TERCERA
PART
CONQUESTA
CAPÍTOL 28
Mentre
entrava al laboratori, la Mezhan Kwaad va fer que el seu tocat es rinxolés en
reconeixement cap a la Nen Yim.
-Detalla
els teus progressos, Adepta -va ordenar la mestra. El seu to era sec i els seus
circells suggerien irritació.
-Hem
fet molts durant la teva absència, Mestra -va dir la Nen Yim amb cautela.- Crec
que només ens falta fer uns ajustos genètics menors perquè els implants de
memòria siguin permanents. La Jeedai resisteix molt menys que l'última vegada
que vas estar aquí.
-Sí,
he perdut uns dies molt valuosos -va reconèixer la Mezhan Kwaad, amb la fúria
retorçant els seus circells. Es va girar cap a la Nen Yim-. Sort que tu estaves
aquí, Adepta, i has estat prou competent com per poder continuar sense mi.
La
Nen Yim va observar atentament com la Mezhan Kwaad s'acostava al viver. La
Jeedai seguia tenint la major part del temps una mirada buida, però de tant en
tant l'adepta creia veure bullir quelcom rere dels seus ulls verds. Una cosa
que era més yuuzhan vong que humana.
-Pots
dir-me el teu nom? -li va preguntar la Mezhan Kwaad.
-Riina.
-Aquesta Vegada, la Jeedai només va tenir una lleugera vacil·lació-. El meu nom
és Riina.
-Molt
Bé, Riina. T'ha explicat la Nen Yim el que et van fer?
-Una
mica.
-Digues
el que recordes.
-Els
infidels em van capturar sent nena, en els confins de la seva galàxia. Em van
convertir en una d'ells i em van implantar records falsos gràcies als seus
poders Jeedai.
-Coincideix
això amb els teus records actuals?
-No
sempre. A vegades crec que sóc... -es va quedar un instant amb la boca oberta,
retorçant-se les mans-... que sóc una altra persona.
-El
condicionament infidel era excel·lent. Abans que et rescatéssim, van intentar
deixar-te la ment en blanc. Van causar molts danys.
-Això
crec -va acceptar la Jeedai.
-Hi
ha una cosa que necessito saber -va seguir la Mezhan Kwaad-. Vas néixer amb
certs poders i et van explicar mentides sobre ells, però ens estem encarregant
d'això. El que temo, Riina, és que les teves lesions hagin pogut afectar
aquests poders.
-Ni
tan sols puc pensar en els meus poders -va dir la Jeedai. Petites gotetes
d'aigua es van formar en els seus ulls i van lliscar per les galtes.
-T'ajudaré
-va prometre la mestra yuuzhan vong. Va gesticular per fer que el viver fos
impenetrable al so i es va dirigir a la Nen Yim-. Desactiva l'inductor
medul·lar.
La
Nen Yim es va sorprendre.
-Això
podria ser un error, Mestra. Hi ha moments en què reapareix la seva identitat
real. Hem bloquejat la majoria de les rutes neurals, però si prescindim de
l'amenaça del dolor...
-Els
nous records estan implantats, no? Semblen funcionar bastant bé, la mantindran
a ratlla. Això no ens portarà molt de temps.
-Però
la confondrà -va insistir la Nen Yim-. Podria tornar-se contra nosaltres.
-Qui
és la mestra aquí, Adepta? -va preguntar la Mezhan Kwaad amb brusquedat-. De
debò qüestiones la meva experiència?
La
Nen Yim va doblegar el genoll ràpidament.
-Sóc
menyspreable, Mestra. Faré el que em manes, és clar. Només expressava les meves
preocupacions en veu alta.
-Queden
anotades. Ara, desconnecta l'inductor medul·lar.
La
Nen Yim ho va fer, i la Mezhan Kwaad manipulà un cop més la membrana perquè fos
permeable al so. Va treure una petita pedra de la borsa del seu oozhith i la va
deixar a terra de la presó.
-Abans
podies aixecar una pedra com aquesta utilitzant només la teva voluntat -li va
explicar a la Jeedai-. Desitjo que ho facis ara.
-Hauré
de recórrer als meus falsos records -va gemegar la Jeedai-. Serà dolorós.
-Nosaltres
vam abraçar el dolor -va dir la Mezhan Kwaad-. La teva resistència a sentir dolor
és una de les debilitats humanes que et van implantar. Fes el que et demano.
-Sí,
Mestra -va contestar la Jeedai. Va fixar la seva mirada en la pedra i va tancar
els ulls. Va compondre una ganyota de dolor, però llavors la seva expressió es va
suavitzar i la pedra es va alçar del sòl com agafada per una mà invisible.
La
Mezhan Kwaad va deixar anar una breu rialla de victòria.
-Nen
Yim, traça un mapa de les zones del seu cervell que mostrin major activitat.
-Sí,
Mestra.
-Ja
pots baixar la pedra, Riina.
Obedientment,
la pedra va baixar fins a tocar el terra.
-No...
No m'ha dolgut -va balbucejar la Jeedai-. Vaig creure... vaig creure que em
doldria.
-Ho
veus? La teva curació progressa. Aviat et recordaràs de tota la teva vida com a
yuuzhan vong.
-Desitjaria...
-va suplicar la Jeedai ansiosament.
-Què?
-Em
sento com si fos dues meitats enganxades de dues persones diferents -va dir-.
Desitjaria tornar a ser una sola persona.
-Ho
seràs -va prometre-li la Mezhan Kwaad-. Abans que te n'adonis, tornaràs a
ser-ho. Ara, si us plau, aixeca una altra vegada la pedra.
* * *
-Està
clar que aquestes habilitats no estiguin localitzades en un sol centre
cerebral, així com tampoc estan generades per un òrgan específic -va dir la Mezhan
Kwaad després, quan van comprovar els resultats del seu experiment.
-D'alguna
manera, els seus poders Jeedai estan distribuïts per tota la xarxa neural. Les
ordres es generen en el seu lòbul frontal, això és obvi, ja que aquí resideix
la major part del seu pensament coherent. I també sembla que hi ha una
considerable activitat en el cerebel.
-Potser
el seu control emana del seu sistema muscular modificat -va suggerir la Nen
Yim.
-No
hem trobat proves que aquesta femella hagi estat modificada de cap manera, i
els infidels només mostren un coneixement rudimentari de biologia.
-Em
referia a modificacions introduïdes de generació en generació mitjançant una
selecció apropiada.
-Una
cria selectiva...? Interessant. Per les nostres fonts infidels sabem que
aquesta «Força» és més intensa en unes famílies que en altres, i que uns Jeedai
solen aparellar-se sovint amb altres. -Els seus circells es van nuar de
frustració-. Necessitem més Jeedai, necessitem estudiar una mostra més àmplia.
La incompetència dels guerrers... -de sobte va començar a tremolar i va
enfonsar el cap entre les mans-. Ha arribat l'hora. He d'extirpar-me el
tumor-vaa. Un altre maleït retard.
La
Nen Yim va dirigir una mirada confosa a la seva mestra.
-Vaig
creure que la teva absència era a causa d'això, a l'extirpació del teu tumor.
-Què?
-La Mezhan Kwaad va aclucar els ulls fins convertir-los en simples ranures-.
Què et va fer pensar això?
-Vas
estar a fora dos cicles, Mestra.
-Ja
ho sé, perdent el temps en estúpides discussions polítiques amb el mestre Yal
Phaath. Em va cridar via víllip per a una assemblea formal de mestres en què
delegar responsabilitats en aquest nou món. Em vaig veure forçada a portar un
aïllament ritual en un moment bastant inoportú.
-Però
l'ajudant que em vas enviar no va dir res d'això. Em va explicar que anaven a
extirpar-te el tumor-vaa.
Aquelles
paraules van provocar una reacció sorprenent en la Mezhan Kwaad. Els seus
circells van caure flàccids, i el seu to es va tornar més fred que el nitrogen
gelat.
-Quin
ajudant?
-Tsun...
-No
conec a ningú que es digui així -la va tallar.
-Però,
em va dir que tu l'havies enviat.
-I
que m'estaven extirpant el tumor-vaa?
-Sí.
Però sabia moltes coses de mi, del que estem fent aquí.
La
Mezhan Kwaad es va deixar caure sobre una estoreta i va sospirar, agitant el
cap.
-Sospitaven
que érem heretges, i tu l'hi vas confirmar. La reunió va ser un ardit per
mantenir-me ocupada. Ara, en Yal Phaath té proves gràcies a tu.
-No!
-Oh,
em temo que sí -resonà una veu des de la porta.
La
Nen Yim va donar mitja volta i va descobrir al comandant Tsaak Vootuh darrere
d'elles, acompanyat per part de la seva guàrdia personal.
La
Mezhan Kwaad es va aixecar per poder-se alçar en tota la seva alçada.
-Aquest
és un damutek cuidador. No tens el meu permís per entrar.
-No
el necessito -va advertir el comandant-. Tinc l'autoritat del mestre Yal
Phaath. També, em temo, he de retenir-vos aquí i registrar les vostres estances
a la recerca de proves.
-Proves
de què? Acusa'ns! -va cridar la Mezhan Kwaad-. No ens insultis amb una
captivitat sense càrrecs!
-L'acusació
és heretgia, és clar -va contestar en Tsaak Vootuh-. Una acusació que, estic
segur, aviat serà recolzada amb proves.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada