Visió de Futur (X)

Anterior

CAPÍTOL 10

Els primers cent metres van ser raonablement fàcils, fins i tot amb els problemes usuals de l’R2 en el terreny desigual. La Mara havia explorat una mica d'aquesta secció de la cova, i havia estudiat la majoria de la resta amb la vara de llum i els macrobinoculars, i va poder escollir la millor ruta.

Però en aquest punt el sòl queia abruptament uns potser deu metres, i quan van arribar a la càmera del fons del passadís, estaven en un nou territori.

-Què tal es veu? -En Luke va cridar a la Mara mentre usava la Força per passar l’R2 sobre l'última gran roca al peu del seu camí de descens.

-Com podries esperar, -va respondre la Mara. Tenia la seva vara de llum davant d'ella, el seu cos perfilat mentre la llum s'escampava en un halo ennuvolat per l'aire polsegós. -Saps, només per una vegada seria bo anar en una d'aquestes passejadetes en què no acabem havent d’arrossegar en aquest droide astromecànic a través de roques i arbustos i sorra i tot.

L’R2 va xiular indignat.

-R2 usualment ha fet una bona feina per guanyar la seva part, -li va recordar en Luke, sacsejant el gres de les mans mentre caminava fins al seu costat. -De totes maneres, quan vam haver arrossegar-lo a través de la sorra?

-Estic segura que trobarem una mica tard o d'hora.- La Mara va fer senyals cap endavant. -Què creus?

En Luke va mirar a través de la boira. La càmera era curta, no més de quinze metres des d'on estaven parats fins al costat llunyà, però era de fet una complicació. Un laberint de roques i blocs omplia l'àrea, amb esmolades estalactites i estalagmites dentades sortint a l'atzar pel sostre i terra bloquejant el seu camí. Del costat llunyà, la càmera es tancava de nou en una esquerda estreta que semblava tot just l'ample suficient per ficar-se estretament.

-No es veu tan malament, -li va dir. -Podem ocupar-nos de les estalactites amb els nostres sabres de llum. La gran pregunta és si aquesta esquerda és massa estreta per passar l’R2.

Hi va haver un murmuri a l'aire i Custodi De les Promeses aletejà per emperxar-se cap per avall en una de les estalactites.

Estàs preocupat, Mestre Caminant Del Cel? el pensament es va formar en la ment d’en Luke. És el camí endavant massa difícil per a tu?

Cap camí és massa difícil per al Jedi Caminant Del Cel, va saltar indignat Nen Dels Vents en defensa d’en Luke, batent les ales fins a una roca al costat de la Mara. Jo l’he vist fer grans gestes a l'aire exterior.

Potser van ser grans als fàcilment enlluernats ulls d'un Qom Qae, va afegir secament Fenedor De Pedres des d'una altra estalactita uns metres més endins en la càmera. Aquells que s'han guanyat els seus noms són més difícils d'impressionar.

-Estan parlant de nou, no? -va murmurar la Mara.

-Els Qom Jha es pregunten si aquesta càmera serà un problema per a nosaltres, -li va explicar en Luke. -Nen Dels Vents ens està defensant.

-Decent de la seva part, -va dir la Mara, desenganxant el seu sabre de llum i sospesant-lo a la mà. -Els hi donem una petita demostració?

En Luke li va arrufar les celles.

-Estàs segura que...? Vull dir...

-Vols dir si puc fer-ho? - el va interrompre la Mara. -Sí, puc. Només perquè no m'he graduat a la teva preciosa acadèmia Jedi no vol dir que no pugui usar la Força tan bé com qualsevol altre. Vols amunt o avall?

-Me n’ocuparé de dalt, -va dir en Luke, pres una mica desprevingudament per la calor de la seva rèplica. Es va posar el seu propi sabre de llum a la mà i va donar una ràpida mirada al voltant de la càmera, fixant la posició de cada estalactita fermament en la seva ment. -Estàs llesta?

En resposta la Mara va encendre el seu sabre de llum, la llum de la seva fulla agregant un tint blau al blanc neutre de la seva vara de llum.

-Quan tu ho siguis.

-Correcte, -va dir en Luke, intentant amagar els seus recels quan va afegir el verd del seu sabre de llum a la barreja. -Vinga.

A l'uníson van alçar els braços i van llançar, enviant als sabres de llum fent remolins per la càmera, les seves fulles retallant polidament i eficientment les pues de roca protuberants.

O almenys la d’en Luke. La de la Mara...

Ella ho va intentar. I ho va fer. En Luke va poder veure en la seva posició, en la seva mà estesa, en la tensió mental que podia sentir com una descàrrega estàtica al voltant d'ella.

Però com el Mestre Yoda li havia dit una vegada, Fes-ho, o no ho facis. No hi ha cap intent. I en aquest cas, com havia estat llavors, de fet no hi va haver cap intent. A mig camí a través de la càmera, el sabre de llum de la Mara va semblar vacil·lar, amb el seu ritme trencant-se i la punta de la fulla caient per a tallar solcs poc profunds a terra de roca. Es recuperaria i volaria encertada per un altre segon o dos, només per perdre velocitat o caure de nou quan ella va tornar a perdre la seva agafada en la Força.

Dues vegades en Luke va estar temptat a estendre’s i ajudar, en una tasca tan fàcil ell podria gestionar tots dos sabres de llum sense cap problema. Però les dues vegades es va resistir a la temptació. Tenir a la Mara Jade enfadada i frustrada ja era bastant dolent; tenir a la Mara Jade enfadada, frustrada, i sentint que la tractaven amb condescendència no era una combinació que se sentís a punt per enfrontar.

A més, la feina s'estava fent, si bé una mica erràticament. I pel que feia al propòsit secundari de la demostració, les subtileses de l'actuació van ser completament inadvertides pel públic. La cacofonia de gralls i refilades dels Qom Jha omplien les orelles i ment d’en Luke quan les estalactites queien del sostre al seu voltant per estavellar-se a les roques de sota.

Però ni la caiguda de roques ni les exclamacions sobresaltades dels Qom Jha podien emmudir els xiscles encantats de Nen Dels Vents.

Jo tenia raó, veuen, jo tenia raó, bravo!. És un gran guerrer Jedi, com ho és la Mara Jade al seu costat.

En Luke va sentir una fiblada mentre cridava el seu sabre de llum de tornada a ell, sincronitzant-lo perquè arribés al mateix temps que la lleugerament menys encertada arma de la Mara.

-La guerra no fa gran a ningú, Nen Dels Vents, -va amonestar suaument al jove Qom Qae quan va apagar el seu sabre de llum i el va tornar al seu cinturó. -La batalla sempre ha de ser l'últim recurs d'un Jedi.

Entenc, va dir Nen Dels Vents, el to del seu pensament va deixar clar que de fet no ho va entendre en absolut. Però quan destrueixis als amenaçadors?

-Nosaltres no anem a destruir res, -va insistir en Luke. -Almenys, no fins que hàgim intentat parlar amb ells primer.

-Jo ho deixaria si fos tu, -va dir la Mara sobre la seva espatlla mentre s'obria camí a través de la càmera cap a l'estreta obertura. -Ho entendrà després que hagi vist un parell dels seus amics morir en batalla. No abans.

En Luke va sentir que la seva gola s'estrenyia. Obi-Wan, Biggs, Dack, la llista continuava.

-En aquest cas, espero que mai ho entengui, -va murmurar.

-Oh, ho farà, -li va assegurar obscurament la Mara, amb la seva veu ressonant estranyament mentre inclinava el cap cap al buit i onejava la seva vara de llum al voltant. -Tard o d'hora, tots ho fem.

Es va redreçar sortint i va desenganxar el seu sabre de llum.

-Poden seguir endavant, només hi ha un coll de roca curt més aquí. Només em prendrà un minut tallar-lo.

      

***

Sis hores més tard, en Luke finalment els va fer aturar.

-Ja era temps, -va dir la Mara, fent una ganyota de dolor mentre s'asseia en la posició més còmoda possible a la roca freda. -Estava començant a pensar que esperaves fer tot el camí fins a la Torre Alta aquesta nit.

-Desitjaria que poguéssim, -va dir en Luke, sacsejant algunes pedres per fer una cadira de roca davant d'ella i asseient-se. No es veia ni a prop de tan cansat o adolorit com ella se sentia, va notar amb una mica de ressentiment. Només podia esperar que estigués merament amagant-lo millor que ella. -Tinc una sensació que se'ns està acabant el temps en això.

-Sempre se t'està acabant el temps, -va dir la Mara, tancant els ulls. -Se t'ha passat alguna vegada que de tant en tant podries deixar que algú més faci tota la feina?

Ella va sentir un canvi en la textura de les seves emocions, i es va preguntar si la seva expressió seria de ferida, enfadada, o indignada quan va obrís els ulls.

Per a la seva tranquil·la sorpresa, no era cap d'elles. Era, més aviat, merament una mirada d'interès tranquil.

-Creus que intento fer massa?

-Sí, -va dir ella, mirant-lo estretament. -Per què? No estàs d'acord?

Ell va arronsar les espatlles.

-Fa un o dos anys no ho hauria estat, -va dir. -Ara... no sé.

-Ah, -va dir la Mara. Primer la seva declaració allà a la base asteroide dels Pirates Cavrilhu que estava intentant reduir el seu ús de la Força, i ara almenys una admissió temptativa que podria estar intentant fer massa. Això era de fet un progrés. -Per descomptat, si no ho fas tot, qui ho farà?

Des de la seva perxa en una roca, Nen Dels Vents va dir alguna cosa, i en Luke va somriure.

-No, Nen Dels Vents, -va dir ell. -Ni tan sols un Mestre Jedi pot fer-ho tot. De fet -li va donar una rara mirada a la Mara, -de vegades sembla que el treball d'un Mestre Jedi és no fer res.

Constructor Amb Enfiladisses va fer un comentari propi.

-Sí, -va dir en Luke.

-Què va dir? -va preguntar la Mara.

-Em va citar el que sembla ser un proverbi Qom Jha, -va dir en Luke. -Sobre com moltes enfiladisses entrellaçades són més fortes que el mateix nombre d’enfiladisses usades separadament. Crec que ha d'haver una variació d'aquest en pràcticament cada planeta de la Nova República.

La Mara li va llançar una mirada agra a Qom Jha.

-Saps, solia ser capaç de sentir els pensaments d’en Palpatine arreu de l'Imperi. Vull dir a tot arreu, els Mons del Nucli, la Vora Mitja, fins i tot durant un viatge que vaig fer una vegada pel límit de la Vora Exterior.

-I tanmateix no pots sentir els Qom Jha o Qom Qae en aquesta cova, -va dir en Luke. -Ha de ser molest.

-'Molest' no és exactament la paraula que estava buscant-, va dir àcidament la Mara. -Com és que tu pots sentir-los i jo no? Si no és algun secret professional Jedi.

Les seves emocions van romandre impassibles.

-En realitat, això és exactament el que és, -va dir ell. -No és un secret, en realitat, però el fet és que no ets una Jedi.

-Què, perquè no m'he quedat a la teva acadèmia fins al final? -es va mofar la Mara.

-De cap manera-, va dir en Luke. -Hi ha formes de tornar-se un Jedi sense passar per una acadèmia.- Titubejà, tot just notablement. -Però ja que estem en l'assumpte, per què no vas tornar?

Ella li va estudiar la cara, preguntant-se si aquest era un tema en què realment volgués ficar-se ara.

-Tenia millors coses que fer, -va dir en canvi.

-Ja veig, -va dir en Luke, i aquesta vegada ella va sentir una estrebada a les seves emocions. -Com volar per tota la Nova República amb Lando, per exemple?

-Bé, bé, -va dir la Mara, arquejant lleugerament les celles. -Detecto una nota de gelosia?

Un cop més, ell la va sorprendre. El parpelleig d'emoció, en lloc de cremar a la vida com una brasa a la brisa, es va esvair en canvi en una espècie de tristesa afable.

-Gelosia no, -va dir en veu baixa. -Desil·lusió. Sempre havia esperat que tornessis i completessis el teu entrenament.

-I què t’esperaves?, -va dir la Mara, reprimint el seu propi parpelleig de vella amargor. -Vaig creure que després de tot el que havíem passat junts a Myrkr i Wayland mereixia almenys una mica de consideració especial de la teva part. Però cada vegada que em vaig presentar, vas dir hola i llavors bàsicament em vas ignorar. Kyp Durron o un d'aquests altres nens, ells són els que aconsegueixen tota la teva atenció.

En Luke va fer una ganyota de dolor.

-Tens raó, -va concedir. -Jo vaig pensar... suposo que estava pensant que tu no necessitaves tanta atenció com ells. En Kyp era més jove, més inexpert...- Es va interrompre.

-I veus el que vas aconseguir, -la Mara no va poder resistir-se a assenyalar-ho. -Ell gairebé va destruir tota l'acadèmia, per no mencionar-te a tu i a la Nova República i tota la resta que es va ficar en el seu camí.

-No tot va ser culpa seva, -va dir en Luke. -El Lord del Sith Exar Kun estava empenyent-lo cap al costat fosc.

-No em diguis, -va dir la Mara, conscient que s’estava desviant directament de tornada cap al territori que ja havia decidit evitar de moment. -I de qui va ser la idea de fer l’acadèmia a Yavin en primer lloc? I qui va decidir deixar-la allà després que aquest assumpte amb Exar Kun finalment va acabar?

-Meva, -va dir en Luke, amb els ulls ferms a la cara. -A on vols arribar?

La Mara va fer una ganyota. Aquest no era el moment o el lloc per ficar-se en això.

-Tot el que estic dient és que no ets infal·lible, -va dir ella, un cop més evitant el tema. -Això per si sol hauria de ser raó suficient perquè no intentis fer-ho tot tu mateix.

-Ei, no estic discutint, -va protestar en Luke amb un lleuger somriure. -Sóc una persona reformada, realment. Et vaig deixar gestionar el teu propi sabre de llum allà en aquella cova, no?

-Gràcies per recordar-m'ho, -va dir la Mara, sentint que les seves galtes s'escalfaven de vergonya. -Realment vaig creure que tenia un millor control que aquest.

-El control prolongat i sostingut és el que és sovint el més difícil de dominar, -va dir en Luke. -Però he trobat algunes tècniques especials per això. Vine aquí, aixeca el teu sabre de llum i t’ho mostraré.

Girant el maluc per alliberar el sabre de llum, i incidentalment treure la cama d'una roca que estava començant a sentir-la incòmodament esmolada, la Mara aixecà l'arma davant d'ella.

-Vols que l’encengui? -va preguntar, agafant-la amb la Força i retirant les mans.

-No, no cal, -va dir en Luke. -Està bé, ara, mantingues el sabre de llum quiet davant teu. Vull que mantinguis un ull en ell però també que el visualitzis en la teva ment, només de la manera que està flotant allà. Pots fer això?

La Mara va mig tancar els ulls, la seva ment retrocedint al seu viatge a través del bosc de Wayland fa deu anys. Allà, també, en Luke s'havia lliscat fàcilment al paper de mestre, amb ella prenent el paper d'estudiant.

Però molt havia canviat des de llavors. I potser, aquesta vegada, ella seria la que estaria presentant la lliçó més important.

-Està bé, el tinc, -li va explicar. -Què segueix?

***

La Mara aprenia ràpid, com en Luke havia notat en el passat, i fàcilment va entendre els rudiments de la tècnica d'enfocament. La va tenir practicant amb ell durant una altra mitja hora, i llavors ja era temps de seguir en camí.

-Espero que el teu droide no vagi a quedar-se sense energia abans que arribem allà, -va comentar la Mara mentre en Luke feia servir la Força per passar l’R2 sobre d'una altra secció de sòl despariat més. -Odiaria pensar que l’hem arrossegat tot aquest camí només perquè pugui tornar-se una decoració més al sòl.

-Estarà bé, -va dir en Luke. -No està fent servir molta energia ara mateix, i el teu droide el va proveir d'alguns paquets d'energia addicionals en el camí d'entrada.

-Espera un segon, -va dir la Mara, arrufant les celles. -El meu droide, Què vols dir? Vaig creure que vas dir que vas arribar amb l’ala-X.

-Vam baixar al planeta en ala-X, sí, -va dir en Luke. -Però vam venir al sistema en el Foc de Jade. Suposo que em vaig oblidar d'esmentar això.

-Suposo que ho vas fer, -va dir breument la Mara, amb un vessament d'enuig que va fer que en Luke fes una ganyota de dolor quan va fluir de les seves emocions. -Qui dius et va donar permís...? Tant se val. Va ser en Karrde, no?

-Ell va assenyalar que el teu Defensor no té hiperimpulsor, -va dir en Luke, escoltant el to defensiu en la seva veu. -Dues persones en una cabina d'ala-X seria bastant estret.

-No, tens raó, -va dir reticentment la Mara, i ell va poder sentir reprimint la seva protecció per reflex cap a l'única cosa que realment posseïa en l'univers. -Serà millor que l’hagis amagat bé allà fora. I vull dir molt ben amagat.

-Ho he fet, -li va assegurar en Luke. -Ja sé quant significa per a tu aquesta nau.

-Millor que no hagis esgarrapat la pintura, o... -li va advertir ella. -Suposo que no vas pensar a portar el comandament a distància?

-En realitat, ho vaig fer, -va dir en Luke, arrufant lleugerament les celles mentre el buscava en una de les butxaques del seu vestit de vol. Per alguna raó desconeguda un vell record se li va aparèixer: alhora que havia tornat a Dagobah i havia ensopegat amb un vell comandament a distància d'alguna nau pre-Guerres Clòniques. Ell no havia sabut el que era, però l’R2 li havia recordat veure un cop al Lando amb un artefacte similar, així que s'havia dirigit a l'operació minera d’en Lando a Nkllon per preguntar-li sobre això. Arribant just a temps, va resultar, per ajudar al Han i la Leia a repel·lir una incursió del Gran Almirall Thrawn.

Però per què tornaria ara aquest record a la memòria en particular? Perquè la Mara era aquí, i ell havia vist la seva primera visió d'ella en aquest mateix moment? O era alguna cosa sobre aquest antic comandament a distància, o el comandament del Foc, o els comandaments a distància en general, el que estava activant alguna cosa en el més profund de la seva ment?

La Mara l’estava mirant estranyada.

-Problemes? -va preguntar ella.

-Pensaments esgarriats, -va dir en Luke, traient el comandament a distància i donant-li. -Encara que no vas a poder cridar al Foc des d'aquí. Estem molt fora de rang, i crec recordar que el senyal és estrictament de línia visual.

-No, també hi ha una opció de transmissió, -va dir la Mara. -Però el rang és bastant limitat. Però pot haver transmissors a la Torre Alta pels que pugui enviar el senyal de trucada.

Ella li va fer una última mirada sorruda sobre l'assumpte.

-Encara que pots apostar que no el trauré del seu amagatall fins, i a menys, que puguem neutralitzar el seu niu de caces. Parlant de la qual cosa, no em vas explicar el que va passar amb el parell amb el que et vas topar.

-No hi ha molt a explicar, -va dir en Luke, desenganxant el seu sabre de llum i encenent-lo. Un ràpid cop, i una altra estalactita més que bloquejava el seu camí va caure estavellant-se a terra davant d'ell. -Em van dir que em quedés amb ells, llavors van començar a fer una sèrie de maniobres ràpides. Al moment vaig pensar que podrien estar buscant una excusa per obrir foc.

-Més probablement volien veure amb quin tipus de nau i pilot estaven tractant, -va suggerir la Mara.

-Aquesta va ser la conclusió amb la qual vaig acabar jo també, -va convenir en Luke, estirant-se amb la Força per alçar l’R2 per sobre de l'estalactita estavellada. -No obstant això, van esperar fins que vam estar a uns pocs quilòmetres de la Torre Alta i llavors van obrir foc. Jo em vaig ficar en aquesta sèrie de canons que mostrava el teu registre i vaig aconseguir perdre’ls.

La Mara es va quedar callada un moment.

-Vas dir que et van dir que et quedessis amb ells. Parlaven en bàsic?

-Eventualment, -va dir en Luke. -Però van començar amb el mateix missatge que tu i en Karrde vau recollir quan aquesta altra nau va brunzir pel Destructor Estel·lar d’en Booster Térrik.

-Karrde et va mostrar això, suposo, -va dir la Mara, amb emocions que es van tornar sobtadament més fosques. -Et va mostrar la resta?

-Em va donar les dades d'aterratge, -va dir en Luke. -Hi havia més?

-Sí, i res de bo, -va dir la Mara. -El primer punt és que el nom d’en Thrawn està enterrat en aquest missatge. El segon punt és que la teva germana va recuperar una Datacard danyada prop de la Muntanya Tantiss que estava etiquetada 'La Mà d’en Thrawn'.

La Mà d’en Thrawn.

-No m'agrada com sona això, -va dir en Luke.

-Tampoc a ningú més que ho ha sentit, -va convenir severament la Mara. -La pregunta és, què vol dir?

-Et deien la Mà de l'Emperador, -li va recordar en Luke. -Podria en Thrawn haver tingut aquest tipus d'agent?

-Aquesta també és la primera cosa que tots els altres han preguntat, -va dir la Mara, i en Luke va captar un breu parpelleig de molèstia en ella. -Això, o si pogués ser alguna superarma com una altra Estrella de la Mort. Però cap d'aquestes era realment el seu estil.

En Luke va esbufegar.

-No, el seu estil era llençar-se com un rancor amb alguna estratègia brillant per sobre de tots.

-Succintament posat, -va dir la Mara. -De totes maneres, la Datacard va sortir del magatzem privat de l'Emperador, així que ha de significar alguna cosa. En Palpatine no hauria creat desinformació només per al seu propi entreteniment privat.

-Bé, qualsevol cosa que signifiqui, semblaria que els nostres amics a la Torre Alta estan d'alguna manera connectats amb Thrawn, -va dir en Luke. -Em pregunto si podria ser un grup de la seva gent.

-Oh, aquesta és una idea alegre, -va grunyir la Mara. -Només esperem que tota l'espècie no tingui el mateix geni tàctic que ell.

-Sí, -va murmurar en Luke.

Però fins i tot mentre encenia el seu sabre de llum per apartar més de la roca del seu camí se li va ocórrer un altre pensament intranquil·litzant. Si la Mà d’en Thrawn no hagués estat un assassí o agent especial...

-Estàs pensant de nou, -la Mara va interrompre els seus pensaments. -Vinga, vegem-ho.

-Només estava pensant que potser la Mà d’en Thrawn podria haver estat un estudiant-, va dir en Luke, tornant-se per mirar-la. -Algú que ell podria haver estat entrenant per prendre el seu lloc si alguna cosa li passava.

-Llavors on és? -va preguntar la Mara. -Vull dir, han passat deu anys. Per què no s'ha mostrat fins ara?

-Potser la Mà va pensar que encara no estava llest, -va suggerir en Luke. -Potser va pensar que necessitava més temps o entrenament abans que pogués prendre el lloc d’en Thrawn.

-O si no, -va dir la Mara, i a la llum d'ombres brusques de les vares de llum la seva cara estava sobtadament tensa, -només estava esperant el moment oportú per fer el seu moviment.

En Luke va respirar profund, l'aire fresc de la caverna era sobtadament una mica més fred.

-Com el moment quan la Nova República està a punt de partir-se en dos sobre el problema de Caamas.

-És exactament com en Thrawn se n'hauria aprofitat de la situació, -va dir la Mara. -De fet, amb els recursos Imperials reduïts a pràcticament res, és gairebé l'única cosa que podria fer.

Per un llarg moment només es van mirar entre si, cap havent parlat.

-Crec, -va dir per fi la Mara, -que serà millor que anem en aquesta torre i només veiem el que està passant allà.

-Crec que tens raó, -va dir en Luke, girant la seva vara de llum en la direcció del seu viatge i pujant una mica la seva intensitat. A uns cinc metres endavant, el passadís en el qual estaven semblava obrir-se en una càmera gran, prou gran almenys per empassar-se el raig de la vara de llum. Va fer un pas endavant.

I va fer una pausa quan una sensació subtil li pessigollejà al fons de la ment. En alguna part endavant...

-Jo també ho he sentit, -va murmurar la Mara des del darrere d'ell. -Encara que no se sent com les meves usuals advertències de perill.

-Potser no és una cosa perillosa, -va dir en Luke. -Almenys, no per a nosaltres.

L’R2 trinà, un so que se les va arreglar per ser sospitós i trist al mateix temps.

-No estava parlant sobre tu, -li va assegurar la Mara a droide. -Ho veus, Luke?

-Sí, -va dir en Luke, esbossant un prim somriure. Endavant, els seus tres guies Qom Jha que fins ara s'havien passat lliurement d'endavant a enrere de les seves més lentes càrregues que caminaven per terra, s'havien pujat tots a penjadors de roca just d'aquest costat de la boca de la caverna. -Jo diria que hi ha alguna cosa allà dins amb el que no estan ansiosos de trobar-se.

-Sobre el que semblen haver-se oblidat d'explicar-nos, -va assenyalar la Mara. -Una altra prova?

-Podria ser, -va dir en Luke. –No, Nen Dels Vents, queda't aquí darrere.

Jo no veig cap perill, va protestar el jove Qom Qae. Però no obstant això es va baixar obedientment en picat a un aterratge en una estalagmita prop de l'obertura. Quin és el perill?

-Estem a punt d'esbrinar-ho, -li va explicar en Luke, agafant el seu sabre de llum i esmunyint-se cap a la caverna. -Mara?

-Just darrere teu, -va dir ella. -Vols que m'ocupi dels llums?

-Si us plau, -va dir en Luke, donant-li la seva vara de llum per sobre de la seva espatlla. Estirant-se amb tots els seus sentits, va caminar per l'obertura.

Per un llarg minut es va quedar parat allà immòbil, estudiant el terreny mentre la Mara escombrava lentament la zona amb els raigs de les vares de llum. La càmera era impressionantment gran i de sostre alt, amb un grapat de canals poc profunds conduint rierols d'aigua ondulant pel terra per l’altra part era més o menys força planera. No hi havia cap de les estalagmites i estalactites amb les que havien hagut de tractar a través de la resta del sistema de coves, però les àrees més baixes de les parets estaven picades amb dotzenes de forats de mig metre de diàmetre que semblaven estendre’s profundament a la roca. Tota la càmera, les parets, el sostre, el terra, fins i tot els llits dels rierols, estaven coberts amb el que semblava ser una capa espessa d'una substància blanca molsuda. Al costat llunyà, la càmera s'encongia de nou a un túnel com en el que estaven aturats.

-Hi ha d'haver obertures a la superfície, -va dir en veu baixa la Mara, el seu alè un moderat calor momentani en el seu clatell. -Cap llum, però pots sentir el moviment de l'aire. I també hi ha aigua.

-Sí, -va murmurar en Luke. Aire, aigua, i una base de plantes, encara que fos una de molsa, significava que podria haver tota una ecologia aquí baix.

Una ecologia que bé podria incloure a un depredador...

-Vols oferir-li una barra de ració? -va suggerir la Mara.

-Intentem primer amb una roca, -va dir en Luke, inclinant-se per recollir una pedra de la mida d'un puny. La va tirar cap al centre de la càmera, i quan es va arquejar cap a terra, la va atrapar en un agafador de la Força i la va fer girar abruptament al costat.

I abruptament alguna cosa va sortir amb un espetec d'una de les parets i es va tornar.

I en aquest moviment, la pedra es va esvair.

-Whoa!- va dir en Luke, examinant aquesta part de la paret mentre la Mara girava les vares de llum en aquella direcció. –Has vist d'on va venir això?

-D'alguna part per allà, crec, -va dir la Mara. -Va passar massa ràpid, allà. Ho veus?

En Luke va assentir. D'un dels forats profunds a la paret, una breu cascada de sorra gruixuda es vessava silenciosament cap a la molsa blanca. Hi va haver algun moviment de la molsa amb el pas de la sorra gruixuda, llavors es va assentar de nou i la càmera va quedar de nou silenciosa i quieta.

-Suposo que no li agraden les roques, -va comentar la Mara.

-Hauríem d'haver fet servir la barra de ració, -va convenir en Luke, estenent-se a la Força i repetint la seva memòria a curt termini. No va ajudar, l’atrapada havia estat massa ràpida. -Vas poder veure el que era?

-Algun tipus de llengua o tentacle, suposo, -va dir la Mara. -La part principal de la criatura probablement està dins d'aquest forat.

-I probablement no està sol, -va dir en Luke, mirant els altres forats al voltant de la càmera. -Algun suggeriment?

-Bé, per començar, necessitarem veure’n un més de prop, -va dir la Mara. -Captes alguna consciència allà?

En Luke es va estirar a la càmera amb la Força.

-No, -va explicar. -Res.

-Així que, llavors són simples animals depredadors, -va dir ella, estrenyent-se a l'obertura al costat d'ell i donant-li les vares de llum. -Això ajuda. Treu-te del camí, vols?

-Què vas a fer? -va preguntar en Luke, arrufant les celles, quan ella va treure el seu sabre de llum i el va encendre.

-Com et vaig dir: mirar més de prop, -va dir. Sostenint el sabre de llum davant d'ella, el va agafar amb la Força i va començar a fer-lo girar lentament. Encara girant, va surar cap a la seva esquerra, mantenint-se prop de la paret. Es va aproximar a un dels forats...

I amb una flamarada de llum i el múltiple cruixit de roca estelada, es va esvair en el forat.

Mara Jade! boquejà Nen Dels Vents. La teva arma-urpa?

-Està bé, -el va calmar en Luke. Va mantenir els seus ulls en el forat, sense atrevir-se a mirar la Mara. Si ella havia calculat malament...

I llavors, amb un segon sorollós enfonsament de roca, una llarga criatura com un llimac va sortir encorbat del forat, cobert amb sang rosa que encara traspuava d'una mitja dotzena de talls profunds al llarg del seu cos. Movent-se en una quasi grotesca càmera lenta, va lliscar baixant la paret molsuda i es va parar contra una pedra a terra. Una llengua enrotllada va sortir rodant flàccidament de la boca fluixa, seguida pel sabre de llum de la Mara.

Hi va haver una boquejada d'un els Qom Jha.

Llavors així és com són, va dir Custodi De les Promeses.

-No n’havies vist cap abans? -va preguntar en Luke.

No, va contestar el Qom Jha. No els vam trobar fins fa trenta estacions.

En Luke va alçar una cella.

-Realment. No estaven aquí abans que això, o només vosaltres no s'havien trobat amb ells?

No puc contestar correctament aquesta pregunta, va dir Custodi De les Promeses. Només rarament els Qom Jha han entrat alguna vegada en aquesta part de la caverna.

-Problemes? -la Mara va preguntar mentre s'estenia amb la Força per recuperar el seu sabre de llum.

-Sembla haver alguna pregunta sobre si aquesta cova estava així fins fa trenta anys, -li va explicar en Luke.

-Interessant, -va dir la Mara, mirant amb repugnància el seu ara ensangonat sabre de llum. Fent-lo donar la volta de la cantonada a la càmera, el va netejar en un sortint de la molsa blanca. -Podria ser que algú es va mudar a la Torre Alta en aquest temps i llavors va poder voler desencoratjar el turisme casual.

-Aquesta és una possibilitat, -va convenir en Luke.

-Bé, jo vaig fer la meva part, -va dir la Mara, inspeccionant de nou el seu sabre de llum. -Tu pots fer les pròximes, vegem, com les pròximes trenta?

-Més o menys, -va confirmar en Luke, fent una ràpida estimació del nombre de forats a les parets de la caverna. -Creus que són prou intel·ligents per adonar-se que som massa grans per menjar-nos?

-Odiaria haver de comptar amb això, -va dir la Mara. -Hi ha més que suficient velocitat i múscul darrere d'aquestes llengües com per trencar ossos.

-D'acord, -va dir en Luke. -Suposo que no hi haurà algun camí que passi fora del seu abast.

-Tampoc voldria comptar amb això, -va dir la Mara. -No obstant això, sembla bastant simple. Ens passem per una paret i llesquem a cada un que trobem pel camí.

En Luke va fer una ganyota. Bastant simple, és cert, però bastant sagnant. Les criatures no eren conscients, per descomptat, i era summament important que ell i la Mara les passessin. Però encara no li agradava la idea de semblant matança a gran escala.

Però potser hi havia una altra manera.

-Custodi De les Promeses, vostès òbviament s'han trobat amb aquestes coses abans, -va dir, mirant enrere sobre la seva espatlla. -Què mengen?

Custodi De les Promeses va batre les ales.

Hi ha migracions d'insectes al principi i al final de cada estació.

-Hmm? -va preguntar la Mara.

-Insectes migratoris, -va traduir en Luke.

-Ah, -va dir la Mara. -Excepte quan poden atrapar Qom Jha frescos, suposo.

Fenedor De Pedres va arrissar les ales amenaçadorament.

No ens insultis, Panteix De Mara.

-Per descomptat, això no explica què estan menjant ara mateix, -va continuar la Mara. -No hi ha molts insectes aquí baix en aquest moment.

-Almenys cap visible, -va dir en Luke. Apagant el seu sabre de llum, va lliscar per la càmera, mantenint-se prop de la paret. Estenent l'empunyadura del seu sabre de llum tant com va poder, li va donar un cop sec a la molsa.

Hi va haver un sobtat brunzit ressonant, i abruptament una dotzena de grans insectes van sortir de cavitats inadvertides a la molsa, volant bojament per la càmera en totes direccions.

No van arribar molt lluny. Tan sobtadament com havien aparegut els insectes hi va haver una agitació de llengües espetegants, i un moment més tard la càmera va quedar de nou en silenci.

Darrere d’en Luke, l’R2 va barbotejar nerviosament.

-Interessant, -va comentar la Mara. -Aquesta capa de molsa ha de ser més gruixuda del que sembla.- Mirà al Luke. -Espero que no vagis a suggerir que garrotegem les parets i intentem escapolir-nos mentre estan en un frenesí alimentari.

-Estàs mig en el cert, -va dir en Luke, encenent el seu sabre de llum i caminant de nou a la càmera. Lliscant la punta de la fulla resplendent a la molsa, va tallar acuradament un quadrat d'un metre d'ample del material de l'extensió general. Va apagar l'arma i la va tornar al seu cinturó, va agafar bé les vores, i va tirar.

Amb una estripada estranyament desconcertant, un pegat de quinze centímetres de gruix es va separar. En Luke el va agafar sobre els seus avantbraços, intentant mantenir-lo més o menys sencer, fent una ganyota de repugnància veient cent cucs de sobte pertorbats corrent per la superfície o enterrant-se de nou a la molsa.

-Encantador, -va dir la Mara, venint al seu costat. -I ara és hora de menjar?

-Aquest és el pla, -va dir en Luke, lliscant-se cap al proper forat a la línia i tirant el pegat davant d'ell. La llengua va sortir amb un espetec, i en una agitació de pols de molsa el pegat es va esvair.

-Vegem si va funcionar, -va dir la Mara, avançant-se al Luke i estirant la fulla del seu sabre de llum davant del forat.

No va passar res.

-Sembla bé, -va decidir ella. -Millor que passi el droide mentre encara està mastegant.

-Correcte, -va dir en Luke, tornant-se i agafant amb la Força l’R2. -Nen Dels Vents, Qom Jha, anem-hi.

Un minut més tard tots estaven del costat llunyà de l'estança.

-Bé, estic impressionada, -va declarar la Mara, baixant la seva posició de guàrdia per unir-se'ls.

-I no ens va fer falta matar, -va assenyalar en Luke, encenent el seu sabre de llum i caminant cap a l’estança del proper depredador.

-Excepte un grapat d'insectes, -va dir la Mara. -A propòsit, tens algun problema amb els insectes?

Va creure que ho havia estat amagant millor que això.

-Em recorden aquestes coses droch, això és tot. Cap problema.

-Ah, -va dir la Mara, apagant el seu sabre de llum i donant la volta per darrere d’en Luke. -Que tal si: tu talles, i jo pelo. Està bé?

***

Dues hores més tard, finalment es van aturar per passar la nit.

-Almenys, crec que és de nit, -va dir en Luke, arrufant-li les celles al seu crono. -Acabo d'adonar-me que mai vaig posar aquesta cosa en l'hora local.

-És de nit, -li va assegurar la Mara, anant al llit agraïda contra la seva roca escollida i tancant els ulls. Més tard, sabia ella, pagaria per això amb nombrosos dolors i incomoditats per la humitat i les vores esmolades. Però de moment se sentia immensament bé. -La nit es defineix com l'hora de dormir per a tots els nois i noies bons. Consegüentment, és definitivament de nit.

-Suposo que sí, -va dir en Luke.

La Mara va obrir els ulls i el va mirar. Hi havia hagut un parpelleig d'alguna cosa en les seves emocions just llavors.

-No? -va preguntar ella.

Ell va agitar el cap.

-No, tens raó, -va concedir, una mica reticentment. -Necessitem dormir.

En lloc de què? La Mara es va estirar amb la Força, intentant llegir més profundament en la seva ment. Però el camí estava bloquejat, amb res que ella pogués detectar excepte una barrera d'incertesa tenyida amb...?

Va arrufar les celles. Vergonya? Era això realment el que estava captant?

Ho era. I per al gran Mestre Jedi Luke Skywalker el fins i tot tenir semblant emoció era definitivament una evidència de progrés.

I atès que, l'última cosa que ella volia fer era fer-li fàcil. Quan ell estigués finalment disposat a trencar la seva closca prou per preguntar-li per la seva relació amb Lando, ella li explicaria. No abans.

I potser per aquest temps podria sentir les altres coses més preocupants que havia de dir.

Potser.

 Següent