Visió de Futur (XL)

Anterior

CAPÍTOL 40

Un raig de foc turbolàser va passar disparat, cremant una línia socarrimada al finestral del pont del Predominança. Va ser com un presagi, va pensar obscurament la Leia mentre passava l'anell exterior de monitors i entrava al raïm de control central: un presagi de la seva pròpia imminent caiguda. El que estava a punt de fer, sabia, probablement seria la fi de la seva carrera política. Possiblement podria enviar-la a una colònia penal. Fins i tot podria costar-li la vida.

Però la vida d'en Han estava de l'altre costat de la balança. Contra això, res més importava.

Es va aturar darrere de l’ishori a l'estació del timó i va mirar sobre la seva espatlla al seu tauler de control. Per descomptat, els indicadors i controls estaven marcats en ishori, però el tauler en si mateix era un disseny directe de Kuat Drive Yards i ella coneixia la distribució. Respirant profund, es va estirar a la Força i va empènyer la palanca del motor sublumínic.

El mateix timoner va ser el primer a notar que alguna cosa estava malament. Murmurant alguna cosa a sota veu, va tirar de la palanca posant-la en la seva posició original. La Leia la va empènyer endavant de nou, aquesta vegada també traçant un nou vector per a la nau cap al cometa que flamejava en la distància. El timoner va murmurar de nou, més sorollosament aquest cop, i de nou va agafar la palanca.

Excepte que aquesta vegada no es va moure. La Leia la va sostenir ferma contra els seus forcejaments, i quan es va aturar, confós, va aprofitar l'oportunitat per empènyer encara més endavant. El timoner va girar al seu seient per mirar al Capità Av'muru.

I de cua d'ull va descobrir a la Leia parada darrere d'ell.

-Què fa aquí? -va cridar, girant-se més per mirar-la. -Guàrdies!

La Leia es va tornar. Dos guàrdies estaven marxant cap a ella, blàsters en mà. Estirant-se de nou a la Força, els hi va llevar els blàsters i va estavellar les armes directe contra la coberta tan fort que es van trencar.

-Consellera!- va cridar l’Av'muru, saltant del seu seient per posar-se dret. -Què està fent?

La Leia no va contestar, però es va estirar de nou al control de velocitat.

-No!- va cridar el timoner, botant del seu seient amb les mans estirades cap a la seva gola.

Els dits que l’intentaven agafar mai van arribar allà. La Leia el va atrapar enmig de l'aire en un agafador de la Força, canviant la direcció del seu salt per enviar-lo volant en canvi per sobre de l'anell de monitors i aterrant escampat i confós en el fons del pont.

-Guàrdies!- va cridar l’Av'muru. -Tots els guàrdies!

La Leia es va tornar de nou al timó, una altra vegada incrementant la velocitat de la nau. Els seus sentits van resplendir d'advertència, i va treure el seu sabre de llum al mateix temps que dos guàrdies del costat llunyà de la cambra treien els seus blàsters. Van disparar, els seus rajos d'atordir van ser escampats inútilment per la seva fulla resplendent. De nou els hi va arrabassar les armes, aquesta vegada portant-les volant a través del pont cap a ella i partint-les netament per la meitat amb el seu sabre de llum.

-Aturi’s immediatament, -va grunyir l’Av'muru, apropant-se amb un pas ferm i deliberat cap a ella. -Si no, diré que hi ha un estat de guerra entre el Conferendo Ishori i la Nova República.

-Tot aquest sistema està en perill mortal, -va dir la Leia en veu forta. -Vostè s'ha negat a prendre els passos per oposar-se en aquest perill. Jo per tant ho he fet en el seu lloc.

-S'està arriscant a una guerra entre Isht i Coruscant, -va cridar l’Av'muru, encara venint cap a ella. -Té temps fins que arribi a vostè per cessar aquesta acció i tornar-me el comandament d'aquest vaixell.

Pel cua d'ull, la Leia va veure en Gàvrisom trotant per posar-se al costat de l’Av'muru... i ara només li quedava exactament una carta per jugar.

-No hi ha necessitat o raó per involucrar la Nova República, -li va dir a l’ishori. -Per aquest acte, renuncio a l'Alt Consell, al Senat, i a la Presidència. Ja no sóc res més que una ciutadana privada.

-Llavors també renuncia a tots els seus privilegis diplomàtics, -va exclamar l’Av'muru. En Gàvrisom ja havia arribat a la seva banda, avançant lleugerament l’ishori mentre tots dos continuaven cap a la Leia. Pel pas d’en Gàvrisom, la Leia sabia que estava intentant arribar-hi primer. Probablement esperant poder detenir-la ell mateix, tenint cura de minimitzar el dany polític cap a la Nova República que ella acabava de causar.

Però era massa tard per a això, i en Gàvrisom segurament ho sabia.

-Està a bord d'un vaixell de guerra ishori, -va continuar l’Av'muru. -La pena per motí a bord d’aquest navili és la mort.

La Leia va sentir que la seva gola s'estrenyia. I això, va comprendre funestament, era tot. El capità havia dit la paraula -motí-, automàticament invocant el nivell més alt de la llei marcial ishori. Si ella no cedia abans que l’Av'muru hi arribés, ell no tindria cap opció mes que portar tot el poder de la seva nau de guerra contra ella.

Podrien aturar-la? Probablement no. Certament no abans que arribessin al cometa.

Però a quin cost? Encara que ella podria detenir-los, gairebé certament no podria fer-ho sense un eventual vessament de sang. I si les seves accions portaven a la mort, fins i tot a morts per trets pel rebot de les seves pròpies armes, el seu destí estaria segellat. L'estricte codi de justícia militar ishori demandaria a canvi la seva mort.

I pel bé de la unitat dins de la Nova República, hauria de sotmetre’s. L’Av'muru i en Gàvrisom ja gairebé hi havien arribat fins a ella...

I llavors, per sorpresa de la Leia, en Gàvrisom es va posar de costat i es va aturar abruptament, el seu llarg flanc es va estirar creuant el passadís entre dues consoles, bloquejant el camí de l’Av'muru.

-Crec que no, Capità, -va dir serenament. -Declaro que aquest navili de guerra està sota el comandament directe de la Nova República.

-Així que també és traïció de la Presidència de la Nova República? -va cridar l’Av'muru, intentant empènyer al cos d’en Gàvrisom fora del seu camí. –Mogui’s a un costat o mori al seu costat.

-No hi ha cap traïció involucrada, -va dir en Gàvrisom. La seva veu encara era tranquil·la, però no s'havia mogut ni un mil·límetre. -Tret que es busqui aquest càrrec per a vostè mateix negant a una requisició d'emergència de la Nova República sobre el seu navili segons la secció 45-2 dels Tractats de Fidelitat.

Abruptament l’Av'muru va deixar d'empènyer.

-Això no té sentit-, va dir, cridant ara amb tota la capacitat dels seus pulmons. -No hi ha hagut cap requisició oficial.

-Els tractats són prou vagues sobre com ha de ser feta semblant requisició, -va dir fredament en Gàvrisom. -Ho són deliberadament, perquè una situació d'emergència a causa de la seva mateixa naturalesa requereix de flexibilitat.

Va indicar a la Leia amb una ala.

-En aquest cas, la petició va començar quan l'Alta consellera Organa Solo...

-Ella ja no és Alta Consellera, per la seva pròpia declaració!

-Quan l'Alta consellera Organa Solo, -va repetir Gàvrisom, emfatitzant cada paraula, -va començar a moure aquest navili cap a una font de perill percebuda.

L’Av'muru va mirar intensament en Gàvrisom, va transferir la mirada a la Leia i va tornar a Gàvrisom.

-No pot creure seriosament que el Conferendo acceptarà una demanda tan absurda, -bramà.

-Que ho accepti o no és un assumpte per a una discussió futura, -va assenyalar en Gàvrisom. -Lamentablement, el bloqueig diamala ha eliminat qualsevol oportunitat que vostè es comuniqui amb el seu govern per demanar consell.

Va sacsejar la melena.

-És la seva decisió, Capità. S'ha de basar en els requisits de la llei, la meva posició com a President de la Nova República, i la paraula d'una Cavaller Jedi que la seva nau està en perill mortal.

L’Av'muru tremolava per l'emoció, els seus ulls passaven d'un costat a un altre entre en Gàvrisom, la Leia, i la vista fora del finestral. La Leia també va robar una mirada allà fora, i va confirmar que el Predominança estava de fet apropant-se al cometa.

-Timoner? - va cridar l’Av'muru.

-Aquí, el meu capità, -va contestar l'altre, caminant endavant vacil·lantment.

-Reassumeixi el seu lloc, -va ordenar l’Av'muru, la seva veu començant a tranquil·litzar-se. -Continueu en el curs en què ens ha posat la Cavaller Jedi Organa Solo.- Va fer una pausa. -I s'incrementi a velocitat de flanqueig.

-Sí, capità, -va dir el timoner, fregant cautelosament a Gàvrisom al passar mentre el calíbop s'apartava al costat. La Leia també es va fer a un costat, i ell va seure cautelosament de nou al seu seient. -Curs i velocitat com va ordenar, capità.

-Vinga, Consellera, -va dir en Gàvrisom, fent-li senyals a la Leia amb la punta d'una de les seves ales. -Tornem a sortir del seu camí.

Junts, es van retirar de nou darrere de l'anell de monitors.

-Gràcies, -va dir la Leia en veu baixa.

-Només estava fent la meva feina, -va dir en Gàvrisom. -Sovint he sentit dir que els calíbops som llargs en les paraules i curts en les accions.

Es va arrissar la seva cabellera.

-A vegades, però, són les paraules les que han de venir primer.

-Sí, -va murmurar la Leia, mirant fixament fora de la cabina al cometa. Només podia esperar que les accions que vindrien a continuació arribessin a temps.

      

***

-Els tenim a tots dos, Capità, -va cridar l'oficial de raig tractor d'estribord dalt a la passarel·la de comandament. -Dos vaixells de càrrega: un YT-1300 i un Acció II corellià.

-Bé, -va dir en Nalgol, encara furiós per l'inesperat canvi no anunciat en el seu itinerari acuradament precís. L'equip d'assalt a la superfície, es va comprometre ominosament, hi hauria algunes explicacions serioses que donar quan tot això hagués acabat.

Però mentrestant, el Tirànic estava a punt per fer qualsevol cosa que fos necessària. I el primer treball en aquesta llista seria encarregar-se d'aquests espies d'allà fora.

-Portin-los més a prop, Tinent, -va cridar.- Comproveu que no s'escapin.

-No ho faran, senyor, -va prometre l'oficial de tractor.

En Nalgol va sentir un moviment al seu costat.

-Em va fer cridar, Capità? - va dir l’Oissan.

-Aquesta llista de prioritat / amenaça que li vaig demanar, -va dir breument en Nalgol. -On és?

-La llista preliminar ha estat reportada, -va dir l’Oissan, sonant una mica nerviós. -Estàvem esperant tenir més temps per completar-la.

-Bé, no ho van tenir, no? - va dir entre dents en Nalgol, completament disgustat. Primer l'equip d'assalt, ara l’Oissan. -Torneu a la feina. Encara tenim una hora o dues abans que la batalla allà fora arribi al punt on entrarem.

-Sí, senyor, -va dir rígidament l’Oissan. -Vol al meu equip per interrogar els presoners?

-Quins presoners?

-Què? -va titubejar l’Oissan. -Les tripulacions d'aquests vaixells de càrrega d'allà fora.

En Nalgol va agitar el cap.

-No hi haurà cap presoner.

-Però vostè va dir...

-Vaig dir que els portessin més a prop, això és tot, -el va tallar asprament en Nalgol. -No vull que cap enderroc surti surant de l'escut invisible on algú podria notar-ho.

Va mirar de nou pel finestral. L’YT-1300 s'estava retorçant bojament a l’agafador del raig tractor, encara intentant escapar, el més gran Acció II curiosament quiet.

-Un altre minut o dos, -va afegir, -i ens encarregarem d'ells. Permanentment.

       

***

-Allà!-va exclamar en Lando, assenyalant fora pel finestral del Pensaments Industriosos. -No ho vaig dir? Els ishori han reconegut el perill i s'estan dirigint a fer una ullada.

-Merament estan corrent en un intent de salvar les seves pells, -va contraposar serenament el Senador Miatamia. -O si no, senten que la major maniobrabilitat disponible a l'espai profund els serà útil per a la seva defensa.

-Bé, -va dir en Lando. -De qualsevol manera, no pot simplement deixar-los anar.

-Els diamales no busquen cap venjança contra ningú-, va dir el senador. -Hem frustrat el seu atac sense provocació contra Bothawui. Això és suficient per ara.

-Però què hi ha sobre l'amenaça sobre la qual li vaig advertir? – li va recordar en Lando. –Vam apostar sobre ella, recorda?

-Si tal amenaça existeix, i si els ishori estan de fet buscant-la, segurament la descobriran per si mateixos, -va dir tranquil·lament en Miatamia. -No hi ha cap raó perquè cap nau diamalana s'exposi al perill.

En Lando va mirar fora pel finestral a la nau que s'allunyava. De qualsevol manera que ho hagués fet, la Leia havia aconseguit que el Predominança es mogués contra el cometa i qualsevol sorpresa que els imperials haguessin amagat allà fora.

Però amb en Thrawn estirant els fils, la sorpresa seria probablement una de memorable. Gairebé segurament massa gran perquè un sol creuer de guerra ishori la gestionés per si mateix...

-Ja veig, -va dir, esforçant-se per mantenir la seva veu casual, el to d'una part desinteressada que no té res a guanyar amb una cosa o l'altra. -Estic segur que els ishori també estan igual de feliços d'allunyar-se de vosaltres.

-Què importa com vegin les coses els ishori? -va dir en Miatamia.

-Oh, res, -va dir en Lando amb un encongiment d'espatlles. -Simplement estava pensant que si van decidir que volen lluitar de veritat, necessitarien demanar reforços. I per descomptat, una vegada que estiguin fora del rang del seu bloqueig, seran capaços de fer això.

Les orelles d’en Miatamia es van anar alçar.

-Segurament no farien tal cosa.

-Per què no? -va dir en Lando. -Recorda, creuen que tota l'espècie bothana ha de pagar per la seva part en la destrucció de Caamas. Si jo estigués al seu lloc, em figuraria que l'espai sobre de Bothawui seria el punt perfecte per tancar les seves diferències amb els diamales.

Va tornar a assenyalar amb el cap en direcció al planeta sota d'ells.

-Especialment amb part de l'escut planetari caigut de la manera com està. Qualsevol enderroc de la batalla que caigui en aquest forat és només cosa bona pel que els concerneix.

En Miatamia ja era a l’intercomunicador, parlant urgentment en ell. En Lando va mirar fora pel finestral, contenint la respiració...

I llavors, a estribord i babord, va veure que dues naus diamalanes giraven ponderadament cap al creuer de guerra ishori que s'allunyava i començaven a perseguir-lo. Un moment més tard, va sentir la lleugera empenta d'acceleració quan el Pensaments Industriosos els va seguir.

-Els mantindrem en silenci fins que el generador d'escuts de Drev'starn sigui reparat, -va dir en Miatamia, reunint-se amb Lando. -Però quan això estigui fet, seran lliures d'anar-se’n si ho desitgen.

-És suficient, -va dir en Lando. -Està portant només en aquestes tres naus?

En Miatamia mirà pel finestral.

-Li he suggerit al capità que totes les naus diamalanes també siguin convocades al nostre costat.

-Només en cas que jo tingui raó després de tot?

Les orelles del Senador es van agitar.

-Com li he dit abans, a vegades pot passar allò inesperat, -va dir lentament. -Els diamales creiem a estar preparats per a tal eventualitat.

       

***

-Agafa't, -carrisquejà en Han, llançant al Falcó primer abruptament cap a estribord i llavors a babord. No va servir de res, el raig tractor encara els tenia agafats sòlidament. Estirant-se al tauler d'armes, va canviar l'objectiu del quad làser superior, que ara disparava contínuament cap al Destructor Estel·lar. Com la maniobra de gir, tot el poder de foc tampoc estava servint de res.

-L’estabilitzador de babord està fluctuant de nou, -va anunciar l’Èlegos, mirant les pantalles de monitors. -Pots danyar-lo seriosament si continues d'aquesta manera.

En Han es va empassar una maledicció. Sí, podria volar els estabilitzadors. També podria cremar una secció del motor sublumínic, o fondre els quads, o fins i tot fracturar el casc.

Però no tenia cap opció més que fer qualsevol cosa que fos necessària per fugir, tot i que hagués de llevar la vida al Falcó per fer-ho. Un Destructor Estel·lar encobert significava una emboscada... i l'últim que un imperial emboscat voldria, seria deixar enrere testimonis.

L’Èlegos, però, encara no se n'havia adonat d'això.

-Potser cal intentar rendir-nos, -va suggerir el caamasi.

-Sí? -va grunyir en Han -Per què?

-Per prevenir la nostra destrucció, per descomptat, -va dir l’Èlegos. -A més, en Carib i el seu grup ja semblen haver fet això.

-Què vols dir? -va preguntar en Han, arrufant les celles quan va mirar al cel. Preocupat per la seva pròpia part de la lluita, havia perdut completament el rastre de l’Acció II.

-Vull dir que no estan lluitant contra el raig tractor, -va explicar l’Èlegos, assenyalant pel finestral.

Tenia raó. Allà hi havia el vaixell de càrrega d’en Carib, una mica a estribord i considerablement més a prop al nucli fosc del que el Falcó hi era. Sense fer cap intent en absolut per escapar.

Però això no tenia cap sentit. Segurament en Carib sabia molt millor que ell que aquí no hi hauria cap cosa com la rendició. Ja els haurien matat a ell i als altres?

O la seva recentment professada lleialtat a la Leia i a la Nova República mai havia estat res més que un truc?

-Solo? -va cruixir una veu per l'altaveu. –Aquí en Carib. Prepara't.

-Preparar-me per què?

-Què creus? -va replicar en Carib. -I mira, si no sortim d'aquesta, vull que vostès s'encarreguin de cuidar les nostres famílies. És un tracte?

En Han li va llançar un gest a l’Èlegos. Quins espais?

-Tracte fet, -va dir l’Èlegos pel comunicador, veient-se tan confós com en Han se sentia però aparentment disposat a seguir-li el joc. -No et preocupis.

-Està bé. Ha estat un plaer conèixer-los.

El comunicador es va apagar amb un clic. En Han va mirar fixament al vaixell de càrrega, i una sobtada premonició li va enviar un calfred per l'esquena.

I llavors, de sobte, l’Acció II va explotar.

Al seu costat, va sentir que l’Èlegos panteixava.

-Què?

-Només mira, -el va tallar en Han, agafant el volant del timó. -I com va dir l'home, prepara't. - La fogonada i la pols de l'explosió es va dissipar, volat per l'aire que s'expandia des de dins o tirat pel raig tractor.

I de sobte, del núvol de ruïnes, va sortir una dotzena d’Interceptors TIE.

No els va prendre als imperials més de cinc segons reaccionar en aquesta nova i completament inesperada amenaça. Però en aquest cas, cinc segons van ser per lluny massa temps. Els TIEs van formiguejar junts per tot el nucli, esquivant a través del frenètic foc turbolàser amb una facilitat casual, destruint sistemàticament els emplaçaments de raig tractor.

En Han va mirar fascinat, li van tornar records de la llegendària habilitat de vol del Baró Fel. Només que aquesta vegada, hi havia una dotzena de Barons Fels fent interferència per a ell.

I amb una sacsejada que li va fer estrènyer les dents, el Falcó va estar lliure.

-Agafa't!- va exclamar, fent que la nau descrivís un cercle tancat i enviant energia al motor sublumínic. Els turbolàsers del Destructor Estel·lar estaven començant a obrir foc darrere d'ell quan van veure que la seva presa escapava, i va llançar al Falcó en una maniobra evasiva en tirabuixó mentre s'esforçava cap a la vora imperceptible de l'escut invisible. -Encara tens el comunicador llest per transmetre en aquests idiotes sobre de Bothawui? -va afegir, mirant cautelosament l'indicador del deflector posterior. Si els escuts queien abans que poguessin sortir, els imperials encara podrien guanyar.

-Estic a punt, -va dir l’Èlegos. -Pel que fa...

Es va interrompre amb un panteix. En Han va girar el cap al costat quan la forma familiar d'un Interceptor TIE va aparèixer de sobte al seu costat. Per reflex, va anar al tauler d'armes.

I es va relaxar just a temps. Blasonat en els panells solars del TIE estava la insígnia de la Nova República. Més enllà del TIE la resta de la unitat d’en Carib s'estava formant en el seu flanc.

I de sobte la foscor al voltant d'ells es va esvair, i de nou van estar envoltats per estrelles.

-Això és, -va dir. -Posa't a treballar amb el comunicador.

L’Èlegos es va aclarir la gola.

-No crec, -va dir, -que això sigui necessari.

Confós, en Han es va tornar per mirar.

I va contenir la respiració. Avançant resoltes cap a ells des de la direcció Bothawui hi havia un grup de més d'una dotzena de naus de guerra pesades.

El comunicador va cruixir.

-Han? - venir la veu d’en Lando.

-Sí, Lando, -va respondre en Han. -Vagin amb compte, hi ha un Destructor Estel·lar Imperial sota d'aquest escut invisible.

-Entesos, -va dir en Lando. -Aquests interceptors TIE estan amb tu?

En Han va somriure sinistrament.

-Aposta a què sí. Pots xiular per cridar una mica més d'ajuda?

-Capità Solo, aquí el Senador Miatamia, -va dir una nova veu. -Estem transmetent el seu advertiment a totes les naus aliades dels diamales i demanant la seva ajuda.

-Genial-, va dir en Han. -Suggereixo que també convidin els ishori en aquesta festa. Anem a necessitar tota l'ajuda que puguem aconseguir.

-Han? -Va tallar la veu de la Leia, sonant alleujada, sense alè i tensa al mateix temps. -Han, estàs bé?

-Estic bé, amor, -li va assegurar. -Encara estàs amb els ishori?

-Sí, -va dir ella. -El capità encara no segur...

Es va interrompre abruptament.

-Leia? – bordà en Han.

-No importa-, va dir ella, amb un sobtat to greu a la veu. -No crec que encara segueixi tenint algun dubte.

En Han va arrufar les celles, girant el Falcó al voltant en un cercle tancat i mirant enrere. El Destructor Estel·lar, ara amb la seva emboscada frustrada, havia deixat caure el seu escut invisible.

Només que no era només un únic Destructor Estel·lar allunyant-se del cometa cap a la flota que s'acostava. N’eren tres.

Va respirar profund.

-Està bé, -va dir. -Ara és una lluita.

Següent