Visió de Futur (XXIX)

Anterior

CAPÍTOL 29

En Luke va esperar fins que la Mara hagués passat ajupida a través de l'obertura abans de sortir de la cambra.

-Crec que aquest és el teu, -li va dir, apagant el seu sabre de llum i donant-li.

-Gràcies, -va dir ella, prenent-lo mentre li passava el seu a ell. -El teu té una adherència interessant. Crec que m'agrada més que el meu.

-Pots tenir això present quan arribis a fer el teu algun dia-, va dir en Luke, traient el seu blàster de màniga de la jaqueta i llençant-li. -Aquí està el teu blàster. Vés amb cura, alguna de la seva gent ve proveïda amb motxilles d’ysalamir.

-Ja ho sé, -va dir la Mara. Ella estava ara a la porta, mirant acuradament fora al corredor. -Sembla net, però això no durarà molt. Quin és el pla? De tornada a l'escala?

-Desafortunadament, vaig fer que els Qom Jha la tanquessin, -li va explicar en Luke, caminant a la porta al seu costat mentre llançava una darrera mirada enrere a l’obertura que havia tallat. Caldria pensat que un dels alienígenes -txiss, els havia anomenat la Mara- podria intentar un tret final, però aparentment havien decidit quedar-se quiets.

El que significava que la Mara tenia raó. Tenien planejada alguna cosa més.

Mirà pel corredor, també estirant-se amb la Força.

-Nen Dels Vents, queda't sobre de l’R2, -li va dir al Qom Qae. -No vull que et perdis.

-O que et fiquis en el camí-, va afegir la Mara. -Llavors on anem?

Abans que en Luke pogués contestar, l’R2 es va allunyar rodant pel corredor, dirigint-se confiat a l'esquerra amb Nen Dels Vents balancejat precàriament damunt del seu dom.

-Suposo que estem seguint a l’R2, -va dir en Luke, partint rere d'ells. -Hi ha d'haver pogut baixar el plànol del pis com li vaig demanar.

-Això, o està buscant un recarregador, -va murmurar la Mara mentre es posava a un pas al seu costat. –Com de bo ets a detectar ysalamiri individuals?

-No tan bo com ho sóc amb grups d'ells, -va concedir, estirant-se amb la Força. Podia sentir la greu activitat al voltant d'ells mentre els txiss es mobilitzaven per al combat...

El petit espai buit a la seva dreta era tan subtil que gairebé ho va passar per alt.

-Compte!- li va exclamar a la Mara, detenint-se i girant per enfrontar-lo en aquesta direcció. Tot mentre aixecava el seu sabre de llum, un panell dissimulat de mig metre quadrat de la paret es va obrir i va treure una arma. Darrere d'ella en el nínxol ombrívol va entreveure uns ulls vermells brillants i el reflex d'una carcassa nutrient sobre ells.

De darrere d’en Luke va venir la flamarada de foc blàster, no apuntada entre els ulls resplendents, com podria haver esperat, però sobre d'ells. Hi va haver un sobtat udol a la seva ment.

I abruptament la zona de silenci al voltant del pistoler es va esvair.

Hi va haver una flamarada de blau quan l'arma alienígena va escopir el seu foc cap al pit d’en Luke. Però era massa tard. Amb la bombolla de l’ysalamir col·lapsada, en Luke va bloquejar el tret amb facilitat. El pistoler va deixar anar dos trets més, també bloquejats, abans que els cercles blaus d'una descàrrega atordidora l’enviessin caient fora de vista a terra del seu nínxol de guàrdia.

-Oh, bé, -va dir la Mara, sospesant el seu blàster i movent el selector. -Posar-los per a atordir funciona en ells.

-Això podria ser pràctic, -va convenir en Luke, mirant al seu voltant amb els ulls i la ment. No hi havia cap altra amenaça que pogués detectar, almenys no en l'àrea immediata. -Alguna raó en particular per la qual no el vas matar?

-Ei, tu ets el que vol que comenci a actuar com una Jedi, -va replicar la Mara, continuant pel corredor. L’R2 s'havia avançat uns metres, i estava refilant amb impaciència nerviosa quan va girar el seu dom enrere per mirar-los. -El problema és, que la posició d'atordir en aquesta cosa té més o menys el rang d'un llançament de bantha. Si són prou intel·ligents per mantenir la seva distància, hauràs de bloquejar els seus trets mentre jo elimino als ysalamiri.

-Correcte, -va dir en Luke, arrufant les celles mentre accelerava el seu pas. Hi havia alguna cosa ominosa creixent darrere de la protecció de la barrera mental de la Mara: un pensament fosc, o un propòsit igualment fosc. Per un moment va considerar preguntar per això, però el fet que s'estava esforçant tant per amagar-ho suggeria que seria millor no molestar-la. -Alguna idea de quin és el seu pla? -va preguntar en canvi quan van arribar a l’R2.

-A curt termini, posar-nos en emmagatzematge segur per uns dies, -va dir la Mara. -Es van figurar que fer-nos entrar en tràngols curatius és la forma més fàcil de fer això, raó per la qual el tiroteig.

-Són del tipus amistós, -va murmurar en Luke.

-Sí, -va convenir la Mara. -A llarg termini, estan esperant que en Thrawn torni.- Hi va haver un parpelleig momentani en les seves emocions, un aprofundiment d'aquesta foscor oculta... -I com que pensen que pot haver aparegut a Bastió, en Parck ha decidit anar-hi i parlar amb ells.

En Luke sobtadament va sentir fred.

-I lliurar aquest lloc a l'Imperi?

-El lloc, i tot el que hi ha en ell, -va dir greument la Mara. -Això pot no ser el que pensen que van a fer, però una vegada que l'Imperi sàpiga que són aquí, s'apoderaran d'això. D'una manera o altra.

Endavant, l’R2 trinà i va girar a la dreta a un corredor creuat.

-On anem? - demandà la Mara mentre el seguien.

-No ho sé, -va dir en Luke, arrufant les celles. Vint metres endavant, el corredor acabava en una unió en T, i per alguna raó desconeguda la seva ment va tornar momentàniament a la base asteroide dels Pirates Cavrilhu i a la molt diferent unió en T a l'extrem llunyà del parany per Jedi a la qual l’havien atret. En alguna part directament endavant, podia sentir l'àrea en blanc creada per un grup d’ysalamiri.

I llavors l’R2 refilà incert i es va aturar, enfrontant la paret que bloquejava el seu corredor en òbvia confusió...

-R2, torna!-va exclamar en Luke, alçant el seu sabre de llum i donant un pas llarg per posar-se davant de la Mara. -És un parany!- Directament endavant, la paret va explotar en una pluja d'espurnes enlluernadores i es va desintegrar completament.

I aturats espatlla a espatlla al corredor darrere del que quedava de la paret falsa, una dotzena de txiss equipats amb ysalamiri van obrir foc.

L’R2 va cridar i va donar la volta, rodant enrere cap al Luke tan ràpid com va poder, Nen Dels Vents estava esforçant-se frenèticament per no caure. En Luke tot just els va notar, tota la seva atenció enfocada endavant en els txiss. Es va forçar a relaxar-se, deixant que la Força guiés les seves mans com ho havia fet en tantes batalles similars, va girar el seu sabre de llum a una posició de bloqueig davant de cada tret.

Però amb l'àrea al voltant dels txiss tancada en aquesta presciència subconscient, al seu temps de preparació usual li faltava una preciosa fracció de segon. Darrere d'ell, el blàster de la Mara estava llampant regularment per sobre de la seva espatlla, eliminant amb metòdica precisió als ysalamiri. Si ell podia mantenir la seva defensa el temps suficient perquè ella acabés la feina...

En algun lloc a la vora de la seva ment podia sentir a Nen Dels Vents cridant alguna cosa, però no li sobrava suficient concentració per a una traducció. Endavant, a través de l'atapeïda línia de txiss va poder veure el que semblava ser moviment darrere d'ells, i llavors, sense advertència, es van deixar caure a l'uníson sobre un genoll.

Revelant altra línia de tropes que havia sorgit darrere d'ells.

I de sobte hi havia el doble de raigs cremant en la seva direcció. Raigs amb els quals estava lenta, però inexorablement perdent la carrera per mantenir-se endavant.

Darrere d'ell, la Mara va bordar alguna cosa, i a través de la boira de la seva concentració en Luke va veure a un dels alienígenes dret sacsejar-se i ensorrar-se enrere quan la Mara va abandonar la seva política de no matar. En Luke va serrar les dents i va redoblar el seu esforç, obscurament comprenent que si en Parck ara mateix enviava a un equip per darrere d'ells, acabaria amb ell i la Mara. Nen Dels Vents va xisclar de nou.

I llavors, apropant-se en les dues direccions pel corredor creuat, un grup de Qom Jha es va capbussar directament en el mig de la batalla.

Els txiss no van tenir cap oportunitat de reaccionar. Passant a tota velocitat per sobre dels caps dels guerrers drets, els Qom Jha van agafar les parts de dalt de les seves carcasses nutrients, l'estirada va fer caure als pistolers i els va fer colpejar fortament al terra amb l'esquena.

-Vinga, -en Luke es va sentir cridar, partint en un caut trot cap a la fila restant d’agenollats txiss. Si podia arribar prou a prop perquè estiguessin en rang de la posició d'atordir de la Mara...

A mig corredor de distància, els Qom Jha es van frenar de la seva boja estampida, van donar la volta amb una gràcia impossible, i van tornar a carregar cap a les esquenes dels pistolers agenollats. Una altra vegada van agafar les carcasses nutrients quan van passar, escampant les carcasses i als txiss units a elles de cara contra el terra.

En Luke va deixar que el seu sabre de llum s'aturés, els músculs del seu braç de sobte van començar a tremolar per l'adrenalina i l'alleujament en la tensió. La Mara ja l’havia passat corrent a tota velocitat, fent senyals als Qom Jha perquè s'allunyessin mentre el seu blàster escombrava els seus anells blaus de foc atordidor sobre els txiss caiguts. Per quan en Luke va arribar al seu costat, l'últim dels pistolers es va agitar i va deixar de moure’s.

-Això va ser divertit, -va dir la Mara entre dents atapeïdes, llançant una ràpida mirada en ambdues direccions pel corredor mentre movia de nou el selector del seu blàster. -Espero que no tinguin preparades moltes més d'aquestes petites trampes.

-No crec que ens falti molt, -va dir en Luke, mirant a l’R2. El petit droide ja estava rodant pel corredor creuat cap a la seva esquerra, dirigint-se cap una gran porta d'aspecte pesat que bloquejava el final del passatge a uns quinze metres. Una porta, va notar, equipada amb la mateixa roda de tancament i sistema de manetes de desenganxament que aquelles a l'escala oculta que havien deixat molt enrere. -Fenedor De Pedres, reuneix la teva gent i segueix-nos.

Va córrer cap endavant, apagant el seu sabre de llum i subjectant-lo en el seu cinturó, acostant-se a l’R2 quan el droide es va aturar davant de la porta. Girant la roda, en Luke va estrènyer les manetes i va tirar. La porta es va obrir ponderadament, deixant entrar un corrent d'aire fresc.

Cels de sang vermella, va murmurar sorprès Custodi De les Promeses. Quin lloc és aquest?

-El nostre camí cap a fora, -li va dir en Luke, sentint un toc de la mateixa sorpresa quan va mirar la vista davant d'ells. Per tot al llarg del sòl de la pedra negra, estacionades juntes com tropes en una desfilada, hi havia múltiples files de petites naus estel·lars com el parell que l'havien atacat de camí a la superfície planetària.

Al seu costat, la Mara va xiular suaument.

-L'hangar no semblava tan gran des de fora, -va dir.

-Ha d’estirar-se per enrere més lluny que el que el seu sostre indicava, -va convenir en Luke, preguntant-se com es podia fer el manteniment d'un grup tan estretament atapeït de naus. Una mirada cap amunt li va donar la seva resposta: tota l'àrea sota del sostre alt estava abarrotada d'equip de servei, monitorització, i alimentació de combustible, tot penjat d'armadures de metall i una xarxa de passarel·les. -Hi ha d'haver cent d'elles aquí.

-Almenys, -va convenir la Mara... i quan va parlar, en Luke va poder sentir aquesta foscor secreta aprofundir-se dins d'ella. Ja era temps que li preguntés sobre això.

Hi va haver un sobtat parpelleig de sensació de darrere d'ell.

-Compte!-va exclamar la Mara, girant-se i disparant un parell dels trets ràpids passat la seva espatlla a través de la porta oberta.

En Luke també es va tornar, agafant el seu sabre de llum i encenent-lo. Un grapat de txiss era a la intersecció de la que acabaven de sortir, apartant-se per reflex del camí dels trets de la Mara.

-Segueix disparant, -li va dir en Luke, donant una ràpida ullada a la porta. No hi havia cap roda de tancament del costat de l'hangar, però hi havia un forat petit on aparentment se n'havia tret un. Experimentalment, va girar la roda uns graus, a través del forat es podia veure l'eix central del mecanisme de pany girant.

Perfecte. Girà la roda de nou a la posició completament oberta i amb una ràpida ganivetada del seu sabre de llum la va tallar de la porta. Ajupint-se per sota dels trets de coberta de la Mara, va empènyer la porta fins a tancar-la.

Però encara està destravada, va objectar Volador Entre Les Pues. Poden usar els agafa-roques per a obrir-la de nou.

-No per molt temps, -li va assegurar en Luke. Ajupint-se, va mirar fixament a través del forat a l'eix central i es va estirar a la Força. Sense la palanca de la roda era molt més difícil de girar, però la idea txiss armats descendint cap a l'hangar era més que suficient incentiu. Deu segons més tard, la porta va estar fermament tancada.

-Això no els aturarà per molt, -va advertir la Mara. -Si no tenen una altra forma, poden passar caminant per sobre del sostre i entrar per l'altra banda.

-Ja ho sé, -va dir en Luke, aixecant el coll per treure el cap més enllà de les naus estacionades. Ella tenia raó: com havien endevinat en la seva primera ullada del lloc, tot el front de l'hangar estava obert, amb només una lleugera projecció per protegir-lo de la pluja o atacs. Els dissenyadors de la fortalesa, va decidir, no deurien d'haver planejat que el seu hangar estigués tan abarrotat. -Però hauria de retardar-los el temps suficient perquè prenguem una nau i sortim d'aquí.

-Llavors de l'únic que ens haurem de preocupar és de qualsevol cosa que tinguin en aquestes torres, -va dir asprament la Mara, apartant-se i ficant-se entre dues de les naus. -Haurem d’agafar alguna cosa del davant, -va tornar a dir per sobre de la seva espatlla. -Intentaré fer arrencar-ne un. Tu assegura't que aquesta porta estigui assegurada, llavors troba una forma d'impedir que la resta d'aquesta fila d’enfront nostre s’enlairi darrere de nosaltres.

-Ho tinc-, va dir en Luke. -R2, agafa a Nen Dels Vents i segueix a la Mara, dóna-li una mà per entendre els sistemes de vol. Fenedor De Pedres, serà millor que tu i la teva gent surtin mentre puguin. Gràcies per la seva ajuda.

La nostra part està pagada, Mestre Caminant Del Cel, va dir el Qom Jha, el seu to només lleugerament ominós. Ara la teva part serà lliurar-nos dels amenaçadors com vas prometre.

Amb això, ell i els altres es van allunyar batent les ales per sobre de les naus estacionades.

-Farem el nostre millor esforç, -va murmurar en Luke.

Va revisar la porta per segona vegada, llavors es va prendre un altre moment per estirar els seus pensaments de tornada al corredor. Estava buit. Aparentment, els txiss sabien que no era bona idea perdre el temps amb la pedra impenetrable.

Particularment amb semblant alternativa clara disponible. Trenta segons més tard, seguint el so de les rodes de l’R2 sobre la pedra negra, va aconseguir arribar al front de l'hangar.

L’R2 i Nen Dels Vents hi eren, aquest últim de nou esforçant-se per mantenir l'equilibri sobre del droide mentre el dom girava d'una banda a l'altre. En Luke va mirar al llarg de la línia davantera de naus, notant un buit en la prolixa formació on aparentment en faltava un.

La Mara, però, no era enlloc a la vista.

-R2, on està la Mara?

El droide trinà una negativa, encara mirant al seu voltant. En Luke va mirar a fora a la tènue llum del sol i es va estirar amb la Força.

-A què estàs esperant? -va dir-li la Mara quan va venir corrent des del darrere. -Necessitem desactivar aquestes naus.

-T’estàvem esperant a tu, -li va dir en Luke, arrufant les celles. El secret fosc encara quedava en la seva ment, però hi havia alguna cosa nova en la textura ara. Tot indici d'incertesa o dubte havia desaparegut, reemplaçat per un pesat núvol de profunda i amarga tristesa. Quelcom de vital importància acabava de passar...

-Bé, no ho facin, -va grunyir, colpejant un panell de descàrrega al costat de la nau més propera. Sobre ells, una escotilla es va obrir i una escala de mà es va desplegar fins a terra.

-Sembla que manca una de les naus, -va assenyalar en Luke.

-Ja ho sé, en Parck va esmentar que estava tornant, -va dir la Mara, grimpant per l'escala de mà. -No hi ha res que puguem fer sobre aquesta. Continua endavant, posa't a treballar.

Va desaparèixer dins.

-Correcte, -va murmurar en Luke, estenent la Força per aixecar l’R2 dalt i a la comporta darrere d'ell. Llavors, caminant a la següent nau en la línia, la va examinar d'una ràpida ullada. El caça tenia tres vegades la grandària d'una ala-X, amb un joc de quatre panells solars de caça-TIE que es fonien amb un pertorbador flux de línies alienígenes.

I presumiblement amb un joc de repulsors a la part inferior...

Es va ajupir sota la proa. Allà estaven, un parell corrent longitudinalment al llarg de cada costat de la línia central: el subtil però distintiu patró de diamants dels elevadors per repulsió. Quatre ràpides ganivetades amb el seu sabre de llum, i ja no eren funcionals. Esquivant el tren d'aterratge, va seguir a la nau següent.

Hi havia deshabilitat a set d'elles, amb altres set per davant, quan va captar el canvi en la textura emocional de la Mara. Lentament, amb els moviments lleugerament maldestres que venien d'un pilot poc familiaritzat amb la seva nau, la nau es va alçar mig metre del terra i va lliscar cap endavant. El seu comunicador va xiular.

-Tenim companyia, -va anunciar estretament la veu de la Mara, i quan en Luke es va concentrar va poder sentir dues cauteloses ments txiss i àrees en blanc creades per ysalamiri que s'aproximaven pel sostre. -Afanya't, intentaré mantenir-los ocupats.

I ho va fer. L'interior de l'hangar estava il·luminat amb llum irregular reflectida del tiroteig quan en Luke va acabar de desactivar l'últim dels caces: els suaus centelleigs blaus de les armes de mà txiss, un blau més pronunciat i brillant de la nau de la Mara. Llest, va pensar cap a ella, corrent a tota velocitat al costat de la línia de naus deshabilitades cap al final de l'obertura de l'hangar d'on la majoria dels centelleigs més brillants semblava venir. Hi va arribar, va deixar anar una ullada acurada girant la cantonada...

Prepara't, el reconeixement de la Mara va fluir a la seva ment, i amb un esclat com una tempesta de sorra de la descàrrega del propulsor, la nau es va deixar caure més enllà de la projecció i va rebotar en un aspre aterratge davant d'ell.

En Luke estava preparat. Tot mentre la nau rebotava de nou, estava corrent a tota velocitat al voltant de la seva cua cap al seu costat llunyà. L’escotilla que la Mara havia usat abans estava oberta; infonent vigor de Jedi als músculs de la cama, en Luke va saltar cap amunt, agafant la porta i tirant-se endins per aterrar escampat de manera poc digna a la coberta.

-Arrenca!- va cridar, estirant-se amb la Força per tirar de la comporta i tancar-la.

La Mara no necessitava estímul. La nau ja estava saltant cap al cel, el rugit dels repulsors no arribava a ofegar la repicadissa dels tirs dels txiss colpejant la part inferior i posterior.

Estem fora de perill? Va preguntar ansiosament Nen Dels Vents. Estava atapeït al seient de més a popa, les seves urpes tancades sobre les corretges de seguretat.

-Això crec, -el va tranquil·litzar en Luke, escoltant com s'esvaïa la repicadissa del metall afectat per la calor mentre la Mara guanyava altitud. -Sembla que tot el que tenen són armes antipersones allà baix. Llevat que puguin posar en línia ràpidament el seu equip més pesat.

-Luke, vine aquí, -va tornar a cridar la tensa veu de la Mara des de la coberta de vol.

En Luke es va posar dempeus maldestrament, la seva ment va buscar la Mara. El pensament fosc encara hi era, aguaitant en el fons de la seva ment. Però ara havia estat substituït per quelcom més, un embolic i una barreja que no podia desxifrar. Va esquivar a l’R2, que barbotejava pensativament en un nínxol per a droides, i es va deixar caure al seient del copilot al costat de la Mara.

-Què passa? -va exclamar.

-Mira la fortalesa, -li va dir la Mara, fent que la nau girés lentament.

-Què, les torres d'armes? -va preguntar en Luke, estirant-se amb la Força mentre mirava cap avall a l'estructura que entrava lentament a la vista de la carlinga. No podia veure o sentir cap indici que estiguessin preparant-se per disparar. Va mirar el tauler de la Mara, buscant les pantalles de sensors.

-Oblida't de la logística i estratègia per un minut, -va dir lacònicament la Mara. -Mira la fortalesa. Només mira-la.

En Luke va sentir que el seu front s'arrugava quan va mirar de nou avall a través de la carlinga. Era una fortalesa. Parets, un sostre pla, arrodonit, i inclinat amb un hangar al mig; quatre torres d'armes que seguien la corba del sostre per darrere, una torre intacta més baix per davant...

-Mira-la, -va dir de nou la Mara, molt suaument.

I amb una sobtada sorpresa, la va veure.

-Estrelles d’Alderaan, -va panteixar.

-Gairebé és còmic, no? -va dir la Mara, la seva veu sonava estranya. -Automàticament vam rebutjar tota idea que pogués ser algun tipus de superarma. En Thrawn mai va usar superarmes, vam dir tots.

-I no obstant això, això és exactament el que és. L'únic tipus de superarma que algú com en Thrawn alguna vegada va usar. L'únic tipus que va necessitar.

En Luke va pensar sobre aquest holo de la galàxia en el centre de comandament, i tots els planetes i recursos que en Thrawn havia reunit sota el seu control. Suficients per inclinar la balança de poder en qualsevol direcció que els seus hereus escollissin.

-Informació, -va dir, amb una esgarrifança travessant-li.

La Mara va assentir.

-Informació.

En Luke va assentir en resposta, mirant fixament la fortalesa que ara s'amagava entre els turons circumdants mentre la Mara allunyava de nou la nau. La fortalesa de sostre pla amb les seves quatre torres enrere i una endavant estirant-se cap amunt al cel. Veient-se per a tothom com quatre dits i un polze estirant-se per arrencar les estrelles del cel.

La Mà d’en Thrawn.

      

***

A gairebé un quilòmetre de la fortalesa, amagada de la vista per una serralada escarpada, hi havia una profunda cresta a la cara del penya-segat. La Mara maniobrà la nau acuradament per sota de la projecció i la va lliscar tan enrere com va poder contra la paret.

-Això és, -va dir, apagant els repulsors i sentint-se a si mateixa esfondrar per la fatiga i l'alleujament de la tensió. De moment, almenys, estaven fora de perill.

De moment.

Des del seient a popa, Nen Dels Vents va dir alguna cosa. Gairebé intel·ligiblement aquesta vegada, però la Mara estava massa cansada per fins i tot intentar desxifrar-ho.

-Què va dir? -va preguntar.

-Va preguntar què farem ara, -va traduir en Luke. -És realment una bona pregunta.

-Bé, ara mateix, simplement esperarem aquí, -va dir la Mara, passant un ull crític per la roba d’en Luke. Hi havia una mitja dotzena de noves marques de cremades on els tirs de xàrric dels txiss havien travessat les seves defenses, i va poder sentir suprimint automàticament i gairebé inconscientment el dolor. -Em sembla que et vindrien bé unes hores en un tràngol curatiu.

-Això pot esperar, -va dir en Luke, mirant fixament al paisatge a través de la carlinga més enllà de la projecció, esvaint-se en la creixent foscor de la tarda. -El meu mal als seus repulsors no els detindrà per molt temps. Hem de tornar abans que puguin muntar una recerca aèria per nosaltres.

-En realitat, no crec que es molestin, -va dir la Mara, onejant una mà al seu tauler de control. -En primer lloc, els sensors en aquestes coses semblen ser bastant inútils per recerques detallades del sòl. La meva suposició és que enviaran tropes a les àrees on pensen que hem amagat les nostres naus i ho deixaran en això.

-No creus que els preocupa que podríem tornar a entrar?

-I fer què?

En Luke va arrufar les celles.

-Què vols dir?

La Mara va respirar profundament.

-Vull dir que no estic segura que ni tan sols hàgim d’intentar interferir amb el que estan fent.

Nen Dels Vents va fer un soroll com un comentari ofegat. En Luke el va mirar, llavors es va tornar de nou cap la Mara.

-Però són enemics de la Nova República, -va dir. -No?

La Mara va agitar el cap.

-No ho sé. Només perquè usen uniformes imperials...- Va sospirar. -Mira. El Baró Fel hi era. El mateix Baró Fel que li va tornar l'esquena a l'Imperi fa anys quan finalment va reconèixer què tan corruptes i vicioses s'havien tornat les coses sota l’Isard i alguns dels altres successors d’en Palpatine.

-No obstant això aquí està, vestint de nou un uniforme imperial. Alterar la ment és inútil contra un home com ell, faria malbé el fi tall de combat que el fa útil per a tu en primer lloc. Alguna cosa ha d'haver-li passat per fer-lo legítimament canviar d'opinió.

-En Thrawn?

-En certa manera, -va dir la Mara. –En Fel va dir que en Thrawn el va portar a les Regions Desconegudes i li va mostrar el lloc... i que va ser llavors quan va estar d'acord a tornar a unir-s’hi.

Ella podia sentir que les emocions d’en Luke s'enfosquien.

-Hi ha alguna cosa allà fora, no? - va dir en veu baixa. -Alguna cosa terrible.

-Segons els txiss, hi ha cent Quelcoms Terribles allà fora, -va dir la Mara. -Per descomptat, això és només el que els txiss diuen. Les possibilitats són que molts d'aquests perills serien bastant inofensius per a alguna cosa de la mida i recursos de la Nova República. Amenaces que podríem aixafar sense cap problema si mai s'aventuressin d'aquest costat del Marge Exterior. -Ella va arronsar les espatlles incòmoda. -D'altra banda...

-D'altra banda, en Fel coneix els nostres recursos tan bé com nosaltres, -en Luke va acabar per ella. -I no obstant això és aquí.

La Mara va assentir.

-Tots dos ell i en Parck són aquí. I cap sembla tenir cap interès a desaprofitar els seus recursos en accions contra la Nova República. Això per si mateix diu molt.

Per un llarg minut la nau va estar en silenci. Llavors en Luke es va regirar.

-Desafortunadament, encara hi ha un punt més que hem de considerar, -va dir. -Bastió i l'Imperi. Vas dir que en Parck anava a obrir contacte amb ells?

-Sí, -va confirmar la Mara, el dolor silenciós dins d'ella es va aprofundir. -I no confio que el lideratge imperial actual vegi les coses amb la mateixa perspectiva a llarg termini que en Fel. Si els hi dónes la Mà d’en Thrawn, es mouran contra Coruscant.

En Luke mirà de nou fora de la cabina.

-No podem deixar que això passi, -va dir en veu baixa. -No amb la Nova República en l'estat en què està.

-Especialment no si aquests recursos són necessaris per batallar alguna altra amenaça, -va convenir la Mara, descordant les seves corretges. -El que desafortunadament significa que hem de tornar-hi i aconseguir còpies d'aquestes dades per a nosaltres. Almenys llavors tindrem una oportunitat de bloquejar el que sigui que Bastió faci per atreure'ls al costat imperial.

Ella va poder sentir que en Luke forçava el cansament fora de la seva ment.

-Tens raó, -va dir quan va començar a descordar-se les seves pròpies corretges. -Si podem portar a l’R2 fins a un endoll d'ordinador perquè pugui baixar una còpia de tot...

-Espera, espera, -va dir la Mara, estenent i posant una mà per detenir-li el braç. -No vaig voler dir en aquest mateix minut. No anem enlloc fins que t'hagis curat aquestes cremades.

-No són res, -va protestar en Luke, baixant la vista a les marques socarrimades. -Puc suportar-les.

-Oh, quin discurs tan valent, -va dir la Mara, la seva fatiga i el seu dolor privat van afegir una nota imprevista de desdeny en la seva veu. –Deixa’m dir-ho d'una altra manera: Jo no vaig enlloc amb tu fins que et curis. Just vas ser escassament capaç de mantenir-te dempeus d'aquest últim atac. No vull que res de la teva atenció es malgasti en velles lesions de les que podries haver-te lliurat amb unes hores de descans. Entens?

Ell li va fer una mirada intensa. Però darrere de la mirada, ella podia sentir una sensació d’animós acord.

-Està bé, tu guanyes, -va dir amb un sospir, tornant al seu seient. -Però desperta’m immediatament si passa alguna cosa. Prepararé la frase 'benvingut de tornada' per despertar del tràngol.

La Mara va assentir.

-Fet.

-I fins i tot si no passa res, desperta’m en dues hores-, va afegir, tancant els ulls. -No els hi prendrà més d'unes hores apartar suficients de les naus danyades per alliberar les de darrere. Necessitarem tornar-hi abans que llavors si anem a impedir que en Parck lliuri tot això a Bastió.

Sense esperar una resposta, va respirar profund altra vegada i es va deixar anar enrere contra el reposacaps. Els seus pensaments i emocions es van buidar i es van esvair, i ell se n'havia anat.

-No et preocupis per Bastió, -va dir suaument la Mara. -Jo m'ocuparé d'ell.

Per un moment es va quedar allà al silenci, mirant-li la cara adormida, amb un embull d'emocions que es retorçaven a través de la foscor de la seva agonia privada. Ara ja feia deu anys que es coneixien, anys que podrien haver estat plens de companyonia i amistat. Anys que en Luke havia efectivament desaprofitat amb els seus propis solitaris i arrogantment estúpids vagareigs a través d’un dolor i dubte completament innecessaris.

Va passar suaument el tou d'un dit pel seu front, apartant uns flocs solts. I no obstant això, després de tot, aquí estaven junts de nou, i l'home que una vegada havia respectat tant i pel qual s'havia preocupat tant havia tornat al seu camí apropiat.

O potser eren els dos els que estaven en el seu camí apropiat.

Potser.

Darrere d'ella va venir un temptatiu refilet de preguntes.

-És només un tràngol curatiu, -la Mara va assegurar al droide, apartant l'última de les seves corretges i sortint del seu seient. -Estarà bé. Tu vigila les coses aquí dins, està bé? - El droide refilà de nou, el seu to sobtadament sospitós.

-Jo vaig fora, -li va explicar la Mara, assegurant-se que el seu blàster de màniga i el seu sabre de llum estiguessin ben agafats. -No et preocupis, tornaré.

Va passar davant d'ell, ignorant la seva sobtada agitació de comentaris i preguntes i va obrir la comporta. Nen Dels Vents la va depassar mentre l'escala de mà es desplegava, grinyolant ràpidament per uns segons i llavors allunyant-se batent les ales en la foscor que es feia cada vegada més profunda.

Una foscor que feia el mateix que el profund dolor dins d'ella.

Per un moment va mirar enrere a la part de dalt del cap d’en Luke, visible per sobre del reposacaps de la cadira, preguntant-se si ell havia endevinat el seu pla. Però no. Ella l’havia mantingut acuradament en secret dins d'ella, darrere de les barreres mentals que en Palpatine li havia ensenyat a crear fa tant de temps.

El vell Luke, l'obsessionat amb resoldre cada problema per si sol, podria haver-se obert camí per la força a través d'aquestes barreres per demanar la veritat. El nou Luke, ella sabia, mai faria alguna cosa semblant.

Més tard, probablement, es penediria de no haver-ho fet. Però per llavors seria massa tard. El simple fet era que calia impedir que en Parck i els txiss li donessin els secrets d'aquest lloc a l'Imperi.

I depenia d'ella detenir-los. De qualsevol manera que pogués. A qualsevol preu.

El droide s'havia quedat sense paraules i estava mirant-la, la seva postura d'alguna manera li recordava la d'un nen espantat.

-No et preocupis, -el va tranquil·litzar en veu baixa. -Tot estarà bé. Vigila'l, està bé?

El droide va donar un desolat gemec d'acord. Estirant-se amb la Força, la Mara es va tornar i va baixar per l'escala de mà.

De qualsevol manera que pogués. A qualsevol preu.

 Següent