dimecres, 7 d’octubre del 2015

Conquesta (XXVIII)

Anterior



TERCERA PART

CONQUESTA

CAPÍTOL 28

Mentre entrava al laboratori, la Mezhan Kwaad va fer que el seu tocat es rinxolés en reconeixement cap a la Nen Yim.
-Detalla els teus progressos, Adepta -va ordenar la mestra. El seu to era sec i els seus circells suggerien irritació.
-Hem fet molts durant la teva absència, Mestra -va dir la Nen Yim amb cautela.- Crec que només ens falta fer uns ajustos genètics menors perquè els implants de memòria siguin permanents. La Jeedai resisteix molt menys que l'última vegada que vas estar aquí.
-Sí, he perdut uns dies molt valuosos -va reconèixer la Mezhan Kwaad, amb la fúria retorçant els seus circells. Es va girar cap a la Nen Yim-. Sort que tu estaves aquí, Adepta, i has estat prou competent com per poder continuar sense mi.
La Nen Yim va observar atentament com la Mezhan Kwaad s'acostava al viver. La Jeedai seguia tenint la major part del temps una mirada buida, però de tant en tant l'adepta creia veure bullir quelcom rere dels seus ulls verds. Una cosa que era més yuuzhan vong que humana.
-Pots dir-me el teu nom? -li va preguntar la Mezhan Kwaad.
-Riina. -Aquesta Vegada, la Jeedai només va tenir una lleugera vacil·lació-. El meu nom és Riina.
-Molt Bé, Riina. T'ha explicat la Nen Yim el que et van fer?
-Una mica.
-Digues el que recordes.
-Els infidels em van capturar sent nena, en els confins de la seva galàxia. Em van convertir en una d'ells i em van implantar records falsos gràcies als seus poders Jeedai.
-Coincideix això amb els teus records actuals?
-No sempre. A vegades crec que sóc... -es va quedar un instant amb la boca oberta, retorçant-se les mans-... que sóc una altra persona.
-El condicionament infidel era excel·lent. Abans que et rescatéssim, van intentar deixar-te la ment en blanc. Van causar molts danys.
-Això crec -va acceptar la Jeedai.
-Hi ha una cosa que necessito saber -va seguir la Mezhan Kwaad-. Vas néixer amb certs poders i et van explicar mentides sobre ells, però ens estem encarregant d'això. El que temo, Riina, és que les teves lesions hagin pogut afectar aquests poders.
-Ni tan sols puc pensar en els meus poders -va dir la Jeedai. Petites gotetes d'aigua es van formar en els seus ulls i van lliscar per les galtes.
-T'ajudaré -va prometre la mestra yuuzhan vong. Va gesticular per fer que el viver fos impenetrable al so i es va dirigir a la Nen Yim-. Desactiva l'inductor medul·lar.
La Nen Yim es va sorprendre.
-Això podria ser un error, Mestra. Hi ha moments en què reapareix la seva identitat real. Hem bloquejat la majoria de les rutes neurals, però si prescindim de l'amenaça del dolor...
-Els nous records estan implantats, no? Semblen funcionar bastant bé, la mantindran a ratlla. Això no ens portarà molt de temps.
-Però la confondrà -va insistir la Nen Yim-. Podria tornar-se contra nosaltres.
-Qui és la mestra aquí, Adepta? -va preguntar la Mezhan Kwaad amb brusquedat-. De debò qüestiones la meva experiència?
La Nen Yim va doblegar el genoll ràpidament.
-Sóc menyspreable, Mestra. Faré el que em manes, és clar. Només expressava les meves preocupacions en veu alta.
-Queden anotades. Ara, desconnecta l'inductor medul·lar.
La Nen Yim ho va fer, i la Mezhan Kwaad manipulà un cop més la membrana perquè fos permeable al so. Va treure una petita pedra de la borsa del seu oozhith i la va deixar a terra de la presó.
-Abans podies aixecar una pedra com aquesta utilitzant només la teva voluntat -li va explicar a la Jeedai-. Desitjo que ho facis ara.
-Hauré de recórrer als meus falsos records -va gemegar la Jeedai-. Serà dolorós.
-Nosaltres vam abraçar el dolor -va dir la Mezhan Kwaad-. La teva resistència a sentir dolor és una de les debilitats humanes que et van implantar. Fes el que et demano.
-Sí, Mestra -va contestar la Jeedai. Va fixar la seva mirada en la pedra i va tancar els ulls. Va compondre una ganyota de dolor, però llavors la seva expressió es va suavitzar i la pedra es va alçar del sòl com agafada per una mà invisible.
La Mezhan Kwaad va deixar anar una breu rialla de victòria.
-Nen Yim, traça un mapa de les zones del seu cervell que mostrin major activitat.
-Sí, Mestra.
-Ja pots baixar la pedra, Riina.
Obedientment, la pedra va baixar fins a tocar el terra.
-No... No m'ha dolgut -va balbucejar la Jeedai-. Vaig creure... vaig creure que em doldria.
-Ho veus? La teva curació progressa. Aviat et recordaràs de tota la teva vida com a yuuzhan vong.
-Desitjaria... -va suplicar la Jeedai ansiosament.
-Què?
-Em sento com si fos dues meitats enganxades de dues persones diferents -va dir-. Desitjaria tornar a ser una sola persona.
-Ho seràs -va prometre-li la Mezhan Kwaad-. Abans que te n'adonis, tornaràs a ser-ho. Ara, si us plau, aixeca una altra vegada la pedra.

* * *

-Està clar que aquestes habilitats no estiguin localitzades en un sol centre cerebral, així com tampoc estan generades per un òrgan específic -va dir la Mezhan Kwaad després, quan van comprovar els resultats del seu experiment.
-D'alguna manera, els seus poders Jeedai estan distribuïts per tota la xarxa neural. Les ordres es generen en el seu lòbul frontal, això és obvi, ja que aquí resideix la major part del seu pensament coherent. I també sembla que hi ha una considerable activitat en el cerebel.
-Potser el seu control emana del seu sistema muscular modificat -va suggerir la Nen Yim.
-No hem trobat proves que aquesta femella hagi estat modificada de cap manera, i els infidels només mostren un coneixement rudimentari de biologia.
-Em referia a modificacions introduïdes de generació en generació mitjançant una selecció apropiada.
-Una cria selectiva...? Interessant. Per les nostres fonts infidels sabem que aquesta «Força» és més intensa en unes famílies que en altres, i que uns Jeedai solen aparellar-se sovint amb altres. -Els seus circells es van nuar de frustració-. Necessitem més Jeedai, necessitem estudiar una mostra més àmplia. La incompetència dels guerrers... -de sobte va començar a tremolar i va enfonsar el cap entre les mans-. Ha arribat l'hora. He d'extirpar-me el tumor-vaa. Un altre maleït retard.
La Nen Yim va dirigir una mirada confosa a la seva mestra.
-Vaig creure que la teva absència era a causa d'això, a l'extirpació del teu tumor.
-Què? -La Mezhan Kwaad va aclucar els ulls fins convertir-los en simples ranures-. Què et va fer pensar això?
-Vas estar a fora dos cicles, Mestra.
-Ja ho sé, perdent el temps en estúpides discussions polítiques amb el mestre Yal Phaath. Em va cridar via víllip per a una assemblea formal de mestres en què delegar responsabilitats en aquest nou món. Em vaig veure forçada a portar un aïllament ritual en un moment bastant inoportú.
-Però l'ajudant que em vas enviar no va dir res d'això. Em va explicar que anaven a extirpar-te el tumor-vaa.
Aquelles paraules van provocar una reacció sorprenent en la Mezhan Kwaad. Els seus circells van caure flàccids, i el seu to es va tornar més fred que el nitrogen gelat.
-Quin ajudant?
-Tsun...
-No conec a ningú que es digui així -la va tallar.
-Però, em va dir que tu l'havies enviat.
-I que m'estaven extirpant el tumor-vaa?
-Sí. Però sabia moltes coses de mi, del que estem fent aquí.
La Mezhan Kwaad es va deixar caure sobre una estoreta i va sospirar, agitant el cap.
-Sospitaven que érem heretges, i tu l'hi vas confirmar. La reunió va ser un ardit per mantenir-me ocupada. Ara, en Yal Phaath té proves gràcies a tu.
-No!
-Oh, em temo que sí -resonà una veu des de la porta.
La Nen Yim va donar mitja volta i va descobrir al comandant Tsaak Vootuh darrere d'elles, acompanyat per part de la seva guàrdia personal.
La Mezhan Kwaad es va aixecar per poder-se alçar en tota la seva alçada.
-Aquest és un damutek cuidador. No tens el meu permís per entrar.
-No el necessito -va advertir el comandant-. Tinc l'autoritat del mestre Yal Phaath. També, em temo, he de retenir-vos aquí i registrar les vostres estances a la recerca de proves.
-Proves de què? Acusa'ns! -va cridar la Mezhan Kwaad-. No ens insultis amb una captivitat sense càrrecs!
-L'acusació és heretgia, és clar -va contestar en Tsaak Vootuh-. Una acusació que, estic segur, aviat serà recolzada amb proves.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada