amb oficials de la Nova República era que necessitaven més persuasió i molt més regateig abans que finalment cedissin. I els oficials militars de la Nova República eren encara pitjor. -On vols que sigui enviada?

-T'ho diré una vegada que estiguem a bord, -va dir en Bel Iblis.

En Booster arrufà les celles.

-Vas a venir amb nosaltres?

-Juntament amb dos-cents dels meus tripulants, -va dir el general. -T'ajudarem a volar la nau fins que recollim una tripulació apropiada en el punt de cita.

-Tinc una tripulació apropiada, -va replicar en Booster. Hauria d'haver sabut que en Bel Iblis no cediria tan fàcilment.

-Per gestionar un dipòsit mòbil de contrabandistes, potser, -va dir en Bel Iblis. -No per personificar una nau de guerra Imperial. Portaré un complement mínim a bord abans que deixem el punt de cita.

En Booster es va redreçar en tota la seva alçada.

-Posem una cosa en clar ara mateix, general, -va dir rígidament. -El Ventura Errant és la meva nau. Si jo no la capitanejo, no va enlloc.

Un cop més, en Bel Iblis el va sorprendre.

-És clar, -va dir serenament. -No ho voldria de cap altra manera. Tinc una llançadora esperant; sortirem immediatament.

-Com tu diguis, -va dir en Booster, reprimint el mal pressentiment que, malgrat les aparences, en Bel Iblis encara no havia cedit realment de la manera en què sonava. -Mírax, podries també agafar la meva llançadora i tornar a casa.

En Bel Iblis es va aclarir la gola.

-Què? - demandà sospitosament en Booster.

-Em temo que la Mírax haurà de venir amb nosaltres, -va dir apologèticament en Bel Iblis. -És absolutament vital que mantinguem una completa seguretat en això, i això vol dir que ningú que sàpiga sobre això pot allunyar-se sol.

En Booster es va preparar de nou.

-Si creus que deixaré que la meva filla vingui en una correria contra una base de l'Ubiqtorat?

-Oh, no, de cap manera, -es va afanyar a assegurar-li en Bel Iblis. -Ella i el seu fill es quedaran enrere en el punt de cita amb la tripulació de preparació.

Un cop més, en Booster va tenir el pressentiment que li havien tret d'un cop els blocs en què estava parat.

-Està bé, -va murmurar. -Bé, continuem. Si estàs determinat a anar marxant a una base Imperial, serà millor que comencem els preparatius.

-Sí, -va dir en Bel Iblis. -I deixa’m agrair-te un cop més per la teva ajuda. No et preocupis, tot sortirà bé.

-Sí, -va rondinar en Booster mentre prenia el braç de la Mírax. -Segur.

 Següent