Conquesta (XX)

Anterior

CAPÍTOL 20

En Vua Rapuung va fer que les seves dents carrisquegessin.

-No, ignorant -va grunyir-. Per aquí no.

L'Ànakin ni tan sols el va mirar, va deixar que els seus ulls vaguessin a través dels xiuxiuejants arbres Massassi, buscant ombres que no corresponguessin a les que creava el vent en moure les branques.

Els dos es trobaven a la divisòria d'un cingle. A la dreta de l'Ànakin, una espina dorsal de pedres zigzaguejava muntanya avall; a la seva esquerra, les pedres seguien el seu ascens. El Jedi intentava continuar la marxa pel sender empinat.

-Per què? -preguntà-. Les naus que ens busquen estan per allà -i va assenyalar cap a les terres baixes.

-No hi ha cap «nau» -va tallar en Rapuung.

-Ja m'entens.

-Com saps on es troben, si no pots sentir als yuuzhan vong ni la vida creada per nosaltres?

-Perquè si puc sentir tota la vida nativa d'aquesta selva -va explicar l'Ànakin-. Cada runyip i cada ocell xiuxiuejant, cada stintaril i cada woolamandra. I els que estan allà baix semblen molt agitats. Capto seus centelleigs.

-I bé? Quants voladors? Cinc, sí?

L'Ànakin es va concentrar.

-Crec que si.

-Llavors, es dividiran per seguir una pauta lav peq. Primer, revisaran les terres baixes; després, traçaran arcs fins arribar als punts més alts. Si ens troben aquí, convergiran sobre nosaltres i deixaran anar els escarabats-xarxa.

-Què són els escarabats-xarxa?

-Si aconseguim no quedar aïllats en terreny elevat, mai ho esbrinaràs. Aquesta no és una guerra aèria, Jeedai, i llevat que pensis fortificar aquesta formació rocosa i enfrontar-te a tots els guerrers d'aquesta lluna, una posició elevada és inútil.

-Vull fer una ullada general al paisatge.

-Per què?

-Perquè estem perduts, per això. Perquè no saps on és la base vo... yuuzhan vong igual que un mynock no sap jugar al sàbacc.

-Puc trobar els damuteks dels cuidadors. Però si avancem en línia recta cap a ells, ens tendiran un parany.

-Jo conec aquesta lluna i tu no -va dir l'Ànakin. Es va aturar, mirant amb sospita al guerrer-. Escolta, a propòsit, com em vas trobar?

-Vaig seguir les patrulles de recerca, infidel. Et dirigies directament cap a la teva amiga, oi? És clar que sí. Sense mi, a hores d'ara ja t'haurien capturat deu vegades.

-Sense tu, a hores d'ara ja estaria en aquesta base cuidadora.

-Estic segur -es va burlar en Rapuung. Va tancar els ulls com si escoltés alguna cosa-. Què et diuen els teus sentits Jeedai?

L'Ànakin va arrufar les celles per la concentració.

-Crec que s'han dividit -va dir per fi.

-Puc sentir-los, encara que no tan bé com abans -va confessar en Vua Rapuung-. Hi va haver un temps en que les meves orelles eren... -fregà lleugerament la cicatriu supurant que tenia en un costat del cap. Va grunyir i va deixar caure la mà.

-Descendirem -va ordenar contundent.

-Jo ascendiré -li va contradir l'Ànakin. I va reprendre la marxa pel sender sense mirar enrere. Tot just havia donat trenta passos quan va escoltar el que li semblava una maledicció yuuzhan vong i el so de passos que se li acostaven.

* * *

-Vaja! -rebufà l'Ànakin. Les llàgrimes van inundar els seus ulls.

Es va aixecar sobre la carena, des d'on podia veure els familiars meandres del riu Unnh. Els havia sobrevolat amb la seva nau més de cinquanta vegades, i els coneixia tan bé com qualsevol altre lloc d'aquell món.

Però tot estava canviat. El Gran Temple, que havia estat durant incalculables mil·lennis contemplant el pas de la gent que el va construir, a Jedi lluminosos i foscos, la destrucció de l'Estrella de la Mort, havia desaparegut sense deixar rastre.

En el seu lloc, prop del riu, podien albirar cinc grans edificis de dos pisos d'alçada, amb forma d'estrella de moltes puntes i murs que semblaven molt gruixuts. Probablement contenien diverses càmeres en el seu interior. Els patis interiors estaven oberts al cel; dos d'ells semblaven plens d'aigua i un altre d'un pàl·lid fluid groc. Un altre més contenia estructures en el seu espai central, doms i poliedres de diferents formes, i del mateix color que l'edifici principal. El cinquè era ple de coralites i naus espacials més grans. I n'hi havia moltes.

A més a més, feia la impressió que havien connectat els edificis excavant canals des del riu.

-Hem de baixar abans que ens olorin -va insistir novament en Vua Rapuung.

-Em pensava que aquella cosa amb la que ens vas fregar enganya als ensumadors... o com vulgui que es diguin.

-Provoca confusió i concedeix temps per amagar-nos. Però aquí no hi ha on amagar-se. No podrem enganyar-los.

Això, normalment, és cosa de Jedi, va pensar l'Ànakin. Però no podia ennuvolar la ment d'un yuuzhan vong com no podia ballar a la superfície d'un forat negre.

-Sempre podem ocultar-nos -va dir. El turó estava cobert de matolls. Allà no disposava del dosser arbori que cobria la major part de la superfície de la lluna, però els arbustos creixien per sobre dels seus caps.

-Dels sensors de calor, no -va objectar en Rapuung-. Ni dels escarabats-xarxa. No hi ha aigua.

L'Ànakin va moure el cap pensativament, però en realitat seguia examinant la base cuidadora i gairebé no prestava atenció al yuuzhan vong o a les seves paraules.

-Què són aquestes petites estructures en la part exterior dels edificis, aquestes que sembla que algú hagi escampat a l'atzar i deixat créixer? Semblen barraques.

-No conec aquesta paraula. Però aquí viuen els obrers, els esclaus i els deshonrats.

-El suport de la colònia. Ells fan la feina pesada.

-Si el tizowyrm tradueix correctament, si.

-Sé el que són els obrers i els esclaus, però... què són els deshonrats?

-Els deshonrats són els maleïts pels Déus -va explicar en Rapuung-. Treballen com a esclaus. No val la pena parlar-ne.

-Maleïts com?

-Quan he dit que no val la pena parlar-ne, quina de les meves paraules no has entès?

-D'acord, com vulguis -va sospirar l'Ànakin amb resignació.

-La meva elecció és abandonar aquest turó i baixar en espiral cap a on desapareix la gegant de gas. I de pressa.

-Llavors anirem en direcció contrària! -va protestar el jove-. Només estem a uns pocs quilòmetres de distància!

-Tot el bosc és ple de trampes -va advertir en Rapuung-. I el riu també. Només hi ha un camí segur per a nosaltres, i jo el conec.

-Llavors, digues-me quin és. Convenç-me -L'Ànakin es va aturar bruscament-. Escolta...

-Els sento -va dir en Rapuung assentint amb el cap-. Estan teixint la lav peq. He estat un estúpid per confiar en tu. Penses amb una mica més que el teu cervell -i va prémer els llavis ulcerosos en una expressió de menyspreu.

-Encara no ens han atrapat. Hi ha algun punt feble en aquesta pauta de cerca?

-No.

-Llavors, en crearem una. Aquests voladors que solen utilitzar...

-Els Tsik vai.

-Això mateix. Són iguals que els que vam veure abans?

-Sí.

-Només poden volar en l'atmosfera, oi?

En Rapuung es va mostrar caut.

-Com ho saps?

-M'ha semblat veure-hi com ganyes en els seus costats.

-Correcte.

-Anem-hi, doncs -L'Ànakin va començar a baixar. Per una vegada, en Rapuung el va seguir sense protestar.

L'Ànakin se sentia molt millor. Les tècniques Jedi de curació i relaxació havien fet desaparèixer gran part del seu cansament, i la pell artificial d'en Vua Rapuung, o el que fos allò, semblava haver complert la seva missió amb la ferida de la seva espatlla. Va baixar del turó amb passos molt llargs, ajudat per la Força. En Rapuung amb prou feines podia mantenir-se a la seva alçada, avançant gairebé silenciosament a través de la densa mala herba. Era difícil creure que alguna cosa amb un aspecte tan mortífer fos un ésser sensible.

Molts arbres havien desaparegut, arrasats sens dubte durant alguna de les moltes batalles que havien tingut lloc a la selvàtica lluna des que l'Aliança Rebel establís allí el seu quarter general, abans de l'enfrontament definitiu amb la primera Estrella de la Mort. L'únic que quedava eren els alts matolls. Més lluny, a sota, els arbres formaven un collaret verd que envoltava el turó, i l'Ànakin va comprendre de sobte el que preocupava a Rapuung. El foc sempre ascendia. Si esclatava un incendi, qualsevol que es trobés allà dalt probablement moriria. Si aquests escarabats-xarxa tenien una cosa semblant al foc...

A contracor, va comprendre que en Rapuung tenia raó. L'Ànakin pensava massa sovint com un pilot, per a qui el terreny elevat ho era tot. Ara no era un pilot, era una presa.

Però una presa perillosa, un rycrit salvatge, no un de domat, es va recordar a si mateix, quan va arribar el primer volador tsik vai.

L'Ànakin no va dubtar, sabia el que volia fer. Va temptejar amb la Força una zona de deu metres de radi i va alçar pels aires tot el que no estava fermament unit a terra -fulles, branquetes, pedres... -, llançant-les en forma de cicló contra els esquerdes del costat del volador.

-Estúpid! -va grunyir en Rapuung-. Aquest era el teu pla?

El tsik vai va atacar en picat, i uns cables similars a tentacles van sorgir disparats del seu cos. L'Ànakin els va aconseguir esquivar mantenint alçada la seva barrera. El volador va passar sobre ell sense aturar-se, va descendir una mica més i un tentacle va agafar a Rapuung. El guerrer va saltar, subjectant-se amb les mans a la part superior del tentacle i va començar a escalar per ell amb una expressió ombrívola a la cara plena de cicatrius. Captant la idea, l'Ànakin va intentar fer el mateix però, sense la Força per guiar-lo, sense poder sentir els tentacles alhora que veure'ls, va fallar.

De sobte, el volador va deixar anar un peculiar gemec, i les seves flexibles ales van començar a estremir-se espasmòdicament. El tentacle que sostenia a Rapuung el va deixar anar, i ell va saltar instantàniament a terra. El volador va seguir penjant en l'aire agitant-se.

-Corre. S'aclarirà els pulmons ràpidament -va cridar en Rapuung-. En aquests tsik vai no els han creat nens idiotes, com sembles pensar.

L'Ànakin va acudir al seu costat.

-I els altres voladors?

-Ara saben on som. Sembraran el bosc d'escarabats-xarxa, com et vaig dir.

-Tant de bo m'haguessis dit també quines són aquestes coses.

-Teixeixen fibres d'un arbre a un altre, d'un arbust a un altre. Arriben en onades que se superposen unes a les altres. La primera teixeix les seves fibres i omplen els buits que han deixat les seves predecessores. I es mouen molt de pressa.

-Ep, això no és bo -un pensament va creuar el cap de l'Ànakin-. Quan el volador et va atrapar vas pujar cap a ell pel tentacle. Pretenies capturar-lo?

-No. Vaig creure que podria morir amb glòria i no ignominiosament. Amb les meves mans no hagués pogut forçar l'obertura de la cabina.

-Si poguéssim passar d'alguna manera per sobre de la xarxa...

-Alguns escarabats teixirien fibres en l'aire, les creuarien i les deixarien caure sobre els nostres caps. Només escaparíem si poguéssim volar en aquest mateix moment.

L'Ànakin va detenir la seva carrera en sec.

-Llavors, per què correm? Sigui quina sigui la direcció que prenguem, sempre ens estarem acostant a la xarxa.

-És cert. I si tornem turó amunt, només retardarem l'inevitable. Tens aquesta espasa Jeedai que crema? Podria tallar les fibres.

-No -L'Ànakin mirà turó avall. La línia d'arbres començava a uns cent metres de distància, però des d'on es trobava podia veure les copes dels arbres gronxant-se sota les ratxes de vent i perdent-se en l'horitzó.

Excepte una franja en què romanien immòbils. Va seguir la franja amb la vista i va descobrir que es corbava al voltant del turó.

-Entenc -xiuxiuejà-. No es mouen perquè la xarxa dels escarabats els manté fermament units.

-És possible. La xarxa és molt fina, però les seves fibres són molt resistents.

Mentre l'Ànakin mirava, més i més arbres semblaven immobilitzar-se. I la franja s'eixamplava.

-Aquests escarabats-xarxa ens devoraran?

-Se'ns enganxaran a la carn i seguiran produint fibres, aprofitant algunes de les nostres cèl·lules en el procés. No serà letal.

-Bé. Perquè no passarà.

L'Ànakin es va agenollar i es va treure la motxilla. Després d'un instant de recerca, va trobar el que buscava: cinc bengales de fòsfor.

-Això són armes? Són màquines?

-Podria dir-se que no -va dir l'Ànakin després de pensar una mica-. No les miris directament.

Va encendre una i, usant la Força per aconseguir un arc el més ampli possible, la va llançar turó avall.

Va encendre una altra i va fer el mateix, però en una direcció diferent.

-No ho entenc -va intervenir en Rapuung-. Com detindrà aquesta llum als escarabats-xarxa?

-No ho farà la llum, ho farà el foc. Els escarabats no poden lligar arbres i arbustos que no existeixen.

Va encendre una nova bengala, però quan es preparava per llançar-la en Vua Rapuung li va donar un cop de puny a la cara.

Els orificis nasals de l'Ànakin es van omplir de l'olor metàl·lica de la sang, i va caure a terra abans de poder reaccionar i esmorteir la caiguda. En Rapuung es va situar sobre ell, grunyint com una bèstia, amb els dits garratibats al voltant del seu coll. La seva pudor era agra i malaltissa.

Amb taques dansant davant els seus ulls, l'Ànakin va fer l'únic que podia. Va buscar una pedra mitjançant la Força i la va llançar entre els ulls de l'embogit guerrer. El cap d'en Rapuung va percudir cap enrere i les seves mans es van afluixar. Llavors, l'Ànakin el va colpejar amb tanta força a la barbeta que els seus artells van explotar en una guspira de dolor. El yuuzhan vong caure derrocat, però quan l'Ànakin va aconseguir posar-se dret, en Rapuung ja havia adoptat una posició marcial i estava preparat per enfrontar-s'hi.

-Monstre de sith! -va exclamar l'Ànakin-. Què estàs fent?

-Combustió! -va rugir el yuuzhan vong-. La primera abominació és l'ús del foc creat per una màquina!

-Què?

-Està prohibit, pudent infidel! És que no comprens el que has fet?

-Estàs boig! -va cridar l'Ànakin, mentre es fregava els artells i respirava amb dificultat per la seva adolorida tràquea-. Però si acabes de preguntar-me si podia utilitzar el meu sabre làser! Creus que no és una màquina?

Una mirada d'horror va aparèixer a la cara d'en Rapuung.

-Jo... Sí, sí, m'havia preparat mentalment per això. Però el foc, el primer de tots els pecats...

-Espera -va tallar l'Ànakin-. Això no té sentit, els yuuzhan vong han fet servir contra nosaltres a monstres que escopien foc.

-Les criatures vivents que produeixen flames és una cosa completament diferent! -udolà en Rapuung-. Com t'atreveixes a comparar-les amb el que has fet? És com dir que la mà d'un guerrer yuuzhan vong i l'abominació de metall que porten alguns de vosaltres són iguals perquè totes dues poden empunyar un amfibastó.

L'Ànakin va aspirar profundament abans de respondre.

-Mira, no pretenc comprendre la teva religió. La veritat és que ni tan sols vull fer-ho, però tu has triat combatre al costat d'un infidel contra la teva pròpia gent, oi? I estaves desitjós que utilitzés el meu abominable sabre làser, així que tens dues opcions: accepta el que jo faci o vés pel teu compte... tret que se't passi alguna solució millor pel cap.

-No -va admetre en Rapuung, baixant la mirada-. Ha... ha estat la sorpresa. No ho entens. Els Déus no m'odien, sé que no m'odien i puc demostrar-ho. Però si m'embruto d'aquesta manera, tindran raons per odiar-me! Ah, en què m'he convertit?!

El vent va canviar, i l'acre olor de la vegetació cremant va fer tossir a l'Ànakin. L'última bengala havia caigut a només tres metres de distància, la mala herba estava cremant i el vent bufava en la seva direcció. Estaven a l'estació seca, i la selva cremava molt bé a l'estació seca.

-Serà millor que et decideixis ràpid, Vua Rapuung, o la primera abominació et devorarà viu.

El yuuzhan vong va romandre un llarg instant dret, immòbil, amb el cap baix. Quan el va aixecar, els seus ulls traslluïen de ràbia. L'Ànakin es va tensar, preparant-se per tornar-se a barallar.

-Ella m'ha portat fins aquí -va dir el guerrer-. Aquests pecats recauran sobre ella. Que els Déus la jutgin.

-Això vol dir que podem anar-nos-en? -va preguntar l'Ànakin, veient com el foc que avançava cap a ells. Més enllà, un fum espès s'elevava des del lloc on havien caigut les altres bengales.

-Sí, anem-hi. Encara abraçarem junts el dolor, Jeedai.

* * *

El vent semblava haver-se estabilitzat i bufava constant, així que el foc els va empènyer turó amunt mentre el fum s'arrossegava per terra.

La selva cremava ràpidament.

-La meva opinió sobre tu com a estrateg millora batec a batec -va comentar en Rapuung-. El foc ens empeny directament cap a la xarxa. Podem triar entre ser socarrats per la primera abominació o ser capturats per la xarxa i després socarrats.

-El vent canviarà. El meu pla era seguir la línia del foc i després travessar les cendres. El foc hauria cremat la xarxa i podríem haver sortit a camp obert.

-Llavors, potser després de tot els Déus hagin parlat -va sentenciar en Rapuung. Va tossir violentament a causa del fum, tan espès ja que l'Ànakin tot just veia taques davant els seus ulls. Va recordar que la majoria de les persones que morien en un foc, estaven mortes abans que els hi arribessin les flames.

-Mantingues el cap baix -va suggerir-. El fum tendeix a pujar.

-Arrossegant-me com un tso'asu?

-Si vols viure, si.

-No tinc por de la mort -va protestar en Rapuung-, però la meva venjança no es veurà frustrada. Jo... -es va convulsionar davant un altre atac de tos, va caure a terra, va gatejar desesperadament de quatre grapes i va tornar a esfondrar-se.

-Aixeca't! -El va animar l'Ànakin.

Em Rapuung va tremolar, però no es va moure.

A través del fum, el Jedi va veure com les dents grogues del foc mastegaven tot allò que trobaven al seu pas.

 Següent