Visió de Futur (XVII)

Anterior

CAPÍTOL 17

Amb una passada final truncada del sabre de llum, l'últim dels trossos es va desprendre de l'obertura i va caure sorollosament contra el terra rocós.

-Ja està, -va dir en Luke, traient el cap pel forat. -Què creus?

La Mara es va apropar al seu costat i va il·luminar l'obertura amb la seva vara de llum.

-Encara estarà atapeït per al droide, -va dir. -Però crec que servirà.

En Luke mirà enrere per sobre de la seva espatlla, als vuit Qom Jha penjant del sostre del passadís. Sí, serviria. I més important, ara que en Fenedor De Pedres i Custodi De les Promeses havien tornat amb els caçadors Qom Jha que Menjador De Grimpadors de Foc havia promès, s'havien de posar en moviment abans que perdessin algun prestigi als ulls dels seus guies.

O per posar-ho d'una altra manera, abans que perdessin tanta confiança en el Mestre Caminant Del Cel que decidissin fer-se completament enrere d'aquest viatge. No havien dit molt sobre la mort violenta d'en Constructor Amb Enfiladisses, però definitivament estaven evitant l'àrea on el seu amic havia mort.

I tampoc s'estaven sortint del seu camí per ser bons amb Nen Dels Vents. Si ell i la Mara no es posaven en moviment, era probable que hi hagués més dels mateixos problemes dels que ja havien tingut massa.

-Estic d'acord-, va dir, tornant el seu sabre de llum al seu cinturó i caminant fins a l’encongida col·lecció d'articles que havien estat els seus paquets abans que els grimpadors de foc els haguessin agafat. A part de les barres de menjar en el seu envàs de metall, els paquets d'energia de blàster de recanvi i les vares de llum, i una mica de sintesoga, no havia quedat gaire. Els llits enrotllables, la tenda de supervivència, els medpacs, i fins i tot les cobertes detonadores a les magranes tot havia estat arrasat fins a quedar només restes inútils.

-Suposo que només portarem el que ens pugui servir d'alguna cosa?

-Això és el que jo estic fent, -va dir la Mara. Tenia una de les seves caixes de racions oberta i estava repartint les barres entre les diverses butxaques en el seu vestit de salt. -Primera regla dels soldats: concentra't en el menjar.

-Entesos, -va dir en Luke, començant a omplir les seves pròpies butxaques. L’R2 va rodar insegurament fins a ell pel terra desigual i amb un xiulet d'invitació va obrir el compartiment ocult en el seu dom. -Estic posant el que queda de sintesoga a l’R2, -en Luke li va avisar a la Mara, ficant el rotllo al compartiment. -En cas que la necessitis.

-Està bé-, va dir la Mara. -Estic llesta.

 -Jo també-, va dir en Luke, mirant fixament la foscor. -Vols seguir amb el mateix ordre de marxa?

 -Vols dir tu endavant i amb mi darrere ocupant-me de l'equipatge? -Va preguntar la Mara, assenyalant l’R2 amb el cap.

En Luke va sentir que la seva cara s'escalfava.

-Vaig voler dir...

-Ja sé el que vas voler dir, -va dir la Mara, donant-li un somriure tort. -Però tu ets el Jedi, i si hi ha alguna cosa allà dins amb dents grans, tu tens la millor oportunitat de torrar-lo abans que provi sang. Així que. Darrere teu.

En Luke va alçar la vista als Qom Jha que esperaven.

-Segur, -va dir, canviant-se la vara de llum a la mà esquerra i traient el seu sabre de llum. -Estem preparats, Fenedor De Pedres.

Seguiu-me, va dir el Qom Jha, caient del sostre i aletejant cap a la foscor.

Es va fer ràpidament evident que la seva ruta no era tant un passadís sinó mes aviat una esquerda estreta a la roca, en forma de V. En els primers tres passos en Luke es va veure forçat a tornar el seu sabre de llum al seu cinturó i penjar la seva vara de llum de la seva túnica per alliberar les seves mans per ajudar-se a desplaçar-se. Darrere d'ell va poder sentir el continu refilo nerviós de l’R2 i l'ocasional cop ofegat on la Mara el colpejava accidentalment contra una de les parets laterals.

Cada vegada que això passava, havia de reprimir l'impuls d'oferir la seva ajuda. Si la Mara la necessitava, la demanaria. Probablement.

Afortunadament, l'esquerda era de no més de tres metres de llarg, amb una paret groguenca bloquejant l'extrem llunyà.

Aquest és el camí d'entrada, va dir Fenedor De Pedres des d'una perxa en un petit forat a la paret groga a prop del cim. Més enllà d'aquesta paret hi ha la Torre Alta.

-Diria que ja hi som, -va comentar la Mara. -Aquesta paret és definitivament artificial.

-D'acord, -va dir en Luke, encunyant-se en una posició més o menys ferma davant de la paret i traient el seu sabre de llum. -Tu i l’R2 mantingueu-vos enrere.

La paret era bastant prima i, més important, no estava feta de mineral cortosis. Tres ràpids talls de la fulla verda, i tenien la seva entrada.

En Luke es va deixar caure a través de l'obertura, amb el sabre de llum i els sentits Jedi preparats. Més enllà de la paret hi havia una cambra fosca, de sostre alt, increïblement polsegós, que s'estenia més enllà del rang del raig de la seva vara de llum. Espaiats al llarg de les parets a dues altures diferents hi havia nínxols de paret detalladament llaurats que semblava que alguna vegada havien sostingut torxes o llums amb forma de torxes. A sobre dels nínxols, en potser una dotzena d'altres punts al voltant de la sala, altres buits mostraven on seccions de la paret groga s'havien esfondrat del sostre. A part dels nínxols, no hi havia cap altra decoració o mobles.

-No s'assembla a Hijarna, -va murmurar la Mara des del darrere d'ell, onejant la seva pròpia vara de llum al voltant.

-Què? -Va preguntar en Luke.

-Hi ha una fortalesa en ruïnes al planeta Hijarna, -va explicar ella. –En Karrde de vegades la fa servir com un lloc de reunió.

-Sí, va dir alguna cosa sobre això quan el vaig veure a Cejansij, -va dir en Luke. -Va dir que si aquesta fortalesa era com aquella probablement no hauria de preocupar-se per qualsevol atac que pogués llançar a sobre.

-Ell, o la Nova República en general, -va dir greument la Mara. -La fortalesa d’Hijarna està feta d'alguna pedra negra increïblement dura que podria menjar foc turbolàser massiu per esmorzar. -Va assenyalar amb la seva vara de llum. -La meva primera mirada a la Torre Alta des de fora de la boca de la cova em va recordar en aquesta. Però el material de la paret d'aquí no és en res com aquella.

L’R2 va xiular, la seva unitat sensora es va estendre i va rodar d'un costat a un altre com si busqués alguna cosa.

-Això no necessàriament significa alguna cosa, -va assenyalar en Luke, agenollant-se davant del droide i mirant el datapad que havien aparellat per utilitzar-lo com a traductor per als seus comentaris més complicats. -Podrien haver estat construïts per dos grups diferents de la mateixa gent.

-Potser. Què està dient?

-Diu que per les traves no creu que els nínxols de la paret fossin part del disseny original, -va dir en Luke. -Pel que això valgui. -Es va posar dret i va apuntar cap a la part que no havien vist de la cambra. -També diu que hi ha una molt forta font d'energia operant en algun lloc per allà.

-De debò, -va dir la Mara amb interès, donant un pas en aquesta direcció i il·luminant la foscor amb la seva vara de llum. -Anem a fer una ullada.

No! va dir nítidament Custodi De les Promeses des de dalt d’en Luke.

-Espera, -en Luke li va dir a la Mara, alçant la vista. Custodi De les Promeses estava emperxat en un dels nínxols de la paret, amb les ales tremolant d'agitació. -Què està malament? - Va preguntar.

Per allà jeu la destrucció, va dir el Qom Jha. Altres han buscat en aquesta direcció. Cap no ha tornat.

-Diu que hi ha perill en aquesta direcció, -en Luke va traduir per a la Mara. -Específics desconeguts.

-Excepte que menja Qom Jha, presumeixo, -va dir la Mara. -D'altra banda, l'única sortida fora d'aquí ha d'estar en aquesta direcció.

No, hi ha un altre camí, va dir Fenedor De Pedres des d'un dels altres nínxols. -Veniu. -Va volar al costat de la paret a la seva esquerra i es va posar en un dels altres buits sota del sostre. -Per aquí, va dir. Aquí està l'entrada al passatge ocult.

-De debò, -va dir en Luke, sentint que els seus ulls s'estrenyien. El Qom Jha no havia dit res sobre un passatge ocult abans. -I aquest passatge ocult porta a la Torre Alta?

Vine, va dir Fenedor De Pedres. Veuràs.

-Passatge ocult, huh? -Va comentar la Mara mentre creuaven la sala, l’R2 els va seguir rodant darrere d'ells. -No recordo que això fos esmentat abans.

-Jo tampoc- va dir en Luke. -Podria ser només una omissió.

-O un fet estranyament, però convenientment oblidat, -va dir obscurament la Mara.

L’R2 refilà interrogativament.

-Estrany perquè els passatges ocults normalment també tenen sortides ocultes, -li va dir la Mara al droide per sobre de la seva espatlla. -I a menys que els Qom Jha hagin trobat una forma de passar aquestes sortides, no sabrien res més sobre el disseny de la Torre Alta que nosaltres.

-Què hi ha d'això, Fenedor De Pedres? -Va preguntar en Luke. -Tu i la teva gent han entrat, no?

Hem viatjat tot el camí a través del passatge ocult. Va ser la cosa malhumorada contestació. Hi ha llocs on podem veure als amenaçadors i sentir el que estan dient.

-Deixa’m endevinar, -va dir la Mara. -Mai han estat realment dins de la Torre Alta, però estan segurs que podran trobar el seu camí un cop els fem entrar.

-Bàsicament, -va dir pesadament en Luke. -Aparentment, malgrat tots els seus discursos, ningú ha estat realment dins del lloc.

Alguns els Qom Qae han estat endins, va parlar Nen Dels Vents. Jo sé que alguns ho han fet.

En Luke li va arrufar les celles.

-Ho han fet? Qui i quan?

Amics d'altres niuades han entrat des de dalt, va explicar Nen Dels Vents. Però ells sempre han estat fet fora ràpidament, i han vist molt poc.

-De totes maneres, això és aparentment més que el que els Qom Jha han fet, -va dir en Luke, mirant de nou a Fenedor De Pedres. El Qom Jha estava mantenint un tens silenci, però en Luke podia veure que no estava content amb aquesta revelació. -Has estat dins tu mateix, Nen Dels Vents?

No, -va dir. Només amics de la niuada més propera en aquest lloc.

-Quin és el debat? -Va preguntar la Mara.

-Nen Dels Vents diu que alguns els Qom Qae més joves de la regió s'han escapolit dins de les àrees superiors de la Torre Alta, -va dir en Luke. -Però com és que estàs en contacte amb aquests altres, Nen Dels Vents? Vaig pensar que Caçador Dels Vents va dir que els assumptes fora de la seva niuada no els concernien.

No concerneixen als Qom Qae adults, va dir Nen Dels Vents. Però tots els nens poden volar lliurement a on sigui que desitgin.

Ah. Així que els Qom Qae adults eren territorials, però no obstant això els seus nens es barrejaven passant els límits de les niuades com volguessin.

I en el procés interpretaven el paper d'ambaixadors i recol·lectors d'informació informals? Possiblement. Una cosa a recordar si i quan la Nova República decidís fer contacte oficial amb ells.

Al seu costat, la Mara es va aclarir la gola.

-Va alguna part d'aquesta, sens dubte, fascinant conversa pot ajudar-nos a entrar a la Torre Alta?

-No realment, -va convenir en Luke, apartant per ara el besllum de l'estructura social Qom Qae. Caminant fins a la paret groga sota on Fenedor De Pedres estava assegut, va passar una mà exploradora per la superfície. Si hi havia una porta oculta allà, estava molt ben amagada. -Creus que hem de buscar un interruptor, o obrir-la de la manera fàcil?

La resposta de la Mara va ser l'espetec-xiuxiueig del seu sabre de llum.

-Treu-te del camí, -va dir. -Tu, també, Qom Jha.

Fenedor De Pedres aletejà precipitadament cap a un dels nínxols de la paret. Tres ganivetades ràpides, i la Mara havia tallat una obertura de la mida d'un home a la paret. Sostenint el sabre de llum preparat, va saltar al buit i es va ajupir cap a la dreta. En Luke estava just darrere d'ella, ajupint-se a l'esquerra.

Estaven en un passadís estret, de no més d'un metre i mig d'ample, que com la sala darrere d'ells s'estenia cap a la dreta més enllà de l'abast de les seves vares de llum. En l'altra direcció, el passadís acabava en una paret a pocs metres.

I pujant sobre els seus caps des d'aquest extrem hi havia una escala.

-Per aquí, Mara, -va cridar en Luke en veu baixa per sobre de la seva espatlla quan es va dirigir en aquesta direcció. L'escala era estreta, i com el mateix passadís s'estenia més enllà del rang del raig de la seva vara de llum. Sobre el cap a l'esquerra amb prou feines podia veure la insinuació d'un sostre angulós i inclinat: un altre joc de graons, va decidir, probablement connectats amb aquest joc en algun descans que no podia veure més endavant. Elevant-se verticalment al llarg de la vora interior de l'escala hi havia una sèrie de gruixuts cilindres que anaven des de més a baix del nivell del passadís fins a la foscor de dalt.

-Aquest és el nostre camí amunt, -està bé, va dir la Mara al seu costat. -Uh-oh.

-Què? -Va preguntar en Luke, arrufant les celles quan es va estirar amb la Força. No hi havia cap perill que pogués detectar.

-Les escales, -va dir la Mara, amb la seva vara de llum il·luminant cap avall als graons més baixos. -Ara això s'assembla al material de construcció d’Hijarna.

En Luke li va arrufar les celles mirant a baix.

-Hi ha alguna manera d'assegurar-se?

-Un parell de tirs de blàster haurien de ser suficients, -va dir. -Però el soroll probablement arribaria més lluny del que m'agradaria. De qualsevol manera, en aquest moment és irrellevant, no anem a llançar un assalt a gran escala al lloc.

-Correcte, estem per entrar furtivament, -va convenir en Luke. -Sembla que haurem d'anar en fila índia.

-Crec que ja tots estem acostumats a això ara, -va dir la Mara, pujant i baixant la seva vara de llum pels graons. -Em recorda aquell passadís secret que en Palpatine tenia al palau Imperial.

-Em recorda el conducte de servei a Ilic a Nova Cov, -va dir en Luke, recordant aquesta llarga caminada que ell i en Han havien pres per aquelles escales fins a una àrea d'aterratge atapeïda d’Imperials.

-Creus que almenys un d'aquests constructors d'escales secretes tindria alguna vegada la cortesia d'instal·lar un turboascensor, -va dir la Mara, agitant el cap. -O almenys un droide portador.

-Això seria bo, -va convenir en Luke. -Bé, no hi ha més que començar a pujar. Anem.

        

***

Amb l'àrea estreta però relativament oberta endavant i sobre d'ells, en Luke va decidir deixar que Fenedor De Pedres i els seus ajudants Qom Jha prenguessin la davantera, volant amunt i endavant d'ells. En Luke anava darrera, portant al droide per variar, deixant a la Mara i Nen Dels Vents a la rereguarda.

La Mara s'havia queixat una mica sobre això, dient que no estava cansada i podia manejar bé al droide. Però en Luke havia declarat que l'escala era prou segura perquè ell prengués el deure del droide, i havia ignorat les seves queixes.

No és que ella s'hagués queixat massa fort o massa temps. El droide s'havia estat tornant més i més pesat últimament, i ella estava contenta de lliurar-se durant algun temps de la seva càrrega.

-Alguna idea de què són aquests? -li va preguntar al Luke, passant els dits pel primer dels gruixuts cilindres verticals quan va passar al seu costat. Des d’aquesta posició en les escales ara podia veure el primer descans, i un ràpid compte va mostrar que hi havia vint dels cilindres pujant a través del forat. -No semblen conductes de ventilació.

El droide trinà.

-L’R2 diu que són línies d'energia, -li va explicar en Luke. -Probablement porten energia a la Torre Alta des d'aquesta gran font d'energia que va detectar.

-Aquest és un flamejant munt de capacitat, -va dir la Mara, mirant inquieta els cilindres. -Els vint d'ells tenen energia?

El droide refilà de nou.

-Només tres estan actius en aquest moment, -va dir en Luke. -Però els altres encara són funcionals. Porten a armes o generadors d'escuts, potser?

-Jo mateixa m’estava preguntant això.- La Mara va sentir que el seu llavi tremolava. -Des de prop de la boca de la cova es poden veure tres torres alçant-se de la fortalesa: tres intactes i una trencada.

-Sí, recordo això del registre que va portar el Gel Estrellat, -va dir en Luke, la seva veu i emocions tenses. -Suggerir que el tir que va fer caure aquesta torre també podria haver acanalat alguna cosa del barranc pel qual vas volar. És la pedra d’Hijarna tan dura?

-No ho sé, -va dir greument la Mara. -Però la pedra d’Hijarna més disset línies d'energia de generadors d'escut podria fer el truc.

En Luke va xiular suaument, agitant el cap.

-Saps, aquest lloc m’està començant a semblar més inexpugnable a cada minut. No crec que m'agradi això.

-Estic segura que a mi no m'agrada, -va replicar greument la Mara. -Especialment en mans potencialment hostils. Seria pitjor que la Muntanya Tantiss.

Van arribar al descans i l'esperada volta i van continuar cap amunt. Per algun temps la Mara va intentar portar el compte dels graons, però en algun lloc al mig de les dues centenes va deixar l'exercici com inútil.

Havien passat el quart descans quan ella va començar a detectar la presència alienígena.

Es va guardar la sensació pels pròxims minuts fins que va estar segura. Llavors, quan ells van començar a envoltar el cinquè descans, es va ajupir i va atrapar la mirada d’en Luke.

-Luke? - Va murmurar. -Companyia.

-Ja ho sé, -va murmurar en resposta ell. -Els he estat captant per algun temps. Hem d'estar apropant-nos a les parts habitades de la Torre Alta.

-La sensació et sembla en alguna cosa familiar?

-Molt, -li va assegurar. -Són de la mateixa espècie que els pilots que van intentar abatre’m a la meva arribada.

-Mai he estat tan a prop de qualsevol d'aquest grup en particular, -va dir la Mara, un sobtat calfred la va travessar. -Però definitivament he sentit aquesta sensació abans.

En Luke va semblar prendre força.

-Thrawn?

Ella va assentir.

-Thrawn.

Per un llarg moment es van quedar allà en silenci.

-Bé, tu ho vas dir primer, -li va recordar la Mara. -Vas dir que aquest podria ser un grup de la seva gent.

-Comença a semblar d'aquesta manera, -va dir en Luke, alçant la vista i fent senyals cap a ell. -Fenedor De Pedres?

Hi va haver un murmuri d'ales, i el Qom Jha va aletejar fins a un aterratge a l'escala davant d’en Luke.

-Vas dir que hi havia llocs on podíeu veure o sentir l'interior de la Torre Alta, -va dir en Luke. –Com de prop estem del més proper?

Fenedor De Pedres va començar a parlar. Sobtadament cansada d'aquest estat de segona classe seu, la Mara va estendre la mà i va agafar la mà d’en Luke.

No massa lluny, va sentir la veu del Qom Jha fent ressò a través de la ment d’en Luke. Dos girs i una porció més.

-Una porció? -Va preguntar la Mara, arrufant les celles.

-El punt ha d'estar a meitat de camí de les escales, -va dir en Luke, mirant els cilindres que corrien al costat d'ells. -Almenys aquestes línies d'energia haurien d'ajudar-nos a emmascarar les nostres lectures de formes de vida si algú està mirant. Això és convenient.

-També significa que l’R2 tampoc podrà captar molt de res, -va assenyalar la Mara. -No tan convenient.

Però això segurament no serà un problema per a vosaltres, va parlar Nen Dels Vents. Tenen la Força.

-És cert-, va convenir en Luke.

-Alguns més que altres, és clar-, va afegir la Mara, suprimint una ganyota. Com havia fet en aquell viatge feia deu anys a Wayland, en Luke havia estat donant-li instrucció Jedi més o menys sense parar durant tot el viatge a través d'aquestes cavernes. Però malgrat aquests esforços, ella aparentment no estava gens més a prop de sentir aquesta rara comunicació manejada per la Força dels Qom Jha i Qom Qae que el que ho havia estat quan va arribar al planeta en primer lloc.

I estava començant a molestar-la. Estava començant a realment molestar-la. Què havia de fer per penetrar aquesta barrera invisible fins als poders Jedi complets, de qualsevol forma?

No tenia una resposta. En Luke podria tenir-la, però ella no. I segur, per la galàxia, que no anava a preguntar. No de moment, almenys.

Disgustada, li va deixar anar la mà.

-Bé, anem, -grunyí. -Si farem això, fem-ho.

-Correcte, -va dir en Luke. Si hi havia captat el seu sobtat humor agre, no va fer cap comentari al respecte. -Està bé, Fenedor De Pedres, anem. I adverteix a la teva gent que sigui especialment silenciosa des d'aquest punt en endavant.

Van reassumir la pujada, la Mara va seguir darrere d’en Luke, posant un peu davant de l'altre estrictament en pilot automàtic, tota la seva atenció cap a l'exterior mentre s'estirava cap a les presències extraterrestres que s'acostaven cada vegada més. Cap semblava estar molt a prop, però per experiència del passat sabia que amb ments alienígenes poc familiars les distàncies aparents podien ser desencaminants.

Dos trams i un terç de graons més tard, com havia estat promès, van arribar al lloc d'observació de Fenedor De Pedres.

-Està bé, aquesta és una sortida, -va murmurar la Mara, apuntant a l'arc que s'obria al costat de l'escala. D'uns tres metres d'ample i d’un de profunditat, acabava en un panell en forma de porta fet de pedra negra equipat amb una roda de tancament i un parell de desenganxaments manuals. Al centre de la consola hi havia un forat diminut a través del qual brillava un igualment diminut raig de llum vermellosa. -Sembla que s'obre cap a fora.

-Sí, -va murmurar en resposta en Luke, ficant-se en l'arc per fer una ullada més de prop. -Interessant, aquesta roda de tancament. Per què tancar-lo des d'aquest costat?

-Potser era per a l'ús exclusiu de certes parts d'alt-rang que volien deixar fora a tots els altres, -va dir la Mara, estirant-se amb la Força. La presència alienígena encara era penetrant, però encara llunyana. -Si vols fer-ne un intent, aquest probablement és un moment tan bo com qualsevol altre.

-Correcte.- Per un moment en Luke va sostenir la seva cara contra la porta, apuntant a través de l'espiell. Llavors, agafant la roda, la va girar a l'esquerra.

La Mara va fer una ganyota de dolor en anticipació, però el xiscle de metall rovellat que havia esperat no va venir. De fet, el so emmudit li va semblar més com peces de pedra polida que relliscaven fàcilment entre si. En Luke va acabar de girar la roda, llavors va agafar les manetes dels dos desenganxaments.

-Aquí anem, -va murmurar, i va estrènyer.

Qualsevol que hagués dissenyat l'auto-lubricació per a la roda de tancament també havia aparentment dissenyat les frontisses. De nou amb només el feble ressò de pedra contra pedra, la porta es va obrir.

La Mara havia passat l'obertura abans que la porta hagués acabat el seu gir, blàster en mà, i sentits estirats totalment alerta.

Estaven al final d'un corredor prou ample, va veure ella, que s'estirava per potser vint metres abans d'obrir-se en una àrea oberta que semblava un atri amb un ample pilar central que el travessava verticalment del qual es vessava la pàl·lida llum vermellosa. Espaiades al llarg de cada costat del corredor hi havia cinc portes recedides, cadascuna flanquejada per dos dels nínxols de paret dels que havien vist a la sala subterrània. Al contrari d'aquells, però, les seccions superiors d'aquests nínxols estaven brillant amb una suau llum blanca, la il·luminació s'agregava a la vermella menys intensa que venia del pilar de l'atri. El sòl i el sostre del corredor estaven coberts en un intricat patró de diminuts mosaics entrellaçats, mentre que les parets eren d'un contrastant llis metall platejat.

De l'entrada darrere d'ella va venir un suau refilet.

-L’R2 diu que la llum vermella és del mateix espectre que el sol, -va dir en Luke al seu costat. -O estem a prop del sostre o estan conduint la llum aquí baix.

-Suposo que això l'últim, -va dir la Mara. -La decoració és una sorpresa, la fortalesa d’Hijarna no és res més que pedra negra llisa. Et sembla bé una mica de reconeixement?

-Segur, -va dir en Luke. -Fenedor De Pedres, si tu o els altres saben alguna cosa sobre la Torre Alta que no ens hagin explicat, aquest és el moment per fer-ho.

Hi va haver més dels refilets i quasi-parla Qom Jha, i abruptament els vuit d'ells van passar aletejant més enllà de la Mara i es van endinsar pel corredor. Arribant al final, es van separar i es van esvair en direccions diferents.

-Van dir que no saben res més, -en Luke li va explicar a la Mara, -però que estan disposats a descobrir-ho.

-Per tal que no facin que els locals ens caiguin a sobre, -va dir la Mara, apagant la seva vara de llum i ficant-la en una butxaca. -Probablement serà millor que deixis aquí al droide.

-Això estava planejant, -va dir en Luke. -R2, torna a l'arc fora de vista i tanca la porta. Nen Dels Vents, no, tu et quedes aquí amb l’R2.

Hi va haver una queixa òbvia del jove Qom Qae.

-Ara no, -va dir fermament en Luke. -Més tard, potser, però ara no. Anem, Mara.

Van seguir pel corredor, Nen Dels Vents encara protestant darrere d'ells.

-Sembla una àrea residencial, -va comentar en Luke, fent senyals amb el cap cap a les portes que estaven passant.

-Sí, -va dir la Mara, arrufant-li les celles al pilar central al qual estaven aproximant. Quan se li van acostar va poder veure que tenia la forma d'una escala circular gegant, excepte que amb una rampa llisa en lloc d'una escala movent-se en espiral al voltant d'ell. I la vora.

-S'està movent aquesta rampa?

-Així sembla, -va dir en Luke, aixecant el seu coll. -Com un tobogan en espiral ascendent.

Van arribar al final del corredor, i la Mara va fer una ullada a la volta de la cantonada. Es podien veure més corredors com en el qual estaven, estenent-se cap a fora com els raigs d'un sol centrat a l'àrea oberta al voltant del tobogan en espiral.

-Definitivament una secció de barraques, -va dir. -Em pregunto on està la rampa que baixa.

-Està a la meitat interior de la rampa que puja, -va dir en Luke, assenyalant. -Veus - aquesta secció interna està baixant?

-Ja veig.-Va assentir la Mara. -Ha de ser complicat sortir de la rampa quan vols baixar-te.

-Nosaltres probablement tindrem una oportunitat per intentar-ho, -va dir en Luke, acostant-se a la Mara i posant un braç al voltant de la seva espatlla. Ella li va arrufar les celles, va obrir la boca per preguntar-li el que estava fent.

Ningú, va venir la veu de Custodi De Les Promeses mentre el Qom Jha batia les ales a la vista des d'un dels altres corredors. Alguns dels altres passatges acaben en parets, però la majoria continuen endavant en altres cavernes similars.

-Has vist a algú- va preguntar la Mara.

No vam veure ningú, va dir Custodi De les Promeses en el to lleugerament ofès d'algú a qui li fan una pregunta que ja havia contestat.

-Gràcies.- En Luke va inclinar el cap per mirar la Mara. -Què vols? A munt o a baix?

-A munt-, va dir la Mara, apartant-se'n. Sempre era una mica desconcertant mirar-li a algú a la cara quan estava tot just a quinze centímetres. -Totes les cambres de comandament i les altres coses interessants a Hijarna eren als pisos superiors.

-Llavors anem amunt, -va dir en Luke, deixant-la anar i creuant al tobogan en espiral. -Sembla net-, va afegir, mirant cautelosament a l'obertura mentre la Mara se li unia. -Captes algun perill?

-No més del que he estat captant durant els últims deu minuts, -va dir la Mara. -Segur, intentem-ho.

-Correcte.- En Luke va fer senyals a Custodi De les Promeses. -Vinga, Qom Jha, anem a pujar.

Van anar cap a la secció exterior del tobogan, els dos van trontollar lleugerament quan els seus cossos van ser forçats a adaptar-se als peus sobtadament en moviment.

-Definitivament se sent que estem apropant-nos als alienígenes, -va comentar en Luke mentre el grup de Qom Jha dels passava aletejant de camí al següent nivell. -Només desitjaria tenir una millor referència de l'espècie.

-Sí, seria bo saber què com de prop estan realment, -va convenir la Mara, mirant amunt com els Qom Jha se separaven de nou i s'allunyaven en totes direccions. Un dels reforços, Volador Entre Les Pues, el va identificar temptativament la Mara, va reaparèixer sobre els seus caps quan ella i en Luke van aconseguir el nivell, parlant.

-Diu que tampoc han trobat a ningú aquí dalt, -informà en Luke. -Fenedor De Pedres ha suggerit...

La flamarada del seu sentit del perill va ser l'única advertència que va tenir la Mara.

-Luke!

-A terra!-Va exclamar en Luke, encenent el seu sabre de llum.

La Mara ja estava caient sobre un genoll, girant al voltant mentre els seus ulls i blàster buscaven un blanc. Un moviment tot just entrant en un dels corredors va atrapar la seva mirada, el va seguir amb el seu blàster.

I abruptament el món va explotar en una brillant flamarada blava.

Instintivament, es va ajupir apartant-se del raig, el seu blàster escopint foc en resposta. Una altra flamarada blava es va tornar verda quan el sabre de llum d’en Luke la va apunyalar, desviant el raig a l'altre costat de la cambra. Hi va haver una altra flamarada blava, de nou atrapada per la fulla del sabre de llum. La Mara va disparar dues vegades, va tenir la satisfacció de veure al tirador mig ocult retrocedir ajupint-se.

-Darrere teu!- bordà en Luke.

La Mara es va deixar caure de la seva posició agenollada per aterrar sobre el seu estómac a la rampa, girant per mirar cap a l'altra direcció quan ho va fer. Dos pistolers uniformats de color borgonya eren visibles allà darrere, corrent a tota velocitat des del final d'un dels corredors cap a la protecció d'alguna cosa que semblava un petit vehicle de servei. Va disparar dos trets, va errar amb tots dos.

I abruptament un dels pistolers es va aturar en sec sobre els seus passos, apuntant la seva arma amb les dues mans cap a ella. La Mara va apuntar el seu blàster cap a ell, una petita part de la seva ment va notar la pell blava de la seva cara i mans i els resplendents ulls vermells que la miraven.

-Compte!

Però l'advertència va arribar massa tard. Tot mentre la Mara disparava i llavors es girava per buscar la nova amenaça va haver-hi una altra flamarada de blava.

I una llança d'agonia se li va clavar a l'espatlla dreta.

Va poder haver boquejat de dolor; més tard no va poder recordar si ho havia fet o no. Però de sobte en Luke estava ajupit al tobogan al seu costat, la seva onada de por tot just sentida a través de les onades de dolor que la martellejaven. La mà d'ell va sondejar breument l'àrea de la ferida, i va poder sentir que el dolor s'alleujava una mica quan la Força fluïa cap a ella.

-Què creus? - les hi va arreglar per dir entre dents atapeïdes. -Hem vist prou en aquesta passada?

-Em sona bé, -va dir, el seu sabre de llum brunzint enutjat quan desviava a cops més dels raigs blaus.

-Llavors?

Parpellejà de sorpresa. Sobre ella estava la vora d'un dels pisos de la fortalesa, però estava pujant i allunyant-se d'ella. Fins i tot ara, podia veure, estaven baixant al nivell del que havien partit.

-Com hem arribat a la part descendent del tobogan? -Va preguntar.

-Vas rodar cap a ella quan et van donar, -li va explicar ell, passant la seva mà del seu coll a una posició de suport que li sostenia les espatlles. -No te’n recordes?

Va agitar el cap. El moviment va enviar una nova onada d'agonia a través de la seva espatlla.

-Reflex de combat, suposo. Espera, el meu blàster!

-Està bé - Custodi De les Promeses el va recollir, -li va assegurar en Luke, apagant el seu sabre de llum. Ell mig es va aixecar de la seva posició ajupida, i ella també va poder sentir pujar a l’estranyament intangible agafador de la Força. -Aquí arribem.

El nivell al qual van arribar estava començant a passar ara. Estirant-se a la Força, portant a la Mara amb ell, en Luke va botar per sobre de la secció ascendent del tobogan per aterrar a terra ferma de més enllà. Sostenint-la amb els dos braços, va córrer pel corredor cap a la seva porta oculta.

-Mira, puc caminar per mi mateixa, -va grunyir la Mara, mirant enrere per sobre l'espatlla d’en Luke mentre ell corria. Alguns els Qom Jha eren visibles darrere d'ells, però fins ara no hi havia cap senyal d'una altra persecució. -No has de portar-me.

-No ho discuteixo, -va dir entre dents en Luke, la seva ment vessava inquietud i preocupació. -Només espero que l’R2 no hagi travat la porta, ah!

Endavant, la porta estava obrint-se ponderadament, empesa per un òbviament esforçat Nen Dels Vents. Intentant passar més enllà del seu dolor, la Mara es va estirar a la porta amb la Força, donant-li tanta ajuda com va poder. El droide, rodant endavant va ajudar, va grallar amb sorpresa i va retrocedir precipitadament just a temps quan en Luke i la Mara van entrar a la càrrega, seguits per quatre els Qom Jha.

Segella la porta, la Mara va sentir Fenedor De Pedres ordenar a través de la ment d’en Luke mentre el Qom Jha es frenava batent bojament les ales.

-Què hi ha dels altres? -Va preguntar en Luke mentre dos dels Qom Jha aterraven a les manetes i començaven a tirar.

S'han ficat en els altres passatges, va dir Fenedor De Pedres. Intentaran allunyar els amenaçadors d'aquesta àrea.

-Podem esperar, -va dir en Luke mentre la porta es girava de tornada al seu lloc. -Sella la porta, vaig a baixar a la Mara en aquell últim descans.

-No, puja, -va dir la Mara, traient la seva vara de llum amb la mà esquerra mentre en Luke començava a baixar els esglaons. -Si troben la porta, probablement assumiran que baixem.

-Té sentit, -va convenir en Luke, tornant-se i dirigint amunt. -R2, assegura't que la segellin i llavors vigila la porta.

Un minut més tard havien arribat al descans.

-Desitjaria que encara tinguéssim els nostres llits enrotllables, -va dir en Luke quan la va estirar curosament a la freda pedra i va agafar la seva vara de llum. -Com ets sents?

-Com si algú estigués rostint un ewok allà dins, -li va explicar la Mara. -No obstant això, no tan malament com abans. És aquest un truc de supressió de dolor el que estàs utilitzant en mi?

-Per al que serveix, -va dir en Luke, ficant la vara de llum entre les dents i traient-se la jaqueta. -No és tan efectiu en algú més com ho és en tu mateix-, va afegir, parlant al voltant de la vara de llum mentre enrotllava la jaqueta i la lliscava sota del seu cap com un coixí.

-Sabia que hi havia alguna cosa més pel que vaig haver d’haver-me quedat a l'acadèmia el temps suficient per aprendre, -va dir, xiuxiuejant entre dents mentre en Luke recolzava la vara de llum en el seu pit i començava acuradament a apartar les vores de roba cremada de la ferida. -Suposo que no ofereixes un curs accelerat.

-Usualment m'agrada avançar una mica més gradualment fins a aquesta lliçó.- El llavi d’en Luke va tremolar. –Ouch!

La Mara va mirar a baix a la seva pròpia espatlla, i immediatament va desitjar no haver-ho fet.

-'Ouch' ni tan sols comença a cobrir-lo, -li va explicar, sentint-se una mica malalta mentre resoludament apartava els ulls. La cremada era molt pitjor del que havia suposat. -Crec que acabo de decidir que vaig a estranyar més el medpac que els llits enrotllables.

-No et rendeixis encara, -la va tranquil·litzar en Luke. Els seus dits estaven acariciant la pell de la seva espatlla i coll, i mentre ho feia de nou va disminuir el dolor. -Conec un altre parell de trucs.

-Això se sent bé, -va dir la Mara, tancant els ulls.

-Vaig a posar-te en un tràngol curatiu, -va explicar en Luke, la seva veu sonava estranyament distant. -Pot ser una mica lent, però de vegades és tan efectiu com un tanc de bacta.

-Espero que aquesta sigui una d'aquestes vegades, -va murmurar la Mara. De sobte estava sentint-se molt cansada. -Un altre meravellós truc Jedi que hauràs d’ensenyar-me algun dia. Bona nit, Luke. No t'oblidis de despertar-me si els dolents vénen a la festa.

       

***

-Bona nit, Mara, -va dir suaument en Luke. Suau, i inútilment, ja estava profundament adormida.

Va a morir-se? Va preguntar una veu ansiosa des del seu costat.

Concentrat en la lesió de la Mara i la preparació del tràngol curatiu, no havia notat l'arribada de Nen Dels Vents. Quin Mestre Jedi.

-No, estarà bé, -va dir. -La ferida no és perillosa, i jo tinc algunes habilitats curatives.

Nen Dels Vents es va acostar una mica més, mirant amb ulls sense parpellejar la dona ajaguda al costat d’en Luke.

Va ser culpa meva, Jedi Caminant Del Cel? preguntà per fi. No vaig obrir la porta prou ràpid?

-No, de cap manera, -li va assegurar en Luke. -No va tenir absolutament res a veure amb tu.

Llavors van ser els Qom Jha els que et van fallar.

En Luke li va arrufar les celles al jove Qom Qae. Donada la persistentment molesta rivalitat entre els dos grups, hauria esperat una nota de condemna o almenys d'arrogant superioritat en el judici de Nen Dels Vents. Però no hi havia res allà més que pesar i tristesa.

-Potser, -va dir en Luke. -Però realment podria no ser la seva culpa, tampoc. Els amenaçadors poden haver descobert la nostra arribada i haver preparat una emboscada. I no oblidis que els habitants de coves com els Qom Jha probablement no veuen tan bé en sales il·luminades com tu o jo.

Nen Dels Vents va semblar considerar això.

Si els amenaçadors van posar un parany, podrien entrar en aquest lloc per buscar-nos.

-Podrien, -va convenir en Luke. -Si almenys coneixen la seva existència, és clar. Potser no tota la pols aquí indicaria que no ha estat usat per realment molt de temps.

De totes maneres, poden conèixer-ho tot i que no el facin servir, li va recordar Nen Dels Vents. El teu amic-màquina i els Qom Jha vigilen i esperen a baix. No hauria algú de vigilar i esperar a dalt?

-Aquesta és una bona idea, -va convenir en Luke. -Vés i digues-li a Fenedor De Pedres que vull que enviï a dos dels seus caçadors a fer guàrdia a la propera sortida de l'escala sobre nosaltres.

Obeiré, va dir el Qom Qae, estirant les seves ales. Però només necessitarà enviar a un caçador. Aniré jo mateix a vigilar amb ell.

En Luke va obrir la seva boca per objectar, la va tancar de nou. Nen Dels Vents havia estat patint el menyspreu casual dels Qom Jha des que havien arribat a la cova. Això era una cosa útil que podria fer que probablement no seria massa perillós.

-Està bé, Nen Dels Vents. Gràcies.

No calen les gràcies, va dir Nen Dels Vents. És només el que és correcte que faci per al Jedi Caminant Del Cel. Va moure el cap per fer-li una ullada final a la Mara. I a la seva estimada companya.

Estenent les ales, es va allunyar batent-les cap a la foscor de l'escala, deixant que aquest últim comentari fes ressò incòmodament en la ment d’en Luke. Estimada companya. Companya. Estimada...

Va baixar la vista a la Mara, els seus trets familiars projectaven àrees rigorosament contrastants de llum i ombres pel raig de la vara de llum. Estimada...

-No, -va murmurar per a si mateix. No. Certament li agradava la Mara. Li agradava moltes coses d'ella. Era intel·ligent i competent, amb una fermesa mental i emocional en què es podia confiar, més un humor mordaç i irreverent que constituïa un refrescant contrast amb la sorpresa automàtica i absent de pensaments en què massa gent el tenia per aquests dies. Havia estat una aliada fiable a través d'alguns temps molt durs i perillosos, s'havia quedat amb ell i en Han i la Leia fins i tot quan la resta de l'hostil jerarquia de la Nova República l'havia declarat poc fiable.

I potser més important de tot, era forta i capaç en la Força, amb l'habilitat de compartir els seus pensaments i emocions en certa manera que fins i tot una parella tan unida com en Han i la Leia no podia experimentar.

Però no l'estimaria. No podia córrer aquest risc. Cada vegada en el passat que s'havia permès el luxe d'interessar-se tan profundament en una dona alguna cosa terrible li havia passat. La Gaeriel havia acabat morta. La Callista havia perdut les seves habilitats Jedi i finalment l’havia deixat. La llista de tragèdies de vegades semblava interminable.

No obstant això, si la teoria de la Mara era correcta, tots aquests desastres havien succeït mentre ell encara estava sota els efectes prolongats del seu frec a frec amb el costat fosc. Serien diferents les coses ara? Podrien ser diferents?

Va agitar fermament el cap. No, podria intentar tota la lògica del món, podria pensar en raons per les que potser es podria permetre tenir aquests sentiments de nou. Però no ara. No amb la Mara.

Perquè penjant com un espectre fosc per sobre de tot això hi havia el record d'aquesta visió que havia tingut fa tot just un mes a Tierfon. La visió en la qual havia vist al Han i la Leia en perill per una multitud; on havia vist a Wedge i en Corran i l'Esquadró Murri en la calor de la batalla; on s'havia vist a si mateix al balcó de Cejansij del que seria portat més tard a Talon Karrde i s'assabentaria de la desaparició de la Mara.

I on havia vist a la Mara envoltada per roques escarpades i surant immòbil a l'aigua. Amb els ulls tancats, els braços i cames flàccids. Com a la mort.

Va baixar la mirada de nou cap a ella, amb un dolor silenciós en el seu cor. Potser aquest era el seu destí, un final a la seva vida que ell no podia fer res per evitar. Però fins que això estigués provat, trencaria la seva pròpia vida en trossos si calia per impedir que passés. I si part d'aquest sacrifici era mantenir-la fora de l'ombra de la influència destructiva del costat fosc que ell havia tingut sobre tants altres, llavors aquest era un sacrifici que hauria de fer.

Però per ara el que ella més necessitava era curar-se. I per això no caldria cap sacrifici, merament temps i atenció.

-Bona nit-, va dir de nou, sabent que ella no podia sentir-lo. Per un impuls, es va ajupir i la va besar suaument als llavis. Llavors, jaient a la freda pedra al seu costat, va recolzar el cap al costat del d'ella en una cantonada de la seva jaqueta plegada i va posar el seu braç sobre el pit, allà on les puntes dels seus dits poguessin tocar l'àrea al voltant de la cremada de la seva espatlla. Posant-se en una mena de mig tràngol per ajudar-la en la seva concentració, es va estirar a la Força i es va posar a treballar.

Següent