Visió de Futur (XXX)

Anterior

CAPÍTOL 30

Fins i tot tan tard a la nit, l’espaiport de Drev'starn era un bulliciós rusc d'activitat, els vianants i vehicles projectaven llargues ombres sota la brillant llum de les làmpades quan passaven apurats en els seus propis assumptes. La mateixa brillant llum, va pensar en Navett mentre caminava a gambades, que faria de l’espaiport un blanc ideal per a les naus de guerra que orbitaven molt per sobre.

Es va preguntar si aquesta mateixa idea se li havia ocorregut a la resta de la multitud apressada. Potser aquesta era una de les raons per les que anaven precipitadament.

Va arribar a la zona designada i va donar un suau xiulet. Va ser contestat immediatament des d'una pila de baguls de transport a la seva dreta. Donant la volta a la pila, es va trobar en Klif esperant.

-Informa, -va murmurar.

-Estem preparats, -va murmurar en resposta en Klif. -Ella va entrar fa una hora i va apagar les coses. Jo vaig fer un tall en una de les llums per poder fer un acostament.

En Navett va treure un ull al voltant de la vora dels baguls per fer una ullada cautelosa. El Pacificador Sydon de la vella estava rabassudament silenciós en el seu cercle d'aterratge, sense res més que les llums d'estacionament enceses. Una llarga tira d'ombra llançada per una altra pila de caixes portava gairebé fins a la seva escotilla tancada.

-Es veu bé, -va dir. -Què hi ha dels agents de la Nova Rep?

-Bé, eh, aquesta és una pregunta interessant, -va dir en Klif. -Vaig fer una recerca ràpida a l'ordinador de l'espaiport, i segons els seus arxius, s'han anat.

En Navett va arrufar les celles. Se’n van anar? Ara?

-On?

-Ni idea-, va dir en Klif. -Però vaig fer una global de tots dos, el seu registre i l’ID de motor, i no hi ha cap indicació que poguessin haver donat una volta i tornat a aterrar, ni aquí ni en cap altra part de Bothawui.

-Molt interessant, -va murmurar en Navett, acariciant-se la barbeta mentre mirava fixament al Pacificador. -O els hem enganyat completament, o sinó de cop i volta van tenir alguna cosa més urgent a fer. L'Esquadró Murri està a les ordres d’en Bel Iblis en aquests dies, no?

En Klif assentí.

-Creus que en Bel Iblis planeja res?

-Aquest sac caminant de molèstia sempre en planeja alguna, -va grunyir en Navett. -No obstant això, no és problema nostre. Enviarem el missatge a Bastió i deixarem que ells ho dedueixin. Per ara, -va treure el seu blàster de la seva beina oculta -tenim el nostre propi sac de molèstia amb el qual tractar. Anem-hi.

Van esmunyir-se fins l'ombra que els amagava i es van dirigir cap al Pacificador, amb els ulls i orelles alerta davant qualsevol senyal de problemes. No va aparèixer cap abans que arribessin fins la nau, ajupint-se en postures de combat a costats oposats de l'escotilla.

-Obre-la, -va murmurar en Navett, sostenint el blàster preparat mentre intentava mirar a tot arreu alhora. Seria plausible que l’Antilles pogués haver manat a altres agents de la Nova Rep quan van sortir...

Es va sentir el clic ofegat del forçapanys d’en Klif seguit per un suau xiuxiueig, i la part de dalt de l'escotilla girà fàcilment cap al sòl de permacret, la seva superfície de dins formava una rampa. Fent un examen final a l'àrea, en Navett es va alçar de la seva posició i va pujar ràpidament per la rampa a la nau.

Endins hi havia foscor, amb només tènues llums de caminar marcant els corredors. Podia sentir la suau respiració d'en Klif darrere d'ell quan va lliscar cap a la secció d'habitació. Encara no hi havia cap senyal de vida, la vella ja havia d'estar adormida. Va lliscar cap a la primera porta en la línia, la va obrir amb cura...

I abruptament, tot al seu voltant, unes llums fortes es van encendre.

En Navett es va ajupir a l'instant, maleint a sota veu mentre parpellejava contra la sobtada claredat intensa. Hi va haver un cop sord contra les seves espatlles quan en Klif es va deixar caure en una imatge en el mirall de la seva postura ajupida a la seva esquena.

-Aquí no hi ha ningú, -va xiuxiuejar en Klif des del darrere d'ell.

-Aquí no-, va dir en Navett, arrufant les celles mentre els seus ulls s’acabaven d'ajustar a la llum i comprenent que el que havia semblat tan brillant quan es va encendre eren aparentment només les llums normals d'abord.

Cap pistoler, cap arma automàtica, ni tan sols cap flamarada-espurna encegadora de llums defensives. Què estava passant?

-Bona nit, cavallers, -va dir una veu en el tens silenci.

La veu de la vella.

-Klif? -Va xiuxiuejar en Navett, mirant de nou al seu voltant. Encara no hi havia ningú visible en la seva direcció. -Hi ha algú?

-No, no sóc aquí, -li va assegurar netament la veu. -Sóc una gravació. No feriran una petita i innocent gravació, no? - Va esbufegar ella. -Per descomptat, considerant qui són vostès, potser ho farien.

-Allà, -va dir en Klif, assenyalant. Mig amagat darrere d'un conducte de cables hi havia un petit datapad amb una vara de gravació sobresortint.

-Han de pensar que són tan bons, -va continuar la dona. -Caminant amb aquest pas arrogant a plena vista, enganyant als bothans ineptes, eh, això és bastant astut, i en general posant anells al voltant de tots els altres i tot això.

En Navett va caminar fins al datapad. Estava encaixat a l'espai entre el conducte i la paret com si hagués estat deixat allà precipitadament.

D'altra banda, havia estat programat per encendre’s amb les llums...

-Bé, lamento rebentar-los la seva bombolla tan bruscament, -va dir. -Però no són tan llestos com pensen. Ni prop de tan llestos com pensen.

En Navett atrapà la mirada d'en Klif i va assenyalar amb el cap cap als dormitoris. En Klif assentint en resposta i es va esmunyir pel corredor cap al més llunyà. Posant la seva esquena contra una paret, en Navett va apuntar el seu blàster al llarg del corredor que portava a la coberta de vol. Això encara podia no ser res més que una distracció.

-Veuran, vaig parlar amb un parell d'amics aquesta tarda, -va continuar l'enregistrament. -Em van explicar que cada vegada que intenten agafar aquesta gran organització de Venjança, que fa tant soroll, com que s'evapora en res. Cosa així com la bombolla que acabo d'esmentar, res més que aire calent. Aire calent bufat per..., m'atreveixo a dir-ho?,un grapat d'agents Imperials.

Hi va haver un parpelleig de moviment de cua d'ull d’en Navett. Va girar el cap per veure en Klif emergint de l'àrea de dormitori i agitant negativament el cap. Va assenyalar amb el cap en direcció al celler i va alçar les celles interrogativament.

-Així que suposo que això vol dir que és només entre vosaltres i jo, -va dir la vella. -Els meus amics de la Nova Rep han sortit, el que probablement ja saben, i la vasta organització que han estat simulant ser no existeix. Així que. Vostès i jo. Serà divertit.

En Klif estava mirant fixament en Navett, amb un gest esgarriat a la cara.

-De què dimonis està parlant? -va xiuxiuejar. -Està desafiant-nos?

En Navett va arronsar les espatlles.

-Oh, i serveixin-se una mica del celler si volen-, va afegir. -Especialment qui hagi estat que va estar encallat allà fora mirant la meva nau avui. Les esperes encobertes poden donar tanta set. Només tornin a posar tot a la nevera quan hagin acabat, està bé? Bé, els veuré més tard. El que per supòsit no vol dir que vostès em veuran a mi.

Hi va haver un suau clic, i la gravació es va aturar.

-Aquesta dona està guillada, -va declarar en Klif, fent una mirada al voltant. -Té alguna idea en absolut d’amb qui està tractant?

-No ho sé, -va dir en Navett, mirant pensativament el datapad. -Va implicar que sap que som Imperials, però mai va dir ni una vegada quines són les nostres cobertures aquí. O ni tan sols si sap que ja va parlar amb nosaltres.

En Klif va grunyir.

-Llavors està pescant.

-Està pescant, -va assentir en Navett. -Més al punt, està pescant sola. Si tingués alguna prova o suport oficial, hauria tingut quelcom més que només trucs de llums i un enregistrament esperant aquí. Sembla que ara el seu pla és simplement treure'ns de polleguera.

-Llavors què fem? – digué en Klif. –Anar rere d'ella?

En Navett es va fregar la barbeta.

-No, crec que ens retirarem, -va dir lentament. -Si comença de nou a acostar-se massa, podem reconsiderar-ho. Sense l’Antilles i el seu company, no serà tan efectiva.

Mirà pel corredor cap a la coberta de vol.

-Tret que encara estigui en algun lloc aquí intentant veure'ns, -va esmenar, sospesant el seu blàster. -En aquest cas, serà vaporitzada automàticament.

-Ara estàs parlant, -va grunyir en Klif.

-Només vés amb compte, -li va advertir en Navett. -Podria haver preparat algun parany caça babaus.

       

***

Van estar allà una altra hora, passant una malla fina sobre cada part de la nau abans que finalment es rendissin i van marxar. Només tres o quatre vegades després que la gravació es va apagar es van acostar prou al comunicador amagat al datapad perquè la Moranda pogués escoltar alguna cosa del que estaven dient.

En la majoria d'aquests breus retalls, sonaven bastant irritats.

Mirant a través del seu forat d'espia de dins del bagul buit que havia preparat sobre d'una pila d'altres similars a uns cinquanta metres de la seva nau, va veure a dos d'ells escapar-se de nou de l'enrenou d'activitat. Així que havia tingut raó, ella, en Corran i en Wedge. Els Imperials hi eren aquí, i estaven planejant quelcom brut.

I estaven prou sacsejats per estar disposats a arriscar-se a un assassinat just al mig de l’espaiport. Això era molt interessant.

I a menys que la seva oïda li hagués fallat totalment, aquesta conversa descuidada i molt poc professional al costat del seu datapad manipulat li havien donat les seves identitats: els diligents però estúpids propietaris de l’Empori de Mascotes Exoticàlia.

Per descomptat, saber era una cosa. Demostrar-ho era una cosa completament diferent. I possiblement per primera vegada a la vida, el vast buit legal anava a treballar en contra.

Els Imperials ara s'havien unit als vianants a les passarel·les majors, amb postures i passos llargs a meitat de camí entre casuals i decidits. Intel·ligència imperial, probablement, o fins i tot alguna de la gent de la divisió de trucs clandestins de l’Ubiqtorat. De qualsevol manera, definitivament experts que sabien el que estaven fent.

Desafortunadament, el representant de la Nova República a Drev'starn no estaria interessat en res d'això sense proves. Tampoc els bothans.

De fet, ara que ho pensava, probablement encara hi havia un parell de peticions de recerca en contra seva a Bothawui. El que definitivament deixava fora als bothans.

Els Imperials se n'havien anat ara, esvaïts cap a l'entrada oest i probablement sortint de l’espaiport. No obstant això, com la Moranda havia après fa temps, “probablement” mai guanyava el pou del sàbacc o treia a passejar les mascotes. Els seus nous companys de jocs podrien haver estat prou irritats per les seves accions ocultes contra ells per haver deixat enrere seu un situador.

Obrint la seva petaca de butxaca, va prendre un glop del fort licor blau i va consultar el seu crono. Dues hores, potser tres, i hauria de ser segur moure’s.

Prenent un altre glop, va tornar a tancar l'ampolla i es va asseure còmodament contra una de les cantonades del bagul. Havia passat molt temps des que havia tractat amb un oponent d'aquest calibre, i mentre estigués encallada aquí de qualsevol manera, també podria començar a planejar el seu pròxim moviment.

          

***

-És tan bo tornar a sentir la teva veu, Han, -va venir la veu de la Leia per l’altaveu de la Dama Afortunada, i no hi havia manera de no notar l'alleugeriment en el seu to. -He estat tan preocupada per tu.

-Ei, amor, no va ser per tant, -li va assegurar en Han, només adulterant una mica la veritat. Ja hi hauria temps suficient per explicar-li tota la història del seu petit viatge a Bastió quan pogués sostenir-li la mà mentre ho feia.

I a més, l'últim que volia dir en una trucada per l'HoloRed, fins i tot una encriptada, era el fet que el Gran Almirall Thrawn de fet encara era viu.

-El punt és que vam entrar i sortir bé, i estem tornant a casa, -va continuar.

-M'alegra que estiguis fora de perill, -va dir ella, amb una cauta esperança filtrant-se en la veu. -Això significa? Vull dir...

-Ho vam aconseguir, -li va explicar en Han -Almenys, crec que ho vam aconseguir.

Hi va haver una pausa curta.

-Què vol dir això?

-Significa que vam aconseguir el que vam anar a buscar-, va dir en Han. -I tot es veu bé per a mi. Però... bé, hi va haver un parell de complicacions. Deixem-ho en això per ara, està bé?

-Està bé, -va dir ella reticentment. Clarament no estava feliç sobre deixar-ho estar així, però tan conscient com ell de les limitacions de seguretat de l’HoloRed. -Però no vagis a Coruscant. Estic de camí a Bothawui.

-Bothawui?

-Sí, -va dir. -Estava dirigint-me cap a Coruscant quan vaig esbrinar que el president Gàvrisom hi era intentant mitjançar amb tota aquesta qüestió de les flotes de guerra.

-Ah, -va dir en Han, arrufant-li el nas a l'altaveu. Atès que l'havia deixat fa deu dies a Pakrik Minor, ja hauria d'haver estat a Coruscant, no només de camí allà. Havia passat alguna cosa amb aquesta reunió amb Bel Iblis? -El teu visitant es va retardar o alguna cosa? -va preguntar obliquament.

-El visitant va arribar puntualment, -va dir. -Només que no era exactament a qui estava esperant. I jo llavors vaig acabar prenent un petit viatge incidental.

En Han sentí que les seves mans es tancaven a punys.

-Quin tipus de viatge incidental? –li va demanar. Si algú havia intentat fer-li mal de nou...-Estàs bé?

-No, no, estic bé, -es va afanyar a assegurar. -Les coses només van ser diferents del que esperava, això és tot. Tot està relacionat amb per què he de parlar amb Gàvrisom immediatament.

Seguretat de l'HoloRed.

-Sí, està bé, arribarem a Bothawui, -va dir en Han. -Serà un altre parell de dies abans de poder arribar-hi.

-Està bé, -va dir ella. -Jo no arribaré allà fins demà.

En Han va fer una ganyota. Hauria estat millor si ell pogués arribar-hi abans que ella. Per tot el que estava sentint, el cel sobre Bothawui era un punt d'ignició a punt d'esclatar. -Bé, vés amb compte, Leia, està bé?

-El tindré, -li va prometre. -M'alegra molt que estiguis bé. Trucaré a Gàvrisom de seguida i li donaré les bones notícies sobre la teva missió.

-I digues-li que no vaig a donar-li a menys que et prometi algun temps de veritables vacances quan això hagi acabat, -li va advertir en Han.

-Absolutament, -va convenir ella.

-Està bé. T'estimo, Leia.

Gairebé va poder sentir el seu somriure.

-Ho sé, -va dir ella amb la seva broma privada. -Et veuré aviat.

Amb un sospir, en Han apagà el comunicador. Dos dies fins a Bothawui, amb la Leia arribant allà un dia abans que ells. Potser en Lando pogués treure una mica més de velocitat en aquest trasto. Va donar volta la seva cadira.

-I com està la Leia? -va dir en Lando des de la porta del pont.

-Ella està bé, -li va assegurar en Han, estudiant la cara del seu amic. Hi havia una cosa molt desagradable aguaitant allà darrere dels seus ulls. -Encara que sembla que va tenir quelcom més que només un viatge directe a casa des de Pakrik Minor, i hem de canviar el curs a Bothawui per trobar-nos amb ella. Què passa?

-Problemes, -va dir obscurament en Lando, movent el cap per sobre de la seva espatlla. -Vine enrere un minut.

En Lobot i en Moegid estaven esperant a la cambra de control de popa quan ell i en Lando van arribar, asseguts a costats oposats de la taula d'ordinador. En Lobot només es veia com Lobot, però les antenes d’en Moegid s'estaven sacsejant d'una manera que en Han mai havia vist abans en un verpine.

I jaient a la taula entre ells hi havia la Datacard que en Thrawn els hi havia donat.

-No m’ho diguis, -li va advertir mentre en Lando recollia la Datacard i la ficava al lector de l'ordinador. -Vas dir que estava neta.

-Pensem que ho estava-, va dir en Lando, posant el Document de Caamas a la pantalla de traçat gran. -Però llavors a Moegid se li va ocórrer alguna cosa més que provar-ho.- Va apuntar a la pantalla. -Resulta que ha estat alterada.

Una cadena completa de malediccions corellianes van travessar la ment d'en Han. Cap d'elles era adequada per a la situació.

-Alterada com? -va preguntar, només per al registre.

-Has de preguntar-ho? -Va grunyir en Lando. -La llista dels bothans involucrats en l'atac ha estat canviada. L'única cosa que necessitàvem absolutament.

En Han es va acostar, mirant la pantalla.

-Estàs segur, -va preguntar. De nou, només per al registre.

-En Moegid ho està, -va dir en Lando, baixant la vista al verpine. -És un treball magistral, però hi ha alguns trucs que els verpines han desenvolupat al llarg dels anys.- Va apuntar a la pantalla. -Recordes com ens va sorprendre quan el vam examinar per primera vegada i vam veure quantes de les principals famílies bothanes estaven implicades? Bé, ara sabem per què aquests noms hi eren.

-Una coseta per remenar una mica més l'olla, -va dir en Han amb una ganyota. -I per fer que la resta de la Nova República confiï fins i tot menys del que ho fan en el lideratge bothan.

-Aquí ho tens, vell amic.- En Lando va acostar una de les altres cadires i es va asseure. -El que vol dir que estem de nou a la casella de sortida.

En Han es va acostar una cadira per a ell.

-Ni tan sols tenim tanta sort, -va dir displicentment. -Ja li vaig explicar a la Leia que tenim el document.

-No creus que es guardarà aquesta informació per a ella mateixa?

-Normalment sí, -va dir pesadament en Han -Desafortunadament... ja va dir que anava a donar-li les bones notícies a Gàvrisom.

-I ell no s'ho guardarà per si mateix.

En Han va agitar el cap.

-Està a Bothawui, intentant impedir que comenci una guerra. I ell no és del tipus que deixi d'usar alguna eina que té a la seva disposició.

-Així que en altres paraules, anem a presentar-nos a Bothawui amb tots esperant que siguem els herois del dia.- En Lando va agitar el cap. -On és l'emboscada imperial quan la necessites?

-En el teu lloc no faria bromes sobre això, -li va advertir en Han -Pots apostar que en Thrawn mantindrà l'Imperi fora de les nostres esquenes aquesta vegada, però hi ha molta gent del nostre costat que no voldrà veure que els bothans tenen l'oportunitat de treure’s la soga del coll.

En Lando va fer una ganyota de dolor.

-No hi havia pensat en això. Però ara que ho dius... no.

-Què?

-Només estava pensant sobre el que en Thrawn va dir sobre que la gent d’en Fey'lya va robar aquests blàsters de franctirador Xèrrol, -va dir lentament. -Però si estava mentint sobre el Document de Caamas...

-No necessàriament significa que també estigués mentint sobre això, -va dir en Han. -Sigui dit de passada, ni tan sols tenim una prova que en Thrawn va ser qui va canviar aquests noms.

En Lando va esbufegar.

-No creus realment en això, o sí?

-Algú ho plantejarà, -va assenyalar en Han. -Puc garantir-ho això.

En Lando va murmurar alguna cosa a sota veu.

-Això només es torna més i més complicat. Llavors què fem?

En Han va arronsar les espatlles.

-Anirem a Bothawui com està planejat i simularem que res està malament. Potser els bothans realment saben qui va estar involucrat. Si ho fan, potser puguem coaccionar-los a què ho diguin.

-I si no ho saben, o no podem?

En Han es va posar dempeus.

-Tenim dos dies per pensar alguna cosa més. Anem, girem aquest trasto cap a Bothawui.

***

-Això és, -va dir en Tierce amb greu satisfacció, onejant una mà cap a la pantalla. -Han vingut.

-No estic convençut, -va grunyir en Disra, mirant a la imatge millorada per ordinador a la pantalla. -Bé, així que qualsevol qui siguin semblen estar utilitzant tecnologia de caces TIE. Això no demostra res.

-Van passar volant per Bastió, -va assenyalar en Tierce. -Clarament examinant-nos. I mai hem vist res així en cap altra part.

-Això ni tan sols demostra que eren de les Regions Desconegudes, -va esbufegar en Disra. -Molt menys que era en Parck o la Mà d’en Thrawn o qualsevol qui fos.

- I Bastió és on s’informa que en Thrawn va ser vist per última vegada, -va acabar en Tierce amb una nota de finalitat en la veu. -Dubti tot el que vulgui, Sa Excel·lència, però puc dir ara mateix que el pla ha funcionat. Els vells aliats d’en Thrawn finalment estan ensumant la carnada.

-Espero que tingui raó, -va dir en Disra. -Amb l'encesa de Bothawui posposada, i amb en Pellaeon probablement alliberant Vermel de l'Estació Rimcee just en aquest moment...

-Li vaig dir que no es preocupi per això, -va dir en Tierce amb una mica d'aspror. -No hi ha cap forma en què pugui fer-nos mal.

-Qui no pot fer-nos mal? - Va preguntar la veu d’en Flim des de lluny a l'esquerra.

En Disra es va girar per veure en Flim emergint de la porta secreta. L'estafador havia estat fent això molt últimament, ell ho havia notat: aguaitant en silenci per escoltar darrere les portes als seus dos companys. Com si no confiés en ells.

-L'Almirall Pellaeon, -li va dir en Tierce. -Simplement estàvem especulant que ell i el Coronel Vermel probablement vindran en algun punt per demanar una explicació sobre com els hem estat maltractant.

-I també estaven especulant sobre aquesta nau alienígena que va brunzir passant Bastió fa un parell de dies, -digué en Flim. -O anaven a esperar fins que la Mà d’en Thrawn colpegés la porta del palau abans de mencionar-m’ho?

-Puc assegurar-te que el primer que faran no serà presentar-se aquí personalment, -va dir en Tierce. -Aquesta és gent molt astuta, Almirall. El que, considerant la carta que estan sostenint, tenen tot el dret a ser. No, el seu primer contacte serà una transmissió cautelosa des d'alguna part de l'espai profund d’on puguin fer una fugida ràpida si decideixen que cal.

-No veig com ens ajuda això, -va dir fredament en Flim. -D'una manera o altra, encara voldran parlar amb en Thrawn.

-Per descomptat que ho faran, -va explicar pacientment en Tierce. -Però trucant des de fora del planeta em permetran agafar algun missatge per a vostè i treure'ls una mica d'informació útil pel camí. Confiï en mi, Almirall, he estat planejant aquest moment per molt temps.

En Flim va fer una ganyota.

-Això serà molt reconfortant si en Parck veu a través d'això i bombardeja Bastió fins a deixar-lo en ruïnes.

En Tierce va agitar el cap.

-Aquesta gent era extremadament lleial a Thrawn, Almirall, -va dir. -No importa com de cauts i escèptics semblin a la superfície, volen que en Thrawn hagi sobreviscut a Bilbringi. Ets un estafador; segurament entens l'efecte que el pensament desitjós té en un blanc.

-Oh, això és molt útil, -va rondinar en Flim. -També significa que són dues vegades més perillosos quan finalment els hi treus la catifa de sota els seus peus. Parlant de perillós, sap algun de vostès que el General Bel Iblis ha desaparegut?

En Tierce i en Disra van intercanviar mirades.

-De què estàs parlant? -va preguntar en Disra.

-Vam rebre un missatge de l'equip d'assalt a Bothawui fa un parell d'hores, -va dir en Flim, avançant-se i donant un cop a la Datacard de l'escriptori. -Va dir que un parell de pilots de l'Esquadró Murri que havien estat ensumant per allà de sobte es van retirar i van deixar el sistema. Va suggerir que això podria significar que en Bel Iblis planejava alguna cosa.

-Pot ser.-Va assentir en Tierce, caminant fins a l'escriptori i recollint la Datacard. –Deixa-m’ho verificar-ho.

-Ja ho vaig fer, -va dir en Flim, apropant una cadira i asseient-se. -La història oficial és que en Bel Iblis està a Kothlis reunint una força de la Nova República per protegir Bothawui. Però si comences a regirar les dades, no pots trobar cap evidència que estigui enlloc prop de l'espai bothan.

-Com es va assabentar de tot això? –El va interrompre en Disra.

En Flim va alçar les celles en una sorpresa cortesa.

-Sóc el Gran Almirall Thrawn, Sa Excel·lència, -li va recordar. -Vaig trucar a Intel·ligència i vaig preguntar.

-Li van donar un informe escrit? -li va preguntar en Tierce. Ara tenia la Datacard en el seu datapad i l’estava revisant.

-Està al final d'aquest registre, -li va dir en Flim. -Van ajudar-me bastant, en realitat, em van preguntar si m'agradaria que algú fes una passada per Kothlis i veiés el que podien trobar.

-Una pèrdua de temps, -va dir en Tierce, la seva veu començava a sonar una mica estranya. -Si Kothlis és una història de cobertura, en Bel Iblis l'haurà fet massa segellada al buit perquè qualsevol vol pugui veure què passa amb claredat.

-Això és exactament el que els hi vaig dir, -va dir en Flim complaent-se. -Se m'està començant a enganxar una percepció genuïna de tàctiques, si puc dir-ho.

-No t’adulis a tu mateix, -va dir ausentment en Tierce, mirant fixament al datapad. -I en el futur, tingues l'amabilitat de no interactuar amb ningú sense que el Moff Disra o jo estiguem presents. Ara queda't callat i deixa’m a mi pensar.

En Disra mirà la cara del Guàrdia, una sensació desagradable s'arrossegava per ella. En Tierce semblava estar fent això cada vegada més darrerament, quedar-se mirant fixament a l'espai com si estigués en algun tipus de tràngol mentre pensava. Era que la pressió i tensió estaven començant a afectar-lo? O sempre havia estat així i en Disra simplement no ho havia notat?

Abruptament, el cap d’en Tierce es va aixecar.

-Almirall, va dir que la dona D'Ulin havia trucat perquè una de les líders Mistryl vingui a xerrar amb nosaltres?

-Sí, -va dir en Flim. -L'última notícia que tinc, és que estava de camí cap aquí.

-Feu que la D'Ulin es posi en contacte amb ella i li digui que canviï de curs, -el va instruir Tierce. -Digui-li que en canvi ens trobarem amb ella a Yaga Minor.

-Yaga Minor? -va repetir en Disra, arrufant les celles.

-Sí, -va dir en Tierce, esbossant un prim somriure. -Crec que podrem ser capaços de donar-li a les Mistryl una demostració en viu del geni tàctic d’en Thrawn. I ajudar a convèncer al Capità Parck que en Thrawn està de fet de tornada, i donar un cop de porra humiliant a un dels millors i més brillants de Coruscant en el procés.

-Esperi un minut, esperi un minut, -va protestar en Disra. -M'he perdut.

-Crec que està intentant dir-nos que en Bel Iblis serà prou dement per colpejar Yaga Minor, -va dir en Flim, mirant fixament amb òbvia incredulitat en Tierce.

El Guàrdia inclinà lleugerament el cap.

-Molt bé, Almirall. Només que no és dement, és la seva última oportunitat d'evitar una guerra civil. A qui millor que en Bel Iblis podien enviar?

-Crec que en Flim tenia raó la primera vegada, -va dir en Disra. -Està parlant del Document de Caamas, però ja tenen la còpia que li vam donar a Solo i Calrissian.

-Però en Bel Iblis no sap res al respecte.- En Tierce va tocar amb un dit el datapad. -Segons l’informe, es va esvair en aquesta suposada reunió a Kothlis vuit dies abans que aquest traïdor Carib Devist portés les seves dades falsificades a l'estació de l’Ubiqtorat a Parshoone, que va ser com en Solo va trobar Bastió. Assumint que en Bel Iblis ha estat bàsicament fora de contacte amb Coruscant, i aquesta és la situació probable, no sabrà res sobre el viatge d’en Solo a Bastió.

-I què si es comunica abans de partir per a l'atac i li diuen que el suspengui? -va contraposar en Disra.

-Llavors simplement impressionem a les Mistryl amb la mida i el poder d'una base de l’Ubiqtorat Imperial, -va dir en Tierce. -No necessiten saber que estem esperant un atac fins que realment passi.

Va mirar en Flim.

-És una tècnica d'estafa clàssica-, va afegir. -Si el blanc no sap el que se suposa que ha de passar, no pot defraudar-se si no passa.

-Té raó en això, -va convenir en Flim.

-Bé, està bé, -va dir en Disra. -I què si Coruscant canvia d'opinió i envia a Bel Iblis en canvi a atacar Bastió?

En Tierce va arronsar les espatlles.

-Amb quina justificació? Hem donat el Document de Caamas.

-Alterat.

-El que no saben i no tenen manera de demostrar, -li va recordar en Tierce. -El punt és que si en Bel Iblis fa tant com treure el nas en aquest sistema estarà donant-nos una arma de propaganda de la qual es penediran durant anys per venir. Dóna'm alguns holos d'un atac sense provocació de la Nova República a Bastió, i tindré a mil sistemes separant-se de Coruscant només en el primer mes.

-A més, Sa Excel·lència, -va dir en Flim amb un moviment casual de la mà, -fins i tot si en Bel Iblis ataqués Bastió, els tres de nosaltres encara seguiríem fora de perill a Yaga Minor. Llevat que estigui tan aferrat als seus luxes d'aquí que no pugui suportar deixar-los.

-Merament estava assenyalant, -va dir rígidament en Disra, -que veuria malament que en Thrawn estigués en alguna altra banda quan la capital Imperial està sota atac.

-No es preocupi per això, -va dir en Tierce amb un to de finalitat en la veu. -Bel Iblis no colpejarà Bastió, i colpejarà Yaga Minor. I un cop l'haguem derrotat, veurem que el prestigi de l'Imperi s'aixecarà considerablement.

-També podríem finalment empènyer a Coruscant a llançar un atac sense quarter contra nosaltres, -va advertir en Disra.

En Tierce va agitar el cap.

-En cinc dies Coruscant tindrà una guerra civil a les mans, -va dir. -I molt abans que estiguin llestos per tornar una mica d'atenció en aquesta direcció, tindrem a Parck i la Mà d’en Thrawn.

Els seus ulls van reduir.

-I aquest cop, no hi haurà res que pugui aturar-nos. Res en absolut.

***

El corredor era llarg i monòton i gris, delineat amb portes igualment monòtones. Portes tancades, per descomptat, després de tot, aquesta era una presó. Les parets i sostre eren de metall massís, el terra un enreixat metàl·lic que emetia un dringar buit a cada pas.

Certament estaven fent molts d'aquests dringar en aquest moment, va pensar en Pellaeon, escoltant el so fent ressò en les parets mentre caminava a gambades pel corredor cap al lloc de seguretat secundari al final a la volta de la cantonada. De fet, sonava com una desfilada, o com un sobtat xàfec en una teulada de metall prim.

I aquells d'endavant havien notat la commoció. Ja quatre dels guàrdies havien tret caps coberts amb cascos negres girant la cantonada per veure a què es devia la commoció. Dos d'aquests guàrdies encara eren visibles, els altres havien retrocedit fora de vista, probablement per informar a qualsevol que estigués cobrint el lloc de seguretat.

Els altres dos guàrdies havien reaparegut per quan en Pellaeon va arribar a la cantonada, els quatre ara estaven en posició de ferms en completa atenció militar. Sense cap paraula o mirada en Pellaeon travessà el grup i va girar la cantonada.

Quatre guàrdies més estaven en posició de ferms darrere de l'escriptori del lloc de seguretat, tres metres endavant de la porta d'una cel·la amb aspecte de seguretat-addicional. Assegut a l'escriptori, mirant cap a munt a Pellaeon amb una barreja d'incertesa i displicència a la cara, estava un jove Major. Va obrir la boca per parlar.

-Sóc l'Almirall Pellaeon, -el va tallar en Pellaeon. -El Comandant Suprem de la Flota Imperial. Obriu la porta.

La galta del Major va fer una estirada.

-Ho sento, Almirall, però tinc ordres que el presoner sigui mantingut estrictament incomunicat.

Per uns segons en Pellaeon simplement el va mirar, una mirada intensa desenvolupada, esmolada i afinada per llargues dècades de comandament imperial.

-Sóc l'Almirall Pellaeon, -va dir per fi, dient entre dents cada paraula, el seu to era el complement verbal d'aquesta mirada esmolada com un ganivet. Havia estat disposat a donar-los als guàrdies el benefici del dubte, però no tenia ni el temps ni la inclinació per aguantar cap sense sentit en absolut. -El Comandant Suprem de la Flota Imperial. Obriu la porta.

El Major empassà saliva visiblement. Els seus ulls van passar per en Pellaeon a la dotzena d’stormtroopers visibles al corredor darrere d'ell, la seva ment potser va passar als altres dotze stormtroopers a la volta de la cantonada fora de vista sobre els que els seus guàrdies li havien explicat, llavors va tornar reticentment a la cara cap en Pellaeon.

-Les meves ordres vénen del propi Moff Disra, senyor, -va dir, les paraules li sortien amb dificultat.

Al costat d’en Pellaeon, el comandant stormtrooper es va regirar.

-El Moff Disra és un civil, -li va recordar en Pellaeon al Major, donant-li una última oportunitat. -I jo estic revocant aquestes ordres.

El Major respirà acuradament.

-Sí, senyor, -va dir, capitulant per fi. Mig tornant-se, va inclinar el cap a un dels guàrdies.

El guàrdia que també havia estat mirant als stormtroopers i òbviament ja havia fet els càlculs matemàtics, no va mostrar cap vacil·lació en absolut. Caminant ràpidament fins a la porta de la cel·la darrere d'ell, va teclejar el botó que l'obria i es va apartar prolixament al costat.

-Esperi aquí, -li va dir en Pellaeon al comandant stormtrooper, envoltant l'escriptori i entrant a la cel·la, el seu pols colpejava en el seu coll. Si en Disra d'alguna manera se les hagués arreglat per enviar un missatge aquí a través del bloqueig de transmissions i havia ordenat que es desfessin de tots els testimonis...

Assegut a una petita taula, amb una mà de sàbacc solitari parada davant d'ell, el Coronel Vermel va alçar la mirada, els seus ulls es van eixamplar de sorpresa.

-Almirall!- va dir, clarament sense estar segur de creure-ho. -Jo?

Abruptament, es va posar precipitadament dret.

-Coronel Meizh Vermel, Almirall, -va dir enèrgicament. -Demano permís per tornar als meus deures, senyor.

-Permís concedit, Coronel, -va dir en Pellaeon, sense molestar-se a amagar el seu alleujament. -I puc dir com de complagut que estic de trobar-lo amb tan bon aspecte.

-Gràcies, Almirall, -va dir en Vermel, donant el seu propi sospir d'alleujament quan va caminar al voltant de la taula. -Espero que no hagi vingut sol.

-No es preocupi, -li va assegurar greument en Pellaeon, fent-li senyals a Vermel cap a la porta de la cel·la. -No he pres exactament l'Estació Rimcee, però els meus homes estan en posició per fer-ho si qualsevol de la gent d’en Disra s'oposa a la nostra partida.

-Sí, senyor, -va dir en Vermel, llançant-li una mirada rara en resposta. -Tot i això, puc suggerir que ens afanyem?

-Exactament són els meus sentiments, -va convenir en Pellaeon, arrufant les celles. Hi havia hagut alguna cosa en aquesta mirada...

Van passar davant del major i l'estació de guàrdia sense comentaris i es van dirigir al voltant de la cantonada. Els stormtroopers, segons instruccions prèvies d’en Pellaeon, es van posar en formació d'escorta completa amb dotze al front i dotze a la rereguarda.

-No va sonar molt confiat quan va esmentar la gent d’en Disra fa un minut, -va comentar en Pellaeon mentre es dirigien pel llarg corredor.

-Pot no ser l'autoritat d’en Disra a la qual haurà d’oposar-se, Almirall, -va dir en Vermel, movent-se una mica més a prop d’en Pellaeon com si li preocupés que algú més el sentís. -Quan el Capità Dorja em va portar a bord després d'interceptar la meva nau a Morishim, va dir que havia rebut ordres de fer-ho personalment del Gran Almirall Thrawn.

En Pellaeon va sentir que la seva gola s'estrenyia.

-Thrawn.

-Sí, senyor, -va dir en Vermel. -He estat esperant que fos només algun truc d’en Disra. Recordo que vostè va esmentar com de totalment s'oposava en aquestes xerrades de pau. Però en Dorja semblava tan segur.

-Sí, -va murmurar en Pellaeon. -He sentit alguns d'aquests rumors. També s'al·lega que ha estat vist per diverses persones a la Nova República.

En Vermel es va quedar callat un moment.

-Però vostè no l’ha vist realment?

-No, -en Pellaeon va prendre força. -Però crec que ja és hora que ho faci, -va dir. -Si és cert que ha tornat.

-Vostè podria estar en problemes amb ell per treure’m, -va assenyalar reticentment en Vermel, mirant enrere per sobre de la seva espatlla. -Potser seria millor si retorno.

-No, -va dir fermament en Pellaeon. –En Thrawn mai va castigar als seus oficials per fer el que pensaven sincerament que era correcte. Especialment quan no els hi havia donat les ordres o la informació necessària per entendre que no ho era.

Van arribar fins al final del corredor i van girar al nexe de guàrdia principal. Els guàrdies i oficials encara estaven asseguts on en Pellaeon els havia deixat, mirant-los sorruts sota la mirada silenciosament vigilant d'un altre contingent més d’stormtroopers del Quimera.

-No, anem a tornar a Bastió i veure el que el Moff Disra ha de dir sobre tot això, -va continuar quan van travessar el nexe i es van dirigir cap a la badia d'aterratge on estaven atracades les seves llançadores. -Si els rumors són falsos, llavors ja no hem de tenir cap problema amb el Moff Disra. El Comandant Dreyf i jo hem obtingut un joc de datacards, amb l'encriptació personal d’en Disra, ni més ni menys, que mostren tota la seva operació: noms, llocs, i tractes, incloent-hi tots els seus enllaços amb els Pirates Cavrilhu i diversos patrocinadors ombrívols a banda i banda de la frontera.

Va sentir que la seva cara s'enduria.

-I incloent-hi els detalls dels seus intents per incitar la guerra civil dins de la Nova República. Això només hauria de valer-nos molt a qualsevol negociació futura amb Coruscant. Certament mantindrà en Disra apartat durant molt de temps.

-Sí, senyor, -va murmurar en Vermel. -I si els rumors són certs?

En Pellaeon empassà saliva.

-Si els rumors són certs, ens ocuparem d'ells llavors.

En Vermel va assentir.

-Sí, senyor.

-Mentrestant, -va continuar conversadorament en Pellaeon, -el seu últim informe està molt endarrerit. M'agradaria sentir exactament què va passar a Morishim.

Següent