Conquesta (XXII)

Anterior

CAPÍTOL 22

La Nen Yim va trobar la seva mestra mirant fixament les aigües de la piscina de successió, cor, pulmons i fetge del damutek. Aquestes van onejar lleugerament mentre els peixos nadius que li servien d'aliment investigaven l'ombra que projectava la cuidadora. La piscina feia olor dèbilment de sofre, iode i quelcom oliós, gairebé com de pèl socarrimat.

El tocat de la mestra Mezhan Kwaad es va entreteixir en una expressió de profunda contemplació, de manera que la Nen Yim es va mantenir darrere seu esperant que li concedís la seva atenció.

Una gota d'alguna cosa va caure a la piscina de successió, enfront dels peus de la mestra. Va seguir una altra, i una altra més.

Quan per fi la Mezhan Kwaad es va girar, la Nen Yim va descobrir que les gotes eren de sang que rajava pels seus orificis nasals.

-Salutacions, Adepta -va dir la mestra-. Has vingut per mi o per la piscina de successió?

-Per Tu, Mestra. Però si vols que parlem en un altre moment...

-No hi haurà millor moment fins que compleixi el meu cicle de sacrifici i em treguin el tumor-vaa. Ahir vas rebre el teu primer implant, oi?

-Així és, Mestra. Encara no puc sentir-hi.

-Ja podràs, és un dels misteris més vells -sacsejà el cap, abans d'enfocar la seva mirada en ella-. Vols saber el que és un tumor-vaa?

-Em sento satisfeta sabent que els Déus volen aquest sacrifici per part de la nostra casta -va replicar la Nen Yim respectuosament.

-El misteri et serà revelat un cop acabis el teu aprenentatge com a adepta -va explicar la Mezhan Kwaad, com si parlés en somnis-. Així com els guerrers assumeixen els aspectes externs d'en Yun-Yammka, nosaltres assumim les qualitats interiors de la Yun-Ne'Shel, la qual forma, modela i té cura. El tumor-vaa és el regal més antic que ens ha llegat i la Yun-Ne'Shel sacrifica un fragment del seu propi cervell per concedir-nos-lo. En créixer, modela les nostres cèl·lules, canvia la nostra forma de pensar i ens apropa a la ment i l'essència de la Yun-Ne'Shel -sospirà-. El viatge és dolorós, gloriós. Lamentablement té un final i hem d'extirpar aquest regal dels nostres cossos. Encara que recuperem la mateixa aparença del que érem, sempre serem recipients d'aquest dolor i d'aquesta glòria que ens ha canviat per sempre. Una cosa roman amb nosaltres, fins que... -li van fallar les paraules-. Ja ho veuràs -va acabar-. I ara, què volies dir-me?

La Nen Yim va mirar al seu voltant per assegurar-se que ningú podia sentir-la.

-Aquest recinte és segur, Adepta -va assegurar-li la Mezhan Kwaad-. Parla lliurement.

-Crec que ja he acabat de cartografiar el sistema nerviós i l'estructura cerebral de la Jeedai.

-Bones notícies. Molt lloable. I com procedirem ara?

-Depèn dels resultats que vulguem obtenir. Si volem obediència, hauríem d'usar implants restrictius.

-Llavors, per què hem cartografiat el seu sistema nerviós?

La Nen Yim va sentir que els circells del seu tocat es removien inquiets i va intentar calmar-se.

-No ho sé, Mestra. Tu ho vas ordenar.

La Mezhan Kwaad inclinà el cap i va somriure dèbilment.

-No estic intentant-te enganyar, Adepta. Et vaig triar per unes raons molt concretes. T'he revelat algunes, però me n'he guardat d'altres. No obstant això, et suposo prou intel·ligent com per saber quines són. Imagina per un moment, només per un moment, que no hi ha cap protocol a seguir. Si no tinguessis una direcció marcada, què faries... parlant hipotèticament?

-Parlant hipotèticament... -va començar la Nen Yim.

Se sentia com si estigués fent equilibris sobre el villi digestiu d'una gargamella Luur. Gairebé podia captar l'agre olor de l'àcid. Si contestava la pregunta amb sinceritat, es revelaria com una heretge. Si les sospites que tenia sobre la seva mestra estaven equivocades, aquesta conversa seria l'última com a cuidadora. I una de les últimes de la seva vida.

Però no podia rendir-se davant la por.

-Jo modificaria l'inductor medul·lar per adequar les nostres expectatives al seu sistema nerviós i aconseguir controlar-lo.

-Per què?

Aquesta vegada, la Nen Yim no va dubtar. Passés el que passés, ja era massa tard.

-Malgrat la seguretat del protocol que seguim, ara només tenim suposicions sobre el funcionament del seu sistema nerviós. Tot el que hem fet ha estat transformar el desconegut en conegut. Però el «conegut» són les normes yuuzhan vong, no les humanes, i sabem que algunes de les nostres estructures no tenen equivalència en les seves, mentre que té algunes altres amb unes configuracions que no són comparables a cap de les nostres.

-Estàs dient, doncs, que l'antic protocol no té sentit?

-No, Mestra Mezhan Kwaad. Estic dient que és un punt de partida perquè ens dóna certes pautes sobre com funciona el cervell de la Jeedai, però no contempla altres... Suggereixo que hem d'estudiar aquestes diferències.

-En altres paraules, qüestiones els protocols que ens van donar els Déus.

-Sí, Mestra.

-Comprens que això és una heretgia de primer ordre?

-Sí...

Els ulls de la Mezhan Kwaad eren piscines olioses, absolutament impenetrables. La Nen Yim va sostenir la seva mirada fermament, sense parpellejar, durant llarguíssims segons.

-He estat buscant una aprenenta com tu. Vaig demanar als Déus que t'enviessin fins a mi -va dir finalment la Mestra Cuidadora-. Però si resulta que no ets el que sembles i dius ser, no seràs perdonada. No obtindràs res traint-me, t'ho prometo.

Allò va sorprendre la Nen Yim. La idea que la seva mestra pogués tenir por d'ella mai se li havia passat per la ment.

-Sóc la teva aprenenta, mai et trairia -va protestar la Nen Yim-. He posat la meva vida i la meva posició en els teus tretze dits.

-Estan en bones mans, Adepta -va confessar la Mezhan Kwaad suaument-. Procedeix com has suggerit, i no parlis amb ningú d'això excepte amb mi. Si els resultats complauen als nostres líders, t'asseguro que no es fixaran en els mètodes emprats. Però hem de ser discretes i moure'ns amb cautela.

Va contemplar una vegada més la piscina i es va tocar el cap abans de prosseguir:

-Quan el dolor del tumor-vaa arriba al seu cim, veus colors que mai has vist abans, i tens idees estranyes i poderoses... Bé, ja ho comprovaràs. A vegades gairebé m'avergonyeixo d'haver d'extirpar-me'l, d'haver-me de desprendre de la seva abraçada final. M'agradaria saber com agafar-me una cosa així -va dedicar a la Nen Yim un rar somriure de sinceritat i complicitat-. Un dia els Déus m'ordenaran que em reuneixi amb ells. Fins llavors, encara em queda molta feina a fer per a ells.

Va cobrir l'espatlla de la seva adepta amb els seus vuit prims dits.

-Anem a veure a la nostra jove Jeedai, et sembla?

* * *

La Jeedai les va observar mentre entraven. Es va limitar a seguir atentament el seu avanç amb els seus ulls verds, com una bèstia buscant la suau gola dels seus enemics.

-T'aconsello que no ens ataquis amb els teus trucs Jeedai -li va advertir la Mezhan Kwaad-. Si alguna cosa ens afecta, el que sigui, l'inductor que t'hem empeltat s'estimularà i et causarà una gran agonia. Encara arribarà el moment en què comprenguis i acceptis l'agonia, que per ara sembles detestar i ha quedat clar que pertorba la teva concentració. I podem fer-te coses encara pitjors.

Els ulls de la Jeedai es van obrir desmesuradament.

-Puc entendre-us -va murmurar. Llavors es va aturar, semblant encara més confosa-. No estic parlant en bàsic. Això és...

-Ara parles el nostre idioma, si -li va confirmar la Mestra Cuidadora-. Per ser una de nosaltres, has de parlar la llengua sagrada.

-Ser una de vosaltres? -La Jeedai va somriure amb menyspreu. -Gràcies, però prefereixo ser la bava que desprèn un hutt.

-Això és perquè et veus a tu mateixa com una infidel -va explicar la Mezhan Kwaad raonablement-. No ens entens, i hi ha coses dels altres Jeedai i de tu que ens confonen. Però arribarem a comprendre't i tu arribaràs a comprendre'ns a nosaltres. Et convertiràs en un teixit que connectarà als yuuzhan vong i als Jeedai, i que ens nodrirà a tots dos. Possibilitaràs que la comprensió flueixi en ambdues direccions.

-Això és el que voleu de mi?

-Ets el camí cap a la pau -va assegurar la Mezhan Kwaad.

-Segrestar-me no et garantirà la pau! -va cridar la Jeedai.

-No et vam segrestar -va dir la Mezhan Kwaad-. Et vam rescatar dels altres infidels, no te'n recordes?

-Estàs retorçant els fets -va insistir la Jeedai-. L'única raó que em capturessin era lliurar-me a vosaltres.

El tocat de la mestra es va reestructurar en una expressió de lleuger enuig.

-La memòria és una cosa molt mal·leable -va assegurar la Mezhan Kwaad-. És sobretot una qüestió de química. Per exemple, coneixes el nostre idioma, no el vas aprendre.

-Vosaltres el vau posar aquí.

-Sí. El teu record de les paraules, de la gramàtica, de la sintaxi... Tot t'ho vam implantar.

-Així que podeu implantar records. D'acord, fantàstic. Els Jedi també podem fer-ho.

-Estic segura. I també estic segura que les habilitats Jeedai poden confondre a algú tan jove com tu. Quants dels teus records són reals i quants falsos? Com pots diferenciar-los?

-A on vols arribar?

-A què ara mateix creus que ets... com es diu, Taher'ai?

-Em dic Tahiri.

-Sí, Tahiri, una jove candidata Jeedai, criada per una tribu estranya a ella...

-Els habitants de les sorres.

-Per descomptat. Però molt aviat recordaràs. Quan et despullem dels falsos records i desfem les repugnants modificacions que van infligir al teu cos, recordaràs qui ets.

-De què estàs parlant? -explotà la Jeedai.

-Tu ets Riina, del Domini Kwaad. Ets una de les nostres. Sempre ho has estat.

-No! Sé qui eren els meus pares!

-Saps les mentides que et van explicar, els records que et van donar. No tinguis por, et tornarem els originals.

La Mezhan Kwaad va fer un senyal i la Nen Yim la va seguir sortint de la sala. Darrere d'elles, la jove Jeedai va gemegar. El primer senyal de veritable desesperació que la Nen Yim li havia vist.

-No esperis a demà -va ordenar la Mezhan Kwaad-. Fes les modificacions ja i comença les proves. Hem de mostrar resultats, i aviat.

Següent