X
Els guàrdies que van
poder veure a l'exterior de la mansió d’en Bardrin durant la primera visita de
la Mara no es veien per enlloc quan ella i la Sansia van estacionar el seu
lliscant terrestre i es van dirigir a l'interior.
I, com va poder
comprovar, era per un bon motiu.
-Benvinguda, Mara -
va dir Karrde, aixecant-se de la seva cadira al costat del gegantí escriptori
d’en Bardrin quan la Mara i la Sansia van entrar. Estava somrient, però la Mara
podia donar-se compte de la ira gelada que estava a punt d'esclatar sota
l'expressió plaent -. Just a temps, com sempre. Acabem d'assegurar la mansió, i
estava a punt de començar a reunir una força d'atac per anar en la teva cerca. -
Va fer una mitja reverència a la Sansia -. Vostè ha de ser Sansia Bardrin.
Benvinguda a casa, vostè també.
-Gràcies - va dir la
Sansia, tornant el gest -. Estic impressionada, la gent que va dissenyar
aquesta petita fortalesa per al meu pare assegurava que seria impossible per a
qualsevol prendre-la. No intacta, almenys.
-Vaig tenir certa
ajuda professional. - Karrde mirava Bardrin, assegut amb malhumorat silenci
darrere del seu escriptori -. Així com considerable motivació. Potser més tard
vulgui explicar al seu pare que jugar amb la meva gent d'aquesta manera no és
manera de mantenir una vida llarga i saludable.
-No es preocupi - va
prometre obscurament la Sansia -. Ell i jo tenim molt del que parlar. Començant
amb la seva bona disposició per deixar que em podrís en els pous de llim d'en
Praysh per tal de què ell li tornés la seva preciosa Aposta Guanyadora.
-No hauries estat
allà més de sis hores més -va retrunyir en Bardrin -. Ja tenia un equip
congregat per anar en la teva cerca.
- A través de les
defenses exteriors d’en Praysh? - va esbufegar la Sansia -. Els haurien tallat
en tires fins i tot abans que toquessin l'atmosfera.
La Mara va
aclarir-se la seva gola.
- Realment, crec que
s'adonarà que és encara més retorçat del que pensava - va dir, aconseguint amb
la Força la ment d’en Bardrin. Ara tenia la majoria de les peces, però les
seves reaccions emocionals li ajudarien a confirmar si les estava unint en
l'ordre correcte -. Crec que ell ho va preparar tot deliberadament perquè fos
capturada per aquests pirates, sabent que ells l'enviarien a vostè i a l'Aposta
Guanyadora directament a Praysh.
La Sansia li va
arrufar les celles.
- No pot parlar
seriosament. Què guanyaria amb això?
La Mara va somriure
estretament a Bardrin.
- Alguns prototips
d'alta tecnologia completament nous que Praysh va robar de la Corporació Uoti.
L'expressió d’en
Bardrin romania sòlidament sota control, però la seva culpable crispació mental
era tota la confirmació que la Mara necessitava.
- No sé de què està
parlant - va grunyir.
-Però continua de
totes maneres - va convidar Karrde, amb un somriure furtiu apuntant en els seus
llavis. La Mara sabia que havia estat amb ell el temps suficient perquè ell
pogués reconèixer que mai feia servir aquest to de veu quan simplement estava
elucubrant -. Això és molt interessant.
La Mara mirava la
Sansia.
- Vostè recordarà
que en Praysh va esmentar que havia passat només una setmana des del robatori
d’Uoti. El seu pare va sentir parlar-ne i decidir robar-li abans que Uoti pogués
organitzar-se per recuperar-lo ells mateixos. Sabia que quan els pirates la
lliuressin a vostè a Praysh, també li donarien l'Aposta Guanyadora, i per això
va aparellar aquest fantàstic sistema de punteria de què em va parlar per fer
un enregistrament de sensors complet de la matriu de defensa d’en Praysh en el
vol de anada.
La cara de la Sansia
s'havia tornat de pedra vidriada.
- Per què, espècie
de nerf inflat, manipulador i sense cor? -va exclamar, amb els ulls fixos a la
cara del seu pare com turbolàsers bessons -. Em vas enviar deliberadament
aquesta...
- Vaig creure que
algú amb les habilitats de la Jade tindria més oportunitats d'aconseguir-ho
sola - li va tallar bruscament en Bardrin -. I ella tindria una ocasió més
fàcil d'assolir l'Aposta Guanyadora des de la càmera d'audiències d’en Praysh
en lloc de la cambra de les esclaves, per això vaig enviar aquest missatge
anònim suggerint que avisés al Mrahash de Kvabja sobre el globus flotador. Un
cop tinguéssim l'Aposta Guanyadora podríem analitzar la formació de defensa
exterior d’en Praysh, les nostres tropes privades podrien entrar amb facilitat,
rescatar-te, i destruir l'operació d’en Praysh d'un sol cop.
- I els prototips
d’Uoti?
En Bardrin va
arronsar les espatlles.
- Una petita paga
extraordinària. Una recompensa, si prefereixes, per la nostra consciència
cívica eliminant un esclavista particularment nociu. Som gent de negocis,
Sansia. - Va mirar a Karrde significativament -. I et vaig ensenyar millor que
per donar sortida a les disputes comercials davant d'estranys.
-Sí, certament ho
vas fer. -La Sansia va prendre una respiració profunda, aleshores es va girar
per mirar a la Mara -. Sigui el que sigui que ell va prometre pagar-li, vostè
mereix més. Digui el seu preu.
La Mara va mirar en
Bardrin fredament.
- No es pot permetre
pagar tot el que m'ha fet passar - va dir -. Però em conformaria amb una còpia
del registre de rastreig de l'Aposta Guanyadora. Hi ha una mica de seriosa
justícia que penso fer ploure sobre el cap d’en Praysh, i no crec que vulgui
confiar en el seu pare perquè ho faci per mi. Amb consciència cívica o sense.
La Sansia va llançar
un somriure maliciós a Bardrin.
- Faré una cosa
millor que això. Emporteu-vos la nau sencera.
- Què? - Bardrin es
va posar dret d'un salt, aliè al blàster que havia aparegut de sobte a la mà
d’en Karrde -. Sansia, no vas a donar la meva nau a aquests... aquests...
Va salivar quan va
parar de parlar. La Sansia va romandre en silenci un parell d'instants, i després
va tornar a mirar la Mara.
- Ja sap els codis
d'accés i operació - va continuar com si el seu pare no hagués parlat -. És una
bona nau. Gaudiu-la.
-Gràcies - va dir la
Mara -. Ho faré.
-També hi ha la
qüestió de la meva quota - va dir en Karrde.
- De què està
parlant? - va preguntar en Bardrin -. Ella ja ha donat a Jade més del que...
-Jo no estic parlant
del pagament pel rescat de la seva filla - li va tallar fredament en Karrde -.
Estic referint-me a la meva quota per no matar-lo ara mateix per segrestar la
meva tripulació. - Va mirar la Sansia -. A menys que vostè prefereixi no fer
aquest tracte, és clar. Certament puc cobrar la meva quota en sang si ho
prefereix.
-És temptador -va
admetre la Sansia -. Però no, m'ocuparé del meu estimat pare a la meva pròpia
manera. - Va fer un somriure -. Fora de la vista d'estranys. Quina classe de
pagament vol?
-Pensarem en això
una mica més tard - li va dir Karrde, guardant el seu blàster -. Em mantindré
en contacte. Vinga, Mara. És hora de tornar a l'aire lliure de nou.
Van deixar la sala i
van avançar a través de la mansió estranyament abandonada, i va ser només
mentre baixaven l'escala final cap al vestíbul quan l'anterior comentari d’en
Karrde sobre haver tingut ajuda professional finalment es va aclarir. Aguaitant
a l'ombra d'un pilar de suport tallat on podia cobrir tant l'escala com la
porta hi havia una silueta que recordava massa bé.
-Vaig reclamar uns
quants favors a la consellera Organa Solo -va murmurar Karrde com a explicació
al seu costat -. Era un negoci molt avantatjós.
-Sí - va dir la
Mara, estremint-se involuntàriament quan van superar al guerrer noghri i es van
dirigir a baix per l'escala -. Apostaria que ho va ser.
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada