Visió de Futur (VI)

Anterior

CAPÍTOL 6

Va ser en el seu quinzè dia a la foscor de la cova de Nirauan quan la Mara Jade va despertar per descobrir que finalment havia arribat un rescatador.

No era, però, cap dels potencials rescatadors que ella hauria esperat.

Mara?

Es va asseure de sobte al seu llit enrotllable, obrint i parpellejant per reflex els ulls malgrat el fet que en la foscor total no hi havia absolutament res a veure. El sentiment d'algú cridant havia estat sense paraules, però tan clar com si s'hagués pronunciat el seu nom en veu alta. Es va estirar amb la Força...

I quan ho va fer, el sentiment de la seva presència li va arribar surant. La seva presència, i la seva identitat.

Era en Luke.

El to de les emocions d'ell va canviar, la punta d'ansietat que les impregnava es va convertir abruptament en alleujament quan va sentir la seva resposta i va saber que ella estava il·lesa. Un nou toc d'anticipació va fluir a la seva ment, i quan ella es va enfocar va poder sentir una foscor física al voltant d'ell. La millor suposició era que estava a la cova, va decidir ella, probablement obrint-se camí en la seva direcció.

El que desafortunadament significava que la seva anticipació era una mica prematura. Trobar la cova era una cosa; trobar-la a cadascun dins dels seus múltiples racons seria una cosa completament diferent.

Però en Luke ja tenia això cobert. A la seva pregunta sense paraules va venir un renovat sentiment de seguretat d'ell, i tot mentre ella arrufava les celles, va captar la sensació d'altres al seu voltant, éssers als que ell semblava estar seguint. Aparentment, algunes de les criatures semblants a mynocks que l'havien arrossegat aquí en primer lloc estaven actuant com a guies.

Mirà amunt al sostre i les parets al voltant d'ella. Més de les criatures hi eren amunt, mirant-la silenciosament.

-Skywalker està de camí, -va cridar a la foscor. -Estan contents?

Ho estaven. Fins i tot amb la seva frustrant incapacitat per sentir les seves paraules directament, no hi havia cap dubte de l'onada d'excitació que els va recórrer.

-Estic tan complaguda, -va dir ella. Posant-se dreta, va avançar a les palpentes cap al rierol subterrani que borbollava el seu camí a través de la roca a uns metres. Hi havia escollit aquest punt al principi de la seva captivitat com un lloc on tindria aigua disponible, i en els dies posteriors havia après a trobar-lo sense usar la seva vara de llum.

Va arribar fins al rierol, va localitzar la roca plana convenientment situada on deixava la petita ampolla de solució netejadora personal del seu equip de supervivència, i es desvestí del seu vestit de salt. La roba mateixa era una del tipus d'últim model que eren equip estàndard a bord de les naus d’en Karrde i se'ls hi podia netejar la pols i els olis amb facilitat. A la mateixa Mara, malauradament, no: si anava a tenir visites li semblava raonable posar-se presentable.

L'aigua era poc profunda, corria ràpida, i estava gelada. La Mara se la va esquitxar per sobre, intentant que no l'afectés massa el xoc tèrmic. Unes gotes de solució netejadora fregades vigorosament en la pell i el cabell, una altra capbussada agònica en el gèl·lid líquid del rierol per rentar-se, i ja havia acabat. Una brisa, només marginalment més tèbia, fluïa al llarg del mateix camí que l'aigua, i es va quedar parada en aquest corrent per uns minuts, sacsejant-se l'excés d'aigua i desenredant-se el cabell fins que va estar majorment seca. Ficant-se de nou en el seu vestit de salt, va recollir les seves coses i es va dirigir de tornada al seu campament.

Just a temps. Encara estava ordenant de nou el seu equip en els seus nínxols apropiats en el seu paquet quan va captar els primers parpelleigs de llum reflectida contra les parets rocoses i el sostre alt. Va enrotllar el seu llit enrotllable i ficant-lo en el seu paquet, es va asseure en la seva cadira, una altra roca majorment plana, i va esperar.

Va semblar prendre-li una immoderada quantitat de temps abans que la llum movedissa finalment es tornés un Mestre Jedi portant una vara de llum, però quan ho va fer ella finalment va entendre la raó per aquell viatge tan lent. El mateix Luke estava carregant amb el que semblava un equip de supervivència del tipus amb-tot-menys-amortidors-al·luvials que a la gent d’en Karrde li agradava armar, i rodant feixugament però esforçant-se al terra desigual al seu costat estava el seu droide astromecànic R2D2.

-Mara? -va cridar en Luke, amb una veu que feia ressò a través de la cova.

-Aquí estic, -va respondre la Mara, posant-se dempeus i onejant la seva vara de llum. -Segur que es van prendre el seu temps.

-Ho sento, -va dir secament ell, avançant fins a ella. -No vam poder trobar la botiga de lloguer d’airspeeders local i vam haver de caminar. Et veus bé.

-Tu et veus terrible, -va contraposar ella, examinant-lo amb ull crític. La seva jaqueta i el vestit de salt sota d'ella estaven tacats amb brutícia i suor i aquí i allà estaven puntejats amb petits esquinçaments i perforacions. -Quant van haver de caminar, de qualsevol manera? Mig camí al voltant del planeta?

-No, només aproximadament deu quilòmetres, -va dir ell, baixant el paquet de les seves espatlles a terra i passant-se una mà pel cabell. -Però eren precipicis i deserts tot el camí.

-I arços, aparentment, -va afegir la Mara, assenyalant els esquinçaments en el seu vestit de salt. -Vols netejar-te? Hi ha un rierol just allà que no té massa gel surant en ell.

El droide barbotejà.

-Potser més tard, -va dir en Luke. -Com t'han estat tractant?

La Mara va arronsar les espatlles.

-Ambiguament, -va dir. -Al principi vaig pensar que m'estaven mantenint presonera. Però no semblava importar-los si em movia per l'àrea immediata, així que vaig pensar que podia haver estat equivocada. D'altra banda, tampoc em van deixar anar massa lluny en cap direcció, i encara tenen el meu sabre de llum i el blàster que em van treure.

-El teu blàster?

-Sí, el meu blàster, -va dir la Mara, posant un to de “ja n'hi ha prou en la seva veu. Els alienígenes li havien tret les seves dues armes principals, però no havien vist el diminut blàster de respatller arraulit a la pistolera contra el seu avantbraç esquerre. Fins ara no havia tingut ocasió de fer-lo servir, però tampoc volia que en Luke anunciés la seva existència. -I el meu sabre de llum, -va repetir ella. -Així que ara no estic segura de què està passant.

-Sí, els meus guies Qom Jha em van explicar que tens problemes per entendre'ls, -va dir en Luke. Aparentment, havia captat el missatge sobre el blàster. -Em sona que la raó per la qual et van portar aquí va ser per mantenir-te fora de perill.

-Em temia això, -va dir la Mara, sentint que les seves galtes s'escalfaven i esperant que la seva mortificació no fos visible. Ja era bastant dolent que algú hagués hagut de venir tot el camí fins aquí a la vora de l'Espai Desconegut per rescatar-la després que es va colpejar el costat del cap amb aquesta roca. Pitjor encara que hagués de ser en Luke Skywalker, Mestre Jedi que probablement tenia un milió de coses millors que fer amb el seu temps. Però que el “rescat” fos del que era essencialment un improvisat servei de mainadera alienígena era vergonyós més enllà de les paraules.

-No et preocupis per això, -va dir en Luke en veu baixa.

Ella es va posar més fortament vermella.

-Rajos, Skywalker, mantingues-t’hi fora de la meva ment.

Va sentir el rubor de la vergonya per part d'ell per la intrusió involuntària.

-Ho sento, -es va disculpar. -Però no ho vaig voler dir d'aquesta manera. Diuen que necessitaven protegir-te perquè t'estaven perseguint els amenaçadors de la Torre Alta.

La Mara va arrufar les celles, la seva vergonya abruptament oblidada.

-Amenaçadors?

-Aquest és el nom Qom Jha per a ells, -va dir en Luke. -Éssers similars a nosaltres, segons ells, i aliats amb l'Imperi.

-Terrífic, -va murmurar la Mara. Amb la seva atenció enfocada aquests últims dies a la supervivència i l'exploració dels seus voltants, la raó per la qual havia vingut a Nirauan en primer lloc pràcticament s'havia perdut al fons de la seva ment.

Però ara va tornar de cop: la nau espacial misteriosa que ella i en Luke havien descobert aguaitant al voltant de la base dels Pirates Cavrilhu, i la que més tard havia sonat al Destructor Estel·lar privat d’en Booster Térrik. Éssers extraterrestres i tecnologia alienígena, però amb un sabor distintivament Imperial barrejat en el disseny.

-Així que teníem raó, -va dir ella. -Ells estaven caçant Imperials a la base Cavrilhu.

-Està començant a sonar d'aquesta manera, -va dir en Luke. -Encara que no oblidis que només tenim la paraula dels Qom Jha en això. Ens caldrà comprovar-ho per nosaltres mateixos.

-Um.- La Mara el va mirar. -Així que ells poden parlar amb tu, huh?

-A través de la Força, sí.- En Luke va fer una pausa, amb els ulls lleugerament desenfocats com si estigués escoltant un so feble. La Mara es va estirar a la Força, però a part dels grinyols normals de les criatures encara només podia captar les familiars quasi-veus formant gairebé paraules. -No pots sentir això? -va preguntar ell.

-No comprensiblement, -va admetre la Mara. La idea la incomodava gairebé tant com haver de ser rescatada. -Què estan dient?

-De moment, no gaire, -va dir en Luke. -Estan esperant que arribi el seu regatejador. Entenc per una conversa que vaig tenir més d'hora amb un grup anomenat els Qom Qae que aquest és el terme local per al líder o portaveu.

-Ah!- La Mara va arrufar les celles quan una onada de disgust va travessar les quasi-veus. -Capto el sentiment distintiu de què no els hi agraden molt els Qom Qae.

-Sí, ja ho sé, -va convenir en Luke, amb to una mica intranquil. -En realitat, pot ser parcialment per culpa meva. Crec que estan disgustats per què vaig portar a un Qom Qae aquí amb mi.

-No és necessàriament la cosa més intel·ligent que podries haver fet.

-Va passar l'últim parell de dies guiant-me fins aquí, -va dir en Luke, sonant una mica a la defensiva. -Va voler venir dins i veure't, i jo vaig decidir que s’ho havia guanyat. A més, probablement qualsevol cosa que estigui passant involucra als dos grups.

-Podria ser.- La Mara va mirar al voltant d'ells. -On està aquest guia teu?

-Allà dalt en algun lloc, -va dir en Luke, passant el raig de la seva vara de llum pel sostre. Cadascun els Qom Jha semblants a mynocks es va agitar quan el punt de llum va passar, allunyant-se de la llum intensa.

Tots excepte un, una criatura una mica més petita la pell adobada semblava ser d'un color lleugerament diferent al dels éssers arraïmats estretament al voltant d'ell. També al contrari dels altres, que penjaven casualment d'esquerdes o sortints al sostre, aquest estava emperxat feixugament al dret en una roca sortint a la paret.

-És aquest? -va preguntar la Mara.

-Sí, -va dir en Luke, mantenint-hi la llum un moment i llavors retrocedint-la cap a terra. -Es diu Nen Dels Vents.

La Mara va assentir, recordant el seu vol d'arribada a través del canó profund i totes les petites coves que havia notat esquitxant les parets de roca pel camí.

-Suposo que els Qom Qae viuen als penya-segats?

-Allà està la seva niuada, almenys, -va dir en Luke. -El seu pare també és el seu regatejador.

-Tens amics en llocs alts, -va dir la Mara. -Això podria ser-nos útil.

-No estic segur que 'amics' sigui exactament la paraula que hauria usat, -va dir secament en Luke. -Semblen haver fugit amb el meu ala X quan no estava mirant, i Nen Dels Vents no pot o no em vol explicar on se'l van endur. Ha d'haver calgut un gran nombre d'ells per tan sols moure’l.

-Ho van fer, -va dir la Mara amb una ganyota. -Ho sé perquè vaig veure els Qom Jha fer el mateix amb el meu Defensor, arrossegant-lo a la cova a qui sap on. Sembla que tenen més en comú amb els Qom Qae que el que podria agradar-los-hi.

-En realitat, el teu Defensor no està molt lluny, -va dir en Luke. –L’R2 i jo el vam veure en el nostre camí fins aquí. Li va donar un ràpid examen, no semblava estar danyat.

-Això és un alleujament, -va dir la Mara, un petit pes se li va treure de sobre. El Defensor podia ser inútil per portar-la a casa, però sense ell no pot ni eixir del sòl. -Després de tot el que en Karrde va haver de fer per posar les seves mans en ell, em mataria si el perdo. Quan ve ell aquí amb el suport?

En Luke va fer una ganyota de dolor.

-Bé, per ser honest... Li vaig dir que no enviés a ningú més.

La Mara va sentir que la seva boca s'assecava una mica.

-Ho vas fer, -va dir ella, esforçant-se per mantenir la calma en la veu. Si en Luke estava començant a tornar als seus vells hàbits de Jedi omnipotent... -No creus que nosaltres dos prenent a tota una fortalesa plena d'enemics desconeguts és donar-nos massa avantatge, no?

Una mirada estranya va passar per la seva cara.

-No és això en absolut, -va protestar ell. -Només vaig creure que no seria una bona idea que tota una força de batalla vingués a la càrrega al sistema. Especialment atès que no sabíem si tu eres una presonera o no.

-Suposo que això té sentit, -va concedir la Mara, els nusos es van afluixar una mica. -Suposo que això significa que tampoc tens un Creuer Estel·lar aguaitant en el sistema exterior?

-Dubto que la Nova República pogués donar-me ni tan sols un transport armat ara mateix, -va dir en Luke, amb expressió que es va tornar austera. -Les coses estan posant-se molt lletges allà fora.

-Deixa’m endevinar. Caamas i els bothans?

-Caamas, els bothans, i mil mons que fan servir a Caamas com una excusa per lluitar per velles rancúnies contra els seus veïns, -li va explicar. -I francament, estic començant a preguntar-me si hi ha alguna manera d'aturar-lo en absolut.

-Quina idea tan alegre, -va grunyir la Mara. -Ocupem-nos d'un problema a la vegada, està bé? Començant per confirmar que aquests amenaçadors són els mateixos que estem buscant. Vam creure veure una d'aquestes naus alienígenes en el seu camí d'entrada quan vam sortir de la velocitat de la llum, però estava massa lluny per fer una identificació positiva.

-Oh, són els mateixos, -li va assegurar en Luke. -Dos d'ells es van oferir a escortar-me fins a terra, i llavors van intentar enderrocar-me.

La Mara va fer una ganyota.

-Suposo que això diu de quin costat estan.

-No necessàriament, -la va prevenir en Luke. -O almenys, no permanentment. Podríem poder persuadir-los... espera un segon. El regatejador és aquí.

La Mara va assentir; ja havia sentit l'anticipació que fluïa anticipant-se a la nova arribada.

-Hauràs de traduir, -li va dir ella. -Desitjaria poder sentir-los per mi mateixa.

-Això segur que faria les coses més fàcils, -va convenir en Luke, arrugant el front pensant. -Em pregunto si, vine, dóna'm la teva mà.

-La meva mà? -va repetir la Mara, arrufant les celles, mentre estenia la mà esquerra cap a ell.

-Jo puc sentir-los, -va explicar, prenent la seva mà amb la dreta i agafant-la fermament, -i podem sentir-nos entre nosaltres. Si podem fer aquest vincle prou fort...

-Val la pena intentar-ho, -va convenir la Mara, estirant-se a la Força. Les comunicacions dels alienígenes estaven de fet més clares ara, com paraules murmurades sota dels grinyols només una mica massa suaus per sentir-les. Es va estirar més fort, arrufant les celles de concentració.

-Intentem això, -va dir en Luke, apropant-se al seu costat i tornant-se per mirar en la mateixa direcció que ella. Canviant la seva mà de la seva dreta a l'esquerra, va lliscar el seu braç dret al voltant de la cintura i es va inclinar per tocar el costat del seu cap contra el seu.

I en aquell moment, com una pantalla defectuosa en què l’auto-sintonia acabés d’encendre’s, els vagues sons i sensacions que havia estat captant durant les últimes dues setmanes abruptament es van unir en paraules.

-El regatejador per aquesta niuada dels Qom Jha, les paraules van fluir a través de la seva ment. Sóc conegut com el Menjador De Grimpadors de Foc. Els Qom Jha ens alegrem de què per fi hagis vingut a nosaltres.

-Nosaltres ens alegrem de ser aquí, -va dir greument en Luke. -Jo sóc en Luke Skywalker, com ja sembles saber. Aquesta és la meva amiga i aliada, la Mara Jade.

Una onada d'emoció va passejar per la càmera.

Per què la portes aquí a nosaltres, Mestre Caminant Del Cel? Li va demandar Menjador De Grimpadors de Foc, amb una rara espècie de cautela en el seu to.

En Luke va arrufar les celles.

-Jo no la vaig portar, ella va venir per la seva pròpia iniciativa. Hi ha algun problema?

No vas prestar atenció al nostre missatge respecte en aquest Panteix De Mara? -Va preguntar Menjador De Grimpadors De Foc. Segurament ja l’has d'haver rebut.

-No he rebut cap missatge de vostès, -va dir en Luke. -Quan i on va ser enviat?

No entenc, va dir Menjador De Grimpadors De Foc, sonant cautelós ara. Què vols dir amb cap missatge?

-Vull dir cap missatge, -va dir en Luke. -Mai havia sentit parlar de vosaltres o d'aquest món fins que els amics de la Mara em van explicar sobre la seva captura.

Però els missatges han estat enviats, va insistir Menjador De Grimpadors De Foc. Així va ser promès pel regatejador dels Qom Qaida

Es va interrompre, les seves ales van aletejar ominosament.

Tu? Qom Qae, -va dir entre dents. Avança't i parla en defensa de la teva niuada.

Hi va haver una sobtada commoció al voltant de la secció de la paret on Nen Dels Vents s'havia emperxat. La Mara va girar la seva vara de llum en aquella direcció, just a temps per veure al petit Qom Qae deixar-se caure cap a terra per evitar a tres Qom Jha que estaven intentant tirar-se damunt d'ell. Va alterar la seva direcció cap a ell; canviant de direcció ell mateix, Nen Dels Vents va traçar una corba cap amunt i fins a una ampla esquerda a la paret oposada a prop del sostre.

-Deixin-lo tranquil!-va advertir asprament en Luke. -És només un nen.

És un Qom Qae, -va renyar el regatejador mentre Nen Dels Vents es capbussava de cap a l'esquerda. Càrrega amb la responsabilitat de les traïcions de la niuada.

En Luke va deixar anar la mà de la Mara i es va allunyar un pas llarg.

-No li faran mal ni el turmentaran, -va dir en un to de comando, les seves paraules puntuades per l’espetec-xiuxiueig i la brillant fulla verda del seu sabre de llum. -Deixin-lo tranquil, i jo li faré les preguntes.

Un Jedi amb el seu sabre de llum encès, en l'experiència de la Mara, era una imatge que normalment feia que els éssers conscients fessin una pausa per un o dos moments de sòbria reflexió. Els Qom Jha o no entenien, o no els importava, o sinó assumien que cinc metres d'espai vertical serien una protecció adequada contra l'arma resplendent sota d'ells. A la llum verda la Mara podia veure a Nen Dels Vents intentant apinyar-se més endins en la limitada protecció de l'esquerda, les seves urpes apunyalant ineficaçment cap als tres Qom Jha que voleiaven al seu voltant. Una petició mig sentida del regatejador, que ja no era comprensible ara que en Luke s'havia separat d'ella, i un altre grup de Qom Jha es va separar del sostre i es va moure cap a la confrontació.

I era temps, va decidir ella, de recordar-los als alienígenes exactament amb qui era que estaven tractant aquí. Passant la seva vara de llum a la mà esquerra, va treure el seu blàster de seguretat de la seva pistolera a l'avantbraç amb la dreta i va disparar tres trets precisament ubicats a la paret al voltant de l'amagatall de Nen Dels Vents.

Amb un xiscle sobresaltat els Qom Jha atacants es van allunyar dels trets i les estelles voladores de roca, voleiant per un moment abans de penjar-se en noves posicions al sostre lluny del Qom Qae assetjat. Una altra ordre mig sentida del regatejador, i un silenci tens baixà a la caverna.

-Fa un minut el vas anomenar Mestre, -va cridar la Mara cap als alienígenes. -És un Mestre Jedi que ha de ser respectat i obeït, o no?

Hi va haver una successió de quasi-paraules.

-Traducció? -va murmurar la Mara.

-Va dir, 'No ets al lloc de parlar-li així al regatejador dels Qom Jha,'- va explicar en Luke, passant el seu sabre de llum a la mà esquerra i caminant de tornada al seu costat. Mantenint una mirada cautelosa al sostre, va tornar a posar el seu braç al voltant d'ella i va tocar el seu cap amb el seu.

De fet, ara mateix penges agafada de roca que s'esmicola, va venir de nou a la seva ment la veu de Menjador De Grimpadors De Foc. Negues que ets el mateix Panteix De Mara* que un cop va volar amb la niuada de l'Imperi?

El braç d’en Luke va semblar empitjorar a l'esquena de la Mara.

-Què vols dir? -va preguntar cautelosament.

Aquells a la Torre Alta han fet grans insinuacions i regatejos sobre aquest ser, -va dir Menjador De Grimpadors de Foc, amb to fosc. Potser és la nostra confiança en tu la que penja de roca que s'esmicola, Mestre Caminant Del Cel.

-O potser la roca que s'esmicola està sobre els seus propis caps, -va contraposar la Mara abans que en Luke pogués contestar. -Si algun aliat de l'Imperi està parlant sobre mi, és perquè estic a prop del primer lloc en la seva llista d'enemics. O no es van molestar a escoltar tota la conversa?

El regatejador aletejà les seves ales de nou, però aquesta vegada hi havia un toc d'incertesa en el gest.

El seu idioma no és fàcilment comprensible, va concedir. No obstant això ja hem estat traïts una vegada pels Qom Qae, i no volem afegir una traïció a una altra. Mestre Caminant Del Cel, vas dir que forçaries al Qom Qae a parlar en defensa de la seva niuada?

-Vaig dir que li faria preguntes, -va corregir amablement en Luke, apagant el seu sabre de llum. -Nen Dels Vents, baixa aquí.

Hi va haver un moment de vacil·lació, i llavors el Qom Qae va sortir de l'esquerda i es va deixar caure per aterrar en una pedra al costat d’en Luke.

Sóc aquí, Jedi Caminant Del Cel, va dir, mantenint un ull cautelós al sostre.

-Va rebre la teva niuada dels Qom Qae missatges per a mi o per a la Nova República d'aquesta niuada dels Qom Jha? -va preguntar en Luke. -I li va prometre el seu regatejador a Menjador De Grimpadors De Foc que la teva niuada lliuraria aquests missatges?

Nen Dels Vents va semblar encongir les ales per sobre del seu cap, amb un pesat sentiment de culpa nerviós emanant d'ell.

No és el meu lloc regatejar per la meua niuada, va dir ell. Caçador Dels Vents...

Caçador Dels Vents no és aquí, el va interrompre bruscament Menjador De Grimpadors De Foc. Contesta la pregunta.

Nen Dels Vents es va enfonsar més en les seves ales.

És com dius, va concedir reticentment.

-Bé, això és pràctic, -va murmurar la Mara. -Podríem haver sabut d'aquest lloc fa anys.

-Sona d'aquesta forma, -va dir en Luke. -Per què no van ser enviats els missatges, Nen Dels Vents?

Caçador Dels Vents va concloure que no seria segur, va dir el jove Qom Qae. Un Qom Qae necessitaria agafar-se d'una de les màquines voladores dels amenaçadors i suportar un llarg viatge a través del fred i foscor abans que pogués aconseguir-te.

Aquesta no és cap raó per trair els seus regatejos, va dir desdenyosament Menjador De Grimpadors De Foc. Els Qom Qae han volat així a través de la foscor moltes vegades, o això diuen. Admet que va ser la covardia i la por el que va causar la seva traïció.

Vostès els Qom Jha estan fora de perill a les coves, va respondre el foc Nen Dels Vents. Nosaltres els Qom Qae vivim a l'aire lliure.

No ens amenacen a tots els amenaçadors? -Va demandar Menjador De Grimpadors De Foc, aletejant les ales.

Entren els amenaçadors a les coves per buscar venjança als Qom Jha? –va contraposar el jove Qom Qae. La seva venjança cauria només en els Qom Qae.

No van ser els Qom Jha els que van arriscar primer les seves vides intentant esbrinar els plans dels amenaçadors? No continuen els Qom Jha prenent aquests riscos?

Van esbrinar alguna cosa de valor els Qom Jha? No van confondre aquesta amiga i aliada del Jedi Caminant Del Cel amb algú que volava en la niuada dels amenaçadors?

-És suficient-, va dir en Luke a la discussió. -Qualsevol cosa que hagi passat ja ha passat i no pot canviar-se, i intentar delimitar responsabilitats no servirà de res. Està bé, així que els missatges no van ser enviats. Però nosaltres som aquí ara, i estem disposats a ajudar-los.

-La pregunta, -va agregar la Mara, -és si són dignes de la nostra ajuda.

En Luke mig es va tornar per arrufar-li les celles.

-Què estàs...?

-Silenci, -va murmurar ella. -Confia en mi. Bé, Menjador De Grimpadors De Foc?

Hi va haver un altre tens silenci.

Temem als amenaçadors, -el regatejador va concedir gairebé a contracor. Els Qom Jha i Qom Qae volen igual a l'ombra de les seves urpes. Voldríem que se'ns tregui aquesta amenaça, si estan disposats.

-Sí, entenem els seus desitjos, -va dir la Mara. -Però aquesta no és la pregunta. La pregunta és si mereixen la nostra ajuda. I en aquest cas, com pensen demostrar-ho.

Quina prova busques?

-Per començar, necessitarem ajuda per entrar a la Torre Alta, -va dir la Mara. -Suposo que la seva gent ha estat entrant per alguna part d'aquest sistema de coves; necessitarem guies per a aquesta entrada. Després d'això, podem necessitar que alguns de vostès facin interferència o explorin el territori.

El regatejador va aletejar les ales.

La teva petició posarà aquesta niuada en perill.

-La teva petició ens posa en perill, -va contraposar la Mara. -Preferiries que ho cancel·lem tot i ens anem ara mateix?

Hi va haver una conversa breu de fons, massa ràpida o massa alienígena perquè la Mara l’entengués.

-Espero que sàpigues el que estàs fent, -va murmurar en Luke.

-No importa com ho interpretis, necessitarem guies, -va dir la Mara. -De totes maneres, ja he tractat amb aquesta classe de cultura abans. Qualsevol que anomeni al seu líder 'regatejador' espera que li regategin. Oferir fer alguna cosa per a ells gratis i esperar que tornin el gest usualment no funciona. Els fa sospitar, en primer lloc.

Al costat d’en Luke, Nen Dels Vents es va agitar.

Què faràs amb mi ara, Jedi Caminant Del Cel? –va preguntar.

-No et preocupis, -va dir en Luke. -M'asseguraré que puguis sortir fora de perill d'aquí i tornis a la teva niuada.

El Qom Qae va encongir les ales.

No puc tornar.

En Luke va arrufar les celles.

-Per què no?

No m’acceptaran, va dir. He desobeït el regatejador dels Qom Qae, i no em permetrà tornar a unir-me a la niuada.

En Luke va moure el cap al costat.

-No et permetrà tornar a unir-te? -va preguntar significativament. -O no se't permetrà tornar a unir-te sense càstig?

Les emocions del jove alienígena es van agitar bruscament.

Preferiria anar amb vosaltres a la Torre Alta, va dir. Si puc veure directament els perills que representen aquests amenaçadors, els entendré millor. Potser pugui persuadir altres dels Qom Qae per a ajudar-los.

-Com et vaig dir: regatejadors, -va dir irònicament la Mara.

-Sí, estic començant a entendre-ho, -va dir en Luke en el mateix to. -Agraeixo l'oferta, Nen Dels Vents. Però és probable que això sigui molt perillós.

Viatjarà la seva màquina amb vostès?

La Mara va mirar al droide astromecànic, apartat al costat, refilant en silenci per si mateix.

-Aquesta és una bona pregunta, -va convenir ella. -Definitivament ens reduirà la velocitat.

-És cert, però si volem alguna oportunitat d'accedir als sistemes de computadores de la Torre Alta el necessitarem amb nosaltres, -va assenyalar en Luke.

-Assumint que pugui si més no ser compatible amb aquestes xarxes, -va advertir la Mara. -Són alienígenes, saps.

-Sabem que usen tecnologia Imperial en les seves naus espacials, -li va recordar en Luke. -Hi ha bones oportunitats que també tinguin almenys un parell de les nostres computadores allà.

Si la teva màquina viatja amb vostès, per què no puc jo? -va parlar de nou Nen Dels Vents. Un cop estiguem a les llums brillants i l'aire obert de la Torre Alta, jo seria un millor explorador que aquests habitants de coves.

-Excepte que no saps res sobre la Torre Alta, -va dir en Luke. -A més de tot això, considerant la rivalitat entre les vostres dues niuades, no crec que Menjador De Grimpadors De Foc et vulgui furgant en el seu territori més del necessari.

Nen Dels Vents va esponjar les ales.

Llavors potser és temps que aquesta rivalitat acabi, -va dir altivament. Potser és temps que un Qom Qae valent i honorable s'avanci i arregli la roca esmicolada sota de les nostres urpes.

En Luke i la Mara van intercanviar mirades.

-Tu? -es va arriscar en Luke.

Dubtes de la meva sinceritat? –va replicar Nen Dels Vents. De mi, que vaig desafiar el regatejador de la meva pròpia niuada per portar-te aquí?

-No és la teva sinceritat el que qüestionem, -li va assegurar en Luke. –És, bo.

És la meva edat, llavors, -va dir el jove Qom Qae, amb to distintivament ofès ara. No creuen que un nen encara anomenat pel nom del seu pare pugui aconseguir grans gestes.

Abruptament, la Mara va notar que la discussió al sostre havia cessat. Menjador De Grimpadors De Foc i els altres Qom Jha estaven escoltant amb atenció la conversa sota d'ells.

I va pensar que amb un membre d'una niuada rival en el viatge, qualsevol que Menjador De Grimpadors De Foc enviés amb ells s'esforçaria el doble per mostrar quant més útils podien ser els Qom Jha.

-No, no estem preocupats sobre la teva edat, -li va dir ella a Nen Dels Vents. -Després de tot, encara era gairebé una nena quan vaig partir en la meva primera missió per a l'Emperador. En Luke no era més gran quan va començar a volar amb els guerrers de la Rebel·lió.

Podia sentir les celles d’en Luke. Però ell òbviament va entendre el seu to, perquè va assentir en acord.

-Ella té raó, -va explicar al Qom Qae. -A vegades el desig de tenir èxit i la bona disposició per aprendre són més importants que l'edat o l'experiència.

-La part de 'bona disposició per aprendre' significa que obeiràs ordres-, va afegir severament la Mara, -Si un de nosaltres et diu que t'aturis, moguis, ajupis, o surtis del camí, ho fas i fas preguntes després. Entesos?

Obeiré sense preguntar, -va dir Nen Dels Vents, i no hi havia cap dubte en l'exuberància juvenil del seu to. No se’n penediran de la seva decisió.

En Luke va mirar a dalt cap als Qom Jha.

-Els Qom Qae ens han donat els serveis del fill del seu regatejador, -va dir. -Què ofereixen els Qom Jha com a prova del seu propi mèrit?

Serà de fet difícil per als Qom Jha correspondre un regal tan valuós, -va dir Menjador De Grimpadors de Foc, amb una nota distintiva de sarcasme en el seu to. No obstant això, no podem res més que intentar-ho.

Aletejà les ales en una ordre silenciosa, i tres dels Qom Jha es van deixar caure del sostre per aterrar en perxes de roca davant d’en Luke i la Mara.

Fenedor De Pedres, Custodi De les Promeses, i Constructor Amb Enfiladisses tots han desafiat els perills de les cavernes per entrar a la Torre Alta. Ells els guiaran fins allà i els protegiran el millor que puguin dels perills de les cavernes.

-Gràcies, -va dir en Luke, inclinant el cap. -Sembla que els Qom Jha són de fet dignes de la nostra ajuda.

Els Qom Jha estan complaguts de ser considerats així, -va dir Menjador De Grimpadors De Foc. Encara que, el camí és llarg i per a éssers sense vol el viatge fins a l'entrada requerirà diversos cicles del sol. Quan arribin al lloc i estiguin preparats per entrar, envieu un missatge i altres caçadors dels Qom Jha se'ls uniran per servir-los com a protectors.

-Això serà molt útil, -va dir en Luke. -De nou, t'ho agraïm.

-I també voldré el meu blàster i sabre de llum de tornada-, va afegir la Mara.

Et seran retornats de seguida, -va prometre Menjador De Grimpadors De Foc. Parlarem de nou, Mestre Caminant Del Cel. Fins llavors, adéu.

Es va deixar caure del sostre i va desaparèixer voleiant en la foscor més enllà de l'abast de les vares de llum, seguit per la resta dels Qom Jha. Un minut més tard, només van quedar Nen Dels Vents i els seus tres guies Qom Jha.

-Això va semblar funcionar bé, -va comentar la Mara.

-Sí que ho va fer, -va convenir en Luke. -Em penedeixo de tot.

-Et penedeixes de què?

-De qualsevol dubte que pogués haver tingut, -va dir ell. -Vas estar brillant. Quan pots estar a punt per partir?

-Ja estic a punt ara, -va dir la Mara, donant-li una mirada crítica. -Però clar, jo simplement he estat asseguda per aquí durant les últimes dues setmanes sense res a fer excepte comptar roques. La pregunta és si tu estàs preparat per a una caminada o si preferiries prendre't unes hores per descansar primer.

El droide trinà amb sentiment.

-Crec que l’R2 està votant per un descans, -va dir en Luke amb un somriure. El somriure es va esvair. -Però, no, crec que hem de posar-nos en moviment en quan puguem. Ja vas sentir a regatejador, encara tenim un llarg camí per davant.

-I tens un milió de coses millors que fer de tornada a casa, -va dir la Mara, sentint una onada fresca de culpa.

-Jo no vaig dir això, -va dir lleugerament en Luke.

-No vol dir que no sigui veritat, -va grunyir ella. -Mira, si vols sortir-te’n, estic segura que els Qom Jha i jo...?

-No, -va dir ràpidament ell.

Ràpidament, i només una miqueta massa asprament.

-Algú et va trepitjar el peu allà? -va preguntar, mirant-lo curiosament.

Però si hi havia hagut alguna pista en la seva expressió, estava enterrada ara.

-Jo necessito estar aquí-, va dir ell en veu baixa. -No em preguntis per què.

Per uns batecs del cor es van mirar fixament entre si. La Mara es va estirar amb la Força, però les emocions d’en Luke no estaven revelant res més que la seva cara.

-Està bé, -va dir ella per fi. –Deixa’m buscar el meu paquet. Suposo que en Karrde no va pensar a enviar una vara de llum de recanvi amb tu.

-De fet, en va enviar tres, -va dir en Luke, ajupint-se al costat del seu paquet i traient-ne una d'elles d'una butxaca externa. -Ah, i hauria de tornar a omplir aquestes cantimplores abans que sortim. Vas dir que hi havia un rierol proper?

-Està just allà, -va dir la Mara, assenyalant en aquella direcció mentre anava cap al seu paquet i s'ajupia al costat d'ell. -Espera un segon i te’l mostraré.

No, no ho preguntaria, va decidir mentre ajustava els segells. No ara. Però trobaria una forma per plantejar el tema de nou més tard.

Perquè qualsevol cosa que fos, era una cosa que tenia al Luke preocupat. I una cosa que preocupava un Cavaller Jedi era una cosa que de fet mereixia una molt acurada atenció.

-Està bé, -va dir ella, posant-se dempeus i penjant-se el paquet sobre una espatlla. -Segueix-me. I compte on trepitges.

* N. Del T.: A la versió de l’anglès i del castellà era Jaded o Jadeo, en català no hi ha cap paraula que signifiqui alguna cosa amb Jade que és el seu nom i per tant he decidit traduir directament la paraula per Panteix.

Següent