Visió de Futur (XIV)

Anterior

CAPÍTOL 14

-Ai mare, -boquejà C3PO, tot just audiblement. -Estem perduts.

En Karrde va tornar a mirar enrere. Darrere la Shada, els tres brètols que C3PO acabava d'identificar estaven desplaçant-se entre les taules cap a ells, ara també amb blàsters a les mans. A la resta del cafè, els que havien estat bevent o descansant casualment estaven mirant-los fixament amb sorpresa o anticipació morbosa o sinó intentant fer una retirada subreptícia abans que el tiroteig comencés.

-Suposo que seria un malbaratament d'alè dir que tenen la gent equivocada, -va dir, donant-se volta per enfrontar als homes darrere d'ell.

-No, segueix endavant, -va dir sarcàsticament el portaveu dels gamberros mentre els tres es posaven drets i s'obrien lleugerament en ventall per cobrir els seus blancs. -Sempre gaudeixo d'una bona broma de bon matí. Les mans a la taula, si us plau. Llavors, vaig sentir bé el nom? Talon Karrde?

-De fet, sí, -va dir alegrement l’Enadós Nee abans que en Karrde pogués contestar. -I aquesta és la Shada, i el seu droide de protocol C3PO.

El portaveu va empalar a l’homenet amb una mirada.

-Estàs amb ells?

Els ulls de l’Enadós Nee es van eixamplar innocentment.

-Jo? No realment, senyor.

-Llavors surt d'aquí.

L’Enadós Nee va parpellejar, li va fer una ràpida mirada a la Shada i en Karrde, i es va aixecar maldestrament del seu seient.

-Faci-m’ho saber, Capità Karrde, si canvia d'opinió, -va dir.

Li va llançar un somriure ràpid a Karrde, un altre al portaveu, llavors es va obrir camí rebotant cap a la porta. El portaveu el va mirar marxar, arrufant les celles, i quan l'homenet va obrir la porta, va tornar a girar-se per enfrontar a Karrde.

-Canviar d'opinió sobre què? – li va demanar mentre el cop de porta ressonava pel cafè.

-Acaba de fer-me una oferta interessant, -va dir en Karrde, alçant els braços amb lentitud eminent i creuant-los sobre el seu pit. Els gamberros, amb tota la seva atenció en ell i la Shada, no havien notat en absolut el fet que algú havia entrat al cafè al mateix moment en què l’Enadós Nee el va deixar. Si pogués arreglar-s’ho per mantenir tota la seva atenció en ell per només uns segons més...

I llavors algú a l'altre costat de la cambra va jurar sorprès. Un dels gamberros mirà al voltant.

-Shri? Xern!- va bordar.

El portaveu es va girar... i es va gelar, amb la boca oberta d'impressió.

Silenciosament i determinadament, l’H'sishi estava avançant cap a ells.

En Xern va demorar un altre segon a trobar la seva veu.

-Què en el nom de la Fenedura és això? -va panteixar.

-És una togoriana, -va informar en Karrde, llançant-li una mirada subreptícia a la Shada. Els seus ulls anaven i venien entre els gamberros sobtadament desatents, clarament mesurant distàncies i avaluant possibilitats. Això podia portar problemes.

-Ah, i està amb mi-, va afegir.

L’H'sishi encara estava venint cap al semicercle de brètols, amb la boca prou oberta per mostrar els seus ullals.

-Digues-li que s'aturi, -va exclamar en Xern, amb un to més alt mentre girava el seu blàster per apuntar a la togoriana. -Em sents? Digues-li que s'aturi o li dispararem.

-No aconsellaria disparar a una togoriana, -el va amonestar lleugerament en Karrde. -Només les enfada més.

En Xern li va fer una mirada d'incredulitat.

I en aquest instant la Shada es va moure.

La seva mà esquerra, que descansava casualment prop del seu gerro, el va agafar i amb un ràpid moviment de l'avantbraç va llançar el contingut per sobre la taula just a la cara d'en Xern. Ell va vociferar, alçant l'avantbraç, massa tard per intentar bloquejar l'onada de líquid. Un moviment convulsiu en l'altra direcció, i la Shada havia llançat el mateix gerro amb força aclaparadora a la gola d'un dels altres gamberros. Va començar a aixecar-se d'un salt, exclamant pel baix quan en Karrde la va agafar del braç i la va sostenir fermament en el seu seient. Hi va haver l’espurneig de foc blàster i els sons de cossos caient a terra.

-Baixa la teva arma, Xern, -va dir en veu baixa en Karrde. Fins i tot a les seves pròpies oïdes la seva veu va semblar una sobresaltant intrusió en el sobtat silenci tens que omplia el cafè. -Molt lentament, molt acuradament.

En Xern es va netejar els ulls a la màniga per última vegada i els va obrir parpellejant... i per segona vegada en mig minut va semblar haver-se quedat estupefacte mentre mirava l'escena al seu voltant amb incredulitat atordida. Incredulitat davant en Karrde i la Shada asseguts il·lesos a la taula; incredulitat davant els cossos encongits dels seus homes jaient a terra al seu voltant, davant les filagarses de fum nociu que sortien de les ferides de blàster que fumejaven els seus cossos.

I incredulitat davant els quatre homes vestits en pell de crosh escampats en diverses taules al voltant del cafè que l’apuntaven amb blàsters.

-El teu blàster, Xern, -va demanar de nou en Karrde mentre el brètol continuava bocabadat, restes de la beguda de la Shada regalimava rítmicament de la seva barbeta. La Shada es va regirar, però abans que ella pogués moure’s l’ H'sishi havia caminat fins al costat d’en Xern i havia cobert el canó del seu blàster en una mà gegantina. Es va sobresaltar, gairebé com si veiés la togoriana per primera vegada, quan ella va girar l'arma perquè apuntés inofensivament al sostre. Ella va aixecar l'altra mà i li va clavar delicadament una urpa al dors del canell, i aquesta vegada finalment el va deixar anar.

-Ben fet, tots, -va dir en Karrde, posant-se dempeus mentre l’H'sishi retrocedia, amb el blàster ara invertit i llest a la mà. -Dankin?

-Per aquí, -va venir la veu familiar d'una cara distintament poc familiar mentre l'altre es posava dret a la seva taula.

-Vés a donar-li al cantiner alguna cosa que compensi aquest desastre, -el va instruir en Karrde. -És una cosa tradicional en aquests casos-, va afegir per al Xern mentre en Dankin creuava cap a la barra, rebuscant a la butxaca. -Griv, vigila la porta; Xal, Balig, avanceu-vos pel camí de tornada a la nau.

-Correcte.

Els altres tres es van dirigir cap a la porta.

-Ets llest, -el va renyar viciosament Xern. -Realment llest. Però si creus que amb això vas a sortir de sota del martell d’en Rei'Kas, estàs boig.

-Si jo fos tu, em preocuparia més pel que en Rei'Kas et farà per perdre la teva gent així, -va contraposar en Karrde. -També em preocuparia per sortir d'aquí abans que l’H'sishi decideixi que ets massa perillós per sortir viu.

-Oh, me n'aniré, -va dir obscurament en Xern. -Però em veuràs de nou, Karrde. Just abans de morir.- Amb una mirada intensa final, es va donar la volta i va sortir caminant del cafè.

-Bé, -va dir en Karrde, tornant-se de nou cap a la Shada i oferint-li una mà.

Ella no es va moure.

-Així que tenies suport en el lloc des del principi, -va dir, aixecant la mirada cap a ell.

Hi havia alguna cosa distintament desconcertada en la seva veu i la seva cara.

-Vaig creure que vas dir que no t’ho prendries com un insult, -li va recordar acuradament en Karrde.

-Estan disfressats, -va dir ella.

Lentament, Karrde va baixar la mà al seu costat.

-Els inspectors locals que van investigar la nau més d'hora els van veure a tots-, va explicar. -Havia d'assumir que alguns en aquest grup eren espies dels pirates, i podrien reconèixer-los.

-I els vestits de cuir de crosh?

-La Mara els va portar del seu viatge per aquí, -va dir en Karrde, començant a sentir la suor al front.

La Shada es va posar dempeus.

-I no vas pensar, -va dir en veu baixa, -que podies confiar-m’ho a mi.

Per un segon en Karrde no va poder trobar la seva veu. El profund dolor a la veu de la Shada era tan completament inesperat.

-No, no és això-, va dir. -Jo no...

Però era massa tard. Ella ja li havia donat l'esquena, i estava caminant cap a la porta on Griv feia guàrdia.

-Ja estan acabades les reparacions? -va preguntar ella.

En Griv li va fer una mirada ràpida per sobre l'espatlla a Karrde.

-Prou a prop, -va dir cautelosament.

-Bé, -va dir ella, passant i obrint la porta. -Sembla net, -va anunciar. -Tornem a la nau.

En Griv mirà interrogativament de nou a Karrde.

-Sí, -va murmurar ell, dirigint-se cap a la porta.

El camí de tornada al Salvatge Karrde va estar molt silenciós.

        

***

La Shada s'havia tret el seu vestit de salt i acabava de ficar-se en la seva túnica quan el picador de la porta de la cabina va sonar.

-Qui és? -va preguntar.

-Sóc Karrde, -va sonar a través del panell la distant veu de l'altre. -Puc passar?

La Shada va sospirar, embolicant-se fermament la túnica i nuant-se la faixa de la cintura. No tenia cap desig de veure’l en particular, especialment just ara. Però s'havia compromès amb aquest viatge, i no podia molt bé evitar al capità i seguir complint amb aquest compromís.

A més, el dolor de la casual traïció d'ell a la seva confiança s'havia en la seva majoria calmat. Prou, almenys.

-Passa, -va exclamar, prement el botó d'obertura.

La porta es va obrir, i en Karrde va entrar.

-Acabem de fer el salt a la velocitat de la llum, -li va explicar, avaluant el seu estat de vestuari i desestimant-lo amb una sola mirada.

-L’Odonnl estima set dies fins a Exocron.

-Que bo, -va dir alegrement la Shada. -Jo ja hauria d'estar de nou en plena capacitat de combat per llavors. Parlant de la qual cosa, si em disculpes, estic de camí al tanc de bacta.

-El bacta pot esperar, -va dir en Karrde educadament però fermament, indicant-li una cadira. -M'agradaria parlar amb tu.

Va pensar a negar-se. Però encara estava compromesa a ell i en aquest viatge.

-Sobre què? - va dir, asseient-se, preguntant-se si era prou insensible per intentar donar-li alguna basta excusa sobre allò del cafè a la cita d'aquesta tarda.

Però ell la va sorprendre.

-Jorj Car'das, per descomptat, -va dir, acomodant-se en una altra cadira per enfrontar-la i asseient-se. -És hora que sentis tota la història.

-De debò, -va dir ella, mantenint la veu neutra. Només havia promès explicar aquesta història en el camí al sistema Exocron, que, segons ell, encara estava a una setmana de distància. Era aquesta la seva forma d'intentar disculpar-se per la seva falta de confiança d’abans?

No li importava. Massa poc, massa tard, però almenys trauria una mica d'informació útil d'això.

-Continua, -va dir ella.

La seva mirada es va perdre en un temps o lloc llunyà.

-La història d’en Jorj Car'das es remunta a fa aproximadament seixanta anys, -va dir ell. -A l'era de les Guerres Clòniques i el caos que van portar a la galàxia. Hi va haver una gran necessitat de contraban durant el conflicte i després, tant de necessitats com de béns il·legals, i un gran nombre d'organitzacions van ser precipitadament i bastant casualment unides.

-Aquí va ser quan els Hutts realment van donar el seu gran pas, no? -va preguntar la Shada, amb el seu interès despertant al pesar seu. Sabia molt poc sobre aquest període, i sempre havia volgut saber-ne més.

-Molts d'ells ho van fer, sí, -va dir en Karrde. -Car'das va ser un d'aquells que es van ficar en el negoci, i ja sigui per habilitat o simple sort cega va acabar amb una de les millors organitzacions. No una de les més grans, però definitivament una de les millors.

-Havien estat operant per aproximadament quinze anys quan ell va quedar atrapat accidentalment en el mig d'una gran batalla entre alguns Jedi Foscos bpfasshi i, bé, bàsicament tots els altres en aquest sector. Segons la història posterior d’en Car'das, un dels Jedi Foscos va segrestar la seva nau privada i els va forçar a enlairar-se.

La Shada es va estremir. Sí sabia alguna cosa d'això, un grup de Mistryl havia estat involucrada en el costat defensiu d'aquest conflicte. Algunes de les històries de les supervivents que havia sentit de nena li havien donat malsons.

-Em sorprèn que hagi tornat per explicar-ho, -va dir.

-També a tots els altres, -va dir en Karrde. -De fet, els altres quatre membres de la seva tripulació mai van tornar. Però en Car'das ho va fer. Va reaparèixer de sobte dos mesos més tard, va tornar al control de la seva organització, i en aparença la vida va tornar a la normalitat.

-Però les aparences enganyaven?

-Molt, -va convenir sòbriament en Karrde. -Va ser ràpidament visible per al seu cercle intern que alguna cosa seriosa li havia passat durant aquests dos mesos. Encara tenia un dels millors grups contrabandistes que hi havia, però de sobte va començar a forçar per fer-ho també un dels més grans. Recorria sistemàticament els territoris de grups més petits i, o els comprava, o els absorbia, o els destruïa, agafant les seves rutes i clientela. Al contrari dels Hutts i altres grups, va triar un abast global en lloc del control per la força bruta concentrada, estenent-se de forma tènue en lloc d’intentar dominar cap sistema o sector específic. En pocs anys, ja estava de camí a tenir alguna cosa que podria rivalitzar algun dia fins i tot amb l'organització d’en Jabba.

-Ningú va intentar aturar-lo? -va preguntar la Shada. -No puc creure que els Hutts no fessin res i el deixessin flanquejar-los d'aquesta forma.

-La meva estimada Shada, tots van intentar detenir-lo, -va dir obscurament en Karrde. -Però ell era quasi literalment imparable. En algun lloc, d'alguna manera, havia desenvolupat una traça per endevinar precisament el que els seus oponents estaven planejant en contra, i sovint va poder contrarestar els seus atacs gairebé literalment abans que fossin llançats.

La Shada va recordar les dotzenes de missions que havia fet per a les Mistryl, i les hores d'acurada investigació que havia hagut de passar aprenent les forces i debilitats, armes i estratègies, aliats i rivals dels seus oponents.

-Un talent útil, -va murmurar.

-Extremadament útil, -va convenir en Karrde. -Però fins i tot mentre la seva organització creixia, el mateix Car'das va començar a canviar. Es va tornar.., no ho sé. Malhumorat, potser, propens a esclats de ràbia vociferant per petites coses que no l’haurien d'haver molestat en absolut, o es passava sol durant hores cavil·lant sobre mapes de l'Imperi. Més significativament, potser, després d'anys de joventut vigorosa, semblava estar envellint ràpidament. Molt més ràpid del que un hauria pensat que seria normal o probable.

-I llavors, un dia, es va ficar a la seva nau privada, es va enlairar... i es va esvair.

La Shada va arrufar les celles.

-Es va esvair. Què vol dir... es va esvair?

-Vull dir que va desaparèixer de la galàxia coneguda, -va dir en Karrde. -No es va acostar a cap de la seva gent, no va contactar amb cap dels seus tinents principals, i si alguna vegada va ser vist de nou per algun dels seus enemics, mai van anunciar el fet.

-Quan va passar això? – preguntà la Shada.

-Fa vint anys, -va dir en Karrde. -Al principi no hi va haver massa preocupació, se n'havia anat en viatges secrets ocasionals abans. Però després que havien passat tres mesos i ell encara no havia aparegut, els seus tinents van començar a parlar sobre què haurien de fer si no tornava.

-Deixa’m endevinar, -va dir la Shada. -Volien votar per veure quin d'ells es faria càrrec.

-No crec que una votació fos el procediment que cap d'ells tingués en ment, -va dir tristament en Karrde. -De fet, l'amenaça de violència era tan forta que es va fer el suggeriment que simplement dividíssim l'organització i que cadascun prengués una porció.

-El truc era com dividir i que tots quedessin satisfets, -va dir la Shada, notant amb interès la conjugació delatora. Era la primera vegada en la seva recitació que en Karrde usava la primera persona.

-Així que van acabar amb una lluita pel poder de qualsevol manera.

Els llavis d’en Karrde es van estrènyer breument.

-No exactament. Jo havia vist el que passava en aquest tipus de lluita, i no estava totalment convençut que en Car'das no anava a tornar. Així que... vaig prendre el control.

La Shada va alçar lleugerament les celles.

-Així de simple?

Ell va arronsar les espatlles incòmode.

-Més o menys. Va prendre planificació i sincronització, per descomptat, i una bona quantitat de sort, encara que no crec que me n'adonés realment quanta fins que vaig mirar enrere des de la distància d'uns anys. Però sí, bàsicament, així de simple. Vaig neutralitzar als altres tinents i els vaig treure de les seves posicions, i li vaig anunciar a la resta de l'organització que d'aquí en endavant tot seguiria funcionant com de costum.

-Aposto a què això et va fer molt popular, -va dir la Shada. -Però sembla que no veig el problema aquí, almenys pel que fa a Car'das. Se'n va anar i mai va tornar, correcte?

-El problema, -va dir pesadament en Karrde, -és que no estic segur que no ho hagi fet.

La Shada va sentir que els seus ulls s'estrenyien.

-Oh?

-Jo em vaig fer càrrec de l'organització en una sola nit, -va dir en Karrde. -Però això no vol dir que no hi va haver intents per part dels tinents deposats i els seus oficials per treure’m i fer-se càrrec. De fet, hi va haver vuit intents diferents, que van ser des de dos intents immediats i abortius a una intricada confabulació tres anys després que probablement els havia pres als conspiradors tot aquell temps sencer planejar-la.

-Tots els quals òbviament van fallar.

En Karrde va assentir.

-El punt és que els líders de quatre d'aquests complots van dir durant els interrogatoris que en Car'das havia estat clandestinament darrere d'ells.

La Shada va esbufegar a sota veu.

-Cortines de fum, -va dir amb desdeny, desestimant-los amb un moviment de la mà. -Només intentaven persuadir-te a fer un tracte.

-Aquesta va ser la meva conclusió en el moment, -va dir en Karrde. -Però per descomptat no hi havia cap manera d'estar segur. Encara no n'hi ha, dit sigui de pas.

-Suposo que no. -La Shada li va estudiar la cara. -Així que, què va passar fa sis anys que et va fer enviar la Jade i en Calrissian aquí fora a buscar-lo?

-Va començar abans que això, -va dir en Karrde. -Fa deu anys, en realitat, just després que el Gran Almirall Thrawn va morir.- El seu llavi tremolà. -O potser només va falsificar la seva mort. Jo estava a Coruscant ajudant a formar l'Aliança Contrabandista i en Calrissian em va mostrar per casualitat una cosa que en Luke Skywalker havia trobat enterrat en un planeta anomenat Dagobah.

La Shada va buscar en la seva memòria.

-Crec que mai he sentit parlar del lloc.

-No hi ha raó per la que n’hauries, -va dir en Karrde. -No hi ha absolutament res allà, cap ciutat, cap tecnologia, cap colònia. Què volia l’Skywalker amb els pantans no ho sé, però era obvi que els dispositius electrònics perduts estaven fora de lloc, probablement per aquesta raó els va portar de tornada. De totes maneres, per les marques els vaig reconèixer com el comandament a distància de la nau personal d’en Car'das.

-De debò, -va dir la Shada, arrufant les celles. Un comandament a distància era el control per a una nau totalment equipada amb circuit esclau, una que podia operar completament a control remot en qualsevol moment que el seu amo la cridés. Les Mistryl mai usaven naus equipades amb aquests dispositius, però ella ocasionalment havia viatjat en alguna amb un client. En general, l'espantaven. –En Car'das tenia una nau amb circuit esclau, no?

-Sí, de collita pre-Guerres Clòniques, -va dir en Karrde. -La va comprar poc després que va tornar d'aquest temps amb els Jedi Foscos. Ni que dir que volia una nau de mida decent que pogués volar sola, sense necessitat d'una tripulació.

-I l’Skywalker va trobar per casualitat el seu comandament a distància jaient en el fang d'algun planeta desert. Que convenient.

-Jo també vaig pensar això, -va dir en Karrde. -Però ho vaig consultar amb l’Skywalker, i el descobriment ens va semblar completament fortuït.

-Encara que si aquesta paraula pot aplicar-se a un Jedi sempre ha d’estar discutible, -va aportar la Shada.

-És cert, -va concedir en Karrde. -No obstant això, va ser la primera pista que vam tenir en una dècada; i fins i tot si estava plantada d'alguna manera, vaig pensar que valia la pena el risc de veure on em portava.

-Així que vas enviar la Jade a rastrejar-lo, -va dir la Shada, recordant la conversa que havia sentit per casualitat allà al departament dels Solo a la Torre BoscOr. -I en Calrissian va insistir a anar amb ella.

-Bàsicament, -va dir en Karrde. -Van començar a Dagobah i van seguir el rastre cap a fora, buscant en vells arxius d’espaiport on podria haver-se aturat per fer reparacions o reaprovisionament. També van desenterrar insinuacions sobre ell aquí i allà, algunes de la biblioteca de Coruscant, algunes de diversos personatges del baix món, algunes de Seguretat Corelliana, de tots els llocs, i van començar a encaixar les peces.

-Parlant de treballs de tota la vida, -va murmurar la Shada.

-No va ser realment per tant, però definitivament va prendre alguns anys, -va dir en Karrde. -Especialment quan ells dos seguien sent distrets en altres assumptes o sent arrossegats per ajudar a arreglar qualsevol que fos la crisi del mes de Coruscant. Malgrat això, el rastre ja estava tan fred que un o dos mesos aquí o allà no va fer gaire diferència. Van persistir en això fins que van acabar en el sector Kathol i Exocron.

-I allà, fins on sabem, és on acaba el rastre.- Per un moment l’habitació va estar en silenci mentre la Shada ho digeria tot. -Suposo que mai van veure realment al mateix Car'das?

Amb un esforç visible, en Karrde semblà tornar de qualsevol fantasma del passat que estigués mirant.

-Tenien instruccions explícites de no fer-ho, -va dir. -Havien d’esbrinar on era, i amb un món tan ben amagat com Exocron ells necessitaven també trobar una ruta al lloc, i llavors havien de tornar a casa. Jo em faria càrrec a partir de llavors.

-I això va passar fa, quant de temps?

En Karrde va arronsar incòmodament d'espatlles.

-Alguns anys.

-Llavors què va passar?

-Per ser honest, em vaig acovardir, -va admetre. -Després de tot el que havia fet, no estava segur de com anava a enfrontar-me amb ell. No tenia cap idea de què anava a dir, de com anava a tan sols intentar disculpar-me. Així que vaig seguir trobant excuses per ajornar-lo.

Va respirar profund.

-I ara sembla que arribo massa tard.

La Shada va fer una ganyota.

-Creus que en Rei'Kas està treballant per a ell.

-En Rei'Kas, possiblement en Bombaasa, probablement una dotzena d'altres dels que no hem sentit parlar, -va dir pesadament en Karrde. -Però està definitivament en moviment. Només que aquesta vegada sembla estar concentrant-se en la pirateria i el tràfic d'esclaus en lloc del contraban i el tràfic d'informació. El costat més violent del baix món... i només puc veure una raó per la qual faria això.

-Per a venir a per mi. Personalment.

Per un moment la paraula va semblar mantenir-se a l'aire com una marca de mort.

-No crec que això sigui necessàriament lògic, -va dir la Shada en el silenci, moguda per algun desig fosc de discutir aquell punt. -Per què no podria només estar reunint forces per assegurar-se un petit imperi aquí a l'exterior? Conquerir Exocron, potser, o fins i tot aquesta petita anomenada República Kathol?

-Ha estat aquí per gairebé dues dècades, Shada, -li va recordar en Karrde. -Si volgués formar un imperi, no creus que ja ho hauria fet abans?

-Si volgués encarregar-se de tu, no creus que també ho hauria fet abans? -va contraposar la Shada.

-Pot ja haver-ho intentat.

-I llavors, què, es va rendir després dels primers tres anys?

En Karrde va agitar el cap.

-Tampoc té sentit per a mi, -va concedir. -Però coneixia en Car'das, i no era de la classe de persones que simplement es quedaria sense fer res. Era un home cruel, dur i calculador, que mai va perdonar un mal contra ell i mai va deixar que res ni ningú es posés en el camí del que ell volia. I vivia per als reptes, com més grans, millor.

-I sap que sóc aquí, i que estic buscant. Aquell homenet, l’Enadós Nee, és la prova que necessitem d'això.

Un calfred involuntari travessà la Shada. El Salvatge Karrde que s'havia sentit tan abrigat i segur fins ara, de cop i volta se sentia petit i molt vulnerable.

-I així que aquí estem. Anant directament a les seves mans.

-Tu, almenys, no hauries de tenir res a témer d'ell, -li va assegurar en Karrde. -No estàs connectada de cap manera amb mi o la meva organització.- Va titubejar. -De fet, és per això que vaig estar d'acord a deixar-te venir.

La Shada el va mirar fixament mentre la comprensió la colpejava de sobte com un drap amarat de gel.

-Esperes que et mati, no? -va panteixar. -I creus que...?

-No estàs associada a mi, Shada, -va dir en veu baixa. -Tots els altres a bord de la nau ho estan. Hauria vingut sol, però sabia que no podria sobreviure el viatge a Exocron en alguna cosa més petita o pitjor armada que el Salvatge Karrde. En Car'das és un home venjatiu, però com a Bombaasa, li agrada considerar-se il·lustrat. Espero poder convèncer-lo que no em mati, per descomptat; Espero encara més que no malmeti la meva tripulació. Però si és inexorable a resoldre vells comptes... espero almenys poder persuadir-lo de deixar-te tornar a la Nova República amb una còpia del Document de Caamas.

La Shada va agitar el cap.

-Karrde, això és una bogeria.

-De totes maneres, aquesta és tota la història, -la va interrompre fàcilment, posant-se dret i tornant a girar la cadira on havia estat. -Ah, excepte pel fet que l'enorme biblioteca de dades que en Car'das havia construït al llarg dels anys es va esvair amb ell, raó per la qual pensem que pot tenir una còpia del Document de Caamas. I ara, necessites anar en aquest tanc de bacta. Et veuré més tard.

Amb una inclinació de cap, va sortir.

-Karrde, això és una bogeria, -va repetir de nou la Shada, en veu baixa, a l’habitació buida.

Va ser només més tard, flotant al tanc de bacta, que se li va aparèixer l’altra part. En Karrde havia dit, que esperava que en Car'das la deixés marxar.

Però no li ho garantia.

 Següent