CAPÍTOL 13
Des de la llunyana
cabina de popa, l'udol de l'alarma de batalla en el pont del Salvatge Karrde va ser una mica baix,
gairebé subtil. Però la Shada havia estat entrenada per notar coses subtils, i
estava desperta i fora del llit abans que l'udol distant hagués acabat la seva
escala descendent i s'hagués apagat. Tirant-se a sobre la seva túnica i
ficant-se el blàster a la butxaca lateral, es va dirigir cap al pont.
Els corredors
estaven deserts. La Shada accelerà el seu pas, alçant les orelles a la recerca
del soroll d'una batalla o l'esforç dels motors que indicaria una fuita o
evasió. Però la nau estava misteriosament silenciosa, el brunzit estable del
motor i els seus propis passos suaus eren els únics sons que podia sentir.
Endavant, la porta del pont es va obrir lliscant-se quan es va apropar;
ficant-se la mà a la butxaca de la túnica i agafant el seu blàster, va entrar a
la càrrega per la porta.
I es va frenar
lleugerament confosa. La tripulació del pont estava asseguda en les seves
posicions normals, alguns d'ells mirant interrogativament la seva abrupta
entrada. Endavant, fora del finestral, estava passant el cel jaspiat de
l'hiperespai.
-Hola, Shada, -va
dir en Karrde, alçant la mirada del monitor d'enginyeria on ell i en Pormfil
havien estat aparentment consultant alguna cosa. -Vaig pensar que encara
estaves dormint. Què et porta per aquí en aquesta hora?
-La teva alarma de
batalla, què creies? -va contraposar la Shada, fent una altra mirada al
voltant. -Què passa, un simulacre?
-No realment, -va
dir en Karrde, caminant fins a ella. –Les meves disculpes, no vaig creure que
poguessis sentir l'alarma des d’on estaves.
-Escoltar problemes
és part del meu treball, -va dir ella asprament. -Què és aquest “no realment”
un simulacre teu?
-Estem arribant al
sistema Episol i al món Dayark, -va explicar en Karrde. -Hi ha una bona
possibilitat que trobarem algun problema quan sortim de l'hiperespai.
La Shada mirà pel
finestral.
-Aquesta banda
pirata independent de la que en Bombaasa ens va parlar?
-Possiblement, -va
dir en Karrde. -La remor del nostre viatge indubtablement ens ha precedit.
-Per no esmentar la
remor de la teva identitat, -va dir la Shada.
El llavi d’en Karrde
va tremolar.
-De totes maneres,
després d'aquesta nau que vàrem descobrir esperant al nostre punt de canvi de
curs a Jangelle, vaig pensar que el millor era entrar al sistema Episol
preparats.
-Sona raonable, -va
dir la Shada. -Excepte la part sobre no pensar que jo necessitava estar
informada.
-No vaig creure que
hi hagués res que poguessis fer, -va dir lleugerament en Karrde. -Tret que ens
abordin, el que garanteixo que no faran, no hi haurà res de combat mà a mà.
-Mà a mà no és la
meva única àrea d'experiència, -va dir rígidament la Shada. -O no vaig esmentar
que estic totalment qualificada per gestionar aquests turbolàsers teus?
Tot el pont havia
assumit un aire de silenci expectant.
-No, no havies
esmentat això, -va dir en Karrde. -Però a hores d'ara és majorment irrellevant.
Les badies turbolàser estan per necessitat una mica exposades, i si hi ha algun
problema et preferiria aquí on estaràs...bo...
-On estaré fora de
perill? - va acabar per ell la Shada. -Per què, perquè podrien no ser pirates
els que ens esperen allà fora?
En Dankin mig es va
donar la volta al timó per mirar en Karrde. Va obrir la boca com si anés a
parlar, ho va pensar millor, i es va tornar a donar la volta de nou.
-No és Car'das, -va
dir en Karrde, amb veu curosament controlada. -No aquí. Si ell hagués volgut
atacar a distància, ja ho hauria fet. Això vol dir que ha decidit esperar fins
que arribem a Exocron.
-Sempre és bo tenir
alguna cosa d'esperar, -va grunyir la Shada. -En aquest cas, deixa’m agafar un
dels turbolàsers. Jo sóc almenys tan bona com en Balig, probablement millor que
en Xal.
-Podríem posar a Xal
a l'estació de situació, -va murmurar en Dankin.
El llavi d’en Karrde
va tremolar, però ell va assentir.
-Està bé, veurem el
que pots fer. Dankin, digues-li a Xal que torni i es faci càrrec de situació.
H'sishi, com anem de temps?
[Estem a quatre
minuts i mig de la sortida,] va dir la togoriana des de l'estació de sensors,
els seus ulls grocs estudiaven la Shada amb intensitat i sense parpellejar.
-Serà millor que
pugis allà, -En Karrde li va dir a la Shada, assenyalant amb el cap cap a la
porta del pont. -És el turbolàser 2.
-Ja ho sé, -va dir
la Shada. -Avisaré quan estigui a punt.
Tres minuts més tard
ella es va cordar les corretges a la consola de control que enfrontava la gran
bombolla de transpariacer, executant la llista de control de pre-tret i
reprimint els fantasmes de vint anys d'altres batalles similars, primer amb les
Mistryl i llavors amb els contrabandistes d’en Mazzic. En la majoria d'aquestes
batalles havia tingut la suficient sort d'estar en el costat guanyador. En les
altres...
-Shada, parla en
Xal, -la veu de l'home jove va sortir per l'auricular del seu comunicador.
-Llesta?
-Gairebé, -va dir la
Shada, mirant com l'última de les llums d'auto-verificació es posava en verd.
-Sí, llesta.
-Està bé.- Si en Xal
estava molest per haver estat potejat sumàriament del seu lloc, no se li notava
a la veu. -Estigues atenta, estem en el compte regressiu ara. Començant per
deu... ara.
Va escoltar amb
mitja orella el compte enrere, les seves mans descansaven en els controls, els
seus ulls ja van començar el patró de recerca de combat que les seves
instructores Mistryl li havien ensenyat feia tant de temps. El compte va
arribar a zero, el cel jaspiat es va tornar amb una espurna en línies
estel·lars i es van encongir en estrelles.
I amb una terrífica
sacsejada un raig de làser va colpejar de cop al costat del Salvatge Karrde.
[Set blancs
esperant,] va grunyir l’H'sishi, el to de la seva veu li va donar a la Shada la
imatge mental de tot aquest pèl gris i blanc parat de punta. [Naus d'atac
petites-classe Corsari.]
-Nombre i classe
confirmats-, va afegir en Xal. -Cursos?
La recitació de
blancs es va perdre al rugit xiuxiuejant del seu turbolàser quan la Shada girà
l'arma i va disparar. Un dels Corsaris, intentant ficar-se furtivament sota la
badia de càrrega del vaixell de càrrega, va atrapar l'andanada de ple en el seu
flanc esquerre i es va tornar pols amb una espurna. El seu company, esquivant
la majoria dels enderrocs, es va allunyar ferotgement cap a la distància però
només va tenir èxit a volar directe cap a una andanada del turbolàser d’en
Griv. El que quedava de la nau va continuar allunyant-se en una trajectòria
inercial, cremant com una pira fúnebre voladora.
-Dues fora!- bravejà
en Xal. -Que siguin tres.
-Tots quedin atents,
-va dir la veu més tranquil·la d’en Karrde. -Els vam agafar per sorpresa
aquesta vegada. Saben què esperar ara.
La Shada assentí en
acord silenciós, fent una ràpida mirada a la pantalla tàctica. Els quatre
Corsaris que quedaven s'havien retirat, seguint-li el pas al Salvatge Karrde però clarament no massa
ansiosos d'atacar de nou. En Karrde, mentrestant, tenia al vaixell de càrrega
cremant fort per l'espai cap al distant gegant gasós al voltant del qual
Dayark, el món capital de la República Kathol orbitava.
-La meva suposició
és que ho intentaran amb el seu canó d'ions a continuació, -va dir ella. -Podem
gestionar això?
-Fàcilment, -li va
assegurar en Karrde. -Certament un canó d’ions tan petit. Aquí vénen.
Separant-se en
parells, els quatre Corsaris van passar disparats per sobre i sota del Salvatge Karrde, disparant a tota
potència amb els seus canons d'ions. La Shada va disparar una ràpida andanada,
fregant a un d'ells per la part superior abans que les dues naus
desapareguessin darrere de la mola del Salvatge
Karrde.
-Situació? -va
cridar.
-Li vas treure el
seu canó d’ions, -va confirmar en Xal. -Balig, li has tret el seu deflector
posterior.
[Ataquen de nou,] el
va interrompre el grunyit de l’H'sishi. La Shada mirà la pantalla tàctica i va
girar el seu turbolàser cap a on el Corsari més proper hauria d'aparèixer...
L'atacant va girar
al voltant del nucli del Salvatge Karrde,
els seus làsers flamejant inútilment contra el gruix blindatge del vaixell de
càrrega. La Shada i en Balig van respondre el foc, els raigs turbolàser bessons
el van agafar de ple a la proa i el van fer explotar en una brillant flamarada
de llum.
I amb un tro
eixordador alguna cosa va xocar directament contra la bombolla de transpariacer
de la Shada.
-M’han donat!- cridà
la Shada, lluitant contra el sobtat dolor punyent al pit i espatlla dreta.
Xiulava un vent fred al seu voltant quan l'aire s'escapava per la bombolla
rajada. La seva mà dreta estava inutilitzada; amb la mà esquerra es va buscar
la sivella de les corretges, preguntant-se distantment si podria deixar-se anar
i sortir de la badia abans que el buit se l’emportés. Potser ara, per fi, tot
havia finalment acabat...
El vent estava
començant a disminuir quan es va descordar la corretja superior. Un mal senyal.
Va posar la seva mà en la corretja inferior, la seva visió començava a
ennuvolar-se...
I amb un segon cop,
que va sentir més que realment va escoltar, la bombolla i estrelles es van
esvair en una placa de metall gris.
Va parpellejar, però
tot mentre el seu cervell privat d'oxigen intentava deduir què havia passat, un
corrent d'aire que li va tapar les orelles va entrar a la badia, i sobtadament
unes mans estranyes estaven obrint la última de les seves corretges.
-La tenim!- va
cridar una veu incòmodament forta a l'orella. -Però està ferida. Que
l’Annowiskri baixi aquí, ràpid.
-Ja sóc aquí, -va
venir una segona veu de l'altre costat de la Shada. Hi va haver un brunzit
d'alguna cosa en el seu braç...
Va tornar en si
lentament, o almenys lentament per a una Mistryl. Per un moment va romandre
ajaguda en silenci, amb els ulls tancats, mentre avaluava la seva pròpia
situació i condició física. El seu pit i braç dret se sentien vagament
endormiscats, i el cuir cabellut li picava com sempre ho feia després d'una
sessió en un tanc de bacta, però a part d'això se sentia raonablement bé. Pel
so suau d'una respiració sabia que no estava sola, per la manca de sons de fons
de motors o maquinàries semblava que el Salvatge
Karrde havia pogut arribar a Dayark.
Així que encara no
era la fi, i li quedava vida per davant. Una llàstima. Respirant profundament
però silenciosament, va obrir els ulls.
Estava jaient en un
dels tres llits a la badia mèdica del Salvatge
Karrde. Assegut a l'altre costat de la cambra, amb la vista perduda
meditativament fora en l'espai, estava en Karrde.
-He suposar que vam
guanyar? –va preguntar la Shada.
En Karrde es va
sacsejar lleugerament, la seva mirada va tornar a ella.
-Sí, vam guanyar
fàcilment, -va dir. -Com et sents?
-No massa malament,
-va dir ella, movent experimentalment el seu braç dret. A part d'alguna
rigidesa i l'entumiment que ja havia notat, no semblava estar massa malament,
almenys que no intentés moure massa en cap direcció. -El braç necessita una
mica més de treball.
-Sí, l’Annowiskri em
diu que necessitaràs almenys una altra sessió al tanc de bacta, -va dir en
Karrde. -Vaig fer que et traguessin perquè poguessis acompanyar-me en un curt
passeig fora de la nau. Això és, si estàs interessada.
-Per descomptat que
estic interessada, -va dir la Shada. -En quina part de Dayark som?
-A l’espaiport
principal de la ciutat cabdal Rytal Prime, -va dir en Karrde. -Vam aterrar fa
unes dues hores.
La Shada va arrufar
les celles.
-I només vas a
sortir ara? Vaig pensar que teníem pressa.
-La tenim, -va dir
en Karrde. -Però primer vam haver de jugar als amfitrions amb un petit grup
d'inspectors. Es van passar més d'una hora revisant la nau amb el proverbial
cercador de costats plans. Ostensiblement buscant contraban.
-Espero que els
hagis vigilat de prop.
-Molt de prop, -li
va assegurar en Karrde. -De totes maneres, ja s'han anat ara, i Pormfil i
Odonnl estan fent arranjaments per poder reparar la nau. Mentrestant, al
comandant militar de la República Kathol li agradaria tenir una xerrada amb
nosaltres.
-Sens dubte sobre
els nostres atacants.
-Sens dubte, -va
convenir en Karrde. -Potser enfocant-se en com ens les vam arreglar per fer-los
fora amb tan pocs danys.
La Shada va alçar
les celles.
-'Tan pocs danys' és
un terme relatiu, és clar.
En Karrde va fer una
ganyota.
-Em sap greu el que
va passar, Shada.
-Oblida-ho, -el va
interrompre la Shada. Les disculpes sempre la incomodaven, fins i tot quan eren
sinceres. Especialment quan eren sinceres. -Va ser la meva idea, recordes. Així
que, quin és el pla?
-Se suposa que em
trobaré amb un General Jutka en un cafè just fora de l’espaiport, -li va
explicar en Karrde. -Parlen principalment en bàsic aquí, però també hi ha un
contingent de bona mida de colons ithorians, així que vaig pensar de portar a
C3PO en cas que ens trobem amb problemes de traducció.
-Un lloc estrany per
a una reunió oficial, -va comentar la Shada. -Sembla que no saben si volen
estar associats amb nosaltres o no.
-Jo diria que
aquesta lectura ha donat just en el clau, -va convenir en Karrde, mirant-la
pensativament. -La teva comprensió de política és bastant bona, especialment
per a una simple guardaespatlles.
-Mai he dit que fos
simple, -va contraposar la Shada, baixant les cames al costat de la llitera.
-Dóna'm cinc minuts per canviar-me i anirem a veure aquest general.
***
Deu minuts més tard
els tres estaven caminant pel bulliciós carrer que vorejava l’espaiport, en
Karrde i la Shada caminaven costat a costat amb el droide de protocol color
daurat seguint-los nerviosament.
-Els nadius semblen
curiosos, -va comentar la Shada en veu baixa.
En Karrde va
assentir. Ja havia notat les mirades subreptícies dels transeünts ithorians i
les mirades fixes obertes d'alguns dels humans.
-La Mara va informar
que eren una gent acurada però no particularment hostil.
-És bo saber-ho, -va
dir la Shada. -Per descomptat, aquest informe ja té sis anys. Són unes robes
interessants les que estan portant, aquestes jaquetes brillants amb tots
aquests flocs de pelatge a l'atzar encara en elles.
-És cuir de crosh,
-el va identificar en Karrde. -Un animal natiu d'un dels mons a la República
Kathol. Còmode i durable, i aquestes miques de pelatge poden ser deixats a
l'atzar o en qualsevol varietat de patrons. La Mara em va explicar que les
jaquetes de cuir de crosh estaven començant a usar-se quan ella i en Calrissian
van ser aquí; Veig que ha florit en tota una moda des de llavors.
-Probablement perquè
serveix per a la identificació instantània d'estranys, -va dir la Shada,
pessigant el material del seu vestit de salt de bord. -No tenim moltes
oportunitats de barrejar-nos en cap multitud vestint aquests.
-Definitivament hi
ha un gra de veritat en això, -va convenir en Karrde. -Aquesta part de la
galàxia ha estat molt poc visitada per forasters, però han tingut algunes
trobades amb l'Imperi i hi ha hagut alguns esforços per part de la Nova
República d’alinear-los amb el pensament polític actual.
-Una meta en què els
natius no estan interessats?
-No realment, -va
dir en Karrde, fent una mirada pels cartells comercials que s'agitaven inquiets
a la brisa. Alguns d'ells estaven en bàsic, però la majoria estaven en
gliptògrafs ithorians o una escriptura de línies ondulades i punts que no va
reconèixer en absolut. -C3PO, estem buscant un lloc anomenat l’Ithor Loman, -va
dir, fent-li senyals a droide al seu costat. -El veus en algun lloc?
-Sí, Capità Karrde,
està just allà, -va dir C3PO, alçant un braç per apuntar a un cartell blau
escrit en ithorià.
-Em recorda al lloc
d’en Bombaasa a Pèmbric, -va grunyir la Shada. -Saps, Karrde, podries
considerar afegir ocasionalment més gent en aquestes partides de sondeig teves.
-No consideraries
que estic menyspreant les teves habilitats de combat?
-Crec que ja he
demostrat adequadament les meves habilitats de combat, -va contraposar la
Shada. -El punt és que si poses a prou persones al camp a vegades pots impedir
que la baralla comenci en primer lloc.
En Karrde va
assentir, suprimint un somriure.
-Recordaré això.
Després de tu.
Considerant l'hora
primerenca del matí, el cafè semblava extraordinàriament ben poblat, amb dos
nadius ithorians i humans en les seves jaquetes de pell de crosh més un o dos
obvis extraplanetaris com ells. -Alguna idea de quin és el General Jutka? – va
murmurar la Shada.
-Presumeixo que ell
estarà esperant-nos, -va dir en Karrde. -Si no...
Es va interrompre
quan un home baix, prim, amb cabell curt i una elegant jaqueta de pell de crosh
es va aixecar d'una taula propera i va caminar fins a ells.
-Ah, visitants, -va
dir alegrement, amb ulls que espurnejaven d'interès o vessaven bon humor, va
mirar a cada un d'ells de dalt a baix. -Vostès han de ser els que venien a
veure al General Jutka.
-Sí, ho som, -va dir
en Karrde. -I vosté?
-Enadós Needaan
E-Elz, al seu servei, -va dir, fent una breu reverència. -Digueu-me Enadós Nee.
-Un nom interessant,
-va dir en Karrde, mirant-lo. -Aquesta part Enadós sona més aviat com la
designació d'un droide.
-És curiós, de
vegades la gent em confon amb un droide, -va dir Enadós Nee, amb ulls que
espurnejaven encara més. -No puc imaginar per què. Si volen seguir-me, els hi
mostraré la taula del general.
Va partir per entre
les taules sense esperar una resposta, el seu pas tan eixerit com havia estat
el seu discurs.
-Un curiós homenet,
-va comentar C3PO mentre el seguien. -No obstant això, sembla inofensiu.
-Mai confiïs en les
aparences, -li va advertir la Shada. -Personalment, no crec que encaixi en
absolut amb aquest lloc.
-Mantindrem un ull
en ell, -li va dir Karrde. -Aquest ha de ser en Jutka.
Enadós Nee s'havia
aturat al costat d'una taula al fons on un únic home corpulent estava assegut
donant l'esquena a la paret, amb una única beguda. Portava la ja familiar
jaqueta de pell de crosh, però li va semblar a Karrde que estava vagament
incòmode en ella.
-Sí, és un militar,
-va dir la Shada, fent ressò del pensament del propi Karrde mentre Enadós Nee
parlava breument amb l'altre. -Es pot veure que se sent estrany sense el seu
uniforme.
Enadós Nee es va
apartar al costat quan els altres hi van arribar, fent senyals alegrement cap a
l'home voluminós.
-General Jutka, puc
presentar-li als nostres visitants, -va dir, tornant-se de sobte una mica
capcot. -Ho sento? No recordo els seus noms.
-No te'ls vam donar,
-va dir en Karrde. -Pots anomenar-me Capità. Aquesta és la meva amiga Shada i
el meu droide de traducció, C3PO.
El general va
murmurar alguna cosa en un idioma poc familiar.
-Diu que no estava
esperant tota una desfilada teatral, -va traduir servicialment C3PO. -De fet...
-Suficient!-li va
reprendre en Jutka. -Mantinguin callat al seu droide o jo el callaré per
vostès.
-Ai, mare, -grallà C3PO,
donant un pas apressat cap enrere. –Les meves disculpes, general Jutka.
-Vaig dir
mantinguin-lo callat, -el va interrompre Jutka. -No vull haver de dir-ho de
nou. Ara seieu.
-Segur, -va dir en
Karrde, lliscant a una cadira al costat del general i mirant de tornada a C3PO.
Enadós Nee s'havia acostat al costat del droide i l’estava tranquil·litzant en
veu baixa. –Error meu, General. Vaig pensar que era aquí per conversar, no per
a una sèrie d'amenaces.
-Em disculpo si va
tenir aquesta impressió, -va dir obscurament en Jutka, mirant ominosament la
Shada. Ella havia ignorat la seva invitació a seure, movent-se en canvi al
voltant de l'altre costat de la taula per acabar parada efectivament sobre
d'ell, i per un moment en Karrde va pensar que li anava a donar una ordre
terminant de seure. Aparentment s’ho va repensar i va tornar la mirada a
Karrde. -El fet és que vostè és un esvalotador, -va dir. -Els esvalotadors no
són benvinguts en el meu món.
-Això veig, -va dir
en Karrde. -Així que per a la República Kathol estar sota atac pirata és la
marca d'un esvalotador.
Els ulls d’en Jutka
es van estrènyer.
-No em pressioni,
-va advertir. -Sé per qui està volant, la identificació de la seva nau ho deixa
perfectament clar. L'última cosa que vull és acabar al mig d'alguna estúpida
guerra entre Bombaasa i Rei'Kas.
-Rei'Kas? -va
repetir la Shada, amb el to d'algú que acaba de fer una connexió. -El rodià?
-Sí, -va dir en
Jutka, arrufant-li les celles. -Vols dir que no...?
-No, no sabíem quins
eren els nostres amics allà fora, -va confirmar en Karrde. -Moltes gràcies.
Coneixes aquest Rei'Kas, Shada?
-Només per
reputació, -li va explicar la Shada. -Solia ser un líder d'equip d'assalt a la
Cooperativa Esclavista Karazak. Un de bastant bo, aparentment. També era rude,
violent, i viciós, i irritava a pràcticament tots els que treballaven amb ell.
En Karrde va
assentir, sentint la boca assecar-se una mica. Un esclavista viciós, ara al
territori de Car'das. Quants altres delinqüents, es va preguntar, acabaven
també de surar en aquesta cantonada de la galàxia?
-Interessant.
-També és
interessant que el general sabia el seu nom quan ni tan sols Bombaasa ho va
saber-, va afegir la Shada. -Són bons amics, general?
-El meu treball és
protegir la República Kathol, -va dir en Jutka, amb to vibrant de suau amenaça.
-No tinc aquesta responsabilitat cap als forasters que vénen sense que els
cridi i es fiquen amb assumptes que no els incumbeixen.
Pel cua d'ull, en
Karrde va veure que la Shada girava fraccionàriament el cap mentre li donava una
ràpida avaluació a la part principal del cafè.
-Està amenaçant,
general? -va preguntar suaument.
-Estic donant-li una
advertència, -va dir bruscament en Jutka. -Han fet mal a Rei'Kas, i ell no s'ho
prendrà molt bé. Té la seva nau marcada, i mentre estiguin en el seu territori
els perseguirà.
-Tenim moltes
intencions de deixar el seu territori, -li va assegurar en Karrde. -Després que
acabi el meu encàrrec, és clar.
-Com desitgi, -va
dir en Jutka, grunyint mentre aixecava amb esforç el seu cos de la cadira.
-Però li he donat una justa advertència. No ho oblidi.
-No ho faré-, va dir
en Karrde. -Gràcies pel seu temps.
En Jutka va arrufar
les celles un cop i va marxar a l'altre costat del cafè. Obrint la porta d'una
empenta, va sortir sense una sola mirada enrere.
-I aquí és on
Car'das va escollir retirar-se, huh? -va dir la Shada, seient a la cadira que
en Jutka acabava de deixar. -Encantador.
-Controla la teva
veu, -la va amonestar en Karrde, fent una mirada al voltant del cafè. Ningú
semblava estar prestant alguna atenció en particular en aquesta cantonada de la
sala, però les aparences no significaven res. -I dubto que el retir estigués
alguna vegada en els seus plans.
La Shada li va
enviar una mirada sondejant.
-Creus que en
Rei'Kas està treballant per a ell?
En Karrde va
assentir sòbriament.
-Jo diria que això
és completament possible.
Va captar el
moviment dels ulls d'ella i va alçar la vista quan Enadós Nee va acostar una
cadira a la seva taula i es va asseure.
-Van tenir una bona
xerrada amb el general? -va preguntar alegrement. -Això és bo. Molt bo.
Es va inclinar més a
prop a la taula.
-He estat parlant
amb el seu droide, -va dir, baixant conspiratòriament la veu. -Diu que estan
buscant el llegendari món perdut d’Exocron.
En Karrde va mirar
C3PO.
-C3PO?
-Ho sento, senyor,
-va dir el droide, sonant miserable. -No vaig voler revelar res. Ell em va
preguntar si estàvem buscant Exocron, i li ho vaig confirmar sense pensar.
-Si us plau no
culpis al droide, -va dir Enadós Nee. -La teva meta no és un secret. Almenys,
no per a mi. Estàs buscant Jorj Car'das, no?
La Shada li va
disparar una mirada a Karrde des de l'altra banda de la taula.
-C3PO, per què no
vas a la barra i ens aconsegueixes un parell de gots de la beguda local? -va
suggerir ella. -Pel camí, escolta i fixa't si sents algú parlant en rodià.
-Sí, Mestressa
Shada, -va dir el droide, sonant alleujat per l'oportunitat d'escapar. -De
seguida.
Es va allunyar.
-Molt intel·ligent,
-va dir Enadós Nee, somrient-li a la Shada. -Creus que qualsevol espia que en
Rei'Kas pugui haver plantat en la munió del bar parlarà en rodià amb un altre,
eh? Molt intel·ligent, és cert.
-Gràcies, -va dir la
Shada, fixant-li una mirada gairebé intensa. -Estaves explicant-nos sobre Jorj
Car'das.
-Sí, -Enadós Nee es
va regirar per quedar encara més a prop de la taula. -Tenen raó buscant-lo a
Exocron. Aquí és on està.- Va alçar un dit amenaçadorament. -Però Exocron no és
fàcil de trobar. La majoria de la gent a la República Kathol ni tan sols ha
sentit d'ell. La majoria d'aquells que ho han fet creuen que és un mite.
-Això he sentit, -va
dir en Karrde, lluitant contra una sobtada sensació de por. Com va poder Enadós
Nee saber per què estava ell aquí? A menys que, per descomptat, estigués
treballant per en Car'das.
-Explica’m per què
és tan difícil de trobar.
Enadós Nee va
somriure encara més àmpliament.
-No em necessites
per saber això. Ah, però potser la teva amiga no ho sàpiga-, va afegir,
mostrant-li el seu somriure burleta a la Shada. -Són totes les mini-nebuloses i
sortints de gas, veus, que se separen de la Fenedura de Kathol. Tota aquesta
llum i radiació reflectida confon els sensors i comunicacions, això fa molt
difícil trobar qualsevol cosa en absolut. Cercar per tota la regió podria
portar dècades.
-I tu, suposo, pots
estalviar-nos tot aquest esforç? -va preguntar la Shada.
-De fet puc, -va
dir. -Puc portar-te a Exocron. Directe al mateix Car'das, si vols.
Mirà de nou a
Karrde.
-Però només si el
Capità Karrde ho desitja.
Amb un gran esforç,
en Karrde va mantenir la seva expressió. Així que l'homenet també sabia el seu
nom.
-I què ens costaria
aquesta guia?
-Cap cost, -va dir
l’Enadós Nee. -Però tampoc cap 'ens'. Seria només tu i jo.
-Disculpa’m? - va
dir la Shada, alçant un dit. -Només tu i ell? Què hi ha de la resta de nosaltres?
-Haurien d'esperar
aquí, -li va dir l’Enadós Nee. -Em temo que no hi ha una altra manera, la meva
nau només pot portar dues persones.
-Què tal si véns amb
nosaltres i guies la nostra nau? -va preguntar en Karrde.
-Oh, no, -va dir
l’Enadós Nee, amb aspecte sobresaltat. -No podria possiblement fer això.
-Per què no? -va
demanar la Shada. -Perquè en Car'das no vol veure'ns a tots?
L’Enadós Nee va
parpellejar.
-Vaig dir alguna
vegada que en Car'das volia veure a algun de vostès? Mai vaig dir tal cosa.
El que no era el
mateix que dir que en Car'das no li havia demanat que fes l'oferta.
-Si accepto, -va dir
lentament en Karrde, -quan necessitaríem partir?
-Espera un segon,
-va interposar la Shada abans que l’Enadós Nee pogués contestar. -Què vols dir,
que si acceptes? Tu no vols anar sol amb ell.
En Karrde va fer una
ganyota. No, clar que no. Però en algun punt anava a haver d'enfrontar-se a
Car'das. I si aquesta era la millor manera de protegir la seva gent mentre ho
feia...
-Deixa’m posar-ho
d'una altra manera, -va dir la Shada, mirant l’Enadós Nee. -Jo sóc el seu
guardaespatlles, i no vaig a deixar-lo anar tot sol. Ni amb tu ni amb ningú
més. Està clar?
L’Enadós Nee va
estendre les mans amb els palmells cap amunt.
-Però...
Es va interrompre
quan C3PO va reaparèixer i va posar dos pesats gerros de líquid fosc a la
taula.
-Gràcies al Faedor,
-va dir sense alè. -La clientela d'aquest lloc és molt desagradable.
-No ens importa el
color local, -el va interrompre la Shada. -Has sentit alguna cosa en rodià?
-De fet, ho vaig
fer, -va dir el droide, mig girant-se i apuntant cap a una de les taules a
l'altra banda prop de la barra. -Tres homes humans en aquesta taula, si; què
ara està posant-se dempeus?
-Uh, oh, -va
murmurar la Shada, llançant-li una mirada a l’Enadós Nee. –Anem, és hora de
sortir d'aquí.
-No es molestin, -va
dir una veu suaument viciosa des de darrere d’en Karrde.
Lentament, es va
donar la volta. A dues taules de distància, hi havia tres homes asseguts
enfrontant-los.
I els tres esgrimien
els seus blàsters.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada