Conquesta (XXIX)

Anterior

CAPÍTOL 29

Ascendir per l'arrel va ser molt més fàcil que baixar, ja que tenien el corrent a favor. Però ni una mica més agradable.

Van emergir a la piscina de successió sota la llum ataronjada de Yavin.

En el camí, l'Ànakin havia notat una cosa interessant: ara, en Vua Rapuung existia per a ell.

No en la Força, no amb la claredat que la Força solia oferir, però hi era, era una ombra de fúria projectada pel lambent sobre la ment de l'Ànakin.

I això no era tot. També sentia el confós brunzit de l'estàtica que emanava dels centenars de yuuzhan vong que l'envoltaven. La remor de fons apareixia i desapareixia com si fos una transmissió deficient, però estava innegablement aquí.

No era la Força però era «alguna cosa», i podia veure el resultat amb ulls nous. La seva mirada es veia atreta per aquells detalls de les estructures vivents que no havia notat abans... o que mai s'havia molestat a notar.

L'Ànakin va lliscar entre les ombres amb Rapuung darrere seu.

-La teva Jeedai segueix encara en aquest damutek? -va preguntar el yuuzhan vong.

L'Ànakin es va concentrar. La Tahiri seguia allà, però cada dia es tornava més... nebulosa, més difícil de situar amb precisió. En aquests moments amb prou feines podia captar-la.

-No s'ha mogut -va respondre el Jedi, i senyalà-: Per aquí.

En Rapuung va fer una ganyota.

-Per aquí no hi ha els laboratoris principals del centre cuidador.

-Doncs jo la sento en aquesta direcció.

-Sí, bé, té sentit. -En Rapuung es va fregar nas xato-. Aquí es troben les seves estances privades. Si vol estar prop de la Jeedai i prefereix que passi inadvertida, la tindrà allà.

-Per què havia de voler una cosa així? -va preguntar l'Ànakin.

-No ho sé, no comprenc la mentalitat dels cuidadors. A més a més, sempre li va agradar mantenir el seu treball en secret, sempre estava nerviosa. -La seva veu es va suavitzar lleugerament-. Sempre ha fet coses que no devia.

-Com mantenir una relació amb tu.

-Sí. No parlem més d'ella. -Els orificis nasals d'en Rapuung es van contraure fins a gairebé tancar-se, però va assentir secament amb el cap-. Anem, infidel.

-Guia tu. Sé la direcció general, però no el camí concret.

En Rapuung va arronsar les espatlles. Sense una altra paraula, en el mur es va obrir un forat per a ell.

L'edifici dels cuidadors tenia forma d'estrella de vuit puntes, amb la piscina al centre, i el passadís en el qual van entrar recorria un dels braços. A dins, l'edifici estava il·luminat per una estranya fosforescència puntuada per ocasionals lambents que semblaven cobrar vida quan Rapuung s'acostava a ells. Una feble olor d'algues marines i llangardaix inundava els passadissos, que unes vegades eren regulars i altres increïblement asimètrics. La piscina no era el centre neuràlgic de pas del lloc, sinó un cercle on s'unien els braços de l'estrella i que servia per a aquest propòsit.

L'Ànakin es va tensar quan es van topar amb els primers yuuzhan vong: un grup que romania dempeus, discutint una cosa que no va poder discernir. Quan van veure en Rapuung i a l'Ànakin, van deixar de parlar i els van contemplar fixament, però sense dirigir-se a la parella.

-Això és més fàcil del que pensava -va comentar l'Ànakin, després de passar per davant del grup sense que els molestessin.

-Si hagués cregut que serviria d'alguna cosa, els hauria matat -va grunyir en Rapuung-. Però quan ens van veure, van donar el senyal d'avís.

-De què parles?

-Un deshonrat i un esclau sense vigilància en un edifici cuidador? Massa estrany.

-Però si no han...

-No han cridat? No han corregut? Potser els cuidadors ho haguessin fet, però eren guerrers yuuzhan vong. Si haguéssim vingut a matar-los, ja estarien morts. I ells ho sabien.

-Llavors, què podem esperar ara?

En Rapuung no va necessitar respondre. Tot d'una, davant d'ells, les parets, el terra i el sostre del passadís es van tancar per impedir-los el pas.

-Ups -va exclamar l'Ànakin. Una ràpida mirada cap enrere els va mostrar el mateix.

-Amb prou ​​feines tenim uns segons -va advertir en Rapuung-. No respiris.

L'Ànakin va assentir amb el cap i va connectar el sabre làser. La ferotge llum porpra va il·luminar la boirina que sorgia dels murs del passadís. L'Ànakin es va acostar a l'obstrucció i la va tallar amb ràpids talls.

El material no era de closca de cranc vonduun. Després del primer tall, va cedir fàcilment i el Jedi tot just va necessitar uns segons per obrir un forat prou ampli com perquè el yuuzhan vong i ell poguessin travessar-lo.

Més enllà, el passadís seguia quatre metres més... abans de tancar-se de nou. Aquesta secció ja era plena de boira.

L'Ànakin va tallar la nova barrera, però els seus pulmons començaven a fer-li mal i unes taques negres ballaven davant els seus ulls, així que en lloc d'atacar la inevitable barrera que els esperava després de la segona, va tallar la paret que tenia a la seva dreta.

Això els va permetre arribar fins a una sala gran, en què dos sorpresos yuuzhan vong examinaven una cosa que semblava un retorçat paquet d'arrels negres, tan grans com la cuixa de l'Ànakin. No podia saber si allò era animal o vegetal, i tampoc es va molestar a esbrinar-ho.

-Per on ara? -va preguntar al seu company.

En Rapuung va assenyalar als dos cuidadors amb el dit.

-Que un de vosaltres ens guiï fins als laboratoris privats de la mestra Mezhan Kwaad.

-Ets un deshonrat -va comentar el més petit dels dos arrufant les celles.

En Rapuung va arribar fins a ell en dos llargs passos i el va copejar amb força al pit, aixecant-lo del sòl i llançant-lo contra la paret. Va caure a terra mentre la sang rajava dels seus llavis.

-Tu -li va dir l'altre-. Porta'ns fins la Mezhan Kwaad.

El segon cuidador va mirar al seu company inconscient.

-Seguiu-me.

-Poden omplir de gas aquesta sala? -va preguntar l'Ànakin.

-És clar. No obstant això, ara que hem escapat del passadís en el qual sabien que estàvem, hauran de consultar amb el cervell damutek per trobar-nos i això els portarà el seu temps. Després, els guerrers cauran sobre nosaltres.

-Em preguntava per què no hi ha cap guàrdia.

-Aquest és un recinte cuidador. Els guerrers no poden entrar si no són convidats i, tot i així, només per temps limitat. Normalment no es necessiten guàrdies, fa segles que ningú ha envaït un damutek cuidador. Qui ho havia de fer excepte un infidel?

-Vua Rapuung, segons sembla -va respondre l'Ànakin sarcàstic.

El cuidador els va conduir a través d'una ràpida sèrie de girs fins a un passadís llarg, recte, que acabava en una de les membranes que normalment servien de porta.

-Aquí -va dir el captiu-. Aquestes són les habitacions privades de la mestra. Però la membrana no s'obrirà davant cap de nosaltres.

-Per això he portat amb mi a un Jeedai -va somriure en Rapuung, mentre l'Ànakin tornava a connectar el seu sabre làser i tallava la porta.

En fer-ho, gairebé parteix en dos a un guerrer que es trobava a l'altre costat. El yuuzhan vong va parpellejar sorprès durant un sol batec, abans d'empunyar l'amfibastó i col·locar-se en posició d'atac.

En Rapuung va passar pel costat de l'Ànakin i es va saltar la guàrdia del guerrer, copejant-lo a la gola amb el deteriorat esperó del seu colze. L'implant es va clavar al coll del yuuzhan vong i el va estripar, però en Rapuung amb prou feines es va adonar perquè la seva atenció es va veure atreta pels guerrers que omplien la sala.

L'Ànakin va saltar darrere del seu aliat i va bloquejar amb el seu sabre làser l'amfibastó que ja es disposava a colpejar a Rapuung. L'atacant, reconeixent al nou enemic, va retorçar la seva arma i va permetre que recuperés la seva flacciditat. Llavors, el va utilitzar a manera de fuet, fustigant-lo contra la gola de l'Ànakin. Aquest va preparar una ràpida parada circular, enrotllant el bastó en la fulla i llançant una puntada de peu. El guerrer el va bloquejar amb la mà lliure, però va acusar la força del cop. L'Ànakin va apagar el sabre làser, es va deixar caure cap endavant per acostar-se al seu contrincant, va encaixar l'empunyadura a l'aixella del guerrer i va tornar a connectar la fulla.

El guerrer va llançar un crit d'agonia i va caure cap enrere, deixant anar un núvol de vapor.

L'Ànakin va sentir que s'acostava un atac per l'esquena i es va ajupir sense pensar-s'ho si més no, alçant darrere d'ell la fulla del seu sabre làser fins a sentir-hi el cop sec d'un amfibastó. Es va deixar caure a terra, va escombrar els peus del seu invisible atacant i va donar una tombarella per allunyar-se d'un tercer guerrer.

Només quan estava momentàniament fora de perill, preparat per enfrontar-se als seus dos enemics, es va adonar del que havia passat. Hi havia captat el yuuzhan vong que es trobava darrere d'ell. No tan clarament com hauria pogut sentir-lo en la Força, però prou com per salvar-li la vida.

Es van acostar a ell amb certa precaució, la qual cosa va permetre que l'Ànakin es fixés en què Vua Rapuung s'havia desfet d'un altre guerrer i s'enfrontava a tres més. Amb ells semblava completar el compte d'enemics de la sala, tot i que era possible que algun hagués fugit per la porta situada a l'extrem oposat de la cambra.

Un problema alhora.

Un dels yuuzhan vong va llançar un tall a la cama esquerra de l'Ànakin, mentre que un altre feia petar l'amfibastó contra la seva espatlla dreta. Ell va saltar, passant per sobre de l'atac baix per envestir l'altre amb el sabre làser. La fulla de llum va trobar els dits del yuuzhan vong i en va tallar dos d'ells. Immediatament, l'Ànakin va carregar contra l'ull del seu segon enemic. El guerrer va tirar el cap cap enrere per esquivar l'escomesa i va aixecar l'amfibastó per parar-la. L'Ànakin va desviar el cop evitant la parada, i va dirigir l'estocada cap al lloc on es trobaria un estèrnum humà. L'armadura de cranc vonduun es va socarrimar i va resistir, però l'envestida portava molta força i, ja desequilibrat pel seu intent d'evitar l'estocada a l'ull, el yuuzhan vong va caure pesadament a terra.

En aquests dos o tres segons, l'altre antagonista de l'Ànakin va fustigar l'amfibastó de tal manera que es va enroscar al cap i la fulla del Jedi, col·locada en posició defensiva al costat de la seva espatlla. Només va poder desconnectar el sabre per evitar tallar-se amb la seva pròpia arma, però, llavors, res va impedir que l'amfibastó es tanqués al voltant del seu coll. L'Ànakin va deixar caure el sabre per protegir-se la gola. Amb un crit el yuuzhan vong va girar, tirant bruscament de la seva arma per trencar el coll de l'Ànakin. Aquest no va poder resistir l'embranzida i es va trobar cara a cara amb el guerrer, però amb el coll intacte.

No podia aspirar ni un mínim d'aire. Gairebé desdenyosament, el guerrer el va aixecar de terra, subjectant encara dos extrems de l'amfibastó.

El yuuzhan vong no va veure com el sabre làser s'alçava del sòl darrere seu, però el va sentir quan la fulla porpra li va travessar el coll. Només llavors va deixar caure a l'Ànakin.

Per desgràcia, l'amfibastó seguir escanyant-lo, i el seu segon enemic tornava a estar dret. L'Ànakin va aconseguir empunyar el seu sabre làser a temps de bloquejar una dotzena de cops de l'amfibastó del guerrer, abans que les llums s'anessin apagant a poc a poc. El seu cos anhelava aire i les seves cames semblaven de fusta.

Va retrocedir davant l'atac i va caure a terra com un ninot de drap. Durant la breu pausa en què el seu enemic va creure que realment s'havia ensorrat mancat de forces, va rodar per terra passant pel costat del yuuzhan vong i tallant-li les dues cames pels genolls.

Llavors, l'Ànakin es va desmaiar.

* * *

-Quant de temps he estat inconscient? -va preguntar l'Ànakin a Vua Rapuung.

El yuuzhan vong va deixar caure a terra l'amfibastó que un segon abans estava enrotllat al coll del Jedi.

-Amb prou ​​feines uns batecs.

-Queden més guerrers? -va insistir, obligant-se a aixecar-se.

-Cap capaç de lluitar... almenys en aquesta sala. Potser sí n'hi hagi a prop.

-Vaig creure que havies dit que no trobaríem guerrers a l'edifici... -va dir fent-s un massatge al coll.

-Em vaig equivocar. Però han de ser aquí per alguna raó concreta.

-Potser es van assabentar que veníem.

-Potser, però no ho crec. Són part de la guàrdia personal del comandant.

-Meravellós. Llavors, serà millor que ens donem pressa.

-El nostre guia ha aprofitat la batalla per escapar, però ja no el necessitem. Hem d'estar molt a prop.

L'Ànakin va passejar la mirada pels guerrers caiguts.

-No sembles necessitar-ho, però, per què no et quedes un d'aquests amfibastons?

-Vaig fer un jurament als Déus -va respondre en Rapuung-. No empunyaré l'arma d'un guerrer fins que em redimeixi davant del meu poble.

-Oh, això té sentit. -L'Ànakin va donar uns passos i va moure els braços per assegurar-se que no havien patit danys.

-No m'agrada que hàgim trobat guerrers -va dir en Rapuung.

-Bé, no és que jo estigui donant salts d'alegria...

-No em refereixo a això. Si eren aquí sense permís dels cuidadors, només pot significar que han vingut a arrestar-ne a un d'ells o emportar alguna cosa que els hi pertany.

-Poden fer això?

A Vua Rapuung se li va escapar una rialla.

-No coneixes els nostres costums, infidel, i tampoc coneixes la Mezhan Kwaad.

-Llavors, què...? -va començar l'Ànakin, però llavors es va donar compte-. Tahiri!

-Anem-hi -el va instar en Vua Rapuung-. Encara estem a temps.

* * *

-Aquest és el lloc, la tenien aquí -va dir l'Ànakin. Va buscar ansiosament per la sala. Més que un laboratori semblava una sala de vivisecció, amb totes les superfícies cobertes per òrgans interns... encara que aquests normalment no solien prémer i gemegar com ho feien alguns d'aquells. Una quarta part de la cambra estava separada de la resta per una membrana transparent-. Concretament, aquí.

-Per descomptat.

-On l'hauran portat?

-No veig cap altra sortida -va comentar en Rapuung.

-Llavors... -però, com succeís abans, va sentir alguna cosa a la seva esquena. Una secció de la paret s'havia tornat transparent i permeable, i guerrers yuuzhan vong entraven en manada.

Darrere d'ells, l'Ànakin va poder albirar el to groc del pèl de la seva amiga.

-Tahiri! -va cridar.

I va envestir contra l'onada d'enemics.

 Següent