Desastre (I)

Desastre


Marea Obscura 2 



Michael A. Stackpole

CAPÍTOL 1

En Shedao Shai estava a la seva càmera, situada a les entranyes de la nau vivent Llegat del Suplici. El guerrer yuuzhan vong era alt i esvelt, de llargues extremitats, amb ganxos i esperons en canells, colzes, genolls i talons, i s'havia aixecat en tota la seva alçada, mantenint les mans obertes lluny dels costats. Un cordó umbilical carnós comunicava la nau amb la màscara de cognició que portava posada. El petit cable brollava serpentejant de la paret de corall Yorik de la càmera, allà on s’empeltava en el teixit neuronal de la nau.

En Shedao Shai veia el que veia la nau i sabia el que sabia la nau que orbitava Dubrillion. Només li envoltava el buit de l'espai, i el planeta girava lentament sota els seus peus com una esfera verda blavosa. El cinturó d'asteroides del sistema s'estenia sobre d'ell com un arc mòbil, i el llunyà planeta terrós anomenat Destrillion surava en la foscor gairebé buida com un pretendent covard.

Això és el que se sent en ser déu. En Shedao Shai va dubtar per un moment, tot just un parpelleig, esperant que se li passés la por per haver blasfemat. Va deixar la por a un costat, sabent que Yun-Yammka, el déu conegut com L’Aniquilador, li permetria donar-se aquest caprici com a recompensa per haver arrabassat tants planetes als infidels. Els Sacerdots havien dit als yuuzhan vong que era allà on es trobava la seva nova llar, en el que els infidels anomenaven Nova República. I en Shedao Shai requeia la terrible responsabilitat de liderar l'atac que convertiria en realitat la profecia dels Sacerdots.

Utilitzant els sentits de la nau com si fossin els seus propis, en Shedao va deixar que les seves preocupacions i afectes es dissipessin, i va utilitzar el seu intel·lecte per analitzar el que veia. Els yuuzhan vong havien recorregut una gran distància en les seves enormes monnaus, buscant aquesta nova llar. Els exploradors havien localitzat la galàxia cinquanta anys abans, i l'informe dels supervivents s'havia convertit en realitat la profecia del gran Senyor. Per fi tenien una nova llar al seu abast. Després del descobriment es van enviar agents que es van infiltrar en la galàxia. Els coneixements que van obtenir van arribar a les monnaus, i tota una generació va ser entrenada per netejar la galàxia d'infidels.

En Shedao Shai va somriure mirant cap a Dubrillion. Se sol dir de la guerra que fins i tot el pla més minuciós pot sortir malament davant les dificultats; i això era el que havia passat a Dubrillion. Nom Anor, un agent yuuzhan vong, havia conspirat amb els seus germans de la Casta dels Administradors per usurpar el lloc dels guerrers. Es va llançar un atac preventiu que va ser rebutjat per la Nova República, no sense provocar pèrdues entre els infidels. Els atacs inicials d’en Shedao Shai van haver de reorientar-se cap als planetes dels que els yuuzhan vong havien estat rebutjats, perquè la conquesta fos completa i la vergonya de la derrota quedés eradicada de l'honor dels yuuzhan vong.

El comandant yuuzhan vong va tancar el puny dret mentre el seu somriure creixia. Si tingués la teva gola al meu abast, Nom Anor, el meu plaer no tindria límits. Encara que el guerrer no volia parar-se a imaginar quines excuses emprarien els Sacerdots i la resta dels administradors per explicar les accions de Nom Anor, en Shedao va saber amb tota certesa que els déus el castigarien. Quan hi arribis al Canvi, Nom Anor, trobaràs la recompensa a la teva perfídia.

En Shedao Shai va buscar amb la seva ment els records emmagatzemats al Llegat del Suplici. Va agafar un d'un esclau que havia estat emprat com a soldat en la pacificació progressiva que tenia lloc a Dubrillion. L’humanoide reptiloide chazrach, de curta alçada i complexió gruixuda, havia servit bé als yuuzhan vong en les seves guerres; i en algunes, la seva actuació va ser tan notable que va merèixer el fet d’ascendir a l'escala més bàsica de la Casta Guerrera. En Shedao Shai va atreure el record cap a si i se’l va posar com si es tractés d'un encobridor ooglith. En fer-ho, es va sentir estrany, ja que el reptiloide era molt més petit que ell. Va trigar una estona a acomodar-se a la sensació de portar la carn de la criatura, però quan ho va aconseguir va començar a reviure la missió del chazrach al planeta que es trobava als seus peus.

Mentre se succeïen les missions, es va adonar que no eren molt emocionants. Aquell chazrach i el seu esquadró havien rebut l'encàrrec de netejar un dels caus que els infidels s'havien construït entre la runa de la ciutat principal de Dubrillion. Cadascun dels reptiloides portava un coufee, un ganivet llarg de doble fulla, i un tipus d’amfibastó més curt que el que utilitzaven els guerrers yuuzhan vong. No només resultava més adequat per a la curta alçada dels chazrach, sinó que era bastant més rígid, ja que els esclaus semblaven estar genèticament incapacitats per aprendre les habilitats bàsiques requerides per al maneig d'un amfibastó en totes les seves possibilitats.

En Shedao Shai va agitar inquiet les espatlles, encara desacostumat a la sensació de la carn alienígena envoltant-lo, però va deixar que la seva ment se submergís en el record. A través dels ulls del chazrach va veure els soldats endinsant-se en estrets i foscos passadissos. Una olor amarga li va arribar de sobte, i el cor del chazrach va començar a bategar desbocat. Dos dels seus camarades el van empènyer per obrir-se pas a mesura que el passadís s'eixamplava. El chazrach va empunyar el seu amfibastó i el va alçar just abans que un altre esclau passés al seu costat.

Un raig d'energia vermella va emanar de la foscor, projectant ombres efímeres, per acabar fent explosió entre el grup de chazrach. Tapant-se la cara cremada i fumejant amb les mans, un esclau va passar corrent. Amb l’amfibastó encara en alt, l'esclau que portava Shedao va esquivar al seu company ferit, i va alçar de nou la mirada en sentir un so de metall xocant contra pedra i una espurna que li advertien d'un nou perill.

En una cornisa sobre l'entrada del passadís hi havia un infidel amagat. Balancejava d'un costat a un altre una pesada barra metàl·lica que xocava contra el sostre de l'estada. Va deixar caure la barra, que va deixar anar un xiulet en el seu recorregut cap al cap del chazrach; però l'esclau la va rebutjar amb l’amfibastó i va atacar amb l'extrem esmolat de la seva arma. El fibló es va clavar a la part carnosa de la cama de l'home, i la sang salada ho va esquitxar tot abans que l'esclau tirés del seu amfibastó per recuperar-lo.

L'home va caure amb l'estirada, va girar per l'aire i va aterrar bruscament d'esquena. Es va sentir un cruixir d'ossos, i la part inferior del cos de l'infidel es va quedar immòbil. La sang li seguia sortint a borbolls del forat de la cama, i va intentar detenir-la amb les mans. L’infidel va clavar els ulls en l'esclau, i la por va fer que se li quedessin en blanc, fins al punt que va semblar que li anaven a donar la volta a la seva pròpia òrbita. La boca va articular paraules que es van escoltar en un to trencat, però una ràpida fuetada de l'amfibastó va fer que l'extrem aplanat tallés el coll de l'home, silenciant la seva veu i acabant amb la seva vida d'un sol cop.

Al voltant del chazrach de Shedao hi havia més soldats-esclau atacant i lluitant. Els rajos d'energia il·luminaven els racons més allunyats del cau. Els esclaus queien retorçant-se, agafant-se les ferides sagnants. Els infidels, entre les seves últimes raneres, s'esvaïen en tolls de sang. Els esclaus passaven per sobre dels cadàvers, tant els dels chazrach com els dels infidels, empenyent-se els uns als altres per arribar a l'enemic. L'emboscada s'havia convertit en una desbandada. Els infidels intentaven trobar una sortida, però la constant arribada de chazrach feia impossible escapar.

I llavors, en Shedao Shai va sentir la tranquil·litzadora punxada del dolor. Li va entrar per l'esquena, just per sobre del maluc esquerre, i li va sortir pel ventre. Va sentir com el chazrach intentava suprimir el dolor mentre es llançava cap a l'esquerra per allunyar-se d’aquest. Es va treure l'arma que li havia ferit, reduint una mica el dolor, però sense aconseguir evitar en absolut que la resta dels chazrach s'espantessin veient la magnitud de la seva ferida.

Es va donar la volta i va alçar l’amfibastó, encara que gairebé va errar el blanc. L’infidel que li havia travessat amb la seva arma era una femella bastant jove. El cop que hauria encertat a un adult al coll li va donar a ella a la cara, al nivell dels ulls. L'arma va trencar l'os i li va travessar el crani. L’infidel es va sacsejar espasmòdicament quan l’amfibastó es va separar del seu cap, esquitxant de sang el ferrociment trencat de les parets del laberint. Va caure a terra com un parrac humit i gastat, però no va deixar anar la vibrofulla que havia emprat per assestar el cop al costat de l'esclau. L'aparell seguia brunzint, amb un soroll que intentava patèticament imitar la vida.

En Shedao Shai va arquejar l'esquena i es va treure la màscara de cognició del cap. No li feia por la reacció del chazrach a la ferida, o que s’espantés i s'esvaís. En Shedao Shai havia passat per aquest tipus de coses moltes vegades. Però en aquesta ocasió no volia veure’s interferit per les percepcions d'un covard. No vull embrutar-me.

El comandant yuuzhan vong va obrir els braços i va respirar fondo en la seva cabina a les entranyes del Llegat del Suplici. Sabia que més d'un pensaria que el seu rebuig a viure les últimes percepcions del chazrach era propi de covards. Deign Lian, el seu subordinat immediat en la jerarquia, sens dubte seria d'aquesta opinió. Però el Domini Lian tenia una història més gloriosa que el Domini Shai, almenys fins feia poc. Una història de triomfs que els han conduït a ser descuidats febles. Lian em va ser enviat perquè l'iniciï en les autèntiques passions d'un guerrer.

En Shedao Shai sabia que el que havia percebut en el chazrach seria considerat per la majoria com una nimietat, però als Shai no els hi agradava veure’s interferits per aquest tipus de coses. El dolor que havia sentit l’esclau amb la vibrofulla, una arma blasfema que havia corromput a una innocent i l'havia induït a lluitar en la guerra, havia estat rebut amb rebuig. El chazrach havia rebut l'oportunitat d'accedir directament a la salvació, però li va donar l'esquena.

El dolor no havia de ser rebutjat sinó benvingut. Segons l'opinió d’en Shedao Shai, l'única veritat constant en la realitat era el dolor. El naixement és dolor, la mort és dolor, tots els canvis requerien dolor. Rebutjar el dolor era com negar la veritable naturalesa del dolor. La debilitat personal distanciava a la gent del dolor, que no era una cosa que hagués de superar, sinó una cosa que calia assimilar a l'interior d'un per poder transcendir i transfigurar-se en l'aparença dels propis déus.

En Shedao Shai es va acostar a una de les foradades parets de la càmera i va acariciar una esfera color perla incrustada en el mur. Com si es tractés de sorra negra arrossegada per les ones de la platja, el color va desaparèixer de la paret, que va quedar transparent. Darrere d'ella, en formació jeràrquica piramidal, jeien les restes del Domini Shai. Només una part del patrimoni estava emmagatzemat allà. Era impensable que una col·lecció sencera de semblant valor s'encomanés a una sola persona, i molt menys a la custòdia d'una nau com el Llegat del Suplici. Els ossos havien estat especialment seleccionats pels ancians del Domini per inspirar a aquest hereu en particular.

En Shedao Shai va passar una mà per la barrera que el separava dels ossos, detenint-se només en l'obertura de la cantonada inferior esquerra. Era allà on ell volia que reposessin les restes de Mongei Shai, el seu avi, un valent guerrer que es va aventurar en una missió d'exploració a un planeta que els infidels anomenaven Bimmiel. Mongei es va traslladar allà en missió preparatòria per a la invasió. Va romandre valentament al planeta per poder seguir enviant informació als seus companys, que van tornar a la flota en espera. El sacrifici de la seva mort, com a resultat del seu afany per complir amb la seva missió, va comportar un gran honor per al Domini Shai, i, en gran mesura, havia fet possible - no, vital- que Shedao fos escollit per capitanejar la invasió.

En Shedao havia enviat dos dels seus parents a recuperar les restes, però no van tenir èxit. Neira i Dranae Shai havien estat assassinats pels jeedai, els infidels més peculiars sobre els quals Nom Anor havia enviat informació. Aquests, jeedai diuen estar emparentats amb la vida i ser capaços de controlar-la, però el seu emblema és un sabre làser: una arma que pot destruir sense esforç tant la vida com a les abominables màquines. Ells que es consideren per sobre de la vida empren la mítica Força per ocultar la seva alegria a la blasfèmia mecànica.

El comandant yuuzhan vong es va sacsejar un calfred, es va allunyar de la paret de les restes i va creuar l'habitació. Allà va acariciar una barra vermella que hi havia a la paret. Aquest costat de la sala va començar a transformar-se. La paret de corall Yorik va començar a baixar cap a una plataforma. Uns apèndixs triples, sis, van sortir de la paret. En Shedao es va girar, contemplant els ossos, i va alçar els braços.

Dels dos apèndixs superiors va sorgir un tentacle d'aspecte viscós que li va envoltar els canells i li va estrènyer fort. Els quatre de sota també van deixar anar unes corretges que li van agafar de la mateixa forma els turmells i les cuixes. Es va sentir elevat pels canells, amb els avantbraços tensos. Les articulacions li van espetegar i petites explosions de dolor li van baixar pels braços, fent que se li retorcessin els dits. Els seus peus van deixar de tocar terra. Es va quedar cap per avall, el que el va obligar a retorçar el coll per poder contemplar els ossos en la seva daurada resplendor des de dalt.

La llum feia que les conques dels ulls de la calavera situada més amunt semblessin forats negres. En Shedao Shai va contemplar primer l'esquerra, la més irregular, seguint amb la mirada el tall còncau de l'òrbita. Mai havia vist viva a aquella yuuzhan vong, i amb prou feines podia reconstruir la quantitat de generacions que feia que havia mort, però podia imaginar que la seva mirada va ser tan cruel en vida com ho era ara entre les ombres.

Fermament subjecte a l’Abraçada del Dolor, en Shedao Shai va començar a lluitar contra els seus lligams. Els membres de la criatura es van contraure, doblegant-li els braços i arquejant-li l'esquena. El dolor va començar a créixer a poc a poc, de manera que en Shedao va augmentar la seva resistència, tirant i empenyent, intentant deixar-se anar els braços. La criatura anomenada Abraçada del Dolor va tirar dels seus membres i es va retorçar de manera que les espatlles i la pelvis d’en Shedao van girar cada un en una direcció. Si mirava per sobre de l'espatlla esquerra, es podia veure el taló dret. Però encara no el puc veure bé.

Va lluitar amb més afany contra l'Abraçada, deixant que les agonies plantejades substituïssin als vermells rastres de dolor que li recorrien el cos de dalt a baix. Va buscar el dolor, el va paladejar, el va assaborir, va intentar quantificar-lo i descriure'l, es va alegrar secretament en el fet que era massa, molt més gran que el dolor que ell podria arribar a infligir en la seva vida.

Tot i saber que allò el superava, es va obligar a lluitar més contra l’Abraçada, reunint forces per a un altre explosiu acte de resistència.

L'Abraçada es va moure de nou, portant els canells fins a l'altura del clatell. Estirant els dits, es va agafar dels cabells del clatell i va tirar per poder contemplar els ossos. El suplici era absolut, i estimulava totes i cadascuna de les seves terminacions nervioses. No podia ni enumerar tot el que sentia. Era massa, i arribava tan ràpid, i li arrasava de dolor fins que...

... fins que tot el que sóc és dolor.

Quan va aconseguir el que desitjava, els seus llavis van deixar al descobert un somriure oscat. Els infidels feien tot el possible per escapar d'aquest tipus de dolor. Es dissocien de la realitat. És per això que són una abominació que s’ha d'eliminar de la galàxia. A ell li era igual que els humans haguessin arribat abans. Només li importava que els déus havien donat als yuuzhan vong la galàxia i la missió de lliurar-la d'aquells no creients.

Embolicat en agonies inimaginables, en Shedao Shai es va dedicar de nou a la sagrada missió atorgada als yuuzhan vong. Hem vingut a portar-los la Veritat. Ofegant-se en un gresol de dolor, els afortunats coneixeran la salvació abans de morir. La resta... Es va aturar quan una explosió de dolor li va pujar per la columna fins al crani. La resta es quedaran sense vida, com les màquines a les que adoren, i els déus estan de festa, ja que el nostre destí serà complert.

Següent