Visió de Futur (XLI)

Anterior

CAPÍTOL 41

-Informe del Comando de la Base, Almirall, -va cridar l'oficial de comunicacions des de la trinxera de tripulació de babord. -El Destructor Estel·lar enemic ha desactivat dos més dels emplaçaments de raig tractor.

-Feu que comencin les reparacions immediatament en aquests emplaçaments, Tinent, -va dir fredament en Thrawn. -I ordeni al Comando de la Base que fixi tres rajos més en el blanc.

Aturada una mica apartada a l'esquerra d’en Disra, just a popa de la passarel·la de comandament, Paloma D'Asima li va murmurar alguna cosa a sota veu a la Karoly D'Ulin.

-Alguna pregunta? -va preguntar en Disra, donant un pas cap a les dues Mistryl.

La dona gran va assenyalar amb el cap cap en Thrawn.

-Li estava dient a la Karoly que això no m'agrada gens, -va dir en to disgustat. -Està jugant amb ells. Per què no només destruir-lo i acabar amb tot això?

-El gran Almirall Thrawn és un home molt subtil, -va dir en Disra, esperant que l'altivesa del seu to la intimidés a què no fes més preguntes que no podia contestar. De fet, ell tampoc entenia el que en Tierce tenia en ment amb això. Però el Major estava dret, ferms i alt al costat d’en Thrawn, exactament com un bon ajudant hauria d’estar, així que probablement tot seguia anant segons el pla.

En Thrawn va haver d'haver arribat a sentir el comentari. Li va murmurar alguna cosa a Tierce, va tenir una inclinació d'assentiment, i el Major es va tornar i va caminar de tornada fins on Disra i les dues Mistryl estaven aturats.

-L'Almirall Thrawn va sentir la seva pregunta i em va demanar que vingués a explicar el seu raonament, -va dir, posant-se al costat de la D'Asima on pogués parlar amb elles mentre encara mantenia un ull en els intents d’en Bel Iblis per desfer-se del parany. -Ell no està interessat a destruir al General Bel Iblis, comprenen. Al contrari, vol que el general es rendeixi amb la seva nau i tripulació intactes.

Va fer senyals cap als múltiples trets turbolàser.

-Però com també poden veure, en Bel Iblis és un home tossut i orgullós. Ha de ser convençut primer que no té cap oportunitat contra els recursos d'aquesta base. Consegüentment, l'Almirall Thrawn està donant-li una oportunitat de fer el seu millor intent contra nosaltres.

-Mostrant-li la futilitat de la resistència-, va dir D'Asima. Encara no sonava precisament complaguda, però almenys ja no hi havia disgust evident en el seu to. -I agregant sal a la ferida incrementant el nombre de rajos tractors cada vegada que en Bel Iblis n’inhabilita un.

-Exactament, -va dir en Tierce, somrient. -L'Almirall Thrawn sempre s'ha caracteritzat per tractar fins i tot als seus enemics amb respecte.

-Encara que naturalment tracta molt millor als seus aliats-, va afegir en Disra. No estava malament recordar a la D'Asima per què ella era aquí en primer lloc.

-Almirall? - va cridar de nou l'oficial de comunicacions. -Estem rebent una transmissió directa del coordinador de defensa del perímetre. Demana la seva ajuda urgent per tractar amb els ala-X que han penetrat a través de la seva línia.

En Disra li va llançar una mirada sobresaltada a Tierce darrere del cap de la D'Asima.

-Ala-X? -digué.

-No ho sé, -va contestar en Tierce amb veu tensa. Va començar a apressar-se de tornada al costat d’en Thrawn, es va aturar just a temps per una ràpida mirada intensa d'advertència d’en Disra. No estaria bé, el Moff ja els havia advertit a tots dos, que en Tierce no havia de semblar massa vital en l'operació. L'estafador d'allà sabia com portar-lo de tornada si ho necessitava.

Però almenys, de moment, el seu Gran Almirall semblava tenir-ho sota control.

-Quins ala-X són aquests, tinent? -va preguntar, la seva veu calmada però amenaçant.

-Diu que li va informar de la penetració al General Hestiv fa més de deu minuts, -va dir l'oficial de comunicacions, sonant confós. -Aparentment van entrar furtivament darrere d'un dels nostres vaixells de càrrega.

-Un dels nostres vaixells de càrrega? -va preguntar en Thrawn.

-Un vaixell de càrrega Imperial, senyor, -es va corregir precipitadament l'oficial. -De la línia de subministraments, probablement. El coordinador informa que estava fent servir tots els codis d'accés apropiats.

-Estic segur que sí, -va dir en Thrawn, els seus ulls brillants van centellejar. -I el General Hestiv només es va oblidar per casualitat de passar-nos aquesta informació, no?

La seva mirada va girar al seu voltant i va caure en Tierce.

-Major Tierce?

-Sí, senyor, -va dir en Tierce, caminant endavant enèrgicament al seu anomenat. -He de localitzar aquest vaixell de càrrega?

-Si us plau, -va dir greument en Thrawn, comprenent al seu torn la indirecta.

I llavors, encara mirant enrere en la seva direcció, de sobte els ulls resplendents es van eixamplar. En Disra va arrufar les celles.

-No es preocupi, Major, -va cridar una veu familiar des del darrere d’en Disra. -El vaixell de càrrega en qüestió està actualment atracat a la seva badia hangar número set.

Lentament, incrèdulament, en Disra es va donar la volta. No podia ser. No podia.

Però ho era. Era allà, al centre de l'arc d'entrada que portava al pont a popa.

L'Almirall Pellaeon.

      

***

L'element sorpresa s'havia perdut, la batalla fratricida sobre Bothawui probablement s'havia tallat abans del que els Imperials havien esperat. Fins i tot ara, la Leia va veure que els últims trets que quedaven d'aquest conflicte estaven minvant a mesura que els diversos combatents s'assabentaven del major perill en el seu flanc.

Però fins i tot en la seva brevetat, la lluita havia passat factura, va comprendre mentre estudiava la pantalla tàctica del Predominança. De les gairebé dues-centes naus que havien estat lluitant, menys de cent deu s'estaven formant per lluitar contra els tres Destructors Estel·lars que ara s'acostaven a elles.

-Ens superen en poder de foc, no? - va dir en veu baixa en Gàvrisom des del seu costat.

-Em temo que sí, -va concedir la Leia. -I a més a més totes les naus que encara poden lluitar han patit algun dany. Aquests Destructors Estel·lars estan frescos i descansats.

-I potser no totes les nostres naus es quedin realment amb nosaltres una vegada que computin les possibilitats per a si mateixes, -va dir en Gàvrisom, agitant les ales. -Fins i tot amb les meves convocatòries generals sota la Secció 45-2, el fet és que encara estem demanant-los que lluitin en defensa de Bothawui i del poble bothan.

La Leia va assentir greument.

-Una cosa que almenys la meitat d'ells no està realment interessada a fer.

-Leia?

Ella va aixecar el seu comunicador.

-Aquí estic, Han, -va dir. -Estàs bé?

-Oh, és clar, -va dir, desestimant casualment el perill. -Van deixar de disparar, fa molt de temps. Mira, l’Èlegos ha estat explicant les naus que tenen allà, i cap de nosaltres està molt content amb els números que està obtenint.

-Tampoc cap de la resta de nosaltres, -va dir la Leia. –En Gàvrisom ha fet una crida a qualsevol força de la Nova República en les rodalies, però fins ara no hi ha hagut cap resposta.

-Sí, bé, potser jo pugui afegir alguna cosa, -va dir en Han, en to estudiadament casual. -Saps si en Fey'lya està a Bothawui en aquest moment?

La Leia va arrufar les celles.

-En realitat, crec que sí. Per què?

-Saps com cridar-lo?

-La seva freqüència de comunicador privada està a l'ordinador del Falcó, llistada sota el seu nom, -va dir la Leia. -Per què?

-Intentaré una mica de diplomàcia, -li va dir. -Fixa't si pots aturar una mica en aquests Destructors Estel·lars.

Va tallar la comunicació.

-Correcte, -va murmurar per a si mateixa la Leia. –Detenir-los una mica.

Al seu costat, en Gàvrisom va sacsejar la cabellera.

-Hi ha una altra qüestió de preocupació immediata, Leia, -va dir. -Aquesta flota està composta per éssers que, en conjunt, no confien entre si. Necessitem algú en qui tots estiguin disposats a confiar, o almenys a tolerar al comandament.

-Jo hauria de poder resoldre això, -va dir la Leia, tornant a encendre el seu comunicador. -Lando?

-Sí, Leia?

-Lando, a petició del President Gàvrisom, m'agradaria que acceptessis la reintegració immediata a l'exèrcit de la Nova República, -va dir ella. -Necessitem que prenguis el comandament d'aquesta força de defensa.

Hi va haver una curta pausa.

-Estàs fent broma, -va dir.

-De cap manera, General, -li va assegurar en Gàvrisom. -Com un heroi de Taanab i Endor, vostè és precisament el que necessitem.

Hi va haver un sospir a penes audible.

-Discutiria si pensés que serviria d'alguna cosa, -va dir reticentment en Lando. -Està bé, ho faré. Encara hauria estat millor si poguessis donar-me una flota més gran amb la qual treballar.

-Ei, cap problema, company, -s'entremetré la veu d’en Han -Ja ens ocupem de tot. Fes una mirada darrere de tu.

La Leia va mirar a la pantalla de visió de popa del pont i va quedar bocabadada. Pujant ràpidament des de la superfície de Bothawui hi havia més de cent naus, de tot des de Caçadors de Caps Z-95 a Skipray Blastboats fins i tot algunes naus capitals de guerra petites. I encara més estaven pujant a través de l'atmosfera.

-Han!-va panteixar. -Què mons vas fer?

-Com et vaig dir, una mica de diplomàcia, -va dir en Han -Vaig aconseguir recordar que en Thrawn ens va suggerir a Lando i a mi que en Fey'lya tenia amagat un petit exèrcit privat. Tenia sentit per a mi, així que vaig trucar a la petita bola de pèl i li vaig assenyalar que qualsevol bothan que ajudés a salvar Bothawui realment podria treure avantatge quan això hagués acabat.

-I en Fey'lya va poder portar tot això? -va preguntar la Leia, encara sense creure-s’ho.

-No exactament, -va dir astutament en Han. -Resulta que hi va haver moltes pèrdues de senyal en la meva transmissió. Danys per la batalla, probablement. Em figuro que mig planeta ha d'haver sentit el que li vaig dir.

I finalment, la Leia ho va entendre.

-I per descomptat que cap volia que en Fey'lya acaparés tota la glòria per a si mateix, -va dir, esbossant un prim somriure. -T'he dit darrerament que ets brillant?

-No, -va dir. -Però està bé, has estat ocupada. Estem preparats?

-Estem preparats-, va dir la Leia, assentint. -General Calrissian: la seva flota espera les seves ordres.

       

***

Per un llarg minut el pont va semblar haver-se quedat suspès en el temps i l'espai. El Moff Disra es va quedar a peu ferm on era, a un parell de passos de les dues dones civils, amb la cara torta amb incredulitat i odi, i potser fins i tot amb un toc de por. El Major Tierce també s'havia aturat, a mig camí de la passarel·la de comandament, mirant enrere a Pellaeon amb una expressió il·legible a la cara. El Capità Dorja i els oficials en les consoles laterals estaven mirant-lo fixament, i fins i tot els homes a baix en les trinxeres de tripulació d'alguna manera havien sentit que alguna cosa estava malament i havien abaixat les veus a murmuris.

-Almirall Pellaeon, -va trencar el silenci la veu suaument modulada d’en Thrawn. En Pellaeon en part havia esperat que ell fos el primer a parlar. -Benvingut a bord de l’Implacable. Em temo que d'alguna manera ens vam perdre les notícies de la seva arribada.

-Com d'alguna manera jo em vaig perdre les notícies del seu retorn, -va contraposar en Pellaeon. Com en Tierce, l'expressió darrere d'aquests ulls vermells resplendents era il·legible. -Una omissió involuntària, estic segur.

-Està qüestionant les decisions del Gran Almirall? -va grunyir en Disra.

-Al contrari, -li va assegurar en Pellaeon. -Jo sempre he tingut el més alt respecte cap al Gran Almirall Thrawn.

-Llavors per què es fica furtivament a bord d'aquesta manera? –demandà en Tierce, tornant per la passarel·la i detenint-se al costat de la més jove de les dues dones. -Té alguna cosa que amagar? O alguna missió de traïció tenebrosa que dur a terme?

Deliberadament, en Pellaeon va canviar la seva mirada del Major a les dones al seu costat.

-Em temo que no hem estat presentats de manera apropiada, -va dir, inclinant el cap en una salutació. -Sóc l'Almirall Pellaeon, Comandant Suprem de les Forces Imperials.

-Ja no ho és, -va grunyir en Disra. -Ara el gran Almirall Thrawn està al comandament.

-De debò, -va dir en Pellaeon, mirant-lo fredament. -No estava informat de cap canvi de comandament. Una altra omissió involuntària?

-Amb cura, Almirall, -va advertir en veu baixa en Tierce. -Està caminant per terra molt relliscós.

En Pellaeon va agitar el cap.

-S'equivoca, Major, -va dir. -Qualsevol sòl relliscós que hi hagi aquí està sota els seus peus.- Va mirar a Disra. -I els seus, Sa Excel·lència.

Va portar la seva mirada a l'home en l'uniforme blanc de Gran Almirall.

-I els seus... Flim.

El cap d’en Disra es va agitar com si hagués tocat un cable energitzat.

-De què està parlant? -demandà. Però hi havia una nova tremolor en la veu del Moff, i els seus ulls eren aquells d'un home que veia la sobtada destrucció venint inexorablement cap a ell.

-Estic parlant d'un molt talentós artista de l'estafa i la disfressa, -va dir en Pellaeon, aixecant la veu perquè tot el pont el pogués sentir. -Aquí tinc la força acolorida història de la seva vida-, va afegir, traient una Datacard de la seva túnica i sostenint-la en alt. –Incloent-hi holos detallats i un perfil genètic complet.

Mirà a l'altre costat, a Flim.

-Li importaria acompanyar-me a l'estació mèdica més propera per fer un examen?

-Però vàrem verificar el seu perfil genètic, senyor, -va objectar el Capità Dorja, apartant-se de la consola lateral on havia estat aturat. -El Capità Nalgol li va prendre una mostra de pell i la va comparar amb els arxius oficials d’en Thrawn.

-Els arxius poden alterar-se, Capità, -li va recordar en Pellaeon. -Fins i tot els arxius oficials, si els codis d'accés han estat violats. Quan tornem a Bastió, podrà comparar els arxius genètics amb aquells en aquesta Datacard.

-Les mentides es poden crear encara més fàcilment en les datacards, -va dir en Tierce. La seva veu era tranquil·la, però hi havia un indici d'alguna cosa viciosa per sota. -Això no és res més que un últim llastimós intent de minar l'autoritat del Gran Almirall Thrawn, provocat pel gelós de por d’en Pellaeon de perdre la seva posició i prestigi.

Mig es va tornar.

-Ho veu, Capità Dorja, no? - va cridar. -Thrawn va venir a vostè en lloc d’en Pellaeon, això és el que ell no pot digerir. Venir a vostè i al Nalgol i als altres i no a ell.

Els ulls d’en Dorja van trobar als d’en Pellaeon, la seva cara estava alterada per la confusió.

-Almirall, sempre he confiat en la seva paraula i en el seu judici, -va dir. -Però en aquest cas...

-Hi ha un altre registre d'interès en aquesta Datacard, -va dir en Pellaeon, mirant de nou a Tierce. -De nou, de la mateixa font. És el registre i història de la vida d'un cert Major Imperial Grodin Tierce.

Lentament, en Tierce va tornar a girar per enfrontar-lo. I aquesta vegada no hi havia manera de confondre la seva mirada assassina.

-I què diu aquest registre? -va preguntar suaument.

-Diu que el Major Tierce va ser un dels millors stormtroopers de combat que van servir a l'Imperi, -li va explicar en Pellaeon. -Que els seus èxits el van elevar al rang de comandament molt més ràpidament que fins i tot la norma dels stormtroopers. Que a l'edat de vint va ser seleccionat per servir a l'Emperador com un de la Guàrdia Reial d'elit. Que la seva fèrria lleialtat al Nou Ordre d’en Palpatine feia que no fos segon a cap.

En Pellaeon va alçar les celles lleugerament.

-I que, com a part d'una unitat stormtrooper involucrada en la campanya d’en Thrawn contra Generis, va morir en combat. Fa deu anys.

Un cop més, el pont va quedar en silenci. Però aquesta vegada no era el silenci de la sorpresa. Era el silenci de l’espant total.

-Vostè és un clon.- Les paraules havien vingut d’en Disra, però la veu era tan distorsionada que era gairebé irreconeixible. -És només un clon.

Lentament, en Tierce va tornar la seva mirada verinosa d’en Pellaeon a Disra. I llavors, abruptament, va bordar un riure curt que va sonar torturat.

-Només un clon, -va repetir burleta. -Només un clon, això és el que va dir, Disra? Només un clon? No tenen ni idea.

Va fer una mirada al voltant de la cambra.

-Cap de vosaltres la té. Jo no era només un clon, era una cosa molt especial. Una mica especial i gloriós.

-Per què no ens ho explica això, -el va convidar en Pellaeon en veu baixa.

En Tierce va girar per tornar a enfrontar-ho.

-Jo vaig ser el primer d'una nova casta, -va dir entre dents. -El primer del que anava a ser una classe de senyors de la guerra com la galàxia mai havia vist abans. Senyors de la guerra que combinaven la força de combat i la lleialtat d'un stormtrooper amb el geni tàctic del propi Thrawn. Nosaltres hauríem estat els líders, i hauríem conquerit, i ningú podria haver-nos enfrontat.

Es va donar la volta, els seus moviments es van tornar gairebé espasmòdics en la seva agitació.

-No ho veuen? -va cridar, els seus ulls es van llançar a cadascun dels oficials i tripulants que el miraven amb fascinació o revulsió. –En Thrawn va agafar en Tierce i el va clonar, però va posar una mica d'ell mateix en el procés. Va afegir part del seu propi geni tàctic a l'aprenentatge-flash usual, combinant-ho amb la ment del propi Tierce.

Girà per enfrontar de nou a Disra.

-Vostè ho ha vist, Disra. Ho reconegui o no, ho ha vist. L’he estat manipulant des del mateix principi, no ho veu? Vaig ser jo, des del mateix minut que vaig aconseguir fer-me el seu ajudant. Tots aquells atacs pirates, els tractes de les Aus de Presa, aquest vaig ser jo. Tot jo. Vostè mai ho va veure, ni tan sols ho va suposar, però vaig ser el que li vaig fer els suggeriments en veu baixa i li vaig donar la informació correcta en l'ordre correcte per aconseguir que fes el que jo volia.

-I tota la resta de vostès també ho ha vist, -va cridar, girant-se de nou. -Jo he estat manejant les tàctiques aquí. No en Flim, no aquest titella d'ulls vermells. Jo. Sempre he estat jo. I sóc bo en això, és el que en Thrawn em va fer ser. Jo puc fer-ho.

Atrapà de nou la mirada d'en Disra.

-Vostè parlava sobre la Mà d’en Thrawn, la seva última arma primordial, -va dir, amb veu gairebé suplicant. -Jo puc ser aquesta Mà d’en Thrawn. Jo puc ser el propi Thrawn. Jo puc derrotar a la Nova República. Ho sé.

-No, Major, -va dir en Pellaeon. -La guerra ha acabat.

En Tierce va girar per enfrontar-lo de nou.

-No, -va grunyir. -No ha acabat. No encara. No fins que hàgim aixafat Coruscant. No fins que haguem tingut la nostra venjança contra els Rebels.

En Pellaeon el va mirar fixament, amb llàstima i revulsió arremolinant-se dins d'ell.

-No ho entén en absolut, -va dir tristament. –En Thrawn mai va estar interessat en la venjança. La seva meta era l'ordre, i l'estabilitat, i la força que ve de la unitat i el propòsit comú.

-I com sabria vostè en el que en Thrawn estava interessat? -va somriure amb menyspreu en Tierce. -Té part de la seva ment dins de vostè? Bé? La té?

En Pellaeon va sospirar.

-Diu que va ser el primer d'aquests nous senyors de la guerra. Sap per què no hi va haver cap altre?

Els ulls d’en Tierce van semblar tornar-se cap al seu interior.

-No va tenir temps, -va dir. -Va morir a Bilbringi. Vostè el va deixar morir a Bilbringi.

-No, -en Pellaeon va alçar lleugerament la Datacard. -Vostè va ser creat dos mesos abans de la seva mort, hi va haver temps suficient per haver fet altres. El fet és que no va haver cap altre perquè l'experiment va ser un fracàs.

-Impossible, -va panteixar en Tierce. -Jo no vaig ser un fracàs. Miri’m, miri’m. Jo sóc exactament el que volia.

En Pellaeon va agitar el cap.

-El que ell volia era un líder tàcticament brillant, -va dir suaument. -El que va aconseguir va ser un stormtrooper tàcticament brillant. No és un líder, Major. Per la seva pròpia declaració no és res més que un manipulador. No té visió, només una set de venjança.

Els ulls d’en Tierce es van llançar al voltant del pont, com si busqués suport.

-Això no importa, -va dir planerament. -El que importa és que puc fer la feina. Puc derrotar als Rebels. Només doni’m una mica més de temps.

-No hi ha més temps, -va dir en veu baixa i amb finalitat en Pellaeon. -La guerra ha acabat.- Va mirar a l’Ardiff. -Capità Ardiff, si us plau truqui un destacament de seguretat al pont.- Va començar a girar-se.

I en aquell instant, en Tierce va explotar a l'acció.

La dona jove parada al seu costat va ser la primera víctima, doblegant-se sobre si mateixa en agonia quan en Tierce va llançar viciosament el seu puny baix i enrere al seu estómac. En el mateix moviment li va prendre el blàster que havia aparegut de sobte a la seva mà, retorçant-la per disparar un tret a la dona gran mentre que la més jove s'esfondrava a la coberta. Es va retorçar cap enrere, aixecant el blàster per apuntar a Pellaeon. Hi va haver un parpelleig de moviment de cua d'ull d’en Pellaeon.

I en Tierce es va sacsejar enrere, cridant de ràbia i dolor quan l'arma de la seva mà va ser apartada d'un cop, el tret va sortir apartat, el mateix blàster va sortir volant inútilment de la seva presa per anar rebotant per la coberta i caure en la trinxera de tripulació d’estribord.

I l'amagatall al voltant del costat de l'arc d'entrada darrere d’en Pellaeon, lliscant silenciosament a través de la coberta, va venir la Shada D'ukal.

En Tierce ni tan sols es va molestar a arrencar-se l'agulla Zenji lacada que ara s'agitava sagnant del dors de la mà de l'arma. Cridant incoherentment, va arquejar els dits com urpes de depredador i va carregar.

Per reflex, en Pellaeon va fer un pas enrere. Però no necessitava haver-se molestat. La Shada ja hi era, trobant-se amb Tierce a meitat de camí.

I amb una borrosa agitació de mans i braços, tot havia acabat.

-Capità Dorja, truqui un equip mèdic al pont, -va ordenar en Pellaeon mentre la Shada caminava per sobre del cos destrossat d’en Tierce i s'afanyava per agenollar al costat de la dona ferida. -Llavors ordeni que totes les forces imperials cessin el foc immediatament.

-Sí, senyor, -va dir vacil·lantment en Dorja. -No obstant això...

En Flim va alçar una mà de pell blava.

-El que ell està intentant trobar paraules per dir, Almirall, és que ells esperen que una ordre semblant vingui del Gran Almirall Thrawn, -va dir. La seva veu havia canviat, subtilment però visiblement, i quan en Pellaeon va mirar al voltant del pont, va veure que finalment havien reconegut la veritat. -Si m'ho permet.

En Pellaeon li va fer senyals.

-Continueu.

En Flim es va tornar cap a l'oficial de comunicacions i va assentir.

-Aquí el Gran Almirall Thrawn, -va cridar, un cop més en aquesta veu exquisidament perfecta. -Totes les unitats, alto el foc, repeteixo, alto el foc. General Bel Iblis, si us plau instrueixi a les seves forces a fer el mateix, llavors esperi per una transmissió de l'Almirall Pellaeon.

Va respirar fondo i va exhalar, i quan ho va fer, l'aura de comandament i lideratge va caure subtilment d'ell. De nou era només un home, un home amb maquillatge blau i uniforme blanc.

I una vegada més el Gran Almirall Thrawn se n'havia anat.

-I si puc dir-ho, Almirall-, va afegir mentre retrocedia al llarg de la passarel·la de comandament, -no sap com d’alleujat que estic que vostè estigui aquí. Tot això ha estat un malson per a mi. Un malson absolut.

-Per descomptat, -va dir greument en Pellaeon. -Haurem de fer-nos temps més tard perquè m'expliqui la seva tragèdia.

En Flim es va inclinar a mitges.

-Estaré esperant això, senyor.

-Sí, -va dir en Pellaeon, mirant a Disra. -Jo també.

Següent