Visió de Futur (XXI)

Anterior

CAPÍTOL 21

Havien fet cinc quadres, que eren quatre quadres més lluny del que en Han havia pensat que aconseguirien, i tot va començar a desembolicar-se.

-Han? -va murmurar en Lando quan els tres s'afanyaven per un carrer transitat per una munió d'altres vianants. -Aquest landspeeder de seguretat allà a l'esquerra acaba de reduir la velocitat.

-Ja ho sé, -va dir greument en Han, apuntant al voltant de la vora de la seva caputxa d'estudiós. Pel que podia veure a través de les finestres corbes, hi havia dos homes al vehicle. Homes joves i alerta, pel seu aspecte, indubtablement armats fins a les dents. -Aquest és, quin, el tercer que mostra un interès en nosaltres?

-Més o menys, -va sospirar en Lando. -On són en Luke i els seus trucs Jedi quan els necessites?

-En Luke o la Leia-, va afegir en Han, ara desitjant poderosament no haver discutit amb tant èxit en contra que ella vingués en aquest viatge. Bé podrien haver estat descoberts molt més aviat, però almenys quan ho haguessin estat haurien tingut un Jedi aquí al seu costat. -Està donant-se la volta, queda clar que estan darrere nostre.

-Bé, no et rendeixis encara, -va dir en Lando, mirant al seu voltant. -Encara tens una posició oficial a la Nova República-, potser puguem escapolir-nos parlant. Especialment si saben com reacciona la Leia quan algú de la família està en problemes.

-Vols dir com quan un dels seus fills és segrestat o el seu marit és mòlt a cops o alguna cosa així? -Va grunyir en Han, sentint que la seva cara s'escalfava.

-No vaig voler dir-ho d'aquesta manera, -va protestar en Lando.

-Gràcies de totes maneres, -va dir en Han, fent una mirada al voltant a la recerca d'inspiració. La seva mirada va caure en un cafè a l'altra banda del carrer amb un cartell gran que deia AVUI TORNEIG DE SÀBACC desplegat de forma prominent a la vidriera de vidre de privadesa... -Per allà.- Va tocar al Lando amb el colze assenyalant en direcció al cafè. -Tens el teu llença-bales, correcte?

-Uh... sí, -va dir cautelosament en Lando. -Què tens exactament en ment?

-Què és el que els tipus de seguretat mai no poden resistir? -En Han preguntà. -Especialment els joves i arrogants?

-No ho sé, -en Lando va dir sense sentit de l'humor. -Fer patir als presoners?

En Han agità el cap.

-Un bon disturbi, -va dir, assenyalant amb el cap cap al cafè. -Porta a Lobot al mig del lloc i comença’n un. Jo me n'ocuparé de la resta.

-Correcte. Bona sort.

Van travessar el trànsit en una peça i van entrar al cafè. Endins, era just com en Han havia esperat: gran, ben il·luminat, i apinyat fins a les ganyes de jugadors de sàbacc inclinats sobre de les taules i curiosos aturats darrere d'ells mirant per sobre de les seves espatlles. Desviant-se a la dreta tot just entrant per la porta, va donar la volta caminant de costat darrere d'una paret d'observadors mentre en Lando i Lobot s'obrien camí cap a la barra corbada que es bombava a la sala des del centre de la paret de l'esquerra. Per quan la van aconseguir en Han se les havia arreglat per desfer-se de la seva túnica d'estudiós. Apartant-la d'una puntada contra la paret, es va fregar la suor de les seves palmes i va esperar que en Lando fes el seu moviment.

No va haver d'esperar molt de temps.

-Està bé, això és!-va bramar abruptament en Lando, la seva veu va tallar a través del baix murmuri de conversa de fons com un sabre de llum a través d'un bloc de gel. Tots els caps es van tornar cap a la barra.

I es van trasbalsar de tornada a estupefacció i por quan el llença-bales va volar un forat al sostre.

-Arreglarem això aquí i ara, tu cervell de kowk sarnós, -va cridar en Lando per sobre del ressò del so i alguns xiscles boquejants. -Tots els altres fora!

No li va quedar clar al Han, com a cap dels altres, a qui era que en Lando s'estava referint com a cervell de kowk sarnós. Però si el sobtat èxode terroritzat de la cambra era algun tipus d'indicació, ningú semblava disposat a acceptar el títol. Begudes, cartes, i dignitat completament oblidades, tota la multitud va fer una escomesa concertada cap a la porta.

En Han deixà que al voltant de la meitat el depassés. Llavors, obrint-se camí en el corrent, va passar amagat a través de la porta i cap al carrer.

Havia tingut raó sobre els dos homes de seguretat. Amb la seva vigilància silenciosa totalment abandonada, estaven de camí en contra del corrent de gent cap al so dels trets de llença-bales, empunyant els seus blàsters llestos. Obrint-se pas a cops de colze transversalment contra el flux, en Han es va dirigir cap a ells.

Concentrant-se en el cafè, el primer va passar empenyent en Han sense una sola mirada. En Han va esperar fins que el segon acabés de passar, aleshores agafant la mà de l'arma del noi, va girar sobre un taló i va portar amb força el colze a l'estómac de l'altre. Es va quedar sense aire amb un fort esbufec ​​agònic que clarament va anunciar que estava fora de la baralla.

Desafortunadament, el so també li va anunciar clarament els problemes al seu company. Fins i tot mentre en Han arrencava el blàster de la mà inerta de la seva víctima l'altre home de seguretat, encara enredat per la multitud, es va girar per veure què havia passat.

El noi certament era prou jove i àgil. Però s'havia girat cap a la seva esquerra, el que deixava el seu blàster fora de línia per a un tir ràpid cap enrere d'ell. En Han, d'altra banda, ja tenia apuntada l'arma que s'havia apropiat. Amb una súplica silenciosa perquè les trampes completes de la civilització estiguessin en el seu lloc aquí a la capital Imperial, va disparar.

La seva súplica va ser contestada. En lloc del flaix mortal del foc blàster de plena potència, l'arma a la mà va escopir els brillants anells blaus d'una descàrrega atordidora.

L'home de seguretat va caure com una roca sota el flux de la multitud, que ja s'estava allunyant d'aquesta nova amenaça a la seva pau i tranquil·litat. Brandant en alt el blàster, en Han botà per sobre del cos prostrat i va carregar de tornada cap al cafè.

Endins, el lloc estava desert. Fins i tot el mosso havia trobat alguna part on desaparèixer.

-No és com en els vells dies a la Vora Exterior, -va comentar en Lando gairebé amb nostàlgia, traient-se la seva pròpia túnica d'estudiós amb una mà mentre mantenia el seu llença-bales preparat.

-Sort per a tu que no ho sigui, -li va recordar en Han. -A Tatooine o Bengely hauria hagut quinze blàsters sobre tu abans que poguessis fer el teu segon tir. Anem, la porta del darrere és per aquí.

Tanmateix, va sentir la seva pròpia punxada de remordiment mentre els tres d'ells es dirigien cap al fons del cafè. Aquells de fet havien estat bons temps...

***

Prenent força, en Disra va alçar els ulls del datapad.

-No sé què dir, Almirall, -va dir, amb compte de no exagerar la indignació ferida en la seva veu i la seva expressió. -Nego categòricament tot això, és clar.

-Per descomptat, -va repetir en Pellaeon, amb ulls freds i calculadors. -Estic segur que no és més que una campanya per embrutar-lo acuradament orquestrada pels seus enemics polítics.

En Disra es va mossegar la llengua de molèstia. Aquest havia estat de fet l'argument que havia estat planejant utilitzar. Que en Vader s’emporti aquest home, de qualsevol forma.

-Jo no aniria tan lluny, -va dir en canvi. -No tinc cap dubte que almenys algunes de les seves fonts han estat sinceres. Qualssevol que fossin les seves motivacions o sinceritat, però, la seva informació està equivocada.

En Pellaeon intercanvià mirades amb el Comandant Dreyf, assegut al seu costat. Mirades pacients i coneixedores d'ambdós costats.

-De debò, -va dir en Pellaeon, mirant de nou a Disra. -I quin suggereix que és la motivació i sinceritat de les dades oficials de comerç que el Comandant Dreyf ha destapat a Muunilinst?

-Aquesta és la secció quinze de l'arxiu, -va oferir servicialment en Dreyf. -En cas que ho hagi passat per alt.

En Disra serrà les dents, mirant de nou el datapad. Que en Vader se’n dugui en Pellaeon i en Dreyf.

-Tot el que puc suggerir és que algú va plantar aquests números deliberadament, -va dir.

Era una defensa increïblement feble, i tots a l'oficina indubtablement ho sabien. Però fins i tot mentre en Pellaeon obria la boca per probablement assenyalar això, hi va haver un tímid cop a l'altre costat de la cambra i una de les portes dobles es va obrir ponderadament. En Disra va alçar la mirada, a punt per socarrimar la persona que havia tingut la temeritat de ficar-se en una conversa privada.

-Sa Excel·lència? - va dir en Tierce, parpellejant amb sorpresa delicadament mal representada a la vista dels dos soldats armats que flanquejaven la porta, guàrdies que en Pellaeon havia tingut el desvergonyiment de portar aquí amb ell. -Oh, ho sento, senyor.

-No, està bé, Major, -va dir en Disra. -Què passa?

-Tinc un missatge urgent per a vostè, Sa Excel·lència, -va dir en Tierce, creuant vacil·lantment cap a l'escriptori, amb els ulls en Pellaeon. -De la cambra de situació de palau.

-Bé, deixeu-me veure-ho, -va rondinar en Disra, fent-li senyals impacientment a l'altre perquè s'avancés i intentant cobrir els seus sobtats recels. En Tierce podria amb la mateixa facilitat haver-lo cridat pel comunicador amb les notícies de la seva recerca d'espies, l'enfocament de l'altaveu estava calibrat perquè ningú més que en Disra pogués sentir-lo. Haver vingut personalment implicava que alguna cosa havia anat tremendament malament...

En Tierce es va estirar cap a l'escriptori i li va donar el seu datapad a Disra. I alguna cosa de fet havia anat tremendament malament.

Els espies enemics identificats com a ex-generals de la Nova República: Han Solo i en Lando Calrissian més un home no identificat amb un implant cibernètic cefàlic. Els subjectes van ser vistos i identificats a la cantonada de Regisine i Corlioon, però han evadit la vigilància i s'han escapat. Seguretat capital està actualment intentant restablir contacte.

En Disra va alçar la vista cap en Tierce, va veure la vora dura en els ulls del Guàrdia Reial.

-No m'agraden els informes així, -va dir obscurament. -Què exactament està fent el tinent al respecte?

-Tots estan treballant en això, -va dir en Tierce. -Semblen estar fent el seu millor esforç.

-Hi ha algun problema? - va parlar en Pellaeon. La seva pregunta estava dirigida a Disra, però els seus ulls, i la seva atenció, estaven clarament en Tierce. -Potser li agradaria ocupar-se personalment.

En Disra serrà les dents de nou. Sí, volia moltíssim veure què estava passant allà dalt. Però en Pellaeon no li hauria ofert despenjar-se de la forca, ni tan sols temporalment, llevat que tingués algun tortuós pla propi en ment.

Va suprimir un somriure quan ho va comprendre. Per descomptat en Pellaeon volia l'oportunitat de fer un ràpid interrogatori privat a Tierce, i estava intentant treure al Moff del camí.

I era ara igualment clar que l'esperança de mostrar aquest precís esquer davant d'ell havia estat precisament la raó per la qual en Tierce havia lliurat el missatge personalment.

-Gràcies, Almirall, -va dir en Disra, posant-se dempeus. -Crec que ho faré. Major Tierce, podeu fer-li companyia a l'Almirall i a la seva delegació fins que jo torni.

 -Jo, senyor? -va preguntar en Tierce, donant-li als visitants una mirada babaua, ​​d'ulls amples. -Ei, certament, senyor. Si a l'Almirall no li importa.

-De cap manera-, va dir suaument en Pellaeon. -Estaria encantat.

-Tornaré aviat, -va prometre en Disra. -Que ho gaudeixin. Els dos.

Trenta segons més tard estava de retorn a la cambra de situació.

-Què va passar al nom de les dents d’en Vader? - demandà.

-Calmi’s, Sa Excel·lència, -va dir en Thrawn, els seus ulls guspirejant amenaçadorament cap en Disra. -Només els hem perdut temporalment.

En Disra mirà intensament a l'altre, empassant-se una rèplica mordaç. Si aquest embolic era culpa de l'estafador, anava a clavar-lo a la paret.

-Puc inquirir com va poder passar una cosa així?

-Solo i Calrissian són veterans de combat, altament experimentats en la supervivència, -va dir serenament en Thrawn. -Els homes de seguretat contra els que es van enfrontar no.- Va encongir subtilment les espatlles sota l'uniforme blanc. -En realitat, va ser bastant instructiu, assenyalant com ho va fer, algunes òbvies deficiències en els procediments d'entrenament de Seguretat Capital. Haurem de posar remei en això.

-Estic segur que estaran encantats de tenir la seva aportació, -va dir en Disra, examinant el tauler d'estat. Mostrava actualment una imatge global de la ciutat, amb les ubicacions de totes les forces de seguretat Capital escampades en ella. -No tindria més sentit concentrar la nostra vigilància a l’espaiport? Probablement estan intentant tornar a la seva nau.

-Estic segur que ho estan, -va convenir en Thrawn. -No obstant això, si arriben i troben un anell d’stormtroopers bloquejant el camí, simplement trobaran un camí alternatiu per sortir de Bastió.

-Suposo que té raó, -va dir reticentment en Disra. Indubtablement un argument d’en Tierce. També probablement les seves paraules exactes; en Disra pràcticament podia sentir les inflexions característiques del Guàrdia en la veu de l’estafador. -Puc preguntar què suggereix que fem, doncs?

En Thrawn va dirigir els seus ulls vermells resplendents cap al tauler d'estat.

-El primer pas per atrapar una presa conscient és pensar com ella, -va dir. De nou, paraules que sonaven tretes directament de la boca d’en Tierce. -Quina era la seva missió aquí, i com pensaven aconseguir-la?

-Què li sembla sabotatge? –carrisquejà en Disra. -Aquesta sona com una missió probable?

-No, -va dir fermament en Thrawn. -No enviarien a homes com en Solo i Calrissian com a sabotejadors. Espies, potser, però no sabotejadors.

-Almirall Thrawn? - va dir un dels soldats des de la seva estació. -Ara tinc una corroboració parcial dels blancs. Tenim la descàrrega d'un droide que mostra que han passat els últims tres dies a la Biblioteca Imperial.

-Bé, -va dir en Thrawn, mirant de nou a Disra. El seu cap es va inclinar fraccionàriament cap a una cantonada desocupada de la sala.

-M'agradaria parlar amb vostè un moment, Almirall, -va dir en Disra, entenent la indirecta. -En privat, si és possible.

-Certament, Sa Excel·lència, -va dir en Thrawn, fent senyals cap a la cantonada. -Vinguem fins aquí.

Van creuar fins a la cantonada.

-No m'ho diguis, deixa’m endevinar, -va murmurar en Disra, mantenint la seva veu baixa. -Estan aquí rere del Document de Caamas.

-Quina revelació sorprenent, Sa Excel·lència, -va dir en Flim, no del tot sarcàsticament, el seu to va canviar subtilment sortint del seu personatge d’en Thrawn. -La part interessant és que mai havia sentit parlar que ni Solo ni Calrissian tinguessin alguna part de l'entrenament d'ordinadors per una feina així.

En Disra arrufà les celles. Ignorant la impertinència de l'estafador, tenia un bon punt en això. Un molt bon punt. El mateix Disra s'havia obert camí als Arxius Especials de l'Emperador, però havia tingut anys per fer-ho i qualsevol nombre d'experts als quals demanar consell en el camí.

-Llavors l'expert en ordinadors ha de ser el cap-implantat que està amb ells, -va suggerir.

La boca d'en Flim es va arronsar lleugerament.

-No, no ho crec, -va dir. -No van aconseguir una mirada prou bona per a un ID positiu, però la meva suposició és que aquest és Lobot, el vell administrador d’en Calrissian dels seus dies pre-Endor a Bespin. Fins a on sé en Lobot tampoc té cap especialització en decriptació...

Es va interrompre, els seus ulls de sobte es van estrènyer.

-Què passa? - demandà en Disra.

-Hi ha un truc del qual vaig sentir parlar una vegada, -va dir lentament en Flim. -Un truc de computadores que algú en el baix món va idear fa alguns anys. Ara, com funcionava? No, -va fer silenci per un minut –deixa’m pensar.

Per una dotzena de batecs del cor l'únic so a la sala va ser el murmuri de la conversa de fons mentre els homes que treballaven en els seus taulers s’informaven entre si la nova informació que arribava. Tota ella negativa. En Disra respirà profund, concentrant-se a mantenir una corretja ferma en la seva impaciència. Hi havia espies enemics solts a la seva ciutat...

I abruptament, els ulls d’en Flim es van enfocar de nou en ell.

-Verpins, -va dir amb una nota de triomf en el seu to. -Això era. Verpins.

Va donar mig pas passant cap en Disra.

-Tinent, comenci un escaneig de freqüència de comunicador d'ampli-espectre, -va ordenar, la seva veu era de sobte de nou la d’en Thrawn. –Concentrin-se en les freqüències de biocomunicador verpine.

Les celles del tinent ni tan sols es van alçar.

-Sí, senyor, -va dir animadament, posant-se a treballar.

-Esperi un segon, -va dir en Disra, gairebé agafant la màniga d’en Flim i recordant just a temps que això seria fora de personatge. -Freqüències de biocomunicador verpine?

-Realment és un truc impressionantment astut, -va dir en Flim, deixant caure la seva veu de nou a un nivell en què només en Disra pogués sentir. -Es té un expert en ordinadors verpine esperant en algun forat segur mentre que un intermediari amb un implant sincronitzat amb la seva freqüència de biocomunicador personal va al sistema que vol manipular. Amb el flux de dades que l'implant pot gestionar, tot actua gairebé com un enllaç telepàtic. El verpine veu a través dels ulls de l'implant i treballa en el seu propi tauler d'ordinador, i els dits de l'intermediari imiten els seus en el sistema real.

-En altres paraules, el converteix en un titella, -va dir entre dents en Disra, el seu estómac es va retorçar de fàstic. Que un alienígena jugués d'aquesta forma amb un ésser humà, fins i tot un implantat que no era del tot humà, era una vilesa que vorejava en l'obscè.

-Bàsicament, -va convenir casualment en Flim. -Com vaig dir, un truc realment astut.

-Li prendré la paraula, -va grunyir en Disra. Naturalment, per a un estafador enfangat en el baix món, aquestes obscenitats eren probablement només un estil de vida comuna. -Llavors què passa si s'interromp l'enllaç?

En Flim va arronsar les espatlles, el mateix gest d’en Thrawn que feia servir. Fora de l'abast de l'oïda dels altres soldats, era encara prou sagaç per quedar visualment dins del seu paper.

-Llavors queden avisats, i haurem d'intentar alguna cosa més.

En Disra va alçar la vista al tauler d'estat.

-I què tal si intentem transmetre en aquestes freqüències de biocomunicador? -va preguntar. -Potser demanar-li al verpine que posi en marxa els seus repulsors o alguna cosa? Això almenys ens donaria senyals de la ubicació de la seva nau.

 -Hauríem de saber com compondre un missatge en verpine, -va dir dubtosament en Flim. -Dubto que puguem trobar algú que pugui fer-ho prou ràpid.

-No podria un droide de protocol encarregar-se de la traducció?

-No sense un mòdul especial, -li va explicar en Flim. -Els models estàndards usualment no vénen proveïts per traduir al verpine. No hi ha prou demanda.

Es va acariciar pensativament el llavi inferior.

-D'altra banda, si en Lobot encara té l'enllaç obert del seu extrem, hauríem de poder captar un ressò de ressonància si li donem a la freqüència correcta. Això era una cosa pel que solíem haver de preocupar-nos amb els nostres comunicadors quan estàvem treballant contra alguns grups de patrulla planetària més sofisticats. Si podem posar un receptor prou a prop, i si tenim sort, hauríem de poder localitzar-los.

En Disra va sentir que el seu llavi es recargolava.

-Hi ha una horrible quantitat de sistemes allà.

-Ja ho sé, -va concedir en Flim. -Però hem d'intentar alguna cosa, i això és el millor que puc fer ara mateix.- Va assenyalar cap a la porta amb el cap. -Potser serà millor que porti de tornada a Tierce. Aquestes són tàctiques, i ell és el nostre expert en tàctiques.

I en Pellaeon de qualsevol manera havia tingut prou temps per estar sol amb l'home.

-L’enviaré cap aquí, -va dir, dirigint-se cap a la porta. –Mantingui’m informat, Almirall.

    

***

Amb una sacsejada final, la cabina del turboascensor es va aturar.

-És aquí? -va grunyir la veu d’en Zothip.

-Això espero, -va dir en Control mentre les portes s'obrien. –Si, aquí ha de ser.

-Llavors per quin costat? - demandà un dels altres pirates.

Posant el cap de costat, la Karoly va alinear un ull amb l'escletxa que encara es mostrava entre les portes posteriors. Els pirates estaven ara meitat dins i meitat fora de la cabina, en Zothip estava dret en un passadís estret fora amb els punys en els seus malucs, tots ells miraven d'un costat a l'altre en les dues direccions per un corredor estret.

-No ho sé, -va dir en Control, mirant al seu voltant una vegada i llavors apuntant cap a l'esquerra. -Intentem aquest costat primer.

-Està bé, -va dir en Zothip. -Grinner, trava la cabina en aquest nivell, no volem que ningú vingui per darrere de nosaltres.

-Correcte, -va dir en Grinner, fent una cosa que la Karoly no va poder veure amb el tauler de control. -Fet.

Els pirates van desaparèixer fora de vista cap a l'esquerra. La Karoly els hi va donar un compte fins a cinc, aleshores trobant un suport per a la punta del peu al llindar de la porta, va posar les seves urpes d'escalar a l'escletxa entre les portes i les va separar obertes.

Va entrar a la cabina, i acabava de començar a tancar les portes de nou quan va sentir el so de passos fora al corredor.

Els pirates estaven tornant.

No hi havia temps per res més que reacció instintiva. Posant tota la seva força plena en l'esforç, va tirar de les portes fins a un parell de centímetres de tancades. Es van travar allà, però no hi havia temps per intentar alliberar-les. Creuant la cabina en dos llargs passos ràpids, es va estrènyer tan invisiblement com va poder a la cantonada davantera esquerra.

Just a temps. Tot mentre estrenyia les seves urpes d'escalar fermament contra les parets de la cabina per evitar el delator dring de metall contra metall si fregaven accidentalment entre si, els passos hi van arribar.

-No veig per què tant escàndol amb què tingui companyia, -estava murmurant en Zothip mentre el primer buf d'aire del seu pas esbufegà a través de l'obertura de la cabina. -De totes maneres, només vaig sentir dues veus allà.

-Això no vol dir que no n’hi hagi més-, va dir pacientment en Control quan el grup va passar de llarg la porta oberta i va continuar pel passadís. -A més, si som vistos per les persones equivocades aquest acord nostre s'anirà directe a la claveguera.

-I què? -va grunyir en Zothip, la seva veu s'esvaïa mentre tots van continuar allunyant-se pel corredor. –Cancel·lar l'arranjament, i en Disra, és tota la idea, no?

-Almenys hem de parlar primer, -va dir en Control. -Podríem poder reformar el tracte.

-Ei, Grinner, tu segur que saps manejar un panell de control, -va aportar una altra veu des del darrere del munt mentre el grup continuava el seu camí. -Sabies que quan vas travar la cabina vas obrir les portes posteriors.

La Karoly aguantant la respiració, però la resposta d’en Grinner va ser una breu obscenitat i un recorregut ininterromput pel corredor. Ella els va donar altre compte fins a cinc, aleshores traient-se les urpes d'escalar i guardant-les, va treure el seu blàster i es va dirigir rere d'ells.

No estava a més d'uns passos entrant al corredor quan una subtil onada d'aire a la cara li va advertir que en algun lloc ara s'havia obert una porta. Va accelerar una mica el seu pas, i va girar una lleugera corba en el passadís just a temps de veure un rectangle de llum tènue tanqués fins a tornar-se una escletxa quan els pirates tancaven una porta. Avançant ràpidament i silenciosament, es va aturar al costat de la porta i va recolzar l'orella contra l'escletxa.

-Un lloc elegant, -va sentir dir a un dels pirates, el seu to era una barreja de menyspreu i enveja. -Mira això, llençols de seda ramordiana i tot.

-Potser ell et doni un joc per a la teva llitera, -va grunyir en Zothip. -On està el... oh, allà està.

Es va sentir el suau so d'una cadira sent arrossegada per una gruixuda catifa. La Karoly va moure l'ull al voltant de l'escletxa, intentant veure què estava passant. Però des del seu angle tot el que podia veure era una petita secció d'un elaborat penjoll de paret.

-Què faràs? -va preguntar en Control.

-Trucar a la seva oficina, -va grunyir en Zothip. -Em figuro que pot demanar que esperi a qualsevol qui hi tingui.

    

***

-Ho sento, Almirall, -va dir el Major Tierce, les puntes dels seus dits es fregaven nerviosament contra els costats de les cames dels seus pantalons. -Però amb tot el respecte, realment no sé de què està parlant. No crec haver anat mai a Yaga Minor. Si ho he fet, deuria d'haver estat com a part d'un creuer d'entrenament quan era cadet. Certament no, com va dir; fa sis setmanes?

-Més o menys, -va dir en Pellaeon, mirant amb atenció la cara d’en Tierce i desitjant poderosament haver tingut prou evidència per ordenar una anàlisi de la veritat completa. L'home estava mentint a través de les seves dents, d'això en Pellaeon estava segur. Però fins que pogués identificar positivament a Tierce com l'home que havia penetrat en el sistema de computadores de Yaga Minor, no hi havia res més que pogués fer.

O fins que aquest expert en ordinadors de la Nova República, en Ghent trobés evidència de la manipulació d’en Tierce. Aquest era un comodí del qual ni en Tierce ni en Disra sabien.

Darrere d’en Pellaeon, les portes dobles es van obrir.

-Em disculpo per la demora, Almirall, -va dir en Disra, passant al Comandant Dreyf i donant la volta al costat de l'escriptori d’ivrooy. -Això és tot, Major, -va afegir lacònicament cap en Tierce.

-Sí, Sa Excel·lència, -va dir en Tierce. Pel més breu instant els seus ulls es van trobar, i en Pellaeon va creure veure en Disra donar-li una inclinació de cap microscòpica al seu ajudant. Llavors, movent-se amb l'aire d'un home que intentava fugir d'un grup de besiioths mentre encara mantenia alguns esquinçalls de dignitat, el Major va creuar l'oficina i va escapar.

-Confio que el Major Tierce va ser una companyia congenial per a vostè, -va comentar en Disra.

-Bastant congenial, -li va assegurar en Pellaeon, estudiant acuradament aquesta cara retorçada. No tant una cara com una màscara, va pensar, construïda per ocultar la ment darrere d'ella.

I ell sabia el que hi havia en aquesta ment. El problema era, que no podia demostrar-ho. Encara no. Però que si hi hagués una relliscada per part d’en Disra, només una...

-Ara, per on estàvem? -va preguntar animadament en Disra, reclinant-se en la seva cadira. El curt descans definitivament li havia fet a la seva confiança una muntanya de bé. -Oh, sí-aquestes coses infundades i calúmnies que altra gent ha estat dient sobre mi. Se m'acut, Almirall...

Es va interrompre quan el senyal de trucada va sonar al comunicador del seu escriptori. Arrufant les celles, es va inclinar cap endavant de nou i va oprimir l'interruptor.

-Sí? - bordà. -Què passa?

Es va posar rígid, els seus ulls es van eixamplar momentàniament, la seva mandíbula va caure una fracció de centímetre. Els seus ulls es van llançar cap en Pellaeon i de tornada a la pantalla del comunicador.

-Sí, estic ocupat, -va grunyir. -I no agraeixo que m’interrompin d'aquesta forma per...

Abruptament es va aturar. En Pellaeon va esforçar les seves orelles, però l'altaveu estava enfocat cap en Disra i ell no podia sentir res des de la seva posició al costat oposat de l'escriptori.

I llavors va veure que els ulls d’en Disra s'eixamplaven de nou... i en Pellaeon va veure una cosa que mai havia vist abans. Una cosa que mai havia esperat veure.

El Moff Disra, mentider, confabulador, i probable traïdor, es va posar blanc.

En Dreyf també ho va veure.

-Sa Excel·lència? -va preguntar, posant-se dempeus i començant a donar la volta pel costat de l'escriptori.

El moment d'impressió va passar, i l'expressió d'incredulitat atordida d’en Disra va canviar de cop i volta a la d'un rancor boig.

-Enrere!- li va rondinar a Dreyf, la seva mà fustigà cap a ell com si intentés allunyar un animal perillós. -Estic bé. Només quedeu-vos enrere.

En Dreyf es va aturar, llançant-li una mirada confosa a Pellaeon.

-Hi ha cap problema, Sa Excel·lència? -va preguntar en Pellaeon.

-Tot està bé, Almirall, -va dir en Disra, les paraules sortien com si haguessin estat enviades a través d'un moledor de grans. Els seus ulls, va notar en Pellaeon, encara estaven fixos a la pantalla del comunicador. -Si em disculpen de nou, hi ha un altre assumpte que he d’atendre urgentment.

Es va posar dret, apagant el comunicador amb una viciosa punyalada del seu dit.

-Tornaré de seguida, -va grunyir, dirigint-se sinó realment corrent cap a les portes dobles.

-Per descomptat, -va dir en Pellaeon mentre s'allunyava. -Preneu-vos tot el temps que necessiti.

L'última paraula va ser tallada per l’espetec de les portes tancant-se darrere d'ell.

-Bé, això va ser interessant, -va comentar en Dreyf, mirant a les portes i llavors de tornada cap en Pellaeon. -Un altre truc per comprar algun espai per respirar?

-No crec que cap d'aquestes interrupcions hagi estat una actuació, -va dir en Pellaeon, arrufant-li les celles pensativament a l'escriptori del Moff. Històricament, la majoria de les persones que podien donar-se el luxe del mobiliari d’ivrooy conreat eren adinerats polítics, industrialistes, i senyors del crim del baix món. Tots els que sempre havien tingut coses que amagar... -No, alguna cosa està passant allà fora. Alguna cosa important.

-Mm, -va murmurar en Dreyf. -Vagaré pel vestíbul i veure si puc esbrinar el que és?

-Potser més tard, -va dir en Pellaeon. -Mentrestant, sembla que ens hem quedat sols. A l'oficina d’en Disra.

En Dreyf va alçar les celles entenent.

-Sí, ho estem, no, -va convenir, fent una mirada al voltant de l'oficina. La seva mirada va caure a l'escriptori... -Per descomptat, és una mica dubtós legalment, -li va recordar al seu superior, llançant una mirada indirecta als dos soldats de guàrdia a la porta. -No tenim una ordre de recerca, i en Disra no ha estat acusat oficialment de res.

-Assumiré la responsabilitat, -va dir en Pellaeon. -Continueu i vegi el que pot trobar.

-Sí, senyor, -va dir en Dreyf, fent-li un somriure tort mentre donava la volta al voltant de l'escriptori. -Serà un plaer.

       

***

En Tierce estava parat prop de la porta quan en Disra va entrar a la cambra de situació.

-Tenim un ressò, -va murmurar l'ex-Guàrdia, amb una nota de satisfacció maliciosa en la veu. -Una vegada que la triangulem...

-En Zothip és aquí, -el va tallar en Disra. -Està a la meva habitació.

El somriure d’en Tierce es va esvair.

-Com?

-Com dimonis vaig a saber-ho? -va respondre el foc en Disra. -Però hi és. Vaig reconèixer els mobles quan em va trucar a la meva oficina.

En Tierce va llançar una mirada a les consoles, a Flim mantenint la posició de nou darrere del tinent.

-Això es posa cada vegada millor, -va dir obscurament. –En Pellaeon va sentir alguna cosa d'això?

-No ho crec, -va dir en Disra. -Aquest lacai mesquí seu, en Dreyf, va començar a donar la volta a l'escriptori, però tampoc crec que hagi pogut sentir o veure res.

En Tierce xiuxiuejà entre dents.

-Hem de lliurar-nos d'ells.

-Un pensament tàctic brillant, -va grunyir en Disra. -Té algun suggeriment sobre com? No va venir sol, sap.

En Tierce examinà de nou les consoles.

-No puc simplement anar-me'n d'aquí, -va dir. –En Solo i en Calrissian són relliscosos. Fins que Seguretat els tingui realment en la seva mira...

-Tampoc podem simplement deixar que en Zothip descansi els seus peus allà, -el va tallar en Disra. -No ho entén? Està a la meva habitació. Això vol dir que té un passatge net a la meva oficina. On està l'Almirall Pellaeon.

En Tierce li va fer una mirada punyent.

-Va deixar sol a Pellaeon?

-Per descomptat que està sol, -va exclamar en Disra. -Què se suposava que havia de fer, dir-los als guàrdies de la porta exterior que entrin i el vigilin?

-Aquesta no hauria estat una idea tan dolenta, -va replicar en Tierce. Va alçar una mà. -Està bé, està bé, anem per parts. En Pellaeon... suposo que es comportarà. En Solo i Calrissian...

-Tenim un segon ressò de freqüència de biocomunicador, Almirall, -informà un dels soldats, alçant la vista cap en Flim. -Seguretat informa que està llesta per mobilitzar-se quant hàgim determinat la ubicació.

-Gràcies, -va dir en Thrawn, dirigint aquests ulls resplendents cap a la conversa al costat de la porta. -Continuïn amb l'operació. Hi ha algun problema, Sa Excel·lència?

-Només un petit problema, Almirall Thrawn, -va dir en Tierce abans que en Disra pogués contestar. -Però podria requerir uns minuts de la seva atenció.

-Certament, -va dir fàcilment en Flim.

-Què està fent? -va xiuxiuejar en Disra mentre l'estafador creuava la sala cap a ells. -No estarà suggerint...?

-Només hi ha dues maneres de tractar amb algú com en Zothip, -va dir en Tierce, amb veu freda. -Matar-lo, o espantar-lo.- Va assenyalar amb el cap cap en Flim. -Pot pensar en alguna cosa que possiblement podria espantar més que un Gran Almirall?

En Flim hi havia arribat a temps per a sentir l’última part.

-A qui estem intentant espantar? -va preguntar.

-Al Capità Zothip, -va dir en Disra. -Està a la meva habitació.

Els ulls d’en Flim es van eixamplar, tot just perceptiblement. Va mirar en Tierce.

-No correràs cap risc, -el va tranquil·litzar el Guàrdia. –En Zothip està en això per guanys, i tu ets la nostra garantia que hi haurà guanys. No va a arriscar-se a ferir-te.

-Tret que estigui aquí per venjança, -va assenyalar en Flim intranquil. -Per la feina que en Pellaeon li va fer a Pesitiin, recordes?

-S'oblidarà de tot això en el minut en què et vegi, -va dir en Tierce amb impaciència. -De totes maneres, jo hi seré amb tu. Puc gestionar a qualsevol qui tingui allà dins. No correràs cap risc.

-I què hi ha d’en Solo? -va persistir en Flim, mirant de tornada a les consoles. -Què si el perden de nou?

-Com? -va contraposar en Tierce. -Hem captat dos ecos, sabem en quina part de la ciutat estan. Els tindran emmanillats per quan tornem. Ara anem-hi.

En Flim va fer una ganyota, però va assentir.

-Continueu amb l'operació, Tinent, -va ordenar, mig girant-se, la seva tranquil·la veu d’en Thrawn no traïa res del seu obvi nerviosisme. –Tornaré en uns minuts.

En Tierce va fer senyals cap a la porta, i els tres van sortir junts.

-No ho sé, -va murmurar en Flim, tot just prou fort perquè en Disra el pogués sentir. -No crec que això em vagi a agradar gens ni mica.

     

***

El seu primer advertiment va ser una sobtada sacsejada subtil d’en Lobot.

-Què passa? -va preguntar en Lando, mirant l'altre a la cara.

-Què passa amb què? -va preguntar en Han a l'altre costat d’en Lobot.

-Ell va semblar titubejar i sacsejar-se just allà, -en Lando digué, aixecant el barret d'ala tova que ara feia la feina de camuflar l'implant cefàlic d’en Lobot i estudiant les diminutes llums indicadores allà. El patró no era el mateix que havia estat mostrant l'última vegada que va mirar.

-Potser només va ensopegar, -va dir en Han amb impaciència, fent una ullada a les multituds. -Anem, hem de seguir en moviment.

-Espera un minut, -va insistir en Lando, estenent el seu examen a l'expressió sobtadament introspectiva a la cara d’en Lobot. Ell coneixia l'altre molt millor que en Han, i estava clar que el moviment de sacsejada i la mirada estranya de l'altre eren indicacions que alguna cosa estranya estava passant. Ignorar-ho seria simplement buscar-se problemes.

-Lando?

-Només un minut, -el va tallar Lando. Abruptament, Lobot es va sacsejar per segona vegada, els llums indicadors de nou van canviar el seu patró. Van mantenir la nova configuració un moment, llavors van canviar de tornada.

I amb una sobtada sensació buida a la boca del seu estómac, en Lando va comprendre el que acabava de passar.

-Estan fent una recerca d'eco de comunicador, -va explicar al Han. -Amb freqüències de biocomunicador verpine.

-Terrífic, -va dir en Han, agafant el braç d’en Lobot per sostenir-lo i arrufant-li les celles sota l'ala a l'implant. -Ja tenen la freqüència correcta?

-Sembla que no, -va dir en Lando, fent una mirada al voltant a la recerca d'inspiració. Encara estaven a mitja hora de distància de l’espaiport si seguien a peu. Un landspeeder podria portar-los allí més ràpid, però això significaria contractar-ne o robar-ne un. Cada opció portava el seu propi joc de riscos.

Els seus ulls van caure en un gran cartell, lluent damunt d'una de les botigues carrer avall. Un cartell que es vantava en grans lletres de tenir centenars de droides en estoc, els millors preus de l'Imperi, i sobretot a la venda per només un dia...

-Anem, -va dir, prenent l'altre braç d’en Lobot i tirant d'ell cap a la botiga de droides. -Aquí dins. Tinc una idea.

Van entrar abans que la recerca de freqüències dels Imperials hi donés a la correcta de nou.

-I ara què? -va murmurar en Han, fent una ullada al voltant de la multitud de caçadors d'ofertes de paret a paret.

-Per allà, -li va explicar en Lando, obrint-se camí amb les espatlles fins a un cartell que marcava la secció de droides astromecànics. -Necessitem com una dotzena de models R2 o R8.

-Cap problema, -li va assegurar en Han, estirant el coll per mirar sobre la massa de compradors. -Veig almenys vint d'ells. Espero que recordis com és el nostre subministrament d'efectiu.

-No anem a comprar-los, -va dir en Lando. -Tot el que farem és xerrar amb ells.

Es van obrir camí a través de la multitud i en la secció de droides astromecànics, que estava, no sorprenentment, menys densament poblada que el que les àrees de droides servents i cuiners semblaven estar.

-Bona tarda, dignes ciutadans, -va dir un droide de protocol color platejat, que es va afanyar cap a ells. -Sóc C-5MO, relacions humà-androide. Puc ajudar-los en la seva selecció?

-Sí, gràcies, -va dir en Lando. -Estem buscant un droide que pugui servir d'interfície de comunicacions de llarg abast en certes freqüències molt selectes.

-Ja veig, senyor, -va dir el droide, mig girant-se per fer senyals cap a les línies de brillants cilindres arrodonits darrere d'ell. -Puc suggerir quelcom de les línies R2 o R8. Dues línies vénen amb sistemes de comunicació de banda completa com a equip estàndard.

-Sona bé, -va dir en Lando, caminant cap a la línia de R8s. -Puc demanar-los una petita prova?

-Per descomptat que sí, senyor, -va dir el droide de protocol. -Sigui lliure d'administrar qualsevol prova que esculli.

-Gràcies.- En Lando va fer senyals cap al primer R8. –Tu, el primer en la línia, m'agradaria que transmetessis un senyal multitonal en la següent freqüència.- Va sacsejar un nombre. -El següent: M'agradaria que tu fessis tons diferents en una freqüència diferent.- Va proporcionar el nombre.

-Només un moment, senyor, -va interrompre el droide de protocol, sonant afligit. -Em temo que no pot simplement transmetre senyals de comunicador sense autorització enmig de la ciutat.

Un dels R8s refilà un curt missatge.

-Oh, -va dir el droide de protocol, pres una mica desprevingudament. -Estàs segur que cap freqüència és usada aquí? Per ningú?

El R8 va donar un trinat afirmatiu.

-Ja veig, -va dir el droide. –Les meves disculpes, senyor. Si us plau continuï.

En Lando va continuar per la línia, donant a cada droide una de les principals freqüències de biocomunicador verpine per transmetre.

-Està bé, -va dir quan havia acabat, tornant de nou al C-5MO. -Excel·lent. Ara, si els mantens transmetent, sortiré al meu landspeeder i m'asseguraré que estan transmetent les freqüències de manera apropiada.

-Voleu deixar-los transmetent? -va preguntar el droide, començant a sonar afligit de nou. -Però, senyor...

-No pots esperar que fem una compra tan gran simplement amb la teva paraula de què estan transmetent correctament, no? - va aportar en Han. -No et preocupis, un de la nostra gent es quedarà aquí.- Va apuntar cap a un home amb una jaqueta verda fosca que examinava la línia de droides servents.

-Ell es quedarà aquí fins que haguem comprovat això i tornem a tu, -va agregar en Lando. -Estenen un crèdit corporatiu per a les compres de vint o més, no?

-Certament, senyor, -va dir el droide, animant-se considerablement. -Simplement necessitarà mostrar la seva autorització corporativa quan faci la seva comanda.

-Que bé, -va dir en Lando, alçant les celles al Han. L'altre va entendre la insinuació, portant a Lobot cap al senyal de sortida més propera. -Tornarem en uns minuts.

Dos minuts més tard, estaven de nou fora al carrer.

-Bon toc, aquest de deixar a algú enrere, -en Lando va comentar al Han. -Hauria de comprar alguns minuts més abans que comencin a fer-se les preguntes equivocades.

-Per tal que no comencin una conversa amb el tipus, almenys, -va grunyir en Han. -Així que quin és el pla? Tornar directe a la nau?

-Ho era, -va dir en Lando. -Tret que pensis que valdria la pena el temps per ser una mica més tortuosos que això.

-Em pregunto, -va dir en Han, fregant-se la galta. -Aquestes transmissions de droides han de cobrir més cerques d'eco, almenys per ara. Però ja tenien alguna idea d'en quina part de la ciutat érem. Si poguéssim pujar a un vaixell de càrrega que ens deixés al voltant de l’espaiport i acostar-nos per l'altre costat.

-Si no ens atrapen, -va advertir en Lando. -No veuen molt bé que la gent es pugi als vaixells de càrrega per aquí.

-Val la pena el risc, -va dir en Han, deixant clar que ja estava decidit. –Anem, l'accés més proper és per aquí.

 Següent