Visió de Futur (II)

Anterior

CAPÍTOL 2

D'alguna part en els profunds racons de la seva ment va venir una trinada insistent, i amb un sobresalt, en Luke Skywalker va despertar del seu tràngol d'hibernació Jedi.

-Està bé, R2, -li va dir al droide mentre rodava prop de la seva llitera, i es prenia un moment per reorientar-se. Correcte, estava a bord de la nau de la Mara Jade, el Foc de Jade, dirigint-se cap el sistema Nirauan. El sistema on la mateixa Mara havia desaparegut feia gairebé dues setmanes.

-Està bé, estic despert -, afegí, flexionant els dits de les mans i dels peus i tornant-se a humidificar la boca. -Ja gairebé arribem?

El droide refilà una afirmació mentre en Luke es lligava les botes, un refilo que va ser contestat des de la direcció de la cabina del pilot. La repetició era el droide pilot V1 de la Mara, qui havia estat fent volar el Foc des que en Luke i l’R2 havien pujat a bord en el seu punt de cita a Duroon, i qui fins ara s'havia negat a deixar a qualsevol d'ells acostar-se als controls de la nau.

Una sobreprotecció que estava a punt d'acabar.

-R2, torna al port d'atracament i assegura't que l'ala-X està a punt per volar, -va instruir al petit droide quan es va dirigir cap a la cabina del pilot. -Entrarem.

Un minut més tard estava assegut al seient del pilot del Foc, repassant l'esquema dels controls i dials una última vegada. El droide V1, potser reconeixent l'expressió d’en Luke com una que havia vist prou sovint a la cara de la Mara, havia decidit no discutir.

-Prepara't, -li va dir en Luke al droide, recolzant les mans en els controls. El comptador va baixar a zero, i en Luke va empènyer endavant la palanca de l’hiperimpulsor. Les línies estel·lars van resplendir i es van encongir de tornada a estrelles, i ja hi eren.

El V1 va xiular suaument.

-Aquest és el lloc, -va confirmar en Luke, mirant al distant sol, el seu diminut disc vermell semblava fred i apartat. El mateix planeta Nirauan no estava a la vista. -Estem buscant el segon planeta, -li va dir al droide. -Pots donar-me una lectura d'ell?

El V1 refilà una afirmació, i les pantalles de nav van cobrar vida.

-Ja el veig.-Va assentir en Luke, mirant la lectura. Estava a una bona distància.

Que era a propòsit, és clar. El Foc tenia escuts i armament impressionants, però anar a la càrrega al rescat amb làsers quad cremant seria improbable que ajudés en alguna cosa a la Mara, sense importar en quina situació estigués ella. La dissimulació i el secret eren el pla, i això significava deixar al Foc amagat aquí fora mentre ell i l’R2 entraven furtivament en la seva ala-X.

Va teclejar la unitat de comunicador a la badia d'atracada.

-R2? Està tot a punt?

Hi va haver un refilet de confirmació.

-Que bé, -va dir en Luke, mirant de nou a la pantalla nav. Estava, va estimar, a unes bones set hores de distància del planeta fent servir els motors sublumínics de l'ala-X. Un llarg temps per seure en una cabina del pilot atapeïda preocupant-se per la Mara, a més de donar a qualsevol que estigués allà baix un vector directe al Foc.

Afortunadament, hi havia un altre camí.

-Comença a comptar els nostres dos salts, -va instruir a l’R2, encenent els sistemes automàtics d'armes del Foc. -No més de cinc minuts a cada costat -no volem demorar més temps que el que cal amb això.

L’R2 refilà un reconeixement, i es va posar a treballar.

-Ara, està clar el que se suposa que has de fer? - en Luke li va preguntar al V1 quan va teclejar el motor a baixa potència i va començar a moure al Foc. Hi havia un convenient grup de petits asteroides flotant en la foscor just davant, aquest seria un amagatall perfecte. -Vaig a posar la nau en aquestes roques, i llavors tu vas a quedar-te allà i tractaràs de semblar una d'elles. Està bé?

El droide va bombollar un reticent acord.

-Està bé, -va dir en Luke, ficant la nau en els asteroides. Un d'ells, més o menys de la mida d'una pilota de shockball, va rebotar lleugerament contra el casc, i ell va reaccionar amb una ganyota de dolor. El Foc era la possessió més preuada de la Mara, i ella era més protectora d'ella que fins i tot el V1. Si li abonyegava el casc, o fins i tot si només li esgarrapava la pintura, ella mai deixaria de recordar-li-ho.

Va acabar les seves maniobres amb cura exagerada, i se les va arreglar per posar-lo en posició sense cap col·lisió més.

-Està bé, això és, -va dir, descordant-se el cinturó i teclejant per tornar-li el control al V1. -Tens el codi que et vaig donar? Et transmetrem això en el nostre camí de tornada perquè sàpigues que som nosaltres. Si és algú més... bé, no deixis que la nau dispari llevat que ells disparin primer. No fins que tinguem alguna idea del que està passant allà baix.

Dos minuts més tard, mantenint un ull caut en el munt de roques flotants de fora, va treure l'ala X de la badia d'atracada del Foc i es va dirigir a l'espai profund. L’’R2 ja tenia el curs traçat, i va partir amb un esclat de línies estel·lars.

En Luke li havia dit que el mantingués per sota dels cinc minuts, i el droide li havia pres la paraula. Dos minuts després de sortir, seguint les instruccions de l’R2, va treure l'ala X de l’hiperespai, va donar la volta, i va tornar a entrar. Dos minuts després d'això, ja hi eren.

L’R2 va xiular suaument.

-Està bé, aquest és el lloc, -va confirmar en Luke, mirant fixament el planeta fosc penjant a l'espai davant d'ells. -Exactament com les imatges que el Gel Estrellat ens va portar de tornada.

I la Mara hi era allà baix, en algun lloc. Abandonada, potser ferida, potser presonera.

O potser morta.

Apartant fermament de la ment aquest pensament, en Luke es va estirar a la Força. Mara? Mara, pots sentir-me?

Però no hi havia res.

L’R2 va donar un trinat interrogatiu.

-No puc sentir-la, -va admetre en Luke. -Però això no necessàriament vol dir res. Encara estem bastant lluny, i ella pot no ser prou forta per arribar tan lluny. També podria estar adormida -això limitaria el seu rang.

El droide no va respondre. Però no era difícil endevinar que els seus pensaments anaven en paral·lel als d’en Luke.

I hi havia també la visió que en Luke havia tingut feia tres setmanes i mitja en l'establiment metge de Tierfon. Aquesta imatge de la Mara surant inanimada a l'aigua...

-De qualsevol manera, no té sentit preocupar-se per això ara, -va dir en Luke, empenyent aquesta visió al fons de la seva ment el millor que va poder. -Fes un escaneig de sensors passius, res que accioni els seus detectors. O almenys, res que els accioni si funcionen com els nostres.

Hi va haver un reconeixement, i una altra pregunta desfilà per la pantalla de l'ordinador de l'ala-X.

-Prendrem la mateixa ruta d'entrada que ella, -va contestar en Luke. -Pel canó fins a la cova on va desaparèixer. Un cop hi arribem allà, ficarem dins l'ala X i veurem què passa.

L’R2 refilà un reconeixement que va sonar intranquil. Mirant al registre de curs que li havia donat Talon Karrde, en Luke va portar l'ala-X cap al planeta, desitjant per un moment que la Leia estigués aquí amb ell. Si aquestes criatures amb què la Mara s'havia trobat eren intel·ligents, podria no només necessitar habilitat Jedi però també subtilesa diplomàtica per tractar amb elles. Subtilesa que la Leia posseïa, i ell no.

Va fer una ganyota. D'altra banda, probablement no estaven molt contents a casa que ell se n’hagués anat així sense avisar, ho estarien molt menys si hagués intentat emportar-se la Leia amb ell. No, les habilitats diplomàtiques de la Leia es necessitaven més enllà en la Nova República.

Esbrinaria prou aviat quines habilitats necessitaria aquí.

Encara estaven bé fora de l'atmosfera del planeta quan els sensors de l'ala-X van captar les dues naus espacials alienígenes pujant de la superfície cap a ells.

-Fins aquí va arribar la dissimulació i el secret, -va murmurar en Luke, estudiant els perfils de sensor. Definitivament s'assemblaven a la nau que ell i l’R2 havien detectat en el seu camí de sortida del niu dels Pirates Cavrilhu en el camp d'asteroides Kauron.

Aquesta nau, però, s'havia apartat i corregut abans que pogués veure-la de prop. Ara, mentre aquest parell pujava ràpidament cap a ell, va poder veure que la seva primera impressió de la nau havia estat de fet correcta. D'aproximadament tres vegades la grandària de l'ala-X, eren una rara però estranyament artística combinació de manufactura alienígena emmotllada amb el massa familiar disseny del caça TIE. A la proa de cada nau hi havia una cabina lleugerament enfosquida a través de les quals amb prou feines podia distingir un parell de cascos de vol d'estil Imperial.

L’R2 va xiular pensativament.

-Mantingues el curs, R2, -va advertir en Luke. -No significa necessàriament que siguin aliats de l'Imperi. Podrien haver trobat un caça TIE en algun lloc i podrien haver copiat a partir d'ell.

El grunyit de l’R2 va mostrar la seva opinió al respecte.

-Està bé, bé, probablement no, -va dir en Luke, mirant les naus entrants. Un minut més tard estaven sobre ell, alçant-se lleugerament sobre l'ala-X i alterant el curs mentre giraven a posicions de flanqueig a banda i banda. -Tens lectures d'armes?

El droide va xiular, i un tosc esquemàtic va aparèixer a la pantalla de l'ordinador. Les naus tenien armament bastant pesat.

-Genial, -va murmurar en Luke, estirant-se amb la Força per intentar captar una percepció de la situació. Però tot el que va poder detectar van ser els perfils emocionals bàsics de tres éssers a bord de cada nau. Ments alienígenes pensant pensaments alienígenes, sense cap punt de referència del que aferrar-se.

D'altra banda, les seves posicions de flanqueig eren millors per escortar-lo que per atacar-lo. Més important, els sentits Jedi d’en Luke no indicaven cap perill immediat. De moment, almenys, estaven probablement relativament fora de perill.

I era temps de començar a actuar amistosament.

-Vegem si podem parlar amb ells, -va suggerir, prement l'interruptor del comunicador.

Els alienígenes se li van avançar.

-Ka sba'ma'ti orf k'ralan, -va dir una veu sorprenentment melodiosa a l'orella d’en Luke. -Kra'miral sumt tara'kliso mor Mitth'raw'nuruodo sud pra'cin'zisk mor'kor'lae.

En Luke va sentir un nus a l'estómac.

-R2? -va preguntar.

El droide trinà una confirmació que va sonar preocupada: era de fet la mateixa transmissió que en Karrde i la Mara havien recollit de la nau alienígena que havia sonat al Ventura Errant d’en Booster Térrik. La transmissió que segons la Mara incloïa el poc conegut nom complet d’en Thrawn.

Fent una ganyota, en Luke va teclejar en el seu comunicador.

-Aquest és l'ala-X AA-589 de la Nova República, -va dir. Si els alienígenes no parlaven bàsic, per descomptat, això no anava servir de res. No obstant això, no serviria simplement quedar-se aquí i ignorar-los. -Estic buscant a una amiga que pot haver xocat en el seu món.

Hi va haver una curta pausa. Mirant fora de la cabina, en Luke va tenir l'estranya impressió que les dues naus alienígenes s'havien acostat un pèl més a ell.

-Ala-X de la Nova República, -va tornar la veu, aquesta vegada en bàsic bastant passable. -Ens seguirà a la superfície. No es desviarà de la nostra guia. Si ho fa, serà destruït.

-Entenc, -va dir en Luke. Hi va haver un clic al comunicador, i de sobte les dues naus alienígenes es van deixar caure cap a la superfície. En Luke estava llest, seguint-los i lliscant ràpidament de tornada al seu lloc en la formació. -Exhibicionistes, -va murmurar a sota veu.

Havia parlat massa aviat. Un segon més tard les dues naus es van retorçar de nou, aquest cop girant-se lleugerament cap amunt i llavors abruptament a estribord. L’R2 xisclà quan la nau de babord va disparar incòmodament prop per sobre el seu cap, el to del seu disgust pujant ràpidament quan en Luke va girar l'ala X abruptament per de nou correspondre a la maniobra. Tot just s'havia tornat a posar al seu lloc al centre quan ho van fer de nou, virant a babord aquesta vegada.

L’R2 va grunyir.

-No sé, -li va dir en Luke quan va arribar al seu escorta de nou. -Potser tenen algun tipus de sistema de defensa preparat que requereix un apropament específic o si no ets destruït. Com el que tenien els pirates a la base de l'asteroide, recordes?

El punt obvi va desfilar per la pantalla de l'ordinador: segons el registre del Gel Estrellat, la Mara no havia seguit cap acostament tan complicat.

-Potser el van preparar en resposta a la seva entrada furtiva, -va suggerir en Luke. -O podríem estar venint a una part diferent del planeta, encara no hem pogut aconseguir una comparació geogràfica.

L’R2 va retrunyir.

-O podrien intentar crear una excusa per obrir foc, -va convenir severament en Luke. -Encara que per què pensarien que en necessiten una no ho sé.

Les naus alienígenes van fer tres jocs de maniobres més en el camí avall cap que al Luke li resultés particularment difícil de correspondre. Però quan van aconseguir l’atmosfera superior van semblar cansar-se del joc, estabilitzant-se en un ràpid rumb recte cap a l'horitzó occidental. En Luke es va quedar en formació, dividint la seva atenció entre les naus i el sòl de sota, i estirant-se a la Força a la recerca de qualsevol senyal de problemes.

Estaven a vint minuts de viatge, i l’R2 finalment havia aconseguit una comparació entre la topografia de baix i els arxius del Gel Estrellat, quan el formigueig familiar va començar.

-Tenim problemes, R2, -li va dir en Luke al droide. -Encara no estic segur de quin tipus, però són definitivament problemes. Dóna'm un ràpid informe d'estat.

Li va fer una ullada a la pantalla quan l’informe d'estat va aparèixer. No hi havia res més que aire, o naus espacials registrades en els sensors de l'ala-X, res en l'ús d'energia o sistemes d'armes del seu escorta que indiqués la preparació per a l'atac, i els sistemes del seu propi ala-X eren mostrades totalment operatives.

-Com de lluny estem de la fortalesa que va trobar la Mara? -va preguntar.

L’R2 va xiular: menys de quinze minuts a la seva velocitat actual.

-En algun moment dels pròxims deu minuts, suposo, -li va explicar en Luke. -Prepara't.- Respirant profund, posant les mans en els controls, conscientment relaxant els seus músculs i es va submergir en la Força.

Estaven registrant sis minuts fins a la fortalesa, i el canó pel qual la Mara havia volat acabava d'aparèixer en paral·lel a ells en l'horitzó distant, quan finalment va passar. En perfecte uníson les dues naus d'escorta van llançar un ràpid borboll d'energia pels seus propulsors davanters, passant de posicions de flanqueig a seguir-lo per darrere, quan les seves velocitats van caure.

I de les boques ubicades mig ocultes sota les seves cabines dels pilots van escopir una salva mortal de foc blau.

Però el seu blanc ja no hi era. Un instant abans que els propulsors dels alienígenes disparessin, en Luke havia captat la subtil pertorbació en la Força, i per quan les seves armes van centellejar havia llançat l'ala-X en una pujada esmolada, girant cap amunt i al voltant en un gir tancat que li faria donar la volta per darrere dels seus atacants a una posició d'atac.

O almenys, aquest era el final normal de la maniobra. Aquest cop, però, en Luke tenia altres plans. En lloc de sortir del seu gir darrere dels alienígenes, va mantenir el nas de l'ala-X apuntada cap a terra per un parell addicional de batecs del cor. Llavors, en el que va ser com l'últim segon, va recargolar al caça estel·lar en un gir retorça-estómacs de doble rotació. Un instant més tard estaven corrent a escassos metres des del terra en un vector perpendicular al seu curs original.

-Què estan fent? - va cridar en Luke, sense gosar alçar els ulls del terreny prou per veure-ho per si mateix.

El xiscle d'advertència del droide i un sobtat formigueig en la Força van ser la seva resposta. Des del darrere va venir una altra descàrrega de foc blau, la majoria lluny però uns pocs tirs van esquitxar el seu escut deflector posterior.

-Se'ls ha unit algun nou amic? -va preguntar.

L’R2 trinà una negativa. Això era una cosa bona, almenys. No obstant això, aquestes naus eren bones i les seves tripulacions clarament sabien el que estaven fent. Amb avantatge de dos-a-un, en Luke tindria les mans plenes. Especialment perquè...

L’R2 refilà una pregunta urgent.

-No, deixa les ales-S com estan, -li va dir en Luke. -No anem a respondre el foc.

La següent pregunta del droide va ser una xiulada incrèdula.

-Perquè no sabem qui són o per què són aquí, -li va explicar en Luke, mesurant amb els ulls el terra endavant seu. Just més enllà del canó de la Mara el terreny es tornava abruptament d'aspecte una mica esquerdat, ple de cingles de parets de granit i profundes esquerdes de vores esmolades. -No vull matar ningú fins que sàpiga qui i què són.

La resposta de l’R2 es va tornar en un altre xiscle quan l'última salva enemiga va volar una prima capa de metall de la part de dalt de l'ala-S d'estribord.

-No et preocupis, ja gairebé estem allà, -en Luke el va tranquil·litzar, arriscant-se a una ràpida mirada a les seves pantalles d'estat. Encara no hi havia cap dany seriós, però això no duraria molt una vegada que els atacants s'apropessin una mica.

El que significava que la seva millor esperança era impedir que això passés.

Darrere d'ell, l’R2 va xiular sospitós.

-Aquí és exactament on anem, -va confirmar en Luke. Ara gairebé eren al terreny escarpat, i a babord va descobrir una gola d'aspecte prometedor. -Oh, relaxa't, no és pitjor que algunes de les altres coses de les que ens hem sortit, -afegí, retorçant el nas de l'ala-X cap a la gola. -De totes maneres, no tenim cap opció. Agafa't, allà hi anem.

El Canó del Captaire a Tatooine havia estat una cursa d'obstacles complicada però familiar de girs i cantonades i ziga-zagues. La trinxera de l'Estrella de la Mort havia estat molt més recta, però amb l'addicional del foc turbolàser i caces TIE atacants per mantenir-lo interessant. Ara, els penya-segats de Nirauan es tornaven un molt major desafiament afegint-hi corbes i punts d'inflexió imprevisibles, amb amplades i profunditats variants, roques sortints, i enfiladisses arbòries penjants.

El recluta Rebel que acabava de signar a Yavin hauria reconegut els riscos involucrats. Fins i tot l'arrogant adolescent de Tatooine hauria dubtat davant l'estupidesa de ficar-se en aquest laberint desconegut a semblants velocitats. L'experimentat Jedi que en Luke s'havia tornat, però, sabia que no tindria cap problema.

Estava principalment en la veritat. La nau es va obrir pas a través de la primera sèrie de torçades amb facilitat, l'habilitat de pilot i presciència en la Força d’en Luke es combinaven amb la maniobrabilitat innata de l'ala-X per deixar molt enrere les naus alienígenes. Es va disparar a través d'una vall oberta, va canviar de direcció cap a un nou canó.

I gairebé va perdre el control quan un esclat de foc blau va rasclar el fuselatge de babord.

-Està bé, -va respondre a l’R2, sentint una flamarada de molèstia amb ell mateix mentre l'ala-X es capbussava de nou a la relativa seguretat de la seva escollida fondalada. Ja li havia passat abans: enfocar tota la seva atenció -i la Força -massa estretament en una direcció tenia una tendència a encegar-lo de qualsevol cosa que passés fora d'aquest con. Clarament, almenys un dels pilots alienígenes havia estat prou intel·ligent per abandonar la persecució i volar per sobre del laberint a esperar que el blanc es mostrés.

Però el gambit li havia fallat, i si el terreny cooperava, no tindria una altra oportunitat. L'ala-X va emergir en una segona vall, aquesta més petita que la primera, i va virar cap a una altra fondalada. Deixant que la Força guiés les seves mans, en Luke va mirar als penya-segats al seu voltant, buscant el lloc apropiat...

I llavors, de sobte, allà estava. A banda i banda de l'ala-X els costeruts penya-segats pujaven cap amunt, un d'ells inclinant-se abruptament cap a l'altre fins que només una diminuta cinta de llum de dia es mostrava amunt entre ells. Les línies i raïms d'arbustos brunencs i aspres s'aferraven a diverses parts de la roca escarpada, amb una espessa estora d'arbustos castanyers i arbres rabassuts cobrint fins a baix el terra del canó. Endavant i darrere, el canó girava abruptament per cada costat, deixant aquesta part central com una bombolla aïllada envoltada de roca.

Era el lloc perfecte per anar a terra.

L’R2 no va cridar ni va xiular mentre en Luke girava al caça estel·lar en un gir de cent vuitanta graus en un clàssic revers contrabandista. Probablement, va decidir en Luke quan li donava energia als propulsors, perquè el petit droide estava massa ocupat agafant-se per la seva vida. Per un grapat de segons l'ala-X es va resistir sota d'ell, i va haver d'esforçar-se per estabilitzar-la quan va intentar saltar fora de control. A fora, les parets del canó que passaven disparades van començar a baixar de velocitat, i quan ho van fer ell va baixar l'energia del motor i va encendre els repulsors. La pressió de la desacceleració que l’aixafava contra els coixins del seient es va anar esvaint; girant l'ala-X per mirar cap endavant de nou, va llançar una ràpida ullada al voltant. Directament al capdavant, un parell d'arbres rabassuts s'alçava del sòl del canó, plantats en el que semblava ser el llit d'un rierol sec, els seus troncs separats la distància justa. Aplacant l'últim cop de velocitat cap endavant de l'ala-X, va deixar caure el seu nas per lliscar pulcrament entre els troncs dels arbres.

-Ja està, -va dir, passant pels últims passos del cicle d'aterratge i apagant els repulsors. -No va ser tan difícil, no?

Hi va haver una xiulada feble i lleugerament insegura des del darrere d'ell. Aparentment, l’R2 encara no havia recobrat la veu.

Esbossant un prim somriure, en Luke va obrir la cabina, fent una ganyota de dolor pel so agut de la rascada de dotzenes de fulles de vores espinoses esmolades contra el transpariacer, i es va treure el casc i els guants.

L'aire que entrava des de fora era fresc i feia una olor vagament de molsa. Per un llarg minut es va quedar escoltant, estirant-se amb sentits incrementats per la Força a la recerca de sons de persecució. Però no hi havia res excepte els sons normals del vent xiuxiuejant a través de les fulles i els refilets distants d'aus o insectes.

-Crec que els vam perdre, -va explicar a l’R2. -Almenys per ara. Vas poder veure on estem?

L’R2 va xiular, encara sonant una mica atordit, i un mapa va aparèixer a la pantalla de l'ordinador.

En Luke el va estudiar. No estava massa malament, però tampoc massa bé. No estaven a més de deu quilòmetres de la cova de la Mara, però la majoria del territori entre aquí i allà consistia en el mateix tipus de goles estretes i precipicis rocosos que els que acabaven de travessar volant. Almenys a tot un dia de viatge, probablement dos, possiblement tres.

D'altra banda, la mateixa aspror del terreny els hi donaria una millor cobertura que la que podrien raonablement haver esperat. Malgrat tot, un intercanvi bastant bo.

Però no seria un gran intercanvi si els alienígenes els trobaven abans que tan sols comencessin.

-Anem, -va dir, lliscant fora de la cabina i rodant a terra. El seu esforç per evitar les espines de les fulles va ser només parcialment reeixit, però només un parell realment sagnaven. -Preparem el paquet i sortim d'aquí.

Només li va prendre uns minuts desdoblar la camu-xarxa que en Karrde havia enviat amb l'equip i desplegar-la fàcilment sobre de l'ala-X. Llavors, com una precaució addicional, va tallar alguns dels arbustos més petits i branques d'arbre amb el seu sabre de llum i les va escampar sobre de la xarxa. No era perfecte, especialment de prop, però era el millor que podia fer en el temps disponible.

La gent d’en Karrde també li havia preparat el seu paquet de supervivència, reunint els subministraments i carregant-los a bord de l'ala-X mentre en Luke s'afanyava amb el treball de dades necessari per sortir de Cejansij. I com en Luke havia arribat a esperar de l'organització del contrabandista durant els anys, havia fet un treball de primera classe. Separats en dos paquets portables, els subministraments incloïen barres de racions, filtre / cantimplores d'aigua, medpacs, vares de llum, una bona longitud de sintesoga, un blàster de recanvi, una tenda de supervivència amb un llit enrotllable, i fins i tot una petita selecció de magranes de baixa potència.

-Em sorprèn que no hagin intentat ficar un landspeeder dins, -va grunyir en Luke quan hissava experimentalment un dels paquets sobre les seves espatlles. Era bastant pesat, però el pes havia estat ben distribuït i seria raonablement fàcil de portar. -Suposo que haurem de deixar l'altre paquet aquí. Estàs preparat per escalar una mica? -

L’R2 va trinar interrogativament, el seu dom girant per entreveure pel canó primer en una direcció i llavors en l'altra.

-No, per aquí és per on esperaran que sortim, -li va explicar en Luke. Va apuntar a munt cap a un dels penya-segats que s'alçaven sobre d'ells. -Aquesta és la nostra ruta, allà dalt.

El droide va girar el seu dom de nou, xiulant espantat quan es va inclinar molt enrere per mirar amunt.

-Relaxa't, no haurem d'anar tot el camí fins al cim, -el va calmar en Luke. -Veus aquest buit a uns dos terços del camí damunt? Si vaig llegir bé les imatges aèries, aquest hauria de portar a un tall que ens portarà la resta del camí al cim.

L’R2 trinà tristament, mirant d'un costat a un altre de nou al llarg del canó.

-No, R2, no podem anar per aquí, -li va dir fermament en Luke. -I no tenim temps per discutir-ho. Fins i tot si aquestes naus no poguessin entrar per allà, poden tenir algunes més petites de tornada a la fortalesa. I sinó també sempre poden venir a peu. Vols quedar-te esperant fins que arribin aquí?

El droide va xiular emfàticament. Donant-se la volta, va començar a trontollar determinadament al llarg del llit del rierol sec cap a la base del precipici sota del buit que en Luke havia assenyalat.

Somrient, en Luke va acabar d’assentar-se el paquet a les espatlles. Llavors, estirant amb la Força, va aixecar a l’R2 prou per passar per sobre de la mala herba i es va dirigir cap al precipici.

        

***

Va resultar que l'ascens havia semblat més descoratjador del que era realment. Encara que bastant empinat, la paret no era ni prop la costa impossiblement vertical que havia semblat des del terra del canó. Els suports per a mans i peus eren abundants; tota la cara del penya-segat semblava estar puntejada d’estrets sortints i petites coves, i els arbustos i enfiladisses també proveïen de ferms agafadors.

L'única part problemàtica era l’R2, però fins i tot això ràpidament es va tornar una rutina més o menys còmoda. Trobant un lloc segur on aturar-se, en Luke faria servir la Força per alçar al droide i passar-lo entre un parell de convenientment situats sortints estrets o coves, sostenir-lo en el lloc mentre usava la sintesoga per amarrar-lo als arbustos més pròxims, llavors pujar-lo sobrepassant fins al pròxim punt convenient de descans i repetir-ho.

L’R2, per descomptat, no va voler saber res amb cap part del procediment. No obstant això, a meitat de camí pujant el penya-segat, almenys va deixar de queixar-se per això.

Ja estaven gairebé al buit, i en Luke estava una vegada més aconseguint el punt on havia fixat l’R2, quan va sentir la veu feble.

Es va aturar, amb una mà agafada a una enfiladissa aterrossada, i va escoltar. Però no hi havia res més que els distants grinyols d'insectes que havia estat sentint des que van aterrar. Usant les seves tècniques Jedi d'increment sensorial, va estirar l’audició, però encara que els grinyols es van tornar més alts i variats, la veu que va creure que havia sentit no hi era.

Hi va haver un fort xiscle des de dalt: l’R2, xiulant suaument a la seva orella augmentada.

-He cregut sentir alguna cosa, -va murmurar en resposta, amb paraules que van ressonar al seu cap. Precipitadament, va baixar el seu sentit de tornada al normal. -Va ser com una veu?

Es va interrompre pel refilo sobresaltat de l’R2.

-Què va ser això? -va preguntar, mirant amunt. El droide estava mirant cap avall al llarg del precipici; tornant el cap, en Luke va seguir la seva mirada.

I es va congelar. Emperxada en un arbust de fulles espinoses a no més de tres metres hi havia una petita criatura marró-grisenca d'ales flonges.

Mirant-lo.

-Pren-t’ho amb calma, -en Luke va tranquil·litzar l’R2, prenent-se un moment per estudiar la criatura. D'aproximadament trenta centímetres des del cap a les urpes, estava coberta de pell d'aspecte suau. Les seves ales plegades eren més del mateix, encara que era difícil endevinar la seva mida, i s'arquejaven lleugerament de certa manera que li va recordar al Luke unes espatlles inclinades. El cap era proporcionalment petit i aerodinàmic, amb un parell d'ulls foscos niats sota plecs carnosos i dos talls horitzontals sota d'ells. El tall superior estava ondulant amb el ritme constant de la respiració, mentre que el més baix s’estrenyia en una ranura prima. Un parell de peus segmentats, d'urpes amples s'agafaven de l'arbust en què estava emperxat, aparentment sense ser molestats en el més mínim per les esmolades espines. L'efecte general era com una cosa a mig camí entre un mynock i un makthier de presa, i es va preguntar si estava emparentada amb qualsevol d'aquestes espècies.

L’R2 va donar un altre tri, aquesta vegada un de cautelós.

-No crec que vagi a fer-nos cap mal, -li va assegurar en Luke, encara mirant la criatura. -No sento cap perill d'ell. I som una mica grans per ser entrepans d'alguna cosa d'aquesta mida.

A menys que, per descomptat, cacessin en esbarts. Encara mirant la criatura, es va estirar amb la Força, buscant altres de l'espècie. Hi havia definitivament més d'elles en el canó, però la majoria semblava estar bastant distant.

L'obertura més baixa a la cara de la criatura es va obrir, revelant files bessones de diminutes dents esmolades, i va emetre un fort refilo.

Qui ets?

En Luke va parpellejar de sorpresa. Aquí estava la veu que va creure haver sentit, només que aquesta vegada era prou clara per entendre-la. Però havia vingut de...

-Què? -va preguntar.

La criatura va grinyolar de nou. Qui ets?

Tenia raó: era la criatura la que havia parlat.

Només que no havia parlat. No realment. Però llavors com ho havia entès en Luke?

I llavors, abruptament, ho va entendre.

-Sóc en Luke Skywalker, -va dir, estirant-se cap a la criatura amb la Força. -Cavaller Jedi de la Nova República. Qui ets tu?

La criatura va emetre una curta sèrie de refilets.

Què fas aquí, Cavaller Jedi Caminant del Cel *?

-Estic buscant a una amiga, -va dir en Luke. La seva suposició havia estat correcta: mentre que ell no podia entendre l'idioma real de grinyols de la criatura, estava captant l'essència de la comunicació de la seva ment a través de la Força. Un esdeveniment summament inusual, en la seva experiència, i que probablement implicava que les criatures eren almenys marginalment sensibles per força. -Ella va aterrar per aquí a prop fa gairebé dues setmanes i llavors va desaparèixer. Saps on està?

La criatura va semblar apartar-se una mica cap enrere. Esponjà les ales obrint-les parcialment i les hi va tornar a posar a l'esquena. Va grinyolar de nou:

Qui és aquesta amiga?

-El seu nom és Mara Jade, -va dir en Luke.

És una altra Cavaller Jedi?

-Una cosa així, -va dir en Luke sense comprometre’s. La Mara s'havia deixat caure ocasionalment per la seva acadèmia Jedi durant els últims vuit anys, però mai s'havia quedat prou per completar el seu entrenament. En realitat, hi havia vegades que en Luke es preguntava si ella l’havia de veritat començat alguna vegada. -Saps on està? -

Les ales es van esponjar de nou mentre la criatura grinyolava.

No sé res.

-De veritat, -va dir en Luke, deixant que el seu to es fes només una miqueta més fred. Ni tan sols necessitava la Força per això; havia vist a Jacen, la Jaina, i l’Ànakin fer aquest truc prou vegades per reconèixer el coneixement culpable quan el veia. -Què et sembla si t'explico que un Jedi sempre pot dir quan algú li està mentint?

Des de darrere d'ell va venir un refilo fort i autoritari.

Deixa tranquil al jove.

En Luke va tornar el cap. Emperxades en els arbustos i roques escarpades a l'altra banda de la cara del congost hi havia tres més de les criatures. Cadascuna era dues vegades més gran que la primera, però fins i tot sense la diferència de grandària les subtils diferències entre l'adult i jove eren immediatament aparents.

-Disculpin, -els hi va dir. -No era la meva intenció intimidar-lo. Potser vostès puguin ajudar-me en la meva recerca per la meva amiga.

Una de les criatures va estendre les seves ales i va donar un curt salt a un arbust més proper al Luke, torçant el cap a un costat i llavors a l'altre com si estigués estudiant l'intrús amb cada ull individualment.

No ets un dels altres. Qui ets?

-Crec que ja ho saps, -va dir en Luke, amb una sensació silenciosa incitant-lo a seguir un pressentiment. -Per què no em dius en canvi qui ets tu?

La criatura va semblar considerar-ho.

Jo sóc Caçador Dels Vents. Regatejo en nom d'aquesta niuada dels Qom Qae.

-En nom de la Nova República et saludo, Caçador Dels Vents, -va dir greument en Luke. -Presumeixo que coneixes la Nova República?

El Qom Qae major va esponjar les ales exactament igual que el jove.

He sentit. Què és la Nova República per a nosaltres?

-Suposo que això depèn del que vulguin que sigui, -va dir en Luke. -Però aquesta és una qüestió perquè discuteixin els diplomàtics i regatejadors. Jo sóc aquí per ajudar una amiga.

Caçador Dels Vents grinyolà decididament.

Nosaltres no tenim cap coneixement de qualsevol estranya.

Però el tenim, va grinyolar el jove Qom Qae des del darrere d’en Luke. Els Qom Jha parlar de...

Caçador Dels Vents el va interrompre amb un grall.

És el teu nom Cercador De L’Estupidesa?, demandà significativament. Queda't callat.

-Potser només t'has oblidat, -va suggerir diplomàticament en Luke. -Després de tot un regatejador d'una niuada ha de tenir molts altres assumptes en què pensar.

Caçador Dels Vents va esponjar les ales.

El que passa fora d'aquesta niuada no ens concerneix. Vés a una altra niuada de Qom Qae, o els Qom Jha si t'atreveixes. Potser ells t'ajudin.

-Està bé, -va dir en Luke. -Em guiaràs a ells?

Estan fora d'aquesta niuada, grinyolà Caçador Dels Vents. No ens concerneixen.

-Ja veig, -va dir en Luke. -Digues-me, Caçador Dels Vents, alguna vegada has tingut un amic en perill?

El Qom Qae va estendre les ales, els seus dos companys el van imitar.

Aquesta conversa ha acabat. Jove: vine.

Va saltar de l'arbust, allunyant-se planejant cap a terra del canó sota les seves ales esteses, els seus dos companys el van seguir. Donant-se la volta, en Luke va veure el Qom Qae jove seguir-los.

L’R2 va grunyir desdenyosament.

-No els culpis massa, -li va dir en Luke amb un sospir. -Hi pot haver embolics culturals o polítics aquí sobre els quals no sabem.

Va reassumir la seva ascensió.

-O simplement poden ser cautelosos en el fet d’involucrar-se en la lluita d'algú més -va afegir. -Certament hem vist prou d'això durant els anys.

Cinc minuts després havien assolit el buit. En Luke havia tingut raó: el tall continuava cap amunt cap al cim del precipici en un angle molt més assossegat mentre encara els mantenia sota de la cobertura dels arbres tot el camí.

-Perfecte, -va dir en Luke, mirant cap amunt al llarg d'ell. -Anem fins al cim i veiem on podem anar des d'allà.- Recollint la sintesoga, va començar a enrotllar-la.

I de sobte l’R2 va emetre un grall sobresaltat.

-Què passa? -demandà en Luke, agafant per reflex el seu sabre de llum quan es va donar la volta. No hi havia cap perill al seu voltant que pogués veure o sentir. -R2, què passa? -preguntà de nou, tornant la seva atenció al droide.

L’R2 estava mirant avall a la vall pel camí que havien vingut, gemegant fúnebrement. Arrufant les celles, en Luke va seguir la línia de la mirada del droide.

I va sentir que el seu alè es quedava atrapat en la seva gola. A baix a terra de la vall, la seva ala-X s'havia esvaït.

-No, -va panteixar en Luke, mirant fixament els marrons i grisos allà baix. El seu primer pensament esperançat va ser que el seu treball de camuflatge simplement havia estat millor que el que esperava i que el caça estel·lar encara estava just on l’havia deixat. Però un moment de recerca acurada amb sentits augmentats Jedi va posar a descansar en silenci a aquesta esperança.

L'ala-X realment se n'havia anat.

L’R2 trinà ansiosament.

-Està bé, -el va tranquil·litzar en Luke. -Està bé.

I per a la seva moderada sorpresa, va descobrir que realment estava segur d'això. L'acte de desaparició de l'ala-X era frustrant i molest, però sent força estrany, no hi havia cap sensació de perill o por acompanyant-lo. Ni tan sols cap seriosa preocupació, malgrat el fet que la pèrdua de la seva nau significava que no hi havia cap oportunitat d'una fuita ràpida si la situació arribava a requerir-ho.

Un missatge de la Força? Un sentiment, potser, que l'ala-X estava merament extraviada i no realment perduda?

Desafortunadament, va comprendre sòbriament, que igual de fàcilment podia ser un missatge en la direcció oposada. Que la pèrdua de la nau no importava perquè ell no anava a deixar aquest món viu de qualsevol forma.

Sense invitació, una imatge d’en Yoda es va alçar de la seva memòria: el vell Mestre Jedi sospirant de cansament quan es va ficar al llit, al seu llit per última vegada. En Luke podia recordar la por que li batia als budells per la fragilitat d’en Yoda, podria revocar el to exacte de la seva pròpia veu quan li va protestar a Yoda que ell no podia morir. Entrenat bé i ple de Força estic, li havia reprovat suaument Yoda al seu estudiant. Però no tan fort com per a això! El crepuscle penja sobre mi i aviat la nit caurà. Així són les coses..., així és la Força.

En Luke va respirar profundament. L’Obi-Wan havia mort, Yoda havia mort, i algun dia seria el seu torn d'enfrontar aquest mateix viatge. I si aquest era el lloc on començaria aquest viatge, així seria. Ell era un Jedi, i l’enfrontaria com un.

Mentrestant, la raó per la qual havia vingut aquí no havia canviat.

-No hi ha res que puguem fer al respecte ara, -li va explicar a l’R2, apartant-se de la vall i tornant a la tasca d'enrotllar la sintesoga. -Anem al cim i veiem on anem des d'allà.

Des directament de dalt venir un suau refilo.

Hi ha millors camins per passar.

En Luke va mirar amunt. El jove Qom Qae havia tornat, surant en algun corrent ascendent que havia trobat i mirant cap avall.

-T'estàs oferint a ajudar-nos? -va preguntar.

El Qom Qae va doblegar lleugerament una de les seves ales, el canvi en la pressió de l'aire el va fer lliscar fins a la cara del precipici al costat d’en Luke. Va agafar un dels arbustos en les seves urpes quan hi va arribar, plegant les ales darrere d'ell.

T'ajudaré, va grinyolar. Els Qom Jha han dit que una altra ha arribat i ha estat amb ells. Et portaré allà.

-Gràcies, -va dir en Luke, preguntant-se si havia de preguntar per la seva ala-X perduda. Però després del com d’espantadís que havia estat el jove Qom Qae abans probablement seria millor deixar qualsevol interrogació per més tard.

-Puc preguntar per què estàs disposat a córrer el risc?

Sóc conegut d'alguns dels més joves Qom Jha, va grinyolar. No els hi tinc por.

-No estic parlant necessàriament sobre els Qom Jha, -va dir en Luke, volent assegurar-se que el jove alienígena autènticament entengués els riscos. -Els altres dels quals va parlar Caçador Dels Vents també poden intentar aturar-nos.

Entenc això. L'alienígena va esponjar les ales. Però li vas preguntar a Caçador Dels Vents si ell alguna vegada havia tingut a un amic en perill. Jo el tinc.

En Luke va somriure.

-Ho entenc, -va dir. -I em sento honrat de comptar amb la teva ajuda. Jo sóc en Luke Skywalker, com ja et vaig dir, i aquest és el meu droide, l’R2. Quin és el teu nom?

El Qom Qae va estendre les ales i va fer un curt salt a un arbust davant d'ells.

Encara sóc massa jove per tenir un nom. Em diuen merament Nen Dels Vents.

-Nen Dels Vents, -va repetir en Luke, mirant-lo pensativament. -No estaràs per alguna casualitat emparentat amb Caçador Dels Vents, no?

Ell és el meu progenitor, va grinyolar Nen Dels Vents. Es veu que la saviesa dels Cavallers Jedi és certa.

En Luke va reprimir un somriure.

-A vegades, -va dir. -Però ara hem de posar-nos en moviment. Pel camí, potser puguis explicar-me més sobre la teva gent.

Em sentiria honrat, va dir Nen Dels Vents, estenent ansiosament les ales. Vine, et mostraré el camí.

* N. del T.: Aquí la criatura separa el cognom Skywalker en dues paraules, emfatitzant el seu significat que com veurem més endavant s'assembla als noms de la seva espècie, pel que em va semblar que el més indicat era traduir-ho.

Següent