Setmana de Xim La Despòtica (I)

Setmana de Xim

La Despòtica

Michael Kogge i Jason Fry

Els relats de Xim el Dèspota es remunten tan enrere en la memòria galàctica que les línies entre les cròniques antigues i els mites profundament arrelats s'han tornat massa borrosos per mai tornar-se a dibuixar.

El famós ximòleg Skynx ens presenta algunes parts selectes de la Despòtica, un conjunt d'obres artístiques escrit al llarg dels mil·lennis sobre les gestes d'aquest llegendari i infame personatge.

I

Extra de l'Atles Essencial: La història de Xim i el Cúmul de Tion

7 desembre 2009

Els contes de Xim el Dèspota es remunten tan enrere en la memòria galàctica que les línies entre les antigues cròniques i els mites sostinguts durant molt de temps han quedat tan desdibuixades que mai podran tornar-se a traçar. I mentre ell retrocedia en la història, Xim ha arribat a significar coses molt diferents per a diferents espècies. Per a la major part de la societat galàctica és una figura salvatge però també una de mítica, l'impacte de les seves atrocitats s'ha enfosquit amb el pas dels eons. Pels tionesos, és el símbol malenconiós d'un poder desaparegut i de traïció. Pels hutts, és un exemple del poder brutal dels humans i de la venjança hutt. Per aquells a qui els seus avantpassats van ser els seus esclaus, és una història per espantar als nens, però una que fa al·lusió a una terrible veritat: l'espai està ple d'horrors que podrien arruïnar tot el que un aprecia i considera etern.

En les últimes dècades s'ha vist un renaixement en l'estudi de Xim. La nova República ha atorgat un accés sense precedents als arxius imperials, permetent la restauració d'un material que es pensava que s'havia esborrat en les purgues. El renascut Consell Jedi ha compartit els registres històrics recuperats dels seus magatzems secrets. Espècies com els columi han llançat cròniques inavaluables datades fa eons. La fi de l'Imperi i la disminució del poder dels hutt han permès l'exploració de mons per molt temps inabastables. I les entitats progressistes dins el mateix Tion han cooperat amb les investigacions històriques, esperant lliurar-se dels antics ressentiments i teories de conspiració que han mantingut endarrerida a la seva regió.

Això no vol dir que ara la història del Dèspota estigui clara: Xim segueix sent una figura divisòria entre els historiadors, amb respectats erudits que segueixen discutint la cronologia del seu règim, quins fets han, més correctament, de ser atribuïts al seu pare Xer, i si els molts contes de la Despòtica, aquesta èpica obra del drama, tenen o no una base en la realitat històrica. Però sense importar si un advoca per la teoria de Bleys Harand, Sal Ransen, S.V. Skynx o altre dels erudits de Xim, una cosa està clara: Molts dels èxits de Xim són tan impressionants com els contes més salvatges de la Despòtica. Les ambicions monstruoses de Xim poden haver-se cobrat una gran part del que ella va construir, però el seu nom perdurarà tant com la pròpia civilització galàctica.

Abans de Xim: El Rei-Pirata d’Argai

Gairebé qualsevol nen sap que Xim el Dèspota era el fill de Xer VIII... «Fill de Xer!» Continua sent una expressió de sorpresa comú en algunes parts de la Vora Exterior. Però el que va fer Xer per convertir a Tion en un imperi ha quedat enfosquit en gran mesura per les accions del seu fill.

Avui el planeta Argai és com era en els temps de Xer: una roca freda amb poca cosa per a veure excepte ruïnes disperses i les flames de l'Espiral Ihala (ara coneguda com l’Indrexu) en els cels nocturns. Els argaians han estat renombrats (i maleïts) des dels primers dies de Tion com tenaços comerciants i pilots audaços amb l'hàbit de tornar-se a la pirateria quan els convé. Xer -generalment es diu que ha nascut al voltant de 25.200 ABY- va ser un cap pirata amb unes flotes que van explorar els agitats núvols de gasos i pols de la Ihala, creant caus i rutes secretes. Des d'aquests amagatalls, van assetjar les naus de transport a les regions perifèriques del Regne de Cron i van saquejar mons tan allunyats de casa com Rudrig i Caluula. En aquella època abans de les navicomputadores fiables, les naus solcaven la Ruta Ihala saltant a través de l'hiperespai entre balises de navegació, i només els pilots més agosarats s'aventuraven més enllà d'aquesta «xarxa de fars». Els atacants de Xer van utilitzar una valuosa quantitat de dades de navegació per esperar a les naus en la foscor interestel·lar entre sistemes. Als pirates els hi agradava bloquejar les rutes espacials amb trossos de gel que activaven els sistemes de detecció de col·lisions de les naus, llançant-los a l'espai real; aquests obstacles més tard podien ser fosos amb un bombardeig de trets làser.

Enriquit pels saquejos, les ambicions de Xer es van ampliar en conseqüència. Ja aclamat com el senyor d’Argai, es va apoderar de Dravione per crear el seu propi petit regne. Argai era nominalment part del Regne de Cron, que en aquells dies estava centrat al voltant d'un arc de mons des de Janilis a Algor, però Cron estava convulsionat per les seves pròpies intrigues, i la Cort de Chandaar prestava poca atenció al creixent poder de Xer. Encoratjat, va portar les seves forces per la Ruta Ihala, desmantellant satrapies governades pels irresponsables fills menors dels cronesos i va fer esvair famílies fundades per cabdills morts feia temps. En menys d'una dècada el Regne d’Argai s'estenia de Dravione a Panna, i Xer ja no podia ser ignorat.

El rei de Cron, Ferece, va convocar-lo a Chandaar, on va intentar subornar al senyor-pirata amb més títols nobiliaris a canvi d'un jurament de lleialtat. Conta la llegenda que Xer va fulminar amb la mirada a un Ferece d'espatlles caigudes i als seus beneits i vanitosos cortesans, i va dir que tornaria en un mes amb un tribut adequat per al que havia trobat a Chandaar. Va reunir una considerable flota a Panna, va aixafar un grup de batalla cronès a Ralltiir i va atacar la capital cronesa. Després que en Ferece i els seus partidaris més propers fugissin, Xer va ser declarat el nou rei de Cron. Examinant la cort aterrida, va jurar que fins i tot les mateixes estrelles tremolarien davant el seu nom.

Encara que els primers a tremolar, van ser els cronesos. Es diu que Xer va enviar a cabdills i nobles que considerava que podien ser valuosos a lluitar contra els mons cronesos rebels i independents a les fronteres del regne, prenent als seus hereus com a ostatges com a garantia de lleialtat. Aquells als quals va descartar com inútils van ser aniquilats juntament amb les seves famílies i seguidors. Tot i que el cabdill més temut dels Escombrats Cronesos no va ser Xer... sinó el seu fill adolescent, Xim. Les legions de Xim no van deixar a ningú viu al Palau de Fusta de Pasmin, van deixar les barcasses reals d’Eibon a la deriva en el cor de l'Espiral i van arrasar l'Alt Temple de Xo a Nuswatta, tornant la teocràcia al servei de Xer mitjançant la boca del canó d'un tub de raigs.

Els Escombrats Cronesos van crear un Regne de Cron unit i expansionista que comptava amb una flota provada en combat. Xer aviat va bolcar la seva atenció més enllà de les fronteres de Cron. Va irrompre a Cadinth, Jaminere i Barseg, un trio de regnes aliats en el seu flanc cap a la vora i llavors va passar a avançar contra els mons de l'anomenada Espiral Posterior, guanyant victòries a Caluula, Brigia i Tion i construint lluents palaus a Raxus. Només un poder va aconseguir oposar-se al Rei Pirata: la Lliga Livien, una confederació de mons liderats per Livien, Desevro i Kanaver. Els liviens van derrotar les flotes croneses a Amarin i després una altra vegada a Lorrad.

Les derrotes bessones van enfurir a Xer, però les va prendre com una lliçó, concloent que s'havia sobreestès. Es va retirar de les fronteres de la Lliga i va passar la resta del seu règim forjant un imperi a Cron, estenent la seva xarxa de balises de navegació al llarg de l'Espiral Posterior i el Corredor de Cadinth i creant una burocràcia igualment eficient en la guerra com en el comerç. Però Xer va deixar clar que les seves ambicions havien estat postergades, no negades. Va organitzar Cron en tres províncies governades des de Chandaar, Raxus Prime i Cadinth, però els rituals de la cort es referien als Quatre Trons de Cron: aquests tres mons i l'encara independent Desevro.

El Dèspota triomfant

En prendre el tron de Chandaar quan Xer es va jubilar, Xim immediatament va enviar les seves forces a Jhantòria, on van aixafar a la Lliga Livien. Pretenia arrasar Desevro, però va ser dissuadit pel governant militar del planeta, Maslovar Tiatiov. La història desevrana diu que Tiatiov va portar a Xim en una gira per les acadèmies de lluita i passadissos del govern de Desevro, mostrant-li al nou rei cronès una burocràcia encara més capaç que la seva. I Xim va quedar impressionat per la tradició dels desevrans d'educar els fills dels mons exteriors com geníssers i servidors civils. En comptes de fer un exemple de Desevro per atrevir-se a oposar-se al seu pare, Xim va decidir que el Quart Tron impulsaria unes conquestes territorials que farien que les ambicions del seu pare semblessin petites. Amb els Quatre Trons sota una sola corona, el Regne de Cron es va convertir en l'Imperi de Xim.

Va ser el començament del Període expansionista de Xim, un esforç que va durar dècades que va ser simultàniament un il·luminat programa de colonització i integració imperial i una terrible massacre. Una civilització que tingués una mica d'interès per a l'Emperador podia aspirar al primer; una que s'atrevís a oposar-se-, o semblés improbable que engrossís les seves arques, només podia esperar l'últim.

Les legions de Xim es van moure en el sentit de gir de la galàxia, conquistant mons, construint noves balises per a la xarxa de navegació de l'imperi i esperant una onada de colons tionesos. D'aquesta manera l'imperi va engolir vastes extensions de l'espai. Les espècies «dignes» com els vurk i els stenax van ser esclavitzades; altres van ser exterminades i els seus noms esborrats de la història. On sigui que les forces de Xim trobaven mons buits (o els buidaven), es mudaven els colons tionesos, els seus números augmentaven constantment com a part de l'estratègia de conquesta de Xim. Els Mons de Thanium, que prenen el seu nom d'una caserna militar establerta al principi de l'empenta de Xim, es van convertir en la major i més rica de les noves províncies de Xim.

En la part cap a la vora dels Thanium, Xim va trobar un ferotge desafiament a Ranroon, on les forces de la seva reina van lluitar contra els geníssers invasors, amb valentia, vehemència i, finalment, en va. Cap personatge de la Despòtica -ni tan sols el mateix Xim- és tan vívid com Indrexu, la llegendària Reina de Ranroon, i no hi ha cap figura històrica més discutida. Alguns estudiosos sostenen que va ser una invenció literària dels dramaturgs posteriors; altres creuen que va existir, però discuteixen sobre el seu paper en l'imperi de Xim i el seu destí final. Per a alguns és una figura menor, un accessori en la cort de Xim de qui ha sobreviscut el nom; per altres, ella és l'eix al voltant del qual girava l'imperi, la seva mera mirada va deslligar l'espurna que va encendre el foc de les guerres croneses, l'expansió de Xim i tot el que va venir després. Sigui quina sigui la veritat, l'Espiral Ihala va ser rebatejada en el seu honor, i la Llunyana Indrexu es va convertir en la sisena província de l'imperi de Xim, amb Yutusk com el Sisè tron. A la vora dels Mons de Thanium jeien els nous mons del que en generacions posteriors es diria l’Abast Gordià. I més enllà d'aquestes estrelles no hi havia res... un buit marcat per una simple ruixada de sistemes amb mons majorment erms.

Els Trons Perduts de Xim

Però no importava: Xim va governar una vasta extensió d'espai, amb centenars de milers de mons omplint les seves arques. Les drassanes i fàbriques de Jaminere, Cadinth i Thanium lliuraven voluminoses naus de guerra revestides de kiirium, amb enormes tubs de raigs per als atacs terrestres i legions de letals droides de guerra. Altres mons van elaborar naus mercants i balises, i els artesans tionesos van tractar de superar-se els uns als altres: Xim va ampliar o construir enormes palaus a Raxus, Amarin i Argai, i un retir real a Nuswatta, amb els seus famosos Jardins. Per a tots excepte la cort de Xim, contemplar els jardins era una sentència de mort: Segons la llegenda eren atesos per un grup d'esclaus encegats en néixer, i la seva terra enriquida amb la sang dels traïdors, oficials militars fracassats i adversaris vençuts. Entreveure els Jardins Prohibits era saber que un era a prop de la seva fi.

Les forces de Xim també estaven empenyent més enllà de l'Espiral Indrexu. Allà, segons els registres, es van trobar amb sistemes colonitzats per humans en les edats anteriors a l'ascensió de Cron i els seus estats rivals de Tion. Les forces de Xim també es van expandir ràpidament en aquests mons; que van ser anomenats les Marques de Kiirium, i els exuberants planetes Huronom i Astigone es van convertir en el Setè i Vuitè Tron de l'imperi.

Durant mil·lennis la ubicació de les Marques de Kiirium va ser objecte de molt debat entre els estudiosos, perquè no es coneixia cap sistema amb noms de l'era de Xim, i les cròniques que sobreviuen de l'època de Xim estaven escrites per a persones que sabien perfectament on estaven les Marques. Les sospites es van centrar en el Corredor de Salin: Columex i Trogan van ser eleccions populars per a l'antic Huronom, i nombrosos resorts de luxe a Centares porten el nom d’Astigone. (Més lluny, planetes com ara Jabiim, Lucazec i fins i tot Lantillies van ser proposats com els Trons Perduts).

El que sí van revelar les antigues cròniques tioneses és això: en les Marques les forces de Xim es van trobar amb una cosa sorprenent: comerciants sakiyan i nimbanel que servien a una altra civilització, la dels hutts semblants a llimacs. Xim tenia curiositat sobre aquests grans gasteròpodes. Allà hi havia una civilització que no podia simplement aixafar, a dir de tots els hutts eren molts, poderosos i despietats. Podrien coexistir? O la guerra resultaria inevitable?

Xim es va preparar per a totes dues coses. Va invertir riqueses en les Marques de Kiirium, ampliant la xarxa de balises que proporcionava un passatge segur tant per a les naus de guerra com per a les comercials. Va enviar comerciants i exploradors a estrelles estranyes mai visitades pels tionesos, després va fer que els seus temuts GenoHaradan els interroguessin sobre el que van trobar. I la llegenda diu que ell mateix va explorar estrelles estranyes, anant tan lluny com al distant Pelgrin, al llegendari Oracle que suposadament va visitar.

La guerra amb els hutts

Els exploradors de Xim no només van trobar moltes meravelles, sinó també van donar al Dèspota un recompte de les possessions dels hutts. Un dels mons perifèrics hutt era l'exuberant Ko Vari, un pròsper món no molt lluny de les fronteres de Xim. Les rutes comercials hutt conduïen des d'allà a un embull de satrapies en què els hutts i els seus vassalls teixien els seus plans i intrigues. Més enllà d'aquests mons estava Sleheyron, un món atresorat que marcava els límits del veritable domini dels hutts, i al qual només es permetia arribar als esclaus més fiables.

Xim no va decidir anar a la guerra immediatament, de fet, les negociacions entre els seus cortesans i els vassalls dels hutts van conduir a la creació d'una ambaixada a Ko Vari, atesa per dues dotzenes de nobles hutt. Els registres tionesos diuen que Xim va enviar al seu conseller més fiable, el nom és recordat pels hutts com Oziaf l’Insignificant, i la presència sembla haver estat considerada com un greu insult. Però els hutt no podien ignorar els èxits de Xim, i per tant li van oferir a ell i als tionesos l'oportunitat de ser esclaus particularment afavorits. Això li va fer una pudor com el tractament cronès al seu pare, i Xim recordava bé quina havia estat la resposta de Xer. Decidit a calcinar els mons dels hutts, va tornar a Chandaar i va prendre el títol de Daritha -Governant de mons- en una luxosa cerimònia.

La seva xarxa de balises empenyia sense parar cap a endavant per la ruta espacial anomenada la Petjada dels Guerrers, les seves fortaleses s'establien al llarg d'una línia paral·lela als mons dels hutts. Finalment, les forces de Xim van arribar prou lluny per flanquejar Sleheyron. En l'any 25 del seu regnat, Xim va llançar un atac de dos fronts contra Sleheyron i Ko Vari.

Les llegendes hutt sostenen que el saqueig de Ko Vari va ser singularment brutal; tant el recompte hutt com el tionès admeten que l'atac de Xim a Sleheyron va fracassar: les naus de guerra del Dèspota van ser obligades a retrocedir fins a l'Ull de Xo (més tard conegut com Kèssel), on moltes es van perdre en un niu de forats negres. Però malgrat aquesta victòria, els hutts es van adonar que havien subestimat greument aquesta nova espècie i el seu líder... els tionesos controlaven molts mons, es reproduïen com feristeles, i construïen noves naus de guerra a una velocitat esfereïdora.

Els hutts van fer temps, defensant Sleheyron i pagant-li a corsaris de totes les espècies per assetjar les fronteres de Xim. I el líder dels hutts, Kossak, va manipular més hàbilment a Daritha, exigint saber quin tipus de líder s'amagava darrere del nom, en lloc de demostrar la seva valentia en un combat ritual.

Després de repetides provocacions, Xim va acceptar la invitació del noble hutt per lluitar a Vontor... un lloc utilitzat durant molt de temps per a combats rituals hutt, i una rica font del cada vegada més escàs kiirium.

Igual que amb totes les accions de Xim, el relat dels enfrontaments a Vontor depèn en gran mesura de qui expliqui la història. Els estudiosos de la Primera Batalla de Vontor estan d'acord en això: El combat va tenir lloc al voltant de 25.100 ABY, i els pilots de Xim van ser superats pels hutt i les seves espècies esclaves. Xim havia perdut, i com a sanció va ser obligat a retirar les seves forces de tots els mons reclamats pels hutt. Per a Xim, això no va significar res: com podien els hutts reclamar un món que no posseïen físicament? Va reconstruir les seves forces, segur que la seva derrota no era més que un revés temporal, igual que la breu resistència de la Lliga Livien. Tan segur estava de la victòria que va nomenar a Sleheyron com el Novè Tron, va elaborar plans per com dividir els territoris hutt en províncies, i va enviar naus de guerra acabades de construir al Cúmul Si'Klaata a assaltar Kintan, Klatooine i Vodran.

Un any més tard Kossak el va desafiar a un segon combat ritual. Per a la seva sorpresa, Xim també va perdre aquest enfrontament, encara que la batalla li va costar car a Kossak. Els senyors de la guerra de Xim li van advertir que hi havia invasors hutt lliures en les Marques de Kiirium, i li van suggerir que seria millor que el Daritha renunciés als seus somnis de conquesta i enfortís el vast imperi que tan merescudament s'havia guanyat.

Xim considerà això com l'equivalent a la traïció, i aquells que van oferir aquest tipus d'assessorament es van trobar en un viatge final a Nuswatta. Va comprar temps oferint una concessió: retirar als tionesos de Moralan, un sistema hutt amb una espècie nativa que s'havia rebel·lat reeixidament, amb l’estímul tionès, contra els seus amos. (Moralan va ser ràpidament dominat pels hutts i esterilitzat). Però es va negar a rendir Ko Vari, que els tionesos havien fet seu, i pràcticament va buidar els seus tresors construint noves naus de guerra i exèrcits de droides.

Els hutts, però, també havien augmentat les seves forces. Boonta el hutt, qui havia dut a terme l'extermini de Moralan, va reprendre Ko Vari. Amb els hutts i Xim a la vora de la guerra total, Kossak va proposar un tercer combat ritual. Si guanyava, Xim podria tenir Ko Vari i el que quedava de Moralan. Si perdia, renunciaria a tota reclamació sobre les Marques de Kiirium.

Xim va estar-hi d'acord; per llavors no li quedava cap conseller que s'atrevís a dissuadir-lo. El Daritha i els seus ferotges geníssers, recolzats per legions de nous droides de guerra, van descendir de les fortaleses orbitals que havia portat a Vontor perquè la seva cort pogués ser testimoni del seu triomf. Però els hutts van respondre amb innombrables guerrers niktos, vodrans i klatooinians obligats a la servitud per un nou tractat. Xim envià les seves naus de guerra a la batalla, però va ser en va: els seus droides de guerra van ser enderrocats i desmantellats onada rere onada de berserkers klatooinians embogits per l'espècia, les seves fortaleses orbitals van ser bombardejades i les seves naus van resultar delmades. (I, segons sostenen alguns estudiosos, va ser traït pels seus propis comandants). Xim no només va ser vençut, sinó que va ser capturat, i exhibit encadenat per tot l'Espai Hutt. Els estudiosos no estan d'acord sobre la data i la forma de la seva mort; alguns diuen que va morir a Vontor, altres que va ser portat a Varl, encegat, i va morir com un esclau a les masmorres de Kossak.

El Devorament

Diverses tradicions religioses i culturals tioneses aparentment dispars inclouen una festa hivernal que inclou la veneració dels símbols de Xim, ofrenes per apaivagar els dimonis, i mostres de penediment. Aquestes festivitats varien de moltes maneres, des de solemnes fins a aparentment juganeres. En els erms assotats pel vent d’Stalimur, els homes piadosos encenen espelmes i passen la nit en confessió silenciosa en els santuaris construïts per a l'ocasió, expiant els pecats de l'any anterior; en els barris baixos de Barseg, els nens es vesteixen com mals esperits i són visitats pels seus veïns, que els ofereixen dolços a canvi de la benedicció per un any. Els barsegi anomenen el Despertar a la seva celebració, però els stalimurans i altres li donen a la nit d'expiació un nom molt més esgarrifós: el Devorament.

Durant mil·lennis els estudiosos han acordat que aquesta festa ha de recordar un esdeveniment real... però quin esdeveniment? La majoria ho considera una celebració nuswattana trastocada per Xim per als seus propis fins. Altres van suggerir que es remunta a un cataclisme de fa molt de temps que va separar als tionesos de la resta de la humanitat, o que sigui més antic encara: una memòria racial de la servitud als Rakata, potser. Els estudiosos revisionistes, per la seva banda, afirmen que era més nova, un relat confús de la derrota de Tion per part de la jove República.

Avui dia la teoria generalment acceptada és la que va ser plantejada per primera vegada fa uns 30 anys pel comerciant, filòsof i historiador corellià Bleys Harand.

Durant eons, els sistemes estel·lars al costat terminal del Cúmul de Tion han estat anomenats els Mons de Cendra... un nom tan àmpliament conegut que la República el va adoptar per a aquest sector de l'espai. Poques rutes hiperespacials travessen aquests solitaris recintes de l'espai, i milers i milers de mons són erms, molts segueixen portant les invisibles cicatrius de la radiació. Els astrònoms han escodrinyat la zona a la recerca de les restes d'una supernova o algun altre esdeveniment natural, però mai s'ha trobat res.

En Harand va enviar als seus estudiants (incloent al seu protegit Henrietya Antilles) en expedicions secretes als Mons de Cendra, que per llavors eren part de l'Espai Salvatge. Van informar que els nivells de radiació en molts d'aquests planetes desolats encaixaven amb el perfil d'atacs de fissió fa uns 25 mil·lennis. Se sap que els hutts van enverinar mons sense cura i exterminar espècies d'esclaus, el que ha portat a la majoria dels estudiosos a suggerir que els Mons de Cendra van ser un domini hutt esgotat fa eons. En Harand argumentava que els Mons de Cendra eren un romanent de les Marques de Kiirium, i el Devorament era el record d'una campanya genocida duta a terme pels hutts contra els tionesos.

El recent nascut Imperi va assetjar a molts dels Mons de Cendra, utilitzant-los per assajos d'armes i altres activitats que era millor dur a terme lluny del Nucli. Quan va ser impossible fer noves exploracions, els seguidors d’en Harand van buscar incansablement els registres supervivents a Tion. El descobriment per part d’Antilles del Gran Mausoleu de Duinarbulon (i el seu treball per desxifrar els toms en el seu interior) van provar que en Harand tenia raó: El mapa que Antilles va trobar en el Mausoleu mostrava que l'hostil món de Wyndigal II va ser un cop Huronom, mentre que l'anònim OHS3842-03 havia estat Astigone.

D'acord amb els Arxius de Duinarbulon i els registres recuperats per arqueòlegs ruurians a Dellalt, els victoriosos hutts van atacar les Marques de Kiirium a la recerca d'esclaus i les van considerar disponibles per a les ambicions dels joves prínceps hutt, però van deixar als mons més o menys intactes durant segles després de la mort del Daritha. Però tot això va canviar al voltant del 24.500 ABY, quan una nova branca de la humanitat va arribar des del llunyà centre de la galàxia. Aquests humans es van enfrontar amb els seus cosins tionesos, el que va portar als hutt a creure que estaven presenciant una cosa familiar: una guerra de clans. Si era així, el clan derrotat se sotmetria a servir els vencedors, unint aquests humans contra els seus altres enemics potencials.

Els hutts, recordant massa bé que Xim havia estat un oponent temible, van passar sense pietat a crear una barrera entre ells i el Cúmul Tion invocant els termes de la tercera batalla de Vontor: Dintre de les antigues fronteres de les Marques de Kiirium van exterminar als tionesos fins a l'últim home, dona i nen. Els seus assentaments van ser vaporitzats, els seus mons bombardejats i enverinats, les seves històries i, eventualment fins i tot els seus noms esborrats. Les balises de Xim van ser destruïdes, desmantellades o remolcades per al propi ús dels hutts, deixant que els futurs exploradors trobessin noves rutes a través de la desolació. Tement una ruïna imminent, els hierofants de Xo van fugir a Nuswatta per fundar un nou reducte on poguessin esperar la batalla climàtica entre la humanitat i els hutts que marcaria el començament del final dels temps i la Perfecció de Xo. (Els tionesos mai van tornar a sentir parlar d'ells).

Només al llarg de la Petjada dels Guerrers es van deixar intactes els vells fars i alguns mons tionesos van ser perdonats... i això només va ser per a preservar un corredor d'invasió hutt cap a Tion i assegurar-se que hi hagués ostatges a prendre en el camí. Alguns d'aquests fars encara existeixen avui en les rodalies del que avui es coneix com el Corredor Salin... relíquies mudes d'un imperi desaparegut.

La Mà de Xim

Encara que molts tionesos afirmen descendir del Dèspota, es creu que Xim va morir sense hereus legítims. Després de la mort de Xim, el centre del seu imperi es va mantenir unit durant gairebé un segle, un testimoni de la fortalesa de les institucions que ell i Xer havien construït. Però per al moment del Devorament, l'imperi s'havia fragmentat en diversos estats rivals: el Regne de Cron, les Marques Jaminere, la Confederació Indrexu, l'Alineament Keldrath, els Mons de Thanium i l'Honorable Unió de Desevro i Tion passarien segles lluitant uns contra altres, el Nucli i els hutts, fins que les seves antigues glòries van ser poc més que llegendes per animar qualsevol lúgubre racó.

En els últims anys de la República, els estats dispars del Cúmul es van unir per formar dos dominis esparracats: l'Hegemonia de Tion i el Regne de Cron. Tots dos es van convertir en focus separatistes durant les Guerres Clon, i van pagar el preu després del sorgiment de l'Imperi. L'Imperi li va permetre a l'Hegemonia una independència nominal humiliant, però van forjar l'Aliança Tion, Indrexu i Keldrath com a sectors, al costat del famós Mandat Cronès i l’encongida Hegemonia. Les xerrades de reunificació van procedir a batzegades després de la desaparició de l'Imperi, amb la Nova República, aparentment demostrant poc interès en la regió. Els yuuzhan vong van atacar els mons fronterers del Cúmul, però només van fer danys de consideració a Caluula.

El temps de Tion ha passat fa molt, el nom de Xim segueix sent poderós: una evocació a un període de la història galàctica alhora barbàric i heroic, molts dels seus triomfs, horrors i misteris encara no s'han investigat.

Mons significatius del Cúmul de Tion i el Gran Tion Històric

Següent