Visió de Futur (XXV)

Anterior

CAPÍTOL 25

Estava, va pensar en Booster Térrik, més caòtic a bord del Ventura Errant que el que l'havia vist alguna vegada. I considerant que estaven parlant del Ventura Errant, era realment dir alguna cosa.

Estaven per tot el lloc: tècnics i treballadors i oficials de la Nova República, milers d'ells, arrossegant-se al voltant de cada cantonada del seu Destructor Estel·lar. Arreglant coses, afegint coses, traient coses, actualitzant coses, i ocasionalment canviant les coses només per la diversió de fer-ho. La seva pròpia gent havia estat passada per alt, superada en rang, apartada, reemplaçada, o directament atropellada per aquesta rancor sobredesenvolupada de tripulació de restauració que tallava a través de la seva nau.

I movent-se en el centre d'ella, com l'únic punt tranquil al mig d'una tempesta circular, estava el General Bel Iblis.

-Altres cinc naus de guerra van arribar al sistema ahir a la nit, -estava dient un ajudant d'aspecte assetjat, apressant-se per mantenir-se al ritme d’en Bel Iblis mentre el general caminava a gambades al llarg del corredor d'emplaçaments d'armes Estribord-16. En Booster, amb les seves cames més llargues, tenia menys problemes en aquest aspecte. No obstant això, en la seva opinió, en Bel Iblis tenia molta més energia que la que qualsevol tenia dret a tenir tan d'hora al matí. -El Fúria de la Llibertat, l'Esperit de Mindor, el Guerrer de les Línies Estel·lars, el Sentinella Estel·lar, i el Venjança Welling.

-Que bé, -va dir en Bel Iblis, detenint-se al costat d'un panell monitor de turbolàser. -Què hi ha del Garfin i el Beledeen II?

-Encara cap notícia, -va dir l'ajudant, verificant el seu datapad. -També he sentit rumors que el Webley és aquí, però fins ara no han informat.

-Ells són aquí -va dir en Booster. -Almenys, la Capitana Wínger ho està, aquests dits mecànics seus deixen marques bastant distintives en els tubs de cervesa de metall.

Els ulls de l'ajudant es van enfosquir.

-Se suposa que totes les naus entrants han d’informar immediatament...

-Està bé, -el va calmar en Bel Iblis. -No et preocupis, sortiran a la superfície amb temps de sobres. L’Àlex probablement només volia que la seva tripulació tingués una mica de descans abans que les ordres comencessin a volar.

-Ells no són els únics als quals els hi aniria bé algun descans, -va murmurar a sota veu en Booster.

En Bel Iblis arrufà lleugerament les celles, com si només ara notés la presència de l’homenàs.

-Volia alguna cosa, Térrik? -va preguntar.

-Simplement em preguntava quan s'acabarà el treball a la meva nau, -va dir en Booster.

-Ja està gairebé llesta, -va dir en Bel Iblis. -Tinent?

-Sembla que els arranjaments importants estaran completats dins de les pròximes dotze hores, -va confirmar l'home més jove, estudiant el seu datapad. -Poden quedar alguns detalls, però poden acabar-los de camí a Yaga Minor.

En Bel Iblis va mirar a Booster.

-Alguna cosa més? -va preguntar.

-Sí, -va dir en Booster. Es va aturar, mirant significativament a l'ajudant.

En Bel Iblis va entendre la indirecta.

-Tinent, aneu a revisar l'emplaçament de raig tractor Número 7, -va dir. -Assegureu-vos que els paràmetres de balanç s'estan fent de manera apropiada.

-Sí, senyor, -va dir l'ajudant. Llançant-li una mirada especulativa a Booster, es va allunyar a pas ràpid pel corredor.

-Per què no véns per aquí fora del camí, -va suggerir en Bel Iblis, creuant a una porta amb les brillants marques vermelles d'una estació mèdica d'emergència.

Van entrar.

-Fins ara, has estat bastant silenciós sobre el teu pla per aquesta petita correria, -va dir en Booster quan la porta es va segellar de nou darrere d'ell. -Crec que ja és hora que senti alguns detalls.

-No hi ha molt a explicar, -va dir en Bel Iblis. -Ficarem el Ventura Errant passant la seva línia de sentinelles i, esperarem, a través del seu perímetre defensiu principal. Un cop dins, la resta de la força de tasca entrarà darrere de nosaltres per l'hiperespai i atacarà el perímetre. Si tenim sort, els Imperials estaran tan ocupats amb ells que no ens donaran una segona mirada.

-Això assumeix que la seva primera mirada no ens delati, per descomptat, -va assenyalar obscurament en Booster. -Assumint això, què passa llavors?

-Yaga Minor té una peculiaritat que fins on sé és única entre les instal·lacions Imperials, -va dir en Bel Iblis. -Hi ha un parell d'estacions d'ordinador exteriors situats al final d'un tub corredor / passarel·la que s'estén aproximadament cent metres fora de l'estació orbital principal Ubiqtorat.

En Booster arrufà les celles.

-Estrany disseny.

-La idea era donar-li accés al sistema de registres d'ordinador a investigadors civils en posicions importants sense haver de deixar-los entrar a la base de l'Ubiqtorat pròpiament dita, -li va explicar en Bel Iblis. -El Gran Moff Tarkin manejava molts dels seus assumptes privats a través de Yaga Minor, i no volia que els seus enemics polítics tinguessin si més no un tast del que estava fent.

-D'acord, llavors hi ha una connexió remota convenient a l'ordinador, -va dir en Booster. -Suposo que no hi ha per casualitat una escotilla d'accés igualment convenient per la qual puguem aconseguir-la.

-Hi ha escotilles, però malauradament no són convenients, -va dir en Bel Iblis, amb una veu que es va tornar greu. -Probablement haurem d'obrir un forat al costat del tub de la passarel·la i enviar als nostres experts d'ordinadors en vestits de buit.

En Booster va esbufegar.

-Correcte -volar un forat al costat de l'estació. Això segur que passarà inadvertit.

-Podria, -va dir en Bel Iblis. -La força principal estarà disparant cortines de foc de torpedes de protons en aquest moment. Els Imperials podrien assumir que aquest va ser un tret que va travessar les seves defenses.

-I si no?

En Bel Iblis va arronsar les espatlles.

-Llavors tu i jo i la resta de la tripulació del Ventura Errant començarem a guanyar-nos el nostre sou de la forma difícil. Haurem de contenir-los el temps suficient perquè els experts en computadores aconsegueixin una còpia del Document de Caamas i la transmetin a les naus atacants.

En Booster va esbufegar de nou.

-No vull ofendre, General, però aquest ha de ser el pitjor pla que he sentit en la meva vida. Què ens passarà un cop tinguem el document?

En Bel Iblis el va mirar directe als ulls.

-El que ens passi a nosaltres no importa, -va dir bruscament. -Si accepten la nostra rendició, bé. Si no... convertiran el Ventura Errant en ferralla al voltant de nosaltres.

-Espera un segon, -va dir en Booster, arrufant les celles. Enterrat entre tota aquesta estratègia impressionantment pollosa de sobte va notar una paraula molt important. -Què vol dir nosaltres? Jo vaig pensar que tu anaves a ser-hi fora amb la flota principal.

En Bel Iblis va agitar el cap.

-Aquesta nau és la clau de l'operació, -va dir en veu baixa. -Aquesta és la nau que ha de sobreviure el temps suficient per primer aconseguir el Document de Caamas i després treure'l a la força a través de qualsevol bloqueig que els Imperials tinguin funcionant. Aquí és on em necessiten més. Així que aquí és on estaré.

-Ei, espera només un minut de fems de mradhe, -va grunyir en Booster, alçant-se amb tota la seva alçada d'un metre noranta. -Aquesta és la meva nau. Em vas dir que jo seguiria sent el seu capità.

-Encara ets el capità, -va convenir en Bel Iblis. -Jo simplement sóc l'almirall.

En Booster va deixar anar una llarga exhalació xiuxiuejant. Hauria d'haver sabut que en Bel Iblis realment no havia cedit res. Hauria d’haver-ho sabut.

-I si em nego a donar-te el comandament?

En Bel Iblis va alçar lleugerament les celles. En Booster va assentir, amb un sabor agre a la boca. Amb el Ventura Errant ple a vessar de la gent d’en Bel Iblis, ni tan sols valia la pena contestar la pregunta.

-Correcte, -va murmurar. -Sabia que me’n penediria.

-Pots quedar-te aquí si vols, -li va oferir en Bel Iblis. -Estic segur que Coruscant et compensaria si...

-Oblida-ho, -va dir entre dents en Booster. -Aquesta és la meva nau, i no la duràs al combat sense mi. I punt.

En Bel Iblis va somriure dèbilment.

-Entenc, -va dir. -Creu-me, ho entenc. Alguna cosa més?

-No, això hauria de ser més o menys suficient per ara, -va dir displicentment en Booster. -Potser vulguis veure si pots proposar un pla millor en els propers tres dies.

-Ho intentaré, -va prometre en Bel Iblis. Donant-se la volta, es va dirigir cap a la porta.

-Espera un segon, -va dir en Booster quan li va copejar un nou pensament. -Dius que anem a volar un forat en aquesta estació d'ordinador exterior. Què passa si hi ha algú allà en aquell moment?

-No espero que hi hagi algú allà, -li va explicar en Bel Iblis. -Dubto que segueixi sent molt usada. A més a més, no puc veure cap altra manera de fer això.

-Però i què si hi ha algú? -va persistir en Booster. -Tu mateix vas dir que el lloc només era usat per civils. Si voles un forat a la paret, els mataràs.

Una ombra va semblar creuar la cara d’en Bel Iblis.

-Sí, -va dir en veu baixa. -Ho sé.

***

-Bé, -va dir en Klif, consultant el seu crono. -Ja van passar quatre hores. Què et sembla, altres dos abans de què vingui la crida del pànic?

En Navett va arronsar les espatlles, fent el seu propi càlcul mental ràpid. Ell i en Klif havien estat visiblement en una altra part en aquell moment, només en cas que es fessin comprovacions, però segons en Pensin la transferència subtil de les seves petites bombes de temps orgàniques a la roba dels tècnics bothans havia estat tan suau com la teranyina-gemma filada. Ja havien passat quatre hores des que aquests tècnics s'havien esvaït a l'edifici del generador d'escuts de Drev'starn; calia donar-los una altra hora perquè la seva presència fos notada, dos més després d'això perquè els bothans realment se n'adonessin de la magnitud del problema i s'esgotessin totes les altres possibilitats per tractar amb ell... -Suposo que almenys tres, -li va dir a Klif. -No tindran pressa a trucar als extraplanetaris.

-Bé, el material està llest per quan ells ho estiguin, -va dir en Klif amb un encongiment d'espatlles.

A l'altre costat de la botiga, la molestament alegre campaneta va sonar mentre la porta s'obria. Posant les cares que en Klif havia etiquetat com la seva expressió diligent-però-estúpida, va alçar la vista.

I va sentir que l'expressió se li gelava a la cara. Allà, entrant a la botiga, estaven els seus dos tipus militars de la Nova Rep.

Al seu costat, en Klif va fer un feble so ofegat al fons de la seva gola.

-Tranquil, -va murmurar en Navett, afegint un somriure lleugerament dopat a la seva expressió i donant la volta àvidament al voltant de l'extrem del comptador cap als visitants. -Un dia de diversió i guanys per a vostès, o com sigui, -va dir, posant la veu en el to plaent encara que vagament insistent d'un comerciant determinat a fer una venda. -Puc ajudar-los?

-Només estem mirant, gràcies, -va dir un dels homes mentre vagaven al costat de la fila de gàbies. Eren un per l'altre, va notar Navett: dos una mica baixos, tots dos amb cabell castany lleugerament envellit, el qui va parlar tenia ulls marrons mentre que el seu company verds.

I mirant-lo de prop, Ulls Marrons li semblava especialment familiar.

-És clar, és clar, -va dir en Navett, romanent a prop al tradicional estil d'un botiguer. -Estan buscant alguna cosa en especial?

-No realment, -va agregar Ulls Verds, mirant fixament la gàbia de polpians. -Què són aquests? Polpians?

-És clar que sí, -va dir en Navett. Tots dos també tenien febles accents corellians. -Saps de races de mascotes.

-Sé una mica, -va dir Ulls Verds, mirant-li fixament amb una brillantor als ulls que a Navett no li va agradar en absolut. -Vaig creure que els bothans eren al·lèrgics als polpians.

-Sí, alguns, suposo, -va dir en Navett amb un encongiment d'espatlles.

-I no obstant això els vas portar a Bothawui?

En Navett va posar una expressió esgarriada.

-Bé, segur, -va dir, intentant sonar lleugerament ferit. -Només perquè alguna gent és al·lèrgica a alguna cosa no vol dir que algú més no vulgui comprar-los. Tampoc tots els bothans són al·lèrgics a ells, i de totes maneres hi ha molta més gent aquí que només bothans...

Es va interrompre quan Ulls Marrons va esternudar.

-Oh. Veus? -va dir, estenent un dit cap a l'altre com si l'esternut fos una mena de vindicació. -Probablement també hi ha alguna cosa aquí al que ell és al·lèrgic. Però no obstant això van entrar, correcte? I aposto a què puc trobar alguna cosa que seria una molt bona mascota per a vostès.

La campaneta de la porta va sonar de nou, i en Navett es va girar per veure entrar a una vella prima. La companya del baix món que en Klif havia esmentat?

-Hola, -va dir, inclinant el cap. -Un dia de diversió i guanys per a tu. Puc ajudar-te?

-Això espero, -va dir. -Tens algun aligot de card?

En Navett va sentir que la seva gola s'estrenyia. Què dimonis era un aligot de card?

-Crec que mai he sentit aquest nom, -va dir amb cura, sabent que era millor no pretendre un coneixement que no tenia. -Encara puc verificar els catàlegs, per veure si podem aconseguir d'algun en lloc. Quin tipus de criatures són?

-Realment no són tan populars, -va dir la dona. La seva veu era casual, però estava mirant tan atentament com Ulls Verds. -Són petits i àgils, amb pelatge torrat a ratlles i urpes retràctils. A vegades són usats com a bestiar per guàrdies fronterers en terreny muntanyós.

-Oh, és clar, -va cridar en Klif l'altre costat del comptador. Recolzant-se casualment en ell, no hi havia cap senyal del datapad que indubtablement tenia fora de la vista sota la superfície plana. -Estàs parlant de krisses kordulians.

-Eh? Krisses kordulians, -va dir en Navett amb una inclinació de comprensió. Mai havia sentit parlar d'aquells tampoc, però el senyal d’en Klif era òbvia. -Segur. Només que mai els vaig sentir anomenar per aquest altre nom abans. Klif, podem aconseguir-los?

-Deixa-m’ho verificar, -va dir en Klif, fent un espectacle de treure el datapad cap al comptador i fer com si l’encengués.

-Què són aquests? -va cridar Ulls Marrons. Estava aturat al costat del tanc dels mawkrens, mirant-los amb una expressió una mica suspicaç.

-Mawkrens nadons, -li va explicar en Navett, caminant fins al seu costat i mirant tendrament cap avall a través del plàstic transparent als diminuts llangardaixos que s’ensopegaven inquiets uns sobre els altres. -Acaben de covar aquest matí. No són bonics?

-Adorables, -va dir Ulls Marrons, sense sonar sincer.

-Aquí està, -va cridar en Klif. -Krisses kordulians. Vegem...

Hi va haver un xiulet del comunicador d’en Navett.

-Disculpin, -va dir, traient l'instrument, un sobtada sensació de por es va apoderar d'ell. Si aquesta era la crida que estaven esperant...

-Hola?

-És aquest el Propietari Navett de l’Empori de Mascotes Exoticàlia? -va preguntar una veu bothana tesa però sonant assetjada.

-És clar que sí, -va dir en Navett, esforçant-se per fer aquesta alegria diligent-però-estúpida. Era la trucada, bé, i amb tota la podrida sort havia vingut just amb un parell d'agents de la Nova Rep aturats allà escoltant. -Què puc fer per vostè?

-Tenim un petit però molest problema d'infestació d'insectes, -va dir el bothan. -Fins ara els nostres esforços per eliminar-los han estat fútils. Com a distribuïdor d'animals exòtics, es va pensar que vostè podria tenir alguns suggeriments.

-Probablement, -va dir en Navett. –En Klif i jo vam fer algun treball de control de plagues abans de ficar-nos en el negoci de les mascotes. De quin tipus són?

-No són familiars per als nostres experts, -va dir l'altre, sonant fastiguejat. -Tot el que sabem és que són molt petits, no responen a cap dels nostres mètodes d'extermini, i a intervals a l'atzar tots comencen a fer un fort brunzit.

-Podrien ser skronkies, -va suggerir dubtosament en Navett. -Fan un soroll bastant molest. O aphrens, o esperi un minut. Aposto a què són corcs del metall. Tenen algun equip electrònic o maquinària pesada a l'àrea?

Hi va haver una espècie de so estrangulat del comunicador.

-Una quantitat considerable, sí, -va dir el bothan. -Què fan els corcs del metall?

-Es mengen el metall, -va dir en Navett. -És clar que, no se'l mengen realment, tenen uns enzims que...

-No necessito els detalls fisiològics, -el va tallar el bothan. -Com els eliminem?

-Bé, a veure, -va dir en Navett, fregant-se pensativament la barbeta per a benefici dels agents de la Nova Rep. Ulls Verds de nou tenia aquesta brillantor als ulls... -El primer que han de fer és una mica de ruixat. Tenen una mica de, vegem, una mica de CorTrehan per aquí? Això és cordiolino de trehansicol, si necessiten el nom complet.

-No ho sé, -va dir el bothan. -Però estic segur que podem aconseguir que ens preparin una mica.

-Abans que ho facin, assegurin-se de tenir algú que sàpiga el que està fent, -li va advertir en Navett. -No els hi servirà de res només escampar-ho per totes bandes.

Hi va haver una breu pausa.

-Què vol dir?

-Vull dir que no pots només escampar-lo per totes bandes, això és tot, -va dir en Navett, deixant que una mica d'impaciència s’arrossegués en la seva veu. -Has de cobrir tots els punts on van a alimentar-se, però també deixar-los prou punts lliures - Va sospirar. -Mira, això no és una cosa perquè ho intentin aficionats. Tenim l'equip amb el qual ruixar-los el fem servir per desinfectar les nostres gàbies i inventari. Si ens aconsegueixen el CorTrehan, en Klif i jo podem fer la feina.

-Impossible-, va dir punyentment el bothan. -No es permet l'accés d’extraplanetaris en aquest àrea.

-Oh. Està bé.- va arronsar les espatlles en Navett. Hi havia esperat el rebuig automàtic a la seva primera oferta. -Només intentava ajudar. Tindran temps suficient per lliurar-se d'una sola progènie abans que faci molt de mal.

Va arrufar les celles, com si alguna cosa se li hagués ocorregut de sobte.

-És només una progènie, no? Quan brunzeixen, tots fan la mateixa nota, o hi ha un parell de tons diferents?

Hi va haver una pausa curta.

-Hi ha diverses notes diferents, -va dir el bothan. -Cinc, potser rebo sis.

En Navett va deixar anar un xiulet baix.

-Cinc. Oh, noi. Ei, Klif, tenen cinc progènies diferents allà. Bé, bona sort. Segur que espero que puguin aconseguir a algú que s'ocupi abans que comencin la guerra entre les progènies.

Va apagar el comunicador.

-Cinc progènies, -va murmurar, agitant el cap. -Vaja.

-Impactant, -va convenir Ulls Verds, amb la brillantor encara en els seus ulls. -Una pesta bastant exòtica, corcs del metall.

-A vegades vénen en les naus, -va dir en Navett, desitjant que pogués llegir aquesta cara. Sí, Ulls Verds sospitava alguna cosa. Però sospitava personalment d’en Navett, o només de la situació dels corcs del metall en general? -He sentit que també munten en mynocks. Cosa així com recollir les deixalles mentre...

Hi va haver un altre xiulet en el seu comunicador.

-Perdona de nou, -va dir, traient-se’l. -Hola?

-Aquest és de nou el Controlador de Camp Tri'byia, -va venir la mateixa veu bothana, sonant fastiguejada. -Vaig parlar amb vostè fa uns moments.

-Sí, és clar, -va dir en Navett. -Què puc fer per tu?

-M'han demanat que pregunti quant cobrarien per lliurar-nos dels corcs del metall, -va dir en Tri'byia.

-Oh, no gaire, -va dir en Navett, suprimint acuradament un somriure. Pel to de la veu d’en Tri'byia, estava clar que el sobtat canvi d'idea de l'oficial no havia estat idea seva. -De fet, per tal que ens proveeixin del CorTrehan, bo, mira. El tipus de la Duana va dir que necessitarem una llicència de comerç especial per vendre les nostres mascotes fora de Drev'starn. Si ens aconsegueixen aquesta llicència, ho farem gratis.

-Gratis? -va repetir en Tri'byia, el to de la seva veu va caure uns passos. -Per què tan generós?

-Escolta, he vist el que els corcs del metall poden fer, -va dir rígidament en Navett. -Si creus que vull tenir un negoci en un poble en el qual s'han establert, pots pensar-ho de nou. I com més aviat comencem, més fàcil serà lliurar-nos d'ells. Si ens aconsegueixen la llicència de comerciant i el suc, estem a mà.

-Confio que això pot arreglar-se, -va dir reticentment en Tri'byia. -Vostès i el seu equip hauran de sotmetre’s a un escaneig complet abans que puguin entrar a l'establiment.

-No hi ha problema, -va dir en Navett. -En realitat, això serà divertit, com en els vells temps. Quan ens necessiten?

-Un landspeeder els recollirà en trenta minuts, -va dir el bothan. Encara no sonava feliç, però hi havia una nota de cautelós alleujament en la seva veu. -Estiguin preparats per partir.

-Ho estarem, -va prometre en Navett.

El bothan va tallar sense molestar-se a dir adéu.

-Home, mai se sap, no? -va dir filosòficament en Navett, guardant-se el comunicador. -Ho sento, amics. Vol que li demanem alguns d'aquests krisses, senyora? Klif, vas trobar alguna cosa en les llistes?

-Sembla que podem aconseguir-los d'un proveïdor a Eislo, els tindrem aquí en dos o tres dies, -va informar en Klif. -O podem fer que els enviïn directament del mateix Kordu. Això probablement serà una mica més barat, però prendrà molt més temps.

-Vol demanar-los avui? -va preguntar esperançat en Navett. -Només ha de pagar una bestreta de la desena part.

La vella va agitar el cap.

-Crec que primer veuré si algú més a la ciutat els té en existència.

-Bé, torni si no troba a ningú, -va cridar en Klif mentre els tres es dirigien cap a la porta. -Podem aconseguir un servei exprés a una tarifa bastant raonable.

-Ho tindrem present, -va prometre Ulls Marrons. -Gràcies. Potser tornem.

Van sortir en fila, passant per la vidriera davantera i sortint de la vista d’en Navett mentre la porta es tancava darrere d'ells.

-Aposto a què ho faran-, va dir suaument per a si mateix.

Va agitar el cap, llevant-los de la seva ment. Els carteristes del baix món i fins i tot els agents de la Nova Rep no eren res important ara mateix. El que era important era que les seves petites bombes de temps de corcs del metall, introduïdes en la roba dels tècnics del generador d'escuts, havien fet la seva feina.

I ara era temps que en Klif i ell fessin el seu.

-Preparem-nos, -va dir, dirigint-se alegrement cap a la sala posterior. -No hem de fer esperar als bothans.

         

***

-I aquí, -va dir el General Hestiv, teclejant una combinació en un petit teclat, -és on treballarà.

-Està bé, -va dir en Ghent, mirant nerviosament pel llarg corredor darrere d'ells. Estava a un llarg camí de la base principal, i en Hestiv li havia assegurat que ja gairebé ningú venia per aquí. Però hi havia tota una estació de l’Ubiqtorat Imperial allà darrere, i no podia treure’s la sensació que estava sent mirat per ulls hostils.

Amb un esbufec ​​d'aire lleugerament ranci la porta es va obrir.

-Aquí anem, -va dir en Hestiv, fent senyals al capdavant. -Passi endavant.

En Ghent va entrar per la porta, llançant-li una mirada de reüll a Hestiv quan va passar. L'Almirall Pellaeon l'havia avalat, ho sabia. Però l'home encara era un oficial Imperial, i en Ghent era de la Nova República. Si aquest tipus, el Moff Disra volia desfer-se'n, aquest seria un lloc perfecte per fer-ho.

I llavors va donar el seu primer cop d'ull a la cambra mateixa...

-Aquesta és la seva nova casa temporal, -va dir en Hestiv des de darrere d'ell. -Què li sembla?

En Ghent amb prou feines el va sentir. Tot just podia creure els seus ulls, dit sigui de passada, mentre mirava al voltant de la diminuta sala. Atapeïts en ella hi havia un Cercador de Dades Everest 448, un parell de desencriptadors / desxifradors Fedukowski D / Square, cinc processadors perifèrics de treball pesat Wickstrom K220, un analitzador numèric d'espectre complet Merilang-1221...

-L'equip probablement no és com al que vostè està acostumat, -va dir en Hestiv disculpant-se. -Però espero que li serveixi.

... i allà com un centre de taula, res menys que una completament nova Terminal Oc Rikhous Masterline-70. Una Masterline-70!

-No, no realment, -se les va arreglar per dir en Ghent, encara mirant fixament amb ulls sortits al conjunt brillant. I anaven a deixar-li tenir tot aquesta sala? Tota per a ell sol? -Però passaré sense problemes.

-Bé, -va dir en Hestiv, creuant la sala per davant d'ell i prement la tecla que obria una altra porta que en Ghent encara no havia notat. -L'habitació on s'allotjarà aquí, així que no haurà de deixar aquesta secció en absolut. De fet, podria voler canviar el codi del pany de la porta després que jo me’n vagi perquè ningú ni tan sols pugui entrar accidentalment i sorprendre'l.

-És clar, -va dir en Ghent, el seu nerviosisme sobre aquest lloc ja oblidat. -Puc segellar-la molt bé. Està bé si començo?

-Quan estigui llest, -va dir en Hestiv. Obscurament, en Ghent era conscient que l'altre estava mirant-lo de manera estranya. -Sap com comunicar-se amb mi si necessita alguna cosa. Bona sort.

-És clar, -va dir en Ghent mentre Hestiv retrocedia a través de la porta. Hi va haver un altre esbufec ​​d'aire, i en Ghent es va quedar sol.

Deixant caure la seva motxilla a terra, la va empènyer amb el peu a la direcció general de l'habitació privada. Els Moffs imperials, els perills a l'aguait, i fins i tot les imminents guerres civils totes oblidades, apartant la cadira davant de la Masterline-70 i es va asseure.

Això anava a ser divertit.

         

***

Els va prendre tota una hora d’escanejats i exàmens sota els vigilants ulls i poc corteses mans del que a Navett li va semblar que era la meitat del contingent de Seguretat de Bothawui a Drev'starn. Però per fi, amb l'òbvia reticència d'un ésser que sincerament detesta una situació però que no té cap alternativa millor disponible, el Controlador de Camp Tri'byia finalment els va portar a ell i en Klif als nivells inferiors de l'edifici del generador d'escuts.

Al mateix centre del sistema de defensa Drev'starn.

-Quins aparells impressionants, -li va comentar en Navett als guàrdies sorruts mentre mirava casualment al voltant de la sala. -Puc veure per què volen lliurar-se d'ells ràpidament.

Es va acomodar el tanc de CorTrehan una mica més alt a l'espatlla.

-Bé, -va dir, movent el seu polvoritzador prim a la mà fluixa. -El primer serà que em mostrin qualsevol cosa molt delicada o crítica on no volen que es fiquin.

-No volem que es fiquin en cap d'elles, -va exclamar en Tri'byia, onejant el seu pelatge.

-Sí, és clar, és clar, -el va tranquil·litzar en Navett. -Només vaig voler dir per on volen que comencem a ruixar? Hem d'ocupar-nos de les coses més delicades primer.

El pelatge d'en Tri'byia onejà de nou.

-Suposo que això sembla raonable, -va dir infeliçment. Clarament, l'últim que volia fer era assenyalar les parts més importants del seu preciós generador d'escuts a un parell d'humans. -Per aquí.

No és que importés, és clar. En Navett sabia perfectament bé el que era tot en aquest complex, i ni ell ni en Klif necessitaven que els bothans els assenyalessin els punts de mort. Però era una cosa que es podria esperar que preguntés un diligent però estúpid amo d'una botiga de mascotes. A més, era curiós veure com d’honestos podrien tornar-se els bothans enmig d'una crisi així.

-Podrien començar per allà, -va dir en Tri'byia, detenint-se i assenyalant una completament no vital consola de comunicació de suport.

-Està bé, -va dir en Navett. Aparentment, no gaire.

L’havien estat ruixant durant quinze minuts, traçant els rullats senders químics que eren l'única forma efectiva de matar els corcs del metall, quan les coses finalment van començar a posar-se interessants.

-Aquest és el següent, -va dir en Tri'byia, posant protectorament una mà a la vora d'una de les consoles responsables de mantenir l'acoblament de freqüència-energia entre els diversos pols de l'escut planetari.

-Correcte, -va dir en Navett, el seu cor va començar a bategar més ràpidament quan va caminar fins a la consola. Era això: la primera empenta de la fulla cap al cor de l'espècie amb unes accions que li havien costat tant a l'Imperi al llarg dels anys. Els tècnics bothans ja havien tret els panells d'accés; canviant subtilment la forma en què agafava el polvoritzador quan es va ajupir, en Navett va lliscar la punta en el laberint d’electrònics i va deixar anar un delicat raig.

Només que aquesta vegada va deixar quelcom més que CorTrehan mata-corcs amarant lentament les plaques de circuits i gotejant cap a la provisió d'energia i carcasses de ventilació de sota. Aquesta vegada, el seu nou agafador havia permès que el prim tanc integrat a la nansa del polvoritzador expulsés una mica del seu propi contingut especial en la barreja.

L'examen d'una hora al qual els bothans havien sotmès el seu equip havia examinat a la recerca de tot el que aquestes ments paranoiques poder pensar: armes, equip d'espionatge, explosius, verins, somnífers, àcids, trena-cables, i probablement cinquanta altres amenaces potencials.

Però enlloc en totes aquestes múltiples capes de precaucions ningú havia pensat en programar una recerca de menjar.

No era que algú a l'edifici del generador hagués trobat aquest preparat en particular ni remotament apetitós, ni tan sols els corcs del metall. De fet, ara que les petites feristeles podrides havien fet la seva part, era la seva hora de morir.

Ell i en Klif es van passar les dues hores següents movent-se sistemàticament a través del complex, estenent els seus rastres de verí i, en potser vint punts acuradament seleccionats, agregant un raig del seu nutrient líquid. Quan van acabar, la penetrant olor agredolça del CorTrehan era gairebé com una barrera física que havien d'apartar quan la travessaven.

-Està bé, -va dir alegrement en Navett quan finalment van ser escortats de tornada a l'àrea de l'entrada de seguretat. -El primer pas està llest. Ara tot el que han de fer és posar un altaveu que anul·li els tons portadors de les diferents progènies. Això els impedeix parlar dintre dels seus grups, i això els impedeix reproduir-se més ràpidament i poden lluitar contra les progènies. Això li dóna al CorTrehan més temps per funcionar. Veuen?

-Sí, -va dir en Tri'byia, veient-se marginalment menys infeliç ara que els extraplanetaris ja no estaven en contacte directe amb la seva preciosa maquinària. -Per quant de temps caldrà fer això?

-Oh, una setmana ha de ser suficient, -va dir en Navett. -Vuit o nou dies només per estar segurs. Algunes progènies són més difícils de matar que altres. Però no es preocupin, no es menjaran res durant tot aquest temps. Principalment, només estaran morint.

-Bé, -va convenir reticentment en Tri'byia. -Llavors només tinc una pregunta més. M'han dit que aquesta pesta és bastant rara. Com va ser que van poder haver arribat fins aquí?

En Navett va arronsar les espatlles tan casualment com va poder. Els fonaments ja estaven, però això no significava que ja estiguessin fora del clot de la serp. Si els bothans decidien sospitar prou per tornar i netejar tot el que ell i en Klif acabaven d'estendre, tot aquest treball hauria estat per a res.

-M’ha atrapat, -va dir. -Van portar algun equip nou en les últimes una o dues setmanes?

El pelatge del bothan va onejar incert.

-Hi va haver dues peces d'equip que van arribar fa set dies. Però les dues van ser escanejades completament abans d'entrar.

-Sí, però li aposto a què els seus escàners no estan programats per a formes de vida basades en molt metall com aquestes coses-, va assenyalar en Navett. Era una de segura; certament els escàners dels bothans no havien detectat les petites bèsties entrant muntades a la roba dels seus tècnics. –Si he de dir la veritat, no sé si algú realment sap d'on vénen o com es mouen per aquí. Només apareixen de tant en tant i fan problemes. Encara que probablement van venir amb aquest equip. Podrien voler agafar un parell d'ells i usar-los per reprogramar els seus escàners i així no crear-se més problemes.

-Gràcies, -va dir en Tri'byia, una mica enutjat. Aparentment, els bothans de la seva alçada no estaven acostumats que els assenyalessin que és obvi.

-No hi ha problema-, va dir alegrement en Navett. Diligent però estúpid, era dels que es prenien tot pel que deien, sense notar cap indirecta. -Ens alegra haver pogut ajudar. I ens aconseguiran aquesta llicència de comerç, correcte?

-Faré el que pugui per ajudar-los amb ella, -va dir en Tri'byia.

Que no era, va notar en Navett, precisament el que havia promès originalment. Però això estava bé. En sis dies, si tot anava segons el pla, en Tri'byia deixaria d'existir, juntament amb la ciutat de Drev'starn i tant de la resta de Bothawui com els Destructors Estel·lars Imperials amagats allà fora poguessin fer.

I aquest dia, en Navett planejava mirar cap avall al món destrossat des d'un d'aquests Destructors Estel·lars i riure. Però per ara, tot el que necessitava fer era somriure.

-Genial-, va dir alegrement. -Moltes gràcies. I si alguna vegada necessiten alguna cosa més, només truqui'ns.

Ell i en Klif no van dir res l'un a l'altre en el viatge de tornada a la botiga de mascotes. Ni van parlar una vegada que van estar allà, almenys no de res substanciós, fins que es van haver revisat completament entre si amb el detector de micròfons-espia amagat al fons de la gàbia de mosques doppler.

Però si no li van caure especialment bé a Tri'byia, aparentment tampoc sospitava massa d'ells. L'escaneig d'espionatge va sortir net.

-Descuidat, -va grunyir en Klif quan van tornar el detector al seu amagatall. -Un pensaria que almenys els hi agradaria sentir-nos palmejar-nos les espatlles per aconseguir la nostra llicència tan barata.

-Estic segur que van revisar els nostres arxius abans que ens truquessin, -en Navett digué, esbufegant de disgust quan es donar uns copets la camisa. Aquest explotant CorTrehan s'enganxava a tot. -Vas tenir l'oportunitat de veure per on entrava a l'edifici el nostre conducte d'energia? Mai vaig arribar en aquest costat de l'edifici.

-El vaig veure.- va assentir en Klif. -En realitat tenen un entroncament que surt d'un dels cables d'energia, probablement preparat per anar al nou equip que en Tri'byia va esmentar.

-Però no havien obert la paret enlloc?

En Klif va agitar el cap.

-No són tan estúpids. No, tota la paret segueix allà.

-Està bé, -va dir en Navett, arronsant les espatlles. Hauria estat pràctic haver tingut fora del seu camí una mica d'aquesta paret impenetrable, d'un metre de gruix, reforçada, pesadament assegurada i de capes múltiples. Però certament no era necessari.

-Només em preocupa que passin uns altres sis dies abans que puguem fer saltar això, -va continuar en Klif. -No començarà a deteriorar el material que hem deixat?

-Això no és problema, -li va assegurar en Navett. -Ara la part complicada serà excavar fins al conducte d'energia des d'aquest lloc de Ho'Din i llavors penetrar sense fer saltar tots els sensors d'aquí a Odve'starn.

-Creus que han filat al conducte mateix?

-Jo ho faria si estigués a càrrec-, va dir en Navett. -Horvic i Pensin poden fer-nos entrar al lloc fora d'hores, però no tindrem molt temps per treballar cada nit. Lent i sostingut és com ha de ser, i haurien de ser només com sis dies.

-Això suposo, -va dir en Klif, asserenant-se. -Per descomptat, això assumeix que almenys tenim sis dies més. O finalment has decidit fer alguna cosa respecte aquests agents de la Nova Rep? - Abruptament, va fer petar els dits. -Oh, trons. Acabo de recordar aquesta cara. En Wedge Antilles.

-Tens raó, -va dir en Navett, fent una ganyota quan el nom tardanament feia clic amb la cara d'Ulls Marrons. El General Wedge Antilles, líder d'aquest múltiples vegades maleït Esquadró Murri. Un únic grup insignificant d'ala-X que probablement li havia causat més problemes a l'Imperi que tots els bothans de la galàxia sumats. -I això va a fer les coses tant més complicades. Fins i tot sense celebritats de la Nova República involucrades, un triple assassinat crearia un avalot major.

Va deixar que els seus ulls suressin al voltant de la botiga, absorbint les files de gàbies, la subtil barreja d'olors i sons. Segurament Antilles no veuria cap amenaça en una inofensiva botiga de mascotes.

Però no. Havien estat parats just aquí quan va venir la trucada, i sabien que ell i en Klif havien estat convidats a l'edifici del generador d'escuts. No, segur que ara amb seguretat tindrien la botiga de mascotes marcada.

-Però suposo que tampoc podem donar-nos el luxe de deixar-los que segueixin investigant, -va concedir. -Suposo que és hora de treure'ls del camí.

-Ara estem parlant, -va dir en Klif amb aprovació fosca. -Vols que me n'ocupi d'això?

En Navett va alçar una cella.

-Què, tu sol?

-Ei, només són pallassos d'ala-X, -va dir en Klif. -Almenys ho és l’Antilles. Fora de les seves cabines de pilot són nadons de pit.

-Potser, -va dir en Navett. -Però ens van trobar bé. I aquesta vella sembla que també coneix el seu camí.

-I això significa?

En Navett li va fer un somriure tort.

-Significa que no te n'ocuparàs tu sol, -va dir. -Ho farem junts.

       

***

La Moranda va xarrupar seu licor verd-blau.

-No ho sé, -va dir, agitant el cap. -No puc dir que qualsevol d'ells realment saltés i em saludés.

-Aquesta és una forma de posar-ho, -va dir agrament en Wedge, fent-se un massatge a les temples adolorides amb el polze i dit major. Cinquanta botigues, negocis, punts de servei, i establiments de menjar diferents. Tots establerts a Drev'starn des que les naus de guerra van començar a reunir-se sobre els seus caps; tots visitats personalment per ell, en Corran, i la Moranda en els últims quatre dies. La taxa de producció de comerços a Bothawui havia de ser astronòmica. -Una altra forma és simplement admetre que hem donat amb un altre carreró sense sortida.

-No estic segur que en veritat aniria tan lluny, -va dir lentament en Corran, remenant meditativament la beguda en el seu got. -Hi va haver un parell de llocs que estaven definitivament més a la vora que altres. Aquest joier meshakià, n’és un.

-Traficant de béns robats, -el va desestimar la Moranda amb un moviment de la mà. -I, a propòsit, ens va descobrir des del principi com qualsevol cosa menys clients casuals. Realment has d'aconseguir aprendre a refrenar aquesta postura d'esquena dreta CorSec teva, Corran.

-I aquest cafè Ho'Din, -va continuar en Corran, ignorant-la mentre baixava un dit per la seva llista. -Està just a sobre d'un dels conductes de cables d'energia a l'edifici del generador.

-I ha estat allà durant deu anys, -li va recordar la Moranda.

-Excepte que el gerent del dia va esmentar que acabaven de contractar un parell d'humans per a l'últim torn de neteja, recordes? -va contraposar en Corran. -Hi ha alguna cosa que em molesta.

En Wedge el va mirar per sobre de la seva copa. En Corran, sabia, mai havia tingut molta sort amb els aspectes de llegir ments de la Força, no com en Luke o la Leia. Però si no podia aconseguir els pensaments d'una altra gent, de totes maneres podia captar impressions i insinuacions i textures. Combinat amb el seu vell entrenament de detectiu de CorSec, significava que valia la pena parar atenció en alguna cosa que el molestés.

-I llavors, està clar-, va afegir en Corran, -estan els nostres amics de l’Empori de Mascotes Exoticàlia.

En Wedge mirà la Moranda, esperant per la seva refutació. Però no va venir.

-Sí, són ells, -va dir en canvi, arrufant-li el nas a la taula. -Aquest no m'agrada en absolut.

-Vaig pensar que vas dir que cap t'havia saltat, -li va recordar en Wedge.

-No, no ho van fer, -va convenir la Moranda. -Aquest és exactament el punt. Els tipus de les mascotes van actuar perfectament. Però a quants propietaris de botigues de mascotes coneixes que per casualitat també siguin experts en exterminació de feristeles? I unes d’exòtiques com els corcs del metall, a més?

-Hauríem de ser capaços de verificar-ho i veure si aquest tipus d'experiència apareix en els seus arxius, -va dir en Corran. Però no es veia res més feliç que la Moranda. -Només desitjaria que sabéssim on exactament havia tingut lloc aquesta invasió de corcs del metall.

-Ha de ser en algun lloc amb molt alta seguretat, -va dir en Wedge. -Ni tan sols anaven a deixar-los entrar al principi.

-I al mateix temps, aquesta decisió va ser feta a un costat realment ràpidament, -va dir la Moranda, assentint. -En alguna part amb seguretat ultra alta, però no obstant això extremadament sensible i vital.

Per un moment els tres es van mirar. En Corran ser el primer a trencar el silenci.

-És l'edifici del generador d'escuts, -va dir. -No hi ha res més a Drev'starn que encaixi.

-D'acord, -va dir la Moranda, xuclant la seva beguda. -Ara la pregunta és, va ser la incursió de corcs del metall l'atac o l'esquer? Si és l'atac...

Es va interrompre per un xiulet ofegat del comunicador d’en Wedge, enterrat profundament en una butxaca de la jaqueta.

-Qui sap que ets aquí? -va preguntar.

-La nostra llançadora, -li va explicar en Wedge, desenterrant l'instrument. -Hem preparat un retransmissor per a qualsevol transmissió entrant.- Encenent-lo, va baixar el volum. -Endavant Vermell Dos, -va donar la contrasenya.

El missatge era molt curt.

-Parla el seu pare, -va dir la veu familiar d’en Bel Iblis. -Tot està perdonat; vinguin a casa.

En Wedge va prémer fort el comunicador.

-Entesos, -va dir. -Anem de camí.

Va apagar el comunicador i va alçar la vista per trobar la mirada d'Corran dura en ell.

-Pare?

En Wedge va assentir.

-Papa, -va confirmar. -Hora d'anar a casa.

-El que vol dir...? -va preguntar la Moranda.

-Significa que hem de marxar, -li va explicar en Wedge. -Ara.

-Oh, això és convenient, -va grunyir la Moranda, mirant-los intensament. -Què hi ha del generador d'escuts?

-D'ara en endavant els bothans queden a la seva sort, -va dir en Wedge, acabant la seva beguda i acomodant les monedes a la taula. -Ho sento, però de qualsevol forma només estàvem en préstec temporal.

La Moranda va fer una ganyota, però va assentir.

-Ho entenc, -va dir. -Bé, va ser divertit mentre va durar.

-Probablement hauries de telefonar a Seguretat Bothana, -va dir en Wedge, posant-se dempeus. -Explica'ls-hi això dels nostres amics a la botiga de mascotes.

-El que sigui, -va dir la Moranda, agitant una mà. -Bon vol.

 -Gràcies, -va dir en Wedge. -Anem, Corran.

-Només un segon, -va dir en Corran. No s'havia mogut de la seva cadira, i hi havia una brillantor en els seus ulls mentre mirava la Moranda. -Vull saber què va a fer la Moranda ara.

 -Oh, continuïn, -els va reprendre ella, fent petits senyals d'espantar-los amb les mans. -Jo estaré bé.

-En altres paraules, vas a continuar amb això, -va dir bruscament.

Ella va alçar les celles.

-Això és molt bo. CorSec els hi ensenya com fer-ho?

-No has contestat la pregunta, -va dir en Wedge, asseient-se de nou. -Vas a trucar a Seguretat, no?

-I dir-los què? -va contraposar ella. -No tenim ni un tros de prova. És pitjor que això, realment, presumiblement ja van fer una revisió d’en Navett i el seu company, i no obstant això els van deixar anar a l'edifici del generador.

-Llavors què faràs? -va persistir en Wedge. -Seguir amb això sola?

La boca de la Moranda prengué línies dures.

-Em van donar una assignació, Wedge, -va dir en veu baixa. -Se suposa que he de quedar-me aquí i vigilar a la recerca d'atemptats de Venjança contra Bothawui.

En Corran va agitar el cap.

-Aquesta no és una bona idea, -va dir. -Si Venjança és manejada o és guiada per imperials...

-Llavors on van vostès dos? -va demandar la Moranda amb desdeny. -De vacances a les platges de Berchest? Les dono cinquanta-a-un que allà on vagin serà molt més perillós que qualsevol cosa que sigui probable que jo em trobi aquí.

-Moranda...- va començar en Wedge.

-A més de tot això, no tenen temps per discutir al respecte, -el va interrompre. -Si 'pare' és qui penso que és, no estarà content si vosaltres dos arriben tard a casa. Ara surtin, els dos. Gràcies per totes les begudes.

Reticentment, en Wedge es va posar dret de nou. Tenia raó, naturalment, i certament ella era més que prou gran per prendre aquest tipus de decisions per si mateixa. Però això no significava que a ell hagués d’agradar-li.

-Anem, Corran. Moranda... cuida't, està bé?

-Tu també, -va dir, somrient-li. -No et preocupis per mi. Jo estaré bé.

Següent